source
stringclasses 4
values | story
stringlengths 268
10.6k
| questions
listlengths 0
23
| answers
dict |
|---|---|---|---|
vilaweb
|
Cap canvi d'última hora ha permès que els pressupostos de Barcelona es poguessin aprovar aquest divendres per via ordinària. Amb tan sols 11 vots a favor, 14 abstencions i 15 vots en contra, el projecte de pressupostos d'Ada Colau no ha prosperat i ara caldrà que l'alcaldessa se sotmeti a una qüestió de confiança per aprovar-los. El debat de pressupostos, però, ha estat marcat pels retrets del govern els demòcrates i els republicans al PSC per votar-hi en contra. De fet, el tinent d'alcalde Gerard Pisarello ha recriminat que els socialistes ‘mai havien mostrat cap discrepància de fons', mentre que Jaume Collboni acusa al govern d'utilitzar els pressupostos com ‘una oportunitat per canviar d'aliats amb les forces independentistes'. Ara, la batllessa, Ada Colau, es veurà abocada a una qüestió de confiança per a aprovar els comptes. Això significa que l'equip de Barcelona en Comú portarà el projecte inicial de pressupost –el que no incorpora els pactes a què va arribar amb el PDECat i ERC– a votació. Com que no tindrà majoria, s'obrirà un termini de 30 dies per a presentar una moció de censura. En cas que no hi hagi cap candidatura alternativa a la batllia, el pressupost s'aprovarà automàticament. Després d'haver pactat l'abstenció d'ERC i el PDECat, el govern necessitava també el compromís dels socialistes que no hi votarien en contra. Finalment, les negociacions no van arribat a bon port i el ple ha tombat la proposta de pressupost. Segons han explicat els socialistes, tenien tres objectius marcats de cara a l'abstenció. D'una banda, volia incloure al pressupost el cobriment de la ronda de Dalt, començat aquest estiu. També volia donar usos esportius al palau d'esports de Montjuïc i incloure una partida per al fons extraordinari de reactivació econòmica. Cap dels tres no ha estat acceptat pels comuns.
|
[
"Què no ha rebut el vistiplau?",
"Quanta gent s'ha manifestat pel sí?",
"I pel no?",
"Qui havia fet els números?",
"Què ha de fer per tirar-los endavant?",
"Quina formació s'ha oposat a l'aprovació?",
"Qui és Gerard Pisarello?",
"De què va el procés que ha de seguir ara l'alcaldessa?",
"Què passarà si no hi ha altres opcions per a l'alcaldia?",
"Quins partits havien acordat inhibir-se?",
"Quants objectius tenia la formació socialista?",
"Quin és el primer?",
"I el segon?",
"I el darrer?",
"La formació de Colau els ha refusat tots tres?"
] |
{
"answer_end": [
88,
153,
189,
230,
330,
466,
512,
1011,
1212,
1266,
1544,
1643,
1708,
1782,
1830
],
"answer_start": [
0,
125,
125,
191,
191,
332,
468,
842,
1109,
1214,
1456,
1546,
1645,
1711,
1784
],
"input_text": [
"Els pressupostos de Barcelona.",
"11.",
"15.",
"Ada Colau.",
"Sotmetre's a una qüestió de confiança.",
"El PSC.",
"El tinent d'alcalde de Barcelona.",
"El seu partit portarà el projecte inicial de pressupost a votació.",
"Que el pressupost s'aprovarà automàticament.",
"ERC i el PDECat.",
"Tres.",
"Incloure al pressupost el cobriment de la ronda de Dalt.",
"Donar usos esportius al palau d'esports de Montjuïc.",
"Incloure una partida per al fons extraordinari de reactivació econòmica.",
"Sí."
]
}
|
books
|
La Monja va atansar-s'hi i va dir-li amorosament:
-Vina amb nosatros, avui hi ha almoina a sa missa, vina que prou se't veu que portes gana en viver!
La noia inconeguda no tenia esma de moure's. La debilesa l'atuïa, i fent un gran esforç va alçar-se mentres sa faç es contreia adolorida per a canviar de positura. Després va llambregar esfereïda al seu entorn i seguí prop de la Monja el caminet que giragoncejava entre la pinada on havia passat dos jorns perduda.
Llavors la munior de l'art va esguardar-la sense parpallejar i en tots els ulls s'hi sembrava les primeres resplendors de la simpatia. Era alta, prima i gentil. Hi havia un segell senyorívol en son posat que la feia encisera. Sos ulls que havien perdut aquella fixesa esfereïdora, aquella immobilitat de orada, prengueren una dolçor plena de bonesa i sa mirada passava per tots els ulls confiadament, com un ocell que salta d'una branca a l'altra de l'arbre on té el nial. Els pobres de l'art van corpendre's en veure sos vestits romputs i tacats abans d'envellir. No duia cap sorgit ni cap pedaç, ni cap peça descolorida… era una roba mal tractada de poc temps, sense rastre d'unes mans curoses que volguessin repassar-la. Les sabates de xarol rompudes i no encara arrugades pel caminar. Sols en una orella duia una arrecada, i son cabell no era pentinat de dies. Era com un vaixell que havia sofert un temperi sortint de la mestrança… i aquella cara tan esllanguida, aquella boca closa, muda, morta per tota paraula… aquella mirada adalerada d'una mica de caliu, guanyà aquell aplec d'ànimes corcades pels sofriments, que veien en la desconeguda una miserable nova, sense el cor endurit davant la misèria, ni la pell colrada davant el sol i les fredors, les mullenes i ventades. Per això quan la Monja va allargar-li la mà i ella va alçar-se amb el cor inundat d'enterniment, la gent de l'art va sentir-se anguilejar el calfred de la emoció. -És tota una senyora que amb nosaltres vé a captar!-
|
[
"Què va fer la monja?",
"Amb qui parlava?",
"Com es trobava aquest personatge?",
"Per on van anar totes dues?",
"Com era la noia jove?",
"Què portava a sobre?",
"Com eren els seus vestits?",
"S'havien descolorat?",
"I quin problema tenien?",
"Com eren les seves sabates?",
"Ella duia arrecades?",
"Anava ben pentinada?",
"Com va reaccionar la monja?",
"Què va fer la noia després?",
"El gest va emocionar la gent de l'art?"
] |
{
"answer_end": [
48,
193,
214,
463,
624,
689,
1028,
1086,
1187,
1218,
1290,
1328,
1789,
1841,
1907
],
"answer_start": [
0,
150,
150,
314,
600,
626,
938,
1030,
1088,
1189,
1254,
1294,
1746,
1792,
1843
],
"input_text": [
"Va atansar-s'hi i va dir-li alguna cosa amorosament.",
"Amb la noia inconeguda.",
"La debilesa l'atuïa.",
"Per un caminet que giragoncejava.",
"Alta, prima i gentil.",
"Un segell senyorívol que la feia encisera.",
"Romputs i tacats.",
"No.",
"Era roba mal tractada.",
"Eren de xarol.",
"Només una.",
"No.",
"Va allargar-li la mà.",
"Va alçar-se amb el cor inundat d'enterniment.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
Segons la mitologia grega, Auge (en grec antic Αύγη), va ser una sacerdotessa d'Atena, filla d'Àleu, rei de Tegea, a l'Arcàdia, i de Neera, filla de Pereu.
Una versió molt antiga de la seva llegenda diu que Auge vivia a la cort de Laomedont, rei de Troia, i que va ser estimada per Hèracles, quan aquest heroi va anar a atacar la ciutat. Va marxar de Troia no se sap per quina raó, i va fer cap a Mísia, a la cort del rei Teutrant.
La versió més estesa, que parteix de l'Auge d'Eurípides i d'Els Misis i ''Els Alèades de Sòfocles, diu que un oracle havia dit a Àleu que la seva filla Auge tindria un fill que mataria els seus oncles (els Alèades), i que regnaria en lloc seu. El rei va consagrar la seva filla a la deessa Atena, amb la prohibició de casar-se sota pena de mort. Però Hèracles va passar per Tegea quan anava a Elis a lluitar contra Àugias. El rei Àleu el va acollir i l'heroi, begut després d'un gran banquet, va violar Auge sense saber que era la filla del rei. La violació va tenir lloc al santuari d'Atena, o potser al costat d'una font propera. Quan el rei va saber que la seva filla estava embarassada, la va voler matar i va posar Auge i el seu fill en un cofre i el va llançar al mar, o bé els va confiar a tots dos al mariner Naupli. Aquest Naupli, com ja havia fet abans amb Aèrope i la seva germana, va salvar la noia i el seu fill. Els va vendre a uns mercaders d'esclaus que els van portar a Mísia. El rei d'aquell país, Teutrant, que no tenia fills, es va casar amb Auge i va adoptar el seu fill, Tèlef. Una altra versió explicava que Auge va ser venuda després d'haver tingut el seu fill, i que aquest es va quedar a l'Arcàdia, abandonat a la muntanya. Una cérvola el va nodrir amb la seva llet. De gran, Tèlef, aconsellat per l'oracle de Delfos, va arribar a Mísia, a la cort de Teutrant i va retrobar la seva mare.
|
[
"Qui fou Auge?",
"De qui era filla?",
"D'on era monarca aquest personatge?",
"Com es deia la mare d'Auge?",
"On vivia Auge?",
"Quin heroi es va enamorar d'ella?",
"Per què Auge va abandonar Troia?",
"Què deia una altra versió de la seva història?",
"Què li va vetar el seu pare?",
"Va tenir relacions amb algú?",
"Com va reaccionar el seu pare en assabentar-se'n?",
"Què va fer Naupli?",
"I després?",
"Algú va contreure matrimoni amb Auge?",
"Hi ha encara més versions de la seva història?"
] |
{
"answer_end": [
85,
99,
113,
138,
254,
290,
380,
674,
776,
976,
1255,
1356,
1424,
1530,
1616
],
"answer_start": [
0,
87,
93,
87,
156,
262,
338,
432,
676,
778,
1064,
1257,
1358,
1426,
1532
],
"input_text": [
"Una sacerdotessa d'Atena segons la mitologia grega.",
"D'Àleu.",
"De Tegea.",
"Neera.",
"A la cort de Laomedont.",
"Hèracles.",
"No se sap per què.",
"Que un oracle havia dit a Àleu que la seva filla Auge tindria un fill que mataria els seus oncles, els Alèades, i que regnaria en lloc seu.",
"Casar-se.",
"Sí.",
"Va posar Auge i el seu fill en un cofre i el va llançar al mar, o bé els va confiar a tots dos al mariner Naupli.",
"Va salvar la noia i el seu fill.",
"Els va vendre a uns mercaders d'esclaus.",
"Sí.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Maria Pou i Bosch (Sant Feliu de Guíxols, 1906 – Sant Feliu de Guíxols, 1981) va ser una pintora catalana documentada com a activa a finals dels anys vint i principis dels trenta del segle XX.
Nascuda a Sant Feliu de Guíxols el 1906, Maria Pou va ser una artista que s'ha documentat abans de la Guerra Civil. Va estudiar a l'Acadèmia Baixas de Barcelona i a l'Escola de Belles Arts de la Llotja, on es va especialitzar en pintura.
Les seves aptituds per a la pintura eren notables, ja que el 1922 va obtenir la medalla de plata de l'Escola d'Arts i Oficis de l'Acadèmia Provincial i el premi de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, i l'any següent el segon premi Comte de Lavern instituït en honor de l'industrial i polític Pere Guerau Maristany i Oliver, comte de Lavern. Aquest premi estava organitzat per la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts des del 1918 i consistia en dos premis de 500 i 250 pessetes per a dos alumnes de l'Escola d'Arts i Oficis i Belles Arts. Aquell any per primer cop hi van participar dones el primer premi va ser per Margarida d'Hasburt-Lorena de Borbó.
La primera exposició individual de la qual se'n té notícia és la que va fer entre febrer i març de 1927 a les Galeries Laietanes de Barcelona. Aquell mateix any rebia de nou el primer premi del concurs Comte de Lavern per les obres Interior d'una casa-museu i Nu femení d'esquena, que actualment formen part de la col·lecció de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. A finals de 1928 exposava de nou en solitari a les Galeries Laietanes, on hi tornaria com a mínim el 1933.
L'any 1929 consta entre els artistes que van exhibir les seves obres a l'Exposició Internacional de pintura, escultura, dibuix i gravat que es va fer en el marc de la Exposició Internacional de Barcelona, on va guanyar un diploma honorífic. Per aquells anys l'artista també va participar en les dues edicions del concurs Barcelona vista pels seus artistes que va organitzar el Reial Cercle Artístic el 1930 i el 1931, en la segona de les quals va rebre una menció honorífica.
Als anys trenta una borsa d'estudis de la Diputació de Barcelona li va permetre viatjar per la Península per completar la seva formació. L'any 1934 també va aconseguir una pensió per ampliar estudis a Madrid, on va fer diverses còpies d'obres de grans mestres exposades al Museo del Prado, com el Cap de dona conservat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, que reprodueix un detall de Las Hilanderas de Diego Velázquez. La pintora va escriure el maig de 1935 una carta a Manuel Rodríguez Codolà, que llavors era el secretari de l'Acadèmia, en la qual l'informava que en aquell moment ja havia pintat diverses còpies d'obres del Prado. El 1934 també guanyava una beca de la Generalitat de Catalunya per estudiar a Roma, París i Brussel·les.
Durant la Guerra Civil es va establir a França i, en tornar a Espanya, el 1941 la van inhabilitar per ocupar càrrecs públics.
No se'n té més notícies fins que el 1959 va ocupar una plaça interina de professora de dibuix a l'Escola d'Arts i Oficis de Sant Feliu de Guíxols, on va treballar fins que el 1973 es va jubilar. Entre d'altres, va ser mestra del pintor David Cabrera.
L'any 1981 l'Ajuntament de la seva ciutat natal va organitzar un homenatge a Maria Pou, en el qual va prendre part l'editor i polític Max Cahner, que en aquell moment era Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
El Museu d'Història de la Ciutat de Sant Feliu de Guíxols en conserva un autoretrat. La Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi té tres obres de Maria Pou a la col·lecció: dues d'elles (Nu femení d'esquena i Interior d'una casa-museu) són les obres guanyadores del premi Comte de Lavern del 1927 i l'altra és el Cap de dona esmentat.
|
[
"On va néixer Maria Pou i Bosch?",
"A què es va dedicar?",
"A quin centre estudià?",
"Quan va ser premiada per primer cop?",
"Va rebre més guardons?",
"De quants diners era el premi Comte de Lavern?",
"Què va tenir d'especial l'any 1918?",
"Quina va ser la primera exposició individual on va participar?",
"Quan va tornar a exposar?",
"A quina exposició va participar el 1929?",
"Què va obtenir allà?",
"Va fer mai cap gira?",
"On va continuar estudiant?",
"Què va fer durant la Guerra Civil Espanyola?",
"On es conserva el seu autoretrat?"
] |
{
"answer_end": [
79,
119,
396,
582,
643,
923,
1097,
1240,
1589,
1794,
1830,
2202,
2274,
2952,
3512
],
"answer_start": [
0,
0,
311,
433,
491,
786,
985,
1099,
1484,
1591,
1796,
2067,
2204,
2828,
3429
],
"input_text": [
"A Sant Feliu de Guíxols.",
"Va ser pintora.",
"A l'Acadèmia Baixas de Barcelona i a l'Escola de Belles Arts de la Llotja.",
"El 1922.",
"Sí.",
"Eren dos premis de 500 i 250 pessetes.",
"Per primer cop hi van participar dones el primer premi va ser per Margarida d'Hasburt-Lorena de Borbó.",
"La que va fer entre febrer i març de 1927 a les Galeries Laietanes de Barcelona.",
"A finals de 1928.",
"A l'Exposició Internacional de pintura, escultura, dibuix i gravat que es va fer en el marc de la Exposició Internacional de Barcelona.",
"Un diploma honorífic.",
"Sí.",
"A Madrid.",
"Es va establir a França i, en tornar a Espanya, el 1941 la van inhabilitar per ocupar càrrecs públics.",
"Al Museu d'Història de la Ciutat de Sant Feliu de Guíxols."
]
}
|
mitologia
|
El Tèmenos de Dionís és el tèmenos o recinte sagrat que els antics atenencs van dedicar al déu Dionís. Està situat a la part sud de l'acròpoli d'Atenes.
El culte a Dionís Elèuteros es va introduir a Atenes des del demos d'Elèuteras, a Beòcia, en tremps del tirà Pisístrat. Al segle vi aC es va portar a Atenes des d'Elèuteras una estàtua de fusta (xóanon) del déu i es va construir un temple en el seu honor, conegut com a temple arcaic, que estava situat al costat del Teatre de Dionís. D'aquest temple només es conserven els fonaments de l'angle nord-est.
Una mica al sud del primer temple hi ha les restes del segon temple de Dionís que es va aixecar a la segona meitat del segle IV aC. Segons Pausànias, hi havia un recinte amb dos temples i dos imatges de Dionís, la de fusta i una altra que va fer l'escultor Alcàmenes d'Atenes d'or i marfil. Només es conserven els fonaments i el basament on hi havia les estàtues.
El tèmenos de Dionís conserva al nord les restes d'una stoa que es creu que era de l'ordre dòric, i que, com el segon temple, hauria format part de les reformes de la ciutat que va realitzar Licurg cap a l'any 330 aC. Els altres costats del santuari estaven tancats per un recinte, del que es conserven les parts sud i est. Al costat d'aquest recinte hi havia un propileu o porta d'entrada en forma de Π de la que encara se'n pot veure la planta.
1 Partenó - 2 Antic temple d'Atena - 3 Erectèon - 4 Estàtua d'Atena Prómakhos - 5 Propileu - 6 Temple de Nike Àptera - 7 Eleusínion - 8 Santuari d'Àrtemis Braurònia - 9 Calcoteca - 10 Pandrósion - 11 Casa de les Arrèfores - 12 Altar d'Atena - 13 Santuari de Zeus Polieus - 14 Santuari de Pandíon - 15 Odèon d'Herodes Àtic - 16 Stoà d'Èumenes - 17 Santuari d'Asclepi - 18 Teatre de Dionís - 19 Odèon de Pèricles - 20 Tèmenos de Dionís - 21 Aglaurèon
|
[
"Què és el Tèmenos de Dionís?",
"On es troba?",
"Des d'on va arribar la devoció a aquesta deïtat a la ciutat?",
"Qui governava a Atenes en aquell moment?",
"De quin material estava feta l'estàtua de Dionís?",
"Com se'n deia, del seu santuari?",
"I on era?",
"S'ha mantingut fins als nostres dies?",
"Qui descriu com era aquest edifici?",
"Encara hi són les figures?",
"I el tèmenos de Dionís ha arribat als nostres dies?",
"A quin ordre pertanyia?",
"Va ser mai remodelat?",
"Què hi havia al seu costat?",
"Quina part es pot encara apercebre?"
] |
{
"answer_end": [
101,
151,
231,
271,
346,
436,
486,
556,
847,
920,
981,
1018,
1138,
1311,
1367
],
"answer_start": [
0,
103,
153,
153,
273,
366,
423,
488,
690,
849,
922,
922,
1027,
1246,
1282
],
"input_text": [
"Un recinte sagrat que els antics atenencs van dedicar al déu Dionís.",
"A la part sud de l'acròpoli d'Atenes.",
"Des del demos d'Elèuteras.",
"Pisístrat.",
"De fusta.",
"Temple arcaic.",
"Al costat del Teatre de Dionís.",
"Només es conserven els fonaments de l'angle nord-est.",
"Pausànias.",
"Només es conserven els fonaments i el basament on hi havia les estàtues.",
"Es conserven al nord les restes d'una stoa.",
"A l'ordre dòric.",
"Sí.",
"Un propileu o porta d'entrada.",
"La planta."
]
}
|
mitologia
|
Les constel·lacions xineses són les constel·lacions establertes per l'astronomia xinesa per tal d'organitzar els estels de l'esfera celeste. S'agrupen en trenta-una regions recollides a la vegada als tres recintes (三垣 san yuán) i vint-i-vuit cases (二十八宿 er shi ba xiù). Els tres recintes ocupen l'àrea que compren el pol nord celeste. Les vint-i-vuit cases acaparen la regió del zodíac i poden considerar-se equivalents als 12 signes del zodíac. Al contrari del que passa amb els signes de l'horòscop occidental, les vint-i-vuit cases fan referència a les fases del mes lunar més que a la posició del Sol al llarg de l'any, d'aquí ve la seva denominació de llotges lunars. Els tres recintes i les vint-i-vuit cases es divideixen en 283 asterismes. A cada estrella visible se li assigna un asterisme i alguns dels asterismes només compten amb una estrella. Tradicionalment, cada estrella rep un nom al seu asterisme amb un número. Algunes de les bèsties representades tenen un origen hebreu: Suzaku seria Ziz, Byakko seria Behemot, Seiryu seria Leviatan, però Genbu no tindria un equivalent concret.
El Tres recintes serien el recinte porpra prohibit (紫微垣, Zǐ Wēi Yuán), el recinte del palau suprem (太微垣, Tài Wēi Yuán) i el Recinte del Mercat Celestial (天市垣, Tiān Shì Yuán). El primer tindria la major part de l'àrea nord del cel nocturn, mentre que el tercer el del sud. Cada recinte està separat per "murs", que són asterismes.
note 2: junt amb el nom, apareix la correspondència aproximada de les constel·lacions occidentals
A cada estrella se li assigna un asterisme i dintre d'aquest, se li assigna un número, per tant cada estrella es designa com "nom de l'asterisme" + "número". La numeració de les estrelles no es basa en la magnitud com en la denominació de Bayer, sinó en la posició de l'asterisme. A més algunes estrelles tenen un nom tradicional, normalment relacionat amb la mitologia o l'astronomia.
|
[
"Què són les constel·lacions xineses?",
"Com estan distribuïdes?",
"Quina és la correspondència de les cases?",
"En el cas dels signes xinesos, depenen d’on es troba l’astre rei?",
"De què depenen, doncs?",
"Com se’n diu també de les cases a conseqüència d’això?",
"En quants asterismes es divideixen els recintes i les cases?",
"Quin seria l’equivalent de Seiryu?",
"Quins són els tres recintes?",
"Quin espai ocupa l’últim?",
"Com estan aïllats entre ells?",
"A què corresponen aquesta mena de parets?",
"Quina és la denominació completa d’un estel?",
"D’on prové aquesta xifra?",
"Hi ha estels amb denominacions clàssiques?"
] |
{
"answer_end": [
139,
268,
444,
622,
622,
671,
746,
1052,
1272,
1369,
1407,
1427,
1683,
1806,
1911
],
"answer_start": [
0,
141,
335,
446,
446,
624,
673,
1031,
1099,
1274,
1371,
1371,
1623,
1685,
1808
],
"input_text": [
"Són les constel·lacions establertes per l'astronomia xinesa per tal d'organitzar els estels de l'esfera celeste.",
"S'agrupen en trenta-una regions recollides a la vegada als tres recintes (三垣 san yuán) i vint-i-vuit cases (二十八宿 er shi ba xiù).",
"Els 12 signes del zodíac.",
"No.",
"De les fases del mes lunar.",
"Llotges lunars.",
"En 283.",
"Leviatan.",
"El recinte porpra prohibit (紫微垣, Zǐ Wēi Yuán), el recinte del palau suprem (太微垣, Tài Wēi Yuán) i el Recinte del Mercat Celestial (天市垣, Tiān Shì Yuán).",
"L'àrea sud del cel.",
"Per murs.",
"Són asterismes.",
"Nom de l'asterisme seguit d'un número.",
"De la posició de l'asterisme.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Maria Civit i Llobera (Rocafort de Queralt, 18 de febrer de 1683 - Valls, 16 de juliol de 1761) fou una mestressa de casa i remeiera catalana que s'ocupà també dels assumptes del seu marit.
Maria Civit i Llobera es casà als 21 anys, el 7 d'abril de 1704, amb Pere Anton Veciana i Rabassa (Sarral, 1682 - Valls, 1735), a la parròquia de les Piles, on un oncle i padrí del futur contraient feia de rector. A més Maria era propietària i terratinent de les Piles, lloc on el matrimoni va anar a viure. Segons els inspectors de l'Orde de Santiago de mig segle després, els Civit de Rocafort eren donzells, i posseïen al carrer del Forn "una casa pairal mediana con escudo de armas de piedra blanca sobre la puerta principal de ella y encima se ve un morrión con sus plumas y dentro un castillo y al pie de él dos perros luchando". Encara es conserva la seva casa natal a Rocafort de Queralt, dita avui ca l'Eulàlia, al carrer Major 7.
Maria sabia llegir i escriure, a diferència del seu marit, rambler i fill de ramblers, que era analfabet, però que acabà sent finalment batlle de Valls. Serà ella qui, per tant, durant anys escriurà les cartes del fundador i comandant en cap dels mossos d'esquadra. També l'ajudava en la gestió econòmica familiar, estenia els rebuts i portava els comptes del negoci de compra i venda de mules. A més, és força possible que Maria ensenyés a Veciana de llegir i escriure, o almenys a signar.
Maria Civit era clienta de l'apotecari-llibreter doctor Gassol, el qual li llogava de tant en tant algun dels seus dos-cents volums de temàtica diversa: vides de sants, devocionaris, tractats d'aritmètica i medicina, d'herboristeria i de farmàcia, llibres de conjurs, novel·les morals, llibres històrics... Aquesta formació cultural autodidacta va ser de gran utilitat a Maria i al seu espòs, tant per a la gestió econòmica del seu patrimoni com per a la projecció pública del cap militar dels mossos. Tanmateix cal destacar la faceta guaridora de Maria: en la documentació de la família Veciana es troben gran quantitat de notes de remeis de puny i lletra de Maria, on convergien les receptes terapèutiques dels tractats que llegia amb les remeis populars de la tradició oral. La persecució de partides rebels als Borbons i de colles de bandolers va deixar malferit en diverses ocasions el batlle de Valls, que fou curat per la seva dona amb preparacions que aquesta deixà per escrit.
Dels 12 o 13 fills que va tenir la parella només en van sobreviure quatre, entre ells Pere Màrtir Veciana i Civit. Maria va tenir uns parts treballosos, i per això va fer testament en diverses ocasions. Morí als 78 anys, després de vint-i-cinc anys de viduïtat.
|
[
"On va néixer Maria Civit i Llobera?",
"Quina fou la seva ocupació?",
"A quina edat es va unir en matrimoni?",
"Amb qui?",
"A qui pertanyien les terres on habitava el matrimoni?",
"Tenien algun títol nobiliari?",
"La casa natal de Maria es preserva?",
"Ella sabia llegir i escriure?",
"I el seu marit?",
"De qui era clienta Maria Civit?",
"Com es va formar?",
"Què va documentar?",
"A qui va guarir amb aquestes receptes?",
"Quants descendents van tenir?",
"Tots van perviure?"
] |
{
"answer_end": [
95,
188,
231,
287,
496,
599,
885,
959,
1034,
1483,
1765,
2197,
2405,
2449,
2480
],
"answer_start": [
0,
0,
190,
190,
404,
499,
826,
930,
930,
1421,
1728,
1976,
2199,
2407,
2407
],
"input_text": [
"A Rocafort de Queralt.",
"Fou remeiera i també dels assumptes del seu marit.",
"Als 21 anys.",
"Amb Pere Anton Veciana i Rabassa.",
"A Maria.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí.",
"Ell no.",
"De l'apotecari-llibreter doctor Gassol.",
"De forma autodidacta.",
"Receptes terapèutiques dels tractats que llegia amb les remeis populars de la tradició oral.",
"El seu marit.",
"12 o 13.",
"No."
]
}
|
bios
|
Eulàlia Solé i Olivart (Barcelona, 1946) és una pianista catalana.
Nascuda en el si d'una família amb tradició musical molt arrelada, ingressa al Conservatori Superior de Música de Barcelona, on cursa l'especialitat de piano amb Pere Vallribera. La seva activitat com a intèrpret comença als 14 anys oferint el seu primer recital, i als 15 anys, interpreta les Variacions Simfòniques de César Frank i el Concert nº3 per a piano i orquestra de Beethoven. Viatja a París per a estudiar durant tres anys amb Christiane Sénart. En tornar a Barcelona, amb una formació tècnica més sòlida, reprèn la seva activitat concertística. Estudia, a més, amb Alícia de Larrocha (Barcelona) i Wilhelm Kempff, a Positano (Itàlia). Resideix un any a Florència convidada per Maria Tipo i es diploma en el Conservatori Luigi Cherubini. Torna a París on obté el Diploma Europeu del Conservatoire Européen amb el primer premi unànime del jurat.
Des d'aleshores ha actuat en les principals sales de concerts tant espanyoles com internacionals. Inicia la seva carrera internacional al Carnegie Hall de Nova York (1980), tot seguint a Puerto Rico, França, Itàlia, Bèlgica, Txecoslovàquia i altres països, en recitals de piano sol, cambra i orquestra. Ha col·laborat amb l'Orquestra Nacional d'Espanya, l'Orquestra Ciutat de Barcelona, l'Orquestra de Càmera d'Holanda, l'Orquestra de Manheim (Alemanya), l'Orquestra Saint Smith Square de Londres, la London Sinfonieta, l'Orquestra de Bratislàvia (Txecolosvàquia), actuant amb directors com Antoni Ros-Marbà, Franz-Paul Decker, Rafael Ferrer, Maximiano Valdés, John Loubok, Stanislav Skrowaczewski, Vladislav Czarnecki i Maris Janson entre d'altres.
Ha realitzat enregistraments per a la ràdio i la televisió de diversos països i editat discos i CD's. El seu repertori és molt ampli, abastant tots els estils. Demostra un clar interès cap a la música contemporània, havent estrenat i editat obres de Ramón Barce, Josep Soler, Carlos Cruz de Castro i Joan Guinjoan, entre molts compositors d'avantguarda que, en moltes ocasions, li han dedicat les seves composicions. L'èxit de la seva interpretació de les Variacions Goldberg de J.S. Bach (recentment enregistrades), per encàrrec del Festival Internacional de Música de Peralada, va propiciar que aquest festival la convidés novament, en dos anys consecutius, per interpretar els dos llibres de El clavecí ben temperat, del mateix autor, coincidint la segona programació amb l'Any Bach.
En l'actualitat compagina la seva carrera d'intèrpret i concertista amb una important labor com a docent. És professora de piano de l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). Anteriorment, havia estat la Cap del Departament de Piano del Conservatori Professional de Música de Badalona.
|
[
"On va néixer Eulàlia Solé i Olivart?",
"A què es dedica?",
"A quin centre es va formar?",
"Quan va fer el seu primer recital?",
"On va continuar els seus estudis?",
"A quina altra ciutat va viure una temporada?",
"On inicia la seva carrera internacional?",
"A quin tipus de recitals actua?",
"Ha col·laborat amb orquestres?",
"A quins mitjans ha enregistrat la seva música?",
"Per quin tipus de música s'interessa?",
"Ha participat en algun festival?",
"Les peces de quin compositor interpretava?",
"Amb quina activitat combina la seva carrera musical?",
"On fa classes actualment?"
] |
{
"answer_end": [
40,
65,
190,
329,
522,
741,
1087,
1224,
1275,
1750,
1887,
2251,
2458,
2564,
2640
],
"answer_start": [
0,
0,
134,
246,
454,
714,
923,
1180,
1226,
1673,
1833,
2090,
2190,
2460,
2566
],
"input_text": [
"A Barcelona.",
"És pianista.",
"Al Conservatori Superior de Música de Barcelona.",
"Als 14 anys.",
"A París.",
"A Florència.",
"A Nova York.",
"En recitals de piano sol, cambra i orquestra.",
"Sí.",
"En ràdio i televisió.",
"Per la música contemporània.",
"Sí.",
"De Bach.",
"Amb una important labor com a docent.",
"A l'Escola Superior de Música de Catalunya."
]
}
|
mitologia
|
La catedral de Catània, amb advocació a Santa Àgata, és una església de Catània, Sicília, sud d'Itàlia.
L'església ha estat destruïda i reconstruïda diverses vegades degut a terratrèmols i les erupcions del proper volcà Etna. Va ser construïda originàriament el 1078-1093, sobre les ruïnes dels antics banys termals romans, per ordre de Roger I de Sicília, que havia conquerit la ciutat des de l'Emirat de Sicília. En el moment en què tenia l'aparença d'una església fortificada (ecclesia Munita).
La torre del campanar és obra de Carmelo Sciuto Patti.
El 1169 va ser gairebé completament destruïda per un terratrèmol, deixant només la zona de l'absis intacta. El dany addicional va ser introduït per un incendi en aquest mateix any, però l'esdeveniment més catastròfic va ser el terratrèmol de 1693, que alhora ho va deixar tot en ruïnes. Va ser reconstruïda posteriorment en estil barroc.
Avui dia, els rastres de l'original edifici normand són part del creuer, les dues torres i els tres absis semicirculars, composts per grans pedres de lava, la majoria d'elles recuperades dels edificis romans imperials.
La cúpula es remunta a 1802. El campanar va ser erigit originàriament el 1387, amb una alçada d'uns 70 metres. El 1662 es va afegir un rellotge, l'estructura va arribar a 90 metres, després de la destrucció de 1693 va ser reconstruït, amb l'addició d'una campana de 7,5 tones, la tercera més gran a Itàlia, després de la Basílica de Sant Pere i la catedral de Milà.
Detall de la façana frontal
La cúpula
Els ábsids normands (1094)
Tomba de Vincenzo Bellini
La finestra barroca de l'esquerra amb l'acrònim NOPAQVIE
|
[
"On es troba la catedral de Catània?",
"Algun cop s'ha derruït aquesta basílica?",
"Per quines causes?",
"Quan es va bastir?",
"Sobre els enderrocs de quina construcció es va edificar?",
"Qui és l'arquitecte de la torre del campanar?",
"Quin any va patir aquest edifici la seva primera destrucció?",
"A part del sisme, va patir algun altre acte destructiu?",
"Quan va patir el sisme més destructiu?",
"De quin estil és la seva reconstrucció?",
"Encara conserva parts de l'edifici normand?",
"Quin any es va construir la cúpula?",
"Quina altura tenia el campanar?",
"Què se li va afegir segles més tard?",
"Quant pesa la campana del seu campanar?"
] |
{
"answer_end": [
102,
165,
224,
271,
322,
551,
617,
733,
800,
890,
1109,
1138,
1220,
1291,
1386
],
"answer_start": [
0,
104,
104,
226,
226,
498,
553,
553,
735,
841,
892,
1111,
1140,
1222,
1346
],
"input_text": [
"A Catània, Sicília.",
"Sí.",
"Per terratrèmols i les erupcions del proper volcà Etna.",
"El 1078-1093.",
"Sobre els antics banys termals romans.",
"Carmelo Sciuto Patti.",
"El 1169.",
"Sí, un incendi.",
"El 1693.",
"D'estil barroc.",
"Sí.",
"El 1802.",
"70 metres.",
"Un rellotge.",
"7,5 tones."
]
}
|
books
|
Aquesta exacta al·lusió fa riure l'Angelina.
Cap a les postres la vèrbola d'En Llucià es dulcificà notablement: torna a parlar de l'Adelaida, trobant que sosté les seves idees amb força discreció i que l'impermeable li escau més que cap altra roba.
La visita de l'Adelaida a través del temporal ha cridat vivament l'atenció d'En Llucià. No és que pretengui esbrinar el misteri d'aquesta irrupció amical després de dues setmanes d'esquerperia accentuada: és, simplement, que considera l'Adelaida amb interès tantes vegades com la troba i li parla tots els dies.
El temps millora. Les tardes es prolonguen. Les dues famílies surten a passeig en havent dinat. En Llucià i l'Adelaida comencen de formar parella a part. Això no estranya ningú, car és la cosa més natural del món que les edats i la solteria llur s'aparellin.
En Llucià i l'Adelaida parlen de tot, amb un enciclopedisme superficial i vague que els diverteix i no els encaparra. Parlen sucessivament de teatres, concerts, modes, literatura; fan l'elogi de la netedat, la crítica dels costums; emeten alguns conceptes sobre puericultura i sobre política; exposen llur teoria del confort domèstic, etcètera. El contacte amb tots aquests temes els fa exclamar sovint: «-Igual que jo.» «-Opino exactament com vostè.» «-Veu? A mi em passa el mateix.»
|
[
"Qui reia?",
"Quan va parlar de nou en Llucià?",
"Què diu sobre ella?",
"A qui havia sorprès la visita de l'Adelaida?",
"Què havia passat les setmanes anteriors?",
"I ara què fa ell amb l'Adelaida?",
"Les seves respectives famílies s'avenen?",
"En Llucià i l'Adelaida són fidels l'un a l'altre?",
"Sobre quins temes parlen?",
"Com ara quins?",
"Què opinen de la pulcritud?",
"Els semblen bé els costums?",
"Parlen de política?",
"Se senten a gust estant a casa?",
"En general, estan d'acord entre ells?"
] |
{
"answer_end": [
43,
140,
247,
335,
452,
559,
655,
818,
856,
998,
1025,
1050,
1111,
1153,
1304
],
"answer_start": [
0,
45,
112,
249,
337,
454,
605,
657,
820,
938,
1000,
1000,
1052,
1113,
1165
],
"input_text": [
"L'Angelina.",
"Cap a les postres.",
"Que sosté les seves idees amb força discreció i que l'impermeable li escau més que cap altra roba.",
"A en Llucià.",
"Una esquerperia accentuada.",
"Li parla tots els dies.",
"Sí.",
"No.",
"Parlen de tot.",
"Parlen de teatres, concerts, modes, literatura.",
"En fan elogi.",
"No.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí."
]
}
|
books
|
I caminant i fent via per la mar, veieren una illa molt llunya encara d'ells. I l'abad els diu: -Veieu vosaltres aquella illa, lluny, que jo veig?- I ells respongueren: -Si fa.- I l'abad els demanà: -I què hi veieu?- Ells digueren: -Nosaltres hi veiem tres pobles, ço és, tres flotons o sien companyes de gent; i una companya és d'infants petits i la segona és d'homes joves i la terça és d'homes vells.- I l'abad els diu solemnialment: -Jo us faç a saber que un dels nostres germans romandrà en aquesta illa amb un d'aquests tres esbarts.- Els monjos començaren a demanar-li: -Vulles dir-nos, mossenyer, qual és aquell qui deu romandre en aquesta illa.- Sant Brandan els mostrà quin seria aquell monjo qui havia de romandre, endarrerit, amb una d'aquelles companyes; i aquell monjo en fou tot pensívol i consirós. El qual era un d'aquells tres germans qui darrerament anaren en seguici de Sant Brandan i eren fuits del convent amb peus clandestins i sigilosos. Acostaren-se a l'illa, la qual era planera, al nivell gairebé de l'aigua de la mar, sense pedres, sense arbres, sense herba, sense fulla i sense bri que el vent pogués moure. Molt gran i molt gentil era aquesta illa tota coberta d'uns com a grans de raïm madur; d'aquests grans uns eren de groga color, com el topaci; i altres eren vermells, com la magrana; altres eren blancs com la neu. D'una companya de gent a l'altra hi havia un espai buit, com un tret de pedra que llança hom. I cascuna de les companyes cantava amb una dolçor mel·liflua, i quan cantava la una callava l'altra; i ningú se movia del seu lloc. Quan una companya havia cantat un vers, l'altra reprenia cantant aquell vers mateix. I aquest és el vers que cantaven: Ibunt sancti de virtute in virtutem et videbunt Deum deorum in Sion (Aniran els Sants de virtut en virtut i veuran el Déu dels déus a Sion).
La companya dels minyons era vestida amb vestidures blanques, d'una suau blancura de vori o de llet; la companya dels fadrins era vestida amb vestidures vermelles com la magrana; la companya dels ancians era vestida amb vestidures qui havien l'apagada flama dolça dels topacis. I totes aquestes vestidures eren fetes a manera d'aquells induments que porten els diaques per cantar l'Evangeli. Quan els monjos errants foren a port, era la quarta part del dia; i una de les companyes començà de salmejar; i els salms que salmejaven eren aquests: Deus misereatur nostri; Deus in nomine tuo salvum me fac. Credidi propter quad locutus sum. Laudate pueri, Dominum (El Senyor de nosaltres haja pietat; Déu, en el vostre nom salvau-me. He cregut i per això he parlat. Alabau, infants, al Senyor).
|
[
"Què veien els protagonistes?",
"Qui va ser el primer a assenyalar-la?",
"La resta també la veien?",
"Què més veien?",
"Qui aniria a aquella illa?",
"L'abat escolliria l'indicat per anar-hi?",
"Com es deia l'abat?",
"L'illa era muntanyosa?",
"Hi creixien plantes?",
"Les companyes que anaven cap a l'illa cantaven?",
"De quin color vestia la companya dels minyons?",
"I la dels fadrins?",
"En quin moment del dia van arribar a l'illa?",
"Què van cantar?",
"En quina llengua cantaven?"
] |
{
"answer_end": [
76,
146,
175,
402,
538,
766,
960,
1135,
1349,
1544,
1897,
2014,
2293,
2378,
2494
],
"answer_start": [
0,
78,
148,
217,
405,
578,
815,
962,
1137,
1445,
1837,
1938,
2229,
2341,
2341
],
"input_text": [
"Una illa molt lluny d'ells.",
"L'abad.",
"Sí.",
"Tres pobles, ço és, tres flotons o companyes de gent; i una companya és d'infants petits i la segona és d'homes joves i la terça és d'homes vells.",
"Un d'ells.",
"Sí.",
"Sant Brandan.",
"No.",
"Sí.",
"Sí.",
"De blanc.",
"De vermell.",
"A la quarta part del dia.",
"Salms.",
"En llatí."
]
}
|
bios
|
África Lorente Castillo (Tànger, 16 d'octubre de 1954 – Hospital Universitari de Bellvitge, 1 de maig de 2020) fou una escriptora, mestra i política catalana.
Va néixer al Protectorat Espanyol al Marroc, però els seus pares eren originaris de Ceutí (Múrcia). Passà la seva infantesa a Las Palmas i Melilla, estudià per a professora a Alacant i el 1976 es va establir a Castelldefels. Es va afiliar el 1975 al PSOE a Alacant. Quan va arribar a Catalunya forma part de la Federació Catalana del PSOE, després PSC-PSOE, amb el qual ha estat primera secretària de la Federació del Baix Llobregat (1983-1988). Va fundar l'Agrupació socialista de Castelldefels.
Ha estat regidora de cultura, educació i esports de l'ajuntament de Castelldefels de 1979 a 1983, i tinent d'alcalde de 1987 a 2003 a les àrees de turisme, comunicació i promoció econòmica. També fou escollida diputada a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1984.
Ha treballat com a professora a l'escola Can Roca i Edumar de Castelldefels, l'escola Jacme March de Gavà i l'escola Torre Barona de Castelldefels de la qual va ser directora, i ha escrit dues novel·les en castellà. És membre del Laberinto de Ariadna i de l'Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya.
África Lorente va encapçalar la manifestació del 8M 2020 (Dia internacional de la dona) a Castelldefels, municipi on fou regidora durant 20 anys. Per a ella va ser "un dia ple de reivindicacions", tal com va deixar escrit en el seu perfil de Twitter.
Només deu dies després de la manifestació, va anunciar amb un breu missatge a la mateixa xarxa social, el diagnòstic que li havien comunicat els metges: "Confirmat: coronavirus i pneumònia". Havia superat un càncer feia tot just un any.
Va morir a causa de la COVID-19 l'1 de maig de 2020 a 65 anys.
|
[
"On va néixer África Lorente Castillo?",
"A què es va dedicar?",
"Els seus pares eren marroquins?",
"On va viure quan era infant?",
"Va estudiar a la península?",
"A quin partit es va unir?",
"Quin càrrec va ocupar?",
"Què va fundar?",
"Va tenir altres càrrecs polítics?",
"Quines altres feines va exercir?",
"En quina llengua va escriure novel·les?",
"Quina manifestació va liderar?",
"On va deixar per escrit la seva visió d'aquell dia?",
"Què més va anunciar en aquesta xarxa social?",
"De què més havia patit?"
] |
{
"answer_end": [
112,
159,
259,
307,
384,
425,
593,
656,
926,
1102,
1142,
1291,
1484,
1675,
1721
],
"answer_start": [
0,
0,
161,
261,
309,
386,
427,
607,
658,
928,
1104,
1235,
1381,
1486,
1677
],
"input_text": [
"A Tànger.",
"Fou escriptora, mestra i política.",
"No.",
"A Las Palmas i Melilla.",
"Sí.",
"Al PSOE.",
"El de primera secretària de la Federació del Baix Llobregat.",
"L'Agrupació socialista de Castelldefels.",
"Sí.",
"Ha sigut professora i directora d'escola.",
"En castellà.",
"La manifestació del 8M 2020.",
"Al seu perfil de Twitter.",
"Que s'havia contagiat de coronavirus i pneumònia.",
"D'un càncer."
]
}
|
vilaweb
|
La major part dels integrants de l'executiva federal del PSOE són partidaris de presentar una moció de censura contra el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, amb Pedro Sánchez com a candidat alternatiu. Assumeixen que no es pot mantenir al capdavant de l'executiu un partit condemnat per corrupció, arran de la sentència del cas Gürtel que condemna el PP a títol lucratiu. Fonts socialistes consultades per Europa Press han explicat que la decisió final es prendrà en la reunió extraordinària de l'executiva federal convocada avui a les 11.00 a la seu del partit, a Madrid. Algunes federacions socialistes també són partidàries de fer aquest pas, per bé que en alguns territoris posen una línia vermella: que l'aprovació de la moció no depengui dels partits independentistes, cosa que obligaria a comptar amb el suport de Ciutadans. La primera dirigent territorial a parlar públicament ha estat la secretària general dels socialistes de Navarra, María Chivite. Ha anunciat a Twitter que havia transmès a Sánchez que considera inassumible en un sistema democràtic tenir al capdavant del govern un partit condemnat per corrupció. Armengol, en favor de la moció La presidenta de les Illes, Francina Armengol, és favorable a la moció de censura: ‘La sentència de la Gürtel acredita la corrupció sistematitzada en el PP durant dècades. Espanya no mereix ser governada per un partit condemnat per corrupció.' Abans, la direcció del partit ha dit que era ‘inacceptable' la resposta del govern espanyol i el PP a la sentència del cas Gürtel, que ‘implica políticament' Rajoy. Els comptes perquè la moció reïxi Si el PSOE decideix de presentar la moció, comptaria amb el suport de Podem, que s'hi ha mostrat favorable. Els socialistes també avaluaran si obliguen Ciutadans a prendre posició, car el partit d'Albert Rivera haurà de decidir si manté el PP al govern o bé si dóna suport a la iniciativa del PSOE i Podem. La moció ha de menester 176 vots per triomfar, amb un vot que implica la investidura del candidat alternatiu, en aquest cas Pedro Sánchez. Una abstenció de Ciutadans deixaria la moció en mans dels partits independentistes catalans –que de l'octubre ençà han ofert suport a una moció contra Rajoy en canvi de no res– i del PNB, que tornaria a ser clau malgrat haver votat favorablement al pressupost aquesta setmana.
|
[
"De què són partidaris la majoria dels integrants federals dels socialistes?",
"Quin candidat nomenen?",
"Per què volen posar en marxa la moció de censura?",
"Per quin cas han condemnat al PP per corrupció?",
"Quan es prendrà la decisió final del PSOE?",
"On es reuniran?",
"El partit socialista posa línies vermelles a aquesta decisió?",
"Quina?",
"Què implicaria això?",
"A on ha fet públiques aquestes informacions la secretària general dels socialistes de Navarra, María Chivite?",
"Quina altra política ha parlat a favor de la moció?",
"Amb la complicitat de quina formació comptarien els socialistes?",
"Quants vots a favor calen perquè s'aprovi la moció?",
"Què passa si té lloc una abstenció de Ciutadans?",
"Què ha votat aquest darrer partit aquesta setmana?"
] |
{
"answer_end": [
165,
210,
306,
380,
551,
581,
712,
783,
840,
1135,
1249,
1717,
1963,
2243,
2332
],
"answer_start": [
0,
62,
212,
212,
382,
382,
583,
583,
714,
842,
1137,
1577,
1918,
2057,
2234
],
"input_text": [
"De presentar una moció de censura contra el president del govern espanyol, Mariano Rajoy.",
"Pedro Sánchez.",
"Perquè assumeixen que no es pot mantenir al capdavant de l'executiu un partit condemnat per corrupció.",
"Pel cas Gürtel.",
"Avui a les 11.00.",
"A la seu del partit a Madrid.",
"Sí, una.",
"Que l'aprovació de la moció no depengui dels partits independentistes.",
"Obligaria a comptar amb el suport de Ciutadans.",
"A Twitter.",
"Francina Armengol.",
"Amb el suport de Podem.",
"La moció ha de menester 176 vots per triomfar.",
"Es deixaria la moció en mans dels partits independentistes catalans i del PNB.",
"Havia votat favorablement al pressupost aquesta setmana."
]
}
|
bios
|
Josefina Castellví i Piulachs (Barcelona, 1 de juliol de 1935) és una oceanògrafa catalana, especialista en microbiologia marina.
Va néixer durant la República, un any abans de l'esclat de la Guerra Civil espanyola. Filla d'un metge i d'una mestressa de casa, estudià a l'Institut Montserrat. Es llicencià en Biologia a la Universitat de Barcelona el 1957 i aleshores marxà a França, on el 1960 s'especialitzà en oceanografia i va fer alguns cursos pràctics a la Sorbona. Es doctorà en ciències biològiques per la Universitat de Barcelona el 1969. Des del 1960 treballa a l'Institut d'Investigacions Pesqueres (des de 1987 anomenat Institut de Ciències del Mar) del Consell Superior d'Investigacions Científiques, del qual ha estat directora els anys 1994-1995 i delegada a Catalunya.
Fou pionera de la presència catalana a l'Antàrtida i el 1984 va ser la primera dona de l'estat espanyol a participar en una expedició internacional a l'Antàrtida col·laborant, d'una manera rellevant, en l'organització de la recerca juntament amb Antoni Ballester i Nolla. I va dirigir la instal·lació de la Base Antàrtica Espanyola Joan Carles I a l'illa Livingston, de la qual fou cap del 1989 al 1997. Tot plegat va propiciar que Espanya entrés com a membre del tractat Antàrtic (1988). A la península Hurd de l'illa Livingston, prop d'on van instal·lar la base Antàrtica, es troba el pic Castellví, nomenat així en honor seu.
El 1994 va rebre la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona i el 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi. El 2007 va ser l'encarregada de realitzar el pregó de les Festes de la Mercè, amb un discurs en què va reivindicar una Barcelona més propera al mar. Des del 2010 és la presidenta de la Universitat d'Estiu d'Andorra. És vicepresidenta del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya.
El 8 d'octubre de 2013, va guanyar el Premi de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el 13 de maig de 2014 va ser nomenada catalana de l'any. El 5 de març de 2015 va rebre la Medalla August Pi i Sunyer de la Facultat de Medicina de la UB, en el marc de la commemoració del Dia Internacional de les Dones. La investigadora Josefina Castellví és la primera dona que rep aquesta distinció. L'any 2016 se li va atorgar la Medalla d'Honor de la Xarxa Vives d'Universitats. El juliol de 2019 l'Institut de Ciències del Mar li va retre un homenatge, amb la descoberta d'una placa commemorativa de l'Aula Pepita Castellví.
El març de 2018 un institut públic de Viladecans canvia oficialment el seu nom a Institut Josefina Castellví i Piulachs en reconeixement a la seva carrera.
Ha publicat més de setanta treballs científics i ha participat en trenta-sis campanyes oceanogràfiques. Va ser votada en un procés participatiu realitzat al març del 2010 a Palafrugell de dones que mereixen un carrer.
|
[
"On va néixer Josefina Castellví i Piulachs?",
"A què es dedica?",
"Quina era la professió del seu pare?",
"I de la seva mare?",
"On va estudiar Biologia?",
"A quin país va emigrar?",
"A quin centre treballa?",
"En què va ser capdavantera?",
"Què va facilitar?",
"Hi ha alguna zona del continent nomenada en honor seu?",
"De quina universitat és presidenta?",
"On hi ha una placa amb el seu nom?",
"Quin institut canvià el seu nom pel de l'oceanògrafa?",
"Ha publicat gaires treballs científics?",
"A quin municipi hi ha un carrer amb el seu nom?"
] |
{
"answer_end": [
62,
128,
232,
258,
347,
382,
712,
946,
1265,
1412,
1729,
2434,
2590,
2638,
2808
],
"answer_start": [
0,
0,
216,
216,
293,
293,
548,
785,
1189,
1274,
1664,
2289,
2436,
2592,
2696
],
"input_text": [
"A Barcelona.",
"És una oceanògrafa especialista en microbiologia marina.",
"Era metge.",
"Era mestressa de casa.",
"A la Universitat de Barcelona.",
"A França.",
"A l'Institut d'Investigacions Pesqueres.",
"En ser la primera dona de l'estat espanyol a participar en una expedició internacional a l'Antàrtida.",
"Que Espanya entrés com a membre del tractat Antàrtic.",
"Sí.",
"De la Universitat d'Estiu d'Andorra.",
"A l'Institut de Ciències del Mar.",
"Un institut públic de Viladecans.",
"Sí.",
"A Palafrugell."
]
}
|
mitologia
|
Antillia o Antilia és una mítica illa que quedaria en algun indret indeterminat de l'oceà Atlàntic, a l'oest d'Espanya. Aquesta illa rebia altres noms com ara Illa de les Set Ciutats, Ilha das Sete Cidades (portuguès), Septe Cidades, Sant Brandan (o Sant Brendan)... Antillia també s'ha relacionat amb una de les Illes Afortunades.
L'origen del nom és bastant incert. L'etimologia més antiga suggerida el connecta amb l'Atlàntida de la qual es va ocupar Plató al Timeu, mentre escriptors posteriors es van esforçar a fer-lo derivar de la paraula llatina anterior: ante-i(n)s(u)la (és a dir, com l'illa a què s'arribaria "abans" de Cipango), o de la Ŷezirat Tennyn, (Illa Drac), dels geògrafs àrabs.
Sigui com sigui, aquesta illa fabulosa va donar nom després de 1492 a l'extens arxipèlag caribeny de les Antilles.
L'illa d'Antilia es troba indicada en cartes de navegació i mapamundis del segle xv. La seva primera aparició en un mapa, conservat a la biblioteca de Weimar, data de 1424. També apareix en l'Atles d'Andrea Bianco de 1448; en les reconstruccions del suposat mapa de Paolo Toscanelli de 1468, un dels que es pensa podria haver conegut Cristòfor Colom per haver situat Àsia a l'oest i a no gaire distància d'Europa, amb l'illa d'Antilia entre els dos continents; i en el globus de 1492 de Martin Behaim, cartògraf alemany al servei del rei de Portugal.
Al globus de Behaim, que també incloïa altres illes fantàstiques, com la de Sant Brandan, Antilia va acompanyada d'una llegenda on se la identifica amb l'illa de les Set Ciutats :
L'illa encara figura en mapes posteriors al descobriment d'Amèrica per Colom, com el mapa de Piri Reis, i molt especialment en el planisferi de Johann Ruysch, Universalior Orbis cognitiu Tabula (mapa de tot el món conegut), publicat el 1507 al costat d'una nova edició de la Geographia de Ptolemeu, que va aconseguir en el seu moment molta repercussió. Ruysch situava «Antilia» al sud-est de Groenlàndia, amb una extensa llegenda en la que explicava la història de l'illa de les Set Ciutats: «Aquesta illa d'Antilia ha estat descoberta pels portuguesos. Amb tot, quan se la busca és impossible trobar-la. En aquesta illa viuen homes que parlen espanyol, i que en temps del regnat del rei Rodrigo van haver de fugir dels bàrbars que assolaven Espanya. Aquí tenen la seu un arquebisbe i sis bisbes, cada un d'ells al capdavant de la seva pròpia ciutat. En conseqüència sol ser anomenada "les Set Ciutats". Els habitants viuen piadosament i gaudeixen de totes les riqueses d'aquest segle».
Llegenda o relat històric, el rei Alfons V de Portugal va enviar el 1475 una expedició sota el comandament del capità Fernão Teles amb la missió de localitzar-la. El 1486 fou el seu successor, Joan II, qui va encarregar una nova missió a Ferdinand van Olm, un flamenc establert a les Açores i conegut amb el nom de Fernão Dulmo.
|
[
"Què és Antillia?",
"On es trobaria?",
"Tenia altres àlies?",
"Amb quins altres illots s'ha relacionat aquesta illa?",
"D'on prové el seu nom?",
"A quin territori real va donar nom Antillia?",
"On podem trobar aquest nom?",
"L'illa va continuar sortint en mapes de segles posteriors?",
"Com ara quins?",
"On situava Ruysch l'illa?",
"Amb quin altre nom era coneguda l'illa en aquest cas?",
"Segons explica Ruysch, qui va descobrir l'illa?",
"És fàcil de trobar?",
"Per qui està habitada?",
"A quin explorador van encarregar trobar-la?"
] |
{
"answer_end": [
37,
118,
263,
330,
366,
812,
897,
1621,
1702,
1948,
2035,
2097,
2148,
2294,
2859
],
"answer_start": [
0,
19,
120,
267,
332,
699,
814,
1545,
1545,
1898,
1898,
2038,
2099,
2150,
2695
],
"input_text": [
"És una mítica illa.",
"En algun indret indeterminat de l'oceà Atlàntic, a l'oest d'Espanya.",
"Sí.",
"Amb una de les Illes Afortunades.",
"L'origen del nom és bastant incert.",
"A l'extens arxipèlag caribeny de les Antilles.",
"En cartes de navegació i mapamundis del segle xv.",
"Sí.",
"Com el mapa de Piri Reis, i molt especialment en el planisferi de Johann Ruysch.",
"Al sud-est de Groenlàndia.",
"Amb el nom de l'illa de les Set Ciutats.",
"Els portuguesos.",
"No, és impossible.",
"Per homes que parlen espanyol, i que en temps del regnat del rei Rodrigo van haver de fugir dels bàrbars que assolaven Espanya.",
"A Ferdinand van Olm."
]
}
|
vilaweb
|
‘Tornaríem a fer el que vam fer, no ens penedim de res. Som demòcrates i hem d'escoltar la gent i actuar amb conseqüència', ha declarat Artur Mas en la compareixença conjunta amb Joana Ortega i Irene Rigau després d'haver-se fet pública la sentència que els condemna a inhabilitació per desobediència en l'organització del 9-N. Mas ha anunciat que recorrerien contra la sentència: ‘Recorrerem contra la sentència i arribarem a instàncies de la justícia europea, que caldrà. No tenim cap esperança que el Suprem ens doni la raó, perquè actuarà en la línia de duresa absoluta i avís als navegants. Però hem de recórrer al Suprem i al Constitucional per arribar a les instàncies de la justícia europea. Tenim dipositada una alta esperança en la justícia europea.' L'ex-vicepresidenta Joana Ortega ha afegit: ‘Després de sentir cants de sirena de diàleg, l'única resposta són tres condemnes. Avui ens condemnen a tres persones, però darrere de nosaltres hi ha més gent. I això no s'aturarà.' I ha declarat: ‘No em sento gens condemnada i arribarem a les darreres conseqüències. I continuo pensant que el 9-N va ser un acte d'obediència al meu poble.' Irene Rigau ha dit: 'És una sentència que recau sobre nosaltres, però és escoltada, sentida i analitzada per milions de catalans. Se'ns ha jutjat i se'ns ha condemnat. A la població se li ha volgut donar un avís'.
|
[
"Ho tornarien a fer?",
"Se'n penedeixen d'alguna cosa?",
"Com es defineix la persona que ha fet aquestes afirmacions?",
"De qui són aquestes declaracions?",
"Quin esdeveniment va tenir lloc?",
"Què ha comunicat el president?",
"Davant qui ho faran?",
"Què pensen que farà el Suprem?",
"Confien en la justícia europea?",
"Qui és l'antiga presidenta del govern?",
"Quantes condemnes han acumulat els caps del govern català?",
"Es pensen detenir?",
"Com defineix Joana Ortega el 9-N?",
"Sobre qui va recaure la sentència?",
"Què pretenien donar a la població de Catalunya?"
] |
{
"answer_end": [
31,
54,
121,
145,
326,
379,
460,
526,
758,
793,
886,
985,
1146,
1210,
1358
],
"answer_start": [
1,
1,
56,
0,
124,
328,
382,
474,
700,
761,
806,
888,
761,
1168,
1315
],
"input_text": [
"Sí.",
"No.",
"Com un demòcrata.",
"D'Artur Mas.",
"La sentència que els condemna a inhabilitació per desobediència en l'organització del 9-N.",
"Que recorrerien contra la sentència.",
"Davant la justícia europea.",
"Que no els donarà la raó.",
"Sí.",
"Joana Ortega.",
"Tres.",
"No.",
"Com un acte d'obediència al seu poble.",
"Sobre els polítics catalans.",
"Pretenien donar-los un avís."
]
}
|
bios
|
Maria Ferret i Espanyol (Barcelona, 1924 – 2012). Fou una mare de família i pedagoga escolta catalana. Va fundar, amb el seu espòs Eladi Homs Zimmer, el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca.
Neix a Barcelona el 10 de gener de 1924. El 1930 començà l'escola en el parvulari i, en acabar l'ensenyança elemental als 15 anys, continuà una ensenyança professional. El 1942 va anar a l'escola d'idiomes.
L'any 1944 va visitar l'illa de Mallorca per primera vegada. El 1946 es va casar a Barcelona amb Eladi Homs Zimmer executiu empresarial i membre de l'escoltisme i deixeble de Mn. Antoni Batlle que s'involucrarà en la reorganització del moviment escolta català arribant a dirigent de la branca rovers en la Institució Catalana d'Escotisme (Minyons de Muntanya) - (Boy Scouts de Catalunya). Eladi Homs i Maria Ferret varen tenir set fills, quatre a Catalunya i tres a Mallorca.
El 1954 per motius professionals de seu marit es van establir a Mallorca on fundà on Eladi Homs crearà el Moviment Escolta de Mallorca l'any 1956 en crear la unitat Ramon Llull, acollida a una entitat anomenada Joventut Antoniana, primera del moviment a Mallorca. Dos anys més tard, el 1958 la Maria Ferret, creà la unitat Rosa de Bardissa el primer grup femení de l'Agrupament Reina Costança fundant la branca femenina, el Guiatge Catòlic de Mallorca, lligats tots dos, jurídicament, a l'Església catòlica. Això suposa el trencament amb els models educatius que eren habituals a les Illes en aquells moments, al món escolar i a les organitzacions juvenils franquistes, com el Frente de Juventudes.
Durant aquests anys i la dècada següent, el caràcter eclesial de l'escoltisme
permeté que sobrevisqués a les organitzacions juvenils afectes al franquisme i que s'hi pogués dur a terme una conscienciació dels al·lots sobre la llengua i la cultura de Mallorca. A través dels agrupaments, s'anà consolidant com un ampli moviment i prengué la caracterització actual, tot servint l'esperit fundador mitjançant una tasca pedagògica que fomentava entre els infants i joves els valors cívics, l'amor a la terra i el compromís amb la llengua i la cultura.
L'any 1961 el moviment fou reconegut quan es creà l'Oficina Diocesana d'Informació i Coordinació d'Escoltisme, de la qual fou nomenat director Eladi Homs que esdevindrà comissari general al crear-se el Moviment Escolta de Mallorca., A l'assemblea de 1966 Maria Ferret fou elegida Comissaria del moviment de noies, el Guiatge Catòlic de Mallorca.
Maria Ferret deixà Mallorca per motius professionals del seu marit a finals del 1969, encara que mantingué contacte constant amb les Illes i el Moviment que ajudà a fundar. El 1993 el moviment crearà la Fundació Maria Ferret, i nomenarà Maria Ferret presidenta d'honor. Després de la mort del seu marit en 1998 s'involucrà en el desenvolupament de la Fundació. Maria Ferret va morir dia 11 de novembre de 2012 a Barcelona.
A l'assemblea del Moviment Scout Catòlic, la federació d'escoltisme on està adherit el moviment balear, celebrada a Barcelona els 28 i 29 de juny de 1986, Eladi Homs i Maria Ferret foren nomenats membres d'honor.
L'any 1994 va ser elegit juntament amb la seva dona Maria Ferret socis d'Honor del Moviment Escolta i Guia de Mallorca amb el número “o”, en la VII Assemblea celebrada al Santuari de Lluc.
L'Ajuntament de Palma, evidenciant el reconeixement públic institucional, ha posat recentment nom a un carrer de Ciutat al barri de Cas Capiscol, amb el nom de Maria Ferret, ciutat on, de manera més intensa, Maria Ferret ha abocat tants anys la seva feina educativa a través del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca,
|
[
"Quina és la ciutat natal de Maria Ferret i Espanyol?",
"A què es va dedicar?",
"Quina entitat va crear?",
"A quina edat va acabar la formació bàsica?",
"On va començar a estudiar més tard?",
"Amb qui va contreure matrimoni?",
"Quanta descendència van tenir?",
"Per què el seu espòs es va instal·lar a Mallorca?",
"Què va muntar Maria a Mallorca?",
"En què consistia?",
"Què va ocasionar l'existència d'aquest col·lectiu?",
"Maria va marxar mai de Mallorca?",
"Qui va muntar la Fundació Maria Ferret?",
"Quina és la data de la seva mort?",
"Com l'ha homenatjada l'alcaldia de Palma?"
] |
{
"answer_end": [
48,
101,
191,
322,
398,
514,
836,
948,
1215,
1268,
1573,
2554,
2738,
2891,
3467
],
"answer_start": [
0,
50,
103,
234,
362,
461,
789,
876,
1170,
1189,
1384,
2470,
2643,
2831,
3295
],
"input_text": [
"Barcelona.",
"Fou mare de família i pedagoga escolta.",
"El Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca.",
"Als 15 anys.",
"A l'escola d'idiomes.",
"Amb Eladi Homs Zimmer.",
"Set fills.",
"Per motius professionals.",
"La unitat Rosa de Bardissa.",
"Fou el primer grup femení de l'Agrupament Reina Costança.",
"El trencament amb els models educatius que eren habituals a les Illes en aquells moments, al món escolar i a les organitzacions juvenils franquistes, com el Frente de Juventudes.",
"Sí.",
"El moviment.",
"L'11 de novembre de 2012.",
"Ha posat recentment nom a un carrer de Ciutat al barri de Cas Capiscol, amb el nom de Maria Ferret."
]
}
|
mitologia
|
Ronsasvals és una cançó de gesta en occità. El text, incomplet, es va descobrir el 1912 copiat en un manual d'un notari del segle xiv junt amb el del Rollan a Saragossa, però el text en si seria anterior.
El text és acèfal i consta de 1.802 versos repartits en 51 laisses monorimes. Els estudiosos suposen que la versió sencera n'hauria tingut uns 2.200 (ARLIMA).
Es va descobrir el 1912 entre els papers de Rostan Bonet, notari d'Ate (Apt), a la Valclusa. Avui en dia es conserva en els arxius departamentals d'Avinyó. En un registre de 1398 s'hi troba copiat el text del Ronsasvals i també, just abans, el del Rollan a Saragossa. De tota manera, els dos textos serien una còpia d'una producció anterior. El Ronsasvals és considerat per Elisabeth Schulze-Busacker com anterior a 1250.
El text no porta títol, i el de Ronsasvals li va ser donat per Roques en la seva edició (Roques 1932a, p. 2).
Narra la batalla de Roncesvalles, però amb certes variacions respecte de la Cançó de Rotllà (com per exemple l'aparició de Galien, fill d'Oliver), el lament de Carlemany per la mort del seu nebot i la mort d'Alda. Un resum extens es troba en línia en Roques 1932a, p. 2-7, així com l'edició del text (Roques 1923a i b).
|
[
"En quina llengua està la cançó Ronsasvals?",
"Es conserva el text sencer?",
"Quan va ser descobert el manuscrit?",
"On es va trobar?",
"Quants versos té la cançó?",
"Com es divideixen els versos?",
"Quants tindria la cançó sencera?",
"Entre quins documents es va descobrir?",
"On es preserva?",
"De quina època es creu que és?",
"Quin títol porta el text que s'ha trobat?",
"Qui li va donar el nom de Ronsasvals?",
"Què explica la cançó?",
"Quina altra cançó tracta el mateix tema?",
"On trobem una síntesi de la història?"
] |
{
"answer_end": [
42,
62,
87,
168,
247,
281,
353,
420,
518,
784,
808,
855,
928,
987,
1195
],
"answer_start": [
0,
44,
44,
64,
205,
205,
283,
364,
457,
706,
786,
786,
896,
896,
1110
],
"input_text": [
"En occità.",
"No.",
"El 1912.",
"En un manual d'un notari del segle xiv junt amb el del Rollan a Saragossa.",
"Consta de 1.802 versos.",
"En 51 laisses monorimes.",
"Uns 2.200.",
"Entre els papers de Rostan Bonet.",
"En els arxius departamentals d'Avinyó.",
"És considerat anterior a 1250.",
"No porta títol.",
"Roques.",
"La batalla de Roncesvalles.",
"La Cançó de Rotllà.",
"En línia en Roques 1932a, p. 2-7, així com l'edició del text."
]
}
|
books
|
Arribà l'hora solemne d'anar a taula. En Melrosada no havia menjat mai amb els Buxareu i estava lleugerament emocionat. Els nens, amb un refinament cruel, no li treien els ulls de sobre: els feia gràcia la manera com agafava la cullera, com es posava el tovalló, com xarrupà la primera cullarada de sopa; els compliments que feia, l'admiració que li produïa un entrant generós, i les lluïsors de joia que observaren perfectament en les nines del seus ulls quan la cambrera entrà una divina i opulentíssima plata de crema. En Melrosada es tacà l'americana amb aquella fluïda grogor. Això va confondre'l i va fer riure molt als nens.
Després de dinar vingué el cafè a la glorieta. En Melrosada havia menjat bé. Una tebior pesada, i encisadora al mateix temps, li anava amunt i avall del cos i se li deturava al païdor. El vi havia fet els seus efectes, i el nostre home es trobava confident, sentimental, i un diàleg amable s'inicià entre ell i la tia Paulina.
* * *
-Aleshores tenia vint-i-cinc anys, donya Paulina. Des d'aleshores, mai més.
-Un artista com vostè el devia sentir d'una manera tan dolça l'amor! Quines coses devia dir! quines paraules!
|
[
"Quina hora era?",
"En Melrosada havia compartit mai taula amb els Buxareu?",
"Com es sentia ell?",
"Què feia la canalla?",
"Per què?",
"Quina peça de roba s'embrutà en Melrosada?",
"Com van reaccionar els minyons?",
"Van prendre cafè en acabar l'àpat?",
"Com havia menjat en Melrosada?",
"Se sentia pesat?",
"Havia pres vi?",
"I com el feia sentir?",
"Amb qui va començar a parlar?",
"A què es dedicava en Melrosada?"
] |
{
"answer_end": [
36,
86,
118,
185,
303,
580,
630,
677,
707,
815,
849,
901,
957,
1108
],
"answer_start": [
0,
38,
38,
120,
187,
522,
582,
632,
679,
709,
817,
817,
817,
1042
],
"input_text": [
"Era l'hora solemne d'anar a taula.",
"No.",
"Lleugerament emocionat.",
"No li treien els ulls de sobre.",
"Perquè els feia gràcia la manera com agafava la cullera, com es posava el tovalló, com xarrupà la primera cullarada de sopa.",
"L'americana.",
"Els va fer riure molt.",
"Sí.",
"Bé.",
"Una mica sí.",
"Sí.",
"Es trobava confident, sentimental.",
"Amb la tia Paulina.",
"Era artista."
]
}
|
vilaweb
|
Juan Carlos I va utilitzar la seva amant Corinna zu Sayn-Wittgenstein com a testaferro per amagar patrimoni i propietats a l'estranger. En uns enregistraments que publica avui El Español, Corinna, que resideix a Mònegue, ho explica al comissari José Manuel Villarejo. Ambdós es varen trobar a Londres el 2015. ‘No ho ha fet perquè m'estimi molt, sinó perquè resideixo a Mònegue', explica l'amant, que desvincula completament la seva relació amb el rei espanyol dels seus negocis obscurs. Corinna zu Sayn-Wittgenstein és empresària i assessora del monarca Albert de Mònegue. Segons Corinna zu Sayn-Wittgenstein, Juan Carlos I li ha causat un ‘malson enorme' perquè, sense saber-ho ella, l'ex-monarca espanyol va inscriure part del patrimoni a nom seu. En concret, propietats al Marroc i a més llocs fora d'Espanya. Després de la ruptura de la relació sentimental, que va sortir a la llum el 2012 arran del famós accident a Botswana, Juan Carlos I li torna a reclamar la titularitat de les propietats. ‘Ho ha fet amb dues o tres coses i fa moltíssima pressió. Per exemple: que li enviés diners o que li donés coses… Això és emblanquiment', explica Corinna zu Sayn-Wittgenstein. Cal recordar que la declaració pública de patrimoni no és obligatori a Mònegue.
|
[
"Qui era l'amant de Juan Carlos I?",
"Què va fer el rei emèrit amb ella?",
"On es publiquen unes noves gravacions?",
"On diuen que resideix ella?",
"A qui ha donat aquesta informació?",
"On es van trobar aquestes dues persones el 2015?",
"Què va dir ella?",
"A què es dedica Corinna?",
"Com se sent amb Juan Carlos I?",
"Per què?",
"Quin patrimoni?",
"Quan es va saber de la fi de la seva relació?",
"Per què es va saber?",
"Què va fer ell després?",
"Què és opcional a Mònegue?"
] |
{
"answer_end": [
69,
134,
186,
219,
266,
308,
486,
572,
656,
749,
812,
894,
930,
998,
1254
],
"answer_start": [
0,
0,
136,
136,
136,
268,
380,
488,
574,
625,
751,
814,
814,
932,
1176
],
"input_text": [
"Corinna zu Sayn-Wittgenstein.",
"La va utilitzar com a testaferro per amagar patrimoni i propietats a l'estranger.",
"Al diari El Español.",
"A Mònegue.",
"Al comissari José Manuel Villarejo.",
"A Londres.",
"Que desvincula completament la seva relació amb el rei espanyol dels seus negocis obscurs.",
"És empresària i assessora del monarca Albert de Mònegue.",
"Diu que ell li ha causat un malson enorme.",
"L'ex-monarca espanyol va inscriure part del patrimoni a nom seu.",
"Propietats al Marroc i a més llocs fora d'Espanya.",
"El 2012.",
"Va sortir a la llum arran del famós accident a Botswana.",
"Li torna a reclamar la titularitat de les propietats.",
"La declaració pública de patrimoni."
]
}
|
books
|
El pare, recolzat a l'orla de proa, llançava un xiulet de tant en tant, i cridava: -¡Orsa, orsa!- La barca va arrumbar força cap a migdia, cap a l'horitzó buit, per l'indret de les últimes terres obiradores.
-Què hi ha, per allí?-vaig preguntar-li.
-Per a on? Allà hi ha Palamós- va dir, assenyalant amb el dit una clapa rossenca. -Més enllà les muntanyes de Tossa, les serres de Bandina, i altres.
-Vaja, d'aquesta bordada ens plantem a Blanes.
-Uix!- exclamà girant-se d'esquena.
-I bé! què vol dir, uix? ¡Sou més malagradosot!…
-Doncs ¿com t'he de contestar, si dius uns disbarats tan grossos? ¿Que et creus que això ès una bala que va dretamente allà on s'ès apuntada l'escopeta? A Blanes!
-Però què hi sap, una?
-Sabessis callar al mencos!- barbotejà entre dents. I afegí, recalcant molt les paraules, com el mestre que es veu obligat a explicar a un deixeble estult una lliçó que de tan clara és enfadosa: -Amb el vent de proa no es va allà on se vol, sinó allà on se pot. Anem de gairell, de gairell, com els crancs. Apuntem a Blanes, i bon goig de tocar a Palamós. ¿Entens, marinera de terres endins? Si aquesta nit pots dormir en aigües de Palamós, dóna't per ben contenta i digues que la Santa Rita ès la barca més fina de la mar.
|
[
"On es trobava el pare?",
"Què estava fent?",
"Cap a on es dirigia el vaixell?",
"Prop de quin poble van passar?",
"De quina població eren els cims?",
"A on podrien arribar amb la barca?",
"Van començar a discutir els mariners?",
"Què li va semblar a un d'ells el comentari sobre que arribarien a Blanes?",
"Compara la barca amb una bala d'escopeta?",
"Què li mana?",
"Cap a on diu que es va amb el vent?",
"Com anaven en aquell moment?",
"Com a molt, on creu que arribaran?",
"Quin nom té la barca?"
] |
{
"answer_end": [
34,
81,
159,
279,
365,
445,
530,
694,
684,
744,
978,
1023,
1157,
1240
],
"answer_start": [
0,
0,
98,
261,
333,
401,
448,
533,
598,
719,
914,
980,
1110,
1185
],
"input_text": [
"Recolzat a l'orla de proa.",
"Xiulava i cridava de tant en tant.",
"Cap a l'horitzó buit.",
"De Palamós.",
"De Tossa.",
"A Blanes.",
"Sí.",
"Un disbarat.",
"Sí.",
"El mana callar.",
"Allà on se pot.",
"Anaven de gairell, com els crancs.",
"A Palamós.",
"Santa Rita."
]
}
|
mitologia
|
Daulis, posteriorment anomenada Daulia (en grec antic Δαυλίς, Δαυλία) era una antiga ciutat de Fòcida prop de Beòcia al camí entre Orcomen i Queronea fins a Delfos. El seu nom derivaria de la nimfa Daulis filla de Cefís.
Homer ja l'esmenta com una ciutat de Fòcida junt amb Crissa i Panope al "Catàleg de les naus" a la Ilíada. La mitologia la fa residència del rei de Tràcia, Tereu, que es va casar amb Procne, filla de Pandíon rei d'Atenes.
Va ser destruïda pels perses durant la invasió de Xerxes I de Pèrsia, segons Heròdot, i altre cop per Filip II de Macedònia al final de la guerra sagrada, però sempre reconstruïda diu Pausànies. Tenia una posició mot sòlida a la cimera d'un turó i estava molt ben fortificada. La ciutat tenia un temple dedicat a Atena, i a la rodalia, a un lloc anomenat Tronis, una capella dedicada a un heroi de nom Arquègetes. Pausànies també diu que els habitants de Daulis eren poc nombrosos, però que superaven a tots els altres focis en força i estatura.
El nom s'ha conservat en la moderna vila de Dhavlía, a la vora d'un riu anomenat Plataniá, que desaigua al Cefís. La vila té a prop el monestir de Jerusalem.
|
[
"Amb quin altre nom fou coneguda Daulis?",
"Què era?",
"D'on podria provenir el seu nom?",
"Quin autor la menciona?",
"A quina de les seves obres?",
"Qui vivia a Daulis?",
"Amb qui va enllaçar-se aquest rei?",
"Què fou de la ciutat?",
"Algun altre rei la va conquerir?",
"La ciutat va ser restaurada?",
"Comptava amb murs?",
"Tenia algun temple consagrat a alguna deïtat grega?",
"Hi havia gaires ciutadans a Daulis?",
"Ha donat nom a alguna ciutat moderna?"
] |
{
"answer_end": [
38,
101,
204,
264,
326,
382,
410,
511,
566,
636,
718,
761,
923,
1040
],
"answer_start": [
0,
0,
165,
221,
221,
328,
377,
443,
529,
598,
638,
720,
857,
989
],
"input_text": [
"Daulia.",
"Una antiga ciutat de Fòcida.",
"De la nimfa Daulis.",
"Homer.",
"A la Ilíada.",
"El rei de Tràcia, Tereu.",
"Amb Procne.",
"Va ser destruïda pels perses durant la invasió de Xerxes I de Pèrsia.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí.",
"No, els habitants de Daulis eren poc nombrosos.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Marta Sentís (Barcelona, 1949) és una fotògrafa catalana. Va ser col·laboradora de l'OMS a Nova York. En el camp professional ha treballat un ampli repertori, ha estat responsable de fotografia fixa en diversos rodatges de cinema i televisió. La Fábrica va editar-ne un monogràfic, amb pròleg de Romà Gubern.
Va passar tota la seva infància a la ciutat de París, ciutat on es va traslladar als tres anys. Més tard va anar-se'n a Londres, on va començar a dedicar-se a la fotografia, i posteriorment va viatjar per diferents països africans com a reportera per a l'ONU. Més endavant es trasllada a Nova York investigant la cultura afroamericana, i després continua el seu treball al Brasil. Actualment resideix a Barcelona.
En el camp professional ha abastat un ampli repertori. Va col·laborar amb l'OMS, va ser responsable de fotografia fixa en diversos rodatges de cinema i televisió; buscant patrocini per als seus reportatges, es va posar a disposició d'una agència de Nova York (Photo Researchers) i una altra de Barcelona (AGE). Les seves obres han estat exposades a l'Espai 10 de la Fundació Joan Miró de Barcelona (1983), museu Reina Sofia de Madrid (1991), en el Center for Creative Photography de la Universitat d'Arizona a Tucson (1992) i en la Fotobiennale d'Enschede d'Holanda (1992).
L'any 2000 va mostrar la seva imatge de Brasil dins del marc del festival La Mar de Músicas de Cartagena, on va exposar juntament amb Sebastião Salgado i d'altres artiestes.
|
[
"Quin any va néixer Marta Sentís?",
"A què es dedica?",
"Amb qui ha col·laborat com a fotògrafa?",
"On va viure quan era una criatura?",
"A quina ciutat es va traslladar més tard?",
"Per on va fer viatges com a fotoperiodista?",
"Algun cop va treballar a Sud-amèrica?",
"Amb quina agència americana va treballar?",
"S'han exposat fotografies seves a Barcelona?",
"Algun cop s'han exposat a Madrid?",
"També a Amèrica?",
"I a altres països d'Europa?",
"Quan va mostrar la feina que va fer al Brasil?",
"En quin esdeveniment?",
"Va exposar amb altres artistes?"
] |
{
"answer_end": [
30,
56,
100,
361,
436,
567,
688,
1001,
1120,
1156,
1239,
1288,
1343,
1401,
1469
],
"answer_start": [
0,
0,
58,
309,
405,
499,
569,
886,
1034,
1034,
1165,
1247,
1297,
1297,
1406
],
"input_text": [
"El 1949.",
"És fotògrafa.",
"Amb l'OMS a Nova York.",
"A París.",
"A Londres.",
"Per diferents països africans.",
"Sí.",
"Amb Photo Researchers.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí.",
"L'any 2000.",
"Al festival La Mar de Músicas de Cartagena.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
Genbu és un dels quatre monstres divins que indiquen els punts cardinals. Genbu té l'aparença d'una tortuga i una serp. Representa el nord i simbolitza l'element de la terra. La paraula «genbu» prové del japonès. L'origen de Genbu prové d'un dels quatre símbols de les constel·lacions xineses. Els xinesos l'anomenen tortuga negra o tortuga del nord. A més de representar el nord també fa referència a l'estació de l'hivern.
A la Xina antiga, la tortuga i la serp eren vistes com a criatures espirituals que simbolitzaven longevitat. Durant la dinastia Han, la gent feia servir amb freqüència arracades de jade amb forma de tortuga. Degut a la gran influència de la Xina antiga al Japó, els títols honorífics feien referència sovint a imatges d'aquests animals.
Segons la llegenda, les tortugues de sexe femení eren incapaces d'unir-se a tortugues masculines, i només ho feien amb serps mascles. Això hauria produït que s'enfadessin les tortugues mascles i que es mantinguessin a distància d'elles, orinant al seu voltant perquè no tornessin a apropar-se. Des de llavors, els homes casats amb dones que mantenien relacions extraconjugals anomenaven les seves mullers "tortugues", i això feu que la gent, per tant, deixés de fer servir la tortuga com a símbol de fortuna.
Les tres altres criatures que representen els altres tres elements i les estacions de l'any i punts cardinals restants, cadascun d'un color característic, són:
|
[
"Qui és Genbu?",
"Quin és el seu aspecte?",
"Què simbolitza?",
"De quina llengua prové el seu nom?",
"D'on prové aquesta bèstia?",
"Com li diuen els xinesos?",
"Què més defineix?",
"Aquests animals representaven longevitat a la Xina antiga?",
"Quin problema tenien les tortugues segons una llegenda?",
"Amb què s'enllaçaven en lloc seu?",
"Com reaccionaven les tortugues mascle?",
"Què feien els homes?",
"Quina conseqüència va tenir això?",
"Qui representa els altres tres elements i les estacions de l'any i punts cardinals restants?",
"Cadascuna és d'un color diferent?"
] |
{
"answer_end": [
72,
118,
173,
211,
292,
349,
423,
532,
858,
894,
1054,
1178,
1269,
1389,
1424
],
"answer_start": [
0,
74,
120,
175,
213,
294,
351,
425,
762,
762,
896,
1056,
1182,
1271,
1271
],
"input_text": [
"És un dels quatre monstres divins que indiquen els punts cardinals.",
"El d'una tortuga i una serp.",
"Representa el nord i simbolitza l'element de la terra.",
"Del japonès.",
"D'un dels quatre símbols de les constel·lacions xineses.",
"Tortuga negra o tortuga del nord.",
"L'estació de l'hivern.",
"Sí.",
"Les tortugues de sexe femení eren incapaces d'unir-se a tortugues masculines.",
"Amb serps mascles.",
"S'enfadaven i es mantenien a distància d'elles, orinant al seu voltant perquè no tornessin a apropar-se.",
"Els homes casats amb dones que mantenien relacions extraconjugals anomenaven les seves mullers tortugues.",
"Que la gent deixés de fer servir la tortuga com a símbol de fortuna.",
"Tres altres criatures.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Magda Folch Solé (Reus, 11 de novembre de 1903 - Tarragona, 28 de juliol de 1981) va ser una pintora catalana.
Va estudiar a l'Escola Municipal d'Arts i Oficis de la qual després en va ser professora auxiliar i ajudant de Tomàs Bergadà. Va cursar batxillerat a Reus i es llicencià en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. Després va ser professora titular de l'Escola Municipal de Reus que més endavant es transformà en Escola del Treball.
Començà a donar classes de filosofia a l'Institut de Reus i va fer diverses exposicions al Centre de Lectura, a Tarragona i a Figueres, on guanyà unes oposicions de professora a l'institut.
El 1930 havia rebut de l'ajuntament de Reus una beca que li va permetre ampliar estudis a París. Es casà amb el catedràtic Emili Donato i Prunera, també reusenc i destinat com ella a l'institut de Figueres. Allà va conèixer Dalí, i els treballs d'aquella època (1935) tenen un toc surrealista.
Van viure la guerra civil a Figueres i, un cop acabada, es van instal·lar a Barcelona, on Emili Donato va ser apartat de la seva plaça de catedràtic per la depuració franquista de la postguerra i el matrimoni va passar dificultats. Això es va reflectir en les pintures de Magda Folch, que en aquella època són fosques i s'hi ubiquen figures d'aspecte trist i decebut.
Va treballar un temps i va fer diverses exposicions, primer a Manresa, on va tenir molt d'èxit, i després a Barcelona, Figueres, Reus, Lleida, Girona, Madrid i València. Més tard, ja rehabilitat el marit, es van traslladar a Eivissa, on Emili Donato va obtenir una plaça de docent. Les pintures de Magda Folch es van omplir d'una llum nova en aquell període i reflectien l'esclat de claror propi de l'illa, capturant uns colors que il·lumiaven les seves obres. El 1952 va exposar a Barcelona i a Madrid, i durant la dècada dels cinquanta va fer exposicions a tot l'estat, amb els seus nous quadres plens de llum.
A partir de 1960 el matrimoni va traslladar-se a Tarragona, on tots dos van exercir de professors. Magda Folch s'incorporà a l'Escola d'Art de la Diputació de Tarragona i va seguir exposant a Reus, Girona, Barcelona i Madrid.
És autora de les pintures de l'altar de la Verge de Montserrat a l'església de Sant Joan de Reus, on els escolanets corresponen a retrats de nens de la ciutat.
La seva ciutat li ha dedicat un carrer al Barri Gaudí.
|
[
"On va néixer Magda Folch Solé?",
"A què es va dedicar?",
"A quin centre es va formar?",
"Quina carrera va fer?",
"On va treballar de docent?",
"Quina matèria va ensenyar?",
"Va participar en mostres?",
"En quina població va aconseguir plaça de docent després de passar unes proves?",
"Com va poder abonar les classes a la capital francesa?",
"Quin pintor va conèixer allà?",
"Què va fer després del conflicte armat?",
"Com són els quadres que va pintar durant aquells anys?",
"Quin any va exhibir les seves obres a Barcelona i Madrid?",
"On va anar a viure el 1960?",
"Com l'han homenatjada a Reus?"
] |
{
"answer_end": [
81,
109,
159,
333,
398,
510,
587,
641,
738,
871,
1022,
1303,
1807,
1976,
2357
],
"answer_start": [
0,
0,
111,
268,
335,
453,
513,
577,
643,
850,
937,
1190,
1766,
1918,
2304
],
"input_text": [
"Va néixer a Reus.",
"Va ser pintora.",
"A l'Escola Municipal d'Arts i Oficis i posteriorment a la Universitat de Barcelona.",
"Filosofia i Lletres.",
"A l'Escola Municipal de Reus.",
"Filosofia.",
"Sí.",
"A Figueres.",
"Gràcies a una beca.",
"Dalí.",
"Es va instal·lar a Barcelona.",
"Són pintures fosques i s'hi ubiquen figures d'aspecte trist i decebut.",
"El 1952.",
"A Tarragona.",
"Dedicant-li un carrer al Barri Gaudí."
]
}
|
vilaweb
|
El secretari general de Podem, Pablo Iglesias, ha valorat la carta publicada pel diputat republicà Joan Tardà al Periódico, en què aquest assegurava que, havent declarat que si fos català no votaria l'1 d'octubre, Iglesias havia posat en dubte la seva pròpia credibilitat. Aquest ha demanat a Tardà que es relaxés i ha dit que calia baixar el to. ‘Cal assumir que, en democràcia, es pot pensar diferent dels altres, i això s'ha de normalitzar', ha assenyalat. Així mateix, Iglesias considera que amb ERC hi ha més punts d'unió que de desacord, però també reconeix que la percepció de la qüestió del referèndum és diferent. ‘Tardà voldria que Catalunya marxés i a nosaltres ens agradaria que es quedés; amb un encaixament diferent, això sí, però això s'ha de normalitzar', ha declarat. Errejón assegura que el 2-O caldrà ‘continuar negociant' El número dos de Podem, Íñigo Errejón, ha assegurat que l'endemà del referèndum caldria continuar negociant. Errejón insisteix a qualificar el referèndum de mobilització política. Diu que la seva formació voldria per a Catalunya un referèndum pactat i amb garanties i fa responsable el govern del PP que això no sigui així: ‘Som conscients que el principal responsable que les coses no siguin com han de ser és el PP, que vol que els problemes s'enquistin per treure'n profit'. Tot i això, considera que el referèndum és legítim i que la ciutadania catalana serà la que hi donarà una o altra magnitud segons el suport que hi doni el primer diumenge d'octubre. ‘La convocatòria de la mobilització és legítima. El dia 2 d'octubre haurem de continuar parlant i ens agradaria tenir un govern més responsable que estigués a l'altura de les circumstàncies', ha sentenciat.
|
[
"Qui és el secretari general de Podem?",
"Què ha comentat?",
"A quin mitjà s'ha publicat aquest document?",
"Què afirmava Pablo Iglesias?",
"Què li ha dit a en Tardà?",
"Què opina sobre Esquerra Republicana de Catalunya?",
"Li agradaria que Catalunya s'independitzés?",
"Afegeix algun matís?",
"Per quin objectiu aposta Errejón?",
"Com descriu el referèndum?",
"A qui fa responsable que no hi hagi un referèndum pactat?",
"De què acusa aquest partit?",
"Opina que el referèndum és legítim?",
"En quin mes se celebra la votació?",
"Com és el govern que desitja Errejón?"
] |
{
"answer_end": [
45,
109,
122,
222,
345,
542,
700,
769,
841,
1020,
1164,
1317,
1370,
1500,
1691
],
"answer_start": [
0,
31,
58,
131,
273,
473,
624,
624,
785,
951,
1022,
1253,
1320,
1320,
1551
],
"input_text": [
"Pablo Iglesias.",
"Una carta publicada pel diputat republicà Joan Tardà.",
"Al Periódico.",
"Que si fos català no votaria l'1 d'octubre.",
"Li ha demanat que es relaxés i ha dit que calia baixar el to.",
"Que entre ells hi ha més punts d'unió que de desacord.",
"No.",
"Sí.",
"Per continuar negociant.",
"Com una mobilització política.",
"Al PP.",
"De voler que els problemes s'enquistin per treure'n profit.",
"Sí.",
"A l'octubre.",
"Un govern més responsable que estigués a l'altura de les circumstàncies."
]
}
|
mitologia
|
D'acord amb la mitologia grega, Líbia (en grec antic Λιβύη, Libié) va ser una nimfa filla d'Èpaf, rei d'Egipte, i de Memfis. Està vinculada amb Io, de qui és neta.
Estimada per Posidó, va ser la mare d'Agenor i de Belos, els dos herois mítics de Fenícia i Egipte. També se li atribueix la maternitat de Lèlex i de Telefaassa. Va donar nom al país del nord d'Àfrica.
Hi ha algunes variants d'aquesta tradició. de vegades se la considera filla d de la nimfa Io, i no la seva neta. Amb Posidó va tenir Eniali (que és un epítet d'Ares), Busiris el tirà egipci, Lèlex i Fènix, el fill d'Agenor, que normalment és considerat el seu net. Una tradició més recent, considerava Líbia una filla d'Oceà i germana d'Àsia, Europa i Trace, l'heroïna epònima de Tràcia.
Viccionari
|
[
"Qui fou Líbia?",
"Com es deia el seu pare?",
"A què es dedicava ell?",
"Qui era la mare de Líbia?",
"I la seva àvia?",
"Quina deïtat es va enamorar de Líbia?",
"Com es van dir els seus fills?",
"Se li han atribuït més fills?",
"El nom d'un país d'Àfrica prové d'ella?",
"Què diuen altres versions?",
"Va ser la mare d'Ares?",
"I de més fills, segons altres versions?",
"De qui més podria haver sigut filla?",
"I qui podrien ser els seus germans?",
"D'on és heroïna aquesta darrera?"
] |
{
"answer_end": [
83,
96,
110,
123,
162,
183,
219,
324,
364,
458,
531,
570,
690,
723,
752
],
"answer_start": [
0,
67,
90,
67,
125,
164,
164,
264,
326,
366,
479,
479,
631,
631,
718
],
"input_text": [
"Va ser una nimfa.",
"Èpaf.",
"Era rei d'Egipte.",
"Memfis.",
"Io.",
"Posidó.",
"Agenor i Belos.",
"Sí.",
"Sí.",
"Que és filla de Io.",
"Sí.",
"Sí.",
"D'Oceà.",
"Àsia, Europa i Trace.",
"De Tràcia."
]
}
|
mitologia
|
Kikí Dimulà (grec: Κική Δημουλά) (Atenes, 6 de juny de 1931 – Atenes, 22 de febrer de 2020) va ser una poeta grega, membre de l'Acadèmia d'Atenes.
Vassiliki Radou (posteriorment Kikí Dimulà) va néixer el 1931 a Atenes. Un cop acabat el batxillerat, el 1949, entrà a treballar al Banc de Grècia, seguint la tradició familiar del seu pare i dos oncles, ocupació que mantingué fins que es retirà vint-i-cinc anys després.
El 15 de juny de 1950, la prestigiosa revista literària Nea Hestia publicà dos dels seus poemes sota el nom de Kiki Chr. Radou. L'any 1952, com a regal pel dia del seu sant, el seu oncle Panaiotis Kalamariotis li oferí una edició privada de la seva poesia, titulada Poemes. Aviat va, discretament, desautoritzar aquest recull, que no va ser inclòs en la col·lecció de Poemes del 1998. L'any 1954 es casà amb l'enginyer civil i poeta Athos Dimulàs, que havia conegut l'any 1945. Dimulà sempre ha expressat que fou la seva unió amb Dimulàs que la va forjar com a poeta. Amb Dimulàs, que morí el 1985, tingueren un fill i una filla.
A partir de 1959 participà en el comitè editorial de la revista literària Ho Kyklos (El Cercle), escrita per empleats del Banc de Grècia, en què publicà narracions breus, posteriorment objecte d'una edició recopilatòria el 2005.
Nikos Dimu afirma que la poesia de Dimulà és una poesia sense objecte, perquè el seu objecte és el no-res, el seu tema és el pas, progressiu o sobtat, del ser al no ser, aquest pas que s'anomena temps, desgast o mort.[nota 1] Els crítics la situen en una generació de postguerra, anomenada també intermèdia, ja que queda entre la dels anys 30 i la més jove dels 70 del segle xx. No obstant això, Dimulà rebutja l'adscripció a cap generació, més enllà d'una pura referència cronològica.[nota 2]
Quan s'ha volgut classificar el gènere poètic que conrea Dimulà se l'ha considerada pròxima al dels poetes metafísics del segle XVII anglès, Donne, Herbert o Marvell,[nota 3] o a l'americana Emily Dickinson.[nota 4] Dimulà, però, té una veu pròpia, radicalment independent i difícilment classificable dins de cap moviment o tendència literària o poètica. El seu traductor al francès, Michel Volkovitch, la considera un "electró lliure".[nota 5] Eurydice Trichon-Milsani, també traductora seva al francès, la considera sense precedents i, molt probablement, sense epígons.[nota 6]
Si hi ha res que caracteritza la poesia de Dimulà és l'ús extrem i fins i tot acrobàtic de la llengua i dels mots. El crític Nikos Dimu la qualifica d'anarquista dels mots, de poeta que, aterrida per l'existència, terroritza la llengua.[nota 7] Això no la priva de ser pròxima al lector i d'haver esdevingut àmpliament popular a Grècia.[nota 8]
Estem davant d'una autora no massa prolífica (una dotzena de poemaris, no massa extensos, al llarg d'uns seixanta anys d'activitat poètica).[nota 9] El títol del seu poemari El poc del món ja apunta cap a aquest gust per la cosa petita, humil, les coses senzilles.
|
[
"On va néixer Kikí Dimulà?",
"A què es dedicà?",
"De quin any és?",
"On va treballar després d'obtenir el batxillerat?",
"Quants anys va estar treballant allà?",
"Quan es publiquen els seus primers poemes?",
"A quina revista?",
"Amb qui es va casar?",
"Van tenir descendència?",
"En quina revista va treballar?",
"Sobre què tracten els poemes de Nikos Dimu?",
"De quina generació va formar part?",
"La seva poesia és difícil de classificar?",
"Què destaca en la seva obra?",
"Com es titula un dels seus poemaris?"
] |
{
"answer_end": [
92,
115,
209,
294,
418,
515,
539,
866,
1048,
1133,
1384,
1718,
2126,
2466,
2961
],
"answer_start": [
0,
0,
148,
220,
259,
420,
420,
805,
988,
1050,
1279,
1675,
1989,
2353,
2847
],
"input_text": [
"A Atenes.",
"Va ser una poeta grega.",
"Del 1931.",
"Al Banc de Grècia.",
"Vint-i-cinc anys.",
"El 1950.",
"A la prestigiosa revista literària Nea Hestia.",
"Amb l'enginyer civil i poeta Athos Dimulàs.",
"Sí.",
"En Ho Kyklos.",
"Sobre el no-res.",
"De cap.",
"Sí.",
"L'ús extrem i fins i tot acrobàtic de la llengua i dels mots.",
"El poc del món."
]
}
|
vilaweb
|
L'Audiència de Barcelona jutjarà a partir de demà tretze manifestants independentistes per haver-se assegut i encadenat el 23 de febrer del 2018 a les escales del Palau de Justícia. La fiscalia, que és la única acusació, demana 2,5 anys de presó per un delicte de desordres públics per a onze dels acusats, i un any de presó per a dos més per desobediència i resistència greu a l'autoritat, per haver donat puntades de peu i de puny a Mossos mentre els estaven desallotjant del carrer. Els encausats, convocats pels CDR, consideren que la fiscalia està fent una repressió política i criminalitzant el dret de protesta, segons van denunciar a finals de novembre. La fiscalia acusa els encausats d'actuar amb ‘menyspreu' cap a l'autoritat dels Mossos d'Esquadra que els van demanar que es retiressin, a qui no van fer cas. ‘La falta de col·laboració dels acusats va obligar els efectius policíacs a tallar les cadenes amb unes cisalles', relata, i posteriorment detenir-los. La fiscalia situa l'arribada els manifestants a les 7.45 i el restabliment de l'accés al tribunal a les 09.05. Després, es va tallar al trànsit el passeig Lluís Companys. La fiscalia remarca que, al voltant de les 09.50, els agents van treure els concentrats i diuen que un dels concentrats va donar puntades de peu a dos mossos, i un altre va donar cops de puny i puntades de peu a un altre agent. La fiscalia admet que cap d'aquests policies va patir cap lesió a conseqüència d'aquests fets. Però afegeix que van caler ‘més d'un centenar d'efectius policíacs' per poder restablir el trànsit a la via cap a les 10.15. Acusen la fiscalia de repressió En una conferència de premsa feta a finals del novembre del 2018, bona part dels encausats i el seu grup de suport van acusar la fiscalia de cercar la repressió del moviment independentista i fer unes peticions de pena amb motivacions polítiques. L'advocat defensor, Eduardo Cáliz, va opinar que el judici no serà per desordres públics, sinó per perseguir la mobilització ciutadana. Així, va recordar que el Tribunal Europeu dels Drets Humans diu que els talls de carrers i altres tipus de mobilitzacions s'emmarquen en la llibertat de protesta. Unes tres-centes persones es van manifestar diumenge passat entre la plaça de Urquinaona de Barcelona i el Palau de Justícia per demanar l'absolució dels tretze manifestants. Per a demà s'ha convocat una concentració de suport als encausats davant del Palau de Justícia.
|
[
"Qui està cridat a declarar en l'Audiència de la ciutat comtal?",
"De què se'ls acusa?",
"Quina pena exigeix la procuradoria general?",
"Per quina infracció?",
"Demanen la mateixa pena per tots els acusats?",
"Què opinen els imputats respecte a l'acusació?",
"Quan es diu que van arribar els protestants?",
"De quin carrer van aturar la circulació?",
"Algun agent va ser ferit físicament?",
"Quants equips policials van ser necessaris per dissoldre els manifestants?",
"Quan va fer-se una roda de premsa amb alguns dels acusats?",
"Qui és el seu lletrat?",
"Quina és la postura del Tribunal Europeu?",
"Va haver-hi cap protesta per exigir l'exculpació dels encausats?",
"Hi ha més agrupacions organitzades?"
] |
{
"answer_end": [
86,
180,
245,
281,
484,
617,
1029,
1142,
1465,
1534,
1688,
1904,
2168,
2343,
2439
],
"answer_start": [
0,
0,
182,
221,
182,
486,
973,
1084,
1372,
1467,
1624,
1871,
2007,
2170,
2345
],
"input_text": [
"Tretze manifestants independentistes.",
"Per haver-se assegut i encadenat el 23 de febrer del 2018 a les escales del Palau de Justícia.",
"2,5 anys de presó.",
"Per un delicte de desordres públics.",
"No.",
"Ells consideren que la fiscalia està fent una repressió política i criminalitzant el dret de protesta.",
"A les 7.45.",
"Del passeig Lluís Companys.",
"No.",
"Més d'un centenar.",
"A finals de novembre del 2018.",
"Eduardo Cáliz.",
"Que els talls de carrers i altres tipus de mobilitzacions s'emmarquen en la llibertat de protesta.",
"Sí.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
Hera de Samos és una koré de marbre d'1,92 metres d'alçada que va ser esculpida cap a l'any 570-560 aC i que actualment està exposada al museu del Louvre.
El nom amb què és coneguda es deu al fet que és originària del temple consagrat a Hera a l'illa de Samos, conegut com a Herèon de Samos. D'altra banda, té una inscripció a la base on es pot llegir: "Queramies em va dedicar a Hera com ofrenda". Se sap que originàriament estava pintada amb colors primaris molt vius, potser amb bastant blanc també, com correspon a l'estil egipci i van heretar totes les kore. A més dels colors ha perdut el cap. El cos té forma de columna i està recobert d'una roba amb plecs delicats i menuts. L'estàtua pertany a l'escola jònica o del peloponès (al contrari que la Dama d'Auxerre, per exemple, que tot i ser una altra kore de l'època arcaica, pertany a l'escola de Creta).
L'escultura va ser trobada en les excavacions realitzades el 1875 per Hadol & Girard a la Via Sacra d'Herèon de Samos, un santuari dedicat a la deessa Hera al sud de l'illa de Samos, (Grècia), El temple va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco al costat del proper Pitagoreion el 1992.
La peça representa una koré, plural 'Korai' ( grec, Κόρη 'dona jove'), una tipologia escultòrica de l'època Arcaica de l'antiga Grècia, que consisteix en una estàtua femenina en posició de peu.
Com el seu paral·lel masculí, la koré denota una profunda influència de l'estatuària egípcia amb el seu caràcter massís i rigidesa corporal.
La peça s'exposa de forma permanent al Museu del Louvre de París, (França), després de la seva adquisició l'any 1881, on té assignat el nombre d'inventari 686.
Les dues estàtues són kore de l'època arcaica de l'antiga Grècia. Ambdues tenen els detalls de la roba que porten molt treballats i la mateixa postura.
L'Hera pertany a l'escola del Peloponès (segle VI aC) mentre que la Dama pertany a la de Creta (segle VII aC). L'Hera és molt més gran, quant a mida, i molt més estilitzada. La Dama conserva el cap. L'Hera té molt poc marcada l'anatomia humana, al contrari que la dama, on especialment els pits i la cintura estan molt marcats. La Dama té la cara triangular, amb el somriure fals i posat anomenat "somriure arcaic" i el cabell sense recollir, amb bucles, com era la moda grega a l'època, i que cau per devant de les espatlles. De l'Hera no podem saber com era la cara, però sí que no queden restes de bucles ni de cabell caient per les espatlles, el que fa pensar que devia tenir el cabell com a mínim semirecollit.
Algunes diferències venen donades per l'estil general de les diferents escoles a les quals pertanyen. Així, l'Hera, com les escultures de l'escola del Peloponès, té una actitud més naturalista i una mica menys hieràtica, els detalls de la roba són més subtils i estudiats, les superfícies són menys llises, les mans ja no són tan exageradament grans, etc. Per exemple, observem que els plecs del mant són diagonals.
|
[
"Quina és l'alçada de l'estàtua Hera de Samos?",
"Quan va ser elaborada?",
"On es pot trobar?",
"Prové de l'illa de Samos?",
"Té alguna llegenda?",
"En la seva creació, va ser acolorida amb diferents pigments?",
"Es conserva sencera?",
"És una estàtua d'una deïtat vestida?",
"De quina escola és?",
"Quan van descobrir-la?",
"Quin any la va comprar el museu?",
"Se sap com eren les faccions de l'estàtua?",
"I com estava pentinada?",
"Com es descriu l'expressió de l'escultura?",
"Com descriuen les seves extremitats?"
] |
{
"answer_end": [
49,
102,
153,
259,
334,
562,
598,
681,
734,
928,
1617,
2380,
2527,
2748,
2878
],
"answer_start": [
0,
63,
109,
155,
292,
399,
564,
600,
683,
863,
1501,
2340,
2340,
2631,
2836
],
"input_text": [
"1,92 metres.",
"Cap a l'any 570-560 aC.",
"Al museu del Louvre.",
"De l'illa de Samos.",
"Sí.",
"Sí.",
"No.",
"Sí.",
"De l'escola jònica o del peloponès.",
"El 1875.",
"El 1881.",
"No.",
"Sí.",
"Com a naturalista i no tan hieràtica.",
"Les mans ja no són tan exageradament grans."
]
}
|
vilaweb
|
Facebook ha obtingut les dades de centenars de milers d'usuaris, a través de la seva eina ja tancada, Facebook Research, que Apple va prohibir fa quatre mesos per violar les seves polítiques, en recollir dades confidencials d'alguns dels seus participants. D'acord amb Techcrunch, Facebook ha confessat en resposta a una carta emesa pel senador dels Estats Units Richard Blumenthal, a la qual ha tingut accés el mitjà citat, que va utilitzar la seva eina Facebook Research per recollir les dades de 187.000 usuaris entre els Estats Units i l'Índia, dels quals 34.000 eren menors d'entre 13 i 17 anys. La carta va ser enviada pel senador després de saltar la notícia que Apple havia prohibit l'ús de Research a iOS en descobrir que Facebook estava fent ús dels certificats de desenvolupadors d'empresa d'Apple, que estan destinats a aplicacions internes, per tenir un accés complet a les dades emmagatzemades en els smartphones dels seus participants, entre ells els missatges que havien enviat per xats privats. Facebook oferia fins a 20 dòlars al mes als usuaris, entre els quals es trobaven menors, a canvi que descarreguessin l'aplicació Research, disponible fora de l'App Store, i permetessin l'accés a totes les seves dades, seguint el sistema dels certificats que permeten a les empreses recollir totes les dades emmagatzemades als smartphones que els seus treballadors utilitzen per a la feina. Precisament per aquesta pràctica l'app violava les polítiques d'Apple i va ser retirada. Apple va reconèixer en una altra carta remesa als legisladors que no sabia ni quants usuaris van descarregar l'aplicació ni quan es va posar a disposició del públic, si bé Facebook ha matisat que va estar disponible des del 2016, com a part del Project Atles. Només als Estats Units Research va ser descarregada per prop de 31.000 usuaris, 4.300 identificats com a menors. D'altra banda, des de Facebook han explicat que la informació que van recopilar només tenia com a objectiu les dades d'anàlisis, encara que ‘en algunes circumstàncies aïllades l'app va rebre algun contingut limitat, sense objectiu'. I han assegurat que l'app no tenia com a objectiu cap aplicació de salut o financera, ni recopilar imatges o vídeos, ni desxifrar la gran part de dades enviades pel telèfon. Un cas similar va passar amb Google, que també utilitzava els certificats d'empresa per destinar-los als consumidors finals. En aquest cas, Apple també va cancel·lar Screenwise Meter, que era l'app utilitzada per Google també per recopilar les dades dels usuaris. Facebook va presentar fa uns dies la seva nova aplicació Study from Facebook amb la qual pretén recopilar informació sobre l'ús que fan els seus participants de les aplicacions del seu smartphone, a canvi d'una compensació econòmica, però que, al contrari que la seva predecessora, no estarà accessible per a menors d'edat.
|
[
"Què ha fet l'empresa Facebook?",
"Com ho ha fet?",
"Per què es va prohibir aquesta eina?",
"De qui era la informació?",
"De quins països eren aquests?",
"De totes aquestes persones, s'incloïen menors d'edat?",
"Facebook va rebre una carta d'un membre del senat?",
"A canvi de quants diners els usuaris venien les seves dades?",
"Des de quan es podia obtenir l'app?",
"Hi ha hagut casos semblants en altres empreses?",
"Quina altra app va prohibir Apple?",
"Com es diu la nova app de Facebook per recollir dades?",
"Què volen aconseguir?",
"Ho faran a canvi de diners?",
"Els que no arribin a la majoria d'edat, podran fer servir l'app?"
] |
{
"answer_end": [
63,
119,
255,
514,
547,
599,
707,
1228,
1719,
2394,
2533,
2651,
2730,
2767,
2857
],
"answer_start": [
0,
0,
102,
429,
499,
499,
601,
1012,
1491,
2271,
2396,
2535,
2592,
2624,
2779
],
"input_text": [
"Ha obtingut les dades de centenars de milers d'usuaris.",
"A través de la seva eina ja tancada, Facebook Research.",
"Per violar les seves polítiques, en recollir dades confidencials d'alguns dels seus participants.",
"De 187.000 usuaris.",
"Dels Estats Units i l'Índia.",
"Sí.",
"Sí.",
"A canvi de 20 dòlars.",
"Des de 2016.",
"Sí.",
"Screenwise Meter.",
"Study from Facebook.",
"Volen informació sobre l'ús que fan els seus participants de les aplicacions del seu smartphone.",
"Sí.",
"No."
]
}
|
books
|
Ja tornaran, és veritat! N'estava segur. Ell, i ningú més que ell, seria el cridat a sorgir els estropicis de la desfeta! Els esgalabrats de la batalla correrien a estirar-li la sotana, perquè si no li havien reconegut el títol d'advocat nostra, el de refugium pecatorum no li disputaria pas ningú; mes això li portava petit consol.
No era pas això sol que l'aturmentava, perquè en aquells moments de penediment, se li representaven, com a pecats, munió d'actes de bona fe i d'una innocència pariona de la ignorància, però que la veu acusadora de son nebot, retrunyint-li dins de la innocència, li senyalava com a conduents al divorci, que ara tant l'apesarava. Recordava's, per exemple, de l'emblanquinada de l'església, feta a pretext de què era fúnebre i rònega, (obra que tant irrità a aquell i que en ell mateix li deixà el cor oprimit quan sentí els comentaris dels vells del poble que deien que si l'església havien mudat d'amo i senyor); aquell balafi de joies velles i ornaments sagrats, penyores de totes les antigues pairals de la rodalia, adinerades per a proveir-se de quatre trastos de quincalla, cortinatges de domàs de cotó i flors de roba pintada, amb els quals tapava les majestuoses línies del romànic temple en aquelles festes en què, amb tot zel, pretenia enlluernar el poble amb fastuositats de fira, fent ressonar aquella nau amb sermons de ripiosa inflada eloqüència castellana, plens de llocs comuns i frases emmanllevades que, (ara ho veia bé) no feien vessar ni una llàgrima, ni li portaven cap penitent al confessionari; aquelles substitucions de les antigues germandats, gremis i confraries per noves associacions, estatuïdes en llengua forastera i calcades en reglaments vinguts de qui sap a on, i que, passat el primer moment, queien en desús, perquè no encarnaven en l'ànima del feligrès; aquells goigs i corrandes, de melangia tan suau, que ja les criatures aprenien dels llavis de llurs mares, preterits per cançons i villancicos de música i lletra noves (castellanes, se suposa), sense sentiment ni gust, que el poble estrafeia ridículament perquè ni les comprenia ni les sentia… Tot això i moltes altres cosetes per l'estil, realisades de bona fe i fins a l'objecte de seduir el poble per la novetat o, millor dit, per la moda, se li agombolaven al cervell, amb tot el pes d'una acusació, aclaparant sa ànima bondadosa i senzilla.
La mateixa associació d'idees portava-li a la memòria exemples parcials que li evidenciaven el millor partit que podia haver-ne tret empleant una tàctica diferent. Recordava el vell Rector de Prunés, mort molts anys enrera, (el filosop de la muntanya, que li deien, bromejant, els seus companys de ministeri) que mai permeté cap influència forastera en sa parròquia, que increpava personalment a sos feligresos des de la trona, avergonyint-los per sos vicis i fent-los perdonar-se mútuament els agravis en públic al mig de la plaça; que disputava amb ells, sota el porxo de l'església, d'economia rural i altres matèries de l'art de la terra; que anava a les treballades a donar-los pràctiques lliçons sobre adobs i sobre el maneig de les eines, i que fins se constituïa en llur capitost per a defensar la gleva per la força, quan convenia, amb lo qual logrà mantenir el poble moral i materialment com una bassa d'oli, lliurant-lo de moltes de les calamitats que afligiren el pais durant aquells temps difícils i revoltosos. Recordava, també, la cèlebre missió que a Vall-llosell predicà el Pare Claret. Aquell apòstol del poble, com li deien, parlant clar i català, es dirigia dret al cor dels oients, cavant-hi amb llurs pròpies eines fins a fer-ne saltar llàgrimes de tendresa o clams de dolor. A l'influx de sa paraula, persuasiva unes vegades, contundent i amenaçadora altres, a voltes ardenta com foc, però sempre ingènua i senzilla com la d'un noi, els més durs de cor se doblegaven fins a caure de front a terra. Sovint els sanglots de l'auditori ofegaven la veu de l'orador i després tots els sacerdots de la comarca no bastaven per a atendre els penitents que demanaven l'absolució.
¡I quina explicació podia donar-se al fenomen de seducció popular, de què li havia donat tan repetides proves aquell esbojarrat missionista de levita, que ell li deia al seu nebot! Molt senzilla: quan se dirigia al cor, removia els sentiments propis i essencials de l'individu; i quan se dirigia al cap, fent-lo raciocinar amb son propi cervell, revetllava les característiques de la raça. Així, a sos accents guspirejaven els ulls, no amb lluïssor de rampinya, com amb les paraules del Cerdà, sinó alçant-se noblement els cors que semblaven tancats a tota esperança. Fins ses cançons de l'antigor, ressonant com un eco d'enyorança, feien venir les llàgrimes als ulls dels pobres pagesos.
|
[
"De què estava convençut un personatge?",
"Per què l'havien cridat?",
"Què van correr a fer-li els esgalabrats?",
"Què l'aturmentava?",
"Com ara quins?",
"Quan havia mort el Rector de Prunés?",
"Com li deien a aquesta persona?",
"Algun cop va permetre influència de fora de la seva parròquia?",
"Com tractava els seus parroquians?",
"Sobre què discutia amb ells?",
"Què més recordava el sacerdot?",
"Com li deien a aquell pare?",
"Com era la seva forma de parlar?",
"Quina explicació tenia el seu poder de seducció?",
"També cantava?"
] |
{
"answer_end": [
39,
120,
184,
516,
764,
2589,
2675,
2732,
2898,
3008,
3469,
3509,
3949,
4448,
4747
],
"answer_start": [
0,
41,
122,
333,
662,
2531,
2541,
2680,
2738,
2900,
3392,
3471,
3888,
4060,
4628
],
"input_text": [
"De que tornarien.",
"Pels estropicis de la desfeta.",
"A estirar-li la sotana.",
"Que se li representaven, com a pecats, munió d'actes de bona fe i d'una innocència pariona de la ignorància.",
"Com ara l'emblanquinada de l'església, feta a pretext de què era fúnebre i rònega.",
"Molts anys enrera.",
"El filosop de la muntanya.",
"No, mai.",
"Els increpava personalment, avergonyint-los per sos vicis i fent-los perdonar-se mútuament els agravis en públic al mig de la plaça.",
"Sobre economia rural i altres matèries de l'art de la terra.",
"La cèlebre missió que a Vall-llosell predicà el Pare Claret.",
"Apòstol del poble.",
"Sovint sanglotada.",
"Quan se dirigia al cor, removia els sentiments propis i essencials de l'individu; i quan se dirigia al cap, fent-lo raciocinar amb son propi cervell, revetllava les característiques de la raça.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Rita Gertrudis Bosaho Gori (Malabo, Guinea Equatorial, 21 de maig de 1965) és una sanitària i activista valenciana d'origen equatoguineà. Militant de Podem, fou elegida diputada al Congrés dels Diputats en la XI i XII legislatures.
Encara que va néixer a Guinea Equatorial, ha desenvolupat la seva vida a Espanya. Prové d'una família de polítics, alguns d'ells assassinats per causes polítiques a Guinea Equatorial després de la seva independència d'Espanya. És neboda d'Enrique Gori Molubela, procurador a les Corts Espanyoles durant el franquisme per l'antiga província espanyola de Fernando Poo.
És llicenciada en Història per la Universitat d'Alacant, té un màster en Identitats i Integració en l'Europa Contemporània i desenvolupa la seva tesi doctoral sobre l'impacte de la colonització d'Àfrica. Té més de vint anys d'experiència laboral en la sanitat pública i participa de manera regular en diverses organitzacions socials alacantines.
A les eleccions generals de 2015 va ser cap de llista al Congrés dels Diputats per la circumscripció d'Alacant de la coalició Compromís-Podemos-És el moment i va obtenir els vots necessaris per aconseguir l'escó. Fou reescollida a les eleccions generals espanyoles de 2016.
El gener de 2020 va esdevenir la nova directora general d'Igualtat de tracte i diversitat ètnica racial del Ministeri d'Igualtat, després que Alba González, consellera de l'Ajuntament de Gijón, hi renunciés 48 hores més tard del seu nomenament.
|
[
"On va néixer Rita Gertrudis Bosaho Gori?",
"A què es dedica?",
"Està afiliada a algun partit polític?",
"A quin país ha fet la seva vida?",
"Hi ha més persones que es dediquin a la política en la seva família?",
"En què es va formar?",
"Té altres estudis superiors?",
"Es troba desenvolupant una tesi?",
"S'ha presentat a unes eleccions algun cop?",
"Va obtenir un escó?",
"Més endavant fou escollida un altre cop?",
"Quin altre càrrec té?",
"Des de quan és directora general d'aquest ens?",
"Qui fou la seva predecessora?",
"Per què Alba González ja no té aquest càrrec?"
] |
{
"answer_end": [
74,
114,
230,
312,
345,
625,
721,
801,
1101,
1156,
1217,
1347,
1347,
1374,
1462
],
"answer_start": [
0,
0,
138,
232,
314,
599,
599,
724,
945,
1104,
1158,
1219,
1219,
1219,
1349
],
"input_text": [
"A Guinea Equatorial.",
"És sanitària i activista.",
"Sí.",
"A Espanya.",
"Sí.",
"En Història.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí.",
"És directora general d'Igualtat de tracte i diversitat ètnica racial del Ministeri d'Igualtat.",
"Des de gener de 2020.",
"Alba González.",
"Perquè va renunciar 48 hores més tard del seu nomenament."
]
}
|
vilaweb
|
VilaWeb ha organitzat un debat sobre la repressió contra l'independentisme l'endemà del segon aniversari de l'1-O, la qual no és cap excepció sinó una constant en les nostres vides. Hi han participat l'escriptora Núria Cadenes, l'activista Tamara Carrasco i el president de l'Associació Memòria contra la Tortura, Ramon Piqué, en un acte al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona conduït pel director de VilaWeb, Vicent Partal. ‘Hem viscut en el monstre i en coneixem les entranyes'- Crònica Andreu Barnils Podeu recuperar ací l'acte íntegre. Núria Cadenes, els articles de la qual podeu llegir cada dijous, va ser detinguda el 1988, quan tenia divuit anys, acusada de ser membre de Terra Lliure. Ella va negar sempre l'acusació però va ser condemnada sense proves a vuit anys de presó, dels quals en va complir quatre. Va sortir en llibertat l'octubre de 1992. Uns mesos abans, el 6 juny, Ramon Piqué va ser detingut i torturat en el marc de l'operació Garzón, que va comportar la detenció de 45 independentistes arreu dels Països Catalans. Li van aplicar la llei antiterrorista i va ser torturat. Al cap dels anys, el Tribunal d'Estrasburg va condemnar l'estat espanyol per no haver investigat les denúncies de tortures fetes pels detinguts. Tamara Carrasco, finalment, va ser detinguda l'abril del 2018, acusada de terrorisme i de formar part dels CDR. Va ser obligada a viure confinada a Viladecans fins al 30 de maig d'enguany, sense haver passat per cap judici.
|
[
"Quin mitjà ha creat un diàleg?",
"Sobre quin tema?",
"Quins han sigut els participants?",
"Com es diu el president d'aquesta entitat?",
"On ha tingut lloc el debat?",
"Qui és el director del mitjà que organitza el debat?",
"Quan fou arrestada Núria Cadenes?",
"Per quin motiu la van prendre?",
"Quant de temps va estar tancada en un centre penitenciari?",
"També van detenir a Ramón Piqué?",
"Va patir tortures?",
"Quin òrgan va penalitzar a l'estat espanyol?",
"Per quina causa?",
"Tamara Carrasco també va patir una detenció?",
"Quan va tenir lloc el seu litigi?"
] |
{
"answer_end": [
30,
113,
312,
325,
385,
432,
638,
701,
824,
1046,
1103,
1177,
1248,
1311,
1472
],
"answer_start": [
0,
0,
182,
258,
327,
327,
549,
614,
703,
868,
1048,
1105,
1105,
1250,
1362
],
"input_text": [
"VilaWeb.",
"Sobre la repressió contra l'independentisme l'endemà del segon aniversari de l'1-O.",
"L'escriptora Núria Cadenes, l'activista Tamara Carrasco i el president de l'Associació Memòria contra la Tortura.",
"Ramon Piqué.",
"Al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.",
"Vicent Partal.",
"El 1988.",
"Estava acusada de ser membre de Terra Lliure.",
"Quatre anys.",
"Sí.",
"Sí.",
"El Tribunal d'Estrasburg.",
"Per no haver investigat les denúncies de tortures fetes pels detinguts.",
"Sí.",
"No va passar per cap judici."
]
}
|
books
|
-Adéu-siau! Fins al cel, bona gent!… ¡Arri, petits!- Els bous van caminant feixucs. La carreta va trontollar fent remors que s'escampaven en la pau superba dels camps solitaris, i, mentre la Rosa agafada a les estaques deia rient: -Anem a nannà, maru!- la Clàudia, mossegant-se els llavis, movia els ulls desficiosos i amarats de llàgrimes de dolor.
Com cada any, venint el temps de la fira, havien espedregat els camins perquè els animals poguessin petjar millor. La carreta avançava entre moreres. De tant en tant les branques foranes semblava que no deixessin passar aquell èxode i que preses d'un sentiment recador els volguessin aturar, amb ses espines que esgarrapaven els bous, els matalassos i la carreta, i restaven brandant en l'aire, com si els diguessin: -No marxeu!- La Rosa aclucava els ulls i la mare plorava silenciosa foragitant els pensaments que l'exaltaven.
-Arri, menuts!… arri, fills meus! ¡Si els fills fossin com els bous! tan bons de governar! ¡No em veuria així!… Mala!… Jesús, Maria i Josep!
Després de tres hores de sol per camins sorrencs i pedregosos, sentint el cant ensopidor de les cigales, van arribar a les envistes de Massanet. El campanar s'alçava punxegut, com una cucurulla en una planúria quieta voltada d'horitzons llunyans i plàcids. Davant mateix del fossar nou hi havia la fira de bestiar. La bunior de la gentada va arribar a les oïdes de la Clàudia com el zum-zum feridor d'un borinot que passa brunzent prop de la cara. Va pujar a la carreta per posar bé el mocador del cap que la Rosa portava de gairell, va estirar-li la roba, que duia tota arrugada i, eixugant-li les bavalles i esquivant-li les mosques que duia damunt, va dir, tot fent-li una moixaina: -Tens calor, oi maca? ara ens refrescarem, ara!- i tornà a atiar els bous, que bo i estintolant-se l'un contra l'altre caminaven plens de mosques, a poc a poc, feixucs, tristos i resignats.
|
[
"Quins animals tiraven de la carreta?",
"Com es deia una de les persones que anava en aquest mitjà de transport?",
"Amb qui parlava?",
"Com es trobava aquesta darrera?",
"En quina època estaven?",
"Per on feia camí la carreta?",
"Hi havia altres plantes?",
"La carreta podia creuar sense obstacles?",
"Amb quins obstacles es trobava, per exemple?",
"Amb qui era la Rosa?",
"La mare tenia més fills a part de la Rosa?",
"Quant van trigar en aparèixer prop de Massanet?",
"Quin aspecte tenia el campanar?",
"Què s'estava celebrant al poble?",
"Què portava la Rosa al cap?"
] |
{
"answer_end": [
94,
218,
263,
348,
390,
498,
536,
640,
683,
876,
1017,
1162,
1274,
1332,
1551
],
"answer_start": [
53,
84,
181,
253,
350,
465,
500,
500,
537,
780,
879,
1019,
1164,
1276,
1467
],
"input_text": [
"Els bous.",
"Rosa.",
"Amb la Clàudia.",
"Estava mossegant-se els llavis, movia els ulls desficiosos i amarats de llàgrimes de dolor.",
"En el temps de la fira.",
"Entre moreres.",
"Sí.",
"No.",
"Amb espines que esgarrapaven els bous.",
"Amb la seva mare.",
"Sí.",
"Tres hores.",
"S'alçava punxegut, com una cucurulla en una planúria quieta voltada d'horitzons llunyans i plàcids.",
"La fira de bestiar.",
"Un mocador."
]
}
|
bios
|
Maria Casanovas Barceló (Casavells, 11 de juliol de 1911 - Palafrugell, 30 de novembre de 1990) va ser una empresària que es dedicà a la producció de postals de temàtica paisatgista de la Costa Brava, concretament de Sant Antoni de Calonge a Aiguablava, a la dècada dels cinquanta.
De família vinculada a la pagesia, inicià la seva vida laboral, ja des de ben petita, com a servidora domèstica a diverses cases benestants de Palafrugell, entre elles la família dels pares de l'escriptor Josep Pla. Es va casar amb Josep Maimí Bonet, viatjant de la firma Santa Eulàlia de Barcelona i a la vegada molt vinculat a la fotografia amateur, per la qual coneixia el fotògraf Pere Palahí Bach-Esteve. Fruit d'aquesta unió naixeria Lluís Maimí Casanovas, qui seguint les passes dels seus pares es dedicarà a la fotografia en la seva vida professional.
Entre els anys 1950 i 1960, i a conseqüència de la defunció del seu marit, l'any 1948, decideix associar-se amb el fotògraf Pere Palahí Bach-Esteve i Joana Dalmau i fundà una nova firma comercial dedicada a la producció de postals de tema local.
Dolors Grau Ferrando, autora del llibre Els artesans de la imatge. Fotografia i cinema amateur a Palafrugell (1860-1985), dels Quaderns de Palafrugell, que edita l'Ajuntament de Palafrugell i la Diputació de Girona, esmenta el següent:
"El fotògraf Pere Palahí Bach-Esteve, durant la postguerra va associar-se amb Maria Casanovas Barceló i Joana Dalmau amb l'objectiu d'editar postals de la Costa Barava, de Sanyt Antoni de Calonge a Aiguablava, sota el nom comercial de M. Casanovas i M. Casanovas i Cia [...]
Palahí, tot fent prevaler la seva condició de professional, era qui dictava les pautes i qui revelava els negatius; Maria Casanovas impressionava el paper i fixava la imatge i, finalment Joana Dalmau netejava curosament el positiu. Un cop fixada la imatge sobre el paper, calia posar les còpies damunt d'un vidre i passar una i una altra vegada el corró de goma sobre les còpies, per extreure'n l'aigua que havia amarat el paper durant el procés de revelat i fixat."
El propi Lluís Maimí, en escriure un dels capítols de l'Àlbum de records. Quatre fotògrafs empordanesos: Jaume Ferrer Massanet, Joan Bonay Marqués, Moisés Dalmau Comet i Pere Palahí Bach-Esteve, esmenta la seva mare:
"Els meus primers records els tinc d'aquell habitacle fosc on apareix en Pere, la Joana Dalmau i la meva mare, uns anys després de la mort del meu pare l'any 1948. Entre els tres van formar la societat Edicions Maria Casanovas, mitjançant les quals es van dedicar a vendre postals en blanc i negre als establiments relacionats amb el turisme al llarg de la costa. Eren els començaments dels anys cinquanta. [...]
Quan jo sortia del col·legi anava a can Palahí, on durant la tarda observava tota la feina de laboratori, un procés que a vegades, s'allargava fins a quarts de deu del vespre. Pere Palahí a la ampliadora, la meva mare fent el revelatge i el bany d'atur i la Joana fent el fixat de les imatges i el rentat final[...]"
|
[
"On va néixer Maria Casanovas Barceló?",
"A què es va dedicar?",
"Què fabricava la seva empresa?",
"De quina zona eren els paisatges?",
"Quina fou una de les seves primeres feines?",
"Va estar casada?",
"Van tenir fills?",
"El fill de què va treballar?",
"Quin any va morir l'espòs de Maria Casanovas Barceló?",
"A quin llibre es parla de l'empresa de Maria?",
"Quina era la tasca de Maria a l'empresa?",
"En quin altre llibre es parla de l'empresa?",
"L'autor és el fill de Maria?",
"Quin és el nom de l'empresa?",
"Què feia el fill quan era petit?"
] |
{
"answer_end": [
95,
117,
199,
252,
436,
531,
743,
840,
927,
1322,
1772,
2281,
2445,
2509,
2870
],
"answer_start": [
0,
0,
96,
150,
282,
498,
692,
722,
842,
1088,
1715,
2066,
2066,
2447,
2696
],
"input_text": [
"A Casavells.",
"Va ser una empresària.",
"Postals de temàtica paisatgista de la Costa Brava.",
"De Sant Antoni de Calonge a Aiguablava.",
"Servidora domèstica a diverses cases benestants de Palafrugell.",
"Sí.",
"Sí.",
"Es va dedicar a la fotografia en la seva vida professional.",
"L'any 1948.",
"A Els artesans de la imatge. Fotografia i cinema amateur a Palafrugell (1860-1985).",
"Impressionava el paper i fixava la imatge.",
"Àlbum de records. Quatre fotògrafs empordanesos: Jaume Ferrer Massanet, Joan Bonay Marqués, Moisés Dalmau Comet i Pere Palahí Bach-Esteve.",
"Sí.",
"Edicions Maria Casanovas.",
"Observava tota la feina de laboratori."
]
}
|
mitologia
|
El Drac de Ciutat Vella és un element del bestiari popular català de la ciutat de Barcelona, al Barcelonès, on forma part del Seguici Popular de la Ciutat de Barcelona junt a altres elements com l'Àliga, el Lleó, la Mulassa o la Víbria. És una imatge clàssica de la bèstia vinculada a l'associació dels Amics dels Gegants Ramon i Lola. La bèstia és carregada interiorment amb rodes per 2 persones.
Té dos vessants coneguts i diferenciats. D'una banda, participa com a bèstia foguera en els espectacles de foc –llançant guspires per la boca, les ales i la cua– i com a figura pacífica en els actes protocol·laris amb el Seguici Popular de Barcelona, en què porta un ram de clavells a la boca. La figura es pot visitar durant tot l'any a la Casa dels Entremesos, on és exposada amb gran part de la imatgeria festiva de la Ciutat Vella.
Les primeres referències a la figura del drac són del principi del segle xv, quan participava en actes i celebracions importants de la ciutat, sempre fent espetegar coets. A poc a poc, va anar guanyant popularitat i al segle xvii va viure la millor època, quan va ser considerada una bèstia foguera molt important. El Drac de Ciutat Vella mai no va tenir cap gremi que se'n responsabilitzés, per la qual cosa al segle xviii, amb el decret de Nova Planta i amb les prohibicions posteriors, es va anar deteriorant i va acabar desapareixent poc després.
Ja al segle xx, dins el projecte de recuperació de la imatgeria festiva de la ciutat, es decidí de construir la primera figura d'allò que havia de ser el Bestiari Històric de Barcelona: el drac. El 1987 s'encarregà a l'imatger Manel Casserras i Boix, i aquell mateix any el batejaren amb el nom de Drac de Ciutat Vella perquè pertany al Consell Municipal del Districte de Ciutat Vella, si bé de seguida el van cedir a la colla d'Amics dels Gegants Ramon i Lola, que encara avui s'encarrega de treure'l.
Com és habitual en les figures que formen el Seguici, el Drac de Ciutat Vella té ball propi, amb música de percussió i canya composta per Joaquim Pujades, que es presentà al Toc d'Inici de les festes de la Mercè el 1994.
|
[
"A on pertany el Drac de Ciutat Vella?",
"Amb quina entitat cultural està relacionat?",
"El pot carregar una sola persona?",
"Quina és una de les exhibicions on participa?",
"Per on llença foc?",
"A quin altre moment el treuen a passejar?",
"Allà també treu foc?",
"On es troba el drac quan no hi ha cap acte on hi participi?",
"De quina època daten els primers esments al drac?",
"Es va convertir en una figura popular?",
"Des de llavors sempre va ser a les festes de Barcelona?",
"Quan el van rescatar?",
"Qui va dissenyar la seva nova imatge?",
"Quina entitat es l'encarregada de portar-lo a les festes?",
"Té una dansa pròpia?"
] |
{
"answer_end": [
91,
334,
396,
508,
558,
647,
690,
832,
909,
1147,
1383,
1578,
1634,
1886,
1979
],
"answer_start": [
0,
237,
337,
439,
452,
560,
584,
692,
834,
1006,
1150,
1385,
1580,
1771,
1888
],
"input_text": [
"Al bestiari popular català de la ciutat de Barcelona.",
"Amb els Amics dels Gegants Ramon i Lola.",
"No.",
"Els espectacles de foc.",
"Per la boca, les ales i la cua.",
"En els actes protocol·laris amb el Seguici Popular de Barcelona.",
"No.",
"A la Casa dels Entremesos.",
"Del principi del segle xv.",
"Sí.",
"No.",
"Al segle xx.",
"Manel Casserras i Boix.",
"La colla d'Amics dels Gegants Ramon i Lola.",
"Sí."
]
}
|
books
|
-Bon dies, senyoret amb la companyia. ¿Com ho passa? està bo?
-Hola, Feliça! Jo bé. I el senyor oncle?- digué aquest amb to bastant sec.
-Tots bé, gràcies a Déu.- I s'aturà.
-I doncs, què tenim de nou?- digué el jove, veient que ella no es desenfangava.
-El senyor Rector me fa venir, perquè…- (altra pausa) -vamos… perquè m'ha dit que vostè està molt enfadat amb mi, i jo… venia per a desagraviar-lo.
-I ¿de què li ha dit que estava jo agraviat de vostè?
-S'ho sap: perquè diu que no l'he tractat com es mereixia.
-I vostè què en pensa, d'això que ell li ha dit?
-Què vol que li digui, pobra de mi? Sinó que, a vegades, un hom peca per ignorància i sembla que faci lo que mai ha pensat fer. Si l'he agraviat, haurà sigut sense voler-ho fer.
|
[
"A qui saluda el primer personatge que parla?",
"Què li pregunta?",
"Qui havia fet les preguntes?",
"Ho va preguntar alegre?",
"Amb qui més es trobaven aquests dos personatges?",
"Com estaven?",
"Què volia saber el personatge més jove?",
"Algú va dir a Feliça que anés a veure el jove?",
"Qui?",
"Per què havia anat Feliça a veure el jove?",
"El jove sembla estar d'acord amb aquesta afirmació?",
"De què l'havia acusat el senyor Rector?",
"Quina pregunta fa el jove a continuació?",
"Què respon ella?",
"En cas que l'hagi tractat malament, va ser sense intenció?"
] |
{
"answer_end": [
36,
61,
75,
135,
101,
160,
216,
283,
283,
400,
455,
513,
563,
690,
740
],
"answer_start": [
1,
38,
63,
104,
63,
138,
175,
255,
255,
255,
403,
457,
516,
565,
692
],
"input_text": [
"A un senyoret.",
"Li pregunta com es troba.",
"Feliça.",
"No.",
"Amb el senyor oncle.",
"Estaven bé.",
"Què tenien de nou.",
"Sí.",
"El senyor Rector.",
"Perquè el senyor Rector li havia dit que el jove estava enfadat amb ella.",
"Sembla que no.",
"De no haver-lo tractat com es mereixia.",
"Li pregunta què en pensa ella d'això que ell li ha dit.",
"Que a vegades ella peca per ignorància i sembla que faci lo que mai ha pensat fer.",
"Sí."
]
}
|
books
|
-Tot això em sembla molt bé: ara només cal que no facis algun paper ridícul.
En Llucià ha saltat del llit amb el seu pijama verd i rosa, s'ha calçat unes xinel·les de palla, ha glopejat aigua amb elíxir, i ha dit a l'Adelaida: -Vols fer-me el favor de venir amb mi?
-On vols que t'acompanyi, a aquestes hores?
-Vina i no te'n penediràs?
-Ah, vaja! No recordava que avui és el dia dels Reis.
L'Adelaida salta del llit, s'abriga amb una bata folgadíssima, i segueix al seu espòs, que li pren la mà amb certa manyagueria. Ella es deixa portar sense goig ni pena. Entren en el menjador, discretament aclarit a través de les cortines tirades. Davant de l'escalfapanxes hi ha un escarpí de seda groga. L'Adelaida s'inclina vers l'escarpí i en treu un petit embolcall.
-Per a mi?
-Per a tu. És a dir, suposo que els Reis l'han deixat per a tu. No hi ha cap adreça?
|
[
"Què demana el primer personatge que parla?",
"Com es diu un dels personatges?",
"Com va vestit?",
"Què duu als peus?",
"Com es diu l'altre personatge?",
"Què li demana en Llucià?",
"Quin dia era?",
"Com es vesteix ella?",
"Amb qui va?",
"Què fa ell?",
"I ella com reacciona?",
"A quina part de la casa es dirigeixen?",
"Què hi ha prop de la finestra?",
"Hi ha alguna cosa embolicada?",
"Qui deu haver fer-li el regal?"
] |
{
"answer_end": [
75,
105,
135,
172,
225,
265,
389,
452,
476,
517,
558,
581,
636,
760,
835
],
"answer_start": [
1,
77,
77,
137,
174,
228,
338,
391,
391,
464,
519,
560,
560,
696,
784
],
"input_text": [
"Que algú no faci un paper ridícul.",
"En Llucià.",
"Amb un pijama verd i rosa.",
"Unes xinel·les de palla.",
"Adelaida.",
"Que vagi amb ell.",
"El dia de Reis.",
"Amb una bata folgadíssima.",
"Amb el seu espòs.",
"Li pren la mà amb certa manyagueria.",
"Es deixa portar sense goig ni pena.",
"Al menjador.",
"Cortines tirades.",
"Sí.",
"Els Reis."
]
}
|
bios
|
Elvira Bermells Martínez (València, 15 de gener de 1881 – segle XX) fou una professora d'història vinculada a l'Escola Normal de Castelló de la Plana i a l'Escola Normal de Valladolid.
Fou mestra de primer ensenyament elemental des del 1895, i el 1896 va obtenir el títol de mestra de primer ensenyament superior. Elvira Bermells va iniciar la seua tasca docent el 1916 com a professora numerària d'Història i Geografia a l'Escola Normal de Castelló de la Plana.
Va ser secretària de l'Escola des de febrer de 1918 fins a abril del mateix any, i directora des de gener de 1919 fins a novembre de 1925. Va cessar en el seu càrrec com a professora numerària de l'Escola de Castelló en virtut de concurs de trasllat per a l'Escola de Valladolid, concedit per Reial Ordre de 23 de setembre de 1927.
En aquesta època, corresponent al regnat d'Alfons XIII, hi havia a Espanya un alt nivell d'analfabetisme, penúria d'escoles, sobretot en les poblacions rurals, falta de mestres, ajornament de les reformes o plans de renovació promesos pels polítics. A tot això s'unia el centralisme de l'ensenyament, sobretot de la inspecció, que ocasionava la burocràcia de l'administració educativa i la quasi nul·la activitat de les institucions provincials i municipals.
Quan va pujar Primo de Rivera al poder, els regeneracionistes esperaven que es compliren una sèrie de reivindicacions educatives: creació de noves escoles; assistència escolar obligatòria apel·lant a la responsabilitat de pares i tutors; contribució dels ajuntaments a la construcció i al manteniment dels centres; la major col·laboració de professionals no docents - metges, sacerdots, jutges, etc.- per a una educació integral de l'alumne.
Per part dels professionals de l'ensenyament s'hi van dipositar àmplies esperances. Així, l'Associació Nacional del Magisteri Primari, a través de la seua Comissió Executiva, proposava al nou govern les reformes següents: accentuació del caràcter nacional públic de l'escola primària; la unificació del personal docent primari (mestres, professors, inspectors) com correspon a una escola unificada; creació d'una Facultat de Pedagogia per a una millor preparació universitària del magisteri; major presència dels mestres en les reformes educatives i major capacitat d'intervenció del magisteri en l'elecció dels seus representants, per exemple del Consell d'Instrucció Pública; l'adequada retribució del magisteri i la consegüent modificació de l'Estatut del Magisteri; altre peticions relatives a l'emplaçament i instal·lació de les escoles.
No obstant això, les esperances del Govern de Primo de Rivera no es van complir en el sector educatiu i el Govern actuava cada vegada més de manera totalitària.
A l'Escola Normal, durant el període en què va actuar com a directora Elvira Bermells es va continuar aplicant el pla Bergamín, amb una pedagogia enciclopedista i poc crítica. D'altra banda, la influència de l'església es va fer notar a l'Escola Normal Femenina. Durant la direcció d'Elvira Bemells, al maig de 1925, s'entronitza el Cor de Jesús, tant a l'escola graduada com a l'escola Normal de Mestres. Cal destacar que el pare Faulí donava classes de religió en aquesta Escola Normal i tenia una confessionalitat religiosa integrista. Eren ben coneguts els articles que publicava en el periòdic La Verdad en què atacava la teoria de Darwin. També organitzava actes litúrgics a fi de recristianitzar la societat, com ara el pelegrinatge a l'església de Vila-real.
No és estrany, per tant, que durant aquests anys el claustre de la Normal, mentre n'era directora Elvira Bermells, patrocinara un premi en els jocs florals de la ciutat de Castelló sobre la posició de les dones davant del neomaltusianisme, l'adulteri, la prostitució, l'avortament i l'alcoholisme dels seus marits. Aquest premi va ser concedit l'any 1925 al metge Tuixans, per la seua obra La mujer castellonense en el pasado y en los momentos actuales. Orientaciones para su desenvolvimiento futuro.
|
[
"On va néixer Elvira Bermells Martínez?",
"De què va treballar?",
"A quin centre ensenyava?",
"Va treballar allà tota la seva vida laboral?",
"A quins altres centres va fer classes?",
"Qui regnava a Espanya en aquell moment?",
"Què esperaven els regeneracionistes?",
"Es van fer suggeriments al govern de Rivera?",
"Les peticions es van veure satisfetes?",
"Com era l'ensenyament d'Elvira?",
"On escrivia articles?",
"Estava d'acord amb els postulats de Darwin?",
"Què tractava de promoure?",
"Quin concurs va promoure?",
"Qui el va guanyar?"
] |
{
"answer_end": [
69,
99,
463,
681,
743,
851,
1384,
1918,
2642,
2876,
3310,
3345,
3416,
3649,
3840
],
"answer_start": [
0,
0,
316,
604,
604,
797,
1256,
1782,
2541,
2702,
3241,
3259,
3347,
3567,
3784
],
"input_text": [
"A València.",
"Fou professora d'història.",
"A l'Escola Normal de Castelló de la Plana.",
"No.",
"A l'Escola de Valladolid.",
"Alfons XIII.",
"Que es compliren una sèrie de reivindicacions educatives.",
"Sí.",
"No.",
"Enciclopedista i poc crítica.",
"Al periòdic La Verdad.",
"No.",
"Recristianitzar la societat.",
"Els jocs florals de la ciutat de Castelló.",
"El metge Tuixans."
]
}
|
bios
|
Núria Parlon i Gil (Barcelona, 2 d'agost de 1974) és una política catalana i actual alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet des de l'any 2009.
Va estudiar Ciències Polítiques a la Universitat Pompeu Fabra. Va fer els cursos de doctorat i va fer el seu projecte de tesi sobre John Rawls, però no va defensar la tesi doctoral a la Universitat Pompeu Fabra.
Des de 1997 treballa a l'Ajuntament de Santa Coloma com a tècnica del Gabinet d'Anàlisi i Planificació de l'Àrea de Serveis a la Persona. Té una filla nascuda el 2006.
Des del 17 de novembre del 2009 és alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, en substitució de Bartomeu Muñoz, el qual va demanar la dimissió per la presumpta participació en fets delictius al capdavant de l'Ajuntament de Santa Coloma. Anteriorment va estar al càrrec de novena tinent d'alcalde, ponent de Ciutadania i coordinadora de l'Àrea de Serveis a la Persona de l'ajuntament colomenc.
Abans d'accedir a l'alcaldia, Parlon era la secretària de Formació de l'executiva de l'agrupació del PSC a Santa Coloma de Gramenet. Actualment és membre d'aquesta executiva i Secretaria de Pau, Solidaritat i Cooperació a la Comissió Executiva del PSC. El 2009 va ocupar la plaça número 3 de les llistes del PSC al Parlament Europeu. Va formar part del comitè de campanya del president de la Generalitat de Catalunya i primer secretari del PSC José Montilla per a les eleccions autonòmiques del 2010.
El desembre de 2011 va entrar a formar part de la nova executiva del PSC arran del nomenament de Pere Navarro, ocupant el càrrec de ciutadania. Entre el desembre de 2012 i l'agost de 2015, ha estat diputada al Parlament de Catalunya. Ha format part de l'executiva del PSOE com a secretària de Cohesió i Integració, fins que va dimitir el 21 d'octubre de 2017, quan el partit va donar suport a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola.
|
[
"On va néixer Núria Parlon i Gil?",
"A què es dedica?",
"Quin càrrec ocupa?",
"Des de quan és batllessa?",
"On es va formar?",
"Sobre quin tema era la seva tesi?",
"És mare?",
"Qui fou l'anterior batlle de la seva ciutat?",
"Per què aquesta persona va deixar l'alcaldia?",
"A part d'alcaldessa, quin altre càrrec té?",
"De quina executiva és membre des de 2011?",
"Quan fou diputada al Parlament català?",
"On més va ser secretària?",
"Fins quin any va tenir aquest càrrec?",
"Per què va renunciar al càrrec?"
] |
{
"answer_end": [
49,
74,
122,
140,
203,
284,
520,
629,
754,
1043,
1485,
1645,
1726,
1771,
1862
],
"answer_start": [
0,
0,
50,
50,
142,
205,
492,
522,
615,
970,
1413,
1557,
1647,
1647,
1737
],
"input_text": [
"A Barcelona.",
"És una política catalana.",
"És l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet.",
"Des de 2009.",
"A la Universitat Pompeu Fabra.",
"Sobre John Rawls.",
"Sí.",
"Bartomeu Muñoz.",
"Per la presumpta participació en fets delictius al capdavant de l'Ajuntament de Santa Coloma.",
"És membre de la Formació de l'executiva de l'agrupació del PSC a Santa Coloma de Gramenet i Secretaria de Pau, Solidaritat i Cooperació a la Comissió Executiva del PSC.",
"De la nova executiva del PSC.",
"Entre el desembre de 2012 i l'agost de 2015.",
"A l'executiva del PSOE com a secretària de Cohesió i Integració.",
"Fins 2017.",
"Perquè el partit va donar suport a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola."
]
}
|
bios
|
Sílvia Quer (Barcelona, 25 d'agost de 1962) és una directora de televisió i cinema catalana. Inicià la seva carrera a Televisió de Catalunya (TV3) en produccions com Poblenou, Secrets de família, Laberint d'ombres o Nissaga de poder. El 2004 va debutar al cinema amb Febrer. El 2018 va guanyar el Gaudí a la millor pel·lícula per televisió amb La llum d'Elna, un telefilm sobre la història de la Maternitat d'Elna.
Va estudiar direcció d'actors a l'Escola Internacional de Cinema i Televisió de San Antonio de los Baños, Cuba. El 1990 va començar a realitzar programes d'entreteniment, infantils: disseny i realització en l'inici del programa Super3, Premi Nacional de Televisió. El 1993 passa a dirigir sèries dramàtiques per a la mateixa cadena de televisió.
Directora de capítols de sèries televisives com Poble Nou (1994), Secrets de família (1995), Laberint d'ombres (1998), Nissaga de poder, Nissaga, l'herència, Majoria absoluta (2002), 50 anys de… (2009). Els telefilms Valeria (2000), premiada al Festival de Biarritz; L'estratègia del cucut (2001), Carlos, príncep de Viana (2001), sobre Carles IV de Navarra, premiada en el Festival de Venècia i Sara (2003). El 2006, debuta al cinema amb Febrer.
Els seus següents treballs són, novament, telefilms. El 2005 realitza Maria i Assou. Dos anys després filma Pacient 33 (2007), amb Juanjo Puigcorbé. El 2009, dirigeix 23-F: el dia més difícil del Rei (2009), per a TVE i TV3, sobre l'intent de cop d'Estat, premiada entre d'altres amb el premi Ondas, el Premi Nacional, i el Gaudí a la millor mini-sèrie; La otra ciudad (2009), per a TVE i TV3, drama interpretat per Tristán Ulloa. El 2010, dirigeix Operación Jaque (2010) per a TVE, mini-sèrie sobre el segrest i rescat d'Íngrid Betancourt, mini-sèrie que va ser nominada als premis International Emmy el 2011 i premiada amb el Fipa d'or a la millor mini-sèrie en el Festival de Biarritz. Col·labora amb Bambú Produccions dirigint Gran Reserva (2011), Gran Hotel (2012), Velvet (2013) i Sota Sospita (2014). De nou a Barcelona dirigeix La Xirgu (2015), amb Laia Marull de protagonista. Sé quien eres, per a Mediaset, premi Ondas 2017; La llum d'Elna (2016) per a TV3, TVE i RTS. També el 2016 dirigeix el documental Terra cremada, sobre la figura de Miquel Serra Pàmies, que va evitar la destrucció de Barcelona. El 2017 roda De la ley a la ley, per a TVE, sobre la figura de Torcuato Fernández-Miranda.
Compagina el seu treball de direcció amb la realització d'espots publicitaris i la docència en diferents parcel·les de l'audiovisual i d'actors.
|
[
"On va néixer Sílvia Quer?",
"A què es dedica?",
"A quina empresa va començar a treballar?",
"En quins programes va col·laborar?",
"Amb quina cinta es va estrenar en el cinema?",
"Quin any va obtenir un premi Gaudí?",
"Amb quin film?",
"Quins estudis va realitzar?",
"On va rebre aquesta formació?",
"Ha treballat en programes dirigits a un públic infantil?",
"Ha dirigit pel·lícules per a televisió?",
"Minisèries també?",
"I algun documental?",
"Què més dirigeix?",
"Imparteix classes?"
] |
{
"answer_end": [
45,
93,
148,
234,
275,
341,
360,
446,
527,
597,
1261,
1562,
2239,
2491,
2557
],
"answer_start": [
0,
0,
95,
95,
236,
277,
277,
417,
417,
529,
1210,
1359,
2189,
2414,
2414
],
"input_text": [
"A Barcelona.",
"És directora de televisió i cinema.",
"A Televisió de Catalunya.",
"Poblenou, Secrets de família, Laberint d'ombres o Nissaga de poder, entre d'altres.",
"Amb Febrer.",
"El 2018.",
"Amb La llum d'Elna.",
"Direcció d'actors.",
"A l'Escola Internacional de Cinema i Televisió de San Antonio de los Baños, Cuba.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí.",
"Espots publicitaris.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Núria Martí Constans (Calella, 7 de juliol de 1966) és una escriptora que viu a Girona. És llicenciada en Filologia Catalana i s'ha dedicat a l'ensenyament des de l'any 1992.
Va ser finalista del premi de novel·la curta Just Manuel Casero 2007 amb la seva primera novel·la Hores prohibides (publicada per Amsterdam-Ara Llibres el 2009). Després va quedar finalista del Premi Vet Aquí Un Gat de conte infantil amb el relat La mosca de Camós, publicat per l'Ajuntament de Montcada i Reixac l'abril de 2009, i va guanyar el premi Sant Jordi de narrativa de l'Ajuntament de Sarrià de Ter amb el recull de relats Naturalesa humana. També ha quedat finalista del premi Tinet, dels premis Ciutat deTarragona, en dues ocasions. La primavera de 2009 va guanyar el 1r Premi de Novel·la Curta de Lectura Fàcil convocat per CCOO amb Les mateixes estrelles, publicat l'abril de 2010.
El març de 2011 publica la seva segona novel·la de Lectura Fàcil Trampa de foc a l'editorial La mar de fàcil i el recull de contes curts Naturalesa humana (CCG). Set dies al llac (2012) és la seva tercera novel·la de Lectura Fàcil. El 2013 apareix Un excés de felicitat. Vint contes perversos a CGG Edicions.El 2016 publica Marcus Marc i la ruta del cacau (Adapta Editorial) i Espècies invasores. Vint-i-dos contes mortals (Curbet Edicions). Coordina la col·lecció de caràcter pedagògic en Lectura Fácil Les rutes de Marcus Marc i n'és autora de dos volums. El 2018 publica la novel·la impulsada per Òmnium Cultural, Demà tindrem sort. La història de Joan Pacheco, un nen a l'exili. La primavera de 2019 guanya el primer premi de narrativa Gat literari, amb el relat Pitbull.
Imparteix tallers literaris, ha col·laborat a la Revista de Girona, a la revista Es Còdol de Calella de Palafrugell, a SiesTV, i fa de jurat a diversos premis literaris, entre els quals destaquen el Concurs Literari i Artístic dels Amics de la Unesco de Girona i els Premis Literaris de Girona, convocats per la Fundació Prudenci Bertrana.
|
[
"On va néixer Núria Martí Constans?",
"A què es dedica?",
"Segueix vivint a Calella?",
"Quins estudis superiors té?",
"Ha exercit com a docent?",
"Ha sigut finalista a algun guardó literari?",
"En algun altre més?",
"Ha guanyat algun?",
"Va publicar alguna novel·la el 2011?",
"Ha publicat reculls de contes?",
"Amb quina col·lecció ha tret diversos llibres?",
"Quina entitat la va empènyer a publicar un llibre?",
"Com es diu?",
"Quin certamen va guanyar el 2019?",
"Ensenya escriptura?"
] |
{
"answer_end": [
51,
69,
86,
124,
173,
243,
408,
583,
949,
1178,
1427,
1486,
1505,
1645,
1674
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
88,
88,
175,
337,
507,
871,
1103,
1313,
1429,
1429,
1554,
1647
],
"input_text": [
"A Calella.",
"És escriptora.",
"No.",
"És llicenciada en Filologia Catalana.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí.",
"Amb Lectura Fácil.",
"Òmnium Cultural.",
"Demà tindrem sort.",
"El primer premi de narrativa Gat literari.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
Focílides (en llatí Phocylides, en grec antic Φωκυλίδης) fou un poeta grec nadiu de Milet, contemporani de Teognis de Mègara, nascut circa la meitat del segle VI aC, a l'entorn de la 56a Olimpíada, o sigui cap al 560 aC segons Suides o a la 60a Olimpíada, el 540 aC segons Eusebi de Cesarea. Era contemporani del poeta líric Simònides de Ceos.
A Suides s'indica que va escriure poemes èpics i elegies entre els quals Παραινέσεις o Γνω̂μαι ("Paraignesis o gnomai" Recomanacions sobre el coneixement) que també s'anomenava Κεφάλαια ("Kephalaia", Les coses principals) una poesia gnòmica, raó per la qual Suides l'anomena filòsof. Es conserven divuit fragments curts dels seus poemes, que mostren menyspreu pel naixement i el temps, i demanen gaudir amb plenitud. Un dels seus preceptes és alabat per Aristòtil. El caràcter didàctic de la seva poesia es mostra amb la freqüent aparició de versos que comencen, καὶ τόδε φωκυλίδεω ("kai tode Phokilideo" i això, de Focílides). Aquestes paraules formaven l'encapçalament de cadascuna de les seccions de la seva obra. Dels pomes conservats dos són versos elegíacs i la resta hexàmetres.
Suides afirma que alguns dels seus versos eren presos dels Oracles sibil·lins, cosa que significa que alguns versos genuïns de Focílides s'havien conservat en aquella col·lecció apòcrifa, o potser que tant els Oracles com els ποίημα νουθετικόν ("poiema nouthetikon", Poemes didàctics) contenien alguns versos antics, la veritable autoria dels quals era desconeguda.
|
[
"Qui va ser Focílides?",
"On va néixer?",
"En quin segle?",
"Quina mena d'obres escrivia?",
"Com es titula una de les seves elegies?",
"Quanta de la seva poesia es conserva?",
"Sobre quins temes tracten?",
"Algun filòsof l'esmenta en les seves obres?",
"Va escriure alguna obra pedagògica?",
"Com inicien alguns dels versos?",
"Ens han arribat gaires elegies seves?",
"Com són els altres poemes de l'autor que ens han arribat?",
"Què diu Suides sobre la poesia de Focílides?",
"Què vol dir això?",
"Què més podria voler dir?"
] |
{
"answer_end": [
74,
89,
164,
400,
498,
680,
759,
807,
847,
970,
1106,
1128,
1207,
1316,
1494
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
344,
344,
628,
628,
761,
809,
809,
1061,
972,
1130,
1130,
1130
],
"input_text": [
"Fou un poeta grec.",
"A Milet.",
"A la meitat del segle VI aC.",
"Poemes èpics i elegies.",
"Paraignesis o gnomai Recomanacions sobre el coneixement.",
"Es conserven divuit fragments curts dels seus poemes.",
"Mostren menyspreu pel naixement i el temps, i demanen gaudir amb plenitud.",
"Sí.",
"Sí.",
"I això, de Focílides.",
"Dels poemes conservats dos són versos elegíacs.",
"Hexàmetres.",
"Que alguns dels seus versos eren presos dels Oracles sibil·lins.",
"Significa que alguns versos genuïns de Focílides s'havien conservat en aquella col·lecció apòcrifa.",
"Que potser els seus poemes contenien alguns versos antics, la veritable autoria dels quals era desconeguda."
]
}
|
vilaweb
|
El coordinador federal d'Esquerra Unida, Alberto Garzón, ha exigit al govern espanyol que calmi la situació a Catalunya i que demani a l'advocacia general de l'estat espanyol que retiri l'acusació per rebel·lió contra els dirigents independentistes processats en la causa contra el primer d'octubre. Ho ha dit en una entrevista a RNE recollida per Europa Press. I ha palesat que el govern espanyol té marge per a fer coses que millorin la situació a Catalunya, a banda de promoure la intervenció de la fiscalia. Ha defensat que un pas podria ser que l'advocacia retirés la seva acusació, que ‘no té ni cap ni peus'. També ha qualificat de ‘irresponsables' el president de Ciutadans, Albert Rivera, i la dirigent d'aquest partit a Catalunya, Inés Arrimadas, per have anat a retirar llaços grocs als carrers d'Alella. Els ha acusat de polaritzar la societat catalana. Ha afegit que aquesta actuació respon a un gest electoral i ha demanat a tots els dirigents polítics que pensin en les pròximes generacions i no empaitin ‘situacions que divideixin'. ‘A Llarena, li van posar una demanda per “bocamoll”‘ Garzón ha criticat que el govern espanyol pagui 544.982 euros a un bufet d'advocats per a defensar el jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena en la demanda civil a Bèlgica. ‘Li interposen una querella per “bocamoll” i ara demana empara al poder polític. Això és un problema. El govern ha cedit a un xantatge del sector més conservador que vulnera la independència judicial', ha reblat.
|
[
"Quin càrrec ocupa Alberto Garzón?",
"Què ha demanat al govern central?",
"I què més?",
"On ha fet aquestes declaracions?",
"Què ha assegurat?",
"Quina és una de les seves propostes?",
"Què ha opinat sobre els polítics del partit taronja?",
"Per què els ha qualificat d'això?",
"De què els ha inculpat?",
"Quins motius troba Garzón pels moviments de Ciutadans?",
"Què ha requerit el coordinador?",
"De què va acusar el jutge de l'1-O?",
"Quina crítica fa al govern d'Espanya?",
"A quin magistrat?",
"Com defineix el problema el senyor Garzón?"
] |
{
"answer_end": [
55,
119,
298,
360,
459,
586,
755,
814,
864,
923,
1047,
1100,
1238,
1252,
1483
],
"answer_start": [
0,
0,
57,
300,
362,
512,
616,
616,
816,
866,
866,
1050,
1102,
1102,
1365
],
"input_text": [
"És el coordinador federal d'Esquerra Unida.",
"Que calmi la situació a Catalunya.",
"Que demani a l'advocacia general de l'estat espanyol que retiri l'acusació per rebel·lió contra els dirigents independentistes processats en la causa contra el primer d'octubre.",
"En una entrevista a RNE recollida per Europa Press.",
"Que el govern espanyol té marge per a fer coses que millorin la situació a Catalunya.",
"Que l'advocacia retiri la seva acusació.",
"Els ha qualificat d'irresponsables.",
"Per haver anat a retirar llaços grocs als carrers d'Alella.",
"De polaritzar la societat catalana.",
"A un gest electoral.",
"Que els dirigents pensin en les pròximes generacions i no empaitin situacions que divideixin.",
"De bocamoll.",
"Que el govern espanyol pagui 544.982 euros a un bufet d'advocats per a defensar el jutge del Tribunal Suprem espanyol.",
"A Pablo Llarena.",
"Diu que el govern ha cedit a un xantatge del sector més conservador que vulnera la independència judicial."
]
}
|
bios
|
Yaiza Canzani (Blanes, 25 de febrer de 1987) és una matemàtica i professora espanyola-uruguaiana. És llicenciada en matemàtiques per la Facultat de Ciències de la Universitat de la República, té un doctorat a la Universidad McGill de Canadá i actualment és professora assistent de la Facultat d'Arts i Ciències de la Universitat de Carolina del Nord a Chapel Hill. Al 2018 va rebre la Sloan Research Fellowship, cosa que la va posicionar dins de la propera generació de líders científics als Estats Units i al Canadà.
Yaiza Canzani va néixer a Blanes i als dos anys es va traslladar amb la seva família a Montevideo, Uruguai. Va viure-hi des de l'any 1989 fins al 2008, any en què va acabar la carrera i va obtenir el títol de Matemàtiques en la Facultat de Ciències de la Universitat de la República, a través del seu treball monogràfic "Espectre del Laplacià, un enfocament semiclàsic". Durant el darrer any del seu grau va ser també ajudant del Centre de Matemàtiques de la Facultat de Ciències i assistent de l'Institut de Matemàtiques i Estadística Rafael Laguardia de la Facultat d'Enginyeria.
Amb 21 anys es va mudar a Mont-real (Canadà) per realitzar els seus estudis de doctorat a la Universitat McGill sota la supervisió de Dmitry Jakobson. Va defensar la seva tesi l'any 2013 i va obtenir el doctorat en matemàtiques amb l'obra Spectral Geometry of Conformally Covariant Operators. Posteriorment va començar una estada postdoctoral als Estats Units amb Benjamin Peirce a la Universitat Harvard i en l'Institut d'Estudis Avançats de la Universitat de Princeton. Des de 2016 és professora assistent a la Universitat de Carolina del Nord a Chapel Hill. Després de 3 anys treballant-hi, va ser distingida amb una beca de recerca Sloan (Sloan Research Fellowship), un dels premis més importants dins de les ciències exactes i naturals. Aquesta beca és atorgada anualment des de 1955 per la Fundació Alfred P. Sloan a més de 100 joves investigadors amb l'objectiu de donar suport i reconeixement a científics i acadèmics en les primeres etapes de la seva carrera.
Canzani actualment segueix vinculada a Uruguai i és investigadora associada del Sistema Nacional d'Investigadors de l'Agència Nacional de Recerca i Innovació des de 2013.
El principal interès de Canzani radica a entendre la relació entre la dinàmica clàssica i la quàntica. El seu treball està centrat en estudiar propietats geomètriques de superfícies a través de l'anàlisi d'operadors que involucren l'operador laplacià. En particular, part de la seva recerca se centra a entendre el comportament de les funcions d'ona que resolen l'equació de Schrödinger, la formulació matemàtica per estudiar els nivells d'energia dels sistemes mecànics quàntics com els àtoms. Aquesta equació, desenvolupada pel físic austríac Erwin Schrödinger l'any 1926, és la llei fonamental de la mecànica quàntica no relativista.
Canzani compta amb més de 15 articles científics publicats en revistes indexades i més de 30 treballs presentats en esdeveniments internacionals. A continuació algunes de les seves principals contribucions:
|
[
"On va néixer Yaiza Canzani?",
"A què es dedica?",
"A quin centre va estudiar?",
"On va fer el doctorat?",
"A quin centre fa classes?",
"On va anar a viure quan era molt jove?",
"Quants anys tenia quan va marxar al Canadà?",
"De quina data és la seva tesi?",
"Algun cop va estudiar als Estats Units?",
"Va rebre alguna beca?",
"Continua investigant per alguna agència d'Uruguai?",
"Sobre què investiga?",
"Què estudia?",
"Es focalitza en alguna operació en concret?",
"Qui va estudiar l'equació anteriorment?",
"Ha pogut publicar les seves investigacions?"
] |
{
"answer_end": [
44,
75,
190,
240,
349,
624,
1144,
1286,
1570,
1840,
2238,
2341,
2490,
2733,
2802,
3021
],
"answer_start": [
0,
0,
98,
192,
243,
518,
1100,
1251,
1393,
1661,
2069,
2240,
2343,
2492,
2735,
2877
],
"input_text": [
"A Blanes.",
"És matemàtica i professora.",
"A la Facultat de Ciències de la Universitat de la República.",
"A la Universitat McGill de Canadà.",
"A la Universitat de Carolina del Nord.",
"A Montevideo, Uruguai.",
"21 anys.",
"De 2013.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sobre la relació entre la dinàmica clàssica i la quàntica.",
"Les propietats geomètriques de superfícies a través de l'anàlisi d'operadors que involucren l'operador laplacià.",
"Sí.",
"El físic austríac Erwin Schrödinger.",
"Sí."
]
}
|
books
|
-Això no es fa: sabes?… Podé si, que encara tindran raó, els que malparlen de tu!…
Una ratxada humida i freda va tornar la serenitat al minyó, qui, aixecant-se i arreplegant l'escopeta i el sacotell, va semblar que es disposava a deixar-la marxar i a endinsar-se pels boscos.
Però, abans d'empendre el camí, va voler demanar perdó de la seva foguerada; i, un cop va haver-lo aconseguit, va preguntar:
-¿No fa, Malena, que no t'hi casaràs, amb en Jan?
-Déu me'n gord i Maria Santíssima!
-A fe de bon cristià?
-T'ho juro.
-I amb mi?
-Això tu ho has de fer… Canviessis de vida…
-¿Encara que tothom me tingui per mala pècora?…
-Mentre no ho siguis…
-Això ja ho sabes.
-Pas del tot.
|
[
"Algú critica un dels personatges?",
"Com se sent aquest?",
"Què fa ell?",
"Va armat?",
"Què semblava que anava a fer?",
"Què més vol?",
"Per què?",
"Què li pregunta?",
"Com reacciona ella?",
"De quina religió eren?",
"Ella volia casar-se amb en Jan?",
"Què li pregunta ell després?",
"Què hauria de fer ell per casar-se amb ella?",
"La gent té una imatge positiva d'ell?",
"Quin consell li dona"
] |
{
"answer_end": [
80,
141,
159,
198,
274,
330,
351,
450,
484,
506,
518,
530,
573,
620,
676
],
"answer_start": [
1,
83,
83,
148,
200,
276,
308,
402,
452,
487,
452,
521,
532,
577,
665
],
"input_text": [
"Sí.",
"Sent una ratxada humida i freda que li torna la serenitat.",
"S'aixeca.",
"Sí.",
"Deixar-la marxar i a endinsar-se pels boscos.",
"Va voler demanar perdó.",
"Per la seva foguerada.",
"Si es casaria amb en Jan.",
"Se sorprèn.",
"Eren cristians.",
"No.",
"Si es casaria amb ell.",
"Canviar de vida.",
"No.",
"Que pasi de tot."
]
}
|
mitologia
|
A*P*E és una pel·lícula dirigida el 1976 per Paul Leder, amb Joanna Kerns (Marilyn Baker). La RKO Pictures, que trobava que A*P*E començava de manera seriosa a envair el seu King Kong, va aconseguir del tribunal suprem que la menció amb grans lletres «no confondre amb King Kong» s'afegís en els cartells americans. S'ha inclòs en la llista de pel·lícules considerades de les pitjors.
Un monstruós goril·la de deu metres d'altura apareix en una illa tropical del Pacífic i s'enamora d'una bella actriu...
La pel·lícula va ser una producció que se suposava que s'aprofitaria de l'estrena futura de King Kong. Uns quants elements de la trama, com la relació d'un goril·la gegant amb una actriu americana, estan agafats essencialment de la història de King Kong. De fet quan la pel·lícula es va anunciar, s'hi van referir com el Nou King Kong en el seu pòster Quan la RKO ho va veure, van engegar un plet per 1,5 milions de dòlars contra la companyia.
Arran del plet, el títol es va canviar per A*P*E i el subtítol per no ser confosa amb King Kong es va afegir als cartells als cinemes i al tràiler de pel·lícula. Tanmateix la companyia podia fer servir el nom de King Kong no solament a Corea del Sud sinó també en alguns mercats internacionals on es coneixia com a Super King Kong i King Kong Returns respectivament.
El títol de la pel·lícula A*P*E romania per a (Attacking Primate MonstEr) i parodiava de l'acrònim de M*A*S*H, demostrant que on es va produir aquesta pel·lícula va ser a Corea.
La pel·lícula oposava el gegant simi del títol contra un gran tauró blanc, una picada d'ull a Jaws, estrenada un any abans. Una coberta famosa de Famous Monsters of Filmland reproduïa aquesta escena.
La pel·lícula va arribar a les pantalles dels Estats Units l'octubre de 1976, dos mesos abans de King Kong.
|
[
"De quin any és la cinta A*P*E?",
"Qui és el director?",
"A quina altra pel·lícula s'assemblava?",
"És considerada una bona obra?",
"Quin és el seu argument?",
"Com la van publicitar?",
"Com va reaccionar la productora de King Kong?",
"En quins països la cinta va sortir amb el nom del famós goril·la?",
"Què vol dir A*P*E?",
"A quina altra producció feia referència el títol?",
"De quin país és A*P*E?",
"Contra qui lluitava el goril·la en aquesta cinta?",
"Què es parodiava amb aquest tauró?",
"A on més es feia referència a la cinta de Spielberg?",
"Es va estrenar després de King Kong als EE.UU?"
] |
{
"answer_end": [
40,
55,
183,
383,
501,
839,
947,
1314,
1389,
1425,
1492,
1567,
1592,
1692,
1800
],
"answer_start": [
0,
0,
91,
316,
385,
760,
857,
1111,
1316,
1316,
1316,
1495,
1494,
1618,
1694
],
"input_text": [
"De 1976.",
"Paul Leder.",
"A King Kong.",
"No.",
"Un monstruós goril·la de deu metres d'altura apareix en una illa tropical del Pacífic i s'enamora d'una bella actriu.",
"Com el Nou King Kong.",
"Va engegar un plet per 1,5 milions de dòlars contra la companyia d'A*P*E.",
"A alguns com Corea del Sud.",
"Attacking Primate MonstEr.",
"A M*A*S*H.",
"De Corea.",
"Contra un gran tauró blanc.",
"A Jaws.",
"A la coberta.",
"No."
]
}
|
vilaweb
|
La por que el coronavirus esdevingui una pandèmia que alenteixi l'economia global ja fa petja a les borses. Els mercats financers han tancat avui la pitjor setmana d'ençà de la crisi del 2008. Per a l'Íbex-35 ha estat la pitjor setmana d'ençà del rescat a Grècia. Ha caigut un 11,76% aquests últims cinc dies. Només avui, la caiguda ja ha estat alarmant i significativa: un 2,92%. És la quarta pitjor caiguda de tota la història de l'índex. Avui, la borsa de Londres ha caigut un 3,39% i la de Frankfurt, un 4,44%. A l'altra banda de l'Atlàntic, també hi ha hagut xifres vermelles durant bona part de la setmana, i a les sis de la tarda el Dow Jones nord-americà ja queia més d'un 3%. Una xifra similar a la del Nikkei japonès, que ha caigut un 3,67% en l'última sessió de la setmana, i la borsa d'Hong Kong ha caigut un 2,42%. En conjunt, la caiguda de les borses mundials ha estat aquesta setmana de dos dígits, descensos que no es registraven des del 2010, quan la crisi mundial va posar en qüestió la viabilitat de l'euro, i fins i tot del 2008, arran de la fallida de Lehman Brothers.
|
[
"Quina malaltia podria esdevenir en pandèmia?",
"Quines conseqüències podria tenir?",
"Com ha afectat les finances?",
"I a la borsa espanyola?",
"Quant ha baixat?",
"Avui també ha caigut?",
"És el pitjor moviment de la borsa?",
"Com ha afectat el coronavirus les finances birtàniques?",
"I les alemanyes?",
"A Amèrica també ha afectat negativament?",
"I al Japó?",
"La situació a la Xina és gaire diferent?",
"Des de quan no queien tant les borses arreu del món?",
"Quin efecte va tenir aquella altra recessió?",
"I quina fou la causa de la crisi de 2008?"
] |
{
"answer_end": [
49,
106,
191,
262,
308,
379,
439,
485,
513,
611,
783,
826,
958,
1025,
1088
],
"answer_start": [
0,
0,
108,
193,
264,
310,
381,
441,
441,
515,
685,
685,
828,
829,
1027
],
"input_text": [
"El coronavirus.",
"Que alenteixi l'economia global.",
"Els mercats financers han tancat avui la pitjor setmana d'ençà de la crisi del 2008.",
"L'Íbex-35 ha estat la pitjor setmana d'ençà del rescat a Grècia.",
"Un 11,76% aquests últims cinc dies.",
"Sí.",
"No.",
"La borsa de Londres ha caigut un 3,39%.",
"Han caigut un 4,44%.",
"Sí.",
"També.",
"No.",
"Des de 2010.",
"Va posar en qüestió la viabilitat de l'euro.",
"La fallida de Lehman Brothers."
]
}
|
books
|
Al retornar a casa, la seva veu pregonà amb entusiasme l'esdeveniment d'una edat d'or.
-Dues centes mil pessetes, benefici net! Dues centes mil, benefici net!
Altre temps, per cap cosa del món hauria deixat anar davant de la família la xifra exacta del seu guany. Si la muller li demanava directament, ell mentia, deia una xifra més petita de la veritable. Aquesta ocultació li semblava profundament salutífera. Per la seva virtut, evitava que la imaginació naturalment pròdiga de Rosa, sa muller i de Natàlia, sa filla, s'engegués per viaranys perillosos. De més a més, el seu posat d'home poc sortós li servia per inculcar al fill una moral austera i per a repel·lir amb energia les seves peticions pecuniàries.
Avui no tenia forces per a fingir. Prou havia fet callant fins ara la pluja de comandes ultra-pirenenques que queien sobre el seu despatx. Es sentia freturós de comunicar la seva joia; moriria si no ho feia.
-Dues centes mil pessetes, benefici net!
El seu crit estentori retrunyí en tots els àmbits del pis i àdhuc s'escampà pels celoberts. Sense adonar-se'n, pare, muller i fills es besaven i s'abraçaven, amb llàgrimes als ulls. Hom diria que el senyor Molines tornava de fer fortuna en qualque terra equatorial eriçada de perills. Estava content, boig, delirant.
|
[
"Què va fer el primer personatge en parlar?",
"Quant havia guanyat?",
"Normalment faria públic el seu benefici?",
"Què feia en aquests casos?",
"Quina mentida li deia?",
"Com justificava la seva mentida?",
"Com era la seva dona?",
"Quin era el seu nom?",
"Tenien fills?",
"Com tractava d'educar la Natàlia?",
"Per què no va mentir un altre cop?",
"On guardava els seus diners?",
"El van sentir quan va cridar?",
"Com es deia ell?",
"Se sentia alegre?"
] |
{
"answer_end": [
85,
126,
262,
312,
355,
410,
485,
496,
519,
650,
747,
851,
1053,
1199,
1278
],
"answer_start": [
0,
88,
159,
264,
264,
357,
412,
412,
412,
557,
714,
749,
963,
1145,
1248
],
"input_text": [
"Va tornar a casa.",
"Dues centes mil pessetes.",
"No.",
"Mentia la seva muller.",
"Deia una xifra més petita de la veritable.",
"Li semblava profundament salutífera.",
"Tenia una imaginació naturalment pròdiga.",
"Rosa.",
"Una filla.",
"Volia inculcar al fill una moral austera.",
"No tenia forces per a fingir.",
"Al seu despatx.",
"Sí.",
"El senyor Molines.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Sara Peris Calvet (c. segle XX - segle XX) fou una dirigent carlina valenciana.
Abans de la guerra Sara Peris Calvet fou membre de la Junta Provincial Carlista de Castelló de la Plana. En els anys de la immediata postguerra fou presidenta de les dones carlistes valencianes, anomenades “Margarites”. Partidària del carlisme majoritari de Don Javier i Fal Conde, estava consegüentment enfrontada a la política pronazi del règim, i al Decret d'Unificació franquista, i per tant,era també contrària al col·laboracionisme del baró de Càrcer. Va mantenir una intensa activitat, a pesar de les difícils circumstàncies, a favor de la causa carlista d'aquells anys, per la qual cosa va ser represaliada en diverses ocasions. Va ser detinguda a principis del 1940 per ordre del governador civil de València, el coronel Javier Planes de Tovar, de resultes d'uns enfrontaments amb la força pública en una nodrida manifestació carlista que es va formar per a acompanyar les restes d'uns carlins valencians morts durant la Guerra Civil.
Al costat de la secretària de les “Margarites” valencianes, Pilar Sendra, i d'altres xiques de la mateixa organització, que havien embarcat com a polissons en el “Jaume II” en el port d'Alacant, va acompanyar el dirigent carlista Manuel Fal Conde en el desterrament que Franco li va imposar a Ferreries (Menorca) l'octubre de 1941. Per tal d'evitar manifestacions de protesta i adhesions, Fal va ser traslladat al Govern Civil, i amenaçaren aquest grup de dones de ser també confinades si no abandonaven al deportat, però, com que elles manifestaren que no els importava, van aconseguir acompanyar-lo fins a un domicili de Ferreries on es van acomiadar.
A l'octubre de 1943, mentre era governador civil de València Ramón Laporta Girón, Sara Peris va estar nou dies a la Presó Model de Barcelona, d'on va eixir per a ser confinada a Borriana (Plana Baixa) fins al 25 de febrer de 1944, com consta a l'ofici ministerial: «Excmo. Ministro de la Gobernación ha sancionado a usted con la pena de confinamiento en el pueblo de Burriana (Castellón de la Plana) a donde deberá trasladarse en el plazo improrrogable de cuatro días […] se presentará en el Cuartel de la Guardia Civil, cuyo jefe le designará los días en que debe hacer las sucesivas presentaciones, no pudiéndose ausentar por ningún motivo…».
El 25 de febrer de 1944, quan ja Alemanya agonitzava, se li va alçar la sanció per mitjà d'un nou ofici que acabava amb una amenaça que no va complir: « (...) Lo que me complazco en participar a usted esperando que su conducta, en lo sucesivo, sea de completa adhesión al Régimen». Efectivament, un document fotogràfic realitzat a Manises l'1 de novembre de 1951, dona testimoni de la seua fidelitat política quan se la veu fent costat al regent carlista Xavier de Borbó Parma, un altre expulsat per Franco i expresoner dels nazis en el camp de concentració de Dachau.
El metge militar Ruíz de Galarreta, amb el pseudònim de Manuel de Santa Cruz, en la seua voluminosa obra Apuntes y documentos para la Historia del Tradicionalismo español, ha escrit el que sabem sobre aquesta dona, tanmateix no ens diu ni la data de naixement ni el de la seua mort. Només gràcies a la informació aportada directament per un vell carlista, José Romero, que la va conèixer personalment, ens ha pogut facilitar un document fotogràfic i la informació que era soltera sense descendència.
|
[
"Quan va néixer Sara Peris Calvet?",
"A què es va dedicar?",
"On va ser els anys anteriors al conflicte?",
"I després del conflicte quin càrrec va ocupar?",
"Quin altre nom rebien aquestes?",
"Estava a favor de Franco?",
"Va ser mai arrestada?",
"Quan?",
"Qui ho va decretar?",
"Per què la van agafar?",
"Qui era Pilar Sendra?",
"I Manuel Fal Conde?",
"Què li va passar a ell?",
"On van empresonar Sara Peris?",
"Qui va deixar informació sobre ella?"
] |
{
"answer_end": [
42,
78,
183,
273,
298,
463,
754,
754,
832,
1022,
1096,
1270,
1354,
1818,
3105
],
"answer_start": [
0,
0,
80,
185,
185,
300,
717,
717,
717,
834,
1024,
1219,
1219,
1678,
2892
],
"input_text": [
"Al segle XX.",
"Fou una dirigent carlina.",
"A la Junta Provincial Carlista de Castelló de la Plana.",
"Fou presidenta de les dones carlistes valencianes.",
"Margarites.",
"No.",
"Sí.",
"A principis del 1940.",
"El governador civil de València, el coronel Javier Planes de Tovar.",
"Per uns enfrontaments amb la força pública en una nodrida manifestació carlista que es va formar per a acompanyar les restes d'uns carlins valencians morts durant la Guerra Civil.",
"La secretària de les Margarites.",
"Un dirigent carlista.",
"El van desterrar a Menorca.",
"A la Presó Model de Barcelona.",
"El metge militar Ruíz de Galarreta, amb el pseudònim de Manuel de Santa Cruz."
]
}
|
bios
|
Teresa Felip (Reus, 1952) Llicenciada en Belles Arts per la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, comença la seva activitat artística dissenyant estampats al taller d'Estefania Hubber (1973-1975). Des del 1978 és catedrática d'ensenyament secundari de dibuix als instituts Pau Vila, de Sabadell, Gabriel Ferrater i Soler, de Reus, i a Lleida, Tàrrega i Bellpuig, una activitat que ha combinat sempre amb el seu treball artístic. A finals dels anys setanta realitza les seves primeres exposicions ,a Tàrrega, Bellpuig i Reus.
L'any 1985 reprèn la seva activitat com a dissenyadora, i fa dissenys per a la llar. És una feina en la qual treballa durant molt anys i que té una influència important en la seva producció pictòrica. Al 1998 presenta la mostra “Dones ocultes” al Centre de Lectura de la seva ciutat. Cap a l'any 2012 exposa a la Sala Sant Feliu de Montblanc paisatges urbans i dibuixos de cossos nus, plens de frescor i molts d'ells amb una forta càrrega eròtica. L'any següent realitza un canvi significatiu en la seva producció, amb obres en què barreja l'activitat pictòrica amb performances de contingut històric, polític i social, cal destacar “Art en progressió” o “75 anys de la carretera de l'exili”, al refugi del CERAP de Riudoms. L'any 2015 exposa “Dripping als rentadors”, mostra d'un treball en progressió als antics rentadors del Casal de les Dones de Reus.
Les obres d'aquests anys ens parlen d'una pintora influenciada per l'art expressionista amb certa afinitat amb el moviment neoexpressionisme, crea obres de caràcter polític i social, amb tonalitats més fosques, figures amb unes marcades línies de contorn, amb situacions d'angoixa o de repressió, obres que combina amb altres que estan dominades per l'abstracció gestual.
|
[
"On va néixer Teresa Felip?",
"Què va estudiar?",
"A quin centre es va formar?",
"On va treballar?",
"Quan va començar a fer classes?",
"A quina dècada va començar a exposar les seves obres?",
"Com es va dir una exposició que va fer a la seva ciutat natal?",
"On més ha exposat?",
"De què eren aquelles pintures?",
"Quin canvi va fer a les seves pintures?",
"Com es diuen algunes pintures seves?",
"Quan més ha exposat?",
"De què tracten les seves pintures recents?",
"Com es podrien descriure?",
"I les imatges humanes?"
] |
{
"answer_end": [
25,
52,
114,
201,
276,
513,
825,
884,
989,
1161,
1234,
1397,
1539,
1608,
1769
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
116,
215,
447,
744,
827,
827,
991,
991,
1268,
1399,
1541,
1610
],
"input_text": [
"A Reus.",
"Belles Arts.",
"A la Universitat de Barcelona.",
"Al taller d'Estefania Hubber.",
"Al 1978.",
"A la de 1970.",
"Dones ocultes.",
"A Montblanc.",
"Paisatges urbans i dibuixos de cossos nus, plens de frescor i molts d'ells amb una forta càrrega eròtica.",
"Va barrejar l'activitat pictòrica amb performances de contingut històric, polític i social.",
"Art en progressió i 75 anys de la carretera de l'exili.",
"L'any 2015.",
"Tracten d'una pintora influenciada per l'art expressionista amb certa afinitat amb el moviment neoexpressionisme.",
"Com obres de caràcter polític i social, amb tonalitats més fosques.",
"Com a figures amb unes marcades línies de contorn, amb situacions d'angoixa o de repressió, obres que combina amb altres que estan dominades per l'abstracció gestual."
]
}
|
mitologia
|
Vegeu també Ne Zha (pel·lícula de 2019)
Nezha (en xinès: 哪吒; en pinyin: Nǎ zhā) és una deïtat de protectora de la religió tradicional xinesa. El seu nom taoista oficial és "Mariscal de l'Altar Central" (中壇元帥). Se li va donar el títol de "Tercer Príncep Lotus" (蓮花三太子) després de convertir-se en una deïtat.
Segons Meir Shahar, Nezha està basat en dues figures de la mitologia mitologia índia. La primera és un yaksha del Ramayana anomenat Nalakubar, fill del Rei Yaksha Kubera i nebot de l'antagonista Ravana.
La segona figura és el déu infant Krishna. Tant Krishna com Nezha són xiquets poderosos que derroten serpents poderosos, Kaliya en el cas de l'anterior i Ao Bing en el cas del posterior.
El 2016 una pel·lícula estereoscòpica d'animació per ordinador, dita I Am Nezha, va ser estrenada a la Xina.
El 2019 altra pel·lícula estereoscòpica d'animació per ordinador, dita Ne Zha, va ser més reeixida; establint rècords de recaptació, incloent ser la tercera pel·lícula més taquillera mai a la Xina i la pel·lícula d'animació no estatunidenca més taquillera al món.
|
[
"Què és Ne Zha?",
"D'on prové el personatge que li dóna nom?",
"Quin és el seu nom dins del taoisme?",
"Quin altre nom ha rebut?",
"Quan va rebre aquest altre nom?",
"En què es basa?",
"Quina és la primera?",
"I la segona?",
"Nezha és un personatge adult?",
"Què pot fer?",
"La cinta és de dibuixos animats?",
"De quin país prové?",
"Quin altre any es va fer una altra anomenada Ne Zha?",
"Li va anar bé en taquilla?",
"Fins a quin punt?"
] |
{
"answer_end": [
39,
140,
201,
259,
305,
391,
448,
551,
597,
629,
759,
804,
883,
1002,
1068
],
"answer_start": [
0,
40,
142,
210,
210,
307,
393,
510,
553,
510,
697,
697,
806,
877,
939
],
"input_text": [
"Una pel·lícula de 2019.",
"D'una deïtat de protectora de la religió tradicional xinesa.",
"Mariscal de l'Altar Central.",
"Tercer Príncep Lotus.",
"Després de convertir-se en una deïtat.",
"En dues figures de la mitologia mitologia índia.",
"Un yaksha del Ramayana anomenat Nalakubar.",
"El déu infant Krishna.",
"No.",
"Derrotar serpents poderosos.",
"Sí.",
"De la Xina.",
"El 2019.",
"Sí.",
"Fins a ser la pel·lícula d'animació no estatunidenca més taquillera al món."
]
}
|
mitologia
|
Quirí, en llatí Quirinus, era un déu de la mitologia romana, considerat en el període clàssic com un déu guerrer similar a Mart, i que tenia per parella la deessa Hora Quirina, que sembla l'esposa de Ròmul, Hersília, divinitzada.
Quirí era inicialment una divinitat romana de les més antigues, que formava part d'una tríada amb la funció de la producció agrícola i de la reproducció, al costat de Júpiter que representava la sobirania i de Mart per a la guerra. Més tard, va ser assimilat a Ròmul quan aquest va ser divinitzat, després de la seva mort:
Dumézil, basant-se en que existeix en la cultura indoeuropea una tríada similar a la de Júpiter Mart i Quirí, considera que a cadascun d'aquests déus li correspon una classe social, Júpiter, o el seu equivalent, representa la casta sacerdotal, Mart la guerrera, i Quirí la dels agricultors, encara que a Roma se'l considerés més aviat un déu guerrer. Servi explica que Quirí era un "Mart tranquil", un Mart que proporcionava pau i cohesionava el nucli de la ciutat i la seva gent.
La paraula Quirí és un derivat del nom llatí quiris, "ciutadà", sobretot en el seu plural quirites. Podria haver derivat d'un mot més antic co-viri que significaria "conjunt d'homes o unió dels homes". Aquesta etimologia, encara que discutible, s'acosta al sentit funcional de l'antiga divinitat itàlica.
No té una mitologia pròpia si no és la de Ròmul, però un dels pujols de Roma, el Quirinal, porta el seu nom. Els mites sobre Quirí són estranys. N'hi ha un que explica la fundació de la ciutat de Cures per Modi Fabidi, fill del déu.
Era venerat en un oratori del Quirinal, i amb Júpiter i Mart constituïa la tríada que representava la unitat del Capitoli, el Palatí i el Quirinal. El seu festival s'anomenava Quirinalia, i se celebrava el dia 17 de febrer, dia en què segons la tradició el fundador de la ciutat, Ròmul (Quirí), hauria estat elevat al cel. El festival va rebre tanmateix el nom de Stultorum feriae i era organitzat pels sacerdots flamines corresponents, els Flamines Quirinales.
|
[
"Qui era Quirí?",
"A quina altra deïtat s'assemblava?",
"Qui era la seva dona?",
"De què era déu?",
"Amb quins altres déus formaven el grup?",
"Representava als agricultors?",
"A Roma també?",
"En què es diferenciava de Mart?",
"D'on prové el seu nom?",
"Què més podria voler dir el seu nom?",
"Quina és la seva història?",
"A què ha donat nom?",
"Què explica un dels seus mites?",
"On li retrien culte?",
"Com s'anomenava el festival celebrat en honor seu?"
] |
{
"answer_end": [
59,
127,
175,
382,
460,
842,
902,
1032,
1096,
1234,
1386,
1446,
1570,
1610,
1952
],
"answer_start": [
0,
0,
131,
230,
298,
553,
817,
904,
1034,
1134,
1339,
1339,
1484,
1572,
1895
],
"input_text": [
"Un déu de la mitologia romana.",
"A Mart.",
"La deessa Hora Quirina.",
"Formava part d'una tríada amb la funció de la producció agrícola i de la reproducció.",
"Amb Mart i Júpiter.",
"Sí.",
"No.",
"Era més tranquil, proporcionava pau i cohesionava el nucli de la ciutat i la seva gent.",
"De la paraula ciutadà.",
"Conjunt d'homes o unió dels homes.",
"No té una mitologia pròpia si no és la de Ròmul.",
"A un dels pujols de Roma, el Quirinal.",
"La fundació de la ciutat de Cures per Modi Fabidi, fill del déu.",
"En un oratori del Quirinal.",
"Stultorum feriae."
]
}
|
vilaweb
|
Junts per Catalunya ha contestat les declaracions del republicà Sergi Sebrià immediatament en una conferència de premsa del president del grup parlamentari, Albert Batet, i el vicepresident primer del Parlament, Josep Costa, i s'ha mostrat decebuda amb la decisió presa per ERC. ‘Ens sorprèn que el president Torrent hagi acceptat aquesta posició conjuntament amb Ciutadans, el PP i el Partit Socialista d'acceptar retirar a Torra la condició de diputat', ha dit Batet. Per això han decidit de presentar una proposta de resolució amb caràcter urgent perquè es voti al ple la decisió presa per la JEC i la mesa. ‘Volíem que quedés clara la posició dels partits a la mesa, cosa que no ha estat possible, i per això demanem que es voti al ple.' Batet i Costa han emplaçat el president Torrent ‘a trobar el marge jurídic i polític per a defensar els drets de la sobirania del Parlament i que el president Torra és diputat'. I li demanen que faci ‘gestos' en aquest sentit. En resposta a Sebrià, que ha defensat la posició d'ERC per no posar en risc els pressupostos, el vicepresident Costa ha defensat que ‘la millor manera de garantir que hi hagi continuïtat en el govern i que es puguin aprovar els pressupostos és que el president Torra continuï essent diputat.' ‘Que ningú sigui ingenu i es pensi que es pot transigir la sobirania del parlament i que després no passarà res i es podran tramitar els pressuopostos amb normalitat. Tindrem problemes per defensar l'estabilitat del govern.' Segons Batet, ‘el president Torra és diputat i ‘no hi haurà ningú que el substitueixi'. I ha descartat fórmules com ara una suspensió provisional perquè ‘entendríem que s'estan vulnerant els drets de diputat del president Torra'. Costa ha reblat que, si Junts per Catalunya no se'n surt amb la resolució, ‘haurem d'explorar altres camins legals per a garantir els drets del president Torra.'
|
[
"Quin partit va respondre a Sergi Sebrià?",
"On va donar la resposta?",
"Qui presideix la cambra?",
"I quin càrrec té Josep Costa?",
"Què ha opinat JxCat?",
"Quina decisió?",
"Què li han suggerit?",
"Tenen alguna petició més?",
"Algú ha recolzat la postura d'Esquerra?",
"Per quin motiu ho va fer?",
"Com s'ha defensat Costa?",
"Què més va dir?",
"Com descriu Batet l'expresident de Catalunya?",
"Està a favor de la suspensió provisional?",
"Quina alternativa té al cap?"
] |
{
"answer_end": [
76,
155,
169,
223,
277,
453,
609,
967,
1023,
1061,
1261,
1484,
1573,
1632,
1878
],
"answer_start": [
0,
0,
91,
171,
0,
280,
470,
920,
969,
969,
1063,
1263,
1487,
1575,
1717
],
"input_text": [
"Junts per Catalunya.",
"En una conferència de premsa del president del grup parlamentari.",
"Albert Batet.",
"És el vicepresident primer del Parlament.",
"S'ha mostrat decebuda amb la decisió presa per ERC.",
"Acceptar retirar a Torra la condició de diputat.",
"Presentar una proposta de resolució amb caràcter urgent perquè es voti al ple la decisió presa per la JEC i la mesa.",
"Sí.",
"Sí.",
"Per no posar en risc els pressupostos.",
"Dient que la millor manera de garantir que hi hagi continuïtat en el govern i que es puguin aprovar els pressupostos és que el president Torra continuï essent diputat.",
"Que ningú sigui ingenu i es pensi que es pot transigir la sobirania del parlament i que després no passarà res i es podran tramitar els pressuopostos amb normalitat. Tindrem problemes per defensar l'estabilitat del govern.",
"Dient que és diputat i no hi haurà ningú que el substitueixi.",
"No.",
"Explorar altres camins legals per a garantir els drets del president Torra."
]
}
|
vilaweb
|
Del 25 de juny a l'1 de juliol, es fa a Palma la primera Setmana de la Dramatúrgia, un esdeveniment teatral organitzat per l'ajuntament, el govern de les Illes, el Consell de Mallorca, l'Institut d'Estudis Baleàrics, el Teatre Principal, el programa Art Jove i l'Associació de Dramaturgs de les Illes Balears. Entre més, s'hi faran tallers, lectures dramatitzades i conferències relacionades amb la dramatúrgia. Què podem fer aquest cap de setmana: deu propostes Avui destaca la lectura dramatitzada ‘Veus Emergents', que es farà a les 20.00 a la sala petita del Teatre Principal. Consistirà en una lectura de textos creats al taller de dramatúrgia del programa ‘Principal Jove'. Divendres, a les 19.00 i a les 20.30 al Teatre Mar i Terra, es faran lectures dramatitzades de dues obres inèdites guanyadores del certamen Obra D.O.r Balears. Són les obres Peus inflats i Noir. La primera és un text escrit per Josep R.Cerdà que experimenta amb la narrativa dels videojocs i de Youtube. Noir és escrita per Xavier Uriz i parla d'un catedràtic de Filosofia del Dret que decideix de visitar l'assassí de la seva dona a la presó. Dissabte i diumenge es farà un taller d'escriptura al mateix teatre, anomenat ‘Safari de les històries' i impartit per Helena Tornero. Podeu consultar ací tota la programació.
|
[
"De quin esdeveniment s'està parlant?",
"De què es tracta?",
"Quines activitats es faran?",
"Quin mitjà parla d'aquest esdeveniment?",
"La representació serà al matí?",
"A on?",
"De què es tractarà?",
"Com es diu una de les altres sales on té lloc el festival?",
"Quina representació es farà divendres a la tarda?",
"Com es titulen?",
"De qui és una d'elles?",
"Sobre què tracta?",
"Qui va escriure Noir?",
"Quin és l'argument?",
"El cap de setmana també es fan representacions?"
] |
{
"answer_end": [
82,
107,
410,
516,
541,
579,
678,
738,
838,
873,
921,
982,
1015,
1122,
1257
],
"answer_start": [
0,
46,
310,
412,
412,
522,
581,
680,
680,
840,
875,
875,
984,
984,
1124
],
"input_text": [
"De la primera Setmana de la Dramatúrgia.",
"D'un esdeveniment teatral.",
"Tallers, lectures dramatitzades i conferències relacionades amb la dramatúrgia.",
"Avui.",
"No.",
"A la sala petita del Teatre Principal.",
"En una lectura de textos creats al taller de dramatúrgia del programa Principal Jove.",
"Teatre Mar i Terra.",
"Dues obres inèdites guanyadores del certamen Obra D.O.r Balears.",
"Peus inflats i Noir.",
"De Josep R.Cerdà.",
"Experimenta amb la narrativa dels videojocs i de Youtube.",
"Xavier Uriz.",
"Parla d'un catedràtic de Filosofia del Dret que decideix de visitar l'assassí de la seva dona a la presó.",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
D'ençà del 2015 la justícia ha condemnat 91 agents de la Guàrdia Civil per violència de gènere. A més, tres han estat condemnats per abusos o agressions sexuals i un per assetjament sexual. Són dades del govern espanyol que responen a unes preguntes parlamentàries del diputat d'EH-Bildu Jon Iñarritu a què ha tingut accés VilaWeb. El parlamentari basc va demanar quants membres de la Guàrdia Civil i la policia espanyola havien estat denunciats o detinguts per violència de gènere, abús o agressió sexual o assetjament sexual durant aquests darrers vint anys. A més, també demanava saber quants havien estat suspesos per aquests fets, quines noves feines han ocupat després d'haver sortit de la presó i quines mesures específiques preveu el ministeri d'Interior espanyol per a aquests casos. Tanmateix, el govern espanyol només ha respost a algunes de les qüestions. Informa únicament de quants agents han estat denunciats, detinguts i condemnats quan es tracta de la Guàrdia Civil i, en canvi, tan sols parla dels suspesos de la policia. Amb aquestes dades podem saber que aquests darrers vint anys s'han denunciat per violència de gènere 2.237 guàrdies civils, tot i que finalment només n'han estat condemnats 521. Quant a la policia espanyola, doncs, només revela dades dels sancionats, condemnats penalment abans. Per tant, podem saber que d'ençà del 2000 s'han sancionat 159 agents de la policia espanyola que havien estat condemnats per violència de gènere. El govern espanyol revela que del 1999 fins ara hi ha hagut 90 agents denunciats per abús o agressió sexual, dels quals van ser condemnats 26. Respecte de la policia espanyola, el govern espanyol afirma que d'ençà del 2000 ha hagut de sancionar 30 agents perquè havien estat condemnats per abús o agressió sexual. Per últim, 7 agents de la Guàrdia Civil van ser denunciats per assetjament sexual entre els anys 1999 i 2019 i només en van ser condemnats dos. Al cos de la policia espanyola van sancionar quatre agents perquè havien estat condemnats per assetjament sexual. Agents de policia a la presó A més, Iñarritu va demanar quants agents de les forces de seguretat de l'estat espanyol són a la presó. Ara com ara n'hi ha 169 que hi compleixen condemna. La majoria de la Guàrdia Civil, amb 65 casos. A la pregunta de quines mesures específiques pren el ministeri d'Interior contra aquest problema, el govern espanyol respon de manera genèrica: ‘Es consideren prioritàries per a eradicar o reduir les conductes referenciades i qualsevol altra infracció penal, les mesures encaminades vers la prevenció i recerca dels actes delictius.'
|
[
"Què va ocórrer el 2015?",
"Alguns d'ells van rebre alguna pena més?",
"Quin polític ha preguntat sobre aquests fets?",
"A quina formació pertany?",
"Quin mitjà ha accedit a aquesta informació?",
"Quina pregunta va fer el diputat?",
"Va preguntar alguna cosa més?",
"S'ha donat resposta a totes les preguntes?",
"Quants policies de la Guàrdia Civil s'han denunciat?",
"De tots aquests, quants han sigut penalitzats?",
"Quants policies van ser amonestats?",
"Quants condemnats?",
"Què més va preguntar el diputat?",
"Quants agents estan pagant pena?",
"El govern està prenent mesures?"
] |
{
"answer_end": [
94,
188,
300,
300,
330,
559,
791,
866,
1572,
1606,
1719,
2035,
2168,
2220,
2601
],
"answer_start": [
0,
96,
190,
190,
190,
332,
561,
793,
1465,
1465,
1608,
1923,
2066,
2170,
2268
],
"input_text": [
"La justícia ha condemnat 91 agents de la Guàrdia Civil per violència de gènere.",
"Sí.",
"Jon Iñarritu.",
"A EH-Bildu.",
"VilaWeb.",
"Va preguntar quants membres de la Guàrdia Civil i la policia espanyola havien estat denunciats o detinguts per violència de gènere, abús o agressió sexual o assetjament sexual durant aquests darrers vint anys.",
"Sí.",
"No.",
"90 agents.",
"26.",
"30 agents des de l'any 2000.",
"Quatre.",
"Quants agents de les forces de seguretat de l'estat espanyol són a la presó.",
"169.",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, plantejarà de nou a l'estat espanyol la celebració d'un referèndum acordat aprofitant el seu discurs amb motiu de la qüestió de confiança que plantejarà el pròxim 28 de setembre. Ho ha explicat en roda de premsa amb els corresponsals estrangers al Palau de la Generalitat, on també ha situat les pròximes eleccions, que segons el full de ruta serien constituents, després de la Diada del 2017. De fet, ha apuntat que espera que el proper Onze de Setembre ell ja estigui en funcions perquè els comicis ja estiguin convocats. També ha aprofitat per titllar de ‘desafortunades' les declaracions del ministre d'Afers Exteriors, José Manuel García–Margallo, i ha constatat que són ‘feridores per a les víctimes del terrorisme'. Puigdemont ha avançat avui que el seu discurs de la qüestió de confiança inclourà una nova petició a l'estat espanyol perquè autoritzi un referèndum a Catalunya. El president realitzarà aquest plantejament tot i que la situació política a l'estat espanyol continua bloquejada. No ha volgut parlar, però, de referèndum unilateral, i ha insistit que el full de ruta pactat de moment només preveu eleccions constituents un cop aprovades les lleis de desconnexió. En aquest sentit, ha remarcat que el Parlament haurà d'haver aprovat les lleis de desconnexió a finals del pròxim mes de juliol. Serà llavors quan convoqui eleccions constituents, que ha situat després de la Diada del 2017. ‘Espero que siguem capaços de fer les coses tan bé que jo ja estigui en funcions', ha dit en preguntar-li sobre l'Onze de Setembre de l'any que ve. Segons ha dit, si els independentistes guanyen per davant dels que volen mantenir-se com a comunitat autònoma, llavors el resultat ‘estarà clar' i el nou Parlament treballarà per elaborar una Constitució, que haurà de ser validada en referèndum. Pel que fa a la seva assistència a la manifestació des de Salt, Puigdemont ha explicat que només hauria descartat la seva participació si no tingués garantit el suport de la CUP en la qüestió de confiança, perquè la seva presència no fos interpretada com una ‘maniobra'. Sobre les declaracions de García–Margallo, que va comparar un atemptat terrorista amb la independència de Catalunya, Puigdemont ha considerat que aquestes afirmacions estan ‘fora de lloc' i són ‘feridores' per a les víctimes del terrorisme. ‘Ho lamento, perquè el terrorisme és un dels pitjors malsons', ha dit.
|
[
"Quin càrrec té Carles Puigdemont?",
"Què pretén fer?",
"Quan vol que tingui lloc?",
"On ha donat aquest discurs?",
"Quan serien les següents eleccions?",
"Quin càrrec té José Manuel García–Margallo?",
"Com ha qualificat Puigdemont les seves declaracions?",
"El president encara pensa demanar que s'autoritzi la votació?",
"Serà una votació unilateral?",
"Com el planteja?",
"Què espera ell?",
"Pretén que existeixi una nova Constitució?",
"Amb què més va comparar José Manuel García–Margallo el referèndum?",
"Què afegeix Puigdemont sobre aquest tema?"
] |
{
"answer_end": [
49,
125,
228,
262,
443,
702,
772,
934,
1102,
1232,
1538,
1809,
2238,
2424
],
"answer_start": [
0,
32,
51,
230,
327,
575,
575,
774,
1051,
1106,
1459,
1606,
2123,
2365
],
"input_text": [
"És el president de la Generalitat.",
"Plantejarà de nou a l'estat espanyol la celebració d'un referèndum acordat.",
"El pròxim 28 de setembre.",
"En roda de premsa.",
"Després de la Diada del 2017.",
"És el ministre d'Afers Exteriors.",
"Com a feridores per a les víctimes del terrorisme.",
"Sí.",
"No.",
"De moment només preveu eleccions constituents un cop aprovades les lleis de desconnexió.",
"Ser capaços de fer les coses tan bé que ell ja estigui en funcions.",
"Sí.",
"Amb un atemptat terrorista.",
"Que el terrorisme és un dels pitjors malsons."
]
}
|
bios
|
Francisca Grande Serrano, coneguda com a Fani Grande (Massamagrell, 1966) és una escriptora i guionista valenciana.[cal citació]
El 1990 es converteix en presentadora del programa infantil "A la Babalà" de Canal 9, on collirà un gran èxit d'audiència i esdevindrà referent de la programació infantil de l'ens autonòmic. A aquest, li segueixen els programes d'humor "Moltes gràcies" i esportius "Amunt València" i "Macho Hércules". Durant aquesta etapa, compagina la seua activitat de presentadora amb el d'actriu i guionista.[cal citació]
En la seua faceta com a escriptora, el 1997 comença la seua activitat com a columnista en Levante EMV amb "Lluna Minvant" i, des de 2000 fins a 2004, a El Mundo CV amb "El Fèmur d'Eva". Després de ser acomiadada en el polèmic ERO de Canal 9 a 2013, intensifica la seua activitat com a escriptora i comunicadora.
El "Fémur d'Eva" es converteix, a partir del 2012, en una referència de la blogosfera pel tractament de temes polítics, socials i de caràcter humanístic. En 2015 es publica en format llibre (Editorial Cientocuarenta), amb el recull dels articles més llegits i de major èxit. Actualment, el llibre va per la seua segona edició.
L'èxit en la literatura infantil li arriba de la mà de "Empar, fallera major infantil", la seua primera obra, que dona inici a la trilogia d'Empar. Les crítiques i el volum de vendes porta a produir la segona edició i el 2016, el llibre rep el Premi als Valors Socials al Festival de Teatre de Torrent. La segona entrega de les aventures arriba amb el llibre “Empar i Jaume el Primet "(Editorial Bromera) en 2018, també premiada al Festival de Teatre de Torrent amb el Premi als Valors Socials. Està prevista la tercera lliurament a l'octubre de 2019.
En 2017 escriu "Jo sóc així i això no és un problema" (Vincle Editorial), on aborda la situació de les persones trans a València, llibre que, amb dues edicions, és un referent per al col·lectiu LGTB.
El 2020 aborda la no ficció infantil amb "La neurona Lectoreta", un llibre il·lustrat per Ortifus i que explica el funcionament del cervell i neix dels cursos d'animació a la lectura que realitza.
|
[
"Quin és el nom de naixement de Fani Grande?",
"On va néixer?",
"A què es dedica?",
"Ha treballat en televisió?",
"Què va presentar?",
"A quina cadena es transmetia?",
"Va presentar més programes?",
"A quins mitjans ha escrit?",
"Per què no va continuar treballant a la televisió valenciana?",
"On més va publicar articles?",
"Té algun llibre publicat?",
"Què més ha escrit?",
"La seva obra ha sigut premiada?",
"Què va publicar el 2017?",
"Algun dels seus llibres inclou il·lustracions?"
] |
{
"answer_end": [
52,
73,
114,
166,
202,
213,
429,
723,
849,
1003,
1124,
1324,
1479,
1783,
2125
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
129,
129,
129,
320,
539,
725,
851,
1005,
1178,
1326,
1730,
1930
],
"input_text": [
"Francisca Grande Serrano.",
"A Massamagrell.",
"És escriptora i guionista.",
"Sí.",
"El programa infantil A la Babalà.",
"Al Canal 9.",
"Sí.",
"A Levante EMV i El Mundo.",
"Perquè aquesta cadena va passar per un polèmic ERO.",
"A Fémur d'Eva, un blog.",
"Sí.",
"Literatura infantil.",
"Sí.",
"Jo sóc així i això no és un problema.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
Aristodem (en llatí Aristodemus, en grec antic Ἀριστόδημος) fou un soldat espartà que estava malalt, un dels 300 enviats a la Batalla de les Termòpiles, juntament amb el seu amic Èurit. El rei Leònides I els va autoritzar a tornar a casa.
Èurit va desobeir el mandat i va tornar a la lluita i va morir amb els 300. Aristodem va tornar a Esparta. Els espartans el van declarar ἄτιμος ("átimos", proscrit o condemnat a l'atímia), i se li va aplicar la denominació de tresant. Segons Diodor de Sicília ningú li va donar llum per al seu foc ni ningú no parlava amb ell. Se'l va anomenar Aristodem el covard (ὁ τρέσας "o trésas", el que fuig).
Avergonyit pels seus conciutadans, l'any següent, a la Batalla de Platea, va actuar amb gran valor i amb molta fúria, volent fer-se perdonar la ignomínia que havia caigut sobre ell, i hi va deixar la vida. Els espartans, encara que li van retirar la ἀτιμία (proscripció), li van negar els honors que li corresponien, segons explica Heròdot.
|
[
"Qui va ser Aristodem?",
"On va lluitar?",
"Amb qui va anar al camp de batalla?",
"Com es deia el seu rei?",
"Ell els va permetre marxar cap a Esparta?",
"Quina decisió va prendre l'amic d'Aristodem?",
"Aristodem també va participar en aquella batalla?",
"Com reaccionaren els soldats?",
"Qui va enregistrar aquesta història?",
"Amb quin apel·latiu es referien a ell?",
"Com es sentí ell?",
"Va tornar a participar en alguna guerra?",
"Què pretenia?",
"Va morir en batalla?",
"Quin altre historiador va enregistrar la seva història?"
] |
{
"answer_end": [
81,
151,
184,
237,
237,
313,
344,
472,
564,
602,
672,
737,
819,
843,
978
],
"answer_start": [
0,
64,
121,
186,
186,
239,
315,
346,
474,
566,
639,
639,
689,
757,
845
],
"input_text": [
"Fou un soldat espartà.",
"A la Batalla de les Termòpiles.",
"Amb el seu amic Èurit.",
"Leònides I.",
"Sí.",
"Èurit va desobeir el mandat i va tornar a la lluita i va morir amb els 300.",
"No.",
"El van declarar proscrit o condemnat a l'atímia, i se li va aplicar la denominació de tresant.",
"Diodor de Sicília.",
"Aristodem el covard.",
"Avergonyit.",
"Sí.",
"Volia fer-se perdonar la ignomínia que havia caigut sobre ell.",
"Sí.",
"Heròdot."
]
}
|
books
|
-M'enyoro…
-Tenyores, Mió?…Com és això…
-Estic tan sola, en aquesta casa!…
En Pelifet no va saber què dir, i restà tot parat. Però l'endemà anà més tard a la feina i plegà més d'horeta per a fer companyia a la dona. I es quedà tot tranquil, pensant que amb allò ja l'hauria guarida; mes, com la passada alegria, la tranquil·litat tampoc li durà més de vuit dies, car el cap d'ells tornà a trobar a sa muller plorant, de cares a la plana.
-Altre cop, Mió?.. Què tens?…
-M'enyoro…
-Encar t'enyores, Mió? Com és, això?…
-Estem tots dos tan sols, en aquesta casa!…
En Pelifet també, va callar, però l'endemà baixà a la plana i llogà una criadeta per a la dona; de passada entrà a ca l'estiracordetes perque li deixés quelcom, puix entre perdre una muller i posseir-ne una altra se li havia fos tot el que tenia.
|
[
"Com es diu un dels personatges que parlen?",
"Amb qui està?",
"Quin era el nom de l'altre personatge?",
"Quan va tornar al seu lloc de treball?",
"Va acabar la feina a la seva hora habitual?",
"Per què?",
"Què esperava ell?",
"Quant temps va perdurar la calma?",
"Com es sentia ella?",
"Per què plorava?",
"Per quin motiu s'enyorava?",
"Quina decisió va prendre ell?",
"Què més va fer?",
"Amb quina intenció?",
"Què més havia patit ell?"
] |
{
"answer_end": [
26,
72,
105,
163,
184,
214,
281,
361,
415,
477,
558,
655,
695,
720,
806
],
"answer_start": [
12,
41,
75,
126,
166,
166,
216,
288,
381,
439,
518,
561,
657,
657,
727
],
"input_text": [
"Mió.",
"Està sola.",
"Pelifet.",
"Més tard.",
"No.",
"Per a fer companyia a la dona.",
"Que amb allò ja l'hauria guarida.",
"No més de vuit dies.",
"Va tornar a plorar.",
"S'enyorava.",
"Perquè els dos estaven sols.",
"Llogà una criadeta per a la dona.",
"Entrà a ca l'estiracordetes.",
"Perquè li deixés quelcom.",
"Perdre una muller i posseir-ne una altra."
]
}
|
mitologia
|
Els Inklings eren un grup literari informal de discussió associat amb la Universitat d'Oxford, Anglaterra, durant quasi dues dècades des de principis dels anys trenta i fins a finals del 1949. Els seus membres més habituals (la majoria acadèmics universitaris) eren J. R. R. Tolkien, C. S. Lewis, Owen Barfield, Charles Williams, Christopher Tolkien (fill de J. R. R. Tolkien), Warren Lewis (germà gran de C. S. Lewis), Roger Lancelyn Green, Adam Fox, Hugo Dyson, Robert Havard, J. A. W. Bennett, Lord David Cecil, i Nevill Coghill. Altres assistents menys habituals a les reunions eren Percy Bates, Charles Leslie Wrenn, Colin Hardie, James Dundas-Grant, Jon Fromke, John Wain, R. B. McCallum, Gervase Mathew, i C. E. Stevens. L'escriptor E. R. Eddison també es va unir al grup convidat per C. S. Lewis.
Els Inklings eren entusiastes literaris que elogiaven el valor de la narrativa en la ficció, i encoratjaven l'escriptura de fantasia. Tot i que el cristianisme i els seus valors eren palpables a les obres de molts membres, al grup també hi havia ateus.
Warren Lewis escrivia sobre el grup que "parlant en propietat, els Inklings no eren ni un club ni una societat literària, tot i que participava en la naturalesa tant de l'un com de l'altre. No hi havia regles, delegats, agendes o eleccions formals."
Com era corrent en els grups literaris universitaris d'aquella època i lloc, els Inklings eren tots homes. (Dorothy L. Sayers, a la que algun cop s'havia considerat membre, era amiga de Lewis i Williams, però mai va assistir a les reunions.)
Els propòsits principals de les trobades eren les lectures i discussions de les obres inacabades dels seus membres. El Senyor dels Anells de Tolkien, Més enllà del planeta silenciós de Lewis, i All Hallows' Eve de Williams són algunes de les novel·les que primer es van llegir entre els Inklings.
Les reunions no eren gens formals ni serioses (a tall d'anècdota, val a dir que entre altres coses els Inklings es divertien fent competicions per veure qui podia aguantar més estona llegint la prosa d'Amanda McKittrick -famosa per la seva pèssima qualitat- sense riure).
Fins a finals del 1949, les lectures i discussions dels Inklings s'acostumaven a fer els dijous al vespre a les sales de C.S. Lewis al Magdalen College.
També se solien reunir informalment els dimarts al migdia a un pub anomenat The Eagle and Child, més popularment conegut entre la comunitat d'Oxford com The Bird and The Baby o simplement The Bird. Més endavant les trobades es feien a The Lamb and Flag (situat a l'altra banda del carrer), i als inicis, d'una forma més irregular, en altres pubs.
Originalment Inklings s'associava amb un club del col·legi universitari, fundat pel llavors encara estudiant Edward Tangye Lean el 1931, i amb el propòsit de llegir en veu alta escrits inacabats. En aquest començament, el grup consistia d'estudiants i catedràtics (entre els quals hi havia Tolkien i Lewis). Quan Lean va deixar Oxford el 1933, el club va desaparèixer, i el seu nom va ser traslladat per Tolkien i Lewis al seu grup de Magdalen. Sobre la connexió de les dues societats 'Inklings', Tolkien va declarar posteriorment que "tot i que el nostre hàbit era el de llegir en veu alta escrits de diversos tipus (i llargàries!), aquesta associació i el seu hàbit haurien acabat naixent en aquell moment, tant si el club original hagués existit com si no."
|
[
"Qui foren els Inklings?",
"Quant temps va durar aquest grup?",
"Per qui estava format?",
"Quina era la seva filosofia?",
"Eren persones religioses?",
"Hi havia alguna dona entre ells?",
"Per què es reunien?",
"Quines foren les primeres obres en sortir d'aquell cercle?",
"S'ho passaven bé a les trobades?",
"Normalment quin dia es reunien?",
"Quin era el punt de reunió?",
"Van fer reunions a altres llocs?",
"Qui fou el fundador del grup?",
"Quins autors van recuperar el grup quan el fundador va marxar de la universitat?",
"Què opinava Tolkien sobre el nou grup?"
] |
{
"answer_end": [
93,
191,
260,
937,
1056,
1413,
1664,
1845,
2117,
2224,
2270,
2617,
2754,
3062,
3379
],
"answer_start": [
0,
0,
193,
805,
939,
1308,
1550,
1666,
1847,
2119,
2119,
2272,
2619,
2927,
3116
],
"input_text": [
"Eren un grup literari informal de discussió associat amb la Universitat d'Oxford.",
"Quasi dues dècades, des de principis dels anys trenta i fins a finals del 1949.",
"Majoritàriament per acadèmics universitaris.",
"Elogiaven el valor de la narrativa en la ficció, i encoratjaven l'escriptura de fantasia.",
"No tots.",
"No.",
"Els propòsits principals de les trobades eren les lectures i discussions de les obres inacabades dels seus membres.",
"El Senyor dels Anells de Tolkien, Més enllà del planeta silenciós de Lewis, i All Hallows' Eve de Williams.",
"Sí.",
"Els dijous al vespre.",
"A les sales de C.S. Lewis al Magdalen College.",
"Sí.",
"Edward Tangye Lean.",
"Tolkien i Lewis.",
"Que la seva associació i el seu hàbit haurien acabat naixent en aquell moment, tant si el club original hagués existit com si no."
]
}
|
vilaweb
|
El grupuscle d'extrema dreta España 2000 ha amenaçat l'Aplec del Puig –que es fa aquest diumenge– i ha rebut el permís del govern espanyol per a concentrar-se. Arran d'aquesta provocació, Compromís ha registrat una bateria de preguntes al congrés espanyol perquè s'aclareixi amb quin dispositiu policíac es garantirà la seguretat dels assistents al tradicional Aplec del Puig. La diputada Marta Sorlí ha criticat durament el delegat del govern espanyol al País Valencià, Juan Carlos Moragues: ‘Moragues no compleix la seua funció de protegir als ciutadans. Hi ha una clara amenaça de la mateixa extrema dreta que va protagonitzar les agressions del Nou d'Octubre i ara tenen la legitimitat que els ha atorgat el govern espanyol.' Sorlí ha acusat el govern de Mariano Rajoy de propiciar la violència i d'estendre un sentiment de por: ‘Per això permeten manifestacions de grupuscles violents prop d'un acte polític que es fa des dels anys seixanta.' Ha afegit que no es pot permetre que hi hagi més delictes d'odi als carrers i que s'equipari qui defensa la democràcia i qui es passeja per València colpejant contra els qui pensen diferent. ‘No hi ha més llocs a tot València perquè defensen els seus postulats polítics sense propiciar la violència contra partits demòcrates?', ha dit. A més, ha demanat més responsabilitat al PP i a Ciutadans. ‘Han aconseguit situar Compromís en el punt de mira de l'extrema dreta més violenta. Uns assenyalen i uns altres actuen amb impunitat', ha denunciat. Recordem que el Nou d'Octubre l'extrema dreta atacà els manifestants de la marxa dels partits d'esquerres i les entitats valencianistes, que ja llavors van demanar la dimissió de Moragues.
|
[
"Què és España 2000?",
"De què se'ls acusa?",
"Quan trindrà lloc l'acte cultural?",
"Què ha fet el govern central vers aquest grupuscle?",
"Quina formació demana explicacions al govern d'Espanya?",
"Quin càrrec té Juan Carlos Moragues?",
"De què l'acusa una diputada de Compromís?",
"Què opina sobre el govern central?",
"Com defineix els actes d'España 2000?",
"Què més ha dit?",
"A qui ha exigit fer-se càrrec d'allò que han permès?",
"Quina creu que és la situació del seu partit?",
"Com descriu l'actuació de l'extrema dreta?",
"Quin dia va haver-hi agressions contra protestants?",
"Com va reaccionar el partit de Marta Sorlí?"
] |
{
"answer_end": [
40,
69,
96,
158,
375,
491,
555,
831,
1023,
1137,
1341,
1426,
1476,
1628,
1680
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
100,
160,
377,
494,
730,
948,
948,
1284,
1344,
1428,
1493,
1493
],
"input_text": [
"Un grupuscle d'extrema dreta.",
"D'amenaçar l'Aplec del Puig.",
"Aquest diumenge.",
"Els ha donat permís per a concentrar-se.",
"Compromís.",
"És el delegat del govern espanyol al País Valencià.",
"De no protegir als ciutadans.",
"L'acusa de propiciar la violència i d'estendre un sentiment de por.",
"Com a delictes d'odi.",
"Que no es pot equiparar qui defensa la democràcia i qui es passeja per València colpejant contra els qui pensen diferent.",
"Al PP i a Ciutadans.",
"Creu que es troba en el punt de mira de l'extrema dreta més violenta.",
"Diu que actuen amb impunitat.",
"El Nou d'Octubre.",
"Van demanar la dimissió de Moragues."
]
}
|
mitologia
|
Torone (en grec antic: Τορώνη, Toróne, pronunciació moderna Toróni) és una ciutat de Calcídia a Macedònia, al sud-oest de la península de Sithònia. Des de la reforma del govern local de 2011 forma part del municipi de Sitònia, del qual és una unitat municipal. L'entitat municipal té una superfície de 193.973 km².
El seu nom deriva de Torone, filla de Proteus o de Posidó i de Fenícia.
Fou una colònia grega fundada per la ciutat de Calcis (a l'illa d'Eubea) i fou la ciutat principal de la Calcídia a l'inici de la colonització. El seu port es deia Cophos.
Durant la invasió de Xerxes va donar soldats i proveïments als perses i a l'acabar la guerra va passar sota dependència d'Atenes. El 424 aC un partit local va obrir les portes a Brasides però fou reconquerida per Cleon dos anys després. Més tard va quedar sotmesa a Olint, que la va perdre davant el general atenenc Timoteu. Fou conquerida per Filip II de Macedònia junt amb altres ciutats calcidies. En la guerra de Roma contra Perseu fou atacada per la flota romana el 169 aC, però fou rebutjada. Va ser possessió romana, bizantina i otomana.
El golf al qual donava era el Toronaikos kolpos o golf de Toronea (llatí Toronaeus sinus, avui golf de Kassáindhra).
|
[
"Què és Torone?",
"On es troba?",
"Segueix existint avui en dia?",
"D'on prové el seu nom?",
"Qui la va establir?",
"On es trobava aquesta darrera urbs?",
"Com es deia el seu moll?",
"Fou conquerida per algun altre poble?",
"Què fou de la ciutat després del conflicte?",
"Va patir altres invasions?",
"Qui va ser un dels seus invasors?",
"Torone va acabar en mans dels romans?",
"Sota quins altres imperis va acabar sotmesa?",
"Prop de quin accident geogràfic es trobava?",
"Com es diu aquest lloc en l'actualitat?"
] |
{
"answer_end": [
81,
146,
259,
385,
440,
459,
557,
628,
687,
882,
958,
1081,
1102,
1169,
1219
],
"answer_start": [
0,
0,
148,
315,
387,
387,
531,
559,
559,
689,
884,
960,
1058,
1104,
1104
],
"input_text": [
"És una ciutat.",
"A Macedònia, al sud-oest de la península de Sithònia.",
"Sí.",
"De Torone, filla de Proteus o de Posidó i de Fenícia.",
"La ciutat de Calcis.",
"A l'illa d'Eubea.",
"Port Cophos.",
"Sí.",
"Va passar sota dependència d'Atenes.",
"Sí.",
"Filip II.",
"Sí.",
"El bizantí i l'otomà.",
"Del golf de Toronea.",
"Golf de Kassáindhra."
]
}
|
bios
|
Josefina Matamoros i Calvet (en francès: Joséphine Matamoros; Godall, Montsià, 16 o 17 de gener de 1947) és una historiadora de l'art nord-catalana. Directora del Museu d'Art Modern de Ceret durant 26 anys (de 1986 a 2012), ha estat guardonada per la seva dedicació a la promoció de l'art amb la Creu de Sant Jordi el 1999 i el Premi Nacional de Cultura el 4 de juliol del 2019.
Josefina Matamoros va néixer el 1947 a Godall, petita població del Montsià, en una família modesta de carnissers i pastors. Arribà el 1954 a la Catalunya del Nord amb els seus pares, migrants econòmics, que es van instal·lar en un mas de l'Albera (Rosselló).
Va estudiar a l'escola primària del Pertús, i més endavant a Ceret, on obtingué el batxillerat. Després, gràcies a una beca, va anar a París i s'hi llicencià en Hispàniques primer, a la Sorbona, el 1970, i en Filosofia després, a la facultat de Vincennes, el 1979. El 1981 es va doctorar a la Universitat de Pau amb una tesi sobre el Rosselló vist per Josep Pla.
Ha participat en la Universitat Catalana d'Estiu i ha col·laborat amb el Centre d'Agermanament Occitano-Català. Fou una de les impulsores el 1978 del Centre de Documentació i Animació de la Cultura Catalana de la Vila de Perpinyà (Cedacc) fins a 1985, va dirigir el Museu Puig de Perpinyà i el 1986 fou nomenada directora del Museu d'Art Modern de Ceret, fins a la seva jubilació el gener de 2012.
El museu de Ceret, inaugurat el 1950, ja tenia un fons important gràcies a les donacions de col·leccionistes i artistes rellevants vinculats a la població, però Matamoros, després de dirigir-ne la reestructuració i ampliació, reinaugurada per Mitterrand el 1993, va convertir-lo en un museu de referència no només pel que fa al seu patrimoni sinó en relació al circuit museístic internacional, on va adquirir una reputació i projecció extraordinària.
Després de la seva jubilació Josefina Matamoros ha continuat treballant, comissariant exposicions importants a França, com per exemple Picasso et les Arts et les Traditions Populaires, al Mucem de Marsella, el 2016, o bé dirigint fins al 2018 el Museu de Cotlliure. El seu nom havia sonat també per dirigir el Museu Picasso barceloní, el MACBA i el MNAC.
El 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi. En l'actualitat és una de les persones més respectades en el món de l'art a França. L'any 2019 li fou atorgat el Premi Nacional de Cultura.
Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41 · Associació de Paràlisi Cerebral · Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya · Coordinadora de Tallers per a Minusvàlids Psíquics de Catalunya · Federació d'Associacions de Gent Gran de Catalunya · Federació Catalana de Patinatge · Fundació Esclerosi Múltiple · Institució Catalana d'Història Natural · Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat · Reial Club de Tennis Barcelona · Revista Econòmica de Catalunya
|
[
"Qui és Josefina Matamoros i Calvet?",
"On ha treballat?",
"Ha rebut cap premi?",
"Quins?",
"D'on prové?",
"A quina ciutat va cursar els estudis superiors?",
"Quines carreres va estudiar?",
"On va rebre el doctorat?",
"Amb quines entitats ha cooperat?",
"Quan es va fundar el museu de Ceret?",
"Què va significar la figura de Josefina per a aquest museu?",
"Tot i estar retirada, ha seguit exercint funcions en entitats culturals?",
"De quins museus ha sigut directora?",
"En què s'ha convertit?",
"Quin guardó va rebre el 2019?"
] |
{
"answer_end": [
133,
205,
377,
353,
453,
795,
901,
949,
1111,
1435,
1848,
2114,
2203,
2327,
2383
],
"answer_start": [
0,
149,
224,
224,
379,
763,
734,
903,
1001,
1399,
1662,
1850,
2116,
2245,
2329
],
"input_text": [
"Una historiadora de l'art.",
"Fou directora del Museu d'Art Modern de Ceret durant 26 anys.",
"Sí.",
"La Creu de Sant Jordi el 1999 i el Premi Nacional de Cultura.",
"Del Montsià.",
"A París.",
"Hispàniques i Filosofia.",
"A la Universitat de Pau.",
"Amb la Universitat Catalana d'Estiu i amb el Centre d'Agermanament Occitano-Català.",
"El 1950.",
"Va convertir-lo en un museu de referència no només pel que fa al seu patrimoni sinó en relació al circuit museístic internacional, on va adquirir una reputació i projecció extraordinària.",
"Sí.",
"Del Museu Picasso barceloní, el MACBA i el MNAC.",
"En una de les persones més respectades en el món de l'art a França.",
"El Premi Nacional de Cultura."
]
}
|
books
|
-Bromes a part- replicà en Ramon,- cregui, senyor oncle, que és un error pensar que les màquines roben feina als braços: lo que fan és vulgaritzar i enbaratir els articles, eixamplant el camp de la producció. No nego el fet que vostè em senyala, mes és sols un efecte passatger de la transició. A l'aparèixer el primer ferrocaril, molts profetisaven la mort del gremi de traginers, i, en efecte, de moment les agències d'en Balira i d'en Muntanya se n'anaren al cel, mes lo cert és que el gremi no ha fet sinó progressar.
El Rector no l'escoltava ja quasi, preocupat amb un altre ordre d'idees.
-Escolta. Hauràs sentit alguna vegada- digué mig interrompent-lo -comparar els desagraïts amb els porcs, que sota l'alzina mengen les aglans, sense dignar-se alçar el cap envers l'arbre que les hi subministra. Doncs, ¿no et sembla que entre els que estudien els fenòmens de la naturalesa i especulen les forces que aquests els proporcionen, n'hi ha molts com els porcs, no es prenen la molèstia de considerar que aquelles aglans han caigut de més amunt, ja que, com diu Sant Tomàs, Déu és la causa primera i la força primordial de la qual dimanen totes les forces i totes les causes?
-Cert que sí.
El vell sacerdot se remogué en son setial, com disposant-se a donar el cop definitiu.
-Però tu, que t'has enamorat de la naturalesa i et delites per penetrar sos misteris, ¿no trobes més bonic i fins més noble, en lloc d'estudiar les lleis per llurs resultats, buscar el Legislador? En lloc d'amidar les forces per llurs efectes, ¿no val més remuntar-se a son sublim impulsor, que és Déu?
I aquí aclucà els ulls, el sacerdot, com l'artiller que, presa la punteria, aplica la metxa a la pólvora i, sense perdre alè, enjegà aquesta canonada seca:
-Digue'm: ¿en tes investigacions l'has trobat, a Déu?
|
[
"Qui és el primer personatge en parlar?",
"Amb qui parla?",
"Què li diu?",
"Com veu Ramon les màquines?",
"Amb què ho exemplifica?",
"Com se sentia el seu oncle?",
"Amb quina equiparació li va respondre?",
"En què s'assemblen?",
"Quin prevere cita l'oncle?",
"Ramon està d'acord amb l'argument de l'oncle?",
"Com continua l'oncle el seu argumentari?",
"Qui desencadena els fets naturals segons ell?",
"Què fa l'oncle a continuació?",
"Torna a parlar?",
"Quina pregunta li fa a Ramon?"
] |
{
"answer_end": [
32,
55,
119,
207,
520,
593,
698,
803,
1177,
1191,
1475,
1581,
1617,
1736,
1791
],
"answer_start": [
1,
35,
35,
121,
295,
522,
596,
661,
1057,
1180,
1280,
1476,
1582,
1582,
1739
],
"input_text": [
"Ramon.",
"Amb el seu oncle.",
"Que és un error pensar que les màquines roben feina als braços.",
"Diu que el que fan és vulgaritzar i enbaratir els articles, eixamplant el camp de la producció.",
"Amb l'aparició del primer ferrocaril.",
"Estava preocupat amb un altre ordre d'idees.",
"Compara els desagraïts amb els porcs.",
"En que no es dignen a alçar el cap envers qui els hi subministra.",
"Sant Tomàs.",
"Sí.",
"Li diu que si no li sembla més bonic i noble buscar qui desencadena les forces i causes de la natura.",
"Déu.",
"Aclucà els ulls.",
"Sí.",
"Li pregunta si a les seves investigacions ha trobat a Déu."
]
}
|
bios
|
Marta Fàbregas i Berenguer (Barcelona, 1920 - Barcelona, 3 de gener del 1960) va ser una directora de doblatge, escriptora i dramaturga catalana. Fou germana del també doblador Emili Fàbregas i tieta de l'actriu de doblatge Elsa Fàbregas. Va encetar la seva carrera professional com a actriu formant part de diverses companyies que actuaven a Madrid, Barcelona i províncies.
Fou autora de comèdies en castellà i sobretot en català, en uns moments en què escriure en català era ja una declaració de principis. En castellà va escriure per al teatre les obres Lección de amor (1954) o la publicada pòstumament Sólo tu (1961). Formà part d'una generació de dramaturgs dels anys 1950 i primera meitat dels 1960, que van arribar a emprar totes dues llengües en desigual equilibri, como ara Jaume Ministral o Francisco Candel.
A part de la carrera com a actriu i dramaturga, Marta Fàbregas també va exercir de dobladora i de directora de doblatge. En aquesta tasca, va dirigir films nacionals, com Apartado de correos 1001 d'Ignasi F. Iquino, i altres d'estrangers, com ara La sombra de una duda (Shadow of a doubt, 1943) d'Alfred Hitchcock. En aquest sentit, l'any 1950 va exercir de directora de doblatge del film d'animació dirigit per Alexandre Cirici que portà per títol Érase una vez... En aquest film també exercí d'actriu de doblatge de veus addicionals juntament amb el seu germà, Emili Fàbregas, que va posar la veu al personatge creat per Josep Escobar de nom Scariot.
L'any 1954 va publicar l'obra Fill meu i el 1959 va guanyar la V edició del Premi F.E.S.T.A amb l'obra Un pas en fals. El mateix any estrenà al Teatre Capsa de Barcelona la seva obra Siguen optimistas. Va morir poc després, a principis del 1960, quan encara no havia complert els quaranta anys.
|
[
"On va néixer Marta Fàbregas i Berenguer?",
"A què es va dedicar?",
"Hi ha altres persones dedicades al doblatge a la seva família?",
"A quines ciutats va actuar?",
"Què va escriure?",
"En quina llengua escrivia?",
"Què va escriure en llengua castellana?",
"El doblatge de quines cintes va dirigir?",
"Va comandar el doblatge d'alguna cinta de dibuixos animats?",
"Com es deia aquesta pel·lícula?",
"Va prestar la seva veu algun personatge de la cinta?",
"Algú de la seva família va participar en el doblatge?",
"A qui interpretava ell?",
"Marta Fàbregas va obtenir cap guardó en vida?",
"A quina edat va finar?"
] |
{
"answer_end": [
77,
135,
237,
373,
397,
430,
614,
1133,
1248,
1282,
1354,
1397,
1471,
1590,
1766
],
"answer_start": [
0,
0,
146,
239,
375,
375,
509,
941,
1135,
1135,
1286,
1286,
1355,
1473,
1675
],
"input_text": [
"A Barcelona.",
"Va ser directora de doblatge, escriptora i dramaturga.",
"Sí.",
"A Madrid, Barcelona i províncies.",
"Comèdies.",
"En castellà i sobretot en català.",
"Lección de amor i Sólo tú.",
"Va dirigir films nacionals, com Apartado de correos 1001 d'Ignasi F. Iquino, i altres d'estrangers, com ara La sombra de una duda d'Alfred Hitchcock.",
"Sí.",
"Érase una vez.",
"Sí.",
"Sí.",
"Al personatge creat per Josep Escobar de nom Scariot.",
"Sí.",
"Quan encara no havia complert els quaranta anys."
]
}
|
vilaweb
|
Els grups parlamentaris de JxCat, ERC i la CUP han presentat una proposta de resolució conjunta que demana l'alliberament immediat dels independentistes detinguts el 23-S i que se n'arxivi la causa. És la primera vegada que els grans partits independentistes defensen de manera rotunda aquests presos, ja que fins ara ho havien fet amb matisos. A la resolució es justifica la petició de llibertat pels indicis que, des de la seva detenció, han patit vulneracions constants dels seus drets fonamentals, a més dels drets de la defensa. ‘Són persones estimades per molta gent i socialment compromeses, que han estat preses amb mentides', diu el text. La resolució diu que és fàcil deduir que part d'aquestes vulneracions de drets fonamentals i possibles manques de garanties processals són degudes a ‘les seves idees i els seus valors independentistes'. ‘Sens dubte, en cas que aquestes vulneracions s'hagin produït, són represaliats polítics', afegeix. A més de demanar l'alliberament i l'arxivament de la causa, la resolució reclama que s'investiguin les possibles vulneracions de drets i que organismes i entitats internacionals de drets humans s'hi impliquin. Fins que no siguin alliberats, demana que els presos siguin traslladats a presons catalanes, es posi fi al règim d'aïllament de qualsevol d'ells i que puguin saber de manera immediata de quins fets són acusats. Els tres partits independentistes expressen ‘la solidaritat amb el suport popular i solidaritat amb els presos i les seves famílies' i condemnen la ‘politització i l'opacitat' de l'Audiència espanyola, que recorda que ha estat condemnat en diverses ocasions pel Tribunal Europeu de Drets Humans per no respectar els drets fonamentals. També denuncien les filtracions del sumari i la criminalització pública dels detinguts, a més de la instrumentalització del delicte de terrorisme amb finalitats polítiques. Podeu consultar la proposta de resolució tot seguit:
|
[
"Quines formacions polítiques han deposat una moció?",
"Quina és la seva petició?",
"Les tres formacions havien mostrat la seva solidaritat amb aquestes persones encausades?",
"Com argumenten la seva proposta?",
"Per quina causa creuen que els han transgredit les seves prerrogatives?",
"Els partits tenen alguna petició més?",
"On insten que portin els encausats?",
"Què més sol·liciten?",
"Per què s'han unit les tres forces polítiques?",
"Per quina raó desautoritzen la justícia espanyola?",
"Per què més tenen aquesta opinió?",
"Per què els van encausar?",
"Els partits independentistes delaten alguna causa més?",
"Quines?",
"I alguna altra causa més?"
] |
{
"answer_end": [
95,
197,
343,
532,
849,
1159,
1252,
1370,
1504,
1572,
1666,
1705,
1793,
1793,
1878
],
"answer_start": [
0,
0,
199,
345,
648,
951,
1161,
1161,
1372,
1507,
1507,
1590,
1707,
1707,
1707
],
"input_text": [
"JxCat, ERC i la CUP.",
"L'alliberament immediat dels independentistes detinguts el 23-S i que se n'arxivi la causa.",
"No.",
"Argumenten que des de la seva detenció, han patit vulneracions constants dels seus drets fonamentals, a més dels drets de la defensa.",
"Per les seves idees i els seus valors independentistes.",
"Sí.",
"A presons catalanes.",
"Que es posi fi al règim d'aïllament de qualsevol d'ells i que puguin saber de manera immediata de quins fets són acusats.",
"Per expressar la solidaritat amb el suport popular i solidaritat amb els presos i les seves famílies.",
"Per la seva politització i l'opacitat.",
"Perquè l'Audiència espanyola ha estat condemnada en diverses ocasions pel Tribunal Europeu de Drets Humans.",
"De no respectar els drets fonamentals.",
"Sí.",
"Les filtracions del sumari i la criminalització pública dels detinguts.",
"Sí, la instrumentalització del delicte de terrorisme amb finalitats polítiques."
]
}
|
books
|
Ens havíem engolfat massa, i amb el treu no era possible remuntar la punta de la Tordera: fou precís arriar-lo i pegar una bordada enfora amb la pollacra i la mitjana. Jo, en això, vaig romandre aferrada als bitons. A l'agafar el vent pel car, la barca es decantà de la meva banda. Sovint sovint l'aigua pujava fins a banyar-me els colzes, i a voltes me flagellava el pit i la cara i tot; i després de l'estuf queia de cop, espallongant-se cap a sa garbí, presentant una superfície negra i arrugada com la crosta que forma el quitrà quan se pren de sobte sota una airada freda i violenta. Al costat de barlovent batia l'onatge furiós. Adéu, terra! Ja les muntanyes no s'obiraven sinó com a parraquets blavissos en mig de la nuvolada. El terrabastall havia cessat i l'orella trobava certa pau. El nostre bastiment me feia l'efecte d'un ser desesperat que corregués gemegant roncament per un desert.
Adéu, terra! ¿Quan i on la tornaríem a atènyer? Què seria de nosaltres? Els llocs propis de la vida humana se'ns tancaven, n'érem exiliats per un temps incert. Aquest pensament m'oprimia el cor; i, no obstant, me sentia més animada que al principi del temporal, tenia fiances. Després de tants espants i emocions, i d'haver salvat tants perills, començava a refiar-me de que ens sortiríem de tot. Quan no ens hem perdut fins ara,- vaig pensar -¿què ha de venir, que ens tombi?- Lo únic que em donava ànsia era la nit; però, en fi, la Santa Rita era valenta i el timoner entès: què molt seria!…
|
[
"Quina actitud van tenir ells?",
"On es trobaven?",
"Què feia el personatge que narra?",
"Anaven a peu?",
"Quin problema tenia la barca?",
"Què passava a continuació?",
"S'estaven apropant a la costa?",
"Des del vaixell podien veure elevacions?",
"Sentien sorolls?",
"Què es preguntava el narrador?",
"I alguna cosa més?",
"Com se sentia?",
"Mantenia les esperances?",
"Alguna cosa l'amoïnava?",
"Com es considerava a si mateixa?"
] |
{
"answer_end": [
25,
88,
214,
280,
387,
454,
647,
732,
791,
945,
969,
1091,
1293,
1414,
1454
],
"answer_start": [
0,
0,
168,
216,
282,
391,
589,
648,
734,
898,
898,
1058,
1093,
1376,
1376
],
"input_text": [
"S'havien engolfat massa.",
"Prop de Tordera.",
"Va romandre aferrada als bitons.",
"No.",
"Sovint l'aigua pujava fins a banyar-li els colzes, i a voltes li flagellava el pit i la cara i tot.",
"Després de l'estuf queia de cop, espallongant-se cap a sa garbí.",
"No.",
"Sí.",
"Ja no.",
"Quan i on tornarien a veure la costa.",
"Sí, que què seria d'ells.",
"El seu pensament l'oprimia el cor.",
"Sí.",
"Sí, la nit.",
"Valenta."
]
}
|
vilaweb
|
‘Fa més de dos anys que va començar el nostre exili, i el dia d'avui és una victòria'. La consellera d'Ensenyament a l'exili, Clara Ponsatí, ha emès un discurs contundent, el primer dels que han pronunciat els membres exiliats del govern a Perpinyà. Ponsatí ha afirmat que la gent ha de ser ‘la clau de les presons' i que ‘ens assenyalarà el retorn de l'exili'. També ha recordat el referèndum del primer d'octubre i ha saludat ‘els joves que van guanyar la batalla d'Urquinaona', i ha reivindicat la Catalunya nord com a part de la nació catalana. Ponsatí ha titllat d”enganyifa' la taula de diàleg amb el govern espanyol i ha dit que només cerca facilitar les coses per a Pedro Sánchez. ‘És una enganyifa contraposar el diàleg a la independència', ha esgrimit. Per Ponsatí, ‘de res serveix ajornar la independència' ni tampoc cercar lloc dins de l'estat espanyol, perquè creu que els catalans no hi tindran lloc ‘si no deixen de ser espanyols'. Ponsatí ha qualificat l'acte de ‘victòria contra la maquinaria de l'estat', que ha provat ‘d'eliminar-nos' sense sortir-se'n. ‘Som aquí, a Catalunya, i no hem hagut de demanar el permís d'Espanya ser ser-hi', ha clamat entre crits del públic d”Ho tornarem a fer', ‘independència' i ‘Urquinaona'. En aquest sentit, ha demanat evitar les ‘estratègies partidistes i els personalismes' i abandonar la ‘desorientació' de l'independentisme després d'una ‘derrota': ‘és l'hora del seu final'. ‘No ens faran lliures les renúncies, les pors ni les promeses buides de diàleg dels mateixos que mai compleixen cap promesa', ha reblat. Per això, ha demanat preparar-se ‘pel proper embat'. Vegeu ací el vídeo complet:
|
[
"Quin càrrec té Clara Ponsatí?",
"Què ha fet?",
"Des d'on ha parlat?",
"Quines han sigut les seves paraules?",
"On va tenir lloc una de les manifestacions?",
"Què opina de la part de França on es troba exiliada?",
"Confia en el govern d'Espanya?",
"Per què no?",
"Com ha definit el referèndum?",
"De què acusa el govern d'Espanya?",
"Per què opta la consellera?",
"I què proposa?",
"Creu que el govern espanyol manté el que promet?",
"Quina és la seva petició final?"
] |
{
"answer_end": [
139,
170,
248,
360,
478,
547,
687,
945,
1021,
1071,
1327,
1404,
1556,
1621
],
"answer_start": [
87,
87,
126,
250,
362,
483,
549,
763,
947,
947,
1243,
1243,
1434,
1570
],
"input_text": [
"És la consellera d'Ensenyament a l'exili.",
"Ha emès un discurs contundent.",
"Des de Perpinyà.",
"Que la gent ha de ser la clau de les presons i que se'ls assenyalarà el retorn de l'exili.",
"A la plaça d'Urquinaona.",
"Ha reivindicat la Catalunya nord com a part de la nació catalana.",
"No.",
"Perquè creu que els catalans no hi tindran lloc si no deixen de ser espanyols.",
"Com una victòria contra la maquinaria de l'estat.",
"D'haver provat d'eliminar-los sense sortir-se'n.",
"Per evitar les estratègies partidistes i els personalismes.",
"Abandonar la desorientació de l'independentisme després d'una derrota.",
"No.",
"Preparar-se pel proper embat."
]
}
|
bios
|
Clotilde Bosch i Carbonell (Barcelona, 1829 - Pará, Brasil 17 d'abril de 1900), fou una pintora del segle xix. Va ser coneguda per estar casada amb l'enginyer Ildefons Cerdà i ser la mare de la famosa concertista d'arpa "Esmeralda Cervantes", nom artístic de Clotilde Cerdà i Bosch. Aquesta, però, segons l'historiador independent Fernando Alcolea Albero, no era filla de Cerdà, tot i que la va reconèixer i li va donar el seu cognom.
Era filla de l'indià i industrial Josep Bosch i Mustich (1853), qui havia fet fortuna com a industrial cotoner a Cuba. De retorn a Catalunya va ser director del Ferrocarril de Barcelona a Mataró, banquer i membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.
Els germans de la pintora, Josep i Rafael Bosch i Carbonell varen ser diputats a Madrid el 1881 i 1886, respectivament.
Es va casar el 20 de juny de 1848, als 19 anys, amb l'enginyer Ildefons Cerdà i Sunyer (1815-1876), autor de la reforma de l'Eixample de Barcelona. amb qui va tenir quatre filles: Pepita (1849), Rosita (1850), Sol (1851) i Clotilde (1862), que va ser una coneguda instrumentista d'arpa. La relació matrimonial no va funcionar bé i Clotilde, la filla menor, podria haver estat fruit de les relacions adúlteres de la seva esposa i Cerdà va excloure-la del testament. El 1862 el matrimoni es va separar a conseqüència del naixement de Clotilde i el 1864 la seva esposa va marxar a Madrid.
Cerdà no estava d'acord que la petita Clotilde rebés una educació artística i la seva mare la va portar a Roma on comptava amb el suport dels pintors espanyols allà instal·lats, com Eduardo Rosales, Marià Fortuny, Lorenzo Vallés i Alejo Vera. Va comptar amb la formació del pintor napolità Michele Cammarano (Nàpols 1835 – 1920) que va residir a Roma entre 1865 i 1866. Durant la seva estada a Itàlia va pintar l'obra "Llac de Castelgandolfo" (o "Llac Albano") que va presentar a l'Exposició Nacional de 1866.
|
[
"On va néixer Clotilde Bosch i Carbonell?",
"A què es va dedicar?",
"Qui fou el seu marit?",
"I la seva filla?",
"Ildefons era el veritable pare de la filla?",
"Qui fou el pare de Clotilde?",
"Quina professió tenia ell?",
"A què es dedicaren els germans de Clotilde?",
"Quina edat tenia quan va contraure matrimoni?",
"La relació va durar per sempre?",
"Ella què va fer?",
"On es va formar la quarta filla del matrimoni?",
"Quins eren alguns dels artistes residents en aquella ciutat?",
"Qui fou un dels mestres de la Clotilde?",
"Com es diu un dels quadres que va fer allà?"
] |
{
"answer_end": [
78,
109,
173,
241,
377,
490,
552,
795,
874,
1327,
1412,
1524,
1655,
1721,
1856
],
"answer_start": [
0,
0,
111,
111,
283,
435,
435,
708,
828,
1293,
1293,
1414,
1492,
1657,
1784
],
"input_text": [
"A Barcelona.",
"Fou pintora.",
"Ildefons Cerdà.",
"Fou la famosa concertista d'arpa Esmeralda Cervantes.",
"Segons l'historiador independent Fernando Alcolea Albero, no.",
"Josep Bosch i Mustich.",
"Era indià i industrial.",
"Varen ser diputats a Madrid.",
"19 anys.",
"No.",
"Va marxar a Madrid.",
"A Roma.",
"Eduardo Rosales, Marià Fortuny, Lorenzo Vallés i Alejo Vera.",
"Michele Cammarano.",
"Llac de Castelgandolfo."
]
}
|
bios
|
Montserrat del Toro López és una jurista catalana, lletrada de l'Administració de Justícia del Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona, que és el jutjat que sota la direcció de Juan Antonio Ramírez Sunyer va instruir la causa contra el procés.
El 20 de setembre del 2017 va formar part de la comissió judicial enviada pel Jutjat número 13 de Barcelona a la seu del Departament d'Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya a la recerca de proves de la comissió de suposats delictes. Unes 40.000 persones es van manifestar en protesta per la investigació davant de l'edifici. La manifestació va durar 16 hores, i en el seu transcurs es varen destrossar tres cotxes de la Guàrdia Civil, i es van robar materials antiavalots que van ser ràpida però parcialment restituïts, i l'acusat Jordi Cuixart va pronunciar la frase «marxaran d'aquí quan nosaltres ho diguem», però matisa tot seguit que «però els hi hem garantit que podrien marxar», a més d'instar la gent a deixar pas a la comitiva judicial, raons per les quals alguns mitjans han considerat la manifestació un assetjament. En considerar ella i els guàrdies civils que la custodiaven que la seva seguretat física estava en risc es va decidir al voltant de la mitjanit que abandonés l'edifici passant del terrat del Departament a un teatre que hi ha al costat, i sortir al carrer custodiada per vuit mossos d'esquadra vestits de paisà fins que va pujar a un cotxe policial camuflat. Amb aquest fet es convertí en el màxim exponent del suposat assetjament patit per la comissió judicial enviada pel Jutjat 13 de Barcelona a la seu del Departament.
El juny del 2018 l'advocat de Mercè Martínez Martos, funcionària d'Economia i imputada per l'organització del referèndum de l'1-O, en va demanar la recusació adduint que és seguidora de diverses pàgines de Facebook com ara Unidad Nacional Española (Unitat Nacional Espanyola), Leridanos contra la Independencia (Lleidatans contra la Independència) i el partit polític Ciutadans. La recusació no va prosperar.[cal citació]
Va declarar com a testimoni al judici al procés independentista català, i ho va fer amb restriccions d'imatge, com també Xavier Muro, de manera que no es van mostrar les seves imatges per televisió durant el judici. En el cas de Del Toro, el jutge Pablo Llarena va acceptar que fos testimoni protegit no fos cas que patís assetjament. En la declaració va afirmar que va tenir por, que es va sentir intimidada per la multitud i que es va plantejar sortir amb helicòpter. El seu testimoni juntament amb els dels guàrdies civils que van participar al registre d'Economia, són considerats claus per la Fiscalia.
L'octubre de 2019, pocs dies abans que es fes pública la sentència del procés, la Guàrdia Civil va condecorar del Toro, una testimoni clau en el judici esmentat, i que va acabar amb dures condemnes per alguns membres del govern de Carles Puigdemont amb una medalla al mèrit amb distintiu blanc. Del Toro havia estat una de les testimonis durant el judici del procés.
|
[
"A què es dedica Montserrat del Toro López?",
"On treballa?",
"Quin cas es va celebrar allà?",
"Ella va participar en el judici?",
"Què va haver davant del jutjat?",
"Quantes hores es va allargar la protesta?",
"Va haver-hi altercats?",
"Què va dir respecte a un dels inculpats?",
"Monsterrat se sentia en perill?",
"Quan va sortir dels jutjats?",
"Com va sortir?",
"Qui l'acompanyava?",
"Qui més estava sent investigada per comandar la votació?",
"Va haver d'anar a judici?",
"Quin paper va jugar Montserrat del Toro López en el judici?"
] |
{
"answer_end": [
49,
137,
245,
490,
582,
617,
777,
869,
1190,
1254,
1321,
1443,
1738,
2101,
2799
],
"answer_start": [
0,
0,
143,
247,
492,
584,
584,
781,
1087,
1194,
1205,
1325,
1609,
2031,
2639
],
"input_text": [
"És jurista.",
"A l'Administració de Justícia del Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona.",
"El procés.",
"Sí.",
"Manifestacions en protesta per la investigació.",
"De 16 hores.",
"Sí.",
"Que marxarien quan ells ho digueren.",
"Sí.",
"Al voltant de la mitjanit.",
"Passant del terrat del Departament a un teatre que hi ha al costat.",
"Vuit mossos d'esquadra vestits de paisà fins que va pujar a un cotxe policial camuflat.",
"Mercè Martínez Martos.",
"Sí.",
"Fou un testimoni clau."
]
}
|
books
|
Al cap de tres mesos, arribà un jorn en què, no gaire llunyana, una illa aparegué. I com fos que s'acostava a la ribera, sobrevingué-li un vent fort el qual lo en desvià i per espai de quaranta dies anà engirentornant aquella illa i no hi podia recalar. Al terme d'aquells quaranta dies, els monjos eren cansats, i fou entre ells feta convinença, ço és, que es posassin en oració i exorassin de la bondat de Déu que els en volgués treure d'aquest mal pas. Tant fadigats eren del treball estèril que ja no podien treballar més. I com fos que perseverassin en la dita oració, per espai de tres dies, i s'abstenguessin de tota paraula, la nau, volenterosament, empesa per una amagada força, se va metre dins un port estret on no hi cabia gaire més d'una nau. Allà, dues fonts vessaven en l'amargor de l'oceà, l'efusió de llur plor desert: la una era térbola i l'altra era clara. Els monjos en foren sobiranament alegres i volien portar-se'n d'aquella aigua i aparellaven ja les fustes per omplir-les. -Amables fills- ço l'abad digué,- no fasseu res que reprovable sia i no us en porteu aigua d'aquesta illa, ni ninguna altra cosa, sense llicència d'aquell ancià qui hi té el sojorn, pel servei de Déu; i no us dubteu que ell us en donarà a bastament; perquè jo us dic que no la robeu, ni vulgueu beure de l'aigua furtada.- I davallà de la nau, havent dit això, i esguardà quin camí li convindria pendre. I mentre s'estava així incert, sortí-li a carrera un ancià majestuós, blancs de la neu senil els seus cabells, bella la faç i acolorida, la barba fluvial i lilial, enderrocada fins a terra. Com li fou prop, s'agenollà devotament, ans que l'abad li pogués donar la pau. S'hi acostà Sant Brandan amb reverència i l'aixecà de terra, i benignament li donà pau i el va pendre per la mà; i així agafats per la mà fraternalment caminaren llarga estona, fins que foren pervenguts a un monestir. I Sant Brandan digué al vell abad reverenciable: -Pare, de qui és aquest monestir? I quin abad el comanda? ¿I on són aquells qui l'habiten?- I altres paraules encara li va dir i de moltes més coses li demanà. I el vell abad callava i no responia, i amb la mà feia-li gentilment gest i senyal de resposta i tornava a callar; per la qual cosa Sant Brandan conegué que servava abstinència de parlar i que no era sord; i cridant sos monjos, comanà'ls així mateix de guardar silenci, fins a tant que fos temps i lloc de parlar. I ço féu per tal que no donàs als monjos d'aquell monestir ocasió de rompre la penitència ni de trencar l'obediència. Poc temps després d'aquesta comanda, sortiren-los a camí onze monjos, en guisa de processó, portant creus i capses de relíquies de sants, himnejant i salmejant, ço és, un capítol del psaltiri que diu: -Surgite Deo, sancti, de mansionibus vestris et proficiscemini obviam nobis: locum sanctificate et plebem benedicite et nos famulos vestros in pace custodire dignemini (Aixecau-vos, per Déu, els sants, de les vostres cel·les i sortiunos a camí; santificau el lloc i beneïu el poble i a nosaltres, servents vostres, digneu-vos servar-nos en pau).
|
[
"Què va aflorar?",
"Quin temps feia?",
"Quin efecte va tenir aquell contratemps?",
"Com van reaccionar els religiosos?",
"Què més van fer?",
"El vaixell cap a on va anar?",
"Què hi havia a l'illa?",
"Els religiosos pretenien recollir aquella aigua?",
"Qui els demanà que no ho fessin?",
"Per què no volia que la recollissin?",
"Qui va aparèixer llavors?",
"Com va reaccionar un dels religiosos?",
"Quina petició tenia l'ancià?",
"Què més va aparèixer?",
"Què recitaven aquelles persones?"
] |
{
"answer_end": [
81,
148,
252,
454,
631,
754,
874,
996,
1103,
1246,
1589,
1668,
2409,
2688,
2720
],
"answer_start": [
0,
83,
121,
254,
527,
633,
756,
876,
999,
1032,
1401,
1591,
2305,
2529,
2667
],
"input_text": [
"Una illa.",
"Feia un vent fort.",
"El desvià i per espai de quaranta dies anà engirentornant aquella illa i no hi podia recalar.",
"Es van posar a resar a la bondat de Déu que els volgués treure d'aquell mal pas.",
"Per un espai de tres dies, es van abstenir de tota paraula.",
"Es va ficar dins d'un port estret on no cabia gaire més d'una nau.",
"Dues fonts vessaven en l'amargor de l'oceà, l'efusió de llur plor desert: l'una era tèrbola i l'altra era clara.",
"Sí.",
"L'abad.",
"Perquè no tenien el permís de Déu.",
"Un ancià majestuós, blancs de la neu senil els seus cabells, bella la faç i acolorida, la barba fluvial i lilial, enderrocada fins a terra.",
"S'agenollà devotament.",
"Que guardessin silenci.",
"Onze monjos, en guisa de processó, portant creus i capses de relíquies de sants, himnejant i salmejant.",
"Un capítol del psaltiri."
]
}
|
books
|
En Ramon, de genoll a terra, sense abandonar mai la mà de son oncle, les pulsacions del qual comptava maquinalment, estava a punt d'arribar al paroxisme de son dolorós arrobament. El silenci era quasi absolut. En Pascal, amb les llàgrimes creuant-li sa impassible cara, alçava amb mà tremolosa fins al capçal del llit un ciri encès, les irradiacions esgrogueïdes del qual ferien verticalments les testes quasi juntes dels dos vells sacerdots, produint clars i obscurs dignes d'un quadro de Rembrand. La de l'agonitzant se destacava, sobre la blanca tela del coixí, mig inclinada, formant una silueta d'una elegància ascètica com la d'una escultura d'Alonso Cano. Els ulls entelats miraven, més no veien; i sa boca, desmesuradament oberta, semblava buscar ansiosa un oxigen que cap alivi portava a sa sang. La de mossèn Isidro, que ja no parlava i sols resava entre dents, quedava dins l'ombra, acotxada i inundada d'una suprema angúnia. Mirant fit a fit les verdoses fesomies de son vell company, semblava espiar el moment precís de sortir-li l'ànima per la boca.
Seria una preocupació de son esperit fortament commogut, però el cert és que en aquells instants li sembla a en Ramon veure que la descomposta fesomia de son oncle es reanimava com banyada d'un resplendor celestial, que reapareixia son habitual somrís, l'hermosura del qual s'aquilatava per quelcom que no era d'aquesta terra, mentre que la gemegor, poc abans curta i precipitada, i que fins per un moment s'havia interromput, reprenia allargant-se com un immens i suau sospir. La vida s'anava a trencar, per fi, i semblava que s'aguantés sols per un bri, per una filagarsa de vaporós manto de l'ànima que se'n fugia. El jove sentí part de dins, a les entranyes, quelcom que se li esquinçava, d'aquell gemec, darrer comiat d'una vida que finia, i, per primera volta, apartà sos ulls d'aquella boca oberta, temerós de veure escapar-se'n… no sé què, i enfonsà el cap entre la vànova del llit. Res veié, però sentí acabar-se aquell gemec prolongat, després de perfilar-se com un cant de rossinyol, i les darreres polsades de la mà freda, que estrenyia entre les seves, saltironar-li d'aci d'allà pels dits i… un lleuger refrec com un aleteig imperceptible; després la veu de mossèn Isidro, que deia:
-¡Consumatum, est! Requiem eternam…
|
[
"Quina posició mantenia en Ramon?",
"Amb qui es trobava?",
"Què sentia el seu nebot?",
"Com es deia l'oncle?",
"De quin color eren els llençols del llit on estava estirat?",
"L'oncle encara podia veure?",
"Qui més era amb ells?",
"De què coneixia l'oncle?",
"Què li va parèixer advertir al nebot?",
"Com era el seu somriure?",
"Què experimentava en Ramon?",
"Va deixar de mirar l'escena?",
"Va poder escoltar l'últim alè?",
"Què més va percebre?",
"Qui hi parlava?"
] |
{
"answer_end": [
27,
67,
178,
331,
563,
702,
935,
1062,
1315,
1389,
1807,
1868,
2057,
2166,
2295
],
"answer_start": [
0,
0,
58,
210,
500,
663,
806,
937,
1161,
1280,
1682,
1812,
1955,
2059,
2170
],
"input_text": [
"De genoll a terra.",
"Amb el seu oncle.",
"Que el seu oncle estava a punt de morir.",
"Pascal.",
"Eren de color blanc.",
"No.",
"El mossèn Isidro.",
"Eren vells companys.",
"Que el seu oncle es reanimava com banyada d'una resplendor celestial, que reapareixia el seu habitual somrís.",
"Formós.",
"Sentia a les entranyes que quelcom se li esquinçava, d'aquell gemec, darrer comiat d'una vida que finia.",
"Sí.",
"Sí.",
"Les darreres polsades de la mà freda, que estrenyia entre les seves, saltironar-li d'aci d'allà pels dits.",
"Mossèn Isidro."
]
}
|
books
|
La tia Paulina era una dona meravellosa i feia honor a les seves lectures. Molt aviat va fer-me saber la seva indiscutible competència en una mena de psicologia experimental que ella s'havia empescat i que atenyia solament el sexe femení. Ella, amb els homes, no volia saber-hi res; però el que és el cor de la dona, el coneixia pam a pam. Des del primer moment vaig veure que la tia Paulina havia trobat en mi un interlocutor que ella judicava a la seva altura, perquè semblava que no tenia temps per a etzibar les oracions, i de tant en tant tenia de fer un sospir, cosa que demostrava el gust i la necessitat que sentia de fer paleses les gràcies del seu cervell.
Tot això va motivar les protestes del pobre Ramonet, que adesiara me'n deia una de les seves; i jo em veia amb grans treballs per a conciliar la meva atenció a la tia Paulina i a la cridòria del malalt.
Aleshores jo me la vaig anar mirant amb detenció. No li feia més que uns quaranta un o quaranta dos anys, i molt ben portats, encara: ni un solt filet d'argent podia trobar-se per remei en la frondosa selva de cabells negres que revelaven una experta però no distingida pentinadora. Era molt blanca de pell, tenia uns ulls negres bastant considerables, un nas rodonet i petitet, clots a tot arreu de la cara i posats amb no poca gràcia, una barbeta sortida, un sotabarba lleu, dolcíssim, ondulat, i una gorja bastant escollada, on duia una cinteta de vellut negre amb un camafeu antic. Les mans, que ja havia apreciat pel tacte, tenien les ungles acurades, i els dits curtíssims i grassonets; els braços nús fins al colze, i un d'ells afavorit amb un braçalet d'or. No duia cap anell de boda, ni cap anell amb fastuós excés de pedreria: solament una baga en l'índex esquerre amb uns petits diamants de montura antiga, joia familiar sens dubte.
En el seu vestit hi havia aquell no sé què una mica ranci, de les solterones, que mai és antipàtic del tot, i sempre parla de coses pretèrites que no hem vist però que ens imaginem. I la peça de convicció de la seva indumentària eren els impertinents, que, si obeïen en part a una malaltia dels ulls, no hi havia dubte que obeïen quasi plenament a una idea que sobre ells es devia formar la tia Paulina.
La tia Paulina, com s'ha dit, xerrava per les butxaques, i no abandonava per res el tema de l'ànima femenina. Tenia la pretensió de ser el director espiritual de totes les noies, i en notificar-me això va dirigir una mirada a mi i una altra a la Lluïseta; cosa que no va molestar-me, però que em semblà d'una grollera innocència. Naturalment que vaig fer veure que no me n'adonava, i no vaig interrompre per res el seu discurs.
|
[
"Qui era Paulina?",
"Què havia elaborat?",
"Com era la seva relació amb els homes?",
"I amb les dones?",
"Quina edat podia tenir?",
"De quin color era la seva cabellera?",
"Com era el seu rostre?",
"Portava joies?",
"D'on la devia haver tret?",
"Com anava vestida?",
"Què més duia?",
"Li agradava parlar?",
"Sobre quin tema solia parlar?",
"Què volia el seu nebot?",
"Va deixar que la tia Paulina acabés de parlar?"
] |
{
"answer_end": [
73,
237,
281,
338,
974,
1151,
1454,
1786,
1812,
1890,
2064,
2273,
2326,
2395,
2644
],
"answer_start": [
0,
75,
239,
283,
870,
1004,
1178,
1636,
1707,
1814,
1996,
2218,
2218,
2328,
2548
],
"input_text": [
"Era una dona meravellosa i feia honor a les seves lectures.",
"Una mena de psicologia experimental que atenyia solament el sexe femení.",
"No volia saber-hi res.",
"Coneixia el cor de la dona pam a pam.",
"Uns quaranta un o quaranta dos anys.",
"Negra.",
"Tenia uns ulls negres bastant considerables, un nas rodonet i petitet, clots a tot arreu de la cara i posats amb no poca gràcia, una barbeta sortida, un sotabarba lleu, dolcíssim, ondulat, i una gorja bastant escollada, on duia una cinteta de vellut negre amb un camafeu antic.",
"Només una baga en l'índex esquerre amb uns petits diamants de montura antiga.",
"Era una joia familiar sens dubte.",
"Amb un vestit una mica ranci, com de solterona.",
"Duia impertinents.",
"Sí.",
"No abandonava per res el tema de l'ànima femenina.",
"Ser el director espiritual de totes les noies.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Anna Maria Simó i Batlle (Arenys de Mar, 19 de març de 1838 - 19 de febrer de 1911), també coneguda com a Agneta Fanfa, fou una artesana catalana.
Anna Maria Simón i Batlle, filla de Joan Simón i Teresa Batlle es casa l'any 1859 amb el mataroní Marià Castells i Diumeró i l'any 1862 inicien el negoci de fabricació de puntes. Diverses fonts assenyalen que el negoci de les puntes ja era una tradició dins la família d'Anna Maria Simón.
Fins que es va morir el marit, l'any 1903, l'empresa que forma el matrimoni treballa en la realització de diversos encàrrecs de puntes seguint els models antics, però creant-ne també de nous. Al Museu d'Arenys de Mar es conserven molts dels patrons i de les matrius realitzades per la Casa Castells durant aquests anys. Anna Maria Simón va tenir vuit fills; dues filles grans, Gertrudis i Josefa, van col·laborar en l'empresa familiar, ja que es conserven patrons realitzats per elles. Tanmateix, va ser juntament amb els seus fills Joaquim i Marià que Anna Maria Simón formà societat quan es va morir el marit.
L'any 1906 arriba un dels encàrrecs més importants per a la Casa Castells, el mocador de núvia per al casament de la princesa Victòria Eugènia de Battenberg amb el rei Alfons XIII. El disseny del mocador el realitza Alexandre de Riquer, és adaptat per Marià Castells i Simón i realitzat per les germanes Ferrer, dues puntaires de Sant Vicenç de Montalt. En una fotografia realitzada per Adolf Mas i publicada el 17 de juny de 1906 a la Il·lustració Catalana, es pot veure Anna Maria Simón controlant el treball de les dues puntaires. L'any 1908, en una visita del rei Alfons XIII a Arenys de Mar, els empresaris de la vila organitzen una exposició dels seus productes. L'escrit de Salvador Castelló, amfitrió del rei i propietari de la Reial Escola d'Avicultura, descriu els objectes exposats per l'empresa de la Viuda Castells. El 19 de febrer de 1911 mor Anna Maria Simón i Batlle.
|
[
"Qui era Anna Maria Simó i Batlle?",
"Quan va néixer?",
"Com la coneixia la gent?",
"Qui eren els seus progenitors?",
"Amb qui va contraure matrimoni?",
"A què es van dedicar?",
"Quan van començar?",
"On podem trobar restes d'aquesta feina?",
"Quants descendents varen tenir la família Castells?",
"Quina va ser la comanda més valuosa que varen rebre?",
"Qui l'esbossa?",
"Quines persones s'encarreguen de fabricar-lo?",
"Per quin motiu la família preparà una presentació?",
"Qui era Salvador Castelló?",
"En quina data va morir Anna Maria Simon?"
] |
{
"answer_end": [
145,
83,
118,
209,
269,
324,
324,
754,
792,
1227,
1283,
1400,
1715,
1809,
1930
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
147,
147,
272,
272,
628,
756,
1048,
1229,
1325,
1594,
1729,
1877
],
"input_text": [
"Fou una artesana catalana.",
"El 19 de març de 1838.",
"Com a Agneta Fanfa.",
"Joan Simón i Teresa Batlle.",
"Amb Marià Castells i Diumeró.",
"A la fabricació de puntes.",
"L'any 1862.",
"Al Museu d'Arenys de Mar.",
"Vuit fills.",
"El mocador de núvia per al casament de la princesa Victòria Eugènia de Battenberg amb el rei Alfons XIII.",
"Alexandre de Riquer.",
"Les germanes Ferrer, dues puntaires de Sant Vicenç de Montalt.",
"Per una visita del rei Alfons XIII a Arenys de Mar.",
"L'amfitrió del rei i el propietari de la Reial Escola d'Avicultura.",
"El 19 de febrer de 1911."
]
}
|
mitologia
|
Wosret, «La Poderosa», antiga deessa protectora dels faraons en la mitologia egípcia, que va ser representant del Nomós de Tebes. Va ser denominada "La Poderosa", i la «Senyora d'Isheru». Va ser venerada a Tebes, on apareix representada al temple de Luxor com a esposa d'Ammon. Van portar el seu nom diversos faraons de la dinastia XII d'Egipte, els anomenats Senusert «L'Home de la deessa Usert»: Senusert I, Senusert II, i Senusert III, a qui els escriptors grecs els van anomenar Sesostris.
La deessa va ser representada com a dona amb el ceptre uas, adornada amb una cinta i una ploma i amb el signe del Nomós. També com lleona, o dona amb cap de lleona.
El nom Wosret significa "La Poderosa", ja apareix esmentada en el Llibre de l'Amduat, simbolitzava el ceptre uas, sent una de les formes de l'Ull d'Horus. Possible antiga esposa d'Ammon a Tebes, que va aconseguir la seva major veneració i estima durant la dinastia XII, en l'Imperi Mitjà, en ser considerada protectora del faraó, i identificada amb el Nomós de Tebes (Wast).
Wosret tutelava les expedicions al Sinaí durant la dinastia XII.
La deessa va ser vinculada amb Neith a Hermontis, amb Maat a Medamud, i amb Tit a Tod. També va ser considerada una forma d'Isis i de Sekhmet. Posteriorment, va ser substituïda en les seves funcions per la deessa Mut i va esdevenir un aspecte de Hathor.
|
[
"Qui era Wosret?",
"A què es va dedicar?",
"Com era anomenada?",
"On va ser idolatrada?",
"On es troba exposada?",
"De quina manera?",
"Qui va utilitzar la seva denominació?",
"Com es deien?",
"Quina era la seva imatge?",
"De quina altra forma va ser representada?",
"Què representava en una narració de l'Amduat?",
"Amb qui es creu que es va casar?",
"En quin moment va ser més coneguda?",
"A què es dedicava en aquell moment?",
"Qui va ocupar el seu lloc?"
] |
{
"answer_end": [
84,
128,
186,
211,
255,
276,
344,
368,
613,
657,
812,
844,
927,
1097,
1315
],
"answer_start": [
0,
0,
130,
188,
188,
188,
278,
346,
494,
615,
701,
814,
858,
1034,
1257
],
"input_text": [
"Era una antiga deessa protectora dels faraons en la mitologia egípcia.",
"Va ser representant del Nomós de Tebes.",
"La Poderosa i la Senyora d'Isheru.",
"A Tebes.",
"Al temple de Luxor.",
"Com a esposa d'Ammon.",
"Diversos faraons de la dinastia XII d'Egipte.",
"Senusert.",
"Va ser representada com a dona amb el ceptre uas, adornada amb una cinta i una ploma i amb el signe del Nomós.",
"Com a lleona, o dona amb cap de lleona.",
"Simbolitzava el ceptre uas, sent una de les formes de l'Ull d'Horus.",
"Amb Ammon.",
"Durant la dinastia XII.",
"Tutelava les expedicions al Sinaí .",
"La deessa Mut."
]
}
|
bios
|
Meritxell Feixas i Torras, més coneguda com a Txell Feixas (Mediona, 1979), és una periodista catalana.
Llicenciada en periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona, actualment és corresponsal de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) a Beirut. Va ser redactora especialitzada en economia a la delegació de la CCMA a Madrid. El 2007 va cobrir, des de Washington DC i Nova York, el rescat financer dels Estats Units i el 2015 va ser a Grècia per explicar la situació econòmica. Va viatjar a Mauritània pel segrest dels voluntaris de Barcelona Acció Solidària, reivindicat per Al-Qaeda; a Ceuta i al Marroc, per cobrir salts massius d'immigrants a la tanca, i al Líban, en visites del govern espanyol a les tropes desplegades. També ha seguit diferents G-20 i cimeres internacionals destacades a Brussel·les. Anteriorment va treballar a Catalunya Ràdio, Catalunya Informació i Catalunya Cultura. Ha estat corresponsal de comarques per l'Agència EFE i col·laboradora d'El Periódico de Catalunya. Va començar la seva trajectòria a Ràdio Vilafranca i Vilafranca Televisió.
El març del 2020 va sortir a la llum el seu primer llibre, Dones valentes.
L'any 2017 va rebre el Premi de la Comunicació de la Federació d'Associacions d'Editors de Premsa, Revistes i Mitjans Digitals i el 2020 el Premi Bones Pràctiques en Comunicació no Sexista que atorga l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya per un periodisme rigorós i per a visibilitzar les dones en zones de conflicte.
|
[
"Qui és Meritxell Feixas i Torras?",
"Quan va néixer?",
"Amb quin nom la coneixen?",
"Què va estudiar?",
"On?",
"A què es dedica avui dia?",
"En quin lloc?",
"Què va fer el 2007?",
"Per quin motiu va anar a Mauritània?",
"Què va fer al Líban?",
"Quina feina va fer en el passat?",
"On inicià la seva carrera?",
"Què va succeir el 2020?",
"Quin guardó va aconseguir el 2017?",
"I el 2020?"
] |
{
"answer_end": [
102,
74,
58,
129,
170,
255,
264,
435,
604,
744,
913,
1087,
1162,
1290,
1352
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
104,
104,
172,
172,
346,
498,
677,
828,
1014,
1089,
1164,
1293
],
"input_text": [
"És una periodista catalana.",
"El 1979.",
"Com a Txell Feixas.",
"Periodisme.",
"A la Universitat Autònoma de Barcelona.",
"És corresponsal de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.",
"A Beirut.",
"Va cobrir, des de Washington DC i Nova York, el rescat financer dels Estats Units.",
"Pel segrest dels voluntaris de Barcelona Acció Solidària, reivindicat per Al-Qaeda.",
"Cobrir les visites del govern espanyol a les tropes desplegades.",
"Va treballar a Catalunya Ràdio, Catalunya Informació i Catalunya Cultura.",
"A Ràdio Vilafranca i Vilafranca Televisió.",
"Va sortir a la llum el seu primer llibre, Dones valentes.",
"El Premi de la Comunicació de la Federació d'Associacions d'Editors de Premsa, Revistes i Mitjans Digitals.",
"El Premi Bones Pràctiques en Comunicació no Sexista."
]
}
|
mitologia
|
Nicòmac de Tebes (en llatí Nicomachus, en grec antic Νικόμαχος "Nikómakhos") fou un pintor grec molt distingit, que segons Plini el Vell havia nascut a Tebes, a Beòcia.
Era fill i deixeble del pintor Aristodem, germà gran i mestre del gran pintor Aristides de Tebes, i també el pare i el mestre d'Arístocles. Va florir sota Aristrat de Sició i Filip de Macedònia cap a l'any 360 aC. Era contemporani, encara que més gran, d'Apel·les de Colofó i Protògenes de Rodes.
És molt elogiat pels antics autors. Ciceró diu que les seves pintures eren perfectes en cada detall. Plutarc compara les seves pintures amb els poemes d'Homer, que posseïen la mateixa força i gràcia i semblava que fossin executades sense cap esforç. Vitruvi diu que si no va ser més famós era per culpa d'unes circumstàncies accidentals. Plini el Vell diu que usava només quatre colors i l'ocre d'Erètria per les ombres, tal com feia Parrasi. Va ser un dels pintors més ràpids, i Plini explica que Aristrat, tirà de Sició li va encarregar de pintar el monument al poeta Telestes i va posposar la feina fins que amenaçat pel tirà, que li havia donat un termini, s'hi va posar només uns dies abans de finalitzar la data límit i ho va acabar a temps amb molta habilitat.
Entre les seves obres Plini esmenta el Rapte de Proserpina penjada al santuari de Juventa, situat al temple de Minerva que hi havia a l'interior del Temple de Júpiter Capitolí. Una Victòria amb un carro de quatre cavalls (quadrigam in sublime rapiens) també al Capitoli. Una figura d' Apol·lo i Diana. Cibeles cavalcant sobre un lleó. Una imatge que va ser molt celebrada d'una bacanal on les dones van ser sorpreses per sàtirs. Escil·la col·locada al temple de la Pau a Roma. Un Ulisses amb un píleu. A més Plini menciona una inacabada pintura dels Tindàrides, els fills de Tindàreu, i diu que les obres inacabades de Nicòmac van ser més alabades que les que havia fet, tot i la seva perfecció.
Alguns importants deixebles seus van ser el seu germà Aristides, el seu fill Arístocles, Filoxenes d'Erètria i Coribes.
|
[
"Qui va ser Nicòmac de Tebes?",
"Com és el seu nom en llatí?",
"On va néixer?",
"Qui era el seu pare?",
"Com s'anomenava el seu germà?",
"Qui va ser el fill de Nicòmac?",
"Com descriu Ciceró el seu art?",
"Segons Vitruvi per quin motiu no va ser tan conegut?",
"Qui li va demanar de fer una obra en honor a Telestes?",
"Ho va aconseguir?",
"Quin quadre destaca Plini?",
"On es troba?",
"Què representava aquesta obra, que va ser molt festejada?",
"Quines obres de Nicòmac diu Plini que varen ser molt més elogiades?",
"Quins van ser els seus aprenents més reconeguts?"
] |
{
"answer_end": [
110,
37,
167,
209,
265,
307,
565,
802,
1044,
1232,
1292,
1323,
1661,
1881,
2048
],
"answer_start": [
0,
0,
116,
169,
211,
267,
502,
716,
964,
1127,
1234,
1234,
1569,
1819,
1930
],
"input_text": [
"Fou un pintor grec molt distingit.",
"Nicomachus.",
"A Tebes, a Beòcia.",
"Aristodem.",
"Aristides de Tebes.",
"Arístocles.",
"Diu que les seves pintures eren perfectes en cada detall.",
"Per culpa d'unes circumstàncies accidentals.",
"Aristrat, tirà de Sició.",
"Sí.",
"El Rapte de Proserpina.",
"Al santuari de Juventa.",
"Una bacanal on les dones van ser sorpreses per sàtirs.",
"Les inacabades.",
"El seu germà Aristides, el seu fill Arístocles, Filoxenes d'Erètria i Coribes."
]
}
|
mitologia
|
Mavka (ucraïnès: Мавка, alternativament На́вка, Ня́вка Navka, Niavka, rus: Мавка o на́вки, Mavka / Navki, polonès "Nawie", búlgar Нави Navi, o simplement "Нав / Nav" en altres llengües eslaves) és una varietat de rusalka, que té els cabells molt llargs i rossos. No tenen cos, no es reflecteixen a l'aigua, i no posseeixen ombra. El nom Mavka deriva de Nav' (Navka) que significa "la reencarnació de la mort"
A Galítsia diuen que les mavkes viuen als Carpats. Simbolitzen les ànimes dels nens que han nascut morts o que han mort sense ser batejats. De vegades prenen forma de noies guapes i joves, canten i convencen els homes per anar al bosc, on els fan pessigolles fins a la mort, o simplement els tallen el cap.
Diuen que si les esquitxen amb aigua beneïda, les mavkes es transformen en àngels, i per agrair el seu salvador, elles fan molts favors.
Abans, als pobles ucraïnesos, la gent sempre anava al bosc portant alguna imatge de la deessa Artemisa, per si se'ls apareix una mavka. En aquest cas, la gent optava per donar-li representació artística de la divinitat i dir: «На тобі, мавко, полинь, а мене покинь» (que traduït literalment significa «pren aquesta artemisa i deixa'm en pau»).
|
[
"Què és Mavka?",
"Com s'escriu en ucraïnès?",
"Com es descriuen?",
"D'on prové el seu nom?",
"Què vol dir?",
"On viuen les mavkes?",
"On es diu això?",
"Simbolitzen alguna cosa?",
"Què?",
"Com es presenten?",
"Què fan?",
"Amb quin objectiu?",
"Com aconsegueixen convertir-se en àngels?",
"Què feien antigament els ucraïnesos?",
"Per què ho feien?"
] |
{
"answer_end": [
261,
193,
328,
365,
408,
458,
458,
547,
547,
596,
643,
714,
797,
955,
987
],
"answer_start": [
0,
0,
263,
330,
330,
409,
409,
460,
460,
549,
598,
607,
716,
853,
891
],
"input_text": [
"És una varietat de rusalka que té els cabells molt llargs i rossos.",
"Мавка.",
"No tenen cos, no es reflecteixen a l'aigua, i no posseeixen ombra.",
"Deriva de Nav'.",
"Significa la reencarnació de la mort.",
"Als Carpats.",
"A Galítsia.",
"Sí.",
"Les ànimes dels nens que han nascut morts o que han mort sense ser batejats.",
"Prenen forma de noies guapes i joves.",
"Canten i convencen els homes per anar al bosc.",
"Fer-los pessigolles fins a la mort, o simplement tallar-los el cap.",
"Sent esquitxades amb aigua beneïda.",
"Anaven al bosc amb alguna imatge de la deessa Artemisa.",
"Per si se'ls apareixia una mavka."
]
}
|
mitologia
|
Sant Teodosi de Barcelona (mort el 44) és una personalitat llegendària, que una tradició tardana documentada en obres historiogràfiques del segle xvi, pretén que fos el primer o el segon bisbe de Barcelona, en una llista de bisbes imaginaris, mort com a màrtir sota Tiberi.
Les primeres fonts que el citen són del segle xvi. La còpia d'un episcopologi suposadament anterior i Francisco Diago el cita com a primer bisbe de la ciutat, amb dates que en situen la mort entre 39 i 94; en canvi, no el citen ni Jeroni Pau ni Vicenç Domènec. No hi ha, però, cap fonament ni font històrica que doni suport a la teoria; ans al contrari, no es troben mencions de la diòcesi de Barcelona fins al segle iv. Cap breviari de la catedral no el cita amb anterioritat al segle xvi, però; és també citat per la pretesa crònica de Luci Flavi Dextre, falsificació que va reescriure la història eclesiàstica hispànica, però com a segon bisbe després de l'imaginari Eteri de Barcelona i mort el 94. Els bolandistes van recollir la tradició.
Cap a mitjan segle xvii i al segle xviii, altres autors van encarregar-se de demostrar la inconsistència d'aquestes atribucions, però van continuar mantenint-se en alguns santorals i històries locals.
Segons la llegenda, creada per tal d'endarrerir els orígens del bisbat de Barcelona fins als temps apostòlics, donant-li així més prestigi i preeminència sobre d'altres, Teodosi va ser el primer bisbe de Barcelona, o el segons després d'Eteri, cap als anys 30 o 40 i va ésser bisbe fins a la seva mort en l'any 34 o 44, martiritzat sota Claudi.
El succeí el també llegendari bisbe Víctor de Barcelona
La seva festivitat es fixà el suposat dies natalis, el 27 de febrer, és introduïda als martirologis locals per Tamayo, sense cap fonament. La història del sant té un abast local i mai no ha estat reconeguda per l'Església, per la qual cosa, Teodosi de Barcelona no figura al santoral ni al Martirologi romà. A més, l'aparició tardana de la llegenda ha fet que, en aquest cas, no arrelés a la ciutat, on no ha tingut mai cap devoció popular ni un culte reconegut. Només figura en algunes llistes de bisbes i en alguna pintura que pretenia reconstruir-ne la successió.
|
[
"Qui és Sant Teodosi?",
"D'on?",
"Quan va morir?",
"Què diu d'ell una llegenda antiga?",
"En quina època se l'esmenta per primer cop?",
"Com el descriu Francisco Diago?",
"On apareix també?",
"Què va succeir a mitjan segle xvii i xviii?",
"Per qui va ser turmentat?",
"Quan és festejat el seu dia?",
"Per qui no va ser acceptat?",
"Per tant, on no el podem trobar?",
"És molt conegut per la gent?",
"Apareix en alguna obra?"
] |
{
"answer_end": [
70,
25,
38,
205,
323,
431,
829,
1146,
1563,
1688,
1842,
1927,
2082,
2186
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
72,
274,
374,
771,
1019,
1540,
1621,
1760,
1844,
1929,
2084
],
"input_text": [
"És una personalitat llegendària.",
"De Barcelona.",
"L'any 44.",
"Que va ser el primer o el segon bisbe de Barcelona.",
"Al segle XVI.",
"Com a primer bisbe de la ciutat.",
"A la pretesa crònica de Luci Flavi Dextre.",
"Que altres autors van encarregar-se de demostrar la inconsistència d'aquestes atribucions.",
"Per Claudi.",
"El 27 de febrer.",
"Per l'Església.",
"Ni al santoral ni al Martirologi romà.",
"No.",
"Sí."
]
}
|
books
|
Article tercer. -Si no sap de jugar a les dames n'apendrà per baixar-hi a jugar amb l'amo en les vetlles que aquest tingui per convenient.
Article quart. -El preu del lloguer és de 22 duros cada mes, pagats per anyades avançades; i, en cas que a l'amo li apugin la contribució, deurà pagar el llogater una pesseta de més per cada ral que li augmentin.
L'aspirant a llogater. -No hi ha res més?
L'amo de casa. -Encara queden alguns articlets de menos importància que ja li faré conèixer en son temps i lloc.
L'aspirant a llogater. -No em sembla pas exagerat tot això; crec que ens entendrem.
L'amo de casa. -És poeta, vostè?
L'aspirant a llogater. -Sí, senyor: molt sovint m'entretinc a fer versos, i bastants dels que he fet s'han publicat.
L'amo de casa (content). -I ¿mantenidor dels Jocs Florals?
L'aspirant a llogater. -No, senyor.
L'amo de casa. -Quina llàstima! Serà precís que faci el possible per ser-ne. La meva senyora es mor de ganes d'ocupar el puesto de Clemència Isaura.
L'aspirant a llogater. -Puc fer tots els possibles per lograr-ho.
|
[
"Quin joc s'esmenta?",
"Per quin motiu ha d'instruir-se?",
"Quan?",
"Per quant es lloga?",
"Cada quant?",
"De quina manera s'han d'abonar?",
"Hi ha alguna possibilitat que l'import sigui superior?",
"Què li pregunta a l'arrendador?",
"Què li respon aquest?",
"Quina opinió té l'arrendatari?",
"A què es dedica el futur arrendatari?",
"Han sortit a la llum els seus versos?",
"Què li fa pena al propietari?",
"Quin és el desig de la muller de l'amo?",
"Què li promet l'aspirant?"
] |
{
"answer_end": [
47,
137,
137,
189,
198,
228,
350,
393,
505,
589,
696,
739,
867,
983,
1049
],
"answer_start": [
17,
17,
90,
155,
155,
155,
233,
352,
410,
507,
591,
698,
741,
913,
985
],
"input_text": [
"Les dames.",
"Per jugar amb l'amo.",
"En les vetlles que aquest tingui per convenient.",
"Per 22 duros.",
"Cada mes.",
"Per anyades avançades.",
"Sí.",
"Si no hi ha res més.",
"Que encara queden alguns articlets de menos importància que ja li farà conèixer en son temps i lloc.",
"Que no li sembla pas exagerat tot allò i que creu que s'entendran.",
"És poeta.",
"Sí.",
"Que el llogater no sigui mantenidor dels Jocs Florals.",
"Ocupar el puesto de Clemència Isaura.",
"Que farà tots el possibles per lograr-ho."
]
}
|
bios
|
Carlota Solé i Puig, (Barcelona, 11 de desembre, 1944), és una catedràtica de sociologia de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia, de la Universitat Autònoma de Barcelona. Exerceix el càrrec de directora del Grup d'Estudis sobre Immigració i Minories Ètniques (GEDIME), des de la seva fundació.
És autora de trenta-un llibres, i ha publicat extensament sobre migracions, modernització i corporativisme. També ha compilat onze volums monogràfics en revistes nacionals i europees. L'any 1990 el Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS) li va atorgar el Premi Nacional de Sociologia i cinc anys més tard li va ser concedit el Mary Parker Follett Award de l'American Political Science Association. Ha publicat, entre d'altres, Inmigración comunitaria: ¿discriminación inversa? (Anthropos, 2006), Negocios étnicos: los comercios de los inmigrantes no comunitarios en Cataluña (CIDOB, 2005) i El uso de las políticas sociales por las mujeres inmigrantes (Instituto de la Mujer, 2005).
Va ser guardonada amb el Premi Nacional de Sociologia i Ciències Polítiques del CIS en 1990 i va rebre el Mary Parker Follet Award de la American Political Science Association amb el seu article “Language and the Construction of States: the Casi of Catalonia in Spain” l'any 1995.
Carlota Solé i Puig es va llicenciar en Ciències Econòmiques, per les universitats de Barcelona i Bilbao entre els anys 1961 i 1967. És Doctora en Sociologia per la Universitat de Reading (Anglaterra) des de l'any 1982 i en Ciències Econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona, des de 1975.
Ha exercit com a docent tant a la Universitat Autònoma de Barcelona, com a la Universitat Complutense de Madrid, a l'Escola Superior d'Administració i direcció d'empreses (ESADE), o en diverses universitats estrangeres com la University of Reading o l'Institut Universitari dei Studi Europei-Torino.
L'any 1989 va fundar el Grup d'Estudis sobre Immigració i Minories Ètniques (GEDIME), centre que es dedica a l'estudi de les dinàmiques migratòries internacionals, les pràctiques transnacionals en contextos migratoris i la inclusió social de les minories ètniques, des d'una perspectiva sociològica.
Està adscrit des dels seus inicis al Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Els seus estudis se centren principalment en la modernització, la immigració i les organitzacions, encara que tracta temes com la dona, el nacionalisme o el mercat laboral.
Entre les seves publicacions compta amb articles de revistes, col·laboracions en obres col·lectives, ressenyes, llibres, direcció de tesi i coordinació en altres publicacions.
De la seva obra destaca, entre altres, “Modernització: una anàlisi sociològica” (1976), “La integració sociocultural dels immigrants a Catalunya” (1981), “Negocis ètnics: els comerços dels immigrants no comunitaris a Catalunya” (2006) o “Immigració i ciutadania” (2011).
|
[
"Qui és Carlota Solé i Puig?",
"Quan va néixer?",
"A què es dedica?",
"Quants llibres ha escrit?",
"Què li van donar el 1990?",
"Què li atorga l'American Political Science Association?",
"Per quin text?",
"Quins estudis va fer a la facultat?",
"En què es va especialitzar el 1982?",
"Quan va obtenir el Doctorat en Ciències Econòmiques?",
"Què ha fet a Barcelona i Madrid?",
"El 1989 que creà?",
"En quins temes es focalitza el seu coneixement?",
"Ha escrit ressenyes?",
"Quines obres han tingut més repercussió?"
] |
{
"answer_end": [
180,
54,
270,
336,
594,
707,
1275,
1337,
1495,
1575,
1755,
1952,
2384,
2570,
2905
],
"answer_start": [
0,
0,
182,
306,
490,
611,
1089,
1277,
1410,
1410,
1577,
1877,
2287,
2460,
2636
],
"input_text": [
"És una catedràtica de sociologia de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.",
"L' 11 de desembre de 1944.",
"És directora del Grup d'Estudis sobre Immigració i Minories Ètniques.",
"Trenta-un.",
"El Premi Nacional de Sociologia.",
"El Mary Parker Follett Award.",
"Per l'article Language and the Construction of States: the Casi of Catalonia in Spain.",
"Ciències Econòmiques.",
"En Sociologia.",
"El 1975.",
"Ha exercit com a docent.",
"El Grup d'Estudis sobre Immigració i Minories Ètniques.",
"En la modernització, la immigració i les organitzacions.",
"Sí.",
"Modernització: una anàlisi sociològica, La integració sociocultural dels immigrants a Catalunya, Negocis ètnics: els comerços dels immigrants no comunitaris a Catalunya o Immigració i ciutadania."
]
}
|
mitologia
|
El Serpent de Manlleu és un relat llegendari propi de la ciutat de Manlleu (Osona) que descriu com una serp que vivia al bosc de la Devesa, prop del nucli urbà, que tenia una llarga cabellera i un diamant gros i lluent al cap, que només es treia per anar a abeurar-se al riu. Un noi, que volia aconseguir el diamant va estudiar els costums de l'animal i quan el serpent deixà el diamant, l'agafà i sortí corrent. Veient que el serpent el perseguia va entrar dins una casa i va amagar el diamant en un morter l'inrevés, per tal que el serpent no el pogués agafar. Llavors l'animal entrà a la casa i va enrotllar enrotllar el seu cos al morter estrenyent-lo fins que mor exhausta per l'esforç.
La llegenda és recollida de diverses fonts orals en forma de cançó de la qual es conserva a l'Arxiu de l'Obra del Cançoner Popular una transcripció manuscrita del poeta Jacint Verdaguer i que altres autors com Marià Aguiló i Fuster, Manuel Milà i Fontanals i Joan Amades que la van recollir en les seves obres.
La recuperació i posterior
representació en les activitats festives manlleuenques es va desenvolupar al llarg de la segona meitat del segle xx. L'Ajuntament de Manlleu pretenia
instal·lar un monument al·lusiu al serpent al passeig del Ter que va generar certa controvèrsia i que no va passar de ser un projecte sense finalitzar. L'any 1983, l'Ajuntament de Manlleu va editar un llibret amb les diverses versions de la llegenda, recollides de fonts orals per Toni Donada que en va ser l'autor.
El 14 d'agost de 2006, dins els actes de celebració de onzè centenari de la consagració de l'església parroquial de Santa Maria, es va organitzar una gran espectacle en honor de la llegenda; des d'aleshores, coincidint amb la Festa major, se celebra la Festa del serpent on es fa un sopar davant de la Devesa i es menja el pa del serpent (un pa amb forma del serpent) i una pasta de te amb forma del serpent. Després es representa la llegenda, en una cercavila que finalitza a la plaça Fra Bernadí amb un espectacle de llums i foc. Després es representa la llegenda i es fa un espectacle de llums i foc.
|
[
"Què és El Serpent de Manlleu?",
"Què explica?",
"Com era la serp?",
"Quines intencions tenia un jove?",
"Què va fer?",
"Com va reaccionar quan va veure que era perseguit?",
"On?",
"De quina forma va acabar morint la serp?",
"Com s'ha transmès aquesta història?",
"On la podem trobar avui dia?",
"Quina intenció tenia l'ajuntament?",
"Què va passar el 1983?",
"Què es va fer l'agost del 2006?",
"Amb quina festivitat coincideix?",
"Com finalitza la celebració?"
] |
{
"answer_end": [
74,
690,
225,
315,
411,
494,
517,
690,
758,
822,
1242,
1430,
1686,
1767,
2099
],
"answer_start": [
0,
87,
161,
276,
316,
413,
474,
563,
692,
759,
1148,
1333,
1497,
1688,
2029
],
"input_text": [
"És un relat llegendari propi de la ciutat de Manlleu.",
"La història d'una serp que vivia al bosc de la Devesa.",
"Tenia una llarga cabellera i un diamant gros i lluent al cap.",
"Aconseguir el diamant.",
"Va estudiar els costums de l'animal i quan el serpent deixà el diamant, l'agafà i sortí corrent.",
"Va entrar dins una casa i va amagar el diamant.",
"En un morter l'inrevés.",
"Va enrotllar el seu cos al morter estrenyent-lo fins que va morir exhausta per l'esforç.",
"La llegenda és recollida de diverses fonts orals en forma de cançó.",
"A l'Arxiu de l'Obra del Cançoner Popular.",
"Pretenia instal·lar un monument al·lusiu al serpent al passeig del Ter.",
"L'Ajuntament de Manlleu va editar un llibret amb les diverses versions de la llegenda.",
"Es va organitzar una gran espectacle en honor de la llegenda.",
"Amb la Festa major.",
"Es representa la llegenda i es fa un espectacle de llums i foc."
]
}
|
mitologia
|
Abidos (grec antic: Ἄβυδος; llatí: Ăbȳdus i Ăbȳdos ) era una ciutat de Mísia a l'Hel·lespont, al lloc de la punta Negara, a la part asiàtica, a l'altre costat de l'antiga ciutat de Sestos. Homer la menciona al "Catàleg dels troians" a la Ilíada com una de les ciutats aliades amb Troia.
Estava situada al punt més estret de l'Hel·lespont, on el canal no té més de 7 estadis d'amplada amb un petit port. Era probablement una ciutat de població tràcia que va esdevenir colònia de Milet potser cap a l'any 700 aC, segons Tucídides. Darios I el Gran la va incendiar durant la seva expedició a Tràcia perquè no fos ocupada pels escites (512 aC), però després es va recuperar i va ser reconstruïda.
El 499 aC es va unir a la revolta de Jònia però va ser ocupada pel general persa Daurises el 498 aC. Xerxes II de Pèrsia el 480 aC hi va construir, una mica al nord, un pont de vaixells perquè les seves tropes poguessin passar l'estret fins a l'altre costat, prop de Sestos, entre aquesta ciutat i Maditos, segons diu Heròdot.
Aliada d'Atenes, després del desastre de Sicília la ciutat es va revoltar el 411 aC i es va declarar a favor d'Esparta sotmetent-se al general espartà Dercílides. Després, com les ciutats gregues d'Àsia Menor, va passar a Pèrsia el 386 aC.
El 334 aC es va sotmetre amb joia a Alexandre el Gran i va romandre una ciutat aliada de Macedònia; va passar a mans d'Antígon el borni que el 305 aC es va proclamar rei de Sardes, i després de ser derrotat i mort a Issos el 301 aC, va passar a mans de Lisímac de Tràcia, fins que Seleuc I Nicàtor el va derrotar l'any 281 aC, que es va apoderar de les seves possessions asiàtiques i va passar a Europa on va morir assassinat, però els selèucides van conservar la costa asiàtica incloent Abidos. El 200 aC Filip V de Macedònia la va atacar, i es va defensar aferrissadament però es va haver de rendir. Després de la primera guerra entre Macedònia i Roma el 196 aC, Roma la va declarar ciutat lliure junt amb altres ciutat asiàtiques i des de llavors va estar sota influència romana. La ciutat tenia algunes mines d'or que en temps d'Estrabó ja s'havien exhaurit.
La ciutat va existir fins després de la caiguda de Constantinoble al segle xv, però va gairebé desaparèixer sota els otomans. Un llogaret anomenat Aidos o Avido seria l'antiga Abidos. Al segle xx, després de la I Guerra Mundial, era una zona restringida, ja que era l'únic punt dels Dardanels on es permetia l'estacionament d'un contingent militar, justament al lloc on l'estret tenia menys amplada.
Abidos i Sestos són l'escenari de la llegenda d'Hero i Leandre, tal com l'explica el poeta grec del segle v, Museu, Leandre vivia a Abidos i Hero a Sestos; es van conèixer a un festival d'Afrodita i es van enamorar. Per visitar-la, Leandre creuava l'estret cada nit nedant, i Hero li posava llum a una torre per guiar-lo, però una nit el foc de la torre es va apagar per una tempesta i Leandre es va ofegar; quan el seu cos va ser descobert l'endemà, Hero es va tirar al mar, per unir-se en la mort amb el seu estimat.
|
[
"Què era Abidos?",
"En quin lloc es troba?",
"Com és considerada per Homer?",
"Quin tipus de gent hi vivia segons Tucídides?",
"Què va succeir l'any 512 aC?",
"Què va fer Xerxes II de Pèrsia?",
"Per quin motiu?",
"Què va fer Antígon el borni el 305 aC?",
"On va ser la seva defunció?",
"Què hi havia de valor a la ciutat?",
"Quin imperi va morir al segle XV?",
"Els militars tenien lloc per parar a l'estret dels Dardanels?",
"Com es deia l'artista del segle V que explica la història d'Hero i Leandre?",
"En quin lloc sorgeix l'amor entre Leandre i Hero?",
"Com va ser el seu final dels enamorats?"
] |
{
"answer_end": [
92,
187,
285,
527,
639,
878,
950,
1439,
1481,
2121,
2200,
2470,
2637,
2737,
3040
],
"answer_start": [
0,
53,
189,
403,
529,
794,
827,
1377,
1443,
2043,
2123,
2378,
2557,
2639,
2739
],
"input_text": [
"Era una ciutat de Mísia a l'Hel·lespont.",
"Al lloc de la punta Negara, a la part asiàtica, a l'altre costat de l'antiga ciutat de Sestos.",
"Com una de les ciutats aliades amb Troia.",
"Població tràcia.",
"Darios I el Gran la va incendiar durant la seva expedició a Tràcia perquè no fos ocupada pels escites.",
"Hi va construir, una mica al nord, un pont de vaixells.",
"Perquè les seves tropes poguessin passar l'estret fins a l'altre costat.",
"Es va proclamar rei de Sardes.",
"A Issos.",
"Algunes mines d'or.",
"El de Constantinoble.",
"Sí.",
"Museu.",
"En un festival d'Afrodita.",
"Per visitar-la, Leandre creuava l'estret cada nit nedant, i Hero li posava llum a una torre per guiar-lo, però una nit el foc de la torre es va apagar per una tempesta i Leandre es va ofegar; quan el seu cos va ser descobert l'endemà, Hero es va tirar al mar, per unir-se en la mort amb el seu estimat"
]
}
|
bios
|
Laura Pérez i Vernetti (Barcelona, 1958) és una dibuixant de còmics i il·lustradora catalana. Prové del còmic underground, essent una de les poques dones en haver publicat a la revista El Víbora. El seu dibuix és de traç net, basat en models classicistes i imatges sensuals o oníriques. El sexe, la bogeria, la mort i el dolor de creació són temes constants en la seva obra.
Destaca per les seves adaptacions de poesia contemporània al còmic. Entre els diversos títols que ha dedicat a poetes, hi consten autors com Pessoa, Rilke, Maiakovski o Baudelaire. Degut a la seva llarga relació amb aquest art, la crítica l'ha titllat de la «gran poetesa del còmic espanyol».
El 2018 fou guardonada amb el Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona.
Es va llicenciar en Belles Arts i en els seus inicis professionals va treballar majoritàriament per a la revista El Víbora, entre els anys 1981 i 1991. Alguns dels guionistes amb els quals ha treballat són Felipe Hernández Cava, Joseph-Marie Lo Duca, Onliyú o Antonio Altarriba.
Ediciones La Cúpula li va editar el monogràfic El toro blanco (1989) amb Joseph-Marie Lo Duca, i La trampa (1990).
El 2019 l'editorial Luces de Gábilo va publicar l'obra Las vidas imaginarias de Schwob, una revisió dels primers treballs professionals de Vernetti, originalment publicats a la revista underground El Víbora durant els anys 1980. El còmic, amb guions d'Onliyú, està basat en tres relats biogràfics del llibre Vides imaginàries de l'autor francès Marcel Schwob. No obstant, la recopilació introdueix reformes gràfiques i literàries respecte a les pàgines originals, a més de dues biografies inèdites que mai foren publicades a El Víbora. L'obra fou una de les protagonistes del Saló Internacional del Còmic de Barcelona de 2019, que presentava una exposició retrospectiva de l'obra de Vernetti pel fet d'haver guanyat el Gran Premi en l'anterior edició del festival.
El 2020 va ampliar la seva llista de còmics dedicats a la poesia amb la publicació de La cólera de Baudelaire (Lúces de Gábilo, 2020), dedicat al poeta malaït Baudelaire.
|
[
"Qui és Laura Pérez Vernetti?",
"Quan va néixer?",
"Com és la seva forma de pintar?",
"De què tracten la majoria dels seus quadres?",
"En què sobresurt?",
"Què li succeeix el 2018?",
"Quins estudis té?",
"Qui li va publicar \"El toro blanco\"?",
"Que va passar el 2019?",
"Qui ho va fer?",
"Quin és l'origen del còmic d'Onliyú?",
"Qui n'era el creador?",
"Què va passar amb Las vidas imaginarias de Schwob el 2019?",
"Quina tasca va dur a terme el 2020?",
"A qui anava dirigit?"
] |
{
"answer_end": [
94,
42,
287,
375,
443,
742,
775,
1084,
1224,
1224,
1463,
1496,
1763,
2012,
2072
],
"answer_start": [
0,
0,
198,
289,
377,
670,
744,
1023,
1138,
1138,
1367,
1435,
1674,
1903,
1968
],
"input_text": [
"És una dibuixant de còmics i il·lustradora catalana.",
"El 1958.",
"És de traç net, basat en models classicistes i imatges sensuals o oníriques.",
"De sexe, la bogeria, la mort i el dolor de creació.",
"En les seves adaptacions de poesia contemporània al còmic.",
"Fou guardonada amb el Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona.",
"És llicenciada en Belles Arts.",
"Ediciones La Cúpula.",
"Va publicar l'obra Las vidas imaginarias de Schwob.",
"L'editorial Luces de Gábilo.",
"Tres relats biogràfics del llibre Vides imaginàries.",
"Marcel Schwob.",
"Fou una de les protagonistes del Saló Internacional del Còmic de Barcelona.",
"Va ampliar la seva llista de còmics dedicats a la poesia amb la publicació de La cólera de Baudelaire.",
"Al poeta malaït Baudelaire."
]
}
|
books
|
Finida la boscúria, la Roser, ajupint-se entre les mates, seguia les petjades del gollut sense vèure'l. Sobtadament una remor pròxima li glassà el respir i quatre cabirols passaren com el vent fugint del seu germà. Ja és dalt de la muntanya i la ventada li glassa la suor; sent que va massa escarida de coll i es tapa la boca temerosa de fer un atxabuiro, i per ses nines hi entren claretats que encisen, i al seu entorn brolla tot un món de carenes, clapisses, torteres i cingleres, i la seva casa es veu petita; sembla un roc caigut de la muntanya. La Roser tremola de por i de fret. És arribada a l'estanyol blau, i allí no hi ha boscúria ni mates; n'arrencà dues i va cobrir-se tot el cos i seguí caminant. Si el gollut mirava, ella s'aturava enrera de les mates, i aixís seguí ran de les aigües somioses del llac, voltat de pins borts, petits i revinguts. Els capgrossos, en veure-la, se alçaven del fons ple de llot i tornaven a jaure, i les aigües del llac s'enterbolien. Les granotes se capbuçaven, i una munior d'ones petites que se aixamplaven i morien, feien tremolosa l'imatge de la Roser emmirallada en el llac; talment pareixía que les aigües fessin d'espill a la seva ànima tremolosa i adelerada.
El gollut ja era a l'altre çantó del llac, i havia passat el riu amb quatre gambades. La Roser, que'l perdé, seguia d'esma, amb els ulls plorosos, la roba esparracada. Provà de passar el riu ple de murmuris i li caigueren les mates, i, per no ésser descoberta, va ajupir-se dins de l'aigua gebrada, amagant sa testa sota d'una roca que feia bauma. D'allí estant, va veure son germà que allargava el dit entre unes gatoses i esclafia en una rialla triomfal.
-El meu fill és allí,- va exclamar la Roser plorant d'emoció, i sortí de l'aigua, com un nàufreg, dient pregàries, demanant clemència. Entre sospirs i sanglots arribà la Roser on era el gollut, tocant el nas de la nena. Va apartar amb sos braços nus les branques espinoses i va treure son infant d'aquell breçol d'espines, tot esgarrinxat, sagnós i fret, amb els ulls oberts i eixugats pel sol que feia bullir tota la terra.
|
[
"Què feia la Roser entre els matolls?",
"Quina sensació experimenta quan sent un soroll?",
"Quins animals va veure?",
"Què li passa un cop arriba al cim?",
"Per què es posa la mà a la boca?",
"Què hi ha al voltant seu?",
"Quina aparença té la seva llar des d'allà?",
"Com se sent?",
"Què feia quan l'animal observava?",
"Com era el seu esperit?",
"On es trobava l'animal?",
"Com es trobava la Roser?",
"On va ocultar-se?",
"De quina forma va xisclar?",
"Com es trobava el nadó?"
] |
{
"answer_end": [
102,
153,
213,
271,
354,
482,
549,
584,
766,
1210,
1253,
1378,
1558,
1729,
2043
],
"answer_start": [
0,
104,
156,
215,
273,
407,
486,
551,
711,
1173,
1212,
1298,
1448,
1669,
1944
],
"input_text": [
"Seguia les petjades del gollut sense vèure'l.",
"Li glassà el respir.",
"Quatre cabirols.",
"La ventada li glassa la suor.",
"Perquè sent que va massa escarida de coll i està temerosa de fer un atxabuiro.",
"Tot un món de carenes, clapisses, torteres i cingleres.",
"Es veu petita; sembla un roc caigut de la muntanya.",
"Tremola de por i de fret.",
"S'aturava enrera de les mates.",
"Tremolós i adelerat.",
"A l'altre çantó del llac.",
"D'esma, amb els ulls plorosos i la roba esparracada.",
"Va ajupir-se dins de l'aigua gebrada, amagant sa testa sota d'una roca que feia bauma.",
"Plorant d'emoció.",
"Esgarrinxat, sagnós, fret i amb els ulls oberts."
]
}
|
mitologia
|
Kleobis i Biton (en grec: Κλέοβη και Βίτωνα) és el nom d'un grup escultòric, en marbre, de dues figures masculines nues. Es localitzen temporalment cap a l'any 600 aC. Atribuït –per una inscripció en ambdues bases, que comença a la de la figura de l'esquerra i acaba a la de la figura de la dreta– a l'escultor Polimedes d'Argos.
Pel testimoni que recull Heròdot, se sap que es van realitzar per encàrrec de la ciutat d'Argos per al santuari de Delfos, on la seva història era divulgada com un exemple moral, de vida virtuosa i plena, malgrat una mort jove, que no calia considerar com a negativa, sinó com el més gran premi que poden concedir els déus –així ho va explicar el savi Soló al rei Cressus–.
Van ser descoberts a les excavacions arqueològiques de 1893-1894, al nord-oest del "Tresor", a uns deu metres de distància una escultura de l'altra. Es conserven actualment en el Museu Arqueològic de Delfos. És particularment important que, per a aquestes peces, s'hagi pogut establir una identificació entre un text clàssic i una troballa arqueològica material. També és una mica inusual, per a l'època, que s'identifiqués amb una inscripció el nom de l'escultor.
Pertanyen a l'estil arcaic, amb un aspecte més musculós, tosc i primitiu que altres kouroi. Aquests trets s'identifiquen com a propis d'Argòlida enfront de l'escultura de l'Àtica o de Jònia.
Les característiques formals que comparteixen amb altres escultures del període són:
Els personatges representats, Kleobis i Biton, eren, segons la mitologia grega, bessons fills de Cídipe, sacerdotessa d'Hera. Una vegada que aquesta anava de camí a un festival en honor de la dea, els bous que tiraven del carro, cansats del recorregut, van endarrerir el pas; aleshores, tots dos germans van desenganxar el carro i en van tirar pel camí complet –es fa referència en diversos textos que la distància va ser de 45 estadis, o 8 quilòmetres–.
Cídipe, impressionada per la mostra d'afecte cap a ella i cap a la dea, va demanar a Hera que concedís als seus fills el millor regal que un déu pogués donar a una persona. La dea li va concedir el desig i va donar als seus fills el millor que podria desitjar un mortal: als nois, exhausts, els van trobar tombats a terra en el que van creure que era un profund son, quan de fet s'havien mort. La mort va ser el regal d'Hera.
|
[
"Què és Kleobis i Biton?",
"Com s'escriu en grec?",
"De quin material està feta l'obra?",
"De quina època és?",
"Qui va ordenar la seva creació?",
"Com era difosa la llegenda?",
"Qui ho va narrar d'aquesta forma?",
"On van trobar les dues figures per primer cop?",
"Avui dia on els podem trobar?",
"Com era la seva aparença?",
"La història grega confirma que tenien una mare?",
"Qui era?",
"Què va fer la mare en agraïment als seus fills?",
"Hera va acceptar?",
"Quin va ser l'obsequi?"
] |
{
"answer_end": [
75,
44,
86,
166,
451,
533,
701,
851,
910,
1259,
1569,
1548,
2071,
2103,
2324
],
"answer_start": [
0,
0,
60,
121,
375,
456,
654,
704,
853,
1169,
1498,
1475,
1900,
2073,
2294
],
"input_text": [
"És el nom d'un grup escultòric.",
"Κλέοβη και Βίτωνα.",
"De marbre.",
"De l'any 600 aC.",
"La ciutat d'Argos.",
"Com un exemple moral, de vida virtuosa i plena.",
"Cressus.",
"A les excavacions arqueològiques de 1893-1894, al nord-oest del \"Tresor\", a uns deu metres de distància una escultura de l'altra.",
"Al Museu Arqueològic de Delfos.",
"Pertanyen a l'estil arcaic, amb un aspecte més musculós, tosc i primitiu que altres kouroi.",
"Sí.",
"Cídipe.",
"Va demanar a Hera que els concedís el millor regal que un déu pogués donar a una persona.",
"Sí.",
"La mort."
]
}
|
mitologia
|
La tretzena temporada de Supernatural, una sèrie de televisió estatunidenca de terror i de fantasia creada per Eric Kripke, es va estrenar el 12 d'octubre de 2017, en el canal The CW. La temporada consistirà de 23 episodis emesos cada dijous a les 8.00 pm (ET). Aquesta és la segona temporada amb Andrew Dabb i Robert Cantant com a showrunners.
Aquesta temporada presentarà un backdoor pilot a un possible espin-off anomenat Wayward Sisters, amb les protagonistes Kim Rhodes com a Xèrif Jody Molins, Briana Buckmaster com a Xèrif Donna Hanscum, Kathryn Newton com a Claire Novak, Katherine Ramdeen com a Alex Jones, Clark Backo com a Patience Turner i Yadira Guevara-Prip com a Kaia Nieves. La temporada també presentarà un episodi animat de crossover amb Scooby-Doo.
temporada
(milions)
El novè i desè episodi són titulats "The Bad Place" i "Wayward Sisters" respectivament i és un episodi de dues parts dirigit per Phil Sgriccia.
Supernatural va ser renovada per una tretzena temporada per The CW el 8 de gener de 2017. Aquesta Temporada és la primera sense Mark Sheppard com a Crowley des de la seva introducció en la temporada 5, l'actor va anunciar al maig de 2017 que no tornaria. Alexander Calvert, qui va ser introduït com a Jack en el final de la temporada12, serà regular a la sèrie per aquesta temporada.
(18–49)
(milions)
(18–49)
(millions)
(18–49)
(millions)
|
[
"Quantes parts té Supernatural?",
"D'on és?",
"De quin gènere?",
"Qui n'és l'autor?",
"Quan va sortir?",
"A quina emissora?",
"Quants capítols té la tretzena temporada?",
"Quin dia s'emetran?",
"A quina hora?",
"Com es diu el possible espin-off que es faria?",
"Com s'anomena l'episodi nou?",
"I el deu?",
"Qui la va renovar?",
"Quan?",
"Qui va dir que no sortiria en aquesta temporada?"
] |
{
"answer_end": [
37,
75,
99,
122,
162,
182,
222,
241,
255,
440,
859,
859,
998,
1020,
1185
],
"answer_start": [
0,
39,
76,
100,
124,
124,
184,
223,
223,
392,
788,
788,
932,
992,
1022
],
"input_text": [
"Tretze.",
"Estatunidenca.",
"De terror i de fantasia.",
"Eric Kripke.",
"El 12 d'octubre de 2017.",
"A The CW.",
"23.",
"Cada dijous.",
"A les 8.00 pm.",
"Wayward Sisters.",
"The Bad Place.",
"Wayward Sisters.",
"El canal The CW.",
"El 8 de gener de 2017.",
"Mark Sheppard."
]
}
|
books
|
-Margarida!… Margarida!… Margarida!…
Així, retut i plorós, amb el cor trinxat per la pena, la vergonya i l'angúnia, ple de mals pressentiments i enverinat pel penediment d'haver anat a regar, arribà En Quel a casa els seus pares. Els vells van estremir-se i els germans van alçar-se tots a l'una, i resoluts van dir:
-Prou ploralles!
-¡Anem, que les llàgrimes ni per regar són bones!
-Entre tots quatre la trobarem prou!
-Fugiu, home, fugiu!… s'haurà mort!…,- feia En Quel desesperant-se.
-On?
-Què sé jo! Al cingle, al gorg… o s'haurà penjat!…
-Prou de ximpleries!… Anem!
-Tu, regira l'aulet; tu, les masies; tu, vés, mira bé tota l'albareda i la ribera entre els joncs i la bardissa i les garrigues! i tu, Quel, vés-te'n al gorg i allí, vigila, no fos cas que hi fes cap!- va dir el pare sota el portal de pedra de sa pagesia.
Era vespre i ben tost es féu fosc. Van baixar al cingle, seguiren totes les cases, cridaren per tot, i no res. l vingué l'hora que el primer grill alça sa veu en el silenci que el volta i després la nit amb ses penombres paoroses i tot restà colgat en aquella negror freda i els estels anaven eixint com si es cridessin els uns als altres per veure encuriosits què passava aquella nit damunt la terra. Després, cada estel tenia un grill que li cantava; i en sortiren d'estels aquella nit; i la cançó dels grills es feia ampla, eternal i s'allunyava vers l'infinit! De tant en tant un estel fugia rabent deixant una estela que tot just nada, moria entre la celístia. Qui sap on anava aquell estel! ¡Potser fugia esgarrifat! Potser cercava altra companyia! ¡O una més bella miranda, ple de curiositat !
|
[
"Com es diu la noia?",
"Com se sentia en Quel?",
"Per quin motiu?",
"De què es penedia?",
"On va entrar en Quel?",
"Com van reaccionar aquests?",
"Què li van dir a en Quel els germans?",
"En Quel confiava a trobar viva la Margarida?",
"On el va enviar el seu pare?",
"On era el pare?",
"Cap a on van anar?",
"Era una nit estelada?",
"Com sonava la música dels insectes?",
"Sabien cap a on es dirigien els estels?"
] |
{
"answer_end": [
36,
77,
114,
190,
228,
255,
333,
487,
789,
827,
884,
1229,
1393,
1525
],
"answer_start": [
1,
37,
37,
145,
192,
230,
318,
421,
702,
775,
864,
1104,
1320,
1495
],
"input_text": [
"Margarida.",
"Retut i plorós, amb el cor trinxat.",
"Per la pena, la vergonya i l'angúnia.",
"D'haver anat a regar.",
"A casa els seus pares.",
"Van estremir-se.",
"Que prou ploralles.",
"No.",
"Al gorg.",
"Sota el portal de pedra de sa pagesia.",
"Al cingle.",
"Sí.",
"Ampla, eternal i s'allunyava vers l'infinit.",
"No."
]
}
|
bios
|
Emília Bolinches Ribera (Carcaixent) és una periodista i escriptora valenciana, i Observadora Electoral Internacional.
Es va llicenciar a Madrid en Periodisme al 1972 i també en Filologia Moderna d'Anglés i Francés per la Universitat de València en 1978. En 2008 resalitza un curs de Capacitació per als Observadors Electorals i en 2009 cursa el Postgrau en Diplomatura en Assistència Electoral i Observació Electoral Internacional a l'ADEIT-Fundació Universitat-Empresa.
Té una llarga trajectòria com a periodista en diversos mitjans escrits, ràdio i televisió com Diario de Valencia, El Periódico de Catalunya, La verdad, El País i Levante-emv, Le Monde diplomatique en castellà, Valencia Fruits, Valencia Semanal, Interviu, Tiempo, Dinero, Viajar, Saó, Ràdio 9 TVE-Aitana i Canal 9. Entre 1978 i 1979 va dirigir el Gabinet de Premsa de la Conselleria d'Economia i Hisenda del Consell del País Valencià i posteriorment, entre 1982 i 1989, va pertànyer al Gabinet de Premsa de l'Ajuntament de València. Ha fet classes a la Fundació Isonomia - Universitat Jaume I de Relacions amb els Mitjans de Comunicació Social del Curs Associacionisme i Participació Ciutadana Igualitària.
És sòcia fundadora de la Unió de Periodistes Valencians, a més de ser membre de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere i a la Xarxa Estatal de Dones Periodistes. Va rebre en 1984 el premi Llibertat d'Expressió de la Unió de Periodistes. Ha participat com a Observadora Electoral Internacional als comicis presidencials i parlamentaris de Bolívia, Equador, Mèxic, Nicaragua, Paraguai, Veneçuela i República de Moldàvia. Com a activista ha estat implicada en iniciatives a favor de la defensa ciutadana i dels menors desafavorits.
Des de 2015 és vocal al Consell de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern de la Generalitat Valenciana a proposta del PSPV. És autora del llibre Pilar Soler, rebelde con causas, referent per al feminisme valencià editat en 2013 per Publicacions de la Universitat de València.
|
[
"Qui és Emília Bolinches Ribera?",
"D'on és?",
"Quins estudis va acabar el 1972?",
"On?",
"I el 1978?",
"En quin lloc?",
"En quines empreses del món de la comunicació ha treballat?",
"Què va fer entre el 1978 i el 1979?",
"Quina tasca va fer a l'Ajuntament de València?",
"A quin grup està afiliada?",
"Què li atorguen el 1984?",
"On ha col·laborat a nivell polític?",
"En quins països?",
"Quina feina porta a terme des del 2015?",
"Com es diu el llibre que ha publicat?"
] |
{
"answer_end": [
117,
78,
166,
166,
253,
245,
784,
904,
1002,
1233,
1432,
1531,
1614,
1867,
1921
],
"answer_start": [
0,
0,
119,
119,
167,
169,
472,
786,
941,
1178,
1359,
1434,
1532,
1726,
1869
],
"input_text": [
"És una periodista, escriptora i Observadora Electoral Internacional.",
"De Carcaixent.",
"La llicenciatura en Periodisme.",
"A Madrid.",
"La llicenciatura en Filologia Moderna d'Anglés i Francés.",
"A la Universitat de València.",
"Diario de Valencia, El Periódico de Catalunya, La verdad, El País i Levante-emv, Le Monde diplomatique en castellà, Valencia Fruits, Valencia Semanal, Interviu, Tiempo, Dinero, Viajar, Saó, Ràdio 9 TVE-Aitana i Canal 9.",
"Va dirigir el Gabinet de Premsa de la Conselleria d'Economia i Hisenda del Consell del País Valencià.",
"Va pertànyer al Gabinet de Premsa.",
"A la Unió de Periodistes Valencians.",
"El premi Llibertat d'Expressió de la Unió de Periodistes.",
"En comicis presidencials i parlamentaris com a Observadora Electoral Internacional.",
"Bolívia, Equador, Mèxic, Nicaragua, Paraguai, Veneçuela i la República de Moldàvia.",
"És vocal al Consell de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern de la Generalitat Valenciana a proposta del PSPV",
"Pilar Soler, rebelde con causas."
]
}
|
mitologia
|
Jaume dels Baus (en francès: Jacques des Baux), (? - 7 de juliol del 1383), duc d'Àndria, príncep de Tàrent, príncep d'Acaia i pretendent titular a l'Imperi Llatí.
Jaume dels Baus era fill de Francesc dels Baus, duc d'Àndria i Maragrida de Tàrent; aquesta era filla de Felip I de Tàrent i la seva segona muller, l'emperadriu pretendent titular Caterina de Valois-Courtenay.
La seva mare, Maragrida de Tàrent, esdevingué princesa de Tàrent i pretendent titular a l'Imperi Llatí quan el seu oncle Felip II de Tàrent, sense fills, la feu hereva. Els drets passaren directament a l'infant Jaume dels Baus.
Però Felip II de Tàrent havia transmès els drets sobre el Principat d'Acaia a la seva cunyada Joana I de Nàpols. Aquesta caigué presonera de Carles III de Nàpols quan aquest envaí el Regne de Nàpols i Joana I de Nàpols morí el 1382. Aleshores Jaume dels Baus reclamà la legítima titularitat del Principat d'Acaia.
Per tal de conquerir el Principat d'Acaia Jaume dels Baus contractà els serveis de la companyia navarresa. Però Jaume dels Baus morí el 7 de juliol del 1383.
|
[
"Qui era Jaume dels Baus?",
"Com s'escriu en francès?",
"Quan va morir?",
"Qui eren els seus pares?",
"Qui eren els pares de la seva mare?",
"L'emperadriu ra la seva primera dona?",
"Qui era Maragrida de Tàrent?",
"Qui va fer hereva Maragrida de Tàrent?",
"Qui va ser el successor final?",
"Qui va heretar el Principat d'Acaia?",
"Per qui va ser atrapada?",
"En quin moment?",
"Finalment quan va morir Joana?",
"Què va fer Jaume llavors?",
"Quina tropa va pagar per fer-se amb el Principat?"
] |
{
"answer_end": [
162,
46,
74,
246,
372,
372,
476,
513,
600,
713,
763,
800,
833,
914,
1021
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
164,
248,
248,
388,
388,
543,
602,
715,
764,
803,
835,
916
],
"input_text": [
"Duc d'Àndria, príncep de Tàrent, príncep d'Acaia i pretendent titular a l'Imperi Llatí.",
"Jacques des Baux.",
"El 7 de juliol del 1383.",
"Francesc dels Baus, duc d'Àndria, i Maragrida de Tàrent.",
"Felip I de Tàrent i l'emperadriu pretendent titular Caterina de Valois-Courtenay.",
"No.",
"Princesa de Tàrent i pretendent titular a l'Imperi Llatí.",
"Felip II de Tàrent.",
"Jaume dels Baus.",
"Joana I de Nàpols.",
"Per Carles III de Nàpols.",
"Quan aquest envaí el Regne de Nàpols.",
"El 1382.",
"Reclamà la legítima titularitat del Principat d'Acaia.",
"La companyia navarresa."
]
}
|
vilaweb
|
El jutge de l'Audiència espanyola Ismael Moreno descarta que el regidor de la CUP de Vic Joan Coma cometés cap delicte de proposició a la sedició quan va cridar a la desobediència en un plenari municipal que debatia una moció de suport a la declaració del 9-N. En la interlocutòria, el magistrat entén que Coma mostra una ‘tenaç voluntat de desobediència a la legislació estatal amb la finalitat de crear un estat català independent a través d'un procediment no previst en la legislació vigent'. No obstant això, recorda que l'acord municipal de Vic, del ple celebrat el 9 de desembre del 2015, s'adreçava a institucions oficials ‘i no consta' que Coma incités els ciutadans a participar en un ‘alçament públic i tumultuari per impedir l'aplicació de les lleis o el compliment de les resolucions judicials', en referència al Tribunal Constitucional. Com que no hi veu el delicte de proposició de sedició, el jutge decideix d'inhibir-se en el jutjat d'instrucció de Vic per si el regidor hagués comès delictes de desobediència i prevaricació. Joan Coma, que és a Londres, convidat per l'ANC, ha dit: ‘La resolució demostra que la desobediència civil i la solidaritat són la millor arma contra la injusta justícia espanyola.' El 24 d'octubre del 2016 Coma era citat a declarar davant el jutge per aquests fets i no hi va comparèixer. Els mossos el van detenir el 27 de desembre per dur-lo a declarar a l'Audiència espanyola. Durant la seva declaració, tant el magistrat com el fiscal li van preguntar pel significat de l'expressió ‘per fer la truita s'han de trencar els ous' que el regidor havia emprat durant el ple del 9 de desembre del 2015. En un interrogatori absurd, el fiscal Vicente González Mota va insistir mitja dotzena de vegades a dir a Coma si fer servir l'expressió ‘trencar els ous' implicava fer una crida a ‘l'ús de la violència' i de ‘la força' perquè ‘els ous no es trenquen sols'. La resolució judicial es refereix a la moció aprovada per l'Ajuntament de Vic. En aquest sentit, contextualitza que per tal de comprovar si l'aprovació d'aquesta moció constituïa una iniciativa aïllada o responia a una ‘estratègia planificada' d'incompliment generalitzat de la legalitat, es va demanar a la Guàrdia Civil, a la policia espanyola i als Mossos d'Esquadra que informessin sobre els ajuntaments que havien aprovat mocions similars.
|
[
"Com es diu el magistrat?",
"Com s'anomena el conseller de la CUP?",
"Què refusa Moreno?",
"Quan se suposo que va passar?",
"Quin assumpte tractaven?",
"Coma tenia intenció d'alimentar una manifestació?",
"Quina decisió pren el magistrat?",
"On es troba Coma?",
"Per quin motiu?",
"Quines paraules ha pronunciat a la capital anglesa?",
"Quin dia havia de comparèixer davant el magistrat?",
"Ho va fer?",
"Quan el van arrestar?",
"Qui estava al capdavant de l'acusació?",
"A qui van demanar informació relativa als ajuntaments?"
] |
{
"answer_end": [
47,
98,
145,
203,
259,
723,
968,
1069,
1089,
1223,
1290,
1330,
1421,
1703,
2308
],
"answer_start": [
0,
64,
0,
111,
204,
633,
905,
1042,
1042,
1042,
1224,
1249,
1332,
1644,
2190
],
"input_text": [
"Ismael Moreno.",
"Joan Coma.",
"Que el regidor de la CUP de Vic Joan Coma cometés cap delicte de proposició a la sedició.",
"Quan va cridar a la desobediència en un plenari municipal.",
"Una moció de suport a la declaració del 9-N.",
"No.",
"Inhibir-se en el jutjat d'instrucció de Vic.",
"A Londres.",
"Perquè ha estat convidat per l'ANC.",
"Que la resolució demostra que la desobediència civil i la solidaritat són la millor arma contra la injusta justícia espanyola.",
"El 24 d'octubre del 2016.",
"No.",
"Els mossos el van detenir el 27 de desembre per dur-lo a declarar a l'Audiència espanyola.",
"Vicente González Mota.",
"A la Guàrdia Civil, a la policia espanyola i als Mossos d'Esquadra."
]
}
|
bios
|
Joana I de Nàpols (Nàpols 1326 - íd. 1382), reina de Nàpols, comtessa de Provença i princesa d'Acaia.
Filla de Carles de Calàbria, duc de Calàbria, i la seva segona esposa Maria de Valois. Era neta per línia paterna del rei Robert I de Nàpols i Violant d'Aragó, i per línia materna del duc Carles I de Valois i la comtessa Margarida d'Anjou.
Per intentar assegurar la successió de la corona s'arribà a casar en quatre ocasions, però sense aconseguir descendència de cap d'elles:
L'any 1328 morí prematurament el seu pare Carles de Calàbria. De resultes d'aquest fet fou designada successora del Regne de Nàpols i l'any 1343, amb tan sols 17 anys, fou coronada reina. Per la seva joventut tingué el suport del Papa Climent VI, que manà al cardenal Americ de Saint Martin que la coronés reina l'agost de 1344 a Roma.
L'assassinat del primer marit Andreu d'Hongria el 1345, probablement sota les seves pròpies ordres; i segons la brama, aconsellada per la seva favorita Filippina Cabane, li provocà l'enemistat dels angevins del Regne d'Hongria, que intentaren envair el Regne de Nàpols, i hagué de negociar la pau amb el Regne de Sicília arran de la invasió de Ramon de Peralta. Tan sols el seu segon marit,Lluís I de Tàrent, aconseguí fer-se coronar com a rei-consort el 1353.
Durant el Cisma d'Occident Joana I va donar suport al papat d'Avinyó, i s'alià al costat del Regne de França adoptant com a fill i successor el comte d'Anjou Lluís I d'Anjou, fill del rei Joan II de França. De resultes d'això el papa romà Urbà VI va excomunicar i retirar els regnes a Joana, que originàriament eren concedits a la Primera Dinastia Capet d'Anjou-Sicília i els concedí a Carles, duc de Durazzo. Amb el suport hongarès Carles de Durazzo va envair el Regne de Nàpols i el 1381 va capturar la reina Joana I.
Després de ser feta presonera, Joana va morir estrangulada al castell de San Fele el 22 de maig de 1382. Una guerra per la successió esclatà entre l'invasor Carles, duc de Durazzo i el fill del rei de França Lluís I d'Anjou, a qui Joana havia adoptat prèviament.
|
[
"Qui va ser Joana I Nàpols?",
"Quan va néixer?",
"Qui eren els seus pares?",
"I els seus avis?",
"Qui eren els seus avis per part de mare?",
"Què li va passar el 1343?",
"Quan va morir el seu primer espòs?",
"Qui era la seva dama preferida?",
"Qui dels seus marits va arribar al tro?",
"A favor de qui es va mostrar Joana I durant el Cisma d'Occident?",
"Qui va acceptar com a fill?",
"De qui era descendent?",
"Quina persona va conquerir Nàpols?",
"Com van assassinar Joana I?",
"Què va succeir aleshores?"
] |
{
"answer_end": [
100,
42,
187,
260,
340,
665,
913,
983,
1266,
1344,
1449,
1481,
1755,
1877,
2019
],
"answer_start": [
0,
0,
102,
189,
264,
613,
815,
934,
1177,
1276,
1385,
1426,
1709,
1827,
1901
],
"input_text": [
"Va ser reina de Nàpols, comtessa de Provença i princesa d'Acaia.",
"El 1326.",
"Carles de Calàbria, duc de Calàbria, i Maria de Valois.",
"El rei Robert I de Nàpols i Violant d'Aragó.",
"El duc Carles I de Valois i la comtessa Margarida d'Anjou.",
"Fou coronada reina.",
"El 1345.",
"Filippina Cabane.",
"El seu segon marit Lluís I de Tàrent.",
"Del papat d'Avinyó.",
"El comte d'Anjou Lluís I d'Anjou.",
"Era fill del rei Joan II de França.",
"Carles de Durazzo.",
"Va morir estrangulada.",
"Va esclatar una guerra per la successió entre l'invasor Carles, duc de Durazzo, i el fill del rei de França Lluís I d'Anjou."
]
}
|
mitologia
|
Segons la mitologia grega, Marpessa (en grec antic Μάρπησσα) va ser una filla d'Evè, rei d'Etòlia, i neta d'Ares. La seva mare era Demònice. De vegades es diu que és filla d'Enomau i Alcipe.
El seu pare l'havia promesa a qui fos capaç de vèncer-lo en una cursa de carros, amb la condició que si el pretendent perdia seria executat. Idas, fill d'Afareu, acceptà el repte i, servint-se d'un carro alat que li havia donat Posidó, guanyà la cursa. Apol·lo, que també n'estava enamorat, la reclamà per a ell i la raptà. Aleshores Idas va atacar Apol·lo i els combatents es van separar només amb la intervenció de Zeus. Marpessa va poder triar entre tots dos pretendents però preferí quedar-se amb Idas, perquè tenia por de què, en fer-se vella, Apol·lo l'abandonés.
De la seua unió va néixer una filla anomenada Cleòpatra.
|
[
"Com s'escriu Marpessa en grec?",
"Qui era el pare de Marpessa?",
"I el seu avi?",
"Qui era Demònice?",
"Quina proposta fa el pare de Marpessa?",
"Quin perill corrien els pretendents?",
"Qui era Idas?",
"Què va fer Idas?",
"Ho va aconseguir?",
"Qui sentia amor per Marpessa també?",
"Quina acció va dur a terme?",
"Contra qui va lluitar Apol·lo?",
"Qui es va ficar pel mig?",
"Amb qui es va acabar casant Marpessa?",
"Quin nom li donen a la seva nena?"
] |
{
"answer_end": [
60,
97,
112,
139,
270,
330,
351,
369,
442,
480,
513,
547,
612,
696,
816
],
"answer_start": [
0,
61,
99,
114,
191,
272,
332,
332,
373,
444,
482,
515,
550,
614,
761
],
"input_text": [
"Μάρπησσα.",
"Evè, rei d'Etòlia.",
"Ares.",
"La seva mare.",
"Prometre la seva filla a qui fos capaç de vèncer-lo en una cursa de carros.",
"Que si serien executats si perdien.",
"Era fill d'Afareu.",
"Acceptà el repte.",
"Sí.",
"Apol·lo.",
"La reclamà per a ell i la raptà.",
"Idas.",
"Zeus.",
"Amb Idas.",
"Cleòpatra."
]
}
|
vilaweb
|
Un grup de setanta científics de prestigi de tot l'estat espanyol ha subscrit un document adreçat al govern espanyol demanant-li que actuï urgentment amb més contundència per a aturar l'epidèmia de la Covid-19. Això implica mesures com ara confinar totalment la població i aïllar territoris amb una incidència especialment greu del virus, començant per Madrid, però també Catalunya i el País Basc, per exemple. Entre els signants del text, al qual ha tingut accés VilaWeb, hi ha el metge especialista en malalties infeccioses Oriol Mitjà, impulsor del primer assaig clínic del país per a combatre el coronavirus 2019, i el físic de la URV Àlex Arenas, que ha desenvolupat un model matemàtic per a fer prediccions del perill de nous contagis. Tots provenen d'especialitats diferents, com ara la salut pública, l'epidemiologia, la microbiologia, la biologia molecular o bé la dinàmica i la propagació d'epidèmies, totes clau a l'hora de comprendre l'expansió de la Covid-19. En el document enviat al govern de Sánchez hi expressen la urgència de prendre noves mesures. ‘Les mesures preses fins ara, tot i que van en la bona direcció, no han estat suficients per a aconseguir que el creixement passi de ser exponencial a subexponencial', expliquen. És més: ‘Les mesures adoptades amb data d'avui no seran suficients per a evitar el col·lapse del sistema sanitari i, en conseqüència, la morbiditat i mortalitat de la Covid-19.' Avisen que els experts en dinàmica i propagació d'epidèmies coincideixen a dir que hi haurà un gran volum de casos aquestes setmanes vinents i que ‘amb una restricció de mobilitat parcial, com l'actual, estimem que s'arribaria al punt de saturació del sistema sanitari cap al 25 de març. Això es podria evitar si la restricció de la mobilitat fos total i es decretés sense demora'. Aquestes mesures de confinament total haurien d'ampliar algunes de les actuals –com ara l'isolament els casos positius, la quarantena dels seus contactes, el distanciament social de tota la població, especialment les més grans de setanta anys, i el tancament d'escoles i universitats– arribant al blocatge màxim o confinament total, que impedeix que la població vagi a treballar. Unes mesures concretes i contundents ‘Demanem més celeritat i decisió en l'aplicació de les mesures de control de l'epidèmia que siguin contundents per a minimitzar l'impacte de la pandèmia en la població espanyola', diuen els científics. I fan una proposta concreta de mesures contundents, que consisteixen a tancar les àrees geogràfiques amb més afectació i el confinament total dels seus ciutadans, tret dels serveis bàsics i essencials, durant un període d'entre quinze dies i vint-i-un. Demanen que això es faci a Catalunya, Madrid, Castella i Lleó, Castella la Manxa, la Rioja, el País Basc i Navarra, on el nombre de casos és superior als 25 per milió d'habitants. A la resta de l'estat espanyol, demanen un confinament parcial, amb un 50% de l'activitat laboral i un 25% del transport permès. I hi hauria d'haver una interrupció total del trànsit interurbà de passatgers no essencial i de les connexions domèstiques aèries, marítimes i ferroviàries durant dues setmanes, és a dir, pel cap baix fins al 4 d'abril. I tot això intensificant alhora les proves diagnòstiques de casos sospitosos, habilitant un canal de compra i subministrament d'equips de protecció i hotels per a isolar els casos de la població general i dels sanitaris, perquè no n'infectin el nucli familiar i protegeixin alhora els professionals de la salut.
|
[
"Quantes persones formen el conjunt?",
"De quin país?",
"Què han fet?",
"Per a qui?",
"Per quin motiu?",
"Qui és Oriol Mitjà?",
"Què va fer?",
"Qui és Àlex Arenas?",
"Quina acció ha fet?",
"Què esmenten com a primordial en l'escrit que han fet arribar al govern?",
"Quina preocupació tenen pel futur els professionals?",
"Quin dia es preveu el nivell més alt de bloqueig hospitalari?",
"Quina mesura màxima s'hauria de prendre?",
"On es vol implantar?",
"Quina mesura proposen per no contagiar-se entre les persones próximes?"
] |
{
"answer_end": [
41,
65,
89,
116,
209,
537,
616,
650,
740,
1065,
1564,
1710,
2184,
2792,
3466
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
66,
98,
479,
526,
618,
644,
973,
1424,
1627,
2091,
2678,
3317
],
"input_text": [
"Setanta científics.",
"De l'estat espanyol.",
"Han subscrit un document.",
"Per al govern espanyol.",
"Per demanar-li que actuï urgentment amb més contundència per a aturar l'epidèmia de la Covid-19.",
"Un metge especialista en malalties infeccioses.",
"Impulsar el primer assaig clínic del país per a combatre el coronavirus 2019.",
"Un físic de la URV.",
"Ha desenvolupat un model matemàtic per a fer prediccions del perill de nous contagis.",
"Prendre noves mesures.",
"Que hi haurà un gran volum de casos aquestes setmanes vinents.",
"El 25 de març.",
"El confinament total, que impedeix que la població vagi a treballar.",
"A Catalunya, Madrid, Castella i Lleó, Castella la Manxa, la Rioja, el País Basc i Navarra.",
"El subministrament d'equips de protecció i la isolació en hotels ."
]
}
|
mitologia
|
Castlevania: Lords of Shadow és el títol d'un videojoc de la saga Castlevania per a PS3 i Xbox360. Originalment fou presentat sota el títol de "Lords of Shadow" sense fer cap referència a Castlevania.
Desenvolupat per MercurySteam, amb la col·laboració de Kojima Productions i produït per Konami. El joc compta amb el suport d'Hideo Kojima com consultor i de David Coix com a productor. El director (i guionista, entre altres tasques) és Enric Alvarez. El joc va sortir a Europa a principis d'octubre del 2010, juntament amb un llançament mundial dins el mateix any 2010. La música està a càrrec del compositor Óscar Araujo, que comptà amb el suport de 220 músics, cor inclòs.
El joc conté la presència d'actors per al doblatge com són Patrick Stewart, que narra el tràiler oficial del joc; Robert Carlyle com la veu del protagonista Gabriel; Natascha McElhone o Jason Isaacs.
Es tracta d'un joc d'acció en 3D, a l'estil de God of War o Devil May Cry. En el joc, el protagonista s'enfrontarà contra aranyes gegants, trols, homes llops o immensa criatures amb la seua arma, un fuet.
|
[
"Com és el nom del joc?",
"En quines consoles es pot jugar?",
"Quina empresa hi ha al darrere del joc?",
"Amb quina ajuda ha comptat?",
"Quin paper hi ha jugat David Coix?",
"Qui n'ha fet els diàlegs?",
"En quina data va aparèixer el videojoc?",
"Qui és Óscar Araujo?",
"L'han ajudat amb la música del joc?",
"Qui és la veu del vídeo promocional?",
"Quin actor posa la veu a Gabriel?",
"Hi ha altres actors que hi participin?",
"De quin gènere és aquest videojoc?",
"Què li passa a Gabriel dins el joc?",
"Quina és la seva eina de defensa?"
] |
{
"answer_end": [
54,
97,
230,
274,
385,
451,
509,
623,
675,
789,
841,
875,
909,
1054,
1080
],
"answer_start": [
0,
41,
201,
232,
359,
387,
453,
572,
611,
677,
791,
843,
877,
952,
1055
],
"input_text": [
"Castlevania: Lords of Shadow.",
"A la PS3 i la Xbox360.",
"MercurySteam.",
"Amb la de Kojima Productions.",
"N'és el productor.",
"Enric Alvarez.",
"L'octubre del 2010.",
"N'és el compositor.",
"Sí.",
"Patrick Stewart.",
"Robert Carlyle.",
"Sí.",
"És un joc d'acció en 3D.",
"S'haurà d'enfrontar a aranyes gegants, trols, homes llops o immenses criatures.",
"Un fuet."
]
}
|
vilaweb
|
Tres comandaments de la policia espanyola que van dirigir les actuacions del Primer d'Octubre al col·legi electoral de l'avinguda del Segre de Lleida, a la seu del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, han negat que els seus subordinats agredissin ningú. Tots tres han declarat per videoconferència des de Ceuta al jutjat d'instrucció 4 de Lleida que porta el cas. L'Associació d'Advocacia per la Democràcia, considera que en les seves declaracions s'han contradit i recorda que aquell primer d'octubre de 2017 es van registrar en aquell col·legi una quarantena de ferits per cops als braços, al cap i a les costelles i atacs d'angoixa. Fins i tot també hi va haver un ferit amb una espatlla dislocada, que va ser trasllat a l'hospital en ambulància. Els investigats han respost les preguntes de la seva defensa, representada per l'Advocada de l'Estat, i també les efectuades per l'acusació, l'Associació d'Advocacia per la Democràcia. No han pogut respondre però les de la fiscalia, ja que no s'hi ha presentat ningú del ministeri públic. Durant la seva declaració, tal com expliquen des d'Advocacia per la Democràcia, han reconegut sorpresa pel tipus de persones, majoritàriament gent gran, que van trobar congregades a l'entrada del col·legi. Han manifestat que les van tractar ‘amb delicades'” i que van intentar una mediació. Han assegurat que en alguns casos les persones ‘es llençaven pel terra' i han negat que els seus subordinats haguessin fet servir la força bruta sense previ avís. Així mateix han negat haver fet servir els escuts i els protectors dels braços per colpejar les persones en la meitat superior del cos ni haver estirat dels cabells a les dones o agafat pel coll i per la roba, esquinçant-la, als homes. Des de l'Associació, però, asseguren que els agents han incorregut en algunes ‘contradiccions flagrants' entre els dos policies que declaraven des del jutjat de Ceuta respecte al que ho feia des d'una comissaria de Ceuta. Per altra banda, l'associació ha lamentat l'absència de la fiscalia, una absència, diuen, que concorda amb l'actuació que fins al moment ha tingut el Ministeri Fiscal en aquesta querella col·lectiva d'una trentena de lleidatans ferits en el col·legi electoral esmentat, ‘on a tothora ha fet costat als investigats adherint-se a la seva defensa tècnica exercida per l'Advocacia de l'Estat i no a les víctimes denunciants'. Malgrat tot, asseguren, l'entitat valora positivament el darrer impuls donat a la causa per part del nou jutge instructor -el tercer en fer-se càrrec d'aquesta causa- que segueix duent a terme diligències de prova a l'efecte d'investigar els fets denunciats.
|
[
"En quina data es van produir els fets mencionats en el text?",
"I en quin lloc?",
"Les persones al capdavant han confirmat algun tipus d'atac?",
"Des de quina ciutat han hagut de comparèixer els tres comandaments?",
"Han estat confuses les seves explicacions?",
"Quantes persones varen resultar lesionades?",
"Què tenia la persona hospitalitzada?",
"Qui porta la defensa dels acusats?",
"Qui hi ha darrere l'acusació?",
"Per què no han pogut contestar a les del fiscal?",
"La presència de quines persones va provocar estupor en les forces de l'ordre l'1 d'octubre?",
"Com han declarat que es van comportar els acusats?",
"Quins elements declaren no haver utilitzat?",
"Quantes persones integren el grup que ha presentat la denúncia?",
"Què continua fent el nou magistrat?"
] |
{
"answer_end": [
93,
149,
265,
323,
476,
583,
761,
863,
946,
1050,
1256,
1308,
1597,
2198,
2644
],
"answer_start": [
58,
94,
214,
267,
421,
523,
666,
763,
892,
948,
1132,
1258,
1506,
2142,
2491
],
"input_text": [
"El Primer d'Octubre.",
"Al col·legi electoral de l'avinguda del Segre de Lleida.",
"No.",
"Des de Ceuta.",
"Sí.",
"Una quarantena.",
"Una espatlla dislocada.",
"L'Advocada de l'Estat.",
"L'Associació d'Advocacia per la Democràcia.",
"Perquè no s'hi ha presentat ningú del ministeri públic.",
"De la gent gran.",
"Amb delicades.",
"Els escuts i els protectors dels braços per colpejar les persones en la meitat superior del cos.",
"Una trentena.",
"Segueix duent a terme diligències de prova a l'efecte d'investigar els fets denunciats."
]
}
|
books
|
-Doncs jo -va saltar en Xaneta -us en vull contar una, que em penso que no l'heu sentida mai; la de sa mare de Sant Pere.
-Apa, doncs, siguem-hi! -vàrem fer en Lluís i jo, incorporant-nos.
En Xaneta se'ns arrambà tant com pogué, a fi que no perdéssim cap paraula, va mig cloure les parpelles, somrigué per sota el nas amb un aire entre picardiós i beatífic, i, amb una verba seguida, seguida, tot llepant-se de tant en tant els llavis com si se li emmelessin del seu bell dir, va explicar-se de la següent manera;
-«Heu-vos aquí, carets de Déu, que sa mare de Sant Pere era sa dona més rampelluda i mala arna que hi haju hagut sota sa capa des cel. Era tant des puny estret que mai va ter caritat a cap pobre, sinó un cop que va donar a un mort de fam un forc de cebes, que se li grillaven. I ve que li arriba es temps de ses fruites madures i, xap, cau dins es cistell de sa mort, com tots farem a sa nostra hora; i sa seua animeta negra de pecat a on havia de definir?.. A ses calderes més fondes dets menuts d'en Cundo. Bé… ja l'hi tenim… deixem-la cremar, i anem per Sant Pere. Ronda d'ací, ronda d'allà, predica que predicaràs, gonya es Cel i Nostre Senyor me l'hi fica de porter, encarregant-li totes ses claus. Es bo de s'homo, què xalat!… se repantiga a sa poltrona de cuiro i… hala… hi fa petar una becaina. Bon son. Heu de sebre que a sa porteria des cel hi han tres finestres: una, dóna as jardins de sa glòria i està sempre oberta, deixant entrar ses bones flaires, i, de ses altres dues, tancades i barrades, s'una, sa verda, dóna as purgatori, i s'atra, sa vermeia, a s'infern, que Déu ens gord d'anar-hi. Doncs com hai dit, heus-aquí que Sant Pere dormia i, en un escarbotell de sa becaina, va sentir un crit d'lsraiel, que venia de sa banda de s'infern, i li va semblar coneixer sa veu de sa seua mare.
|
[
"Quina anècdota els vol explicar en Xaneta?",
"Què van fer en Lluís i el narrador?",
"De quina manera es col·locà en Xaneta?",
"De quina forma va somriure?",
"Què feia de vegades?",
"Com descriu la protagonista de l'anècdota?",
"Què va oferir-li un dia a un pobre?",
"On va acabar l'ànima de sa mare de Sant Pere?",
"Què van fer aquests aleshores?",
"On era ell?",
"Quantes finestres hi ha a l'entrada del cel?",
"On va a parar la primera?",
"La segona?",
"I la tercera?",
"De qui era la veu que va escoltar sant Pere?"
] |
{
"answer_end": [
120,
187,
227,
356,
434,
647,
789,
1021,
1080,
1216,
1386,
1421,
1556,
1590,
1817
],
"answer_start": [
0,
122,
189,
293,
393,
545,
726,
917,
1023,
1082,
1326,
1388,
1522,
1558,
1653
],
"input_text": [
"La de sa mare de Sant Pere.",
"Varen incorporar-se.",
"S'arrambà tant com pogué a en Lluís i el narrador.",
"Per sota el nas amb un aire entre picardiós i beatífic.",
"Llepar-se els llavis.",
"Com sa dona més rampelluda i mala arna que hi haju hagut sota sa capa des cel.",
"Un forc de cebes que se li grillaven.",
"A ses calderes més fondes dets menuts d'en Cundo.",
"La van deixar cremar i van decidir anar per Sant Pere.",
"Fent de porter al cel.",
"Tres.",
"As jardins de sa glòria.",
"As purgatori.",
"A s'infern.",
"De sa seua mare."
]
}
|
mitologia
|
Cècrops (Cecrops, Kékrops, Κέκρωψ) fou un mític primer rei de l'Àtica. Va néixer de la mateixa terra de l'Àtica, que a partir del seu nom es digué Cecròpia, i abans el país s'havia anomenat "Acte". Per tant la seva mare va ser Gea, la Terra. Es va casar amb Agraulos, filla d'Acteu, que és presentat de vegades com el primer rei de l'Àtica. Va tenir quatre fills, un noi, Erisícton, i tres noies, Aglauros, Herse i Pàndrosos, relacionades amb el mite d'Erictoni, quan Atena els va confiar el nen acabat de néixer.
Habitualment, el trobem representat amb un cos humà que acaba amb la cua d'una serp, cosa que indicava que era fill de la terra.
Durant el seu regnat els déus es van disputar les ciutats sobre les quals volien estendre el seu domini. Atenes era desitjada a la vegada per la deessa Atena i Posidó. Aquest déu es va presentar a l'Àtica, i amb un cop de trident va fer sorgir un mar "d'aigua salada" al mig de l'Acròpoli. Després arribà Atena, que, posant Cècrops per testimoni, va plantar una olivera al turó. Zeus, per resoldre la qüestió, va nomenar uns àrbitres, que es diu que van ser Cècrops i Crànau o de vegades els mateixos dotze déus olímpics. Els àrbitres es van pronunciar a favor d'Atena, perquè Cècrops va donar testimoni que la deessa havia estat la primera en plantar una olivera a Atenes. Posidó, encoleritzat, va enviar una inundació que va cobrir l'Àtica.
Cècrops va tenir un regnat pacífic, i es diu que llavors sorgí la civilització a l'Àtica, organitzant i donant les primeres lleis als seus pobles. Va ensenyar als homes a construir ciutats i a enterrar els morts. De vegades se li atribueix la invenció de l'escriptura.
|
[
"Qui era Cècrops?",
"D'on era?",
"Com es deia la seva nació abans?",
"De qui era fill?",
"Amb qui va contraure matrimoni?",
"Va tenir descendents?",
"Com és descrit Cècrops?",
"Qui volia el territori d'Atenes?",
"Quina acció va prendre aquest últim?",
"Com va respondre Atena?",
"Qui es va quedar amb el regne finalment?",
"Com va reaccionar Posidó?",
"Què va passar gràcies a Cècrops?",
"En què va instruir la població?"
] |
{
"answer_end": [
69,
111,
196,
240,
281,
424,
597,
809,
931,
1020,
1211,
1384,
1474,
1597
],
"answer_start": [
0,
71,
159,
198,
242,
341,
514,
748,
811,
933,
1165,
1317,
1386,
1533
],
"input_text": [
"Fou un mític primer rei de l'Àtica.",
"De la mateixa terra de l'Àtica.",
"Acte.",
"De Gea, la Terra.",
"Amb Agraulos, filla d'Acteu.",
"Sí.",
"Amb un cos humà que acaba amb la cua d'una serp.",
"La deessa Atena i Posidó.",
"Amb un cop de trident va fer sorgir un mar d'aigua salada al mig de l'Acròpoli.",
"Va plantar una olivera al turó.",
"Atena.",
"Va enviar una inundació que va cobrir l'Àtica.",
"Sorgí la civilització a l'Àtica.",
"En la construcció de ciutats i l'enterrament dels morts."
]
}
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.