source
stringclasses
4 values
story
stringlengths
268
10.6k
questions
listlengths
0
23
answers
dict
mitologia
Tèlef, (en grec antic Τήλεφος, Télefos), d'acord amb la mitologia grega, fou un heroi grec, fill d'Heracles i d'Auge. Sobre les circumstàncies del seu naixement hi ha dues versions. La primera diu que després del naixement del seu fill, Auge va ser abandonada per Àleu, el seu pare, al mar, dins d'un cofre, que va anar a la deriva i va arribar a Mísia, o bé Àleu va lliurar la seva filla a Naupli que la va donar a uns mercaders en comptes d'ofegar-la tal com se li havia dit, i Auge va ser venuda a Mísia al rei Teutrant, a la cort del qual va criar Tèlef. Una altra versió diu que mentre la mare era abandonada al mar, Tèlef va ser abandonat al mont Parteni, on fou alimentat per una daina fins que uns pastors el trobaren i el portaren al rei Còrit, que l'adoptà. De gran, matà per accident dos oncles seus, Hipòtou i Pereu, i aconsellat per l'oracle s'exilià a Mísia, on va saber que la seua mare era l'esposa del rei Teutrant. Llavors, es posà al seu servei i Teutrant el nomenà successor. Quan l'armada grega que anava cap a Troia desembarcà en el seu regne, Tèlef va córrer a rebutjar-la, però mentre lluitava ensopegà amb un cep i caigué. Aquil·les, llavors, li clavà la llança a la cuixa i el deixà ferit. Com que va passar molt de temps i la ferida no se li tancava mai, va consultar l'oracle, i aquest li revelà que la seua ferida només podia ser curada per l'arma que l'havia causada. Per tant, va anar a veure Aquil·les, i aquest, després d'aconseguir que Tèlef indiqués als grecs el millor camí per arribar a Troia, rascà el rovell de la seua llança i l'aplicà sobre la ferida, que es va curar aviat. El seu fill Eurípil va anar al capdavant d'un contingent de tropes mísies a ajudar a Príam a la guerra de Troia, però va morir a mans de Neoptòlem.
[ "Qui era Tèlef?", "Qui eren els seus pares?", "Quantes històries parlen del seu origen?", "Com comença la primera?", "I qui era?", "On va dirigir-se Auge?", "Quina altra opció es creu que podria haver escollit Àleu per a desfer-se de la seva filla?", "Què comenta la segona narració?", "Per què va anar a Mísia en aquesta versió?", "Qui era la dona del monarca Teutrant?", "Va succeir-lo en el tron Tèlef?", "Què va ocórrer quan la milícia grega que viatjava a Troia va parar en el seu reialme?", "Amb què va fer-li mal Aquil·les a la cama?", "Segons l'oracle, com s'havia de guarir la ferida?", "Què va fer el seu descendent Eurípil?" ]
{ "answer_end": [ 90, 116, 180, 268, 281, 352, 522, 766, 871, 931, 994, 1146, 1214, 1396, 1727 ], "answer_start": [ 0, 92, 118, 182, 264, 237, 354, 559, 768, 876, 933, 996, 1148, 1216, 1616 ], "input_text": [ "Un heroi grec.", "Heracles i Auge.", "Dues.", "La primera diu que després del naixement del seu fill, Auge va ser abandonada per Àleu.", "El seu pare.", "A Mísia.", "Que va lliurar la seva filla a Naupli que la va donar a uns mercaders en comptes d'ofegar-la tal com se li havia dit, i Auge va ser venuda a Mísia al rei Teutrant.", "Una altra versió diu que mentre la mare era abandonada al mar, Tèlef va ser abandonat al mont Parteni, on fou alimentat per una daina fins que uns pastors el trobaren i el portaren al rei Còrit, que l'adoptà.", "Perquè de gran matà per accident dos oncles seus, Hipòtou i Pereu.", "La seua mare.", "Sí.", "Tèlef va córrer a rebutjar-la, però mentre lluitava ensopegà amb un cep i caigué.", "Amb la llança.", "Aquest li revelà que la seua ferida només podia ser curada per l'arma que l'havia causada.", "Va anar al capdavant d'un contingent de tropes mísies a ajudar a Príam a la guerra de Troia." ] }
books
I en les fredors de l'hivern, tot barallant-se els dos ermitans a mig vestir, es trobaven estirant la mateixa corda i els clams s'escampaven pel cel rúfol. I el cel compadit dels vellets enfredolicats s'estitllava tot seguit. -Adéu, Margarida! creu-me que sols per tu em llevaré sempre! ¡No és per dir-ho, però el meu home ja fa catúfols! ¡Quan sentis tocar a temps i el cel fa ull, pensa que toco jo i que ho faig per tu i de molt bona gana! I la Margarida riolera tornava a omplir la cassa de vi i el donava a la velleta agraïda. -Tant punt tinguis el noi, avisa! Li portaré una medalla de Santa Bàrbara! I la velleta s'allunya vers l'ermita de Santa Bàrbara que es veu blanca, gaia i casta com una rialla d'infant. Una eura s'hi enfila fins a les teules i una flor branda gentilment dalt del petit cloquer. Ara que és a l'estiu i les tempestes són llunyes, la campana és plena de pols i el batall, sense corda, penja dins la buidor muda del bronze, com un cor aturat dintre un pit de cadàver. Si hi passa el vent, o hi cau la pluja o hi davalla la rosada, la campana resta muda; sols si pedregués les pedres del cel despertarien la seva veu perduda que s'escamparia pels espais que enyoren ses sonoritats conhortadores. Sola, en la blavor del cel, la campana sent els corcs que s'entaforen per la fusta revellida i veu les rels que furguen entre les pedres del campanar i una aranya aixoplugada en sa foscor va teixint, teixint fent vida retirada. La cadena de la campana, com una corda de vaixell trencada pel temperi, branda en l'aire fora del cloquer, amb l'oreig que desperta les flors cada matí.
[ "En quina estació se situa la història?", "Estaven discutint els ermitans?", "Com es diu una altra tercera persona que s'introdueix més endavant?", "Aquest interlocutor que es dirigeix a ella què diu del seu marit?", "Com se sentia la Margarida després de parlar amb aquesta dona?", "Què li va oferir a la dona gran?", "I la dona què va prometre que li donaria quan la Margarida tingués un fill?", "On es dirigeix la senyora?", "Com és aquesta?", "I la campana?", "I el batall?", "Quan sona la campana?", "Què fa una aranya que es troba allà?", "Què es balanceja en l'aire?", "Com?" ]
{ "answer_end": [ 28, 63, 242, 338, 465, 522, 606, 662, 694, 889, 952, 1153, 1423, 1541, 1541 ], "answer_start": [ 0, 30, 226, 226, 443, 466, 532, 609, 663, 862, 890, 1061, 1377, 1453, 1453 ], "input_text": [ "En les fredors de l'hivern.", "Sí.", "Margarida.", "Que ja fa catúfols.", "Riolera.", "La cassa de vi.", "Una medalla de Santa Bàrbara.", "Vers l'ermita de Santa Bàrbara.", "Blanca, gaia i casta.", "Plena de pols.", "Penja dins la buidor muda del bronze.", "Sols si pedregués les pedres del cel despertarien la seva veu perduda.", "Va teixint.", "La cadena de la campana.", "Com una corda de vaixell trencada pel temperi." ] }
mitologia
Dian Cecht, déu irlandès de la curació de la mitologia celta, un Tuatha Dé Danann. El seu nom, que significa «captura ràpida», evoca la precisió de la seva màgia i l'eficàcia de la seva medicina. La seva funció es troba dins de les tres classes de l'esquema indoeuropeu (sacerdotal, guerrer, artesanal), tal com va ser estudiat per Georges Dumézil. És el fill d'Easarg i el pare de Cian, pel que era l'avi de Lug. També té una filla Airmed i d'altres dos fills, Miach i Ormiach (duplicat de l'anterior). A la història de la Batalla Cath Maige Tuired, apareix guarint als ferits, fa aixecar als morts mitjançant la immersió en la Font de la Salut mentre canta conjurs rituals i màgics; la seva filla Airmed recull plantes medicinals per a la Font. Quan al rei Nuada Airgetlám li van tallar un braç en la primera batalla, ell fa una pròtesi de plata per esborrar la malaltia i restaurar-ho a la sobirania. Més tard, per gelosia, va matar el seu fill Miach, que havia empeltat el braç tallat de Nuada. És un déu venjatiu i bel·licós.
[ "Qui és Dian Cecht?", "Què vol dir el seu nom?", "I què exposa?", "Dins de quin esquema es localitza la seva tasca?", "I quines serien aquestes?", "Qui va examinar-lo?", "Qui és el seu pare?", "I el seu fill?", "Té més descendència?", "Com es mostra Dian Cecht al relat de la Batalla de Cath Maige Tuired?", "I què porta a terme després?", "I què fa la seva filla Airmed mentrestant?", "Què va crear per al monarca Nuada Airgetlám?", "A qui va donar-li mort?", "Per què?" ]
{ "answer_end": [ 81, 125, 194, 269, 302, 347, 368, 386, 477, 577, 683, 745, 847, 953, 953 ], "answer_start": [ 0, 83, 127, 196, 228, 304, 349, 369, 414, 504, 579, 685, 747, 927, 914 ], "input_text": [ "Un déu irlandès de la curació de la mitologia celta, un Tuatha Dé Danann.", "Captura ràpida.", "Evoca la precisió de la seva màgia i l'eficàcia de la seva medicina.", "Dins de les tres classes de l'esquema indoeuropeu.", "Sacerdotal, guerrer i artesanal.", "Georges Dumézil.", "Easarg.", "Cian.", "Sí.", "Apareix guarint als ferits.", "Fa aixecar als morts mitjançant la immersió en la Font de la Salut mentre canta conjurs rituals i màgics.", "Recull plantes medicinals per a la Font.", "Una pròtesi de plata.", "Al seu fill Miach.", "Per gelosia." ] }
mitologia
Coiot és un personatge mitològic comú en moltes cultures nadiues d'Amèrica del Nord basat en l'animal del mateix nom (Canis latrans). Aquest personatge normalment és mascle i generalment antropomorf encara que pot tenir alguns trets característics del coiot com ara pèl, orelles punxegudes, ulls grocs, cua i arpes. Els mites i llegendes que inclouen a Coiot varien àmpliament de cultura a cultura. El coiot freqüentment juga el paper d'estafador o mentider, encara que en algunes històries és un bufó i el blanc de les bromes i en poques ocasions és rotundament malvat. Les virtuts de la seua personalitat són el seu humor impulsiu i de vegades la seua intel·ligència. Els defectes són usualment l'avarícia i el desig, la imprudència, irreflexivitat i enveja. El coiot sol ser l'antagonista del seu germà Wolf (Llop), qui és savi i de naturalesa bona però propens a cedir davant les incessants demandes del Coiot. En la mitologia Tongva, és el Coiot qui és estafat. Coiot desafia al "Riu" a una carrera. Coyote ix victoriós, però s'esfondra per la fatiga. El riu es riu d'ell i pren el nom d'"Hahamongna", que es diu explica el soroll produït en la part superior del riu Arroyo Seco, que sona com si el riu estiguera rient. La mitologia moderna del coiot rarament es refereix a les històries del coiot sexualitzat d'algunes tribus del Nord-oest. Mentre que els colonitzadors blancs poden haver-lo sabut, però foren massa tímids per a redreçar aquestes històries, hi ha proves que en les narracions dels escriptors nadius, les publicacions han estat "desinfectades". Aparentment aquests mites van ser suprimits de la història pels europeu-americans més conservadors sexualment parlant, i ara són difícils de trobar. Hi ha referències dels mites sexuals dels coiots encara que de fonts originals de l'època, on un administrador indi pot referenciar els mites i més tard negar-se a contar les històries. Una col·lecció de mites sexuals de coiots de diverses tribus pot trobar-se en aquest lloc web. El paper mitològic del Coiot com estafador és la base de l'adopció moderna del coiot pels treballadors sexuals nord-americans en la seua indústria "COYOTE" ("Call Of Your Old Tired Ethics", és a dir, "Obliden de la seua vella i cansada ètica" en anglès), el nom d'un grup establit en 1973 en San Francisco per a defensar als treballadors sexuals en els assumptes polítics i per a ajudar a prostitutes que desitgen deixar el negoci.
[ "Què és un coiot?", "Com és el seu nom científic?", "Com se'l descriu físicament?", "I la seva actitud?", "Quines són les seves qualitats?", "I les seves mancances?", "Qui és el seu contrari?", "I com és aquest?", "Com és la història del coiot en la tradició Tongva?", "Què esmenten amb poca freqüència les llegendes modernes del coiot?", "Què s'ha pogut demostrar pel que fa a aquest fet?", "Per què n'hi ha poques històries?", "On es poden localitzar unes quantes?", "Quin grup actual va inspirar-se en aquesta figura animal?", "I de què consta?" ]
{ "answer_end": [ 116, 132, 314, 569, 668, 759, 817, 913, 1105, 1345, 1565, 1714, 1995, 2250, 2427 ], "answer_start": [ 0, 84, 134, 399, 571, 670, 761, 792, 915, 1225, 1464, 1567, 1902, 1997, 2252 ], "input_text": [ "Un personatge mitològic comú en moltes cultures nadiues d'Amèrica del Nord basat en l'animal del mateix nom.", "Canis latrans.", "Normalment és mascle i generalment antropomorf encara que pot tenir alguns trets característics del coiot com ara pèl, orelles punxegudes, ulls grocs, cua i arpes.", "El coiot freqüentment juga el paper d'estafador o mentider, encara que en algunes històries és un bufó i el blanc de les bromes i en poques ocasions és rotundament malvat.", "Les virtuts de la seua personalitat són el seu humor impulsiu i de vegades la seua intel·ligència.", "Els defectes són usualment l'avarícia i el desig, la imprudència, irreflexivitat i enveja.", "El seu germà Wolf (Llop).", "Savi i de naturalesa bona però propens a cedir davant les incessants demandes del Coiot.", "En la mitologia Tongva, és el Coiot qui és estafat, coiot desafia al \"Riu\" a una carrera, coyote ix victoriós, però s'esfondra per la fatiga; el riu es riu d'ell i pren el nom d'\"Hahamongna\".", "Les històries del coiot sexualitzat d'algunes tribus del Nord-oest.", "Que en les narracions dels escriptors nadius, les publicacions han estat \"desinfectades\".", "Perquè aquests mites van ser suprimits de la història pels europeu-americans més conservadors sexualment parlant.", "En aquest lloc web.", "COYOTE (\"Call Of Your Old Tired Ethics\", és a dir, \"Obliden de la seua vella i cansada ètica\" en anglès).", "És el nom d'un grup establit en 1973 en San Francisco per a defensar als treballadors sexuals en els assumptes polítics i per a ajudar a prostitutes que desitgen deixar el negoci." ] }
mitologia
Segons la mitologia grega, Iasió (en grec antic Ἰασίων), (o Jasió) fou un heroi, fill de Zeus i de la nimfa Electra. Per part de mare descendeix d'Atlant. Amb el seu germà Dàrdan vivia a Samotràcia, encara que algunes tradicions el fan d'origen cretenc. És conegut sobretot per l'amor que tenia a Dèmeter, però de vegades aquest amor no és correspost, i Jasió vol violentar la deessa, la qual cosa provoca la còlera de Zeus que el fa morir fulminat per un llamp. La majoria d'autors coincideix que l'amor va ser correspost, i de la seua relació amb Demèter va néixer Plutos, la riquesa, que recorre la terra repartint abundància. Diodor explica que Iasió era germà, a més de Dàrdanos, també d'Harmonia. Va ser iniciat per Zeus en els misteris de Samotràcia i ell mateix inicià nombrosos herois. Quan hi va haver les noces de la seva germana amb Cadme, va retrobar-se amb Dèmeter, la qual va enamorar-se d'ell i li va regalar la llavor del blat. Més endavant, Iasió es casà amb Cíbele, amb qui va tenir un fill anomenat Coribant, epònim dels coribants.
[ "Qui era Iasió?", "Qui eren els seus pares?", "On residia Iasió?", "Amb qui?", "Què diuen altres fonts sobre on vivia?", "Per quina raó és famós?", "La deessa l'estima?", "Com reacciona ell, llavors?", "I Zeus?", "Què opinen la majoria d'experts sobre aquesta relació?", "Qui va sorgir d'aquesta?", "Què comenta Diodor sobre Iasió?", "En què va ser iniciat?", "Quan va tornar a veure's amb Demèter?", "Amb qui va contraure matrimoni Iasió, però?" ]
{ "answer_end": [ 79, 115, 197, 197, 252, 304, 350, 383, 461, 522, 573, 701, 756, 878, 983 ], "answer_start": [ 27, 81, 155, 155, 210, 254, 306, 354, 354, 463, 524, 630, 703, 795, 959 ], "input_text": [ "Un heroi.", "Zeus i la nimfa Electra.", "A Samotràcia.", "Amb el seu germà Dàrdan.", "Algunes tradicions el fan d'origen cretenc.", "És conegut sobretot per l'amor que tenia a Dèmeter.", "De vegades aquest amor no és correspost.", "Vol violentar la deessa.", "Això provoca la seva còlera, que el fa morir fulminat per un llamp.", "Que l'amor va ser correspost.", "Plutos.", "Que era germà, a més de Dàrdanos, també d'Harmonia.", "En els misteris de Samotràcia.", "Quan hi va haver les noces de la seva germana amb Cadme.", "Amb Cíbele." ] }
mitologia
Xàntip (en llatí Xanthippus, en grec antic Ξάνθιππος) fou un militar espartà contractat per Cartago com a mercenari durant la Primera Guerra Púnica. Després de la Batalla d'Adis que l'any 255 aC Marc Atili Règul va guanyar contra Cartago, els cartaginesos li van demanar la pau, però el romà els hi va oferir unes condicions inacceptables i la guerra va seguir. Els cartaginesos van reformar el seu exèrcit i van reclutar diversos destacaments a Grècia, on van trobar Xàntip d'Esparta al que van contractar. Xàntip els va assenyalar que les seves derrotes eren degudes a la mala direcció de la guerra i com que les seves explicacions van convèncer a les autoritats i al poble, el van posar al capdavant de l'exèrcit cartaginès. Xàntip va actuar bé, i va enfrontar l'enemic amb la cavalleria (4000 homes) i els elefants de guerra (uns 100) en camp obert; tot i que les seves forces eren inferiors a les dels romans, els va derrotar amb gran mortaldat; trenta mil romans van morir, i només dos mil van arribar a Clipea. Règul va ser fet presoner junt amb 500 oficials i soldats. Després de la victòria Xàntip va ser enviat a Lilibeu, a Sicília, on el 249 aC, va aconseguir trencar el setge que li havien imposat els romans. Segons Diodor de Sicília,, els dirigents de Lilibeu van sentir gelosia de l'èxit de Xàntip que van ordenar la seva mort durant el viatge de tornada, i li van donar una trirrem que s'enfonsaria a mig camí, o bé una tripulació amb ordre d'assassinar-lo. Però Polibi dubta d'aquesta versió, i assenyala que Xàntip va lluitar un any després per al rei Ptolemeu III Evèrgetes I cosa que vol dir que va sobreviure als intents d'assassinat o que mai van tenir efecte. Sili Itàlic en un poema explica que tres fills de Xàntip, que es deien Xàntip, Eumac i Críties, van lluitar al costat d'Anníbal Barca com a mercenaris i van morir a la Batalla del Ticino.
[ "Qui era Xàntip?", "A qui van sol·licitar els cartaginesos que deposés les armes?", "En quina guerra estaven batallant?", "Va cessar la lluita?", "Per què?", "Qui va allistar-se a la milícia cartaginesa?", "Quina raó els va donar aquest per haver fracassat en la batalla?", "El van posar a l'avantguarda de l'exèrcit?", "Quants guerrers tenien els cartaginesos?", "I elefants de guerra?", "Van guanyar?", "Què va assolir Xàntip quan va anar a Lilibeu?", "Per què van demanar assassinar-lo els governants de la ciutat?", "Què opina Polibi d'aquests fets, però?", "Què conta Sili Itàlic sobre la descendència de Xàntip?" ]
{ "answer_end": [ 147, 277, 277, 360, 360, 506, 600, 726, 803, 838, 978, 1220, 1341, 1681, 1869 ], "answer_start": [ 0, 195, 149, 279, 279, 362, 508, 677, 728, 804, 854, 1100, 1249, 1474, 1683 ], "input_text": [ "Un militar espartà contractat per Cartago com a mercenari durant la Primera Guerra Púnica.", "A Marc Atili Règul.", "En la Batalla d'Adis.", "No.", "Perquè el romà els hi va oferir unes condicions inacceptables.", "Xàntip d'Esparta.", "Xàntip els va assenyalar que les seves derrotes eren degudes a la mala direcció de la guerra.", "Sí.", "4000.", "Uns 100.", "Sí.", "Trencar el setge que li havien imposat els romans.", "Perquè van sentir gelosia de l'èxit de Xàntip.", "Dubta d'aquesta versió, i assenyala que Xàntip va lluitar un any després per al rei Ptolemeu III Evèrgetes I cosa que vol dir que va sobreviure als intents d'assassinat o que mai van tenir efecte.", "Que tres fills de Xàntip, que es deien Xàntip, Eumac i Críties, van lluitar al costat d'Anníbal Barca com a mercenaris i van morir a la Batalla del Ticino." ] }
vilaweb
El sí a la independència continua essent majoritari i amplia la distància respecte del no, segons l'últim sondatge del CEO, que s'ha publicat avui al matí. Un 47,2% dels catalans vol que Catalunya esdevingui un estat independent, per un 43,2%, que s'hi oposa. Un 9,6% no ho sap o no contesta. La diferència respecte de l'anterior baròmetre, del juliol, s'ha ampliat; era d'un 46,7% pel sí i un 44,9% pel no. El 57% dels catalans votaria contra la constitució espanyola, segons el CEO Pel que fa al resultat d'unes hipotètiques eleccions al Parlament de Catalunya, el CEO dibuixa una cambra amb majoria absoluta independentista amb 69-73 escons. La participació seria del 68%. Les eleccions les guanyaria ERC amb 36-38 escons i aniria seguit dels 29-30 escons de Ciutadans. Junts per Catalunya perdria vora deu escons i aconseguiria 23-24 diputats. La quarta posició la mantindria el PSC amb 17-18 escons, per sobre dels 12-13 de Catalunya en Comú-Podem. La CUP gairebé multiplicaria per tres els seus escons i n'aconseguiria 10-11. La formació més petita seria el PP, que passaria dels 4 actuals a 2-3 diputats. Aquesta darrera formació estaria a 3 dècimes de ser extraparlamentària, ja que hi ha una barrera del 3% per a tenir representació.
[ "Què diu el sondatge del CEO?", "Quants catalans desitgen la independència?", "I quants no?", "I què passa amb el 9,6% restant?", "Han canviat les xifres respecte al juliol?", "I com eren?", "Què ocorreria si se celebressin votacions al Parlament de Catalunya?", "Quin partit triomfaria?", "Quants diputats tindria Junts per Catalunya?", "I la CUP?", "A quantes dècimes estaria el PP de ser extraparlamentari?" ]
{ "answer_end": [ 122, 228, 258, 291, 365, 406, 643, 707, 846, 1030, 1182 ], "answer_start": [ 0, 156, 230, 260, 293, 367, 484, 676, 773, 954, 1061 ], "input_text": [ "Que el sí a la independència continua essent majoritari i amplia la distància respecte del no.", "Un 47,2% dels catalans.", "Un 43,2%.", "Que no ho sap o no contesta.", "Sí.", "Era d'un 46,7% pel sí i un 44,9% pel no.", "Pel que fa al resultat d'unes hipotètiques eleccions al Parlament de Catalunya, el CEO dibuixa una cambra amb majoria absoluta independentista amb 69-73 escons.", "ERC.", "23-24 diputats.", "N'aconseguiria 10-11.", "A 3 dècimes." ] }
vilaweb
Aquest vespre el Teatre del Raval de Gandia ofereix un seguit d'actes per homenatjar la figura d'Ovidi Montllor. Dues dècades després de la seva desaparició i amb la intenció de reflexionar sobre el llegat del polifacètic personatge, el teatre del Raval acull la vetllada ‘Tot esperant l'Ovidi. 20 anys de vacances'. A partir de les 19.30 es faran una sèrie d'actes – la inauguració d'una exposició i un col·loqui- que clouran amb el concert de l'amic íntim d'Ovidi, Francesc Pi de la Serra. La vetllada ‘Tot esperant l'Ovidi. 20 anys de vacances' arrencarà amb la inauguració de l'exposició de gravats de l'artista plàstic de l'Olleria Jordi Albinyana. Romandrà oberta fins a finals d'any al vestíbul del teatre i es compon de deu xilografies que són extractes de deu cançons de l'artista d'Alcoi. Tot seguit començarà un col·loqui al voltant de la vessant poètica, musical i actoral de l'Ovidi: ‘Ovidi Montllor, un obrer de la paraula'. La taula de debat estarà formada per Jordi Tormos, escriptor d'Alcoi que recentment ha presentat un llibre sobre Montllor; Joan Muñoz, actor, gestor cultural i Regidor de Cultura de l'Ajuntament de Gandia i pel músic i amic personal d'Ovidi Francesc Pi de la Serra. En acabat es farà un sopar popular a base de productes de la terra que culminarà amb una actuació de Quico Pi de la Serra, que cantarà a Gandia després de molts anys. Acompanyat d'Amadeu Casas, Pi de la Serra oferirà el concert amb un repertori que comprèn algunes de les seves cançons més emblemàtiques i una sèrie de blues. Evidentment, no faltarà alguna cançó en record de l'Ovidi.
[ "Què hi haurà al Teatre del Raval de Gandia aquest vespre?", "Quin és l'objectiu d'aquests actes?", "Quin nom reben aquests?", "A partir de quina hora començaran?", "Amb què acabaran?", "I amb què començaran?", "De què constaran?", "Què hi haurà després d'això?", "Qui hi assistirà?", "Es proporcionarà menjar?", "Qui estarà amb Pi de la Serra interpretant?", "Quin tipus de cançons cantarà Pi de la Serra?" ]
{ "answer_end": [ 111, 232, 315, 365, 490, 652, 797, 895, 1203, 1271, 1397, 1529 ], "answer_start": [ 0, 113, 234, 317, 415, 492, 715, 799, 939, 1205, 1272, 1399 ], "input_text": [ "Un seguit d'actes per homenatjar la figura d'Ovidi Montllor.", "Reflexionar sobre el llegat del polifacètic personatge.", "Tot esperant l'Ovidi. 20 anys de vacances.", "A partir de les 19.30.", "Amb el concert de l'amic íntim d'Ovidi, Francesc Pi de la Serra.", "Amb la inauguració de l'exposició de gravats de l'artista plàstic de l'Olleria Jordi Albinyana.", "De deu xilografies que són extractes de deu cançons de l'artista d'Alcoi.", "Un col·loqui al voltant de la vessant poètica, musical i actoral de l'Ovidi.", "Jordi Tormos, Joan Muñoz i amic personal d'Ovidi Francesc Pi de la Serra.", "Sí.", "Amadeu Casas.", "Oferirà el concert amb un repertori que comprèn algunes de les seves cançons més emblemàtiques i una sèrie de blues." ] }
vilaweb
El consell de ministres espanyol ha aprovat la pròrroga de l'estat d'alarma quinze dies més, fins l'11 d'abril, i demà el congrés hi haurà de donar el vist-i-plau. La sessió començarà a les tres de la tarda i s'habilitarà el vot telemàtic. Com ja va passar al ple de la setmana passada, molts diputats seguiran la sessió des de fora de l'hemicicle i es repetirà la imatge de gran part de la bancada buida. Tampoc hi podrà entrar la premsa per mesures de seguretat. El ple també abordarà la convalidació de diversos decrets. Entre ells, el que deroga l'acomiadament objectiu per falta d'assistència al lloc de feina i també les mesures econòmiques per fer front a la crisi sanitària. També s'hi debatrà i votarà el decret de mesures urgents per a pal·liar la caiguda sostinguda de preus que perceben els agricultors; l'augment de la freqüència dels danys per fenòmens climàtics o les tensions comercials. A més, s'hi abordaran els tres decrets aprovats de mesures per fer front a la crisi del coronavirus. La pròrroga de l'estat d'alarma comptarà amb el suport del PSOE i Unides Podem, a més del PP, Ciutadans i Compromís. ERC i JxCat s'abstindran si el govern espanyol no s'avé a confinar Catalunya, mentre que la CUP hi està en contra.
[ "Què ha autoritzat el Consell de Ministres espanyol?", "Fins a quin dia serà?", "Quan es votarà sobre aquesta qüestió?", "Tots els diputats hi seran presents físicament?", "Quin assumpte tractaran?", "Com quins?", "Què es discutirà també?", "I què més?", "Com actuarà el partit socialista?", "Què faran ERC i JxCat?" ]
{ "answer_end": [ 75, 110, 194, 347, 522, 681, 902, 1003, 1120, 1146 ], "answer_start": [ 0, 93, 114, 287, 465, 524, 683, 904, 1005, 1122 ], "input_text": [ "La pròrroga de l'estat d'alarma.", "Fins l'11 d'abril.", "Demà a les tres.", "No.", "La convalidació de diversos decrets.", "Com el que deroga l'acomiadament objectiu per falta d'assistència al lloc de feina i també les mesures econòmiques per fer front a la crisi sanitària.", "El decret de mesures urgents per a pal·liar la caiguda sostinguda de preus que perceben els agricultors; l'augment de la freqüència dels danys per fenòmens climàtics o les tensions comercials.", "Els tres decrets aprovats de mesures per fer front a la crisi del coronavirus.", "Donarà suport a la pròrroga de l'estat d'alarma.", "S'abstindran." ] }
mitologia
Els madianites foren una tribu beduïna que segons el Gènesi descendirien de Madian, que era un fill d'Abraham a través de la seva esposa Queturà: «Abraham va prendre una altra dona, que es deia Queturà i ella li va donar a llum Zimram, Jocxan, Medan, Madian, i Ishbaq i Súa». Els madianites també es creu que estan relacionats amb la Qenites (o quenites), ja que s'utilitzen indistintament en la Bíblia hebrea. Moisès germà-en-llei o el pare-en-llei són Qenites. Els madianites foren un grup tribal semita, suposats descendents de Madian, un dels fills d'Abraham i de la seva concubina, Queturà. També són coneguts com a Agrais una tribu àrab de la regió entre la mar Roja i l'Eufrates, a la vora de les terres dels Nabateus, dels que potser només eren una branca. Els àrabs també esmenten als madianites a la seva tradició sota el nom de Madyan o Midyan. El poble originat de Midian es va establir a l'est de la mar Morta, cap a Aràbia i part del Sinaí. Eren probablement un poble beduí, del grup que els egipcis anomenaren Shasu. A la Bíblia, Moisès va passar 40 anys amb els madianites després de la sortida d'Egipte i en aquests anys es va casar amb Siporà, filla de Jetró, el sacerdot dels Midianites. Els madianites es van posar progressivament en contra dels israelites. En temps dels jutges els dos prínceps madianites Oreb i Zeeb van saquejar territori dels israelites aliats als amalequites i als "fills de l'est" (els ismaïlites o àrabs), fins que foren derrotats a Gibeon. Després d'aquesta derrota els madianites desaparegueren com a poble.
[ "Qui eren els madianites?", "De qui procedien?", "I qui era aquest?", "Quina és la font que afirma això?", "Amb qui se'ls associa també?", "Quins personatges són Qenites?", "De quina altra manera es coneix als Agrais?", "Mencionen els àrabs als madianites?", "Amb quin nom?", "On es va localitzar el poble que va sorgir de Midian?", "Quant de temps va estar Moisès amb els madianites?", "Amb qui d'ells va contraure matrimoni?", "Estaven els madianites a favor dels israelites?", "Què van fer Oreb i Zeeb?", "Quan van deixar d'existir els madianites?" ]
{ "answer_end": [ 38, 82, 144, 144, 354, 461, 685, 804, 854, 953, 1088, 1205, 1276, 1448, 1552 ], "answer_start": [ 0, 60, 76, 43, 276, 411, 596, 765, 765, 856, 1045, 1122, 1207, 1327, 1327 ], "input_text": [ "Una tribu beduïna.", "De Madian.", "Un fill d'Abraham a través de la seva esposa Queturà.", "Segons el Gènesi.", "Amb la Qenites (o quenites).", "Moisès germà-en-llei o el pare-en-llei.", "Són coneguts com a Agrais una tribu àrab de la regió entre la mar Roja i l'Eufrates.", "Sí.", "Sota el nom de Madyan o Midyan.", "A l'est de la mar Morta, cap a Aràbia i part del Sinaí.", "40 anys.", "Amb Siporà, filla de Jetró.", "No.", "Van saquejar territori dels israelites aliats als amalequites i als \"fills de l'est\" (els ismaïlites o àrabs).", "Quan Oreb i Zeeb foren derrotats a Gibeon." ] }
mitologia
Els esparciates o iguals (grec antic: homoioi; llatí homoei) era el nom amb què s'anomenava als ciutadans d'Esparta a l'antiguitat. El terme ve del grec antic Ὅμοιοι, Hómoioi, que significa literalment «els semblants» en oposició als que tenia alguna classe de limitació (hypomeiones, ὑπομείονες). S'utilitzava igualment la traducció «els pars» per posar l'accent sobre el caràcter aristocràtic d'Esparta. La distinció entre ciutadans espartans no formava part de les antigues lleis i no és esmentada abans de Xenofont, que adscriu aquesta institució a Licurg. Cada homoei tenia un tros de terra, però amb el temps alguns ciutadans van perdre les seves terres per diverses causes, i com que llavors no podien contribuir a les despeses de la syssitia i perdien alguns drets rebaixant la seva condició, va sorgir la condició d'hipomeió. Els homoei van tenir tot el poder polític a Esparta i exercien quasi tots els càrrecs públics. Els criteris de la ciutadania espartana eren particularment selectius. Els esparciates havien de descendir d'un pare ciutadà i d'una mare filla de ciutadà. A més, per tenir l'estatut d'esparciata, els individus havien d'aconseguir l'agogé, l'educació espartana del ciutadà. Finalment, tenien l'obligació de participar en el banquet dels ciutadans, el syssition, portant-hi la seva quota d'aliments, o pagant-la. El cos dels esparciates era tan restringit que s'estima el seu nombre en uns 1.200 en el moment de la gran derrota d'Esparta en la lluita contra Tebes a Leuctres (371 aC). Les pèrdues, probablement de l'ordre de 400 hoplites, privaren la ciutat d'un terç del cos cívic. La pèrdua d'influència d'Esparta al segle iii aC quedaria vinculada a aquesta restricció del nombre dels esparciates, fenomen designat pels historiadors pel nom d'oligantropia. La traducció clàssica «els Iguals», que va ser recuperat amb la Revolució Francesa, és de fet inexacta. El terme no el van utilitzar els primers historiadors grecs, Heròdot i Tucídides. Es troba per contra en els escrits de Xenofont i d'Aristòtil.
[ "Què eren els esparciates?", "Quin altre nom rebien?", "D'on prové el mot?", "I què vol dir?", "Què no pertanyia a les antigues lleis?", "Es menciona això abans de Xenofont?", "Com va aparèixer la categoria d'hipomeió?", "Qui eren els més poderosos?", "Quines condicions s'havien de complir perquè algú arribés a ser considerat esparciata?", "Què més s'havia d'assolir?", "I, a la fi, què estaven obligats a fer?", "Quants hi havia quan van ser vençuts en la batalla contra Tebes a Leuctres?", "Es considera que van perdre poder per aquesta limitació a l'hora d'esdevenir esparciata?", "Quan va retornar el terme \"els Iguals\"?", "És una traducció correcta?" ]
{ "answer_end": [ 130, 24, 174, 296, 482, 518, 833, 928, 1084, 1202, 1340, 1503, 1728, 1871, 1891 ], "answer_start": [ 0, 0, 132, 176, 406, 483, 561, 835, 930, 1086, 1204, 1342, 1342, 1789, 1789 ], "input_text": [ "El nom amb què s'anomenava als ciutadans d'Esparta a l'antiguitat.", "Iguals.", "Del grec antic Ὅμοιοι, Hómoioi.", "Significa literalment \"els semblants\" en oposició als que tenia alguna classe de limitació (hypomeiones, ὑπομείονες).", "La distinció entre ciutadans espartans.", "No.", "Cada homoei tenia un tros de terra, però amb el temps alguns ciutadans van perdre les seves terres per diverses causes, i com que llavors no podien contribuir a les despeses de la syssitia i perdien alguns drets rebaixant la seva condició, va sorgir la condició d'hipomeió.", "Els homoei.", "Havien de descendir d'un pare ciutadà i d'una mare filla de ciutadà.", "Per tenir l'estatut d'esparciata, els individus havien d'aconseguir l'agogé, l'educació espartana del ciutadà.", "Tenien l'obligació de participar en el banquet dels ciutadans, el syssition, portant-hi la seva quota d'aliments, o pagant-la.", "S'estima el seu nombre en uns 1.200.", "Sí.", "Va ser recuperat amb la Revolució Francesa.", "No." ] }
mitologia
Segons la mitologia grega, Acamant o Acames (en grec antic Ἀκάμας, en llatí Akamant), fou un heroi, fill de Teseu i de Fedra. Va anar en ambaixada a Troia juntament amb Diomedes per reclamar Helena abans de l'inici de la guerra. Allà el va veure Laòdice, filla de Príam, que s'enamorà d'ell. La noia va confessar el seu amor a la dona de Perseu, Filòdia, que va decidir ajudar-la. Va persuadir el seu marit, que era rei de Dardània, ciutat aliada i veïna de Troia, perquè convidés els dos joves per separat a un banquet i els posés de costat, dient que Laòdice era una cortesana de l'harem de Príam. A l'acabar el banquet estaven casats. D'aquesta unió nasqué un fill de nom Múnit, que va ser educat a la casa de Príam per la seva besàvia Etra, mare de Teseu, que en aquell moment era una esclava captiva d'Helena. Quan va haver caigut Troia, Múnit va tornar amb el seu pare, que el va portar amb ell cap a l'Àtica, però va morir a Olint, quan el va picar una serp. Acamant va ser un dels guerrers que s'introduïren a la ciutat amb el cavall de Troia en l'assalt definitiu. En retornar a Grècia va parar a Tràcia on es va enamorar de Fil·lis, cosa que el va fer quedar molt de temps en aquell país. Després va anar a Xipre on va fundar una colònia. S'explica que va morir allí al caure sobre la seva espasa des dalt el cavall. També s'explica la mateixa història referida al seu germà Demofont. El seu nom fou donat a un cap de Xipre, a una ciutat a Frígia i a una tribu de l'Àtica (els acamàntides).
[ "Qui era Acamant?", "Quin altre nom rebia?", "I qui eren els seus pares?", "Per què va viatjar a Troia?", "Qui va enamorar-se d'ell?", "De qui era filla?", "Qui va assistir-la en aquesta relació?", "De què va convèncer aquesta al seu espòs?", "Van contraure matrimoni els joves al final?", "Com es deia el fill que van tenir?", "On va ser criat?", "On va perdre la vida Múnit?", "Va participar Acamant en la guerra de Troia?", "On va morir?", "Què es va anomenar en honor seu?" ]
{ "answer_end": [ 98, 43, 124, 227, 290, 269, 379, 598, 636, 680, 718, 937, 1072, 1276, 1499 ], "answer_start": [ 27, 27, 100, 126, 229, 246, 292, 381, 600, 638, 682, 843, 966, 1199, 1395 ], "input_text": [ "Un heroi.", "Acames.", "Teseu i Fedra.", "Per reclamar Helena abans de l'inici de la guerra.", "Laòdice.", "De Príam.", "La dona de Perseu, Filòdia.", "De què convidés els dos joves per separat a un banquet i els posés de costat, dient que Laòdice era una cortesana de l'harem de Príam.", "Sí.", "Múnit.", "A la casa de Príam.", "A Olint.", "Sí.", "A Xipre.", "Un cap de Xipre, una ciutat a Frígia i una tribu de l'Àtica (els acamàntides)." ] }
books
El cor de mossèn Joan estava amarat de fel. Dins de l'ermita que el gloriós Sant Antoni té dedicada sobre la riera del Biern, disposava's a celebrar la missa de l'alba, que, segons costum immemorial, devien oir els pastors i veïns del comú de Vall de Pedres, abans de tirar les ramades a l'empriu, en la diada d'aquest Sant Patró. Per més que l'animació era gran, part del fora de la capella, i que el jovent puntejava corrandes al so dels flabiols i jugava a la virolla, on s'hi rifaven coques ensucrades, i que els bels de les ovelles i els bramuls de les vaques eren chorejats per les esquellotades de manyacs i guies, i pels alegres repics de la campana de l'ermita; i, per més que tot somreia amb aquell esplet de vida muntanyenca que tant plaïa a l'esperit senzill del bon Rector, son cor estava amarat de fel. Aquells cents i milers de bèsties que rodejaven l'ermita, no obeïen pas, com antany, a un sol majoral, ni eren guiades per uns mateixos rabadans ni ramaders. Ben al contrari, perquè el contrapunt del senyor de Serra-Bruna amb el poble, capitanejat pel Cerdà, havia dividit les voluntats, sembrant rancúnies i mals averanys. Uns, de bona o mala gana, restaven a l'ombra ensopidora del poder, vell i rutinari, representat per don Eudald; però els demés, menestrals i terralloners en sa gran majoria, buscaven la perduda, enlluernats pels esclats de valentia, o millor dit, de poca vergonya, del poll ressuscitat que els engalipava amb parlaments de redempció i llibertat, parlaments dels quals aquells infeliços sols n'entenien les paraules que feien bon so. Alguns, els prudents, se reservaven, quedant-se a casa, disposats a fregar-se les mans de goig, fos qui fos el que anés de morros per terra. D'una part i altra s'havien concertat llurs ramades i reclutat les gallorses a qualsevol preu, i, més o menys endemoniats, anaven uns i altres a l'empriu tot dient-se: -Veurem qui podrà més: si el xavo o la pesseta. Els del Cerdà, més matiners, ocuparen tot l'herbei en front de la capella; els del senyor, arribats més tard, tractaren de trobar-hi plaça, mes foren rebuts amb els garrots alts i les fones armades, estant de poc com ja no esclatà la lluita abans de la missa. Més prudents aquests, decantaren per la dreta avall, passaren el Biern i s'arremolinaren a la solana, resignant-se a oir la missa des de lluny, igual que el ca (per mala comparança) espera el rosegó de pa a respectuosa distància de la taula d'on l'han rebutjat. Mentrestant, aquells, amb pasades dels flabiols i repics de les esquelles, galejaven alegrement lo que en deien son primer triomf. I el bondadós mossèn Joan, gastat son prestigi després de desficiar-se inútilment per conciliar els interessos de tots, demanant seny als esbojarrats i amainant les passions de sos aimats feligresos pels quals no havia planyut mai salut i estalvis, mirava esglaiat a sos peus la mina a punt de rebentar, impotent per a apagar-la, retut per la tossuderia, aparentment bondadosa i campetxana, de don Eudald, la pilleria, tapada amb fums de redemptor, del Cerdà, la ignorància dels terralloners i la indolència, estúpidament interessada, dels que podien i devien imposar-se a tots. Compteu, doncs, si en tindria, de fel al cor! I, en tant celebrava els divinals misteris oferint-se per la salut de sos amats feligresos, no podia sostreu-re's de fer història retrospectiva, suggerint-li ben amargantes reflexions.
[ "Què es commemorava a l'ermita que està al riu Biern?", "Com era l'ambient del lloc?", "Es feien cas els animals que hi havia allà?", "Els pasturava algú?", "Com estaven dividides les persones de l'indret?", "I la resta què cercava?", "Què van dur a terme els que van actuar amb prudència?", "On estaven els treballadors del Cerdà?", "I com van ser acollits els del senyor?", "On van dirigir-se al final?", "Qui festejava per allà?", "Havia intentat en mossèn Joan complaure a tothom?", "Què estava observant?", "Per qui se sentia reptat?", "Què no podia deixar de fer?" ]
{ "answer_end": [ 167, 785, 888, 974, 1252, 1335, 1669, 2005, 2129, 2292, 2538, 2783, 2887, 3162, 3353 ], "answer_start": [ 44, 343, 817, 921, 1000, 1259, 1583, 1932, 2007, 2205, 2467, 2587, 2834, 2915, 3302 ], "input_text": [ "La missa de l'alba.", "L'animació era gran, el jovent puntejava corrandes al so dels flabiols i jugava a la virolla, els bels de les ovelles i els bramuls de les vaques eren chorejats per les esquellotades de manyacs i guies, i pels alegres repics de la campana de l'ermita; i tot somreia amb aquell esplet de vida muntanyenca que tant plaïa a l'esperit senzill del bon Rector.", "No.", "No.", "Uns, de bona o mala gana, restaven a l'ombra ensopidora del poder, vell i rutinari, representat per don Eudald.", "La perduda.", "Se reservaven, quedant-se a casa, disposats a fregar-se les mans de goig.", "Ocuparen tot l'herbei en front de la capella.", "Amb els garrots alts i les fones armades.", "Decantaren per la dreta avall, passaren el Biern i s'arremolinaren a la solana.", "Aquells, amb pasades dels flabiols i repics de les esquelles.", "Sí.", "Mirava esglaiat a sos peus la mina a punt de rebentar.", "Per la tossuderia, aparentment bondadosa i campetxana, de don Eudald, la pilleria, tapada amb fums de redemptor, del Cerdà, la ignorància dels terralloners i la indolència, estúpidament interessada, dels que podien i devien imposar-se a tots.", "Història retrospectiva." ] }
books
Al mateix temps, en una altra casa diuen: -Això deu estar molt malament; perquè abans sentíem tot sovint el combregar i justament ara no el sentim mai: es coneix que els deuen haver donat ordre de no tocar la campaneta per no acabar-nos d'espantar més. Escoltin-se vostès mateixos a la gent: escoltin-se-la. -¿I doncs, senyora Quima, quan n'eixirem d'aquest preu fet? -Ai, què sé jo, pobra de mi! Ja li asseguro, tant m'estimo si em creu com si no em creu, que ja voldria que n'haguéssim sortit. -Ai, filla! no cal que m'ho juri, prou que la crec. -Dona, si és un fàstic! Els altres anys, una amb qualsevol cosa passava, i vol dir que, traballotejant una mica amb pena o amb dolor, anàvem tirant la barca endavant… però ara! A fe que jo no só dona de disbauxis; perquè, la vritat, una sempre s'ha criat amb la regleta; però, francament, en lo fort de la calor, sempre, quatre tallets de tomàtec i, ara la tallada de meló, ara la miqueta de la fruita… vamos, m'agradava: i al pensar que avui… -No me'n parli, que m'hi torno boja i ja no sé a on girar-me. Afiguri's que a casa, ¡bah, ja ho sap! som set; tres criatures que no sé d'on han sortit, que mai tenen prou de res, capassos de menjar-se l'espritatuo. Miri, anava a comprar un quarto de gallina magre, i me'n volien trenta dos quartos, trenta dos quartos, filla! que jo no sé com el govern no hi posa mà, caramba! que en aquestes coses hi hauria d'anar amb molt rigor; i si això dura… faci'm el favor de dir-me, ¿què fem?
[ "Què s'escoltava abans segons el primer interlocutor?", "I es percep ara?", "Considera que és positiu que això sigui així?", "Quin és el motiu pel qual creu que ha ocorregut aquest fet?", "Com es diu aquesta primera persona que ha parlat?", "Què li pregunta el segon interlocutor?", "Ho sap ella?", "Li hauria agradat a la senyora Quima que haguessin eixit?", "L'altra persona és una dona també?", "Podia anant la senyora Quima sobrevivint aquests últims anys?", "I ara?", "Quantes persones són a la família de l'altre dona?", "I què volia adquirir aquesta senyora?", "Quant li va costar?", "Pensa que el cost dels productes hauria de ser una cosa inflexible?" ]
{ "answer_end": [ 117, 150, 150, 251, 332, 367, 382, 494, 570, 713, 990, 1100, 1255, 1289, 1422 ], "answer_start": [ 42, 118, 43, 152, 42, 308, 368, 461, 496, 572, 715, 1054, 1213, 1257, 1373 ], "input_text": [ "El combregar.", "No.", "No.", "Que els deuen haver donat ordre de no tocar la campaneta per no acabar-los d'espantar més.", "Senyora Quima.", "Que quan n'eixiran d'aquest preu fet.", "No.", "Sí.", "Sí.", "Sí.", "No.", "Set.", "Un quarto de gallina magre.", "Trenta dos quartos.", "Sí." ] }
books
-Com a representant, doncs, de la família Montbrió- digué solemnement -vinc jo avui a demanar a la noble família de Serra-Bruna la mà de sa filla Montserrat per a mon nebot, en Ramon de Montbrió… La poltrona de don Eudald cruixí a impuls d'una sacsejada nerviosa de son propietari, que degué ésser d'alguna potència per a arribar a somoure aquella massa apàtica. Sos ulls i boca, que ja semblava no podien obrir-se més, trobaren encara alguna franquícia que els hi permeté una major expansió. Permanesqué un moment com entontit. Després girà la vista envers sa esposa, com preguntant-li: «Has sentit, Dolors?». Aquesta continuà amb la vista baixa, sense que semblés que la petició del senyor Rector l'hagués afectada gran cosa, per lo menys en el mateix sentit que a son espòs. Per fi, com aquella escena es prolongava ja massa i mossèn Joan no donava senyals de sortir de son mutisme, esperant la contesta, li fou forçós a don Eudald revenir-se i parlar. -Mossèn Joan- digué amb veu tremolosa: -m'ha sorprès tant sa petició, que, sinó perquè conec a vostè de tants anys i el tinc per home sèrio i formal, me creuria que es tracta d'una burla… -Don Eudald!…- exclamà el Rector, ferit per semblants paraules. -Ja veurà: perdoni- afegí precipitadament aquell, al compendre sa imprudència, fins amb el gesto de protesta que féu sa pròpia muller. -Vaja, vull dir que m'ha estranyat tant sa demanda, que… vaja, no sé com dir-li que és impossible. I, mentre es regirava en son setial, amb visibles mostres de sufocació, mossèn Joan no perdia la calma, coneixent com coneixia suficientment a son feligrès, a part de què ja hi comptava en trobar alguna resistència en sa proposició. -Miri, don Eudald- digué amorosament: -jo parteixo de la base de què sa filla és una minyona de totes prendes morals i materials. Les primeres, tal volta més que vostès mateixos estic jo en situació d'apreciar-les. Les segones, a la vista estan de tothom i pregonades són per tota la muntanya. Crec que fins un príncep podria honrar-se amb la seva mà. I, no obstant i això, no he cregut tan gran despropòsit patrocinar les pretensions de mon nebot que, a part de l'afecte que li tinc per la sang que porta, no és pas un partit d'escarnir. Les qualitats materials, vostès les han pogudes apreciar, i de les morals, fins a on vostès no alcancin, ne surto jo per fiador. És jove, actiu i treballador; amo d'un patrimoni que, si bé no és comparable amb el de Serra-Bruna, és de lo milloret que hi ha en aquella plana, ben sanejat i lliure de cargues. Jove, amb salut de ferro, ric i amb títol acadèmic, no dubti que pot mirar un poc amunt i trucar a moltes portes, amb la seguretat de què no serien pas sordes.
[ "Què sol·licitava en mossèn Joan?", "Per a qui?", "Què va grinyolar?", "Com va reaccionar físicament don Eudald a les paraules del rector?", "Va causar-li impacte a la dona la demanda d'en mossèn Joan?", "Com va dirigir-se don Eudald a mossèn Joan?", "Pensaria que l'està prenent el pèl si no fos pel fet que fa molt de temps que es coneixen?", "Li fa mal al clergue el que ha dit?", "Es disculpa don Eudald amb ell?", "És possible el que demana mossèn Joan?", "Com descriu el rector a la Montserrat?", "Creu que és una estupidesa comentar les intencions del seu nebot?", "Què diu que ha pogut valorar don Eudald i la seva esposa d'en Ramon?", "Com exposa al seu nebot?", "Considera que tindria moltes opcions matrimonials en Ramon?" ]
{ "answer_end": [ 158, 197, 232, 613, 730, 997, 1146, 1210, 1260, 1444, 1807, 2126, 2274, 2576, 2684 ], "answer_start": [ 72, 159, 200, 367, 615, 960, 999, 1148, 1212, 1367, 1679, 2053, 2218, 2347, 2578 ], "input_text": [ "Vine ell avui a demanar a la noble família de Serra-Bruna la mà de sa filla Montserrat.", "Per a son nebot, en Ramon de Montbrió.", "La poltrona de don Eudald.", "Sos ulls i boca, que ja semblava no podien obrir-se més, trobaren encara alguna franquícia que els hi permeté una major expansió; permanesqué un moment com entontit; i després girà la vista envers sa esposa, com preguntant-li: \"Has sentit, Dolors?\".", "No.", "Amb veu tremolosa.", "Sí.", "Sí.", "Sí.", "No.", "Com una minyona de totes prendes morals i materials.", "No.", "Les qualitats materials.", "És jove, actiu i treballador; amo d'un patrimoni que, si bé no és comparable amb el de Serra-Bruna, és de lo milloret que hi ha en aquella plana, ben sanejat i lliure de cargues; jove, amb salut de ferro, ric i amb títol acadèmic.", "Sí." ] }
books
Jo també volia cridar; però, de la manera que sol resultar en un somni pesat, el meu pit s'esfreixurava, els músculs de la meva gargamella es dilataven, sobrepassant tal volta els límits que la bona emissió de la veu reclama, i no podia produir sinó un xiscle sord, semblant al d'una serp espantada. I mentrestant gambejava de quatre grapes, xipollejant, fugint de les llumenetes fosfòriques que brillaven en l'aigua, i que, en la meva terror, me feien l'efecte d'ullets horribles, trets a espiar-me per l'abisme, que se'm volia dragar. Donava voltes… havia perdut l'orientació de la barca… m'encaminava cap a on sonava trepeig, amb l'esperança de trobar algun company; i, quan el trepeig s'apagava, m'estemordia, creia haver errat el camí, tirava per altres indrets, i, per totes parts m'eixien al pas les fantasmes d'aquella nit infernal, obligant-me a la retirada. Per fi, entre el brogit, m'arribà una remor de veus. Vaig aturar-me, i entenguí algunes paraules d'un diàleg ràpid. -…averies? -Sí, sota sa regala: es folrat de proa… -Vararem sa llanxa… -Esbotzada. -…la noia? -No sé. -Governeu vós… dret a fil del vent… Marianna! Marianna!
[ "Què volia fer el protagonista del text?", "Què li ocorria al seu tòrax?", "I a la gola?", "Afectava això a la seva veu?", "Com?", "Com es descriu aquest?", "De què intentava escapar el narrador?", "Què li semblava que eren?", "On es dirigia?", "Què sentia el personatge quan el soroll no s'escoltava?", "Com reaccionava llavors?", "Quan va detenir-se?", "S'havia espatllat alguna cosa?", "Sobre qui es pregunta més endavant?", "I com es diu?" ]
{ "answer_end": [ 21, 103, 151, 224, 264, 298, 416, 480, 627, 712, 766, 935, 1033, 1077, 1140 ], "answer_start": [ 0, 78, 105, 153, 228, 250, 300, 444, 591, 673, 673, 876, 984, 1067, 1067 ], "input_text": [ "Cridar.", "Que s'esfreixurava.", "Que els músculs es dilataven.", "Sí.", "No podia produir sinó un xiscle sord.", "És semblant al d'una serp espantada.", "De les llumenetes fosfòriques que brillaven en l'aigua.", "Ullets horribles.", "Cap a on sonava trepeig.", "S'estemordia.", "Tirava per altres indrets.", "Quan l'arribà una remor de veus.", "Sí.", "Sobre una noia.", "Marianna." ] }
vilaweb
L'ex-president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha dit en la seva declaració del Tribunal Suprem espanyol que ‘no pot descartar' que el referèndum es pagués amb diners públics. Això contradiu les declaracions que va fer al congrés espanyol el febrer del 2018, quan va assegurar que no s'hi havien dedicat diners públics. Ha dit que el govern espanyol va enviar informació provinent de la intervenció de la Generalitat a la Fiscalia General de l'Estat i la fiscalia del Tribunal de Comptes nou vegades, però que no es pot descartar ‘engany' per part del govern. Pel que fa a la violència del Primer d'Octubre, s'ha desvinculat de l'operatiu policíac. ‘Jo no m'ocupava de l'operatiu policíac, portava la direcció política', ha dit. Ha culpat la Generalitat de la violència dient que si el govern no hagués ‘cridat a votar en un referèndum il·legal' no hi hauria imatges de ‘persones i policies lesionats'. Ha defensat l'actuació dels policies traslladats a Catalunya. ‘La policia i la Guàrdia Civil van prestar una funció molt important en defensa dels interessos generals de tots', ha manifestat. I ha afegit que ‘té la millor opinió' sobre ells. Quan la defensa de Jordi Cuixart ha mostrat un vídeo amb valoracions de votants del referèndum lamentant l'actuació de la policia a Sant Carles de la Ràpita i on també es veien càrregues, Rajoy ha dit lamentar ‘molt aquestes imatges'. ‘No m'agraden ni aquestes ni unes altres, per això l'obligació dels dirigents és treballar perquè no hi hagi les condicions per veure aquestes imatges', ha afegit. Vegeu el vídeo íntegre de la compareixença de Mariano Rajoy: A diferència dels acusats, Mariano Rajoy, ha hagut de respondre a totes les preguntes que li han fet, també a les dels advocats de Vox. Fins ara els acusats no havien volgut respondre a les seves preguntes. Calendari del judici contra el procés Aquest dimecres 27 de febrer són cridats a declarar: Joan Tardà, Artur Mas, Soraya Sáenz de Santamaría, Cristóbal Montoro, Mariano Rajoy, Marta Pascal, Núria de Gispert, Eulàlia Reguant i Antonio Baños. També hi havia convocat el president del Parlament, Roger Torrent, qui ahir va anunciar que no aniria a declarar perquè havia de presidir el ple d'avui. Les declaracions continuaran demà, dijous. I si tot va tal com es preveu passaran per la sala del Tribunal Suprem espanyol tots aquests representants polítics: Iñigo Urkullu, Gabriel Rufián, Albano-Dante Fachin, Ernest Benach, Ada Colau, Juan Ignacio Zoido, Xavier Domènech, Josep Ginesta, Francesc Iglésias i Adrià Comella.
[ "Qui és Mariano Rajoy?", "Què ha exposat al Tribunal Suprem espanyol?", "Va dir el mateix el febrer del 2018?", "Què va trametre el govern espanyol segons ell?", "De què no s'encarregava?", "I de què tenia cura, llavors?", "Està d'acord amb com van obrar els policies de l'1-O?", "Què va ensenyar la defensa de Jordi Cuixart?", "I què opina Rajoy d'aquest vídeo?", "Ha contestat a tot el que se li ha inquirit?", "Els magistrats de Vox també li han fet preguntes?", "Qui testimoniarà el 27 de febrer?", "Qui és Roger Torrent?", "Per què no assistirà al judici?", "Qui donarà el seu testimoni a la sala del Tribunal Suprem espanyol?" ]
{ "answer_end": [ 49, 178, 322, 562, 692, 722, 967, 1335, 1382, 1709, 1743, 2055, 2122, 2208, 2533 ], "answer_start": [ 0, 36, 180, 324, 654, 694, 907, 1149, 1337, 1636, 1711, 1854, 2081, 2109, 2255 ], "input_text": [ "L'ex-president del govern espanyol.", "Que no pot descartar que el referèndum es pagués amb diners públics.", "No.", "Informació provinent de la intervenció de la Generalitat a la Fiscalia General de l'Estat i la fiscalia del Tribunal de Comptes nou vegades, però que no es pot descartar engany per part del govern.", "De l'operatiu policíac.", "De la direcció política.", "Sí.", "Un vídeo amb valoracions de votants del referèndum lamentant l'actuació de la policia a Sant Carles de la Ràpita i on també es veien càrregues.", "Lamenta molt aquestes imatges.", "Sí.", "Sí.", "Joan Tardà, Artur Mas, Soraya Sáenz de Santamaría, Cristóbal Montoro, Mariano Rajoy, Marta Pascal, Núria de Gispert, Eulàlia Reguant i Antonio Baños.", "El president del Parlament.", "Perquè havia de presidir el ple d'avui.", "Iñigo Urkullu, Gabriel Rufián, Albano-Dante Fachin, Ernest Benach, Ada Colau, Juan Ignacio Zoido, Xavier Domènech, Josep Ginesta, Francesc Iglésias i Adrià Comella." ] }
mitologia
Penèleos (en grec antic Πηνέλεως), va ser, segons la mitologia grega, un heroi beoci que figura entre els pretendents d'Helena. És fill d'Hipàlcim, o Hipalm. Se l'inclou en la llista dels argonautes, però sobretot és famós a la Ilíada. Era un dels pretendents d'Helena. Va comandar, segons el catàleg de les naus, un contingent de dotze naus de Beòcia. Va matar en una batalla Ilioneu i Licó, i va ser ferit per Polidamant. La seva mort no té constància a la Ilíada. Poemes posteriors expliquen que va morir a mans d'Eurípil, el fill de Tèlef. Els grecs van plorar la seva mort i va rebre honors funeraris en una tomba individual, mentre que la majoria d'herois caiguts al camp de batalla rebien una sepultura col·lectiva. Una tradició diferent el feia figurar entre els cabdills que van entrar dins del cavall de fusta i van prendre la ciutat de Troia.
[ "Qui era Penèleos?", "Qui es creu que seria el seu pare?", "On apareix?", "Per quina obra se'l coneix també?", "Què va liderar?", "A qui va donar mort en una guerra?", "I qui va fer-li mal a ell?", "Què diuen altres poemes sobre la seva mort?", "En quin tipus de sepultura va ser enterrat?", "On apareixia en una altra llegenda?" ]
{ "answer_end": [ 126, 156, 198, 234, 351, 391, 422, 542, 629, 852 ], "answer_start": [ 0, 128, 158, 200, 270, 353, 395, 467, 580, 723 ], "input_text": [ "Un heroi beoci que figura entre els pretendents d'Helena.", "Hipàlcim o Hipalm.", "En la llista dels argonautes.", "Per la Ilíada.", "Un contingent de dotze naus de Beòcia.", "A Ilioneu i Licó.", "Polidamant.", "Que va morir a mans d'Eurípil, el fill de Tèlef.", "En una tomba individual.", "Entre els cabdills que van entrar dins del cavall de fusta i van prendre la ciutat de Troia." ] }
vilaweb
El tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena declara com a testimoni avui en el judici a l'Audiència espanyola contra el major Josep Lluís Trapero. I en les respostes a les preguntes del fiscal, Baena malda per incriminar Trapero, presentant fins i tot correus electrònics desconeguts, o que no havien estat incorporats a la causa per rebel·lió contra l'ex-cúpula dels Mossos. Baena ha arribat a dir sense cap prova concloent que Trapero i el president Carles Puigdemont ‘es van reunir en secret'. Però no diu quan ni on. El fiscal li ha demanat com és que ho sabia, i Baena ha respost que té un correu electrònic de Puigdemont a la seva secretària amb data del 20 d'octubre, on el president adjunta una carta que vol lliurar a Trapero, agraint-li la feina feta l'1-O en contraposició amb la violència de la policia espanyola i solidaritzant-se amb ell per la persecució judicial de què era objecte. En la carta hi ha una referència de Puigdemont, indeterminada, a una ‘reunió a porta tancada' que havien tingut. Concretament diu: ‘començo dient-te allò que et vaig dir en una reunió a porta tancada: si totes les autoritats públiques observessin i interpretessin els drets constitucionals de la nostra societat de la manera com ho has fet sempre molts dels problemes que la societat té amb la constitució no existirien.' I sobre això basa Baena la seva afirmació d'una ‘reunió secreta'. Res més. Ni tan sols no ha sabut dir si Trapero va arribar a rebre mai aquesta carta. Però no només això. Baena ha llegit ‘començo dient-te allò que et vaig dir en una reunió a porta tancada', i l'advocada Tubau li ha fet veure, en el seu torn de preguntes, que ha mentit, que ha llegit malament la carta, perquè no deia ‘…allò que et vaig dir en una reunió', sinó ‘allò que vaig dir en una reunió'. És a dir, que en la reunió tant podia haver-hi hagut Trapero com no, i que en tot cas no hauria estat l'únic interlocutor del president. És una missiva que el fiscal ha provat d'incorporar a la causa, però l'advocada de Trapero, Olga Tubau, ha protestat perquè aquest document no hi constava fins ara, no en tenien coneixement i el darrer moment en què la fiscalia hauria hagut d'incorporar-la era en el tràmit de qüestions prèvies. I no ho va fer. La presidenta del tribunal, Concepción Espejel, ha acceptat la protesta de Tubau i no ha incorporat la carta, però tanmateix Baena ha arribat a llegir-la en veu alta d'una manera gairebé íntegra. En veient que Baena no sabia dir si el major l'havia rebuda, el fiscal l'ha deixada córrer. Baena ha parlat de més correus electrònics, tots intervinguts per la Guàrdia Civil, com ara un de l'ex-eurodiputat d'ERC Josep Maria Terricabras felicitant Trapero per la gestió dels atemptats del 17-A, i presentant-lo com si fos una prova de la connivència del major amb el full de ruta independentista. Daniel Baena, àlies Tácito, declara al judici contra Trapero i Laplana
[ "Qui és Daniel Baena?", "Contra qui ha presentat el seu testimoni?", "On ho ha fet?", "Amb què inculpa a Trapero?", "Què ha afirmat sobre ell i Puigdemont?", "Dona més detalls pel que fa a aquesta reunió?", "Segons ell, com podia tenir coneixement d'això?", "A què s'al·ludia també en aquesta carta?", "Va confirmar Baena si Trapero va acabar tenint-la en les seves mans?", "De què l'ha advertit la magistrada Tubau, però?", "Per quin motiu no deia la veritat?", "Què ha intentat dur a terme el fiscal amb aquesta carta?", "Per què s'ha queixat Tubau d'això?", "Què va ocórrer quan Baena no sabia si Trapero va rebre la carta o no?", "Quin altre mail va comentar en el judici?" ]
{ "answer_end": [ 50, 152, 116, 381, 502, 526, 904, 1017, 1478, 1698, 1792, 1993, 2225, 2529, 2834 ], "answer_start": [ 0, 38, 38, 201, 383, 504, 528, 906, 1403, 1589, 1700, 1931, 1995, 2439, 2531 ], "input_text": [ "El tinent coronel de la Guàrdia Civil.", "Contra el major Josep Lluís Trapero.", "A l'Audiència espanyola.", "Va presentar correus electrònics desconeguts, o que no havien estat incorporats a la causa per rebel·lió contra l'ex-cúpula dels Mossos.", "Que es van reunir en secret.", "No.", "Baena ha respost que té un correu electrònic de Puigdemont a la seva secretària amb data del 20 d'octubre, on el president adjunta una carta que vol lliurar a Trapero, agraint-li la feina feta l'1-O en contraposició amb la violència de la policia espanyola i solidaritzant-se amb ell per la persecució judicial de què era objecte.", "Hi ha una referència de Puigdemont, indeterminada, a una reunió a porta tancada que havien tingut.", "No.", "De què ha mentit, que ha llegit malament la carta.", "Perquè no deia \"…allò que et vaig dir en una reunió', sinó ‘allò que vaig dir en una reunió\".", "L'ha provat d'incorporar a la causa.", "Perquè aquest document no hi constava fins ara, no en tenien coneixement i el darrer moment en què la fiscalia hauria hagut d'incorporar-la era en el tràmit de qüestions prèvies.", "En veient que Baena no sabia dir si el major l'havia rebuda, el fiscal l'ha deixada córrer.", "Un de l'ex-eurodiputat d'ERC Josep Maria Terricabras felicitant Trapero per la gestió dels atemptats del 17-A, i presentant-lo com si fos una prova de la connivència del major amb el full de ruta independentista." ] }
bios
Diana Morant Ripoll (Gandia, València, 25 de juny de 1980) és una enginyera de telecomunicació i política valenciana, alcaldessa de Gandia (València) entre el 13 de juny de 2015 el 11 de juliol de 2021 i Secretària General del PSPV en Gandia des del 2014. També ha sigut diputada en la Diputació de València des de juliol del 2015 fins a maig del 2017. Va iniciar la seua carrera política al Partit socialista Obrer Espanyol (PSOE) l'11 de juny de 2011. Des del 12 de juliol de 2021 és Ministra de Ciència i Innovació del govern d'Espanya. Diana Morant va nàixer a Gandia (València) el 25 de juny de 1980 al si d'una família on és la major de dos germanes. Va viure la seua infància a cavall entre el barri gandià de Corea i la Platja de Gandia, on passava llargues temporades amb la seua família. Va estudiar Educació General Bàsica (EGB) al col·legi Abat Solà de Gandia i, més tard, va cursar el Batxillerat Unificat Polivalent (BUP) i el Curs d'Orientació Universitària (COU) a l'Institut María Enríquez de Gandia. Va estudiar a la Universitat Politècnica de València Enginyeria en Telecomunicacions, obtenint la titulació en 2007. Després de diversos anys exercint la seua carrera professional com a enginyera, en febrer del 2011 va ser convidada per l'aleshores alcalde de Gandia José Manuel Orengo, a formar part de la candidatura del PSPV-PSOE de Gandia en les eleccions locals del 24 de maig del 2011. en la candidatura, va ocupar el lloc número 5 de la llista electoral. En aquelles eleccions, el PSPV-PSOE va obtindre 10 regidors, i va ser nomenada oficialment regidora de l'Ajuntament de Gandia l'11 de juny de 2011. Durant la legislatura, de 2011 a 2015, va ser regidora en l'oposició. En maig del 2014, José Manuel Orengo, aleshores Secretari General del PSPV de Gandia, anuncia que feia un pas enrere i renunciava a la secretaria general del partit. Diana Morant, aleshores secretària d'organització, va anunciar la seua candidatura a liderar el partit en Gandia. En juny de 2014 va ser elegida Secretària General dels socialistes gandians. En octubre del 2014, Diana Morant presenta la seua candidatura al procés de primàries que el PSPV va posar en marxa per escollir als seus candidats i candidates a alcaldes i alcaldesses. La seua va ser l'única candidatura presentada, amb la qual cosa va ser proclamada candidata del PSPV-PSOE a l'alcaldia de Gandia per a les eleccions de maig del 2015. En les eleccions municipals del 2015, el PP va obtindre 12 edils, el PSPV-PSOE 7, la coalició Més Gandia 5 i Ciutadans 1. Tres setmanes després, el 13 de juny del 2015, al ple d'investidura, Diana Morant va obtindre el suport dels regidors del PSPV, Més Gandia i l'edil de Ciutadans, aconseguint així l'alcaldia de Gandia, i posant fi a quatre anys de govern en majoria absoluta del PP. En juliol del 2015 va ser proposada per la comarca de la Safor-Valldigna, amb l'aval de la direcció nacional del PSPV-PSOE i del seu Secretari General, Ximo Puig, com a Diputada Provincial, sent nomenada més tard Diputada delegada de Mancomunitats i Comarcalització en el nou govern provincial presidit per Jorge Rodríguez Gramage. En maig del 2017 va dimitir com a diputada per a centrar-se en el seu treball a l'alcaldia de Gandia. Durant la seua actual etapa com a alcaldessa, Gandia ha estat nomenada Capital Cultural Valenciana, la primera vegada que la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana atorgava aquesta distinció. Una capitalitat que va tindre el seu acte inaugural el 22 de juny de 2017 a la plaça Major de Gandia i per a la qual s'han programat tota una sèrie d'actes repartits al llarg de les quatre estacions de l'any: primavera d'arts plàstiques, estiu d'arts musicals, tardor d'arts literàries i hivern d'arts escèniques i audiovisuals.
[ "Qui és Diana Morant Ripoll?", "Com va començar la seva trajectòria política?", "En quins llocs va residir de petita?", "En què va formar-se?", "Què li va ocórrer el febrer de 2011?", "Quants representants va aconseguir el PSPV-PSOE?", "A qui va substituir com a secretària general del PSV de Gandia el 2014?", "Què va oferir l'octubre del 2014?", "Quins resultats va haver-hi en el plebiscit municipal del 2015?", "Va obtenir al final el càrrec de batllessa?", "Qui va suggerir que fos diputada provincial?", "I amb quina posició va ser designada al final?", "En què ha sigut capdavantera Gandia quan Morant va ser alcaldessa?", "Quan es va celebrar això?", "I com?" ]
{ "answer_end": [ 254, 452, 744, 1102, 1408, 1539, 2053, 2240, 2529, 2730, 2984, 3061, 3465, 3540, 3794 ], "answer_start": [ 0, 353, 657, 798, 1215, 1480, 1716, 2055, 2409, 2600, 2815, 2986, 3230, 3467, 3568 ], "input_text": [ "Una enginyera de telecomunicació i política valenciana, alcaldessa de Gandia (València) entre el 13 de juny de 2015 el 11 de juliol de 2021 i Secretària General del PSPV en Gandia des del 2014.", "Va iniciar la seua carrera política al Partit socialista Obrer Espanyol (PSOE) l'11 de juny de 2011.", "Va viure la seua infància a cavall entre el barri gandià de Corea i la Platja de Gandia.", "Va estudiar Educació General Bàsica (EGB), el Batxillerat Unificat Polivalent (BUP), el Curs d'Orientació Universitària (COU) i Enginyeria en Telecomunicacions.", "Va ser convidada per l'aleshores alcalde de Gandia José Manuel Orengo, a formar part de la candidatura del PSPV-PSOE de Gandia en les eleccions locals del 24 de maig del 2011.", "10 regidors.", "A José Manuel Orengo.", "La seua candidatura al procés de primàries que el PSPV va posar en marxa per escollir als seus candidats i candidates a alcaldes i alcaldesses.", "El PP va obtindre 12 edils, el PSPV-PSOE 7, la coalició Més Gandia 5 i Ciutadans 1.", "Sí.", "La comarca de la Safor-Valldigna, amb l'aval de la direcció nacional del PSPV-PSOE i del seu Secretari General, Ximo Puig.", "Amb la de Diputada delegada de Mancomunitats i Comarcalització.", "Gandia ha estat nomenada Capital Cultural Valenciana.", "El 22 de juny de 2017.", "Amb tota una sèrie d'actes repartits al llarg de les quatre estacions de l'any: primavera d'arts plàstiques, estiu d'arts musicals, tardor d'arts literàries i hivern d'arts escèniques i audiovisuals." ] }
vilaweb
El Consell de Ministres del govern italià ha aprovat aquesta setmana el polèmic decret llei defensat per Matteo Salvini que preveu la confiscació de vaixells i multes de fins a 50.000 euros a ONG que rescaten immigrants al mar. Entre les principals novetats que recull el text sobre ‘mesures urgents d'ordre i seguretat públiques' hi ha l'adjudicació de les funcions de coordinació del control de fronteres terrestres i marítimes al Ministeri de l'Interior, capitanejat per Salvini. Així, serà aquesta autoritat la que tindrà el poder de limitar o vetar l'accés o el trànsit en el mar territorial a les embarcacions que tinguin previst ‘carregar o descarregar materials o persones en violació de les lleis de duanes o immigració vigents'. Concretament, el nou decret llei preveu sancions administratives d'entre 10.000 i 50.000 euros en cas que el comandant del vaixell incompleixi amb les prohibicions o les limitacions imposades, sense perjudici d'aplicar sancions penals. En cas de reiteració, el text contempla també la confiscació immediata de l'embarcació. ‘Orgullós del decret que garantirà un pas més cap a la seguretat del país i dels italians. Els altres parlen, nosaltres fem', afirmava en una piulada Salvini, després de l'aprovació del text al Consell de Ministres. Avís de l'ONU Al maig, les Nacions Unides van instar el govern italià -una coalició entre la Lliga Nord i el Moviment 5 Estrelles– a aturar la tramitació del decret que persegueix multar les ONG i vaixells que rescaten migrants i refugiats al mar. ‘El dret a la vida i el principi de no devolució haurien de prevaldre sempre per damunt de la legislació nacional i altres mesures adoptades en nom de la seguretat nacional', va advertir llavors un grup d'experts independents de l'ONU en una carta formal a l'executiu. Segons els experts, el decret perjudica greument els drets humans dels immigrants, incloent-hi les ‘persones que busquen asil' o aquelles ‘víctimes de tortura'.
[ "Què s'ha autoritzat aquesta setmana?", "Qui advoca per aquest?", "I qui l'ha acceptat?", "Quins canvis hi ha en el document?", "Què podrà fer aquesta autoritat?", "Quins són els detalls del càstig?", "Què passaria si es repetís això?", "Què deia Salvini en una piulada?", "Van intentar parar les Nacions Unides al govern de Salvini?", "De quins partits està compost aquest?", "Què van comentar unes persones expertes independents de l'ONU?", "Què damnifica aquest decret?", "De qui concretament?" ]
{ "answer_end": [ 226, 119, 119, 456, 737, 973, 1061, 1220, 1443, 1409, 1761, 1861, 1955 ], "answer_start": [ 0, 69, 0, 228, 489, 739, 975, 1063, 1302, 1332, 1527, 1816, 1845 ], "input_text": [ "El polèmic decret llei que preveu la confiscació de vaixells i multes de fins a 50.000 euros a ONG que rescaten immigrants al mar.", "Matteo Salvini.", "El Consell de Ministres del govern italià.", "L'adjudicació de les funcions de coordinació del control de fronteres terrestres i marítimes al Ministeri de l'Interior.", "Tindrà el poder de limitar o vetar l'accés o el trànsit en el mar territorial a les embarcacions que tinguin previst carregar o descarregar materials o persones en violació de les lleis de duanes o immigració vigents.", "El nou decret llei preveu sancions administratives d'entre 10.000 i 50.000 euros en cas que el comandant del vaixell incompleixi amb les prohibicions o les limitacions imposades, sense perjudici d'aplicar sancions penals.", "En cas de reiteració, el text contempla també la confiscació immediata de l'embarcació.", "Que estava orgullós del decret que garantirà un pas més cap a la seguretat del país i dels italians; i que els altres parlen i ells fan.", "Sí.", "D'una coalició entre la Lliga Nord i el Moviment 5 Estrelles.", "Que el dret a la vida i el principi de no devolució haurien de prevaldre sempre per damunt de la legislació nacional i altres mesures adoptades en nom de la seguretat nacional.", "Els drets humans.", "Dels immigrants, incloent-hi les persones que busquen asil o aquelles víctimes de tortura." ] }
mitologia
(3908) Nyx és un asteroide que forma part dels asteroides Amor i va ser descobert per Hans-Emil Schuster des de l'Observatori de la Silla, Xile, el 6 d'agost de 1980. Nyx va ser designat al principi com 1980 PA. Posteriorment, en 1999, es va nomenar per Nix, una deessa de la mitologia grega. Nyx orbita a una distància mitjana del Sol d'1,928 ua, i pot apropar-se fins a 1,044 ua i allunyar-se'n fins a 2,812 ua. Té una excentricitat de 0,4587 i una inclinació orbital de 2,182 graus. Triga 977,5 dies a completar una òrbita al voltant del Sol. Nyx és un asteroide proper a la Terra. La magnitud absoluta de Nyx és 17,3. Té un període de rotació de 4,426 hores i un diàmetre de 1 km. El seu albedo s'estima en 0,23. Nyx està classificat en el tipus espectral Vstá assignat al tipus espectral V de la classificació SMASSII i al V de la Tholen.
[ "Què és Nyx?", "A quin tipus de planetoide pertany?", "Qui va trobar-lo per primer cop?", "Des d'on?", "I quan?", "Quin nom va rebre al principi?", "A què es refereix \"Nyx\"?", "Quina trajectòria té?", "Quant pot acostar-se?", "I allunyar-se?", "Quant triga a girar al voltant del Sol?", "És pròxim a la Terra?", "De quant és la seva albedo?" ]
{ "answer_end": [ 26, 62, 104, 143, 165, 210, 291, 346, 380, 412, 544, 583, 715 ], "answer_start": [ 7, 31, 65, 105, 145, 167, 236, 293, 350, 381, 486, 546, 685 ], "input_text": [ "Un asteroide.", "Forma part dels asteroides Amor.", "Hans-Emil Schuster.", "Des de l'Observatori de la Silla, Xile.", "El 6 d'agost de 1980.", "1980 PA.", "A una deessa de la mitologia grega.", "Orbita a una distància mitjana del Sol d'1,928 ua.", "Fins a 1,044 ua.", "Fins a 2,812 ua.", "977,5 dies.", "Sí.", "S'estima en 0,23." ] }
books
I era que, tant a mossèn Esteve com a en Biel, els guiava la fe i l'esperança. Els objectes que els duien a ciutat eren dos: l'un el de respondre mossèn Esteve a l'interrogatori a que el volia sotmetre el bisbe, informat, per un parent de can Bartra entrant a la cúria, de la protecció donada a en Biel per ell; l'altre el d'anar a topar el comte i demanar-li ajuda per al llicenciat de presidi, assedegat d'empendre una vida de pau i de treball. Durant les hores de solitud que havia passat a la torre, havia rumiat molt, en Biel. Havia rumiat i somiat. I tots els seus rumiaments i tots els seus somnis havien anat a parar sempre a una mateixa reflexió: que, amb algú que el protegís, podria encara fer-se home. Per això, el dia que va topar-se en ple bosc amb mossèn Esteve, va semblar que se li obrís el portell de l'esperança, i, buidant totes les angúnies que el consumien, va explicar, fil per randa, al sacerdot, totes les faltes que li pesaven sobre la consciència, tots el seus propòsits espatllats per la malvolença de la gent del poble, tots els seus esclats d'ira en considerar la seva desgràcia, tota la seva fam de justícia, malmesa per la de venjança que feia niar dintre el seu pit la vida de bèstia ferotge que es veia obligat a dur. I en veure l'aire d'amor amb que el capellà escoltava la confessió de les seves culpes, i en escoltar els sanitosos consells amb que l'aconhortava, va créixer més i més el seu afany d'esmena. I en créixer aquest afany, va recobrar coratge, tant de coratge, que fins va demanar al bon vellet la protecció que li mancava per a dur a bon terme les dèries que d'algun temps ençà feien estada dintre el seu magí, i que eren les de convertir la torre del Barbut en masoveria, transformar en hort l'erm que tenia al davant, aprofitar per a sembrats les dues o tres grans clarianes del bosc, i plantar de vinya els terrenys que fossin aptes per al cas. Les obres que caldria fer a la torre eren molt poques. Amb el temps que hi havia tingut el cau, se l'havia anada conjuminant de mica en mica, adobant amb toves i teules que havia trobat arreconades, els coberts espatllats, refent els fogons per coure la minestra, apedaçant les portes esquerdades, i tapant amb pedres i fang els esvorancs dels murs. I això ho havia fet sense esmerçar-s'hi altra cosa que les seves suades; perque, amb tot i el mal nom que tenia la torre, conservava encara quelcom del temps, no aconseguit per cap dels vivents del poble, en que havia sigut habitada per una pila de generacions, que n'havien fet un niu d'amor i de treball, fins que els francesos n'havien foragitat la darrera. D'aleshores datava el nom de torre del Barbut amb que es coneixien aquelles ruïnes, en memòria del capità de l'escamot que va fer-ne la seva caserna i que va morir-hi al cap d'alguns mesos, socarrat per les flames amb que els pagesos varen venjar la gosadia d'haver convertit en torre dominadora de tots els encontorns un angle de la casa. El que havia succeït era que, de generació en generació, el fet havia anat transformant-se, i el capità barbut s'havia convertit en bruixot, i la torre en paratge maleït, del qual convenia apartar-se'n com de la pestilència.
[ "Què orientava a mossèn Esteve i a en Biel?", "Quin objectiu els portava a la ciutat?", "I l'altre?", "En què havia pensat en Biel quan era a la torrassa?", "Què va contar-li a mossèn Esteve?", "Sentia el clergue les preocupacions del noi amb estimació?", "Com es va trobar emocionalment en Biel quan aquest el va consolar?", "Arran d'això, què va recuperar?", "Quines idees tenir al cap dur a terme?", "S'havien de fer moltes reformes a la torreta?", "I què s'havia anat modificant?", "Com havia acomplert tot això?", "Havien habitat moltes famílies en aquell edifici?", "Per què rebia el nom de torre del Barbut?", "I per què va esdevenir una ruïna al final?" ]
{ "answer_end": [ 77, 310, 394, 712, 1138, 1338, 1442, 1490, 1895, 1950, 2245, 2318, 2507, 2796, 3171 ], "answer_start": [ 11, 79, 312, 447, 724, 1252, 1340, 1444, 1593, 1897, 1952, 2247, 2459, 2620, 2948 ], "input_text": [ "La fe i l'esperança.", "L'un el de respondre mossèn Esteve a l'interrogatori a que el volia sotmetre el bisbe, informat, per un parent de can Bartra entrant a la cúria, de la protecció donada a en Biel per ell.", "L'altre el d'anar a topar el comte i demanar-li ajuda per al llicenciat de presidi.", "En què, amb algú que el protegís, podria encara fer-se home.", "Va explicar, fil per randa, al sacerdot, totes les faltes que li pesaven sobre la consciència, tots el seus propòsits espatllats per la malvolença de la gent del poble, tots els seus esclats d'ira en considerar la seva desgràcia, tota la seva fam de justícia.", "Sí.", "Va créixer més i més el seu afany d'esmena.", "Va recobrar coratge.", "Convertir la torre del Barbut en masoveria, transformar en hort l'erm que tenia al davant, aprofitar per a sembrats les dues o tres grans clarianes del bosc, i plantar de vinya els terrenys que fossin aptes per al cas.", "No.", "Se l'havia anada conjuminant de mica en mica, adobant amb toves i teules que havia trobat arreconades, els coberts espatllats, refent els fogons per coure la minestra, apedaçant les portes esquerdades, i tapant amb pedres i fang els esvorancs dels murs.", "Sense esmerçar-s'hi altra cosa que les seves suades.", "Sí.", "Datava el nom de torre del Barbut amb que es coneixien aquelles ruïnes, en memòria del capità de l'escamot que va fer-ne la seva caserna i que va morir-hi al cap d'alguns mesos.", "El que havia succeït era que, de generació en generació, el fet havia anat transformant-se, i el capità barbut s'havia convertit en bruixot, i la torre en paratge maleït, del qual convenia apartar-se'n com de la pestilència." ] }
bios
Maria Condeminas Soler (Barcelona, 1906 – 1993) va ser una bibliotecària catalana. El seu pare era contractista i de tendència catalanista. Va iniciar els seus estudis a les monges franceses de Barcelona. Després de superar el tifus i les febres de Malta durant la seva adolescència, va estudiar a l'Escola de Bibliotecàries entre 1930 a 1933 on va registrar uns excel·lents. L'any següent de finalitzar els seus estudis, va començar a treballar a la Biblioteca de Catalunya. Des del juny de 1942 i fins a l'agost de l'any següent Condeminas va treballar catalogant llibres en comissió de serveis a l'arxiu de la Diputació de Barcelona. La resta de la seva vida laboral la va dedicar a la Secció de Reserva i Col·leccions Especials de la Biblioteca de Catalunya. Va compartir lloc de treball amb Joan Givanel, responsable de la col·lecció Cervantina, i amb Pere Bohigas, conservador de la Secció de Manuscrits inicialment i responsable de la Reserva general després. Entre el maig i el setembre de 1948 va estar estudiant incunables espanyols a la British Library i va ser allà on va conèixer a l'hispanista HenryThomas. Des de maig de 1966 va ser la responsable de la col·lecció Cervantina de la Biblioteca de Catalunya. Condeminas es va especialitzar en mossèn Cinto Verdaguer en la Secció de Reserva de la Biblioteca de Catalunya, després d'ordenar els manuscrits originals del poeta. Va ser considerada una especialista de Verdaguer i va presentar el 1978 els resultats d'una extensa investigació del fons manuscrit verdaguerià de la biblioteca a A la gènesi de "L'Atlàntida". Va donar a conèixer materials inèdits i va proposar un visió sintetitzadora dels problemes que planteja la formació de l'extens poema èpic des d'un Verdaguer adolescent fins que l'acabà 20 anys després. Sobre l'obra de Verdaguer va publicar altres aportacions originals, com ara els llibres Un llibre d'exorcismes editat per Jacint Verdaguer (1969) i la contribució “Entorn de ‘Colom', poema inacabat de Jacint Verdaguer” (1982).
[ "Qui era Maria Condeminas Soler?", "On va néixer?", "Quan?", "Quin any va morir?", "On va començar la seva formació?", "I on va continuar-la?", "De què va feinejar des del 1942 fins al 1943?", "On va treballar la resta de la seva etapa laboral?", "Qui van ser els seus companys de feina?", "De què es feia càrrec Givanel?", "I Bohigas?", "On va trobar-se Condeminas per primer cop amb Henry Thomas?", "En quin autor va restringir els seus coneixements?", "Què va exposar pel que fa al poeta?", "Amb quines publicacions va contribuir a la figura de Verdaguer?" ]
{ "answer_end": [ 81, 47, 47, 47, 203, 324, 635, 761, 869, 849, 965, 1119, 1278, 1782, 2002 ], "answer_start": [ 0, 0, 0, 0, 140, 205, 476, 637, 763, 796, 857, 1003, 1222, 1621, 1784 ], "input_text": [ "Una bibliotecària catalana.", "A Barcelona.", "El 1906.", "El 1993.", "A les monges franceses de Barcelona.", "A l'Escola de Bibliotecàries.", "Va treballar catalogant llibres en comissió de serveis a l'arxiu de la Diputació de Barcelona.", "La resta de la seva vida laboral la va dedicar a la Secció de Reserva i Col·leccions Especials de la Biblioteca de Catalunya.", "Joan Givanel i Pere Bohigas.", "Era responsable de la col·lecció Cervantina.", "Era conservador de la Secció de Manuscrits inicialment i responsable de la Reserva general després.", "A la British Library.", "En mossèn Cinto Verdaguer.", "Va proposar un visió sintetitzadora dels problemes que planteja la formació de l'extens poema èpic des d'un Verdaguer adolescent fins que l'acabà 20 anys després.", "Amb els llibres Un llibre d'exorcismes editat per Jacint Verdaguer i la contribució “Entorn de ‘Colom', poema inacabat de Jacint Verdaguer”." ] }
vilaweb
L'agència Reuters ha publicat un reportatge que explica que les institucions europees i els caps de govern dels estats membres de la Unió veuen amb preocupació l'actuació de Mariano Rajoy a Catalunya aquests últims dies. ‘Els socis d'Espanya temen una crisi creixent –diu–, arran del darrer impuls de l'independentisme català. I el suport públic que aquests socis han donat a Mariano Rajoy amaga una certa inquietud perquè la tàctica de mà dura del president conservador no se li pugui girar en contra.' Diu també que la línia oficial de la Unió Europea consisteix a mantenir que la democràcia espanyola funciona i que els ciutadans de l'estat espanyol han de resoldre els seus problemes d'acord amb les seves lleis. ‘Però l'empitjorament de la situació, amb la policia arrestant càrrecs electes catalans aquesta setmana, crea problemes als càrrecs i polítics de l'estranger, que tenen por que això no fereixi Europa de diverses maneres', afegeix. Segons l'agència internacional de notícies, aquest també és el punt de vista de la cancellera alemanya, Angela Merkel, que ha expressat aquesta posició a Reuters mitjançant un portaveu. ‘El portaveu –diu l'agència– recorda també que Merkel ja havia dit fa anys que la qüestió catalana era un afer intern espanyol i que tenia un gran interès en el manteniment de l'estabilitat a Espanya.' Les fonts de la Comissió Europea amb les quals ha parlat Reuters no accepten les acusacions de tenir un ‘tracte tou' envers Madrid. En aquest punt el reportatge es refereix al silenci de la Unió en relació amb ‘les queixes que la constitució espanyola asfixia els drets dels catalans', mentre, en canvi, ‘la UE amenaça de suspendre Polònia pels plans del govern de Varsòvia de fer un canvi constitucional'. Diuen aquestes fonts que la Comissió ‘se sent limitada per la legislació de la UE a l'hora de prendre posició' sobre el conflicte català. El reportatge recorda que al Parlament Europeu el ‘bloc del centre-dreta' al qual pertany el PP fa més manifestacions de suport a Madrid, començant pel president, el popular Antonio Tajani. Malgrat aquest suport dels seus companys de grup parlamentari popular, i també dels del socialista, la inquietud és creixent. Reuters cita un expert del think tank Centre for European Studies, Steven Blockmans: ‘Hi ha una preocupació creixent a Europa sobre la manera com Rajoy gestiona això, perquè amb les seves tàctiques dispara el debat independentista.' Un altre membre de la Comissió citat per Reuters, si bé creu que la preocupació creix de dia en dia, pronostica que el president de l'executiu comunitari, Jean-Claude Juncker, mantindrà silenci. ‘És com als films policíacs: qualsevol cosa que diguis pot ser utilitzada en contra teu.'
[ "Què ha donat a conèixer l'agència Reuters?", "I què diu?", "De què tenen por els socis d'Espanya?", "Per quin motiu senten desassossec?", "Quin és l'objectiu de la Unió Europea segons l'escrit?", "Què suposa un problema?", "A qui?", "Què temen?", "Angela Merkel opina el mateix?", "Què va comentar fa temps de Catalunya?", "Què no admeten les fonts de la Comissió Europea amb les que ha tingut contacte Reuters?", "A què s'al·ludeix amb aquesta afirmació?", "Què té present el document?", "A qui esmenta el reportatge de Reuters?", "Què profetitza un altre expert mencionat per Reuters?" ]
{ "answer_end": [ 43, 219, 266, 501, 715, 836, 874, 936, 1065, 1333, 1466, 1741, 2017, 2280, 2623 ], "answer_start": [ 0, 44, 222, 329, 504, 723, 822, 876, 992, 1181, 1336, 1468, 1881, 2197, 2430 ], "input_text": [ "Un reportatge.", "Que les institucions europees i els caps de govern dels estats membres de la Unió veuen amb preocupació l'actuació de Mariano Rajoy a Catalunya aquests últims dies.", "Temen una crisi creixent.", "Perquè la tàctica de mà dura del president conservador no se li pugui girar en contra.", "Diu també que la línia oficial de la Unió Europea consisteix a mantenir que la democràcia espanyola funciona i que els ciutadans de l'estat espanyol han de resoldre els seus problemes d'acord amb les seves lleis.", "L'empitjorament de la situació, amb la policia arrestant càrrecs electes catalans aquesta setmana.", "Als càrrecs i polítics de l'estranger.", "Tenen por que això no fereixi Europa de diverses maneres.", "Sí.", "Que la qüestió catalana era un afer intern espanyol i que tenia un gran interès en el manteniment de l'estabilitat a Espanya.", "No accepten les acusacions de tenir un tracte tou envers Madrid.", "Al silenci de la Unió en relació amb les queixes que la constitució espanyola asfixia els drets dels catalans, mentre, en canvi, la UE amenaça de suspendre Polònia pels plans del govern de Varsòvia de fer un canvi constitucional.", "Que al Parlament Europeu el bloc del centre-dreta al qual pertany el PP fa més manifestacions de suport a Madrid.", "A un expert del think tank Centre for European Studies, Steven Blockmans.", "Que el president de l'executiu comunitari, Jean-Claude Juncker, mantindrà silenci." ] }
mitologia
Clones (en llatí Clonas, en grec antic Κλονᾶς) fou un poeta elegíac i un dels més antic músics de Grècia. Els arcadis deien que era nadiu de Tegea i els beocis que va néixer a Tebes. Va viure en una època incerta, però es pensa que era a la segona meitat del segle VII aC i va ser contemporani de Terpandre o una mica més jove. Va destacar en la composició de música per aulos i se li atribueix la introducció de la flauta a Grècia des d'Àsia. Per la vinculació entre la poesia elegíaca i la música d'aulos, es considera un poeta elegíac. Entre les peces de música que va compondre una es titulava Elegos. Se li atribueix la introducció de dos tipus de música per flauta, ἀπόθετος ("Apothetos", secret), i σχοινιών ("Schoinion, corda) i dels Προσὡδίαι ("Prosodiai", prosòdies). Es menciona una cançó coral en la que va utilitzar els tres antics modes de la música, i la primera estrofa era dòrica, la segona frígia i la tercera lídia. En parlen Plutarc, Heràclides Pòntic i Pausànies.
[ "Qui és Clones?", "I què més?", "D’on era originari?", "Segons qui?", "I quina altra versió hi ha?", "Es coneix exactament quan va néixer?", "Però quan es creu que va ser, aproximadament?", "De qui va ser coetani?", "En quin àmbit va ser rellevant Clones?", "Quin instrument va popularitzar a la seva regió?", "Com es va dir una de les seves cançons?", "Quants estils de música per a flauta va impulsar?", "Quins van ser aquests?", "Quins autors el van mencionar?" ]
{ "answer_end": [ 67, 104, 146, 146, 181, 271, 271, 306, 376, 442, 604, 670, 734, 983 ], "answer_start": [ 0, 0, 106, 106, 106, 183, 183, 214, 328, 379, 539, 606, 606, 935 ], "input_text": [ "Un poeta elegíac.", "Un dels més antic músics de Grècia.", "De Tegea.", "Els arcadis.", "Els beocis deien que va néixer a Tebes.", "No.", "A la segona meitat del segle VII aC.", "De Terpandre.", "En la composició de música per aulos.", "La flauta.", "Elegos.", "Dos.", "ἀπόθετος (\"Apothetos\", secret), i σχοινιών (\"Schoinion, corda).", "Plutarc, Heràclides Pòntic i Pausànies." ] }
bios
Genoveva Forest i Tarrat, més coneguda com a Eva Forest o pel pseudònim Julen Agirre, (Barcelona, 6 d'abril de 1928 - Hondarribia, 19 de maig de 2007) fou una escriptora i editora d'origen català. Nascuda el 6 d'abril de 1928 a Barcelona filla d'un pintor anarquista català, passà una infantesa marcada per les penúries de la Guerra Civil espanyola. El 1955 es va casar amb el dramaturg Alfonso Sastre, militant com ella del Partit Comunista d'Espanya, a qui va conèixer el mateix any a Madrid quan estudiava el seu últim curs de Medicina. Durant un temps treballà al departament de Psiquiatria de l'Hospital Provincial i assistí a les tertúlies de la Universitat Lliure de Gambrinus. El 1956 ambdós marxaren a París, però tornà el 1962, i poc després fou detinguda en una manifestació en defensa de les dones dels minaires en vaga a Astúries i empresonada durant un mes. El 1966 viatjà a Cuba i el 1967 creà a Madrid un Comitè de Solidaritat amb Vietnam. El 1970, durant el procés de Burgos, va fundar el Comitè de Solidaritat amb Euskadi. El 1974 fou tancada a la presó de Yeserías, durant tres anys de forma preventiva, per col·laboració amb ETA en relació a l'atemptat de la cafeteria Rolando (Madrid), però el judici mai se celebrà i fou alliberada durant l'amnistia de 1977. El 1979 col·laborà en la fundació del Grup Contra la Tortura (en basc: Torturaren Aurkako Taldea, TAT). A les eleccions generals espanyoles de 1989 fou escollida senadora d'Herri Batasuna per Guipúscoa, en substitució de José Luis Álvarez Emparantza. El 1991 va fundar l'editorial Hiru i col·laborà fins a la seva mort als diaris Egin i Gara.
[ "Quan va néixer Genoveva Forest?", "Quins altres noms utilitzava?", "A què es va dedicar?", "Qui va ser el seu marit?", "De quin partit polític van formar part tots dos?", "Quina carrera va estudiar Forest?", "On va anar el matrimoni posteriorment?", "Quan va retornar Forest?", "Quan va anar a Amèrica central?", "Quants comitès va formar?", "Quin any va ser empresonada?", "Per quin motiu?", "Fins quan?", "Quin càrrec va obtenir a finals dels vuitanta?", "Quina empresa va crear després?" ]
{ "answer_end": [ 150, 84, 179, 401, 451, 538, 716, 736, 893, 1039, 1071, 1196, 1279, 1482, 1566 ], "answer_start": [ 0, 0, 151, 358, 358, 499, 685, 685, 872, 904, 1041, 1041, 1239, 1385, 1532 ], "input_text": [ "El 6 d'abril de 1928.", "Eva Forest o el pseudònim Julen Agirre.", "Fou escriptora i editora.", "El dramaturg Alfonso Sastre.", "Del Partit Comunista d'Espanya.", "Medicina.", "A París.", "El 1962.", "El 1966.", "En va formar dos.", "El 1974.", "Per col·laboració amb ETA en relació a l'atemptat de la cafeteria Rolando.", "Fins al 1977.", "El de senadora d'Herri Batasuna per Guipúscoa.", "L'editorial Hiru." ] }
vilaweb
La consellera Clara Ponsatí tancarà la llista de Barcelona és Capital que encapçala Jordi Graupera a les eleccions municipals del 26-M. Segons que ha avançat RAC1 i ha confirmat VilaWeb, Ponsatí dóna suport d'aquesta manera a la llista de Graupera sorgida de les primàries independentistes. El mateix 26 de maig, Ponsatí es presentarà com a número 3 de Junts per Catalunya a les eleccions europees, que encapçala el president Carles Puigdemont. Segons declara Ponsatí a través d'un vídeo, dóna suport a la candidatura de Graupera pel seu ‘atreviment'. ‘És una candidatura feta a contracorrent, que s'ha volgut silenciar i que mereix fer forat a la política catalana', afegeix. En el vídeo, assegura que les eleccions municipals són una ‘tria difícil' perquè a Barcelona hi ha quatre candidatures independentistes. A més, destaca que hi ha persones que ‘estima i respecta' en diverses d'aquestes candidatures. Però explica que ha decidit sumar-se a Graupera perquè considera que les seves propostes ‘no són reciclats de velles idees' sinó que es tracta de ‘propostes treballades, estudiades fruit d'escoltar el batec de la ciutat i treballar a peu de carrer'. La consellera conclou que ‘ningú no és perfecte' però que creu que Barcelona i Catalunya hi guanyaran si Graupera és a l'Ajuntament de Barcelona. Per la seva banda, Graupera ha agraït el gest de Ponsatí de tancar la llista. ‘És un honor per a nosaltres. Ponsatí representa la gent que mira de dir la màxima veritat disponible a la cara, sense faltar el respecte. És una veu que sempre i sense embuts s'ha manifestat a favor de la independència i va ser la persona que, juntament amb la gent, va fer possible que l'1 d'octubre s'obrissin els col·legis s a Barcelona, mentre Ada Colau mirava cap a una altra banda. Clara Ponsatí és una dona valenta, intel·ligent, i d'esperit lliure', ha defensat. Artadi ho veu ‘normal' La número dos de Junts per Catalunya a Barcelona, Elsa Artadi, ha emmarcat en la normalitat que Ponsatí tanqui la llista de Graupera, igual que Toni Comín, diputat d'ERC, fa tàndem amb Carles Puigdemont a les europees. ‘Dóna més valor a la transversalitat que hi ha a Junts per Catalunya. Igual de normal és una cosa com l'altra', ha opinat Artadi, que ha remarcat que Ponsatí i Graupera tenen una amistat des de fa temps, i ha expressat ‘tot el respecte' per a tots dos. Xavier Trias, que tanca la llista de Forn, ha afegit que “és una cosa simbòlica”.
[ "Qui hi ha en última posició de la llista de Barcelona és Capital?", "I qui hi ha en primer lloc?", "Quan seran els comicis?", "De quin altre grup formarà part la consellera?", "Per quin motiu s’ha unit a la llista de les municipals?", "És fàcil votar a la capital catalana?", "Per què?", "Què opina Ponsatí de la candidatura de Graupera?", "Ell ha donat les gràcies a la consellera?", "Què simbolitza ella, segons Graupera?", "Quin fet va ser possible arran de l'ajuda de Ponsatí?", "Com la defineix Graupera?", "Com ha definit Artadi el gest de Ponsatí?", "Quin altre fet ha considerat igual?", "Qui va al final de la llista de Forn?" ]
{ "answer_end": [ 69, 98, 134, 397, 550, 750, 812, 1157, 1381, 1520, 1723, 1839, 2010, 2095, 2391 ], "answer_start": [ 0, 0, 0, 313, 445, 690, 690, 909, 1324, 1413, 1605, 1772, 1855, 1928, 2350 ], "input_text": [ "La consellera Clara Ponsatí.", "Jordi Graupera.", "El 26-M.", "De Junts per Catalunya a les eleccions europees.", "Pel seu atreviment.", "No.", "Perquè a Barcelona hi ha quatre candidatures independentistes.", "Que es tracta de propostes treballades, estudiades fruit d'escoltar el batec de la ciutat i treballar a peu de carrer.", "Sí.", "La gent que mira de dir la màxima veritat disponible a la cara, sense faltar el respecte.", "Que l'1 d'octubre s'obrissin els col·legis s a Barcelona.", "Com una dona valenta, intel·ligent, i d'esperit lliure.", "Com a normal.", "Que Toni Comín, diputat d'ERC, fa tàndem amb Carles Puigdemont a les europees.", "Xavier Trias." ] }
books
Ai, pobra de mi! Les nou! Adiós! Adiós! -Si vols que digui alguna cosa a una mare i filla que viuen al quart pis de casa; fa tres dies que no tenen minyona i… -Ca! ca! No vull anar a cap quart pis, filla: no vui rebentar-me anant i venint de la font. -Bé; si per cas ja et diré alguna cosa. Deixame'n anar, perquè, filla, és una casa que tot ho tinc de fer jo; la senyora no és bona per res, mai entra a la cuina. Això, si tu vols, encara és millor, m'entens?; però en dies com avui… Oh! i que no més hi ha tres fogons i una cuina com un cop de puny. I tú? ¿Que encara estàs amb aquell capellà? -Me'n vaig anar per mor de sa germana; per ell sí que hi haguera fet anys, jo, en aquella casa; era un bon subjecte, mai em deia res. Només el veia a les hores de menjar; això sí, li agradaven els bons talls. Mai eren més de dos i em daven tres duros per anar a la plaça.
[ "Quina hora és?", "El personatge s’acomiada?", "A qui s’ha de dirigir potser la primera interlocutora?", "On resideixen aquestes?", "Quant temps fa que no tenen servei?", "La segona interlocutora ho vol així?", "Per quin motiu?", "A quina llar treballa l'altra dona?", "La seva mestressa cuina bé?", "És gran la cuina?", "Amb qui treballava l’altra dona?", "Per quin motiu va deixar aquesta feina, segons diu?", "El capellà era agradable?", "Quan es trobaven tots dos?", "Quants diners li deixava per anar a comprar?" ]
{ "answer_end": [ 24, 38, 120, 120, 155, 196, 249, 359, 412, 549, 593, 632, 727, 764, 865 ], "answer_start": [ 17, 26, 41, 71, 122, 160, 168, 291, 361, 490, 558, 595, 634, 729, 826 ], "input_text": [ "Les nou.", "Sí.", "A una mare i filla.", "Al quart pis de casa.", "Fa tres dies.", "No.", "Perquè no vol rebentar-se anant i venint de la font.", "A una que tot ho té de fer ella.", "No.", "No.", "Amb un capellà.", "Per sa germana.", "Sí.", "A les hores de menjar.", "Tres duros." ] }
vilaweb
Les novel·les ‘Canto jo i la muntanya balla' d'Irene Solà, ‘L'esperit del temps' de Martí Domínguez, i ‘Sis nits d'agost' de Jordi Lara opten a guanyar la tercera edició del premi Òmnium a la millor novel·la de l'any. De la pre-selecció de dotze obres publicades al llarg de 2019, un jurat format per Rosa Cabré Monné, Maria Dasca Batalla, Carme Gregori Soldevila, Xavier Pla Barbero i Oriol Izquierdo Llopis n'ha triat les tres finalistes. El guanyador de la primera edició va ser Raül Garrigasait amb l'obra ‘Els estranys' i ‘Aprendre a parlar amb les plantes' de Marta Orriols va endur-se el premi en l'edició 2018. El d'enguany es farà públic el 30 de gener. El premi Òmnium a la millor novel·la de l'any va néixer l'any 2017. D'aquesta manera, l'entitat donava vida a un nou guardó amb la voluntat i ambició d'igualar-se a altres premis similars de la literatura mundial, com el Premi Goncourt francès i l'anglès Booker, i amb l'objectiu de posar en valor les obres en llengua catalana, fomentar-ne la traducció i revitalitzar el sector. El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha assegurat que guardons fan ‘més que evident que el català avui és una llengua ben viva'. Alhora, demana no abaixar la guàrdia i seguir treballant per enfortir la llengua catalana perquè ‘pateix una situació de retrocés'. Alhora, Cuixart ha tornat a definir la cultura com a instrument imprescindible contra la intolerància: ‘La repressió no ha fet més que enfortir la nostra missió fundacional -impulsar la cultura com a eina de cohesió- mitjançant projectes com el premi Òmnium, el més ben dotat de la literatura en llengua catalana. Mai no podran empresonar la paraula ni la llibertat'.
[ "Quin premi es lliurarà?", "Quines són les obres finalistes?", "Qui són els membres del jurat?", "Quin autor va ser premiat el primer any?", "I el següent?", "Quan s’anunciarà el guanyador d’aquest any?", "Quan es va dur a terme la primera edició del certamen?", "Amb quina intenció es va iniciar aquest?", "I amb quin propòsit?", "Qui és Jordi Cuixart?", "Quina afirmació ha fet?", "Com és el context del català, segons Cuixart?", "Com considera la cultura?", "Per a què es caracteritza aquest premi?", "Quins elements no poden anar a la presó?" ]
{ "answer_end": [ 216, 216, 439, 498, 617, 661, 729, 875, 990, 1088, 1180, 1312, 1415, 1626, 1679 ], "answer_start": [ 0, 0, 281, 441, 527, 619, 663, 731, 926, 1043, 1043, 1190, 1322, 1542, 1628 ], "input_text": [ "El premi Òmnium a la millor novel·la de l'any.", "Canto jo i la muntanya balla d'Irene Solà, L'esperit del temps de Martí Domínguez, i Sis nits d'agost de Jordi Lara.", "Rosa Cabré Monné, Maria Dasca Batalla, Carme Gregori Soldevila, Xavier Pla Barbero i Oriol Izquierdo Llopis.", "Raül Garrigasait.", "Marta Orriols.", "El 30 de gener.", "L'any 2017.", "Igualar-se a altres premis similars de la literatura mundial.", "Posar en valor les obres en llengua catalana.", "El president d'Òmnium Cultural.", "Que guardons fan més que evident que el català avui és una llengua ben viva.", "Pateix una situació de retrocés.", "Com a instrument imprescindible contra la intolerància.", "Per ser el més ben dotat de la literatura en llengua catalana.", "La paraula ni la llibertat." ] }
books
No fou endebades. Belles flames brollaren d'ací d'allà, s'apoderaren dels troncs grossos i tota la pila s'anà ablamant, fins la feixina verda i tot. Però en voleu de fum? …un fum espès i blanc… I tot bufant, bufant, me'n vaig empassar un glop, que em tapà els esperits. Vaig aixecar-me mig esbalaït i vinga esternudar cop i recop, una i cent vegades! No podia calmar-me. I vaig reparar que els meus companys passaven la mateixa tribulació. Els seus caparrons, que flotaven entre la fumarada com testes de serafins dins una boirina mística, se movien atracallats per una tempestat d'esternuts, que els rebatia d'arrera a envant i d'avant a enrera, sense donar-los un punt de repòs. -Fugim, fugim d'aquest fum -va cridar en Xaneta. I ja ho crec que en fugírem! Enc que no ens ho hagués avisat, ho hauríem fet per instint. I dolorits de ronyons i esborneiats cercàrem l'aire clar i ens ajaguérem de boca terrosa sobre un marge, que balconejava a la banda de tramuntana, d'on venia l'oratjol. Allí ens anàrem reposant poc a poc; i, entre caparrada i caparrada dels seus darrers esternuts, en Xaneta, amb una veu embolicada entre tels, que l'obscurien, i sospirs, que la trencaven, va dir: -Ai Maria Santissima, quines pessigolles més enfadoses! Estic mig desconjuntat. Aquest fum de tomanyins rellents és capaç de fer esternudar sants de fusta. I si no ens en fóssim apartats de pressa i corrents crec que hauríem acabat per caure esmicolats a peces menudes al voltant des foc. Però ja n'estem salvats, i aquestes esclatarades de nas no ens han d'espantar. Són salut i aclareixen l'enteniment.
[ "Els personatges estaven fent un foc?", "Com es va incorporar el narrador?", "Quantes vegades va esternudar?", "Estava tranquil?", "Els seus amics estaven igual?", "Què feien també, doncs?", "Què va exclamar un d’ells?", "Li van fer cas?", "Com es van col·locar després?", "Com tenia la veu en Xaneta?", "Com va dir que estava?", "Què hauria passat, si no haguessin marxat?", "Encara estan en perill?", "Què són aquests esternuts, segons diu?", "Quin resultat tenen?" ]
{ "answer_end": [ 147, 298, 349, 369, 438, 591, 728, 757, 923, 1129, 1263, 1472, 1497, 1562, 1588 ], "answer_start": [ 18, 270, 301, 351, 351, 440, 681, 730, 879, 1085, 1177, 1343, 1474, 1501, 1553 ], "input_text": [ "Sí.", "Mig esbalaït.", "Una i cent vegades.", "No.", "Sí.", "Esternudar.", "Fugim, fugim d'aquest fum.", "Sí.", "De boca terrosa sobre un marge.", "Embolicada entre tels.", "Mig desconjuntat.", "Haurien acabat per caure esmicolats a peces menudes al voltant des foc.", "No.", "Salut.", "Aclareixen l'enteniment." ] }
vilaweb
La consellera d'Ensenyament en funcions, Irene Rigau, ha declarat aquest matí al TSJC com a encausada per la consulta del 9-N i un cop finalitzada la seva compareixença judicial ha manifestat que ho ha fet ‘ben tranquil·la de consciència i amb l'absoluta tranquil·litat que no hi havia res negatiu'. Segons ha pogut saber VilaWeb, hi ha certa satisfacció entre l'equip d'advocats de la consellera. Encapçalats per Miquel Roca i Jordi Pina, els advocats calculaven que la declaració duraria dues hores i, en canvi, ha durat la meitat. Ho consideren positiu. També valoren l'actitud del jutge, que ‘no ha anat a fer sang'. La consellera d'Ensenyament ha entrat a la sala acompanyada dels seus advocats. La diputada electe de Junts pel Sí tan sols ha respost a les preguntes del jutge, Joan Manuel Abril, i de la seva defensa. En canvi, Rigau ha preferit no respondre les preguntes de fiscalia i de les acusacions particulars, com per exemple Manos Limpias. Rigau ho ha explicat així: 'No he contestat al fiscal ni a l'acusació popular perquè m'era molt difícil d'entendre el canvi de criteri de la fiscalia quan el 17 de novembre s'havia estimat que no hi havia motiu i el dia 19 la sala de fiscals de junta va avalar la querella'. En aquest sentit, ha defensat la convocatòria del 9-N perquè ‘des del meu punt de vista una societat democràtica ha de conèixer l'opinió de la ciutadania i no hi veia res inadequat'. Rigau ha afegit que ‘complia un mandat del Parlament de Catalunya, el meu parlament'. També ha negat que des del departament d'Ensenyament es donessin instruccions als directors dels instituts públics per l'organització del 9-N. ‘Se'ls va informar que la seva seu podria ser utilitzada i que el funcionament seria a través de voluntaris' i ha recordat que hi va haver més de 40.000 persones que es van presentar de voluntàries. Ací podeu veure l'explicació de la consellera després de declarar al TSJC:
[ "Qui és Irene Rigau?", "Què ha fet avui?", "En quin judici?", "Com ha valorat la seva participació?", "La seva defensa està contenta?", "Qui l'ha liderat?", "Quanta estona pensaven que Rigau declararia?", "Qui ha sigut el jutge?", "A qui no ha respost la consellera?", "Per quin motiu?", "Quin argument ha donat Rigau a favor del 9-N?", "Quines ordres seguia llavors?", "Quin fet ha desmentit?", "Quanta gent voluntària hi va haver el 9-N?" ]
{ "answer_end": [ 52, 85, 125, 298, 396, 500, 500, 800, 922, 1104, 1411, 1497, 1640, 1839 ], "answer_start": [ 0, 0, 54, 128, 331, 398, 440, 701, 834, 983, 1248, 1413, 1499, 1753 ], "input_text": [ "La consellera d'Ensenyament en funcions.", "Ha declarat al TSJC.", "El de la consulta del 9-N.", "Ben tranquil·la de consciència i amb l'absoluta tranquil·litat que no hi havia res negatiu.", "Sí.", "Miquel Roca i Jordi Pina.", "Dues hores.", "Joan Manuel Abril.", "A la fiscalia i les acusacions particulars.", "Perquè li era molt difícil d'entendre el canvi de criteri de la fiscalia.", "Que una societat democràtica ha de conèixer l'opinió de la ciutadania.", "Les del mandat del Parlament de Catalunya.", "Que des del departament d'Ensenyament es donessin instruccions als directors dels instituts públics per l'organització del 9-N.", "Més de 40.000 persones." ] }
books
-Calla, tu veus els àngels? -va fer en Lluís. -No, ets àngels no es veuen, perque s'ombra se'ls menja -contestà en Xaneta, -però es veuen ets flams de ses seues candeles. Goita. -Les estrelles? -Diga-les-hi estrelles. Ets noms són aire i ses coses els aguanten tots. -Ja és bonic això, que dius -va dir en Lluís, contemplant els estels amb complacència. -Però és una falòrnia. Que te les creus tu, Xaneta, aqueixes corrandes? -Jo! -va respondre en Xaneta, vacil·lant.- Ningú no hi ha estat per allí amunt. Diuen i dic, però qui vols que el remenu es mobiliari d'un pis tan alt, sinó Déu i ets àngels? Ara… del cert, del cert… crec que ningú no en sap res. -Se'n sap més que no et penses, Xaneta -va saltar en Lluís; i, girant-se cap a mi, em preguntà: -Que et sembla a tu? L'oncle em va dir que la lluna era un món. -Sí -vaig respondre. -Es un món com la terra, una mica més petit.
[ "Quina pregunta va fer en Lluís?", "Qui li va respondre?", "De què estaven parlant els dos amics?", "Com va definir els noms en Xaneta?", "Com va considerar aquesta afirmació el Lluís?", "Com observa les estrelles?", "Quina altra pregunta li va fer?", "De quina manera va contestar-li el seu company?", "Qui ha anat al cel, segons diu ell?", "Qui són els únics que hi ha allà?", "Es tracta d’un fet segur?", "En Lluís es va dirigir al narrador després?", "Quin fet li havia explicat el seu tiet?", "El narrador hi va estar d’acord?", "Com va definir el satèl·lit en qüestió?" ]
{ "answer_end": [ 44, 121, 216, 235, 311, 352, 425, 466, 504, 599, 654, 750, 814, 835, 880 ], "answer_start": [ 1, 47, 178, 218, 267, 313, 377, 426, 469, 506, 601, 696, 773, 816, 838 ], "input_text": [ "Tu veus els àngels?", "En Xaneta.", "De les estrelles.", "Com a aire.", "Bonica.", "Amb complacència.", "Que te les creus tu, Xaneta, aqueixes corrandes?", "Vacil·lant.", "Ningú.", "Déu i ets àngels.", "No.", "Sí.", "Que la lluna era un món.", "Sí.", "Com un món com la terra, una mica més petit." ] }
bios
Emerenciana Wehrle i Anfruns (Barcelona, 18 de maig de 1861 - Viladecans, 24 de febrer de 1938) fou una contralt i professora de cant, directora del cor de noies de l'Orfeó Català des de la seva creació, el 1896. Va ser filla de Manuel Wehrle i Valle, rellotger, i de Joana Anfruns i Coll. Va ser batejada amb els noms d'Emerenciana, Rita, Julita i Joana. El cognom apareix en la inscripció de naixement com a Werle. Emerenciana Wehrle va participar activament en el món musical barceloní des de la seva joventut. El 25 de novembre de 1886 es va casar amb el mestre de piano Agustí Perona i Calafell, que va morir el 27 de desembre de 1887, poc després del naixement de la filla, Maria de la Mercè Perona i Wehrle, nascuda el 24 d'octubre del mateix any. Aquesta filla va morir aviat, el 5 de febrer de 1888. El 1888 es creà l'Associació Musical de Barcelona i Emerenciana Wehrle en va ser sòcia des del començament, honor que només compartia amb dues altres dones: Carme Matas, una de les pianistes més apreciades del moment, i Clara Lamote de Grignon, germana del mestre Joan Lamote de Grignon i esposa de Jaume Perepons i Brunet, fill del polític tortosí Jaume Perepons i Gavaldà. El 1896, cinc anys després de la fundació de l'Orfeó Català, el mestre Joan Gay va tenir la idea de crear una secció femenina, que va ser dirigida des del començament per Emerenciana Wehrle. Segons Joan Anton Cararach, la fundació del Cor de Senyoretes de l'Orfeó Català no es va deure a intencions feministes ni liberals per part dels homes que en aquella època dirigien la institució, sinó a la necessitat de veus femenines per interpretar determinades peces. En una entrevista a la Revista Musical Catalana, Wehrle explicava que la principal dificultat per crear la secció femenina havia estat l'oposició dels pares de les noies que cantessin juntament amb homes. Finalment la coral va arrencar amb 30 coristes. Emerenciana no només dirigia, sinó que també ensenyava solfeig i vocalització, i cantava les parts per a contralt solista. També va actuar com a solista en altres corals. Va dirigir el cor de senyoretes durant uns anys i després s'ocupà de la preparació de les noies que volien fer la prova d'accés a la coral. La seva tasca com a professora fou remarcable, atès que les integrants d'una de les millors corals de Catalunya en aquell temps s'havien format amb ella (cal recordar que l'Orfeó Català va ser la primera institució vocal catalana que va interpretar a Catalunya peces clau de la història de la música, com La Passió segons San Mateu, de J.S. Bach, o La Creació, de Haydn, això sí, amb textos en català). Molts anys després de la mort del seu primer marit, es tornaria a casar, el dia 1 de desembre de 1900, amb l'orfeonista Enric Lapeyra i Rubert, germà del músic Josep Lapeyra i Rubert.[nota 1] A la boda, celebrada a l'església de Sant Jaume, van assistir molts membres de l'Orfeó Català, entre els quals el seu director Lluís Millet. Pocs dies després, el 30 de desembre, va morir el seu pare. L'any 1903 va morir la seva mare. Va viure amb el seu marit al mateix edifici del Palau de la Música, a la part alta, i la Junta de l'Orfeó va fer instal·lar-hi un ascensor per a ella. La periodista republicana Anna Murià va escriure el 1930 sobre Emerenciana Wehrle en el número 251 de la revista La Dona Catalana, posant-la com a exemple de dona rellevant de la cultura a l'estat espanyol, palesant la importància de la tasca d'Emerenciana, que fins i tot va ser reconeguda en la seva època.
[ "Quan va néixer Emerenciana Wehrle?", "A què es va dedicar?", "Qui van ser els seus pares?", "Amb quants noms la van batejar?", "Qui va ser el seu primer marit?", "De quina institució va formar part Wehrle?", "Juntament amb qui?", "De què va ser directora posteriorment?", "Per quin motiu es va crear aquesta?", "Quin argument es donava en contra d’aquest grup?", "Wehrle hi feia també de professora?", "Quin fet demostra que era bona docent?", "Va tenir unes segones noces?", "On?", "On van residir tots dos?", "Quina autora va parlar de Wehrle?" ]
{ "answer_end": [ 95, 133, 288, 354, 599, 858, 1052, 1373, 1644, 1849, 1976, 2362, 2755, 2852, 3106, 3498 ], "answer_start": [ 0, 96, 213, 290, 540, 817, 817, 1193, 1403, 1695, 1899, 2210, 2613, 2805, 3040, 3191 ], "input_text": [ "El 18 de maig de 1861.", "Fou contralt i professora de cant.", "Manuel Wehrle i Valle i Joana Anfruns i Coll.", "Amb quatre.", "Agustí Perona i Calafell.", "De l'Associació Musical de Barcelona.", "Carme Matas i Clara Lamote de Grignon.", "De la secció femenina de l'Orfeó Català.", "Per la necessitat de veus femenines per interpretar determinades peces.", "Que les noies cantessin juntament amb homes.", "Sí.", "Que les integrants d'una de les millors corals de Catalunya en aquell temps s'havien format amb ella.", "Sí.", "A l'església de Sant Jaume.", "Al mateix edifici del Palau de la Música.", "Anna Murià." ] }
books
Després que va plegar el tovalló i va engolir un glopet d'aigua, sense dir res es retirà a la seva cambra. Aquella nit tenia de llegir encara la Lectura Dominical. Intentà la lectura, però no es feia càrrec de res: s'empassava les lletres maquinalment sense copsar-ne el sentit. Va plegar la revista, i va abandonar-se en el sofà on feia les migdiades. Paulina Buxareu, encara que seguríssima del seu èxit, no hi acabava de veure clar, en tot allò que duia entre mans. Si no perquè hauria estat una cosa poc convenient, Paulina va desitjar una sentada amb el professor, per canviar impressions i esbrinar l'efecte que la vídua havia produït en l'ànima de don Gaspar. Però no, no podia ser: aquelles hores de la nit, i ella sola! No, no: de cap manera. Paulina va resignar-se, i procurà aguantar la seva impaciència. La seva manera d'apreciar el cas de la vídua i el professor era ben absurda. Un dia, perquè sí, sense motiu que ho justifiqués, li passà pel cap que en Melrosada i la Isabel havien de contraure matrimoni. Això semblarà fantàstic al lector, però Paulina Buxareu era d'aquella manera: totes les idees que tenia sobre les coses, i tots els pensaments que presidien les seves accions, eren nats sense raó ni motiu de cap mena. Paulina Buxareu vivia fora de la vida, completament externa a la realitat, encara que aparentment semblava una bona burgesa, una dona que obra d'una manera determinada, segons la seva educació, la seva qualitat mental, els prejudicis i el corrent de la vida que se l'emporta. Encara que els que la coneguessin superficialment creguessin que Paulina era així, el fet cert i positiu és que Paulina, mai, mai de la vida va obrar com una dona relativament equilibrada.
[ "Quan va anar a la seva habitació la Paulina?", "Es va poder concentrar en llegir?", "On va anar?", "Estava convençuda que triomfaria?", "Què va voler?", "Es va conformar sense aconseguir-ho?", "Quina idea va tenir en una ocasió?", "Tenia una causa concreta per a voler-ho?", "Qui pot pensar que és una bona idea?", "Com eren totes les ocurrències de Paulina?", "I com era la seva existència?", "Quina aparença feia ella?", "Qui podria pensar que la Paulina era realment d’aquesta manera?", "Però com no actuava en realitat?" ]
{ "answer_end": [ 105, 277, 329, 467, 568, 774, 1019, 1019, 1054, 1237, 1312, 1362, 1596, 1702 ], "answer_start": [ 0, 107, 279, 353, 520, 667, 893, 893, 1021, 1061, 1239, 1239, 1515, 1515 ], "input_text": [ "Després que va plegar el tovalló i va engolir un glopet d'aigua.", "No.", "Al sofà.", "Sí.", "Una sentada amb el professor.", "Sí.", "Que en Melrosada i la Isabel havien de contraure matrimoni.", "No.", "El lector.", "Sense raó ni motiu de cap mena.", "Fora de la vida, completament externa a la realitat.", "D'una bona burgesa.", "Els que la coneguessin superficialment.", "Com una dona relativament equilibrada." ] }
vilaweb
Tensió i incidents per la presència de Vox a Barcelona que ha començat a fer-se notar als carrers de la ciutat ben d'hora. La formació d'extrema dreta té programat un acte avui migdia a les 12 a la plaça d'Espanya i alguns ultres han fet acte de presència i han provocat els primers aldarulls. Paral·lelament, els CDR, la CUP i grups antifeixistes han convocat una protesta contra la presència del partit feixista a Barcelona, també des de bon matí. La tensió ha provocat enfrontaments entre els Mossos i els manifestants antifeixistes. La policia ha detingut set persones durant la manifestació antifeixista. Per la seva banda, els serveis d'emergència han atès cinc persones ferides lleus durant els aldarulls, entre ells un agent dels Mossos. Quatre dels ferits han estat atesos al mateix lloc dels fets, mentre que el cinquè ha estat traslladat a l'Hospital Clínic, en estat menys greu. Vegeu-ne ací un recull fotgràfic d'Albert Salamé: L'ampli dispositiu policíac repartit estratègicament per les diverses vies que toquen la plaça d'Espanya de Barcelona, s'ha desplegat per a evitar confrontacion però els incidents s'han començat a registrar abans de migdia. Vegeu-ne ací un recull fotogràfic d'Albert Salamé: Alguns manifestants han tirat pedres, ous i pintura i han organitzat, també, petites barricades contra la presència de Vox. La protesta ha derivat en una manifestació per dins del barri de Sants. Els manifestants criden càntics com ‘Fora els feixistes dels nostres barris'. Els ultres han provocat els primers aldarulls abans de l'acte. Vegeu-ne ací un vídeo del moment: Un grup de manifestants antifeixistes han fet una barricada a l'avinguda de Tarragona. Vegeu-ne ací el vídeo d'Albert Salamé La tensió ha augmentat i els Mossos han començat a perseguir manifestants antifeixistes. Vegeu-ne ací el vídeo:
[ "Per quin motiu hi ha hagut uns contratemps?", "On?", "Quan hi haurà un esdeveniment de Vox?", "Qui hi ha anat ja?", "Qui ha organitzat una manifestació en contra seva?", "Qui s’ha confrontat?", "A quanta gent han capturat els Mossos?", "I quanta gent ha sigut lesionada?", "On ha hagut d’anar una d’aquestes?", "Qui ha fet fotografies de l’incident?", "On s’han col·locat els cossos policials?", "Quan han començat els aldarulls?", "Quina frase han entonat els antifeixistes?", "On han construït una barricada aquests?", "A qui ha perseguit la policia?" ]
{ "answer_end": [ 42, 54, 192, 255, 425, 535, 608, 684, 868, 939, 1058, 1163, 1488, 1672, 1799 ], "answer_start": [ 0, 0, 123, 123, 294, 450, 537, 629, 746, 891, 941, 1107, 1412, 1587, 1737 ], "input_text": [ "Per la presència de Vox.", "A Barcelona.", "Avui migdia a les 12.", "Alguns ultres.", "Els CDR, la CUP i grups antifeixistes.", "Els Mossos i els manifestants antifeixistes.", "Set persones.", "Cinc persones.", "A l'Hospital Clínic.", "Albert Salamé.", "Per les diverses vies que toquen la plaça d'Espanya de Barcelona.", "Abans de migdia.", "Fora els feixistes dels nostres barris.", "A l'avinguda de Tarragona.", "A manifestants antifeixistes." ] }
books
Per aquell temps fou quan en Temme començà la seva carrera de pescador. Algunes paraules esgarriades, que de lluny en lluny havia arreplegat l'havien posat mig al corrent de la conducta del seu germà d'Amèrica i n'hi havien donat una idea poc satisfactòria. ¡Un fill que entristia d'aquella manera la seva mare! ¿Què podia esperar-se'n? Pobra dona! Tan santa, tan pacient!… ¡No era estrany que tan poques vegades estigués de bona humor! Bah!… ell, en Temme, la salvaria; ell la trauria de les seves misèries i treballs. No calia refiar-se de ningú més. ¡Coratge i foris! Agafava la seva canya i… ¡cap a mar s'és dit! Passava hores i més hores al trencall de l'aigua. Era, segurament, la primera figura que el sol, en eixir, descobria sobre les roques o els sorrals de la costa, i la darrera que la seva mirada paternal abandonava en aponentar-se. La lluna també el coneixia bravament; i la seva llum, que, com enyorosa de companyia, sempre s'acarrera per sobre la mar dret a dret de qualsevol que transiti pels seus ribatges o s'hi estacioni, ¡que sovint l'havia pres, encantadament, per punt d'esguard!
[ "Quina professió va iniciar en Temme?", "Quina notícia li havia arribat?", "Va estar-ne content?", "A causa d’això, la seva progenitora estava feliç?", "Quin objectiu tenia en Temme, doncs?", "En qui podia confiar?", "Quin objecte arreplegava?", "Cap a on anava?", "Quanta estona s'estava allà?", "Era l’últim a arribar-hi?", "Però era l’últim a marxar?", "Qui tenia coneixement d’ell?", "Què il·luminava aquesta?", "Ell la contemplava?" ]
{ "answer_end": [ 70, 209, 256, 347, 469, 551, 592, 615, 665, 776, 845, 883, 967, 1102 ], "answer_start": [ 0, 72, 72, 258, 443, 520, 571, 597, 617, 667, 667, 847, 847, 1044 ], "input_text": [ "La de pescador.", "La conducta del seu germà d'Amèrica.", "No.", "No.", "Salvar-la.", "En ningú.", "La seva canya.", "Cap a mar.", "Hores i més hores.", "No.", "Sí.", "La lluna.", "La mar.", "Sí." ] }
bios
Dolors Pérez i Martí (Sueca, 5 de juny de 1951) és una política valenciana, senadora de Compromís per València des de 2016 en la legislatura XI. També, ha estat diputada d'EUPV a les Corts Valencianes entre 1995 i 2007. Dolors Pérez és administrativa amb estudis de Graduat Social, Economia i Medi Ambient. També ha cursat un màster en Economia per la Universitat de Ciències Socials de Moscou i altre màster en Medi Ambient per la mateixa universitat. Ha treball en l'empresa privada com a cap de vendes i secretària de direcció, i és funcionària de la Diputació Provincial de València. Està casada i té quatre fills. L'any 1980 entrà en la direcció del sindicat Comissions Obreres de la Ribera Baixa i poc després, el 1985 ingressà en el Partit Comunista del País Valencià, i posteriorment en EUPV. Ha ocupat diversos càrrecs orgànics a la formació d'esquerres com membre consell polític o membre del Consell Polític Federal d'Izquierda Unida. A les eleccions a les Corts Valencianes de 1995 es va presentar com a número 2 per València d'EUPV, per darrere de Joan Ribó, i va obtindre l'acta de diputada per primera vegada. Va renovar el càrrec de diputada successivament a les eleccions de 1999 i les de 2003, aquesta última dins la coalició de L'Entesa. El 2007 fou candidata a l'alcaldia de Sueca, obtenint dues regidories i donant suport al candidat del Bloc Nacionalista Valencià Joan Baldoví, que fou elegit alcalde. Pérez s'encarregà de la regidoria de Polítiques d'Igualtat i el seu company de partit, Josep Franco s'encarrega de l'àrea de serveis. Dolors Pérez abandonà EUPV el gener de 2008, arran de la crisi de Compromís pel País Valencià i s'afilià al nou partit Iniciativa del Poble Valencià. Va ser candidata amb Iniciativa a les eleccions locals de 2011 a Sueca sense obtenir representació. A les eleccions generals de 2015 va ser elegida senadora per la circumscripció de València, com a candidata de Compromís dins la coalició Compromís-Podemos-És el moment.
[ "Quan va néixer Dolors Pérez?", "A què es dedica?", "Quina formació té?", "Va contraure matrimoni?", "Quina institució va dirigir des de 1980?", "De quin partit polític va formar part primer?", "I més tard?", "Què va esdevenir el 1995?", "Va ser l’únic cop que va sortir elegida com a tal?", "D’on va voler ser batllessa?", "Qui ho va ser finalment?", "Quin càrrec va obtenir Pérez llavors?", "Quan va deixar de banda el seu partit?", "Per quin motiu?", "Quin càrrec va aconseguir el 2015?" ]
{ "answer_end": [ 47, 63, 424, 599, 701, 774, 799, 1104, 1210, 1300, 1422, 1482, 1601, 1651, 1898 ], "answer_start": [ 0, 48, 220, 588, 619, 717, 725, 946, 1125, 1257, 1257, 1424, 1558, 1558, 1808 ], "input_text": [ "El 5 de juny de 1951.", "És política.", "El Graduat Social, Economia i Medi Ambient, un màster en Economia i un màster en Medi Ambient.", "Sí.", "El sindicat Comissions Obreres de la Ribera Baixa.", "Del Partit Comunista del País Valencià.", "D'EUPV.", "Diputada.", "No.", "De Sueca.", "Joan Baldoví.", "El de regidora de Polítiques d'Igualtat.", "El gener de 2008.", "Per la crisi de Compromís pel País Valencià.", "Senadora per la circumscripció de València." ] }
books
L'Angelina se la mirà amb estranyesa, perquè trobava que corria massa a proclamar coincidències de pensament. En Llucià, al contrari, cregué de seguida que l'Adelaida i ell eren correligionaris. Tots dos s'enbrancaren en una conversa fogosa, on els llocs comuns espeternegaven com un feix de llenya seca. Llavors que gairebé era exhaurit llur repertori, En Llucià, impulsivament, es llançà vers un munt de revistes que hi havia sobre d'una tauleta, en pren una, la fulleja, i crida, amb el mateix entusiasme que un explorador oceànic obirant la terra pressentida: -Ja ho tinc! Ja ho tinc! Escolti aquesta sentència. La vaig llegir, fa pocs dies, en un article. És definitiva: «La dona no ha de romandre més alta ni més baixa que l'home: ha de romandre, simplement, al nivell del seu cor». L'Adelaida féu semblant de restar embadalida. No deia paraula. En Llucià la guaitava atentament com si volgués esbrinar els efectes d'allò que acabava de llegir. Ella tal vegada estava fent esforços per preveure què seria una llar governada per aquella màxima tan emocionant com vagarosa.
[ "Com contemplava l’Angelina a l’altra noia?", "Per quin motiu?", "Amb qui va començar a parlar en Llucià?", "Com va ser la seva comunicació?", "Quin objecte va agafar ell després?", "Què va fer amb aquesta?", "Com va parlar llavors?", "Què va exclamar?", "Quan havia llegit la frase anteriorment?", "Quina era aquesta?", "Com va quedar l’Adelaida?", "Va parlar?", "Com la mirava ell?", "Com era aquella frase?", "Ella s’imaginava com seria viure així?" ]
{ "answer_end": [ 36, 108, 233, 240, 460, 472, 562, 576, 659, 787, 833, 850, 949, 1076, 1076 ], "answer_start": [ 2, 2, 110, 195, 305, 449, 474, 564, 589, 589, 789, 835, 852, 951, 951 ], "input_text": [ "Amb estranyesa.", "Perquè trobava que corria massa a proclamar coincidències de pensament.", "Amb l'Adelaida.", "Fogosa.", "Una revista.", "Fullejar-la.", "Amb el mateix entusiasme que un explorador oceànic obirant la terra pressentida.", "Ja ho tinc!", "Fa pocs dies.", "La dona no ha de romandre més alta ni més baixa que l'home: ha de romandre, simplement, al nivell del seu cor.", "Embadalida.", "No.", "Atentament com si volgués esbrinar els efectes d'allò que acabava de llegir.", "Tan emocionant com vagarosa.", "Sí." ] }
bios
Rosa Serra i Sala (Granollers, 1956), professora i historiadora, escriptora de llibres d'història i infantils. Es va implicar en un projecte per recollir les experiències de gent gran que en la seva infantesa havia sobreviscut a la Guerra Civil Espanyola. Els pares de la Rosa, tal com explica en el llibre Entre dos focs, havien sobreviscut a la guerra, tot i que com molts espanyols i els seus fills ho van fer passant fam i presenciant esdeveniments traumàtics. La Rosa volia explorar el sofriment dels infants durant aquell període, entendre fins a quin punt els va canviar la vida per sempre més. Durant les entrevistes, li va cridar l'atenció aquest comentari: “Els quàquers ens donaven pa i llet”. Qui són els quàquers, es preguntava. Aquests comentaris a l'atzar –o potser no tant a l'atzar– van fer que la Rosa emprengués un llarg viatge d'investigació, recerca i entrevistes que, al cap dels anys, ha acabat donant lloc primer a una tesi doctoral i després a un llibre. Al llarg de la història, els quàquers han intervingut i ajudat discretament en zones en conflicte d'arreu del món durant temps difícils. La Rosa es va quedar impactada pel que va aprendre dels quàquers: el procés a través del qual van saber que havien d'actuar per ajudar els infants d'Espanya (conegut com a Quaker business method, ‘mètode quàquer de fer negocis'), l'eficient manera com van organitzar després els vaixells per transportar farina i llet a través de l'oceà Atlàntic, i com van donar continuïtat a aquesta activitat creant refugis perquè els infants poguessin fer unes vacances lluny de les zones en guerra de Catalunya. També la va impressionar la poca publicitat que es van donar a si mateixos. Van organitzar la distribució del pa i la llet a través de les escoles perquè van veure que era la manera més eficient d'arribar al màxim nombre de criatures. A diferència d'altres organitzacions religioses, no exigien cap adhesió a la seva fe; de fet, després de la guerra els van fer fora d'Espanya perquè van insistir a continuar ajudant infants dels dos bàndols. La seva neutralitat i el seu testimoni de pau els va acabar tornant inacceptables als ulls de la dictadura i van marxar, per tornar d'una altra manera als anys seixanta, en forma d'una reunió de quàquers (Quaker Meeting) que encara existeix avui dia.
[ "Quan va néixer Rosa Serra?", "A què es dedica?", "Quina tasca va dur a terme?", "En quina obra va narrar la vida dels seus progenitors?", "Van morir a la Guerra Civil ells?", "A qui va començar a investigar Serra?", "Quins treballs va fer arran d’això?", "On s'implicaven els quàquers?", "A qui van donar suport?", "Com van portar menjar a Espanya ells?", "Quina altra ajuda van fer?", "Quin fet va impactar a Serra dels quàquers?", "Com van fer arribar aliments als infants?", "Per quin motiu els van fer fora del país?", "Quan van retornar a Espanya?" ]
{ "answer_end": [ 36, 109, 254, 353, 353, 861, 978, 1115, 1273, 1462, 1615, 1691, 1850, 2058, 2228 ], "answer_start": [ 0, 0, 111, 256, 256, 602, 812, 980, 1117, 1347, 1466, 1617, 1693, 1946, 2169 ], "input_text": [ "El 1956.", "És professora i historiadora, escriptora de llibres d'història i infantils.", "Recollir les experiències de gent gran que en la seva infantesa havia sobreviscut a la Guerra Civil Espanyola.", "Entre dos focs.", "No.", "Als quàquers.", "Una tesi doctoral i després un llibre.", "En zones en conflicte d'arreu del món durant temps difícils.", "Als infants d'Espanya.", "Amb vaixells a través de l'oceà Atlàntic.", "Crear refugis perquè els infants poguessin fer unes vacances lluny de les zones en guerra de Catalunya.", "La poca publicitat que es van donar a si mateixos.", "A través de les escoles.", "Perquè van insistir a continuar ajudant infants dels dos bàndols.", "Als anys seixanta." ] }
books
I aquest xicot… res, què vol que li digui!… va veure un dia la noia (vamos la gran), i ja li dic, una afició tot seguit, que… -Ai, ai! Mossèn Parrell ja va cap a Sant Francisco? Ai pobra de mi, que deu ser tard!- Endemés, una afició loca. Al cap de vuit dies… (com vuit?, set, que era per Sant Jaume), ve-li aquí que ell que va i m'emprèn. Jo, filla, la veritat, vaig pensar: «-Veiam : pendrem informes…» No li vaig dir ni si ni no: m'entén? Posi's al meu puesto. Pregunto a l'un i a l'altre. Filla, tothom no té més boca per alabar-lo. I un gènit… Cregui'm: és d'allò més axistosot. Miri: l'altre dia ens estàvem al sostret, i, allò que succeeix de vegades, ningú deia una paraula, i ell que tot plegat salta… res, un acudit… ell que salta i diu: «Semblem muts!» Però miri: ho va dir d'una manera… allò… tot d'un plegat… «-Semblem muts…!» que la noia i jo ens partíem de riure. I d'aquestes ne té moltes: cada punt hi és, no es pensi. Per cert que jo de vegades li dic: «-Per mor de Déu, calla!» Perquè m'arribaven a fer mal els ronyons. Ah, sí, sí, és molt dallonses. I doncs, vostè, ¿què ha tingut?
[ "A qui va observar el jove?", "Era la petita?", "Cap a on va el religiós?", "És d’hora?", "Quant temps va passar?", "Quin dia era?", "Quin pensament va tenir el narrador?", "Què fa molta gent?", "Com és de caràcter el jove?", "On eren un dia?", "La gent parlava?", "Quin comentari va fer ell?", "Els va fer gràcia als altres?", "Què li demana algun cop el narrador?", "Per quin motiu?" ]
{ "answer_end": [ 67, 83, 176, 210, 300, 299, 404, 535, 582, 624, 681, 763, 878, 997, 1038 ], "answer_start": [ 0, 60, 135, 178, 239, 281, 340, 493, 549, 584, 659, 727, 841, 937, 998 ], "input_text": [ "A la noia.", "No.", "Cap a Sant Francisco.", "No.", "Set dies.", "Sant Jaume.", "Veiam : pendrem informes.", "Alabar-lo.", "Axistosot.", "Al sostret.", "No.", "Semblem muts!", "Sí.", "Que calli.", "Perquè li arriben a fer mal els ronyons." ] }
bios
Mercè Climent i Payà (Alcoi, Alcoià, 1981) és una escriptora valenciana. És enginyera agrònoma i llicenciada en Filologia Hispànica. En l'actualitat viu a Gandia i compagina l'escriptura amb la tasca d'editora de Lletra Impresa Edicions.[cal citació] Escriu per a xiquets i per a adults, però sempre amb la consigna de crear bellesa amb les paraules. Així, ha escrit els llibres infantils: Lina Panxolina i el quadern màgic, Marc i el poder sobre el temps, La Flauta màgica, Moros i Cristians i El misteri dels Reis d'Orient; les novel·les Somiant amb Aleixa (XVII Premi de Literatura Eròtica la Vall d'Albaida), Amor a la ciutat dels ponts i Mariola; el poemari Infinitamant (X Premi de Poesia Ibn Jafadja d'Alzira) i moltíssims contes que han estat publicat en revistes, diaris, llibres col·lectius, etc. Ha estat antologada en els llibres Nova poesia alcoiana. Poemes entre telers, 14+1. Llenya Prima, Els caus secrets. Antologia d'escriptors dels Països Catalans posteriors al 1972, Entre dones i La improbable vida de Joan Fuster. Alguns dels seus versos han estat traduïts a l'alemany per a la revista cultural i literària Driesch.[cal citació] També ha traduït al català els poemaris Arxipèlag, de Jordi Botella i Joan Antoni Climent Fullana, i una antologia de poemes de Gloria Fuertes, seleccionada per ella mateixa en el llibre Açò no és un llibre, és una dona.[cal citació] Com a blocaire, va ser guardonada amb el XX Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians en la disciplina de Difusió de la Literatura Catalana al País Valencià. També ha col·laborat amb mitjans com ara Levante-EMV, Lletres Valencianes, el Diari Gran del Sobiranisme i Ràdio Alcoi.[cal citació]
[ "Quan va néixer Mercè Climent?", "On?", "Quins estudis té?", "Quines dues feines combina?", "On resideix?", "A qui estan destinades les seves obres?", "Quantes novel·les per a nens ha publicat?", "Ha escrit relats?", "En quins mitjans s’han editat aquests?", "Ha participat en antologies?", "Ha fet de traductora?", "De quines obres?", "Quin guardó va obtenir?", "Amb quins mitjans ha treballat?" ]
{ "answer_end": [ 42, 42, 131, 236, 161, 286, 524, 805, 805, 1034, 1293, 1293, 1546, 1666 ], "answer_start": [ 0, 0, 73, 164, 133, 251, 357, 717, 719, 807, 1151, 1151, 1401, 1548 ], "input_text": [ "El 1981.", "A Alcoi.", "És enginyera agrònoma i llicenciada en Filologia Hispànica.", "L'escriptura amb la tasca d'editora de Lletra Impresa Edicions.", "A Gandia.", "A xiquets i a adults.", "N'ha publicat cinc.", "Sí.", "En revistes, diaris, llibres col·lectius, etc.", "Sí.", "Sí.", "Dels poemaris Arxipèlag, de Jordi Botella i Joan Antoni Climent Fullana, i una antologia de poemes de Gloria Fuertes.", "El XX Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians en la disciplina de Difusió de la Literatura Catalana al País Valencià.", "Levante-EMV, Lletres Valencianes, el Diari Gran del Sobiranisme i Ràdio Alcoi." ] }
mitologia
La Gesta Danorum (també anomenada Història dànica o danesa) és un text del segle xii atribuït a l'historiador Saxo Grammaticus. Valdemar I de Dinamarca o algú de la seva cort, el va animar a escriure la història de Dinamarca, la seva pàtria.[cal citació] La Història danesa consta de setze volums, escrits en un llatí que ni és de l'era daurada ni el comú medieval. Inclou traduccions de peces vernacles que actualment reemplacen les originals perdudes. Així mateix, conté una descripció (bastant escèptica) de la religió dels avantpassats. A més, en el tercer volum de la Gesta Danorum, figura una versió primitiva de la història de Hamlet (que va inspirar la més famosa obra de Shakespeare), el protagonista n'és Amlodi o Amleth. Els setze llibres, en prosa, amb una incursió de tant en tant en la poesia, es poden classificar en dues parts: llibres 1-9, que s'ocupen de la mitologia nòrdica, i els llibres 10-16, que tracten de la història medieval. El llibre 9 acaba amb Gorm el Vell, el primer fet documentat del rei de Dinamarca. Els últims tres llibres (14-16), que descriuen les conquestes daneses a la costa sud del mar Bàltic i les guerres contra els pobles eslaus (les croades del nord), són molt valuosos per a la història d'Occident, de les tribus eslaves (eslaus, pomeranians) i del paganisme. El llibre 14 conté una descripció única del temple de l'illa de Rügen. Quan va ser escrita fou objecte de nombrosos treballs, però, és generalment acceptat que la Gesta Danorum no s'havia acabat abans de 1208. L'últim esdeveniment descrit en l'últim llibre (llibre 16) és el rei Canut VI de Dinamarca sotmetent Pomerània pel duc Bogislaw, el 1186. Tanmateix, el prefaci de l'obra, dictada a l'arquebisbe Anders Sunesen, esmenta la conquesta danesa de les àrees al nord del riu Elba el 1208. Els manuscrits originals dels treballs s'han perdut, a excepció de quatre fragments: el fragment d'Angers, el de Lassen, el de Kalle-Rasmussen i el de Plesner. El fragment d'Angers és el major fragment, i conté l'única certificació de ser de puny i lletra de Saxo. Els altres són còpies de 1275. Els quatre fragments són a la col·lecció de la Biblioteca Reial Danesa a Copenhaguen, Dinamarca. La primera publicació amb la impremta i el més antic text conegut complet de l'obra de Saxo és d'edició llatina de Christiern Pedersen, impresa i publicada per Jodocus Badius a París, França, 15 març 1514, sota el títol de Danorum Regum heroumque Historiae ('Història dels reis i herois dels danesos'). L'edició conté el colofó següent: ...impressit a inclyta Parrhisorum acadèmic Iodocus badius Ascensius Idibus Martiis. MDXIIII. Supputatione Romana (els idus de març, 1514).
[ "Què és la Gesta Danorum?", "Qui es creu que el va escriure?", "Qui li ho va demanar?", "Quantes parts té l’obra?", "En quin idioma?", "Quina altra obra es va inspirar en una part de la Gesta?", "Està escrita majoritàriament en vers?", "En quantes seccions es pot dividir?", "De què parla la primera?", "I la segona?", "Quan va finalitzar la seva redacció?", "Quin és el darrer fet que s’hi explica?", "Quants trossos del pergamí original han perdurat?", "On es troben actualment?", "Quan es va editar per primer cop?", "Com es va titular?" ]
{ "answer_end": [ 84, 126, 224, 296, 317, 640, 806, 842, 893, 951, 1516, 1645, 1882, 2190, 2396, 2448 ], "answer_start": [ 0, 63, 128, 255, 255, 541, 732, 732, 844, 897, 1379, 1518, 1799, 2095, 2192, 2398 ], "input_text": [ "Un text del segle xii.", "L'historiador Saxo Grammaticus.", "Valdemar I de Dinamarca o algú de la seva cort.", "Setze.", "Llatí.", "Hamlet.", "No.", "En dues.", "De la mitologia nòrdica.", "De la història medieval.", "Després de 1208.", "El rei Canut VI de Dinamarca sotmetent Pomerània pel duc Bogislaw.", "Quatre.", "A la col·lecció de la Biblioteca Reial Danesa a Copenhaguen, Dinamarca.", "El 15 març 1514.", "Danorum Regum heroumque Historiae." ] }
bios
Montserrat Ribalta i Escoda (Barcelona, 1909- 1983) fou una bibliotecària catalana. Ingressà a l'Escola de Bibliotecàries de la Generalitat de Catalunya esdevenint bibliotecària el 1930 amb Premi Extraordinari. El mateix any obtingué el títol de mestra a l'Escola Normal de Barcelona. Estudià infermeria entre 1935 i 1936 a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Inicià la seva activitat professional com a mestra a l'Acadèmia Miralles de Sabadell, alhora que exercia com a delegada de la Comissió de Cultura del Club Femení d'Esports. En contraure matrimoni amb el doctor Manuel Miserachs (1933) abandonà l'activitat professional. Fruit de la seva relació d'amistat amb Rosa Leveroni, col·laborà en diverses iniciatives del món cultural de postguerra i mantingué una certa activitat literària, en bona part inèdita, basada en la redacció de contes (amb col·laboracions a "Cavall Fort") i articles d'actualitat. El seu fill, Xavier Miserachs i Ribalta, fou un conegut fotògraf. La seva filla, Toni Miserachs, és una coneguda dissenyadora gràfica. El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons aplega, fonamentalment, certificats i documents identificatius; documentació acadèmica dels estudis de mestra, bibliotecària i infermera; dietari personal, notes per a diverses novel·les i articles publicats a la revista "Cavall Fort". El fons inclou, així mateix, diversos testimonis de la seva relació amb la poetessa Rosa Leveroni.
[ "Quan va néixer Montserrat Ribalta?", "I on?", "A quin centre es va formar?", "Quan es va graduar?", "On va estudiar per esdevenir infermera?", "Quan?", "Amb qui es va casar?", "Va continuar treballant després?", "De qui era amiga?", "En què va participar?", "A què es va dedicar el seu fill?", "I la seva filla?", "On es pot trobar el fons de Ribalta?", "En què consisteix?" ]
{ "answer_end": [ 51, 51, 152, 185, 378, 378, 647, 647, 701, 768, 993, 1062, 1128, 1372 ], "answer_start": [ 0, 0, 84, 84, 285, 285, 553, 553, 649, 649, 929, 995, 1064, 1130 ], "input_text": [ "El 1909.", "A Barcelona.", "A l'Escola de Bibliotecàries de la Generalitat de Catalunya.", "El 1930.", "A la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona.", "Entre 1935 i 1936.", "Amb el doctor Manuel Miserachs.", "No.", "De Rosa Leveroni.", "En diverses iniciatives del món cultural de postguerra.", "Fou fotògraf.", "Dissenyadora gràfica.", "A l'Arxiu Nacional de Catalunya.", "En certificats i documents identificatius; documentació acadèmica dels estudis de mestra, bibliotecària i infermera; dietari personal, notes per a diverses novel·les i articles publicats a la revista Cavall Fort." ] }
vilaweb
El PSOE ha ofert a Miquel Iceta de presidir el senat espanyol, cambra en què té majoria absoluta després de les eleccions del 28 d'abril. Iceta no és pas senador, de manera que ha de ser designat pel Parlament de Catalunya en substitució d'un altre senador. Avui mateix, José Montilla ha presentat la renúncia al seu escó al senat espanyol i ha avalat la candidatura d'Iceta. Fonts del partit expliquen que ara caldrà seguir els tràmits prevists perquè el parlament el designi senador autonòmic. La junta de portaveus del parlament ha refusat de fer-ho urgentment i ha passat la votació a la setmana entrant. Iceta hauria de ser designat abans de la constitució del senat, el 21 de maig. El president del grup parlamentari d'ERC, Sergi Sabrià, està molest d'haver-se assabentat de la decisió per la premsa. Per això ha avisat que no hi donaran suport. Tanmateix, ha dit que intueix que el PSC ja deu tenir pactats els vots favorables, en referència a Ciutadans. Però Ciutadans ha criticat la proposta de Sánchez i ha dit que la presidència d'Iceta seria una concessió a l'independentisme. Per una altra banda, la diputada de JxCat Gemma Geis ha evitat de dir què votaria. L'executiva del PSC ampliada amb els primers secretaris del partit ha validat la proposta del president espanyol en funcions, Pedro Sánchez. Iceta, a més de presidir el senat, pretén continuar exercint com a secretari primer del PSC i com a diputat al parlament.
[ "Quina proposta ha fet el PSOE a Iceta?", "Quan van ser els comicis?", "Quina institució pot fer que Iceta sigui senador?", "Qui ha rebutjat el seu lloc al Senat?", "El canvi de senador es farà ràpidament?", "Quan hauria de passar?", "Qui és Sergi Sabrià?", "Com està?", "Per quin motiu?", "Està a favor del nomenament d’Iceta?", "I Ciutadans?", "S’ha posicionat Gemma Geis?", "Qui ha donat el vistiplau al PSOE?", "Quines altres funcions mantindrà Iceta?" ]
{ "answer_end": [ 61, 136, 256, 339, 563, 686, 742, 755, 805, 850, 1087, 1170, 1311, 1433 ], "answer_start": [ 0, 97, 138, 271, 496, 609, 688, 688, 744, 807, 962, 1131, 1172, 1313 ], "input_text": [ "Presidir el senat espanyol.", "El 28 d'abril.", "El Parlament de Catalunya.", "José Montilla.", "No.", "Abans de la constitució del senat, el 21 de maig.", "El president del grup parlamentari d'ERC.", "Molest.", "Per haver-se assabentat de la decisió per la premsa.", "No.", "Tampoc.", "No.", "L'executiva del PSC.", "Secretari primer del PSC i diputat al parlament." ] }
bios
Teresa Arguyol i Fontseca (Sarrià, 1814 - Badalona, 6 de desembre de 1853), també Teresa del Sagrat Cor, va ser una religiosa llega franciscana, fundadora de l'orde de les Clarisses de la Divina Providència, així com de diversos convents d'aquesta orde durant la primera meitat de segle XIX. Va entrar als dinou anys, com a llega, al monestir de clarisses de Santa Isabel de Barcelona. El 1835, per decret governamental, va ser obligada, junt amb les seves companyes, a abandonar el monestir. El 1849 va fundar a la vila de Gràcia el seu primer convent, dedicat a la vida contemplativa segons la regla original de Santa Clara, tornant així a l'austeritat i rigor que havia volgut la fundadora. El bisbe, per a donar l'aprovació, exigí que també obrissin una escola gratuïta. Així, l'orde es dedicà a l'ensenyament en una escola primària annexa al recinte per ensenyar a les nenes del barri, majoritàriament filles d'obrers, de forma totalment gratuïta. Arguyol va obtenir el títol de mestra per a poder encarregar-se'n. També va fundar monestirs a altres indrets: Olot, Vilanova i la Geltrú, Vinaròs, Banyoles, Mataró, l'Escala i Badalona. Mentre supervisava les obres d'aquesta darrera fundació, va morir la mare Teresa. El seu cos va ser dut pels homes de professions marineres de Badalona fins a Gràcia, on va rebre sepultura a la casa mare de les germanes clarisses.
[ "Quan va néixer Teresa Arguyol?", "On?", "Qui va ser?", "Què va crear?", "Quan va ingressar a la casa de les religioses?", "Quan va haver de marxar d’allà?", "Per quin motiu?", "Quan va crear el seu orde?", "Qui seguien?", "Què els va imposar l'autoritat eclesiàstica?", "Qui van educar en aquest centre?", "Era car estudiar-hi?", "On va obrir Arguyol més cases de religiosos?", "Com va perdre la vida?", "On va ser enterrada?" ]
{ "answer_end": [ 74, 74, 143, 206, 384, 491, 491, 552, 625, 773, 889, 951, 1138, 1220, 1369 ], "answer_start": [ 0, 0, 105, 145, 292, 386, 395, 493, 554, 694, 781, 781, 1020, 1140, 1222 ], "input_text": [ "El 1814.", "A Sarrià.", "Una religiosa llega franciscana.", "L'orde de les Clarisses de la Divina Providència.", "Als dinou anys.", "El 1835.", "Per decret governamental.", "El 1849.", "A Santa Clara.", "Que també obrissin una escola gratuïta.", "Les nenes del barri.", "No.", "A Olot, Vilanova i la Geltrú, Vinaròs, Banyoles, Mataró, l'Escala i Badalona.", "Mentre supervisava les obres d'aquesta darrera fundació.", "A la casa mare de les germanes clarisses." ] }
vilaweb
L'ex-diputat alemany Bernhard von Grünberg, que fou observador durant l'1-O, ha relatat al Suprem que, tot i les amenaces de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil, els votants es van comportar sempre de manera pacífica, que no va percebre cap ‘actitud violenta o agressiva'. La fiscal Consuelo Madrigal, encarregada de fer l'interrogatori per part del ministeri públic, semblava irritada amb la declaració del polític alemany i li ha demanat per un fet extern a la causa: ‘Durant la seva activitat política s'ha preocupat per problemes similars del seu país, com per exemple a Baviera?' Marchena ha tallat la fiscal i li ha dit que aquesta pregunta no tenia interès jurídic: ‘Estem en el torn d'interrogatoris. Si després en l'informe vol desqualificar el testimoni declarant…'. I Madrigal ha contestat: ‘Sí, vull desqualificar-lo.' Responent a la fiscalia, ha assegurat que ell no va veure ‘cap policia ferit', i sí en canvi ‘ciutadans ferits'. El visitant internacional ha destacat que l'actitud de la ciutadania no va canviar tot i la ‘percepció d'amenaça' que hi havia aquell dia. ‘El comportament no es va modificar de cap manera, al contrari, ho vaig poder constatar amb sorpresa i admiració i és un fet que veig de manera positiva i que no aprecio a Alemanya', ha dit. L'ex-diputat ha dit que els votants van mantenir una ‘fèrria disciplina' tot i la ‘situació d'intimidació', amb ‘helicòpters circulant per sobre dels centres'. I ha recordat que els ciutadans es mantenien determinats a votar tot i haver d'esperar-se hores.
[ "Qui és Bernhard von Grünberg?", "Quin rol va tenir durant el Referèndum català?", "Com va ser l’actitud dels votants, segons ell?", "Qui és Consuelo Madrigal?", "Com s’ha mostrat davant les paraules de l’exdiputat?", "Per quina regió li ha preguntat ella?", "Per què el jutge l’ha interromput?", "L'alemany va veure algun membre del cos policial lesionat?", "Però qui sí que ho va estar?", "Quin fet ha posat de manifest ell?", "Com ho va comprovar?", "La situació és igual al seu país?", "Quina actitud van adoptar els votants?", "Com era l’ambient?", "De què ha fet memòria?" ]
{ "answer_end": [ 42, 75, 223, 373, 430, 591, 678, 915, 949, 1088, 1202, 1270, 1353, 1387, 1536 ], "answer_start": [ 0, 0, 77, 280, 290, 431, 592, 838, 838, 951, 1154, 1203, 1281, 1283, 1443 ], "input_text": [ "L'ex-diputat alemany.", "Fou observador.", "Pacífica.", "La fiscal encarregada de fer l'interrogatori per part del ministeri públic.", "Irritada.", "Per Baviera.", "Perquè aquesta pregunta no tenia interès jurídic.", "No.", "Ciutadans.", "Que l'actitud de la ciutadania no va canviar tot i la percepció d'amenaça que hi havia aquell dia.", "Amb sorpresa i admiració.", "No.", "De fèrria disciplina.", "D'intimidació.", "Que els ciutadans es mantenien determinats a votar tot i haver d'esperar-se hores." ] }
books
Encara que vagament expressat, s'entreveia la idea d'en Montbrió i tots l'aprovaren. Sols en Llissàs repetia fent mueques: -El Cerdà, el Cerdà, és qui em fa por! Recordi's de què disposa de més de quaranta homes armats. S'ha de gastar molta mònita, don Ramon. -Mònita?- féu aquest. -No en conec sinó una, aplicable al cas present: procurar fer obrir els uis als de més bona fe i desemmascarar els malvats. Aquestos botaran, ja ho sé, i serà precís opósa'ls-hi els desenganyats. Si això no dóna resultat, doneu-ho tot per perdut. Ja serà sols qüestió de la defensa individual. Ara vosaltres escampeu en totes direccions la nova de què jo porto la pau. Feu que vegi força cares amigues entre la colla. Estigueu tots a la mira, i… del demés Déu dirà. I, quedant-se sols amb quatre o cinc dels menys compromesos, seguí el camí cap a Serra-Bruna.
[ "En Montbrió va exposar un pla?", "Ho va fer amb eloqüència?", "Els altres hi van estar d’acord?", "Qui va mostrar una mica de dubte?", "Qui l’espanta?", "Quants seguidors té aquest?", "Què fa falta, segons en Llissàs?", "A qui es dirigeix?", "Què és necessari, segons ell?", "Qui s’haurà d’enfrontar amb els altres?", "Quina conseqüència hi haurà, si aquesta tàctica falla?", "Quina notícia han de fer córrer?", "Amb quanta gent se’n va anar en Ramon?", "Cap a on?" ]
{ "answer_end": [ 64, 64, 83, 160, 160, 218, 247, 258, 404, 476, 527, 649, 840, 840 ], "answer_start": [ 0, 0, 67, 85, 124, 162, 220, 220, 261, 436, 478, 576, 748, 751 ], "input_text": [ "Sí.", "No.", "Sí.", "En Llissàs.", "El Cerdà.", "Més de quaranta homes.", "Gastar molta mònita.", "A don Ramon.", "Fer obrir els uis als de més bona fe i desemmascarar els malvats.", "Els desenganyats.", "Donar-ho tot per perdut.", "Que ell porta la pau.", "Amb quatre o cinc dels menys compromesos.", "Cap a Serra-Bruna." ] }
bios
Marisa Abad (Alcoi, 13 de maig de 1947) és una presentadora de televisió espanyola, i que va aconseguir gran popularitat en els anys 70 i 80. La major part de la seva carrera es va desenvolupar en Televisió Espanyola. Va treballar com a infermera fins que es va casar en 1968. En 1972 va fer els seus primers passos com a model publicitària, professió que exerciria durant tres anys i mig. Generalment li encomanaven papers de mestressa de casa, anunciant productes de neteja i cuina. Va posar imatge entre altres productes al detergent Dixán i als cacauets Antiu Xixona. Més endavant va debutar com a hostessa del concurs La gran ocasión, el 1973, junt amb Miguel de los Santos. En 1974 participà a ¡Señoras y señores!, espai de varietats, en la versió dirigida per José María Quero. A mitjan 70 va ser una de les noves incorporacions a l'equip de locutors de continuïtat, juntament amb Isabel Borondo, Lola Martínez, etc. Va presentar el concurs Gente joven, entre 1975 i 1978, el magazín Gente del sábado, amb Tico Medina en 1977, el programa 300 millones a començaments de 1979 o 625 líneas aquell mateix any. El 1980, compartí la presentació del magazín Cosas amb Joaquín Prat i Mònica Randall. i el 1981, junt amb Jesús María Amilibia es va posar al capdavant del primer programa de tafaneries en la història de la televisió en Espanya, titulat Bla, bla, bla. També va presentar el 1984 un programa sobre la travessa hípica Al galope, al costat de Daniel Vindel i el programa sobre cinema De película el 1988. Des de 1990 és reconeguda sobretot per la seva veu, perquè va retransmetre, fins a la seva jubilació anticipada el 2007, els sortejos de loteria nacional, i molt especialment se la identificava amb la retransmissió, cada 22 de desembre, del Sorteig Extraordinari de Loteria de Nadal. Referent a la seva vida personal, va contreure matrimoni als 20 anys amb Alejandro Hernández, executiu d'una financera. Van tenir tres fills: Alejandro, Belén i Sergio. El matrimoni es va separar a mitjan anys vuitanta. Se li van concedir un dels premis Ondas 1978 i un TP d'Or 1980 pel programa Cosas.
[ "On va néixer Marisa Abad?", "Quan va ser famosa sobretot?", "Quina feina va tenir en primer lloc?", "Fins quan?", "I després?", "Quines campanyes feia sobretot?", "Per quins productes va treballar?", "A quin concurs televisiu va aparèixer en primer lloc?", "I quin va presentar?", "Amb qui va compartir pantalla el 1980?", "Què va fer des del 1984?", "Quan va deixar la seva tasca professional?", "On apareixia cada any?", "Va tenir descendència?", "Va obtenir algun reconeixement?" ]
{ "answer_end": [ 39, 140, 275, 275, 340, 483, 570, 638, 959, 1198, 1439, 1669, 1798, 1967, 2101 ], "answer_start": [ 0, 90, 218, 218, 277, 390, 485, 572, 924, 1114, 1366, 1575, 1637, 1920, 2020 ], "input_text": [ "A Alcoi.", "En els anys 70 i 80.", "D'infermera.", "Fins al 1968.", "De model publicitària.", "De productes de neteja i cuina.", "Pel detergent Dixán i els cacauets Antiu Xixona.", "A la gran ocasión.", "Gente joven.", "Amb Joaquín Prat i Mònica Randall.", "Va presentar un programa sobre la travessa hípica Al galope.", "El 2007.", "Al Sorteig Extraordinari de Loteria de Nadal.", "Sí.", "Sí." ] }
mitologia
Els Ghede (Guédé, Gede) són els responsable de la mort i la fecunditat de la mitologia vodú i formen part de la família loa. La paraula deriva del verb ioruba "gede" (en català: "tallar") o de "igede" (amb implicacions referents a la nigromància). Els Ghede són els amos de la vida i la mort, el renaixement i la sexualitat. Reben els vius, augmenten el seu nombre i aixequen morts. També animen zombies a partir de cadàvers recents, robats pels bokor amb intenció d'esclavitzar-los. Els ghede són irrevenrents, sorollosos, fan bromes obscenes i mostren un gran apetit. Sovint se sotmeten a experiencies extremes, com la ingesta d'aliments tan picants que només els ghede poden suportar-ho. El ghede Baró Samedi ("Baró dissabte") és considerat com a guardià dels morts a tots els cementiris, mentre que la seva consort, Maman Brigitte o Brijit, custodia les sepultures. Sovint se'ls demana que protegeixin les tombes dels saquejadors i profanadors, de manera que el seu culte té un paper molt important en la religió vodú. A Haití, el Ghede-Loa se celebra l'1 i, sobretot, el 2 de novembre, per la festa de Tots Sants o el "Dia de l'Any Nou dels Morts". Al cementiri nacional de Port-au-Prince, per exemple, la gent acudeix a "ballar amb els morts".
[ "Qui són els Ghede?", "D’on prové aquest mot?", "Què governen?", "Qui creen?", "Quin caràcter tenen?", "Tenen gana?", "Quin tipus d’actes duen a terme?", "Com per exemple?", "Qui és el Baró Samedi?", "Qui és la seva dona?", "Quina tasca desenvolupa ella?", "Quina funció tenen tots dos?", "Són éssers rellevants per la seva religió?", "On és el culte dels Ghede?", "Quin dia és la seva festivitat?" ]
{ "answer_end": [ 91, 200, 323, 432, 543, 568, 612, 689, 790, 868, 868, 947, 1021, 1117, 1152 ], "answer_start": [ 0, 125, 248, 383, 484, 546, 570, 570, 691, 691, 803, 870, 870, 1023, 1023 ], "input_text": [ "Els responsable de la mort i la fecunditat de la mitologia vodú.", "Del verb ioruba gede o de igede.", "La vida i la mort, el renaixement i la sexualitat.", "Zombies.", "Són irrevenrents, sorollosos i fan bromes obscenes.", "Sí.", "Extrems.", "Com la ingesta d'aliments tan picants que només els ghede poden suportar-ho.", "El guardià dels morts a tots els cementiris.", "Maman Brigitte o Brijit.", "Custodia les sepultures.", "Protegir les tombes dels saquejadors i profanadors.", "Sí.", "A Haití.", "L'1 i, sobretot, el 2 de novembre, per la festa de Tots Sants o el Dia de l'Any Nou dels Morts." ] }
vilaweb
El president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, ha suspès definitivament el ple. Ha estat després del desacord de la mesa sobre la seva proposta perquè els sis diputats suspesos pel jutge Pablo Llarena poguessin ser rellevats per integrants dels respectius grups parlamentaris. Els dos membres de la mesa de JxCat s'hi han oposat: el vice-president primer, Josep Costa, hi ha votat en contra, mentre que el secretari primer, Eusebi Campdepadrós, s'hi ha abstingut. Segons fonts de la mesa, Costa ha justificat el vot perquè volien que la suspensió no afectés Carles Puigdemont i que fos una solució provisional en aquest ple per a la resta de diputats. La suspensió de Puigdemont impossibilitaria que JxCat tornés a intentar investir-lo en el futur. Fonts de JxCat han justificat la votació diferenciada dels seus dos membres de la mesa per garantir un empat en la votació de la mesa i evitar la presa de cap decisió. A més de Costa, hi han votat en contra els dos membres de Ciutadans i, a favor, ERC i el PSC. El resultat, segons que va argumentar JxCat, permetia de suspendre el ple. Entre les raons que expliquen la posició de JxCat, hi ha el fet que, si Puigdemont acceptés la suspensió, no podia ser investit si fos extradit a l'estat espanyol per malversació, una porta que JxCat vol deixar oberta. Per això han al·legat que la seva situació processal és diferent de la dels diputats empresonats perquè el tribunal de Slesvig-Holstein ja va descartar el lliurament pel delicte de rebel·lió. En canvi, ha demanat que la mesa prengui una decisió provisional, per ser aplicada tan sols en aquest ple, per a la resta de diputats afectats per la suspensió decretada pel jutge Pablo Llarena. Fonts pròximes a Torrent explicaven que la seva proposta era l'única que permetia mantenir el vot efectiu dels diputats suspesos, no alterar la majoria independentista i evitar que el manteniment de la delegació de vot tingués conseqüències penals. Les discrepàncies entre JxCat i ERC per a trobar una solució acordada han obligat a ajornar l'inici del ple, que era previst a les deu del matí. La CUP ha denunciat que, si la mesa optava per la via de delegar el vot dels diputats suspesos a membres dels seus grup parlamentaris, la mesura que podia acordar seria ‘còmplice' del jutge Llarena i es vulnerarien els drets dels diputats reprimits per l'estat espanyol. A més, la diputada Maria Sirvent ha al·legat que, la decisió, no l'hauria de prendre la mesa a porta tancada, sinó el ple o la comissió de l'estatut dels diputats. Anàlisi: La suspensió dels diputats tensa l'independentisme: els riscs d'acatar Llarena
[ "Qui és Roger Torrent?", "Què ha aturat?", "Per quin motiu?", "Sobre quin punt?", "Qui s’hi ha negat?", "Com ho ha fet el primer d’ells?", "I l’altre?", "Quin argument ha donat Costa?", "Quina conseqüència tindria la suspensió de l’expresident?", "Qui més ha rebutjat la proposta?", "On és el tribunal que jutja els diputats suspesos?", "Qui va manar la seva suspensió?", "Quins són els motius de pla de Torrent?", "ERC i JxCat estan d’acord?", "Quina opinió han donat els de la CUP en contra de la proposta?", "Quin altre fet ha destacat Maria Sirvent?" ]
{ "answer_end": [ 54, 87, 129, 284, 337, 399, 471, 659, 756, 993, 1504, 1699, 1948, 2057, 2364, 2528 ], "answer_start": [ 0, 0, 89, 89, 286, 339, 401, 498, 661, 926, 1314, 1506, 1701, 1950, 2095, 2366 ], "input_text": [ "El president del Parlament de Catalunya.", "El ple.", "Pel desacord de la mesa.", "Sobre la seva proposta perquè els sis diputats suspesos pel jutge Pablo Llarena poguessin ser rellevats per integrants dels respectius grups parlamentaris.", "Els dos membres de la mesa de JxCat.", "Hi ha votat en contra.", "S'hi ha abstingut.", "Volia que la suspensió no afectés Carles Puigdemont i que fos una solució provisional en aquest ple per a la resta de diputats.", "Impossibilitaria que JxCat tornés a intentar investir-lo en el futur.", "Dos membres de Ciutadans.", "A Slesvig-Holstein.", "Pablo Llarena.", "Mantenir el vot efectiu dels diputats suspesos, no alterar la majoria independentista i evitar que el manteniment de la delegació de vot tingués conseqüències penals.", "No.", "Que seria còmplice del jutge Llarena i es vulnerarien els drets dels diputats reprimits per l'estat espanyol.", "Que, la decisió, no l'hauria de prendre la mesa a porta tancada, sinó el ple o la comissió de l'estatut dels diputats." ] }
books
I l'invasió de pedra anava cobrint terrossos i més terrossos, aixafant sota el seu pes atuïdor les febles arestes del blat, i abrigant tota una banda de camp com d'una franja blanquinosa. Per un moment en Biel va contemplar la tasca feta; però, no quedant-ne satisfet encara, va enfilar-se per la clapissa amb l'intent d'acabar-la. Descalçats els esquerdalls i rierencs de la banda de sota, el pendent quedava prou lliure d'embarassos perquè hi poguessin rodolar els de més cap al cim. Fer-se'n cabal en Biel i posar-se a estimbar rostos avall els que quedaven, va ser tot una cosa. Fins roques enteres varen davallar, empeses per ell, ficant-se camp endins com si no tinguessin aturador, i arrossegant, en llur cursa, el davassall de menuts palets que trobaven al pas. I la invasió va créixer… va créixer d'una manera esgarrifosa, fins a deixar ben pelat un tros de clapissa i convertit en clapissa tot el camp. Una feble claror de matinada s'escampava per la banda de sol-ixent, bregant per destriar les tenebres; el fred s'havia fet molt més viu; el vent semblava portar agulles de glaç, i de les cases del poble n'eixien eixordadors crits dels galls que cridaven el sol, quan en Biel, donant per llesta la tasca, va asseure's al bell cim de la clapissa per reposar i contemplar amb goig immens la seva obra acabada. Acabada?… No pas del tot, que allà baix, a l'altra banda del camp, aixecaven llurs copes cel amunt els noguers que ell havia plantat i que ara volia atuir amb l'intent que els de can Bartra no poguessin gaudir-se'n. Incapaç de tallar-los, va resoldre ferir-los de traïdor fent-los a tots la corretgeta. Era l'únic recurs que li quedava. Una estona més de treball, i la venjança era completa. Coratjosament, va redreçar-se d'una revolada i va llançar-se clapissa avall. La suor que l'amarava, enfredorida pel repòs, li feia córrer de cap a peus fermes esgarrifances. Però, sense fer-ne cas, va acostar-se als arbres, va engrapar el ganivet, i va enfonsar-ne la fulla a l'escorça del primer rengle.
[ "De què estava ple el camp?", "Qui va mirar la feina que ja havia fet?", "Estava content amb el resultat?", "On va pujar?", "Com estava la baixada?", "Quina acció va dur a terme el noi?", "A on van anar a parar les pedres?", "Quina part del dia va arribar?", "Feia calor?", "Quin soroll se sentia?", "Quan va seure el jove?", "Quins arbres hi havia més enllà?", "Era capaç de talar-los?", "Què li provocava la suor?", "Amb quin objecte va voler tallar el noguer?" ]
{ "answer_end": [ 186, 237, 330, 305, 484, 581, 657, 979, 1048, 1173, 1268, 1430, 1557, 1884, 2015 ], "answer_start": [ 0, 188, 202, 276, 391, 486, 583, 913, 1016, 1093, 1180, 1330, 1536, 1789, 1886 ], "input_text": [ "De pedra.", "En Biel.", "No.", "Per la clapissa.", "Prou lliure d'embarassos perquè hi poguessin rodolar els de més cap al cim.", "Posar-se a estimbar rostos avall els que quedaven.", "Camp endins.", "La matinada.", "No.", "Els crits dels galls que cridaven el sol.", "Quan va donar per llesta la tasca.", "Noguers.", "No.", "Li feia córrer de cap a peus fermes esgarrifances.", "Amb el ganivet." ] }
vilaweb
La manifestació del Nou d'Octubre, amb el lema de la mobilització és ‘El País que volem', ha congregat unes 15.000 persones als carrers de València, segons Acció Cultural del País Valencià, una de les entitats organitzadores, membre de la Comissió 9 d'octubre. De nou, la principal reivindicació és la millora del finançament, una reforma que no arriba i que els últims mesos ha tensat les relacions dels partits del Botànic. Pels portaveus de la comissió, hi ha més coses pendents, a banda els tres eixos principals, com ara la reciprocitat entre TV3 i À Punt. Entre les entitats convocants hi havia la plataforma Decidim, Acció Cultural, Escola Valenciana, la Intersindical, entre moltes altres, a més de partits com Compromís, la CUP, Podem i ERPV. Un Nou d'Octubre enmig del desconcert Al principi de la manifestació, a la plaça de Sant Agustí, un grup d'extrema dreta ha intentat provocar la gent concentrada. La policia espanyola ha separat els ultres dels grups antifeixistes amb un cordó de seguretat. Quan ha començat la marxa, els ultres s'han dispersat i no hi ha hagut incidents. La marxa ha transcorregut fins la plaça d'Amèrica, on tres representants de la Comissió 9 d'octubre han llegit el manifest. Les muixerangues han posat el punt final a la manifestació. Deu fotografies que expliquen el Nou d'Octubre 2019
[ "Quan hi ha hagut una mobilització?", "Quin és el seu eslògan?", "Quanta gent hi ha participat?", "On?", "Quin és el motiu de protesta més destacat?", "Quin altre assumpte es reclama?", "Quines organitzacions han impulsat la manifestació?", "I quins partits polítics?", "On ha començat la marxa?", "Qui hi ha anat?", "Amb quina intenció?", "Com ha reaccionat el cos policial?", "Han succeït altres incidències?", "On ha acabat la manifestació?", "Com ha sigut la cloenda?" ]
{ "answer_end": [ 33, 88, 123, 147, 325, 560, 696, 750, 847, 913, 913, 1008, 1090, 1141, 1214 ], "answer_start": [ 0, 0, 90, 90, 269, 426, 562, 562, 790, 790, 849, 915, 1010, 1092, 1092 ], "input_text": [ "El Nou d'Octubre.", "El País que volem.", "15.000 persones.", "Als carrers de València.", "La millora del finançament.", "La reciprocitat entre TV3 i À Punt.", "La plataforma Decidim, Acció Cultural, Escola Valenciana, la Intersindical, entre moltes altres.", "Compromís, la CUP, Podem i ERPV.", "A la plaça de Sant Agustí.", "Un grup d'extrema dreta.", "Provocar la gent concentrada.", "Ha separat els ultres dels grups antifeixistes amb un cordó de seguretat.", "No.", "A la plaça d'Amèrica.", "Tres representants de la Comissió 9 d'octubre han llegit el manifest." ] }
bios
Cinta Vidal Agulló (Barcelona, 1982) és una pintora i muralista catalana. El seu interès pel món de l'art li ve des de petita i amb 16 anys va entrar a treballar al Taller d'Escenografia Castells i Planas, on va aprendre les tècniques en pintura i murals a gran escala, treballant per encàrrecs d'òperes i teatres d'arreu del món. Va estudiar il·lustració a l'Escola Massana de Barcelona. La ingravitació dels elements i el desafiament de les lleis de la perspectiva es van convertir en els seus elements d'identitat i van cridar l'atenció de diverses galeries d'art. El 2015, va realitzar la seva primera exposició en solitari a la galeria Miscelanea (Barcelona). Ha participat en exposicions i fires d'art a Londres, Miami, Nova York, Hawaii, Atlanta, San Francisco o Los Angeles. També, ha col·laborat amb galeries d'art, com ara la Spoke Art Gallery (San Francisco), Art Project Gallery (Hong Kong), Long Beach Museum (Los Angeles) o Beinart Gallery (Austràlia). A la galeria Thinkspace Gallery (Los Angeles) ha realitzat diverses exposicions i nombrosos treballs. La seva font d'inspiració li ve de clàssics com Caravaggio, Vermeer, el domini de la perspectiva d'Escher, Hopper i els seus personatges perduts a l'arquitectura i les ambientacions de Miyazaki dels estudis Ghibli. Ha pintat murals a països com la Xina, el Japó, Hawaii o els Estats Units. A Catalunya ha pintat el mural commemoratiu del 80è aniversari del bombardeig feixista a la ciutat de Granollers. L'any 2021,va pintar un mural a la nova seu de Facebook a Califòrnia. La seva obra ha sigut utilitzada per a articles de diari, portades de llibres, llibres infantils, puzles o per a centres culturals de dansa, entre d'altres. Recentment, el grup de música britànic de new wave Tears for Fears ha fet servir la seva obra per al seu últim àlbum. L'obra de Cinta Vidal ha sigut reconeguda amb el Premi Gràffica 2018, un dels certàmens de cultura visual més importants d'Espanya.
[ "Quan va néixer Cinta Vidal?", "A què es dedica?", "Quan va començar a dedicar-s’hi professionalment?", "Amb quina feina?", "On va formar-se?", "Quins són els trets més característics de les seves creacions?", "Quan va debutar en una exhibició d’art?", "Ha exposat fora de Catalunya?", "On ha fet moltes exhibicions?", "Qui la va influenciar?", "On ha fet murals a l’estranger?", "I en territori català?", "En quins mitjans han sortit les seves peces?", "Quina banda ha fet servir una il·lustració seva pel seu disc?", "Ha obtingut algun reconeixement Vidal?" ]
{ "answer_end": [ 36, 63, 204, 268, 387, 516, 651, 781, 1067, 1282, 1357, 1471, 1698, 1816, 1948 ], "answer_start": [ 0, 0, 74, 128, 331, 389, 568, 665, 967, 1069, 1284, 1361, 1543, 1700, 1818 ], "input_text": [ "El 1982.", "És pintora i muralista.", "Amb 16 anys.", "Al Taller d'Escenografia Castells i Planas.", "A l'Escola Massana de Barcelona.", "La ingravitació dels elements i el desafiament de les lleis de la perspectiva.", "El 2015.", "Sí.", "A la galeria Thinkspace Gallery.", "Clàssics com Caravaggio, Vermeer, el domini de la perspectiva d'Escher, Hopper i els seus personatges perduts a l'arquitectura i les ambientacions de Miyazaki dels estudis Ghibli.", "A la Xina, el Japó, Hawaii i els Estats Units.", "A Granollers.", "A articles de diari, portades de llibres, llibres infantils, puzles o per a centres culturals de dansa, entre d'altres.", "Tears for Fears.", "Sí." ] }
bios
Maria Mercè Jou i Torras (Olesa de Montserrat; 1962) és economista. Actualment treballa al Servei Públic d'Ocupació de Catalunya, És membre del Comitè Nacional de Demòcrates de Catalunya. És llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona (1985) i màster en direcció pública per ESADE (2004). Està col·legiada al Col·legi d'Economistes de Catalunya. Del 1986 al 2008 va treballar al Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. Allà va exercir diferents funcions i càrrecs: va estar adscrita a la Direcció General de Cooperatives i Societats Anònimes Laborals (1986-1990), al Gabinet Tècnic (1990-2008), del qual en va ser subdirectora general (1999-2008), i al Servei d'Ocupació de Catalunya (2008-2011). Va ser, a més, avaluadora externa de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya (2001) i membre del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (2002-2004). És autora de «La política d'ocupació a Catalunya: passat, present i futur» (Revista Econòmica de Banca Catalana, 1997); «La reducció i la reorganització del temps de treball» (Nota d'Economia del Departament d'Economia i Finances, 1999). És coautora dels llibres "El empleo en España: aspectos generales y problemas de medición" (Informes y estudios. Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, 2001), "Les polítiques d'ocupació: teoria i pràctica" (Editorial UOC, 2005) i "Crecimiento y estabilidad macroeconómica: el papel de la política económica" (Col·lecció Economia i Empresa, Universitat de Lleida, 2005). Ha escrit diversos articles sobre conjuntura laboral a la revista L'Economista del Col·legi d'Economistes de Catalunya. El 1990 es va afiliar a Unió Democràtica de Catalunya (UDC). Ha estat membre de l'executiva local d'UDC a Olesa de Montserrat en diverses ocasions. És membre del Comitè de Govern d'UDC des de l'any 2008. Actualment és voluntària de Demòcrates de Catalunya, i forma part del seu comitè nacional Ha estat diputada al Parlament de Catalunya durant la IXena i Xena legislatures, havent estat portaveu adjunta del Grup Parlamentari de CiU i membre de les comissions d'Economia Finances i Pressupostos, d'Empresa i Ocupació; i de Polítiques de Lluita contra la Desocupació. També participa en la política municipal d'Olesa de Montserrat. Va ser regidora de Treball, Formació, Indústria, Comerç, Turisme i Promoció Econòmica (2003-2005), després regidora a l'oposició (2006-2007) i, posteriorment, tinent d'alcalde de Participació i regidora de Règim Intern i de Mitjans de Comunicació (2007- 2011). Els anys 2011 i 2015 ha encapçalat la llista de Convergència i Unió (CiU) a l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat.
[ "Quan va néixer Maria Mercè Jou?", "Quina professió té?", "Quina carrera va estudiar?", "I quin màster?", "Què va iniciar el 1986?", "Hi va tenir diverses posicions?", "Quin càrrec va tenir el 2001?", "Ha escrit articles sobre el seu àmbit?", "Quins llibres va publicar el 2005?", "A quin partit polític va militar?", "Quin càrrec polític va tenir?", "De què va formar part?", "On resideix?", "Quin càrrec hi ha tingut?", "Amb quin partit polític?" ]
{ "answer_end": [ 52, 66, 273, 319, 471, 749, 859, 1173, 1546, 1721, 2041, 2234, 2298, 2385, 2671 ], "answer_start": [ 0, 0, 188, 188, 385, 473, 751, 937, 1175, 1676, 1962, 1962, 2236, 2300, 2561 ], "input_text": [ "El 1962.", "Economista.", "Ciències Econòmiques i Empresarials.", "Màster en direcció pública per ESADE.", "A treballar al Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.", "Sí.", "Avaluadora externa de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya.", "Sí.", "Les polítiques d'ocupació: teoria i pràctica i Crecimiento y estabilidad macroeconómica: el papel de la política económica.", "A Unió Democràtica de Catalunya.", "Diputada al Parlament de Catalunya durant la IXena i Xena legislatures.", "De les comissions d'Economia Finances i Pressupostos, d'Empresa i Ocupació; i de Polítiques de Lluita contra la Desocupació.", "A Olesa de Montserrat.", "Va ser regidora de Treball, Formació, Indústria, Comerç, Turisme i Promoció Econòmica.", "Convergència i Unió." ] }
mitologia
Níctim (en grec antic Νύκτιμος), va ser, segons la mitologia grega, un fill de Licàon, rei d'Arcàdia. El seu pare era un rei molt pietós, sovint visitat pels déus. Però els seus fills volien saber si els estrangers que arribaven a la casa del seu pare eren realment déus, i per comprovar-ho van matar un nen i van barrejar la carn amb la preparada pel banquet. Els déus, horroritzats, van enviar una tempesta que va exterminar els culpables. Altres vegades es presenta Licàon com un tirà despietat i juntament amb els seus fills com una família d'impius. Un dia Zeus, volent-lo provar, es presentà a casa seua disfressat de pelegrí. Licàon el va acollir, però desitjós de saber si el seu hoste era realment un déu, li va servir per sopar un plat de carn humana, d'un nen o d'un ostatge que retenia a la seva cort, o d'un dels seus fills. Però el déu se n'adonà i, indignat, va tombar la taula, encès d'ira i va matar amb els seus llamps Licàon i tots els seus fills (incloent-hi Càucon). Níctim va ser, d'entre els cinquanta fills de Licàon que va matar Zeus, el que les pregàries de Gea van salvar de la seva venjança, segons explica Pseudo-Apol·lodor. Una altra versió explica que el nen que va ser donat a menjar a Zeus era Níctim, i que el déu, aterrit, va matar el pare i els germans i va ressuscitar-lo. Va succeir el seu pare en el tron d'Arcàdia i durant el seu regnat es va produir el diluvi de Deucalió. Encara que havia tingut una filla i un fill, el seu successor va ser Arcas, epònim d'Arcàdia.
[ "Qui és Níctim?", "Com era el seu progenitor?", "Qui anava de vegades a veure'l?", "Com van voler els fills cerciorar-se que eren divinitats realment?", "Com els van castigar aquests?", "Quin caràcter tenir Licàon en altres versions?", "Qui el va posar a prova?", "Com va anar a veure’l aquest?", "Quin àpat va oferir el rei a la divinitat?", "Zeus es va enfadar?", "Com va reaccionar?", "Quants germans va voler assassinar el déu?", "Gràcies a qui va sobreviure Nítctim?", "Segons qui?", "Hi ha una altra variant de la història?" ]
{ "answer_end": [ 100, 136, 162, 359, 440, 497, 631, 631, 836, 905, 965, 1058, 1118, 1152, 1506 ], "answer_start": [ 0, 102, 102, 164, 361, 442, 555, 555, 633, 838, 908, 988, 988, 988, 1154 ], "input_text": [ "Un fill de Licàon, rei d'Arcàdia.", "Molt pietós.", "Els déus.", "Van matar un nen i van barrejar la carn amb la preparada pel banquet.", "Van enviar una tempesta que va exterminar els culpables.", "Despietat.", "Zeus.", "Disfressat de pelegrí.", "Un plat de carn humana, d'un nen o d'un ostatge que retenia a la seva cort, o d'un dels seus fills.", "Sí.", "Va matar amb els seus llamps Licàon i tots els seus fills.", "Cinquanta.", "Gea.", "Pseudo-Apol·lodor.", "Sí." ] }
mitologia
L'Odèon d'Agripa fou un odèon que es trobava al centre de l'àgora d'Atenes. Sol datar-se'n la construcció entre el 16-14 aC i el 21-12 aC. La construcció fou ordenada per Marc Vipsani Agripa, general romà, gendre d'August com a regal a la ciutat d'Atenes. Els atenencs, en agraïment, dedicaren a Agripa un monument erigit a l'entrada del Propileu de l'Acròpoli. L'edifici ocupava part de l'antiga plaça, al lloc on el segle VI i IV aC es trobava l'Orchestra, que estava en desús des de la construcció del Teatre de Dionís. Tenia una planta rectanguar (51,40 m x 43,20 m) i estava compost d'una gran sala de dues plantes, una càvea amb aforament de fins a 1.000 espectadors, dividida en dos sectors en forma circular en l'espai rectangular de la sala. A més a més, comprenia un escenari realçat, amb una escena decorada amb estàtues del déu Hermes, de marbre pintat. L'orquestra, ço és, l'espai per al cor, estava pavimentada amb marbres de colors, i l'escenari es decorà amb escultures. La il·luminació la rebia a través d'una obertura practicada a la part alta de les parets, i d'una doble columnata amb sis grans columnes corínties, oberta a la part posterior. Tenia dues entrades: pel nord s'hi arribava directament a l'orquestra -segurament aquesta entrada era un accés per als actors-, mentre que pel sud, on el complex arquitectònic estava en estreta relació amb la terrassa ja existent a la stoà central, l'entrada era monumental, amb dues fileres de columnes corínties. Pausànies va veure davant de l'entrada meridional l'estàtua dels reis egipcis. L'exterior estava circumdat en tres dels seus costats per un criptopòrtic subterrani, que feia de suport a pòrtics decorats amb pilastres corínties. La decoració de la façana del costat nord es recolzava en pilastres, on hi havia estàtues de gegants i de tritons i torsos derivats de les escultures dels frontons del Partenó. Pels volts del segle ii es va reduir la càvea a 500 espectadors a causa de l'enfonsament del sostre de 25 m, i s'introduí un mur transversal per sostenir-lo. La façana septentrional es transformà en un pòrtic obert i l'edifici es destinà a sala de conferències. El nou edifici fou destruït durant la invasió dels hèruls, l'any 267. Al lloc on hi havia l'odèon s'hi construí un edifici romà d'Orient el segle v, amb habitacions, patis, peristils i termes, diversament interpretat com a gimnàs o com a seu d'una escola, o bé com el palau del governador romà d'Orient. El complex reutilitzà els telamons de l'edifici antic per monumentalitzar l'entrada. La funció principal en el moment de la caiguda del sostre devia ser la de sala de lectura pública, mentre que les representacions musicals es durien a terme a l'odèon d'Herodes Àtic.
[ "Què és l’Odèon d’Agripa?", "Quan va ser edificat?", "Per instrucció de qui?", "On era, concretament?", "Quanta gent hi cabia?", "Quina divinitat hi havia representada?", "Com era el lloc del cor?", "Com hi entrava llum a l'odèon?", "Per quants llocs s’hi podia accedir?", "Quin autor va contemplar-lo?", "Quin fet va esdevenir-hi cap al segle II?", "Quins canvis va patir una part de la façana?", "Quan va ser enderrocat?", "Com es va substituir?", "Què es duia a terme a l’edifici quan es va enderrocar la teulada?" ]
{ "answer_end": [ 74, 137, 190, 402, 672, 864, 946, 1161, 1182, 1555, 1990, 2097, 2213, 2281, 2631 ], "answer_start": [ 0, 76, 139, 362, 523, 751, 866, 987, 1163, 1478, 1883, 2041, 2145, 2215, 2534 ], "input_text": [ "Un odèon que es trobava al centre de l'àgora d'Atenes.", "Entre el 16-14 aC i el 21-12 aC.", "Marc Vipsani Agripa.", "A l'antiga plaça.", "1.000 espectadors.", "Hermes.", "Pavimentat amb marbres de colors.", "A través d'una obertura practicada a la part alta de les parets, i d'una doble columnata amb sis grans columnes corínties, oberta a la part posterior.", "Dos.", "Pausànies.", "L'enfonsament del sostre de 25 m.", "Es transformà en un pòrtic obert.", "L'any 267.", "Amb un edifici romà d'Orient.", "La lectura pública." ] }
vilaweb
Juntament amb Sant Jordi, Nadal és l'època de l'any en què es venen més llibres. Sabent-ho, el TRESC ja fa sis anys que organitza a començament de desembre el Sant Jordi de Nadal. Es fa aquest cap de setmana a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm de Barcelona, on la literatura inundarà tots els racons, amb més d'un centenar d'autors, activitats literàries per a tots els públics, tallers i concerts infantils, venda i signatures de llibres, música en directe, botigues i gastronomia. Un dels plats fots del mercat és la presència dels autors, que signaran llibres, participaran en taules rodones i presentaran les seves obres. És el cas de Màrius Serra i Oriol Comas que presentaran Jugar-s'hi la vida; Roger de Gràcia amb la Guia Sentimental de Barcelona; o Jordi Nopca, amb la seva última novel·la, La teva ombra. Així mateix, s'hi podran sentir noves veus de la poesia i de la narrativa, amb noms com ara Laura Gost, Laia Soler, Anna Gas i Pol Guash. I un col·loqui sobre el paper dels traductors, amb alguns dels més importants del país, titulat Grans autors, grans desconeguts. Maria Barbal, Christina Rosenvinge, Rafael Nadal, Najat El Hachmi, Xavier Bosch, i les il·lustradores Lola Vendetta o Lyona Ivanova, entre molts altres, signaran llibres als lectors i participaran en conferències literàries de temes diversos, com ara la maternitat i com viure sense plàstic. També hi haurà tallers per a millorar l'escriptura. Per exemple, un per a explicar cinc maneres de començar una història i atrapar el lector i un altre sobre com aprendre a escriure. A tota la proposta literària, s'hi afegeix música en directe i furgoteques amb menjar i beure, per a ajudar a passar millor la jornada.
[ "Quan es compra més literatura?", "Quin esdeveniment impulsa el TRESC?", "Des de quan?", "On?", "Quants escriptors hi haurà?", "Quines activitats faran aquests?", "Quins d’aquests presentaran llibres?", "Sobre quin tema es farà una taula rodona?", "Quin títol porta?", "Quins autors firmaran les seves obres?", "Quines xerrades es faran?", "Quines altres activitats hi haurà?", "Hi haurà actuacions?", "I llocs de restauració?" ]
{ "answer_end": [ 79, 178, 178, 253, 328, 621, 810, 995, 1077, 1260, 1369, 1421, 1614, 1688 ], "answer_start": [ 0, 92, 92, 180, 183, 480, 623, 952, 952, 1079, 1263, 1371, 1554, 1554 ], "input_text": [ "Per Sant Jordi i Nadal.", "El Sant Jordi de Nadal.", "Des de fa sis anys.", "A l'Antiga Fàbrica Estrella Damm de Barcelona.", "Més d'un centenar d'autors.", "Signaran llibres, participaran en taules rodones i presentaran les seves obres.", "Màrius Serra i Oriol Comas; Roger de Gràcia; o Jordi Nopca.", "Sobre el paper dels traductors.", "Grans autors, grans desconeguts.", "Maria Barbal, Christina Rosenvinge, Rafael Nadal, Najat El Hachmi, Xavier Bosch, i les il·lustradores Lola Vendetta o Lyona Ivanova, entre molts altres.", "De temes diversos, com ara la maternitat i com viure sense plàstic.", "Tallers per a millorar l'escriptura.", "Sí.", "Sí." ] }
books
Mentre parlava, havia agafat dentremig de la farda un sarrió buit, l'havia estès a la vora dels meus peus i s'havia ajagut. -Ara provaré d'enganxar es son- va dir tot acotxant-se amb el tapaboques. -Quan passem per Blanes despertam: ¿sents, bona miona? Vui veure sa vila. Me gorda tants records! Ès una fal·lera que un hom té. Encara que dormu, tinc s'esperit som: tocam amb sa punta des peuet, i de seguida estaré en doina. Va callar i no sé si s'adormí; però en labandó de sos membres, en la quietud de ses parpelles aclucades i en la dolcesa de son respir hi havia un descans tan placèvol, una tranquil·litat tan vera… Déu meu! qui pogués tenir una calma com aquella, en mig de les tempestes! Allò arribava a fer malícia. Com roncava la mar! I ¡quin cruixir la barca! quin balandreig, quin desllorigament de totes les coses! Sens dubte la revoltura augmentava. A cada davallada semblava que ens anàvem a enfonsar per sempre més. Baixàvem, baixàvem… Per entre el treu i les bordes no es veia més que el negre-verd de l'ona jaspiat de vetes blanques. I avall! El ventrell s'encongia amb una sensació de buidor, com sol succeir quan en un somni pesat ens figurem caure daltabaix d'una timba. Tal volta un cop de mar descarregava sobre coberta, i la barca s'aclofava amb l'excés de pes i es decantava perillosament sota la riada, que s'agombolava a la banda, tot vora vora de l'una o de l'altra de les orles; i se sentia el borbolleig dels escorredors, el colpejar dels bosells en els arbres, l'escatainet d'alguna xarnera que s'obria o plegava, la cantadissa grinyolenca de les cadenes del batiol remogudes per l'onatge: un chor indescriptible de sorolls gemegosos. Per fi passava una estremitud de revifament de llarg a llarg de la nau, i la nau s'alçava com un pit al qual torna el respir perdut, i… amunt, amunt… El ventarràs ens arreplegava, arborant-nos amb nova força: se diria que l'ascensió anés a convertir-se en un vol; i reeixíem arruixats, lleugers, botant per damunt de les encrestades aigües. Aleshores veia la grisor del cel ratllada per la pluja, i llambregava algun detall mig confós de la costa.
[ "Quin objecte va arreplegar el personatge?", "Com el va col·locar?", "Quina intenció tenia?", "Per davant de quin poble havien de navegar?", "Quan volia aixecar-se?", "Com l’havia de despertar la narradora?", "Va continuar parlant?", "Estava descansant?", "El mar estava calmat?", "L’embarcació ascendia?", "Semblava que havia de bolcar?", "Quins sons se sentien?", "Què va ajudar al vaixell a pujar després?", "De quin color era el firmament?", "Què observava la narradora?" ]
{ "answer_end": [ 65, 105, 162, 231, 231, 423, 454, 694, 930, 950, 1406, 1619, 1928, 2039, 2112 ], "answer_start": [ 0, 16, 124, 199, 199, 327, 425, 425, 725, 864, 1061, 1410, 1666, 2007, 2065 ], "input_text": [ "Un sarrió buit.", "Estès a la vora dels seus peus.", "Enganxar es son.", "Blanes.", "Quan passin per Blanes.", "Tocant-lo amb sa punta des peuet.", "No.", "Sí.", "No.", "No.", "Sí.", "El borbolleig dels escorredors, el colpejar dels bosells en els arbres, l'escatainet d'alguna xarnera que s'obria o plegava i la cantadissa grinyolenca de les cadenes del batiol remogudes per l'onatge.", "El ventarràs.", "Gris.", "Algun detall mig confós de la costa." ] }
books
Els nuvis, arribats de fresc, havien trobat la Rectoria feta un garbuix. Son oncle era ja viaticat des d'alguns dies i s'havia anat aguantant com si esperés l'arribada dels seus nebots per a despedir-se'n. L'escena del metge fou una de les primeres que començaren a posar els joves sobre un terreny per ells completament nou. Mentre la Montserrat s'ocupava en posar una mica d'ordre a la casa, arribà mossèn Isidro, que, acompanyat d'en Ramon, se n'entrà a la cambra del malalt, quedant ambdós sorpresos de la gran mutació soferta per aquest, que ja ni donà senyals de notar sa presència. Mossèn Isidro, sense gastar gaires més compliments que el metge, li entaulà conversa sobre son estat, sense embuts ni subterfugis, afegint, poc després: -Amiguet, és una porta que tots l'hem de passar, i encara vós podeu donar gràcies a Déu que us permet arribar-hi amb tot el coneixement. No en demano pas més per mi! Tornà a somriure el pacient, i, com un lleuger reflex celestial, inundà sa traspassada fesomia. Allargà a son company la mà, dient-li: -No em deixareu, eh? -No, fill- féu aquest: -lo promès és promès. A la masia ningú m'espera i estic enterament per vós. En Ramon, gens foguejat en aquesta mena de passatges de la vida, tot s'esborronava al sentir tal conversació.
[ "Qui havia anat a parar allà?", "A on?", "Qui els havia estat esperant?", "Qui els va posar al dia de la situació?", "Com era pels joves aquesta?", "Qui es va posar a endreçar?", "Qui va aparèixer llavors?", "El convalescent havia canviat?", "Qui va informar sobre el seu estat al moribund?", "De què hauria d'estar agraït el malalt, segons el mossèn?", "Quin gest va fer el pacient?", "Com va ser aquest?", "A qui es va dirigir després?", "Com es prenia aquestes situacions en Ramon?" ]
{ "answer_end": [ 71, 71, 204, 324, 324, 392, 414, 541, 718, 877, 935, 971, 1041, 1271 ], "answer_start": [ 0, 0, 73, 206, 206, 326, 326, 444, 589, 742, 908, 908, 1004, 1163 ], "input_text": [ "Els nuvis.", "A la Rectoria.", "Son oncle.", "El metge.", "Nova.", "La Montserrat.", "Mossèn Isidro.", "Sí.", "Mossèn Isidro.", "D'arribar-hi amb tot el coneixement.", "Tornà a somriure.", "Com un lleuger reflex celestial.", "A son company.", "S'esborronava." ] }
vilaweb
Facebook ha presentat DeepText, la intel·ligència artificial d'aquesta plataforma. És capaç de comprendre tot allò que els usuaris de la xarxa social comparteixen amb una precisió gairebé humana i entén vint idiomes. DeepText se centra en la comprensió de textos i pot descodificar el contingut de milers d'entrades per segon, segons que ha explicat la companyia. La finalitat, diuen, és millorar l'experiència de l'usuari amb els productes que es poden trobar a la xarxa. Els responsables han treballat per a acostar la comprensió d'aquesta intel·ligència artificial a la humana i li han ‘ensenyat' a comprendre els continguts dels texts, classificar-los i identificar-ne les entitats relacionades. Així mateix, l'han preparat per executar aquesta comprensió lectora en vint idiomes. Les capacitats del DeepText ja es van aplicant al Messenger. Per exemple, quan algú escriu: ‘Voldria comprar una bici vella per 200 dòlars. Hi ha ningú interessat?', el DeepText entén que es tracta de la venda d'alguna cosa, n'extreu la informació important i respon a l'usuari amb les eines que li poden resultar útils. Ara com ara, DeepText s'ha centrat en la comprensió de text, però Facebook vol que arribi a comprendre continguts visuals.
[ "Quina xarxa social ha fet un anunci?", "Quin nou element ha tret?", "En què consisteix?", "Quines habilitats té?", "En quantes llengües pot llegir?", "Què pot arribar a fer?", "Quin és el punt fort d’aquesta eina?", "Quin és el seu objectiu?", "Quines habilitats ha après la màquina?", "A quina altra eina de l’empresa s’ha començat a instaurar?", "Quin exemple de pregunta apareix?", "Com reacciona davant d’això DeepText?", "En quin àmbit s’ha focalitzat de moment?", "En quin altre es desenvoluparà posteriorment?" ]
{ "answer_end": [ 30, 30, 81, 194, 215, 325, 262, 471, 698, 844, 949, 1104, 1165, 1227 ], "answer_start": [ 0, 0, 0, 83, 197, 265, 217, 364, 473, 785, 846, 850, 1106, 1167 ], "input_text": [ "Facebook.", "DeepText.", "En la intel·ligència artificial d'aquesta plataforma.", "Comprendre tot allò que els usuaris de la xarxa social comparteixen amb una precisió gairebé humana.", "En vint idiomes.", "Descodificar el contingut de milers d'entrades per segon.", "La comprensió de textos.", "Millorar l'experiència de l'usuari amb els productes que es poden trobar a la xarxa.", "Comprendre els continguts dels texts, classificar-los i identificar-ne les entitats relacionades.", "Al Messenger.", "Voldria comprar una bici vella per 200 dòlars. Hi ha ningú interessat?", "Entén que es tracta de la venda d'alguna cosa, n'extreu la informació important i respon a l'usuari amb les eines que li poden resultar útils.", "En la comprensió de text.", "En continguts visuals." ] }
books
Així hauria romàs hores i hores, baldament els seus hostes s'haguessin esmicolat fins a la darrera engruna, si quelcom, que li inspirava més interès que totes les vides humanes, no li hagués retornat les forces i li hagués inspirat una heroica resolució. En mig del seu dolorós encantament, veié que la Quima Xamosa venia de la cuina portant com a patifell de guerra als seus amics unes tals rimes de plats i cassoles, que, si fossin estades de bons versos, haurien bastat a un poema. Això li féu compendre que encara hi havia quelcom a salvar a l'hostal, i aquesta idea va arborar-lo moralment i materialment. Aleshores una força sobrehumana enrobustí les seves fibres i les hi va contreure i distendre tan poderosament que, sense quasi estintolar-se enlloc, d'una sola embranzida es llevà dempeus. Tot ell era valentia. Empentegant aquest i aquell, saltà al mig de la brega i amb boca escumejant, entre esbufecs i xiulaments del respir, esclatà en una veuassa de monstre marí, que, passant alternativament i quasi sense transició de les notes més profundes a les més agudes i penetrants, dominà tots els sorolls. -Lladres, lladres! Assassins! -va cridar.- Foc, foc! Oh de la ronda! Lladres! Foc! Auxili! Socors! I per aquest estil indefinidament.
[ "En quin cas hauria continuat d’aquesta manera molta estona?", "A qui va observar?", "D'on venia ella?", "Amb què?", "Què va entendre així el narrador?", "Quina conseqüència va tenir per a ell aquest pensament?", "Va animar-se llavors?", "Va aconseguir aixecar-se?", "Era covard?", "En què es va incorporar?", "Com era la seva veu?", "Va parlar molt fort?", "Quins insults va proferir?", "Quina alerta va donar?" ]
{ "answer_end": [ 253, 333, 333, 417, 554, 609, 798, 798, 820, 875, 977, 1113, 1155, 1166 ], "answer_start": [ 0, 291, 300, 300, 485, 485, 611, 611, 800, 822, 939, 939, 1115, 1146 ], "input_text": [ "Si quelcom, que li inspirava més interès que totes les vides humanes, no li hagués retornat les forces i li hagués inspirat una heroica resolució.", "A la Quima Xamosa.", "De la cuina.", "Amb unes tals rimes de plats i cassoles.", "Que encara hi havia quelcom a salvar a l'hostal.", "Va arborar-lo moralment i materialment.", "Sí.", "Sí.", "No.", "En la brega.", "De monstre marí.", "Sí.", "Lladres, lladres! Assassins!", "De foc." ] }
books
Des d'aquella hora endavant, va perdre bona xica de parròquia l'apotecari del carrer Major. La brama va córrer de que s'errava de medicina, i molts pensaven: no m'agafaràs… Però a n'ell si que tant se n'hi endonava de tenir més poca gent. Així no el distreien tant de les seves cavil·lacions. Així tenia més lleure per a aconduir aquells florins tan rebonics d'Aragó i aquells formosos ducats del rei i aquells mancusos i morabatins d'or, i aquells croats i aquells sisens de plata, que eren la seva glòria i el seu turment. Posseir aquelles monedes era com tenir la història entre les mans; era com fer coneixença amb les generacions de la vellúria; era com deturar el temps i entreveure la glòria dels passats… Però així que li venien a la memòria els molts exemplars que encara li mancaven per a arrodonir un xiquet les sèries, li entrava un desfici, una frisança, un afany de posseir! I sobretot, quan pensava que moltes d'aquelles peces sospirades, jeien en poder de gent que ell creia indigna de semblant tresor perquè no tenia prou caletre per a aquilatar-lo degudament, llavors li entrava aquella estrany rancúnia que sent tot vertader col·leccionista contra el seu rival afortunat. Està per demés el dir que d'aquest tripijoc de les monedes antigues, la butxaca de l'apotecari se'n ressentia un bon tros. Demés d'anar-se-n'hi molta parròquia de la botiga, també se n'hi anaven els pocs o molts cabals arreplegats amb prou pena i prou angúnia durant tota una vida consagrada a l'espàtula i al matràs. Això de la col·lecció numismàtica ja se sap que és car bocí, perquè el que compra una moneda antiga, demés del que val de plata o d'or, ha de pagar la vàlua històrica, i com que això és una cosa tan elàstica, tan vaporosa i espiritual que no té preu en cap tarifa, hi ha exemplar per aquests mons de Déu que costa un ull de la cara. Per un bessant valencià del temps de Jaume II que amb prou feines pesaria dos durets d'or, l'apotecari n'havia donat dues unces i dues unces i mitja, segons la raresa i el bon estat. I com que les compres sovintejaven i ell no mirava gens prim, sempre encalabrinat amb la fatlera que l'obsessionava, va començar a endarrerir-se, va començar a contreure deutes, acabant-li per passar la cosa més estranya d'aquest món… i és que com més monedes arreplegava, anava tenint més pocs diners. Tant com la col·lecció li augmentava, el calaix li disminuia: Però la ceba era més forta que ell i no hi podia fer més. Quan es veia encara tan lluny d'omplir les clarianes que tenia el monetari, es sentia com ferit, com humiliat en el seu honor de numismata.
[ "Quin rumor es va escampar?", "Li importava a ell?", "Per quin motiu?", "Quin passatemps tenia?", "Quin simbolisme tenia per a ell aquesta col·lecció?", "Quan sentia una gran necessitat per ampliar-la?", "Qui tenia moltes de les monedes?", "Com s’ho prenia ell?", "Es gastava molts diners en això?", "Quins dos elements es compren amb la moneda?", "Quant va gastar-se en una moneda medieval?", "Es va endeutar?", "Quina paradoxa es va produir?", "Quan notava el seu orgull tocat?" ]
{ "answer_end": [ 138, 237, 291, 366, 590, 887, 1017, 1189, 1312, 1675, 1990, 2201, 2326, 2586 ], "answer_start": [ 0, 173, 239, 293, 525, 713, 918, 1078, 1191, 1577, 1842, 2027, 2203, 2448 ], "input_text": [ "Que l'apotecari del carrer Major s'errava de medicina.", "No.", "Perquè així no el distreien tant de les seves cavil·lacions.", "Aconduir aquells florins tan rebonics d'Aragó.", "Era com tenir la història entre les mans.", "Així que li venien a la memòria els molts exemplars que encara li mancaven per a arrodonir un xiquet les sèries.", "Gent que ell creia indigna de semblant tresor.", "Li entrava aquella estrany rancúnia que sent tot vertader col·leccionista contra el seu rival afortunat.", "Sí.", "Demés del que val de plata o d'or, la vàlua històrica.", "Dues unces i dues unces i mitja.", "Sí.", "Com més monedes arreplegava, anava tenint més pocs diners.", "Quan es veia encara tan lluny d'omplir les clarianes que tenia el monetari." ] }
bios
Maria Pérez i Peix (Barcelona, 31 d'agost de 1879 – Vilanova i la Geltrú, 5 de desembre de 1972), coneguda també com a Telur o Haydé de Telur, va ser una escultora catalana activa durant la primera meitat del segle XX, que va treballar la figura femenina i el retrat psicològic de persones del seu entorn. Filla d'una família de l'alta burgesia catalana, els seus pares eren Teresa Peix i Calleja natural de Barcelona i Benigne Àlvar Pérez i González comerciant nascut a Valladolid. Maria Pérez Peix va rebre la formació que rebien totes les dones de classe alta de l'època, centrant-se sobretot en la música. Tot i això, va ser una dona culta allunyada dels estàndards del seu temps, tant pel que fa a la seva manera de vestir com d'entendre la vida. A més d'escultora, era esportista, vestia amb pantalons i colors clars i es tenyia els cabells de ros. El setembre de 1906 es va casar amb Eugeni d'Ors a Barcelona, amb l'oposició de la seva família, que no volia que es casés amb un escriptor. El matrimoni, que era la parella intel·lectual de moda del moment, va viatjar aquell mateix any a París, on Maria Pérez va conèixer Auguste Rodin. L'any 1910 es van instal·lar a la capital francesa i va poder consolidar la seva amistat amb l'escultor francès. Malgrat que en un primer moment havia rebut formació musical, va ser el seu marit qui la va animar a dedicar-se a l'escultura perquè, segons diuen, la música no el deixava concentrar-se. Deixebla de Josep Clarà, els primers anys va fer sobretot bustos de la seva família, dels seus fills, germans i amistats. Signava les seves obres amb el pseudònim Haydée de Telur o Telur per amagar la seva identitat, ja que no estava ben vist que una dona de l'alta burgesia signés amb el seu nom. Entre 1910 i 1930 la família va viure a cavall entre Barcelona, Madrid i París, ciutats on l'escultora va poder conèixer de primera mà els museus més importants i analitzar-ne les escultures, i establir amistat amb altres artistes com Miguel Utrillo. L'any 1929 va esculpir una de les seves obres més conegudes, el cap de La ben plantada, ideal clàssic mediterrani que representa la dona catalana jove, sana i forta que el seu marit havia inventat, que ja desvelava la influència de l'escultura grega. El 1931 es va separar d'Eugeni d'Ors i a partir d'aquest moment va viure de les rendes familiars, fet que li va permetre dedicar-se a l'escultura, de nou a la música i als seus tres fills, Àlvar, Joan Pau i Víctor. Durant aquests anys va fer la sèrie d'escultures De la moda (1935), composta per vuit petites figures de terracota policromada de les quals en va fer una tirada en bronze, que actualment estan en col·leccions privades. Eren figures de cos sencer properes a les tanagres gregues, allunyades del classicisme i més estilitzades, especialment, del model femení promogut pel Noucentisme. De la sèrie se n'ha destacat L'argentina (1932), per la simplificació de les formes del vestit de la bailaora, per la textura que va treballar sobre la superfície i per l'atenció que va posar al moviment. Als anys trenta va exposar repetidament a les Galeries Laietanes de Barcelona. L'any 1933 hi va presentar una vintena d'obres, d'entre les que destacava la titulada L'argentina, i el desembre 1934 hi va inaugurar una exposició en paral·lel als pintors Juli Borrell, Ricard Palmada i Josep Guard, l'escultor canari-venezolà Juan Jaén Díaz i els artistes Maria Pilar Fatjó i J. Gironella. L'any següent tornava a mostrar la seva obra a la sala barcelonina, així com també al Lyceum Club de Madrid, lloc de trobada de les intel·lectuals del moment. Entre 1941 i 1950 va fer sobretot maternitats i figures en grup de formes volumètriques i embolcallants, que representaven moments íntims com l'abraçada entre una mare i el seu fill. D'entre elles se n'ha destacat la primera d'elles, Maternitat I (1941). Maria Pérez Peix va morir a Vilanova i la Geltrú el 5 de desembre de 1972.
[ "Quan va néixer Maria Pérez?", "Quins pseudònims tenia?", "Qui van ser els seus pares?", "En quina àrea es va basar la seva escolarització?", "En quins àmbits era moderna?", "Qui va ser el seu marit?", "On van anar tots dos?", "Amb qui es va fer amiga?", "Quin àmbit artístic va desenvolupar Pérez?", "Per quin motiu firmava amb un pseudònim?", "Es va divorciar?", "Quina de les seves creacions és força rellevant?", "On va fer exhibicions?", "Amb qui va fer-ne una?", "Quin tipus de peces va fer a la dècada dels quaranta?", "Quan va perdre la vida?" ]
{ "answer_end": [ 96, 141, 450, 608, 750, 903, 1099, 1254, 1381, 1739, 2279, 2881, 3123, 3431, 3695, 3920 ], "answer_start": [ 0, 0, 355, 500, 610, 875, 996, 1101, 1318, 1565, 2251, 2458, 3062, 3243, 3592, 3847 ], "input_text": [ "El 31 d'agost de 1879.", "Telur o Haydé de Telur.", "Teresa Peix i Calleja i Benigne Àlvar Pérez i González.", "En la música.", "Tant pel que fa a la seva manera de vestir com d'entendre la vida.", "Eugeni d'Ors.", "A París.", "Amb Auguste Rodin.", "L'escultura.", "Per amagar la seva identitat, ja que no estava ben vist que una dona de l'alta burgesia signés amb el seu nom.", "Sí.", "L'argentina.", "A les Galeries Laietanes de Barcelona.", "Amb els pintors Juli Borrell, Ricard Palmada i Josep Guard, l'escultor canari-venezolà Juan Jaén Díaz i els artistes Maria Pilar Fatjó i J. Gironella.", "Maternitats i figures en grup de formes volumètriques i embolcallants.", "El 5 de desembre de 1972." ] }
bios
La Carmen Alcalde (Girona, 1936) és una escriptora i periodista feminista. Va fundar la revista Vindicación Feminista l'any 1976 junt amb Lidia Falcón. Va estudiar Periodisme a Barcelona i Filosofia i Lletres a Madrid. Escriu poesia, narrativa, assaig i articles periodístics. Va començar col·laborant al diari gironí Los Sitios (actual Diari de Girona) i a la revista Destino de Barcelona. Encara a l'època de la dictadura franquista, va fundar i dirigir, amb Maria Rosa Prat, el setmanari Presència, que va sofrir la censura. Després, amb la Llei Fraga, la Carmen Alcalde va ser diversos cops expedientada a causa de la revista. Més tard, ha col·laborat intensament a les revistes Triunfo, Cuadernos para el Diálogo i Destino; i al diari El Periódico. Va ser també cap de secció al Diario Femenino, d'on la van acomiadar a causa d'una col·laboració de José Luís Aranguren en una enquesta a diverses personalitats del moment a les quals ella plantejava la seva opinió sobre el divorci. Entre els llibres que ha escrit es troben Vete y ama. L'any 1975 va col·laborar, juntament amb Anna Balletbó, en l'organització de les I Jornades Catalanes de la Dona que es varen fer a Barcelona el maig de l'any 1976. Aquestes Jornades varen fomentar el moviment feminista a Catalunya durant el període posterior a la mort del general Franco i del seu règim polític. L'any 2000 va obtenir el Premi Rosa del Desert de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya i 2005 el premi d'Honor de la Comunicació atorgat per la Diputació de Barcelona.
[ "Quan va néixer Carmen Alcalde?", "Quines professions té?", "Què va crear?", "Amb qui?", "Quina carrera va cursar?", "Quin tipus de textos redacta?", "En quins mitjans va treballar en inici?", "Quina revista va crear?", "Quan va ser sancionada arran d’aquesta?", "De quin diari la van fer fora?", "Per quin motiu?", "Quin acte hi va haver a la capital catalana el 1976?", "Alcalde hi va participar?", "Quina ideologia s’hi va impulsar?", "Ha rebut algun reconeixement Alcalde?" ]
{ "answer_end": [ 32, 63, 117, 150, 174, 275, 389, 500, 629, 822, 985, 1204, 1204, 1260, 1531 ], "answer_start": [ 0, 0, 75, 75, 152, 219, 277, 436, 528, 754, 754, 1100, 1052, 1206, 1355 ], "input_text": [ "El 1936.", "És escriptora i periodista.", "La revista Vindicación Feminista.", "Amb Lidia Falcón.", "Periodisme.", "Poesia, narrativa, assaig i articles periodístics.", "Al diari gironí Los Sitios (actual Diari de Girona) i a la revista Destino de Barcelona.", "El setmanari Presència.", "Amb la Llei Fraga.", "Del Diario Femenino.", "A causa d'una col·laboració de José Luís Aranguren en una enquesta a diverses personalitats del moment a les quals ella plantejava la seva opinió sobre el divorci.", "Les I Jornades Catalanes de la Dona.", "Sí.", "La feminista.", "Sí." ] }
mitologia
El vimana (en sànscrit: विमान vimāna) és un mític vehicle volador hinduista, descrit en l'antiga literatura de l'Índia. Es poden trobar referències sobre aquest artefacte ―fins i tot la seva utilització en la guerra― en textos hinduistes antics. Segons aquests textos, els vimanes, podien volar per l'aire fins a altres planetes. En el Rigveda (el text més antic de l'Índia, de mitjan II mil·lenni aC) es diu que el déu del Sol viatja en un carruatge vimana lluminós (que és el mateix Sol). Altres déus volen en carruatges vimanes amb rodes, tirats per animals, generalment cavalls (encara que el carruatge del déu vèdic Pushan és tirat per cabres). En el Majabhárata (c. segle III aC) no els anomena. En el Ramaiana (c. segle III aC), el Kirata aryuníia (c. segle VI dC), el Samarangana-sutradhara (c. segle XI) i el Bhágavata-purana (c. segle xii) es descriuen vimanes de diferents grandàries i formes, com un carro o carrossa dels déus, com un mític automòbil aeri, de vegades funcionant com un mer seient o tron fix, altres vegades movent-se per si mateix i transportant el seu ocupant a través de l'aire. Altres descripcions mostren el vimana més com una casa o palau (alguns textos n'esmenten un que tenia set pisos d'alçada). A les pàgines del Ramaiana ―gran poema èpic hinduista del segle III aC atribuït el poeta Valmiki― es troben al·lusions a carros voladors que haurien estat utilitzats en el curs de les guerres entre els déus del panteó hinduista. El dimoni Rávana posseïa un pushpaka (vimana de flors) amb el qual podia volar. El Samara-angana-sutradhara és una obra enciclopèdica sobre l'arquitectura clàssica hinduista (vastu shastra) escrita per Paramara Bhoja de Dhar, que va viure entre el 1000 i el 1055 dC. En 83 capítols es tracten temes com el planejament urbanístic, l'arquitectura de cases i temples, l'escultura decorativa i mudras (diferents posicions de les mans i les cames), els cànons de la pintura artística i un capítol (el 31) dedicat a les iantras (‘màquines'). Aquest capítol dels iantras ha atret l'atenció de les pseudociències i la ufologia en particular. L'escriptor suís Erik von Daniken, en el seu llibre Erinnerungen an die Zukunft (Records del futur, de 1968) comenta: «En el Samarangana sutradhara hi ha capítols complets dedicats a descriure aeronaus que escupen foc i mercuri per la cua» (pàg. 72).
[ "Què és el vimana?", "En quins textos apareix?", "Quina habilitat tenien?", "Què és el Rigveda?", "Quin fet s’hi explica?", "Els vimanes apareixen en el Majabhárata?", "En quines obres es defineixen aquests?", "Com poden arribar a ser, segons alguns textos?", "Què és el Ramaiana?", "Quines aportacions fa sobre els vimanes?", "Qui va redactar una enciclopèdia?", "Quan va existir aquest autor?", "Quants capítols té la seva obra?", "Qui va parlar d'aquesta?", "En quin text?" ]
{ "answer_end": [ 75, 118, 328, 401, 466, 700, 903, 1172, 1330, 1460, 1686, 1727, 1825, 2335, 2175 ], "answer_start": [ 0, 0, 246, 330, 330, 650, 702, 1110, 1233, 1233, 1542, 1664, 1729, 2096, 2096 ], "input_text": [ "Un mític vehicle volador hinduista.", "En l'antiga literatura de l'Índia.", "Podien volar per l'aire fins a altres planetes.", "El text més antic de l'Índia.", "Que el déu del Sol viatja en un carruatge vimana lluminós.", "No.", "En el Ramaiana (c. segle III aC),\nel Kirata aryuníia (c. segle VI dC), el Samarangana-sutradhara (c. segle XI) i el Bhágavata-purana (c. segle xii).", "Com una casa o palau.", "Un gran poema èpic hinduista del segle III aC atribuït el poeta Valmiki.", "Que hi ha carros voladors que haurien estat utilitzats en el curs de les guerres entre els déus del panteó hinduista.", "Paramara Bhoja de Dhar.", "Entre el 1000 i el 1055 dC.", "83.", "L'escriptor suís Erik von Daniken.", "Erinnerungen an die Zukunft." ] }
vilaweb
El secretari d'Organització del PSOE, José Luis Ábalos, ha dit avui al PP, Ciutadans i Unides Podem que depenia d'ells facilitar la investidura de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol i que, si no ho feien, haurien de tornar a fer eleccions. ‘L'alternativa a una investidura viable és la repetició d'eleccions', ha dit després de la reunió de l'executiva federal del PSOE. A més, ha recordat als altres grans partits espanyols que les urnes tenien memòria i que els espanyols ‘no perdonaran aquells que posin en solfa la viabilitat de la legislatura'. La dreta espanyola valora d'abstenir-se per fer president Sánchez Ábalos ha descartat la petició de Pablo Iglesias d'un ministeri de caràcter social, com el de Treball o Hisenda, per al seu partit. Tal com ho entén el PSOE, un govern de coalició amb Podem no resol el problema de tirar endavant la investidura ni la governabilitat perquè no sumen majoria absoluta i, a més, podria restar els suports d'altres forces polítiques. Ha dit que ja havia definit unes quantes vegades a quina mena de govern aspiraven, que és un govern del PSOE en solitari del PSOE i amb la incorporació d'independents de prestigi. En aquest sentit, i davant la insistència d'Iglesias, ha respost que si PSOE i Podem sumessin majoria absoluta, seria normal la proposta del dirigent de Podem. ‘No és el cas, no hi vam arribar. Possiblement, un govern d'aquesta naturalesa no suma, sinó que pot restar.' El suport d'UPN resta el del PNB El dirigent socialista també ha deixat clar que la investidura de Sánchez no depèn dels dos vots d'UPN, a canvi de facilitar que governi el seu dirigent, Javier Esparza, a Navarra, perquè això pot restar sis vots, en referència als del PNB.
[ "Qui és José Luis Ábalos?", "A qui s’ha dirigit?", "Què els ha explicat?", "Quina conseqüència hi haurà, si no ho fan?", "Quan ha fet aquestes declaracions?", "Quin fet no podran tolerar els ciutadans, segons ell?", "Quina idea s’estan plantejant els partits de dretes?", "Quin fet ha rebutjat Ábalos?", "Per quin motiu?", "Com volen que sigui el govern?", "El partit d'Iglesias i el de Sánchez junts arriben a la majoria absoluta?", "Quin factor no és indispensable per fer president a Sánchez?", "Qui governarà potser a Navarra?" ]
{ "answer_end": [ 54, 99, 196, 253, 384, 563, 630, 761, 895, 1171, 1442, 1578, 1655 ], "answer_start": [ 0, 0, 56, 56, 325, 475, 565, 631, 763, 993, 1173, 1476, 1580 ], "input_text": [ "El secretari d'Organització del PSOE.", "Al PP, Ciutadans i Unides Podem.", "Que depenia d'ells facilitar la investidura de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol.", "Que haurien de tornar a fer eleccions.", "Després de la reunió de l'executiva federal del PSOE.", "Que posin en solfa la viabilitat de la legislatura.", "Abstenir-se per fer president Sánchez.", "La petició de Pablo Iglesias d'un ministeri de caràcter social, com el de Treball o Hisenda, per al seu partit.", "Perquè un govern de coalició amb Podem no resol el problema de tirar endavant la investidura ni la governabilitat.", "Del PSOE en solitari del PSOE i amb la incorporació d'independents de prestigi.", "No.", "Els dos vots d'UPN.", "Javier Esparza." ] }
mitologia
Múnia de Barcelona és un personatge llegendari, creació hagiogràfica popular similar a les santes Lliberada i Vilgefortis, probablement per explicar les imatges de Crist del tipus Crist Majestat. El folklorista Joan Amades recull una tradició segons la qual el 28 de febrer era la festivitat de santa Múnia. Aquesta era una jove barcelonina, nascuda al desaparegut carrer de la Basea (a l'actual Via Laietana), d'una gran bellesa. Molt devota, volia consagrar-se a Déu i refusava les propostes de matrimoni. Per desfer-se definitivament dels seus pretendents, va pregar a Déu que la deslliurés de la seva bellesa i la "fes tornar ben lletja i repulsiva". Atenent el seu prec, "a tornar-se d'un color tan bru que gairebé era negra, li cresqué la barba fins als genolls i tota ella es feu tan peluda que semblava més una bèstia que una persona”. Els pretendents, en veure-la, s'indignaren contra ella de tal manera que l'agafaren i la clavaren en una creu, matant-la. Es convertí així en una màrtir per conservar la seva virginitat i, per tant, com a tal era venerada. És una llegenda calcada a les més difoses de les santes Lliberada i Vilgefortis. La representació iconogràfica habitual era la del Crist en majestat: una dona amb llarga barba, vestida amb una túnica fins als peus, crucificada. Les majestats, en particular al període romànic, eren imatges de Crist crucificat, vestit amb túnica i mant i en una actitud serena i triomfant sobre la mort. L'abandonament d'aquest tipus escultòric, substituït pel Crist despullat i sofrent, va fer que la imaginació popular interpretés la figura no com la de Crist, sinó com la d'una dona (pels vestits llargs) amb barba, sorgint així llegendes per explicar-ne l'origen.
[ "Qui és Múnia de Barcelona?", "A qui s’assembla?", "Qui va parlar-ne?", "Quina aportació va fer?", "D’on era originària la noia?", "Era bonica?", "Es volia casar?", "Quin desig va demanar a Déu?", "Li va concedir?", "Quina reacció van tenir els festejadors de la noia?", "Què va esdevenir ella d’aquesta manera?", "Era adorada?", "Com se la representava?", "De quin tipus d’imatges es tracta?", "Quina possible arrel té el mite de Múnia?" ]
{ "answer_end": [ 46, 121, 306, 306, 409, 429, 506, 653, 842, 964, 996, 1065, 1293, 1452, 1716 ], "answer_start": [ 0, 0, 196, 196, 308, 308, 431, 508, 655, 844, 966, 966, 1148, 1295, 1454 ], "input_text": [ "Un personatge llegendari.", "A les santes Lliberada i Vilgefortis.", "El folklorista Joan Amades.", "Que el 28 de febrer era la festivitat de santa Múnia.", "Del desaparegut carrer de la Basea (a l'actual Via Laietana).", "Sí.", "No.", "Que la deslliurés de la seva bellesa i la fes tornar ben lletja i repulsiva.", "Sí.", "S'indignaren contra ella de tal manera que l'agafaren i la clavaren en una creu, matant-la.", "Una màrtir.", "Sí.", "Com una dona amb llarga barba, vestida amb una túnica fins als peus, crucificada.", "De majestats.", "Que l'abandonament d'aquest tipus escultòric, substituït pel Crist despullat i sofrent, va fer que la imaginació popular interpretés la figura no com la de Crist, sinó com la d'una dona (pels vestits llargs) amb barba." ] }
mitologia
Ren és el nom d'una persona, un dels components espirituals de l'ésser humà, segons la mitologia egípcia. El jeroglífic que compon la paraula Ren és el signe d'una boca "R" i una ondulació "N". Encara que sembla evident que aquest jeroglífic té un marcat simbolisme, no s'ha aclarit el seu significat, que pogués ser simplement fonètic. Ren és el nom que una persona rebia en néixer però que canviava a mesura que aquesta persona anava evolucionant, rebent així nous títols. Sovint la prolongació o modificació del Ren suposaven un acte honorífic en el qual l'individu podia obtenir reconeixement per un acte realitzat o una circumstància social. El Ren era un nom únic per a cada persona que permetia que l'home perdurés, es creia que aquest no moria del tot mentre el seu Ren fos pronunciat, és a dir, mentre el nom del difunt no fos oblidat del tot. Això explica per què els faraons i altres personatges influents feien enormes esforços a preservar el seu nom, inscrivint una vegada i una altra en els monuments que construïen, en tombes, en documents, etc., I explica també per què la damnatio memoriae era un càstig tan sever per a ells. Així, una part del Llibre dels Respirs , narració que prové del Llibre dels morts, conté precises instruccions per assegurar la supervivència del nom. Alguns noms, com el d'Akhenaton, van ser minuciosament eliminats de qualsevol lloc on estiguessin escrits després de la mort del seu propietari, ja que, per algun motiu, aquestes persones van ser considerades enemigues de l'Estat i, per tant, mereixedores de ser castigades amb l'oblit. Els cartutxos emprats en l'escriptura jeroglífica són la representació esquemàtica d'una corda que envolta el nom escrit dins seu protegint per a l'eternitat, també servien per evitar una lectura equívoca, delimitant on comença i on acaba el nom. Per als antics egipcis els components de l'esperit humà eren: Ib, Ca, Ba, Aj, Ren i Sheut. Viccionari
[ "Què és Ren?", "En quina religió?", "Com s’escrivia Ren antigament?", "Com s’adquiria el Ren?", "Es modificava amb el pas del temps?", "Quina creença hi havia relacionada amb el Ren?", "Com actuaven els governadors en conseqüència?", "On?", "Quina pena greu es podia aplicar?", "A quin text s’explica com conservar el nom?", "Quins d’aquests van ser erradicats?", "Per quina raó?", "Quin element hi havia en els jeroglífics?", "I quines altres funcions feia?", "Quins eren tots els elements de les persones en aquesta religió?" ]
{ "answer_end": [ 76, 105, 195, 385, 476, 854, 965, 1062, 1146, 1298, 1443, 1585, 1744, 1832, 1923 ], "answer_start": [ 0, 0, 107, 340, 340, 650, 856, 967, 1067, 1148, 1300, 1300, 1587, 1587, 1834 ], "input_text": [ "És el nom d'una persona, un dels components espirituals de l'ésser humà.", "L'egípcia.", "Amb el signe d'una boca R i una ondulació N.", "És el nom que una persona rebia en néixer.", "Sí.", "Que permetia que l'home perdurés, es creia que aquest no moria del tot mentre el seu Ren fos pronunciat, és a dir, mentre el nom del difunt no fos oblidat del tot.", "Feien enormes esforços a preservar el seu nom.", "En els monuments que construïen, en tombes, en documents, etc.", "La damnatio memoriae.", "A una part del Llibre dels Respirs , narració que prové del Llibre dels morts.", "Alguns noms, com el d'Akhenaton.", "Perquè aquestes persones van ser considerades enemigues de l'Estat i, per tant, mereixedores de ser castigades amb l'oblit.", "La representació esquemàtica d'una corda que envolta el nom escrit dins seu protegint per a l'eternitat.", "Evitar una lectura equívoca, delimitant on comença i on acaba el nom.", "Ib, Ca, Ba, Aj, Ren i Sheut." ] }
vilaweb
VilaWeb ha aprovat una declaració que vol ressumir els principis editorials del diari. És aquesta: ‘VilaWeb existeix per a donar veu a la gent dels Països Catalans, amb la voluntat de servir d'instrument de control del poder, des de la defensa dels valors progressistes, lluitant pel bé comú, per la llengua catalana, per la llibertat i la cultura. Els nostres principis són l'honestedat periodística, la integritat, la independència editorial, el pluralisme en les opinions, el coratge per a plantar cara a l'autoritarisme i a qualsevol intent de censura o opressió, la responsabilitat social i el respecte als lectors, que considerem que tenen el dret de rebre, amb la màxima qualitat i elegància, la millor versió que es pugui obtenir de tot allò que passa al país i al món. I tot això ho volem fer amb passió, sense sectarisme i defugint sempre el sensacionalisme i la banalitat.' Els subscriptors són la força del diari La llibertat de premsa i el dret d'informació es troben com més va més amenaçats, en un món que aquests darrers anys ha girat obertament cap a l'autoritarisme. Avui els mitjans són més necessaris que mai, però també són menys sòlids que mai a causa dels grans canvis tecnològics i socials que han viscut. I la creació de comunitats de lectors que els donin suport i els considerin portaveus públics sembla la millor solució per a reforçar el paper de la premsa en qualsevol democràcia. La caiguda progressiva de la publicitat fa encara més necessària l'opció de comptar amb un col·lectiu de subscriptors. Les deu raons per les quals heu de fer-vos subscriptors de VilaWeb En aquesta línia, VilaWeb fa anys que treballa per crear una potent comunitat de lectors compromesos que col·laborin constantment amb el diari. Aquesta comunitat ja supera les vint mil persones i amb això els subscriptors esdevenen ja la principal font d'ingressos del diari. Aquests lectors, que fan el pas de pagar d'una manera completament voluntària 60 euros o 120 cada any i que ajuden constantment la redacció, concreten per mitjà de la solidaritat i el compromís aquest model de periodisme que VilaWeb defensa i troba necessari per a fer possible el creixement dels mitjans propis als Països Catalans. Ells són, doncs, la base que ha servit per a transformar VilaWeb i adaptar-la a les noves circumstàncies, tot mantenint els principis d'independència professional, rigor, qualitat i compromís cívic que l'han definit d'ençà del primer dia, en el ja llunyà 1995. Feu-vos subscriptors de VilaWeb
[ "Quin text ha publicat VilaWeb?", "En nom de qui vol parlar el diari?", "Amb quin objectiu?", "Quins són els seus valors?", "De quina manera treballen?", "Quins elements estan en perill?", "Cap a quina forma de govern s'apropa el país?", "Què cal, sobretot?", "Però com són aquests?", "Quants motius exposen per donar suport a la publicació?", "Quanta gent hi ha subscrita de moment?", "Amb quina quota hi col·laboren?", "A quin aspecte donen suport?", "Ha canviat la ideologia del diari?", "Quan va néixer aquest?" ]
{ "answer_end": [ 85, 163, 347, 619, 882, 1005, 1083, 1128, 1165, 1596, 1790, 1974, 2012, 2443, 2465 ], "answer_start": [ 0, 100, 100, 349, 780, 925, 1007, 1085, 1085, 1530, 1615, 1873, 1981, 2206, 2312 ], "input_text": [ "Una declaració que vol ressumir els principis editorials del diari.", "De la gent dels Països Catalans.", "Servir d'instrument de control del poder, des de la defensa dels valors progressistes, lluitant pel bé comú, per la llengua catalana, per la llibertat i la cultura.", "L'honestedat periodística, la integritat, la independència editorial, el pluralisme en les opinions, el coratge per a plantar cara a l'autoritarisme i a qualsevol intent de censura o opressió, la responsabilitat social i el respecte als lectors.", "Amb passió, sense sectarisme i defugint sempre el sensacionalisme i la banalitat.", "La llibertat de premsa i el dret d'informació.", "Cap a l'autoritarisme.", "Els mitjans.", "Menys sòlids que mai.", "Deu.", "Més de vint mil persones.", "60 euros o 120 cada any.", "A la redacció.", "No.", "En el ja llunyà 1995." ] }
vilaweb
El parlament britànic ha aprovat el projecte de llei –anomenada llei Benn– que obligarà el govern de Boris Johnson a demanar una segona pròrroga del Brexit a la Unió Europea si el 31 d'octubre no hi ha un acord per a la sortida del Regne Unit. Westminster també ha tombat l'intent del primer ministre britànic de convocar eleccions anticipades. Uns quants diputats del Partit Conservador s'han afegit a l'oposició i han deixat en minoria Johnson i els partidaris del Brexit sense acord. És la segona derrota de Johnson en poques hores. Diputats del seu partit s'han unit als laboristes, als liberals, als independentistes escocesos, als gal·lesos i als verds per frenar el Brexit dur. Abans, Johnson ha desafiat el cap de l'oposició, el dirigent laborista Jeremy Corbyn, a acceptar una convocatòria d'eleccions anticipades el 15 d'octubre, dues setmanes abans del termini de la pròrroga del Brexit. Johnson no pot convocar eleccions anticipades i necessita el suport de dos terços de Westminster, una majoria que no té. ‘És completament impossible pel govern funcionar si la cambra dels comuns s'oposa a tot', ha dit Johnson en un breu discurs. ‘Calen unes eleccions el 15 d'octubre, i decidir quin primer ministre anirà a la crucial cimera del 17 d'octubre', ha afegit, en referència a la reunió prevista del Consell Europeu. L'oposició laborista, però, no estava disposada a acceptar la convocatòria d'uns comicis fins que la llei Benn sigui ferma, i ara ha de passar per la Cambra dels Lords, on alguns amenacen amb retardar el procés fent filibusterisme. ‘Volem eleccions perquè tenim moltes ganes de fer caure aquest govern', ha respost el líder de l'oposició, Jeremy Corbyn, afegint però que ho acceptarà només quan la llei tingui consentiment reial i sigui ferma. Corbyn ha dit que no cauran en una ‘trampa' de Johnson, que considera que ha donat una ‘poma enverinada' amb la proposta d'eleccions. En les votacions d'esmenes, els diputats han rebutjat una proposta per fer un debat el 21 d'octubre, pocs dies després d'una cimera clau a Brussel·les, i votar en un eventual nou acord amb la UE –si Johnson l'aconseguís negociar– o votar en l'antic acord assolit per Theresa May. La idea, però, no ha rebut gens de suport a la cambra, amb només 65 vots a favor i 495 en contra. En canvi, però, sí que s'ha aprovat una esmena que preveu que el govern britànic demani una extensió de l'article 50 –és a dir, de la data de sortida de la UE– amb l'objectiu d'aprovar l'acord que havia negociat May. Segons la premsa britànica, no està clar si l'esmena s'ha aprovat per error o no. En tot cas, ha tirat endavant de manera que la llei inclou l'opció que torni sobre la taula l'acord de retirada de May. Ahir el parlament britànic va aconseguir el control del calendari gràcies al suport d'uns quants diputats conservadors. Amb tot plegat, s'ha frustrat la maniobra del primer ministre, aprovada per la reina Elisabet II, de tancar el parlament a mitjan setembre fins el 14 d'octubre per deixar l'oposició pràcticament sense marge per a actuar.
[ "Quina institució ha acceptat una llei?", "En què consisteix aquesta?", "Quina altra proposta s’ha rebutjat?", "Quants cops ha fallat Johnson?", "Qui s’ha unit per aturar el Brexit més extrem?", "Qui és l’opositor principal de Johnson?", "Què ha expressat Johnson?", "Quan vol convocar comicis?", "Per quin motiu li agrada aquesta idea a Corbyin?", "Quan hi donarà el vistiplau, doncs?", "Quan es volia fer un debat?", "Quants diputats ho han acceptat?", "Quina proposta sí que ha obtingut la majoria dels vots?", "Què han dit els periodistes del país?", "Qui havia donat suport al pla de Johnson?" ]
{ "answer_end": [ 52, 242, 343, 534, 683, 769, 1143, 1269, 1679, 1769, 2004, 2265, 2399, 2580, 2918 ], "answer_start": [ 0, 0, 244, 487, 536, 692, 1020, 1146, 1559, 1559, 1905, 2185, 2283, 2500, 2822 ], "input_text": [ "El parlament britànic.", "Obligarà el govern de Boris Johnson a demanar una segona pròrroga del Brexit a la Unió Europea si el 31 d'octubre no hi ha un acord per a la sortida del Regne Unit.", "L'intent del primer ministre britànic de convocar eleccions anticipades.", "Dos.", "Diputats del seu partit amb els laboristes, els liberals, els independentistes escocesos, els gal·lesos i els verds.", "El dirigent laborista Jeremy Corbyn.", "Que és completament impossible pel govern funcionar si la cambra dels comuns s'oposa a tot.", "El 15 d'octubre.", "Perquè tenen moltes ganes de fer caure aquest govern.", "Quan la llei tingui consentiment reial i sigui ferma.", "El 21 d'octubre.", "65.", "Una esmena que preveu que el govern britànic demani una extensió de l'article 50.", "Que no està clar si l'esmena s'ha aprovat per error o no.", "La reina Elisabet II." ] }
bios
Concepció Panadès i Juanengo (Manila, Filipines, 31 de gener de 1908 - Barcelona, 3 d'octubre de 1981) fou una soprano catalana. Va néixer a Manila, durant una gira dels seus pares, una família catalana dedicada al teatre. Arribada a Barcelona, el 1912, va iniciar els seus estudis amb Marta Martí. El 1920 ingressà a l'Orfeó Pirinenc i el 1925 debutà al Teatre Tívoli de Barcelona amb la sarsuela La gaviota, de Rafael Millán. Amb la companyia de la cantant mexicana Esperanza Iris feu una gira per Amèrica, que es perllongà fins al 1930, durant la qual cantà Marina, d'Emilio Arrieta, en la seva versió operística en català, a Santiago de Cuba. El 1931 participà en l'estrena de La del soto del parral i Katiuska, de Pablo Sorozábal, al Teatre Victòria (Barcelona). El 1936 estrenà també una altra obra mestra de Sorozábal: La tabernera del puerto. Dedicada a l'òpera, cantà amb Miguel Fleta (1934-35) en diverses òperes i el 1938 actuà al Liceu de Barcelona, on participà, entre altres, en l'estrena liceista el 12 d'abril d'El giravolt de maig, d'Eduard Toldrà. També actuà a Madrid i a altres ciutats. Durant els anys de la postguerra va continuar distingint-se com a intèrpret i amb la seva participació es van estrenar La Zapaterita, d'Alonso, i La Caramba, de Moreno Torroba, amb èxit de crítica i públic. L'11 de gener de 1975 va interpretar al Teatre del Liceu un paper en la representació de Doña Francisquita, d'Amadeu Vives, amb l'orquestra dirigida pel tenor Plácido Domingo. Al llarg de 1940 enregistrà diverses sarsueles, entre les quals La canción del olvido, La parranda, La rosa del azafrán, Gigantes y cabezudos i Molinos de viento.
[ "Quan va néixer Concepció Panadès?", "Quina va ser la seva professió?", "D’on és originària?", "Quan va començar la seva formació?", "Qui va ser la seva professora?", "Quan va pujar a l’escenari per primer cop?", "Amb quina obra?", "Per on va actuar?", "Fins quan?", "Quina obra va representar per primer cop el 1931?", "Amb qui va actuar el 1934?", "Va treballar a la capital espanyola?", "Quan va fer Doña Francisquita?", "Qui va ser-ne el director?", "Va gravar algunes peces?" ]
{ "answer_end": [ 102, 118, 147, 297, 297, 381, 408, 507, 538, 714, 922, 1086, 1420, 1488, 1651 ], "answer_start": [ 0, 103, 129, 245, 254, 337, 335, 428, 428, 647, 851, 1066, 1314, 1336, 1490 ], "input_text": [ "El 31 de gener de 1908.", "Fou soprano.", "De Manila.", "El 1912.", "Marta Martí.", "El 1925.", "La gaviota.", "Per Amèrica.", "Fins al 1930.", "La del soto del parral i Katiuska.", "Amb Miguel Fleta.", "Sí.", "L'11 de gener de 1975.", "Plácido Domingo.", "Sí." ] }
books
Sota la solemnial invocació i la presència de Déu imminent com sota l'impuls d'una ventada, doblaren les testes els monjos, per reverència de la Trinitat, i començaren a recitar aquest vers: -Injuste egimus, iniquitatem fecimus: tu autem qui pius es pater nobis, domine, parce nobis: in pace in idipsum dormiam et requiescam, quoniam tu, domine, singulariter in spe constituisti me (Injustícia obràrem, iniquitat cometérem; però Vós qui piadosament ens sou Pare, perdonau-nos; en pau, en Ell mateix, dormiré i reposaré per tal com Vós, Senyor, en esperança singular em constituireu). Després de la suplicant humilitat d'aquestes pregueres, començaven els monjos, dotze a dotze, a alternar en la recitació de l'ofici divinal el qual, quan fou finit, reberen els monjos tots la pau i la benedicció i retregueren-se cascun en sa cel·la estreta, de la qual els monjos del monestir amb els sants monjos àdvenes en compartiren l'hospitalitat; i ambdós abads romangueren en santa companya dins l'església per ço com l'abad del lloc volia mostrar a l'abad errant en qual manera meravellosa omplia Déu de llum aquella llanterna cristal·lina, que era el temple. I estigueren en vigilant oració fins a tant que l'església fo enllumenada en silenci i humilitat. I l'abad del lloc va dir a l'abad, notxer de l'expedició al Paradís, ço és, mossenyer Sant Brandan: -Són complits vuitanta anys que jo estic en aquesta illa, i en so l'abad, per fer penitència; i en tot aquest temps, ningú no hi havia tocat mai sinó vosaltres; i veu humanal no sentim mai sinó quan cantam les divinals lloances. Vint-i-quatre monjos som i ningú se comunica amb l'altre més que amb senyes dels dits i dels ulls, en tota la setmana; aquest silenci és trencat al jorn festiu des del dinar fins a hora de vespres, i no pus; I cap de nosaltres no està mai malalt, ni endura ningun patiment, ni sofreix nocturnal temor de cap mal esperit d'aquells qui vaguen d'ací d'allà, incerts i lleigs com els rats penats dins les tenebres.- Sant Brandan digué: -Com ens plauria estar-nos aquí tot un any.- I l'altre abad va respondre: -No podeu, no, romandre més temps aquí, car el vostre sojorn més llarg a Déu no plauria. ¿No us recorda que Ell us revelà ço que us calia fer i encara us revelà que venguésseu a aquesta illa? S'és mester que torneu arrera amb onze monjos, car un de vosaltres finirà sa mortal carrera en el camí, en una illa, Anacorita per nom; i un altre morirà de mala fi i la seua ànima serà perdurablement infernada.- Mentre així s'estaven bellament dialogant, un dardell de foc entrà per una finestra esbatanada i anà encenent totes les llànties de l'església, que eren devant els altars i tornà a sortir de l'església tot seguit, amb ses ales de flama acèrrima. I les llànties romangueren enllumenades amb un flam molt clar. -Veniu i veureu,- digué l'abad del lloc. Acostaren-se al misteri de la flamada septuple, encesa i tremolosa a la presència de Déu: flotava el flam en mig del llantió, gota viva de llum; i dintre no hi havia ni oli, ni cera ni res d'allò que sol nodrir el foc. D'on conegueren que aquell foc, espiritual era, i no corporal. Sant Brandan digué: -Com pot cremar corporalment allò que no té cos? Creatura espiritual als ulls corporals no és visible.- I l'abad del lloc féu de resposta: -No haveu llegit mai en l'Escriptura que quan Déu anà a Moisès en el Mont Sinaí, el qual és en l'Armènia, aquella gabarrera espinosa semblava que era tota cremant i veia's de nit de molt lluny, i l'endemà no s'hi trobava rastre de foc en la mata gerda?- L'endemà d'aquesta nit passada en diàleg sant i en meravelles, significà Sant Brandan a l'abad del lloc, el desig que tenia d'anar-se'n a rependre el camí errívol i vagabundejant. Mes l'abad li digué: -A Déu no plauria la vostra partença car haveu de fer amb nosaltres les festes de Nadal fins a l'octava de l'Epifania.- Passades totes aquestes festes, ompliren la nau de vitualles i prengueren el comiat i la benedicció d'aquells sants monjos. I arborant l'ala de la vela, prengué la nau el camí de ponent.
[ "Com van col·locar-se els religiosos?", "Van posar-se a resar?", "Quina acció van fer en acabar?", "On van anar?", "Quins dos abats hi havia?", "Què volia ensenyar el primer al segon?", "Quant temps feia que el primer abat era a l’illa?", "Quants religiosos eren en total?", "Podien parlar entre ells habitualment?", "Li agradaria quedar-se allà uns mesos al religiós estranger?", "On perdrà la vida un dels acompanyants?", "Què va aparèixer de sobte?", "Quin tipus de flama es va encendre?", "A quin foc bíblic s’assimilava?", "Quan van marxar d’allà els visitants?" ]
{ "answer_end": [ 122, 582, 795, 840, 1131, 1150, 1406, 1603, 1785, 2053, 2411, 2584, 3120, 3532, 3978 ], "answer_start": [ 0, 92, 584, 749, 939, 939, 1252, 1579, 1579, 1991, 2279, 2490, 2840, 3285, 3856 ], "input_text": [ "Dblaren les testes.", "Sí.", "Reberen els monjos tots la pau i la benedicció.", "Cascun en sa cel·la estreta.", "L'abad del lloc i l'abad errant.", "En qual manera meravellosa omplia Déu de llum aquella llanterna cristal·lina, que era el temple.", "Vuitanta anys.", "Vint-i-quatre.", "No.", "Sí.", "En una illa, Anacorita per nom.", "Un dardell de foc.", "Espiritual.", "Al de Moisès en el Mont Sinaí.", "Passades totes aquestes festes." ] }
mitologia
Ereixkigal (𒀭𒊩𒆠𒃲 Ereškigal, "gran dama sota terra") era la reina de l'infern en la mitologia sumerobabilònica des que va ser raptada pel drac Kur. És filla d'Anu, esposa de Nergal i germana d'Ixtar (amb qui la confonen alguns mites), era l'encarregada del judici final sobre el difunt. Va tenir diversos fills: amb Enlil va engendrar Namtar i amb Gugalana el déu Ninazu. Simbolitza les estacions fredes, on la Terra no produeix, en un mite que va inspirar la història de Persèfone. Els mites principals que parlen d'aquesta deessa expliquen que Namtar va descendir a l'infern i va mantenir relacions sexuals amb ella. El límit màxim per retornar al món dels vius era de sis dies. Segons una versió, ell escapà abans del setè dia i la deessa, desesperada, va amenaçar Anu que retornaria tots els morts a la Terra si no li retornava el seu amant. Namtar va baixar a l'infern i la va reptar a lluitar. Victoriós, estava a punt de decapitar-la quan ella li confessà el seu amor i li oferí regnar junts. Segons una altra versió Namtar no va aconseguir fugir a temps, ja que quan anava a escapar, ella el va seduir amb un vestit transparent i quedà atrapat a l'inframón. Per amor, ella li oferí compartir el regne.
[ "Qui és Ereixkigal?", "Qui la va segrestar?", "Qui era el seu pare?", "I el seu marit?", "Va tenir descendència?", "Què representa?", "Quina altra llegenda es va basar en aquesta?", "Quina és la versió principal de la història d’Ereixkigal?", "Quant temps tenia per tornar al món terrenal ell?", "Quan va aconseguir marxar?", "Com va reaccionar ella?", "Van lluitar la deessa i Namtar?", "Hi ha una altra variant de la història?", "Per quin motiu no va poder escapar Namtar en aquesta?", "Quina oferta va fer-li la deessa?" ]
{ "answer_end": [ 109, 145, 161, 179, 309, 427, 480, 616, 678, 728, 843, 973, 1060, 1163, 1207 ], "answer_start": [ 0, 114, 147, 147, 286, 371, 432, 482, 618, 680, 731, 845, 999, 999, 1165 ], "input_text": [ "La reina de l'infern en la mitologia sumerobabilònica.", "El drac Kur.", "Anu.", "Nergal.", "Sí.", "Les estacions fredes, on la Terra no produeix.", "La de Persèfone.", "Que Namtar va descendir a l'infern i va mantenir relacions sexuals amb ella.", "Sis dies.", "Abans del setè dia.", "Va amenaçar Anu que retornaria tots els morts a la Terra si no li retornava el seu amant.", "Sí.", "Sí.", "Perquè quan anava a escapar, ella el va seduir amb un vestit transparent i quedà atrapat a l'inframón.", "Compartir el regne." ] }
bios
María Isabel Lloret Ivorra, també coneguda com a Maisa Lloret, (La Vila Joiosa, 4 de juny de 1971) és una antiga esportista i actualment política valenciana. En 1986, Emilia Boneva la va escollir per entrar en la selecció nacional de gimnàstica rítmica d'Espanya en modalitat individual. Pel que fa a les seves característiques com gimnasta, Boneva es va referir a ella com «la gimnasta més expressiva» de l'equip. Va participar en els Jocs Olímpics de Seül en 1988 finalitzant en 5a posició i aconseguint el diploma olímpic que, en aquell moment, va ser la millor classificació de la història d'una gimnasta espanyola en els Jocs Olímpics. Va ser la primera gimnasta espanyola a aconseguir un 10, aconseguint-lo en l'exercici de maces del Campionat d'Espanya de 1988 i per això està inscrita en el Rècord Guiness. Intentà preparar-se per als Jocs Olímpics d'estiu de 1992, però hagué de renunciar a participar a causa d'una lesió de menisc i poc després es retirà de la competició. Va ser nomenada Filla Predilecta de la Vila Joiosa, va rebre la Medalla d'Or de la ciutat i el Poliesportiu Municipal porta el seu nom. És Tècnic Superior i Jutge Nacional de Gimnàstica Rítmica per la Reial Federació Espanyola de Gimnàstica. Després es llicencià en màrqueting i obtingué un màster en direcció d'instal·lacions esportives a l'Escola Superior de Màrqueting i Negocis de Madrid (ESEM). És Màster en Direcció d'Instal·lacions Esportives per la Universitat Complutense de Madrid i el Comitè Olímpic Espanyol. Va ser responsable del Departament de màrqueting de la Fundació de l'Esport presidida per S.A.R. el Príncep d'Astúries, Màrqueting Assistant de Deportpublic-Grup Unipublic, directora de màrqueting de la Reial Federació Espanyola de Gimnàstica i directora Comercial i de màrqueting de Parcs Reunits. El 2004 va crear la seva pròpia Agència de Màrqueting. En les eleccions a les Corts Valencianes de 2007 va ser escollida diputada independent del PSPV-PSOE. Durant la legislatura com a Diputada va ser Portaveu de Turisme i Secretària de la Comissió d'Indústria, Turisme i Comerç.
[ "Quan va néixer María Isabel Lloret?", "Quina professió va exercir en primer lloc?", "I avui en dia?", "En quina modalitat competia?", "Qui va parlar d’ella?", "Com la va definir?", "Va anar a les Olimpíades?", "Per què no va poder anar a les següents?", "Ha obtingut algun reconeixement?", "Quina carrera va cursar posteriorment?", "Va fer algun màster?", "Quina tasca va desenvolupar primer?", "Què va dirigir?", "I què va fundar?", "Quin càrrec polític va aconseguir?" ]
{ "answer_end": [ 98, 123, 145, 262, 413, 413, 457, 981, 1117, 1259, 1502, 1622, 1801, 1856, 1958 ], "answer_start": [ 0, 99, 99, 167, 342, 342, 415, 815, 983, 1225, 1262, 1504, 1677, 1811, 1858 ], "input_text": [ "El 4 de juny de 1971.", "D'esportista.", "És política.", "Gimnàstica rítmica.", "Boneva.", "Com a la gimnasta més expressiva de l'equip.", "Sí.", "Per una lesió de menisc.", "Sí.", "Màrqueting.", "Sí.", "Responsable del Departament de màrqueting de la Fundació de l'Esport presidida per S.A.R. el Príncep d'Astúries.", "Va ser directora de màrqueting de la Reial Federació Espanyola de Gimnàstica i directora Comercial i de màrqueting de Parcs Reunits.", "La seva pròpia Agència de Màrqueting.", "Diputada independent del PSPV-PSOE a les Corts Valencianes." ] }
bios
Marina Comellas i Fernández (Barcelona, 1947) és una dirigent veïnal catalana que el 2004 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona. Ha viscut tota la vida al barri de la Sagrada Família. La seva infantesa va estar marcada per l'empresonament del seu pare, lluitador antifranquista, al penal de Santoña quan ella tenia sis anys. La Marina va créixer envoltada d'aquest esperit de lluita i de solidaritat. Va començar a treballar als 14 anys i des d'aleshores ha treballat sense descans al llarg de 40 anys. La seva joventut va lligada a la vida quotidiana del barri, amb els balls del passatge de Gaiolà o les festes del carrer de Còrsega. Va quedar viuda molt jove i va tenir cura dels seus pares fins fa molt pocs anys. Va entrar a formar part de l'Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrada Família el gener de 1976. L'Associació va néixer el 1975 i va participar amb força en les reivindicacions polítiques de la transició, com l'estatut d'autonomia i la llibertat d'expressió, i també en les reivindicacions socials, per exemple els drets de les dones. Va començar demanant semàfors al barri i que al llarg del temps ha treballat per una avinguda de Gaudí per als veïns i les veïnes, per recuperar la SAFA, per la plaça de Gaudí, per la Sedeta, per la plaça de la Hispanitat, pels equipaments pel barri, etc. Des del principi va ser secretària de la Junta i, a partir del 1995, n'ha estat la tresorera. EL 2000, conjuntament amb la Vocalia de Dones de l'associació de veïns, va iniciar un debat sobre la violència de gènere al districte i, posteriorment, un projecte conjunt entre entitats i associacions i l'Ajuntament que, amb el nom «La violència de gènere, un problema de la comunitat», va comportar formació i sensibilització a tots els barris de l'Eixample. Això va permetre que l'Eixample esdevingués el primer districte amb un punt d'atenció i informació per a les dones.
[ "Quan va néixer Marina Comellas?", "Per quin motiu és coneguda?", "On resideix?", "Quin fet la va impressionar quan era petita?", "Quan va incorporar-se al món laboral ella?", "Quant temps va estar en actiu?", "En què es va implicar quan era jove?", "De quin grup va ser membre?", "En quins moviments estava involucrada aquesta?", "Què es va reclamar en primer lloc?", "Quin càrrec tenia Comellas a l’associació?", "I després?", "Quin projecte va començar el 2020?", "Quines accions es van dur a terme?", "De què van ser pioners al seu barri?" ]
{ "answer_end": [ 45, 68, 185, 254, 439, 504, 564, 800, 1055, 1095, 1359, 1405, 1540, 1766, 1882 ], "answer_start": [ 0, 46, 132, 187, 404, 404, 506, 721, 819, 1057, 1313, 1313, 1407, 1695, 1768 ], "input_text": [ "El 1947.", "Per ser una dirigent veïnal.", "Al barri de la Sagrada Família.", "L'empresonament del seu pare.", "Als 14 anys.", "40 anys.", "En la vida quotidiana del barri.", "De l'Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrada Família.", "En les reivindicacions polítiques de la transició, com l'estatut d'autonomia i la llibertat d'expressió, i també en les reivindicacions socials, per exemple els drets de les dones.", "Semàfors al barri.", "Secretària de la Junta.", "Tresorera.", "Un debat sobre la violència de gènere al districte.", "Formació i sensibilització a tots els barris de l'Eixample.", "De ser el primer districte amb un punt d'atenció i informació per a les dones." ] }
mitologia
Segons el Gènesi, Dina (en hebreu דִּינָה בת-יַעֲקֹב Dînāh bat Yahăqōb) era la filla que Jacob havia tingut amb Lia. Un dia mentre vivia a casa del seu pare a Canaan el príncep Siquem la va raptar i la va violar. A continuació, el pare de Siquem anà a trobar Jacob i li demanà la mà de la filla per al jove príncep, i va proposar de donar les seves filles als fills de Jacob, a fi d'unir-se en un sol poble. Els germans de Dina van dir als cananeus de la família de Siquem que no podien donar les seves dones a persones no circumcidades. Així, es va circumcidat tota la població. Dos dies més tard, però, Simeó i Leví, germans de Dina, van entrar a la ciutat i aprofitant que els homes tenien dolors a les parts, els van matar a tots i es van apropiar dels seus ramats i de les seves dones i fills. Així que se n'assabentà, Jacob manà desfer el campament i marxar de Canaan per evitar una guerra venjativa. Dina va viure sempre a la casa del seu pare i se l'anomena d'entre els membres de la família de Jacob que van emigrar a Egipte després del retrobament de Josep amb els seus germans. Viccionari
[ "Qui és Dina?", "Segons quin text?", "On residia?", "Qui la va segrestar?", "Què va fer el pare del noi?", "Amb quin objectiu?", "Per quin motiu s’hi van negar?", "Van acceptar les seves condicions els altres?", "Qui són Simeó i Leví?", "Com es van venjar de les accions de Siquem?", "Com va reaccionar Jacob?", "Per què se’n van anar?", "Dina va estar sempre amb el seu progenitor?", "On van anar a viure després?" ]
{ "answer_end": [ 115, 115, 165, 196, 374, 406, 536, 578, 634, 797, 873, 905, 950, 1033 ], "answer_start": [ 0, 0, 117, 166, 213, 228, 408, 538, 605, 605, 799, 857, 907, 953 ], "input_text": [ "La filla que Jacob havia tingut amb Lia.", "El Gènesi.", "A Canaan.", "El príncep Siquem.", "Anà a trobar Jacob i li demanà la mà de la filla per al jove príncep, i va proposar de donar les seves filles als fills de Jacob.", "Unir-se en un sol poble.", "Perquè no podien donar les seves dones a persones no circumcidades.", "Sí.", "Germans de Dina.", "Van entrar a la ciutat i aprofitant que els homes tenien dolors a les parts, els van matar a tots i es van apropiar dels seus ramats i de les seves dones i fills.", "Manà desfer el campament i marxar de Canaan.", "Per evitar una guerra venjativa.", "Sí.", "A Egipte." ] }
vilaweb
José María Aznar i Pablo Iglesias s'han desacreditat mútuament en el torn de preguntes del dirigent de Podem, en la comissió que investiga el presumpte finançament il·legal del PP. Iglesias, en la conclusió final, no ha escatimat duresa i li ha etzibat: ‘Crec que avui, aquí, ha mentit i vostè és el màxim responsable de la corrupció del PP.' I ha afegit: ‘La imatge patètica que ha donat és una mala notícia per al meu país. Treballaré perquè la meva pàtria no hagi de tenir presidents com vostè.' Aznar, fidel a la idea que la millor defensa és un bon atac, ha definit Iglesias així: ‘Vostè és un perill per a la llibertat i la democràcia, ho demostra cada dia.' Durant l'interrogatori, Aznar s'ha dedicat a negar qualsevol acusació d'Iglesias, com la sentència de la Gürtel. Ha dit que era ‘absolutament fals' que el PP hagués estat condemnat per corrupció i ha insistit que la sentència parla d'una participació a títol lucratiu en ‘dues operacions molt concretes', en dos municipis madrilenys, de les quals el partit no tenia coneixement. També ha negat tenir relació amb persones condemnades que van tenir una estreta col·laboració amb el PP. Segurament el nom més repetit ha estat el de Francisco Correa, de qui Aznar se n'ha desentès així: ‘No coneixia ni vaig contractar Correa. No haig de demanar perdó per res.' Però Iglesias li ha recordat que va pagar despeses del casament de la seva filla amb Alejandro Agag: ‘L'objecte d'aquesta comissió és el finançament irregular del PP. Vostè té l'obligació de no mentir en aquesta comissió.' Vegeu la intervenció completa:
[ "Què han fet Aznar i Iglesias?", "En quin context?", "De quin càrrec ha acusat Iglesias a Aznar?", "Com ha definit la seva actuació?", "Quin objectiu vol aconseguir ell?", "De què ha titllat Aznar al de Podemos?", "Ha acceptat alguna culpa?", "Ha dit que tot era mentida?", "Ha dit que el seu partit no sabia res de les accions il·legals?", "On es van dur a termes aquestes?", "De qui han parlat molt?", "Aznar ha negat estar relacionat amb ell?", "Quin episodi ha rememorat Iglesias?", "Què ha de fer Aznar, segons Iglesias?" ]
{ "answer_end": [ 62, 179, 342, 424, 496, 664, 745, 859, 1042, 1042, 1210, 1322, 1422, 1543 ], "answer_start": [ 0, 0, 181, 357, 426, 499, 689, 778, 862, 862, 1149, 1149, 1323, 1490 ], "input_text": [ "S'han desacreditat mútuament.", "En el torn de preguntes del dirigent de Podem, en la comissió que investiga el presumpte finançament il·legal del PP.", "De corrupció.", "Com a patètica.", "Que la seva pàtria no hagi de tenir presidents com ell.", "D'un perill per a la llibertat i la democràcia.", "No.", "Sí.", "Sí.", "En dos municipis madrilenys.", "De Francisco Correa.", "Sí.", "Que va pagar despeses del casament de la seva filla amb Alejandro Agag.", "No mentir en aquesta comissió." ] }
bios
Suzanne Davit (París, 1897 - Barcelona, 1973) va ser artista i il·lustradora científica en una època en què l'art i la ciència formaven part d'un món eminentment masculí; en què la botànica catalana intentava créixer amb la força dels seus promotors com a única energia. L'artista va treballar als anys quaranta a l'Institut Botànic de Barcelona, on encara es conserven 397 làmines que hi va produir. Suzanne Davit va néixer a París el 1897, on va estudiar a l'Académie Colarossi, però el 1917 es va instal·lar a Barcelona on va trobar l'ambient i el suport necessari per tirar endavant les seves passions: la natura i la il·lustració. Però no havia de ser fàcil: va fugir de la Primera Guerra Mundial, va passar una guerra civil i dues dictadures, era dona i volia introduir-se en el difícil món de l'art i la ciència. Però els cercles artístics li van respondre, va trobar el seu lloc en algunes entitats com l'Agrupació d'Aquarel·listes de Catalunya on va exposar durant tota la seva vida, i els científics van incorporar-la en les seves reunions, algunes publicacions i, en el cas de l'Institut Botànic de Barcelona, del qual fou conservardora entre 1956 i 1968, on va fer importants sèries d'aquarel·les de fongs i plantes superiors. També va treballar per l'Institut d'Investigacions Pesqueres, liderat pel doctor Francisco García del Cid, que va passar a ser l'Institut de Ciències del Mar, al barri de la Barceloneta, a partir de 1987. Per a aquesta entitat va fer aquarel·les de peixos, crustacis i mol·luscs. A partir dels anys trenta, Suzanne Davit va participar activament en nombroses exposicions a Barcelona. Entre 1930 i 1936 va mostrar obra a l'exposició que l'Agrupació d'Aquarel·listes de Catalunya organitzava anualment, primer a la Sala Parés i a partir de 1932 a les Galeries Laietanes. També va presentar les seves aquarel·les a cadascuna de les edicions de l'Exposició de Primavera, des del 1932 fins al 1936. A la de l'any 1932 hi va exposar les obres Violetes, Fruites i vi i Bujacs; a la del 1933, l'obra L'olla; a la del 1934, una natura morta; a la del 1935 un estudi; i a la del 1936, l'obra Flors. També consta una exposició individual de flors, natures mortes i paisatges a la galeria La Pinacoteca de Barcelona, l'any 1933. Després de la Guerra Civil va participar en l'Exposició Nacional de Belles Arts de Barcelona amb quatre dibuixos i a la de Madrid del 1945. Suzanne Davit va realitzar litografies tant per exposar i vendre a particulars, com perquè fossin reproduïdes en publicacions i il·lustracions. De les primeres en feia una tirada curta que, amb posterioritat al seu gravat, pintava a mà per tal d'augmentar-ne el valor. Aquestes litografies segueixen la línia de dibuix naturalístic que predomina en tota la seva obra. Normalment són composicions florals d'una mida considerable; algunes superen els 50x40 cm. Les litografies destinades a la reproducció en llibres són de factura més artística i senzilla, i s'adapten al text al qual acompanyen. En alguns casos i en edicions especials de tirades curtes, aquestes litografies són pintades a mà per la mateixa autora. Va il·lustrar els llibres Botànica pintoresca (1956) i Plantas medicinales (1961) del botànic Pius Font i Quer.
[ "Quan va néixer Suzanne Davit?", "A què es va dedicar?", "D’on era originària?", "On es va formar?", "Quan va anar a viure a Catalunya?", "Quins eren els seus dos interessos principals?", "De quina organització va formar part?", "A quin centre va treballar?", "I posteriorment?", "Va fer exhibicions?", "Quins temes pintava?", "Va exhibir fora de Catalunya?", "Totes les seves creacions eren per ser exposades?", "Quines obres va dibuixar?", "Qui n’era l’autor?" ]
{ "answer_end": [ 45, 87, 432, 479, 522, 634, 952, 1237, 1442, 1609, 2242, 2385, 2538, 3186, 3222 ], "answer_start": [ 0, 46, 401, 445, 481, 526, 865, 1075, 1239, 1546, 2128, 2283, 2396, 3112, 3112 ], "input_text": [ "El 1897.", "Va ser artista i il·lustradora científica.", "De París.", "A l'Académie Colarossi.", "El 1917.", "La natura i la il·lustració.", "De l'Agrupació d'Aquarel·listes de Catalunya.", "A l'Institut Botànic de Barcelona.", "A l'Institut d'Investigacions Pesqueres.", "Sí.", "Flors, natures mortes i paisatges.", "Sí.", "No.", "Botànica pintoresca i Plantas medicinales.", "Pius Font i Quer." ] }
books
-El mateix li dic: jo a penes em mudo el vestit; aquí em té que he vingut feta un pellingo. -Res d'això… -Però els meus dintres es poden llepar. Filla! jo passar una setmana sense mudar-me?… -No ho fa així tothom: sense anar més lluny, la viuda del difunt. Si vostè hagués vist quins garrons portava a la Festa Major de Sant Quirze… -Crec que és una mala endreçada… -El seu home no ha mort de res més que de mal cuidat… -Però ell tenia un gènit del botavant; jo mateixa… vamos el tono que ultimament es dava… -Què vol que fos! Ell al fi de sos principis havia sigut Miquelet… I el celebrant des de l'altar: -Pater noster…
[ "La primera interlocutora es canvia sovint de roba?", "Com va?", "Hi està d’acord l’altra?", "Però com estan els dintres de la primera?", "Segons la segona, hi ha gent que actua diferent?", "A qui posa d’exemple?", "Quina roba duia ella?", "Quan?", "Quina opinió té d’ella la primera dona?", "Per quin motiu creu que ha mort el seu marit, la segona?", "Quin caràcter tenia l'home?", "Què era ell?", "Què es diu des de l’església?" ]
{ "answer_end": [ 47, 90, 103, 143, 212, 255, 299, 331, 364, 418, 457, 575, 622 ], "answer_start": [ 0, 49, 92, 105, 191, 191, 257, 257, 333, 366, 420, 527, 578 ], "input_text": [ "No.", "Feta un pellingo.", "No.", "Es poden llepar.", "Sí.", "A la viuda del difunt.", "Uns garrons.", "A la Festa Major de Sant Quirze.", "Creu que és una mala endreçada.", "Per mal cuidat.", "Un gènit del botavant.", "Miquelet.", "Pater noster." ] }
books
Anava a descobrir els misteris profunds de tres cors; i, flaire d'unes flors verinoses, no vistes encara, els pressentiments l'esbojarraven. L'aire es poblava al davant seu d'imatges lúbriques, execrables. Els vells suros i les grosses alzines s'animaven als seus ulls com si participesin dels seus pensaments i gesticulessin expressant-los. Les alzines, per velles que siguin, tenen morbideses de branca i pompes de fullam, que acusen certa feminitat. Els suros vells, en canvi, són els arbres del desesper. Tots tenen posats de víctima, que es retorç de dolor. Bonyeguts, esqueixats, esberlats o esventrats, no n'hi ha cap que no mostri alguna nafra espantosa. Es diria que viuen en eterna convulsió, temorosos de la destral i de la burja escorxadora, que tantes voltes els han ferits; i, en veure a llur entorn descolgada una bona part de llurs tortuoses rels serpejants, un hom pot creure que han forceguejat per deseixir-se de la terra i fugir. Vells suros, grosses alzines, arbres de voluptuositat, arbres de desesper, sorgint d'entre la bosquina revolta, esperitats del vent, branquejaven, brogien, verbejaven, reflectint el desvari de l'encervellat pagès. I ell els entenia i shi comunicava a onatge d'ànima. Amunt, amunt, cap a saciar la curiositat impacient i glatidora! Oh el goig de contemplar les nueses dels cors amats dins la mateixa alcova càlida i misteriosa de l'esperit! I sí, sí, les adamades alzines aprovaven aquell desig amb un consentiment luxuriós. Àdhuc semblava que, per dintre l'ombra de les ampul·loses capçades, amb les suavitats i rodoneses del brancatge prefiguraven ja les nuditats encuriosidores. Sí, sí.. el fullatge sospirava de glatiment. Sí, sí… les capçades panteixaven d'emoció.
[ "Quina troballa estava a punt de fer el personatge?", "Què observava a l'ambient?", "Quins tipus d’arbres hi havia?", "Com són les alzines?", "Quin simbolisme tenen els suros?", "Com són?", "Com sembla que existeixin?", "Semblava que havien intentat escapar del terra?", "Què feien a causa del vent?", "El personatge els comprenia?", "Com parlava amb ells?", "Quina acció el feia feliç?", "Les alzines donaven consentiment a les seves emocions?", "Què feien les seves fulles?" ]
{ "answer_end": [ 52, 204, 268, 423, 507, 661, 701, 948, 1116, 1181, 1215, 1388, 1472, 1674 ], "answer_start": [ 0, 141, 206, 342, 453, 563, 663, 791, 1025, 1166, 1184, 1281, 1400, 1640 ], "input_text": [ "Els misteris profunds de tres cors.", "Imatges lúbriques, execrables.", "Els vells suros i les grosses alzines.", "Tenen morbideses de branca i pompes de fullam.", "Són els arbres del desesper.", "Bonyeguts, esqueixats, esberlats o esventrats.", "En eterna convulsió.", "Sí.", "Branquejaven, brogien, verbejaven.", "Sí.", "A onatge d'ànima.", "Contemplar les nueses dels cors amats dins la mateixa alcova càlida i misteriosa de l'esperit.", "Sí.", "Sospiraven de glatiment." ] }
bios
Carme Sansa i Albert (Barcelona, 22 de febrer de 1943) és una actriu catalana. És una de les actrius més sòlides de l'escena catalana. Va ser inicialment, a més d'alumna, mestra de l'escola Isabel de Villena, dirigida per Carme Serrallonga i Calafell i continuadora, en la postguerra, de la tradició pedagògica del mític Institut-Escola de la Generalitat del període republicà. La influència d'aquell centre va ser decisiva en la seva evolució i també en el gust pel teatre, que aviat es convertiria, després del seu ingrés el curs 1963-1964 a l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, en una dedicació plena. D'aleshores ençà, ha viscut intensament l'aventura escènica. Des de l'any 1966 i a la mítica Cova del Drac, la seva participació en espectacles de cabaret literari, actuant juntament amb Pep Torrents, el seu company sentimental durant anys, la convertiren en puntal d'un gènere avui força desaparegut. Entre les diverses obres que ha interpretat, destaquen textos de Bertolt Brecht, William Shakespeare, Salvador Espriu, Ramón María del Valle-Inclán, Marguerite Duras i darrerament Samuel Beckett, entre molts altres autors. Ha rebut en tres ocasions el premi de la crítica teatral de Barcelona i té, entre altres guardons, el Sebastià Gasch per la seva dedicació al "music-hall" català (1978). L'any 1991 fou guardonada amb el Premi Margarida Xirgu. És membre de la comissió permanent de la Plataforma Cultura i Espectacle contra la Guerra. Destaquen la seva lluita pels drets de les dones i per l'ús social de la llengua catalana. El 2004 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi i el 2012 fou guardonada amb el Premi Nacional de Teatre, concedit per la Generalitat de Catalunya.
[ "Quan va néixer Carme Sansa?", "Quina professió té?", "Va treballar de docent?", "On?", "On es va formar posteriorment?", "Quin tipus d’actuacions feia?", "Amb qui?", "Les obres de quins autors ha portat a l'escenari?", "Va ser ben valorada com a actriu?", "Quin reconeixement va obtenir el 1991?", "De quina institució forma part?", "Quin activisme fa?", "Quin premi va rebre el 2004?", "I uns anys després?" ]
{ "answer_end": [ 54, 68, 207, 207, 602, 767, 803, 1100, 1198, 1353, 1444, 1535, 1582, 1639 ], "answer_start": [ 0, 0, 135, 171, 446, 665, 712, 906, 1129, 1301, 1355, 1446, 1537, 1537 ], "input_text": [ "El 22 de febrer de 1943.", "És actriu.", "Sí.", "A l'escola Isabel de Villena.", "A l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual.", "De cabaret literari.", "Amb Pep Torrents.", "De Bertolt Brecht, William Shakespeare, Salvador Espriu, Ramón María del Valle-Inclán, Marguerite Duras i darrerament Samuel Beckett.", "Sí.", "El Premi Margarida Xirgu.", "De la Plataforma Cultura i Espectacle contra la Guerra.", "Pels drets de les dones i per l'ús social de la llengua catalana.", "La Creu de Sant Jordi.", "El Premi Nacional de Teatre." ] }
books
Jo vaig conèixer el corbo a casa un seu germà, un pagès llest i d'empresa que vivia en una casica de fam i set, però que l'ase em flic si hauria baratat els seus guanys de negociant de llenyes i carbons amb les meves rendes. Aquest germà va ensinistrar-lo en el negre ofici de carboner donant-li a carbonejar els suros de les seves trafiques. Així l'allunyava de l'hostal i de la gent del poble, que començaven a mirar-se'l amb mals ulls. Els tocoms on en Quimet realitzava les seves campanyes eren la cosa més feréstega que us pugueu imaginar. En ple dia, batent-hi el sol, us hi sentiríeu acovardits, propicis a la superstició i les inquietuds sobrenaturals. Els mateixos pagesos, amb la sensibilitat esmussada i la imaginació entumida, no deixen d'experimentar-hi vagues paüres. -Són indrets que no fan goig- diuen ells. Generalment es tractava de verals desconeguts del mateix propietari; reclots fantàstics on les soques cauen de vellúria, rosegades pels banyarricends, cobertes de molsa blanca i de nafres infectes enormes que suquegen podridum; córrecs pregons, emmalesats, on fosqueja a mitja tarda, on hi ha cavorques de ramatge d'una llobreguesa perennal, on s'atura la gosadia dels caçadors, que s'acontenten amb estimbar-hi pedruscalla. A voltes, però, en Quimet carbonejava a l'obac d'un cimal abrupte; un d'aqueixos cimals que s'obiren de lluny perduts en la maror selvàtica, el mateix que illots inabordables, assiluetats de penyalars ingents i vegetació torturada. O també en el flanc d'una serra immensa, entre valls intransitables, rodejat de pinedes laberíntiques, d'embardissaments com catedrals i rocasses de configuració monstruosa, disseminades arreu, com un ramat ciclopi. ¡Imagineu-vos el corbo, sol, ben sol, vivint en aquells mons de Déu lo pare! Esdevenia el veritable esperit familiar de les grans brolles inexplorades, de les cofurnes dels roqueters i dels troncs balmats. Negre de mans i cara, el gros bigoti marcit, els cabells llargs abrigant-li el clatell, amb son tricot gris esfilegassat, com la faixa, les calces i la gorra (cosa que el feia semblar pelut), us compareixia impensadament d'un aire matusser i sarcàstic, amb tot l'aspecte d'un nan sobrenatural. * * *
[ "De qui va fer coneixença el narrador?", "On?", "Com era aquest germà?", "Quina feina li va donar al Quimet?", "Per quin motiu?", "Com era la zona on treballava en Quimet?", "Fins i tot els camperols tenen por allà?", "Quan s’hi fa de nit?", "Qui deixa de ser valent allà?", "On treballava de vegades el jove?", "O a quin altre lloc?", "Estava acompanyat ell?", "En què es convertia?", "De quin color tenia el rostre?", "A quin ésser s’assemblava?" ]
{ "answer_end": [ 25, 45, 73, 285, 437, 543, 780, 1106, 1201, 1314, 1520, 1772, 1847, 1923, 2195 ], "answer_start": [ 0, 0, 33, 225, 343, 439, 545, 783, 1166, 1249, 1481, 1698, 1774, 1903, 2095 ], "input_text": [ "Del corbo.", "A casa un seu germà.", "Llest i d'empresa.", "El negre ofici de carboner.", "Per allunyar-lo de l'hostal i de la gent del poble, que començaven a mirar-se'l amb mals ulls.", "Eren la cosa més feréstega que us pugueu imaginar.", "Sí.", "A mitja tarda.", "Els caçadors.", "A l'obac d'un cimal abrupte.", "En el flanc d'una serra immensa.", "No.", "En el veritable esperit familiar de les grans brolles inexplorades.", "Negre.", "A un nan sobrenatural." ] }
bios
Carme Vilà i Fassier (Roses, Girona, 21 de març de 1937) és una pianista i concertista catalana que ha actuat a Europa i als Estats Units. Quarta generació de pianistes de la família, començà a estudiar als quatre anys amb la Sra. Emilia Palau. Entrà al Conservatori Superior del Liceu de Barcelona als 12 anys tot acabant amb les màximes qualificacions i amb les Medalles de Plata i Or als 16 anys. Estudià amb Béla Síki a Suïssa als 17 anys. Finalista al Concurs Internacional de Piano de Ginebra el 1953 i 1955, entrà a la Musik Hochschule de Viena per assistir a la Konzertfachklasse del professor Richard Hauser l'any 1959. Guanyà el concurs Internacional Haydn - Schubert a Viena el 1959. Obtingué el Reifeprühfung de la Musik Akademie de Viena amb la màxima qualificació el 1961. Estudià amb Alfred Brendel, Paul Badura-Skoda i Jörg Demus i obtingué un premi extraordinari en el curs Internacional que aquests tres grans pianistes impartiren a Viena el 1962. Fou becada i premiada per l'Acadèmia Chigiana de Siena, on feu els cursos amb Alfred Cortot i Guido Agosti. El 1966 obtingué la Medalla Harriet Cohen a Londres. De 1967 a 1972 fou assistent de Paul Badura-Skoda i artista resident a la Universitat de Winsconsin "Parkside" a Madison, EUA. En aquest període oferí nombrosos concerts a Sud-amèrica amb Ruggiero Ricci. El 1977 va tornar a Espanya, obtingué la Càtedra del Conservatori Superior Municipal de Barcelona i en va ser directora des de 1977 a 2001. És doctora honoris causa de la Universitat de Wisconsin "Parkside", EUA.
[ "Quan va néixer Carme Vilà?", "Quina professió té?", "Qui va ser la seva professora de piano?", "On es va formar?", "I a quin país també?", "A quin certamen va quedar primera?", "Què va aconseguir?", "Quan?", "Quins músics reconeguts van ser els seus professors?", "Quin centre va finançar-li uns estudis?", "Quin reconeixement va rebre el 1966?", "A quina universitat va fer una estada?", "On va actuar llavors?", "Amb qui?", "Quin centre va dirigir?" ]
{ "answer_end": [ 56, 86, 243, 298, 430, 685, 777, 785, 937, 1020, 1125, 1252, 1310, 1329, 1450 ], "answer_start": [ 0, 0, 139, 245, 400, 629, 695, 695, 787, 966, 1074, 1142, 1254, 1254, 1360 ], "input_text": [ "El 21 de març de 1937.", "És pianista i concertista.", "La Sra. Emilia Palau.", "Al Conservatori Superior del Liceu de Barcelona.", "A Suïssa.", "Al concurs Internacional Haydn - Schubert a Viena.", "El Reifeprühfung de la Musik Akademie de Viena amb la màxima qualificació.", "El 1961.", "Alfred Brendel, Paul Badura-Skoda i Jörg Demus.", "L'Acadèmia Chigiana de Siena.", "La Medalla Harriet Cohen a Londres.", "A la Universitat de Winsconsin Parkside a Madison, EUA.", "A Sud-amèrica.", "Amb Ruggiero Ricci.", "El Conservatori Superior Municipal de Barcelona." ] }
mitologia
El Fraret o duendet de la Cova del Frare és un personatge de la cultura popular valenciana, propi de la zona d'Altea, Marina Baixa. Conta la llegenda que vivia en Altea una família de pescadors amb dos fills. Un d'ells, el més xicotet, era tot un personatge, més roí que una plaga. Va emmalaltir de verola i la mare demanà a Sant Francesc que el curés, prometent-li que si ho feia el xiquet duria hàbit de frare. Com el nen es curà, la mare complí la promesa i vestí durant almenys dos anys al nen amb hàbits de franciscà. Açò és el motiu pel qual el xiquet acabà tenint de mal nom “el frare” o “fraret”. Quan es feu un poc més gran, s'enamorà de la mateixa dona que estimava el seu germà major. Una nit que els dos germans isqueren a pescar, ”el frare” colpejà al germà major i pensà que l'havia mort, per això es tirà al mar per ofegar-se. Al sendemà el cadàver de “el Frare” aparegué dins de la que se anomenaria des d'aleshores, la cova del Frare. Es conta que a partir d'eixe dia als pescadors de la zona se'ls apareixia un nen d'uns dotze anys vestit de frare, l'anomenat esperit del fraret, que allargava els braços cap els mariners.
[ "Qui és el Fraret?", "Quin altre nom té?", "Qui residia a Altea?", "Com era el germà petit?", "Va contraure un virus?", "A qui va pregar la seva progenitora per tal que recuperés la salut?", "A canvi de què?", "Es va posar bo el fill?", "Quina roba va haver de portar, per tant?", "Durant quant temps?", "Qui li va agradar després?", "Quina confusió va tenir?", "Com va reaccionar?", "On es va trobar el seu cos?", "Quina llegenda va sorgir arran d’això?" ]
{ "answer_end": [ 130, 90, 207, 280, 305, 351, 411, 521, 521, 521, 694, 801, 840, 950, 1139 ], "answer_start": [ 0, 0, 132, 209, 282, 308, 308, 413, 413, 413, 605, 743, 743, 842, 952 ], "input_text": [ "Un personatge de la cultura popular valenciana, propi de la zona d'Altea, Marina Baixa.", "Duendet de la Cova del Frare.", "Una família de pescadors amb dos fills.", "Era tot un personatge, més roí que una plaga.", "Sí.", "A Sant Francesc.", "Que el xiquet duria hàbit de frare.", "Sí.", "Hàbits de franciscà.", "Durant almenys dos anys.", "La mateixa dona que estimava el seu germà major.", "Colpejà al germà major i pensà que l'havia mort.", "Es tirà al mar per ofegar-se.", "A la que se anomenaria des d'aleshores, la cova del Frare.", "Que a partir d'eixe dia als pescadors de la zona se'ls apareixia un nen d'uns dotze anys vestit de frare, l'anomenat esperit del fraret, que allargava els braços cap els mariners." ] }
bios
Balbina Pi i Olivella (Barcelona, maig de 1849 - Sant Gervasi de Cassoles, Barcelonès, agost de 1896) va ser una actriu de teatre catalana de la segona meitat del segle xix. Filla de Joan Pi i Monteis, natural de Barcelona, actor dramàtic, i de Cristina Olivellas i Oriol, natural de Reus. El seu germà Juli va ser un conegut titellaire. Debutà a sis anys al Teatre del Prado Catalán amb aficionats de l'Orfeó Barcelonès. El gener del 1866 l'actor i director teatral Gervasi Roca va descobrir-la i la incorporà a la companyia del Teatre Romea, on actuà com a primera dama jove al costat dels grans actors que s'hi traslladaren des de l'Odeon –els de la secció La Gata, en gran part– fins a la temporada de 1872-1873. El març del 1873 es casà i va abandonar l'escena, fins que Gervasi Roca la incorporà de nou, almenys momentàniament, al teatre. En aquells anys actuà al Teatre del Prado Catalán, el 1875, al Principal de Tarragona, el 1876, o al Teatre dels Camps Elisis i el Teatre de la Princesa de València, l'any 1878. També treballà amb la companyia Tutau-Mena a partir del 1880. Les seves aparicions als escenaris van ser, però, esporàdiques. Retirada de la primera línia, va seguir treballant en teatres petits com el Tívoli (1881-1882, amb Manuel Giménez) i l'Olimp (1882-1884), així com en les societats particulars que albergaven, com la Tertúlia Catalana, la Sociedad Tamayo o el Círculo Lírico-dramático, fins al 1885, en què es retirà definitivament.
[ "On va néixer Balbina Pi?", "Quan va morir?", "Quina professió va tenir?", "Qui van ser els seus pares?", "Quina edat tenia quan va pujar dalt de l’escenari per primer cop?", "On va fer-ho?", "A quina companyia va entrar el 1866?", "Qui la va contractar?", "Quan van ser les seves noces?", "On va interpretar posteriorment?", "De quina altra companyia va formar part?", "Tenia papers principals llavors?", "A quines sales va fer papers poc rellevants?", "Quan va deixar el teatre del tot?" ]
{ "answer_end": [ 102, 102, 130, 272, 384, 384, 543, 543, 742, 1010, 1084, 1148, 1274, 1463 ], "answer_start": [ 0, 0, 103, 175, 339, 339, 423, 423, 718, 846, 1024, 1086, 1150, 1418 ], "input_text": [ "A Barcelona.", "L'agost de 1896.", "Va ser actriu de teatre.", "Joan Pi i Monteis i Cristina Olivellas i Oriol.", "Sis anys.", "Al Teatre del Prado Catalán.", "A la del Teatre Romea.", "L'actor i director teatral Gervasi Roca.", "El març del 1873.", "Al Teatre del Prado Catalán, al Principal de Tarragona, o al Teatre dels Camps Elisis i el Teatre de la Princesa de València.", "De la companyia Tutau-Mena.", "No.", "Al Tívoli i l'Olimp.", "El 1885." ] }
mitologia
Aristrat (en llatí Aristratus, en grec antic Άρίστρατος) va ser va ser un tirà de l'antiga polis grega de Sició que va florir en els anys en què Filip II de Macedònia va establir la seva hegemonia sobre Grècia, probablement entre el 346 aC i el 337 aC. Demòstenes l'anomena dues vegades en el seu discurs Sobre la Corona i diu d'ell que era un dels governants que van afavorir al rei macedoni. En un primer passatge el menciona de forma marginal, i en el segon en parla juntament amb un altre personatge de Sició anomenat Epicares, però no està clar si aquest personatge era un ajudant, un col·lega o un successor. Se sap que Aristrat era un tirà per la biografia d'Àrat de Sició que fa Plutarc. L'autor narra la destrucció dels retrats dels antics tirans que hi havia a la casa del govern de Sició quan es va reintroduir la democràcia l'any 251 aC. Segons Plutarc, el quadre més artístic, mostrava la imatge d'Aristrat amb Nike, la deessa de la victòria, dalt d'un carro. L'obra l'havia pintat el famós pintor Melant amb la col·laboració del no menys famós Apel·les de Colofó, però Àrat insistia en que fos destruït. El seu amic Nealces el va convèncer per salvar almenys la deessa i suprimir la imatge del tirà. Nealces, que era un pintor ben considerat, va pintar una palma al lloc on hi havia Aristrat, però es va oblidar de tapar-li els peus, que eren visibles per sota el carro.
[ "Qui és Aristrat?", "A quina època va governar?", "Quin autor va parlar d’ell?", "En quin text?", "Quina aportació va fer-ne?", "Juntament amb qui l’anomena?", "Qui va informar del rol d’Aritstrat?", "En quina obra?", "Què s’hi explica?", "Quina representació hi havia?", "Qui la va il·lustrar?", "Qui volia destrossar-la?", "Qui va evitar que es perdés la imatge d'Aristrat?", "Com va cobrir al monarca Nealces?" ]
{ "answer_end": [ 111, 251, 320, 320, 392, 530, 694, 694, 848, 928, 1076, 1116, 1212, 1305 ], "answer_start": [ 0, 116, 253, 253, 323, 449, 615, 615, 696, 850, 973, 1078, 1118, 1214 ], "input_text": [ "Un tirà de l'antiga polis grega de Sició.", "En els anys en què Filip II de Macedònia va establir la seva hegemonia sobre Grècia, probablement entre el 346 aC i el 337 aC.", "Demòstenes.", "En el seu discurs Sobre la Corona.", "Que era un dels governants que van afavorir al rei macedoni.", "Amb un altre personatge de Sició anomenat Epicares.", "Plutarc.", "La biografia d'Àrat de Sició.", "La destrucció dels retrats dels antics tirans que hi havia a la casa del govern de Sició quan es va reintroduir la democràcia l'any 251 aC.", "La d'Aristrat amb Nike.", "El famós pintor Melant amb la col·laboració del no menys famós Apel·les de Colofó.", "Àrat.", "El seu amic Nealces.", "Va pintar una palma al lloc on hi havia Aristrat." ] }
mitologia
Quiró (en grec antic Χείρων Khíron, 'l'inferior' dels fills de Cronos) va ser el més savi i just de tots els centaures de la mitologia grega. Era fill de Cronos i Fílira i vivia al mont Pelió d'on, com altres centaures, en fou expulsat pels lapites. Es va casar amb la nàiade Cariclo i la seva filla Ocírroe va ser la mare de Pelcos. Va ser ensenyat per Apol·lo i Àrtemis. Va instruir Aquil·les, Asclepi, Teseu, Jàson, Aristeu i Acteó i va ser un gran educador en música, art, caça, moral, medicina i cirurgia. Cronos, que era casat amb Rea, es va enamorar de la nimfa Fílira, però ella el va refusar i per a escapar de la seva persecució es va transformar en euga. Quan Cronos se n'adonà decidí transformar-se en cavall i aconseguir el seu objectiu: d'aquest amor forçat va néixer Quiró. La seva fama de metge savi es va estendre per tota Grècia. Quiró va conèixer Peleu quan Acastos, per a venjar-se d'una suposada traïció amorosa d'aquest, el va invitar a una cacera durant la qual li va robar l'espasa meravellosa que li havia regalat Hefest i el va abandonar a la seva sort entre els centaures. Tanmateix va ser salvat per Quiró, qui va recuperar l'espasa. Des d'aleshores una gran amistat va unir Peleu i Quiró. Contràriament a la descripció habitual dels centaures, Quiró no era rude sinó amable i no era primitiu sinó culte, famós per la seva saviesa. Els seus coneixements eren especialment amplis en el camp de les herbes medicinals i les seves propietats curatives. Alguns dels herois més famosos de la mitologia grega, entre ells Aquil·les, Jàson i Enees, foren alumnes de Quiró. Fins i tot el mateix Apol·lo li va confiar el seu fill Asclepi perquè l'eduqués. Quant a edat, Quiró era immortal. No obstant això, va tenir la mala sort de ser ferit per una fletxa que el seu amic Hèracles havia untat amb el verí de l'Hidra de Lerna. Veient que no hi havia res a fer, Quiró va cedir la seva immortalitat a Prometeu.
[ "Qui és Quiró?", "On residia?", "Qui el va fer fora d’allà?", "Qui va ser la seva dona?", "De qui va ser avi?", "Qui van ser els seus professors?", "Quines matèries va impartir ell?", "Qui va ser la seva mare?", "Per què era conegut?", "De qui es va fer amic?", "Quin caràcter tenia?", "De quin àmbit era expert?", "A qui va ensenyar?", "Amb quina arma va ser ferit?" ]
{ "answer_end": [ 140, 191, 248, 283, 332, 371, 509, 787, 846, 1216, 1331, 1475, 1590, 1842 ], "answer_start": [ 0, 172, 172, 250, 250, 334, 373, 511, 789, 848, 1218, 1360, 1477, 1724 ], "input_text": [ "El més savi i just de tots els centaures de la mitologia grega.", "Al mont Pelió.", "Els lapites.", "La nàiade Cariclo.", "De Pelcos.", "Apol·lo i Àrtemis.", "Música, art, caça, moral, medicina i cirurgia.", "Fílira.", "Per la seva fama de metge savi.", "De Peleu.", "Era amable i culte.", "Del de les herbes medicinals i les seves propietats curatives.", "A alguns dels herois més famosos de la mitologia grega, entre ells Aquil·les, Jàson i Enees.", "Amb una fletxa que el seu amic Hèracles havia untat amb el verí de l'Hidra de Lerna." ] }
mitologia
The Lost World (El Món Perdut en català) és una novel·la techno-thriller escrita per Michael Crichton i publicada el 1995 per Ballantine Books. És una continuació del llibre Jurassic Park. Com en la novel·la del mateix nom d'Arthur Conan Doyle, la novel·la de Crichton narra una expedició a una zona aïllada de l'Amèrica Central, on els dinosaures vaguen lliurement, encara que en aquest cas els dinosaures van ser recreats per enginyeria genètica, i no van sobreviure des de l'antiguitat. L'excèntric matemàtic Ian Malcolm, que va sobreviure als esdeveniments de la primera novel·la, i l'enginyer de materials Jack Thorne ('Doc') reben una trucada satel·lital d'un paleontòleg, Richard Levine, dient que es troba atrapat en una illa anomenada Enclavament B i necessita ajuda. Ells organitzen una operació de rescat amb l'ajuda del mecànic Eddie Carr i es dirigeixen a l'Illa Sorna, després de determinar que aquest és el lloc anomenat Enclavament B. Amb ells viatgen amagats R.B. Benton ("Arby"), un nen geni d'onze anys que pot fer servir un ordinador millor que molts adults, i Kelly Curtis, de tretze anys i amiga de Arby. L'illa és una instal·lació secreta de l'empresa Ingen, que es troba en fallida, on ells mantenien els dinosaures abans de transferir-los al Parc Juràssic. Al mateix temps, Lewis Dodgson, genetista de Biosyner, que fa competència a Ingen, i dos amics més es dirigeixen a Illa Sorna amb intencions de robar ous de dinosaures. Sarah Harding, una observadora de la vida silvestre i amiga d'en Malcolm, també viatja a l'illa amb ells i es troba amb l'equip de rescat. L'operació de Dodgson es torna un desastre quan els seus socis són assassinats (un d'ells pels velociraptors i l'altre per un tiranosaure) i es queden atrapats a l'illa. Posteriorment, l'Eddie porta una cria de tiranosaure al campament, on en Malcolm i Harding treballen arreglant la seva cama trencada. Després en la nit, dos tiranosaures adults ataquen al campament, ferint en Malcolm i destruint un dels dos remolcs. Més tard, una sèrie de velociraptors dels embosquen, atrapant-los en una tenda abandonada per la resta de la nit. Com en el primer llibre, els personatges han de repel·lir els atacs dels tiranosaures i els velociraptors, a més dels Carnotaure, els quals són descrits amb habilitats similars a les d'un camaleó. A través de la novel·la, en Malcolm i Levine parlen sobre teories sobre l'evolució i l'extinció, així com la naturalesa de la ciència moderna i l'homogeneïtzació i naturalesa destructiva de la humanitat. El llibre també discorre sobre el paper dels prionss en les malalties cerebrals, la qual cosa ha estat en l'arrel de les preocupacions sobre la malaltia de les vaques boges. El 1997, Steven Spielberg va dirigir una pel·lícula basada en la novel·la, com s'havia fet amb Jurassic Park quatre anys abans. (en ordre d'aparença)
[ "Què és The Lost World?", "Qui la va redactar?", "És la segona part d’un llibre?", "Qui va escriure una obra homònima?", "Què s’hi explica en la de Crichton?", "Per quin motiu hi ha aquests animals?", "Qui demana auxili?", "Qui el vol socórrer?", "Qui és Arby?", "Quina companyia és la propietària de l’illa?", "Quin pla tenen Dodgson i els seus companys?", "Ho aconsegueixen?", "Què arriba al campament?", "Els animals prehistòrics ataquen als humans?", "Quins temes es tracten a l’obra?", "Hi ha un film inspirat en l’obra literària?" ]
{ "answer_end": [ 72, 101, 187, 243, 365, 447, 775, 815, 1077, 1180, 1449, 1758, 1825, 2229, 2523, 2772 ], "answer_start": [ 0, 41, 144, 189, 245, 330, 490, 490, 951, 1127, 1299, 1590, 1760, 2010, 2321, 2708 ], "input_text": [ "És una novel·la techno-thriller.", "Michael Crichton.", "Sí.", "Arthur Conan Doyle.", "Una expedició a una zona aïllada de l'Amèrica Central, on els dinosaures vaguen lliurement.", "Perquè van ser recreats per enginyeria genètica.", "Un paleontòleg, Richard Levine.", "L'excèntric matemàtic Ian Malcolm, que va sobreviure als esdeveniments de la primera novel·la, i l'enginyer de materials Jack Thorne ('Doc').", "Un nen geni d'onze anys que pot fer servir un ordinador millor que molts adults.", "L'empresa Ingen.", "Robar ous de dinosaures.", "No.", "Una cria de tiranosaure.", "Sí.", "Teories sobre l'evolució i l'extinció, així com la naturalesa de la ciència moderna i l'homogeneïtzació i naturalesa destructiva de la humanitat.", "Sí." ] }
vilaweb
El president de la Crida Nacional, Jordi Sànchez, ha avisat que els mesos vinents seran determinants per la vertebració de l'espai polític que pretén crear la Crida, a partir de la ‘reordenació' del sobiranisme que se sent hereu de l'1-O'. En una carta als inscrits escrita de la presó dels Lledoners estant, i a la que ha tingut accés l'ACN, el president reconeix que la creació de la l'associació està sent molt més lenta del que estava planejat, encara que ha assegurat que ara és el temps de la Crida i que venen ‘setmanes intenses de treball'. Així, el president reivindica l'organització com l'eina al servei de la unitat per guanyar la independència. ‘No abandonem mai els nostres orígens: hem nascut per sumar persones i per teixir àmplies complicitats, només així podrem avançar', manifesta. A la carta, que s'ha llegit en una reunió de treball de l'associació, Sànchez lamenta que des del primer congrés de la Crida la unitat de l'independentisme no és més forta, encara que també insisteix que l'organització s'ha mantingut ‘expectant i prudent' per a no interferir en les campanyes electorals dels partits i no incrementar la fragmentació de l'independentisme. En aquest sentit, Sànchez ha assegurat que tant ell com el president Carles Puigdemont estan conjurats per ‘posar tot el que estigui a l'abast' per a reordenar l'espai sobiranista amb màxima transversalitat i unitat. De fet, a la mateixa missiva avança que a la presó s'ha reunit amb diverses persones que volen vertebrar el corrent democristià al voltant de la Crida, encara que no detalla de quins perfils es tracta. Sí que relata, però, que els ha animat a fer-ho d'acord amb els estatuts perquè ho considera ‘una bona notícia'. El president de l'associació recorda a la carta que les setmanes vinents es constituirà formalment el consell de representants i en dos o tres mesos ja se celebrarà la primera assemblea general. Reunió de treball La carta de Sànchez s'ha llegit a porta tancada a una reunió de treball de la Crida al CCCB, on hi ha participat tant algunes de les territorials ja constituïdes de l'organització com representants de les tres corrents ideològiques –gent d'esquerres, socialdemòcrates o liberals- de la formació, així com de les sectorials del partit. En una atenció a mitjans posterior, el secretari general de l'espai, Toni Morral, en ser preguntat sobre la possibilitat de presentar-se a les pròximes eleccions ha recordat que des dels inicis de l'associació hi ha l'opció sobre la taula, encara que ha remarcat que, quan s'hagi de prendre la decisió, es farà en consulta a tots els socis.
[ "Qui és Jordi Sànchez?", "Quina alerta ha fet?", "Ha redactat una missiva?", "Des d’on?", "Quina admissió ha fet?", "Com seran els pròxims dies?", "Quin és l’objectiu de la Crida?", "On s’ha fet pública la missiva?", "Per quin motiu la Crida ha estat una mica al marge?", "Amb qui col·labora Sànchez?", "Quina és la seva missió?", "Ha dit qui són les persones amb qui s’ha trobat Sànchez?", "Què es consolidarà aviat?", "Qui ha anat a la lectura del text?", "Qui és Toni Morral?", "Ha descartat la seva participació en els propers comicis?" ]
{ "answer_end": [ 48, 164, 447, 307, 447, 547, 656, 869, 1171, 1388, 1388, 1590, 1831, 2251, 2333, 2592 ], "answer_start": [ 0, 0, 240, 240, 343, 511, 549, 803, 985, 1173, 1173, 1390, 1705, 1918, 2289, 2322 ], "input_text": [ "El president de la Crida Nacional.", "Que els mesos vinents seran determinants per la vertebració de l'espai polític que pretén crear la Crida.", "Sí.", "Des de la presó dels Lledoners.", "Que la creació de la l'associació està sent molt més lenta del que estava planejat.", "Intensos de treball.", "Guanyar la independència.", "En una reunió de treball de l'associació.", "Per a no interferir en les campanyes electorals dels partits i no incrementar la fragmentació de l'independentisme.", "Amb el president Carles Puigdemont.", "Reordenar l'espai sobiranista amb màxima transversalitat i unitat.", "No.", "El consell de representants.", "Representants de les tres corrents ideològiques –gent d'esquerres, socialdemòcrates o liberals- de la formació, així com de les sectorials del partit.", "El secretari general de l'espai.", "No." ] }
bios
Engràcia Pareto i Homs (Barcelona, 6 de maig de 1889 - Roma, 1 de setembre de 1973), coneguda amb el nom artístic de Graziella Pareto, va ser una de les tres grans sopranos coloratura barcelonines de la seva època, amb Maria Barrientos i Mercè Capsir, de les quals es diferenciava per la morbidesa de la seva veu. Filla de la soprano Àngela Homs i Bugueras, estudià a Barcelona, on va debutar l'any 1906 en el paper de Micaela de Carmen de Bizet. El 1908 va actuar al Teatro Real de Madrid a La sonnambula. Considerada una de les millors sopranos de coloratura del món, actuà a Parma, Roma, La Scala de Milà, el Covent Garden, a La Fenice, entre altres teatres. Enregistrà molts de discos. El seu repertori de líric-lleugera incloïa Il barbiere di Siviglia, Rigoletto, La sonnambula, Lucia di Lammermoor, Don Pasquale i el Hamlet d'Ambroise Thomas, de la qual feia el paper d'Ofèlia, considerat el seu millor paper. Es va casar amb el compositor italià Gabriele Sibella, de qui va gravar la cançó Bimba bimbetta en un disc molt divulgat. Quan es casà per segona vegada va abandonar la seva carrera, als volts de 1927, i es va instal·lar definitivament a Itàlia. Després de la seva mort, a Roma, fou enterrada a Nàpols. Amb motiu del 25è aniversari de la seva mort, el segell català Ària Recording va editar un disc compacte amb totes les àries, duos i escenes amb cor enregistrades per Graziella Pareto.
[ "Quan va néixer Engràcia Pareto?", "Quin era el seu sobrenom?", "Quina era la seva professió?", "Quines altres dones també van ser-ho?", "Qui era la seva mare?", "Quan va pujar a un escenari per primer cop?", "Quin personatge va interpretar llavors?", "On va treballar el 1908?", "Va rebre bones crítiques?", "Va gravar gaires àlbums?", "Quin va ser el seu personatge més rellevant?", "Qui va ser el seu marit?", "Quin tema van treure conjuntament?", "Va tenir unes segones noces?", "On va ser sepultada?", "Què es va fer per la seva efemèride?" ]
{ "answer_end": [ 83, 133, 172, 250, 356, 445, 445, 489, 568, 688, 914, 969, 1011, 1097, 1217, 1402 ], "answer_start": [ 0, 85, 135, 135, 314, 382, 379, 447, 507, 662, 690, 916, 916, 1038, 1162, 1219 ], "input_text": [ "El 6 de maig de 1889.", "Graziella Pareto.", "Va ser soprano.", "Maria Barrientos i Mercè Capsir.", "La soprano Àngela Homs i Bugueras.", "L'any 1906.", "El de Micaela de Carmen de Bizet.", "Al Teatro Real de Madrid.", "Sí.", "Sí.", "El d'Ofèlia.", "Gabriele Sibella.", "Bimba bimbetta.", "Sí.", "A Nàpols.", "El segell català Ària Recording va editar un disc compacte amb totes les àries, duos i escenes amb cor enregistrades per Graziella Pareto." ] }
mitologia
La Petita Ilíada (en grec antic Ἰλιὰς μικρά, en llatí Ilias parva) és un poema perdut del Cicle èpic atribuït a Lesques. L'obra, escrita en quatre llibres, era la continuació de l'Etiòpida i anava seguida per la Iliupersis. Segons diu Climent d'Alexandria, un filòsof i historiador anomenat Fènies va indicar que Lesques va competir amb Arctinos de Milet, cosa que situaria la composició de la Petita Ilíada cap a l'any 700 aC. L'argument d'aquest llibre perdut es coneix per alguns fragments que en queden i sobretot pel resum que en va fer Procle. La Petita Ilíada explicava la discussió per les armes d'Aquil·les entre Odisseu i Àiax el Gran després de la mort de l'heroi, que els caps aqueus van concedir a Odisseu. La bogeria que Atena va provocar a Àiax i el seu suïcidi. La captura d'Helen pels aqueus i la profecia que va fer sobre la manera d'ocupar Troia. La mort de Paris, a mans de Filoctetes. L'arribada a Troia de Neoptòlem, el fill d'Aquil·les. L'entrada d'Odisseu i Diomedes a Troia per robar el Pal·ladi, i l'entrada del Cavall de fusta a la ciutat, construït per indicació d'Odisseu.
[ "Què és la Petita Ilíada?", "És la seqüela d'una altra història?", "Quantes parts té?", "Quan es va escriure?", "N'ha perdurat la totalitat del text?", "Només algunes parts?", "I quin altre element?", "Quina història s’hi narra?", "Qui va fer embogir Àiax?", "Qui va raptar Helena?", "Qui va assassinar Paris?", "Qui és el pare de Neoptòlem?", "Què va endinsar-se a Troia?", "Qui va ordenar-ne l’edificació?" ]
{ "answer_end": [ 119, 188, 154, 426, 506, 506, 548, 674, 759, 808, 904, 958, 1065, 1100 ], "answer_start": [ 3, 121, 121, 224, 428, 428, 428, 550, 720, 778, 866, 908, 960, 1022 ], "input_text": [ "Un poema perdut del Cicle èpic atribuït a Lesques.", "Sí.", "En té quatre.", "Cap a l'any 700 aC.", "No.", "Sí.", "El resum que en va fer Procle.", "La discussió per les armes d'Aquil·les entre Odisseu i Àiax el Gran després de la mort de l'heroi.", "Atena.", "Els aqueus.", "Filoctetes.", "Aquil·les.", "El Cavall de fusta.", "Odisseu." ] }
vilaweb
Quan arriba la primavera, el pèsol es converteix en el protagonista de la gastronomia del Maresme. Aquest llegum, que pertany a la varietat de la floreta o garrofal, és catalogat com a producte singular de la comarca. Les jornades gastronòmiques Temps de Pèsols, que comencen aquesta setmana, s'organitzen amb la finalitat de difondre les propietats de la ‘perla verda del Maresme', que es caracteritza per la seva dolçor i per ser més suau i petita que la resta. Fins a final d'abril, els municipis de la zona oferiran degustacions populars, rutes de tapes i menús basats en aquest producte. Mataró inaugura avui aquesta cita amb les Jornades Gastronòmiques del Plat de Mataró, una recepta molt arrelada al poble que consisteix en sèpia acompanyada de pèsols i patates. Deu establiments de la ciutat oferiran aquest plat únic. A partir del cap de setmana, Caldes d'Estrac s'afegeix a les jornades amb la ruta gastronòmica de la tapa del pèsol. Hi participen set bars i restaurants amb tapes i racions on el pèsol es marida amb altres ingredients. Tot seguit, del 17 al 19 de març, Sant Andreu de Llavaneres acollirà la 21a Festa del Pèsol Garrofal. Durant tot el cap de setmana hi haurà activitats per tots els públics com ara tallers de cuina, botigues al carrer, fira del pèsol, jocs tradicionals per a infants o pesolada popular. Ingredient imprescindible a les cuines del Maresme Paral·lelament a aquests actes, restaurants de Caldes d'Estrac, Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar, Argentona, Canet de Mar, el Masnou, Sant Pol de Mar, Calella i Vilassar de Mar, entre més, ofereixen menús protagonitzats per les varietats del pèsol autòcton de la comarca. Hi participen establiments de tota mena i d'estils ben diversos, des de fondes de tota la vida a establiments premiats per la Guia Michelin. Per això, s'hi poden trobar tant els plats més tradicionals –com els pèsols ofegats, a la catalana, saltats amb pernil o botifarra de perol, mandonguilles amb sèpia i pèsols, guisats acompanyant peixos o marisc– com els més atrevits, com ara una pizza de pèsols amb botifarra blanca i negra, hummus de pèsols amb germinat de raves i torrades d'olives negres, gelat de pèsol i bombonets de pèsol.
[ "Quin aliment és important al Maresme?", "Quan?", "Quin esdeveniment s’inaugura aviat?", "Quin és el seu objectiu?", "Quins trets són típics d’aquest ingredient?", "Fins quan hi haurà activitats relacionades?", "Com quines?", "A quina ciutat comencen uns dies dedicats a una recepta concreta?", "Quina és aquesta?", "Quants locals de restauració de Caldes hi participaran?", "Quan és la Festa del Pèsol Garrofal?", "I a on?", "Quins pobles de la comarca hi participen?", "Només un tipus de locals en formen part?", "Hi haurà plats innovadors?" ]
{ "answer_end": [ 97, 97, 291, 381, 462, 591, 591, 713, 769, 981, 1148, 1148, 1648, 1812, 2208 ], "answer_start": [ 26, 0, 218, 218, 335, 464, 464, 593, 593, 857, 1060, 1082, 1385, 1673, 1814 ], "input_text": [ "El pèsol.", "Quan arriba la primavera.", "Les jornades gastronòmiques Temps de Pèsols.", "Difondre les propietats de la perla verda del Maresme.", "La seva dolçor i ser més suau i petita que la resta.", "Fins a final d'abril.", "Degustacions populars, rutes de tapes i menús basats en aquest producte.", "A Mataró.", "Sèpia acompanyada de pèsols i patates.", "Set.", "Del 17 al 19 de març.", "A Sant Andreu de Llavaneres.", "Caldes d'Estrac, Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar, Argentona, Canet de Mar, el Masnou, Sant Pol de Mar, Calella i Vilassar de Mar, entre més.", "No.", "Sí." ] }
bios
Ester Partegàs (La Garriga, Vallès Oriental, 1972) és una artista contemporània que viu i treballa entre Nova York i Marfa, Texas. En el seu treball artístic combina el dibuix, la pintura, l'escultura i la instal·lació. En el desenvolupament formal dels seus treballs persisteixin aspectes volumètrics i espacials que han portat a l'artista a definir-se com a escultora. Amb els seus projectes articula una crítica a la societat de consum, a la banalització i la submissió al capitalisme que té la societat. La seva obra forma part de nombroses col·leccions públiques com el MoMA de Nova York o la Fundació Coca-Cola de Madrid. Va cursar Belles Arts a la Universitat de Barcelona i posteriorment va ampliar els seus estudis a la Hochschule der Künste de Berlín i a l'International Studio & Curatorial Program de Nova York. La seva trajectòria va començar a prendre força a l'estranger. Amb una clara vocació escultòrica l'obra de Partegàs es formalitza en diferents formats, moltes vegades combinats, com la instal·lació, el vídeo, la pintura, la fotografia o treballs murals sobre paret. Des dels seus inicis ha desenvolupat un conjunt d'obres que es refereixen a la societat de consum i a l'espai urbà. Ha denunciat i continua reflexionant sobre els efectes perversos del consumisme, la pèrdua d'identitat o la deshumanització que comporta la vida urbana. En tot el seu treball hi ha una crítica directa a l'opulència del capitalisme i a les conseqüències del seu desplegament, tant a nivell de col·lectiu com individual. La seva obra ha estat exposada en nombroses exposicions individuals i col·lectives, entre elles Els somnis són més poderosos que els malsons i viceversa (Centre d'Art Santa Mònica, Barcelona, 2003), Barricades (Galeria Nogueras Blanchard, Barcelona, 2004), We the People (Christopher Grimes Gallery, Santa Mònica, 2006), Grasses saturades (Foxy Production, Nova York, 2006), Invasores (MNCARS, Madrid, 2008), Barricades, Helga de Alvear, Madrid (2005), i en institucions com l'Aldrich Museum of Contemporary Art, Ridgefield, The Invisible (2008), o La Casa Encendida, Madrid (2002). L'obra de Partegàs forma part de la col·lecció del MoMA de Nova York, l'ARTIUM Centre-Museu Basc d'Art Contemporani de Vitòria-Gasteiz, la Fundació Coca-Cola de Madrid, el Dikeou Collection de Denver, col·lecció "la Caixa" d'Art Contemporani de Barcelona, Helga de Alvear de Càceres, entre d'altres. Ha participat en exposicions col·lectives com la 2a Biennal de Moscou (2007), la Biennal de Busan (2006), la 1a Biennal d'Art, Arquitectura i Paisatge de les Illes Canàries (2006), al SculptureCenter de Nova York (2005), i en l'Inner City/Outer Space del Whitney Museum of American Art a Altria, Nova York (2002), entre altres.
[ "Quan va néixer Ester Partegàs?", "Quina és la seva professió?", "On resideix?", "Quins elements apareixen en les seves creacions?", "On estan exposades?", "Quina carrera va estudiar?", "On va formar-se després?", "Quines tècniques utilitza?", "Quins temes tracta a les seves peces?", "En contra de quins elements es posiciona artísticament?", "Quina exhibició va fer el 2004?", "Quan en va fer una a Santa Mònica?", "N’ha fet a la capital espanyola?", "Les seves peces es troben en col·leccions importants?", "Ha format part d’exhibicions col·lectives?" ]
{ "answer_end": [ 50, 79, 129, 313, 626, 649, 821, 1087, 1203, 1522, 1779, 1843, 2105, 2405, 2733 ], "answer_start": [ 0, 51, 84, 220, 508, 628, 682, 886, 1089, 1358, 1524, 1781, 1899, 2107, 2407 ], "input_text": [ "El 1972.", "És artista contemporània.", "Entre Nova York i Marfa, Texas.", "Aspectes volumètrics i espacials.", "En nombroses col·leccions públiques com el MoMA de Nova York o la Fundació Coca-Cola de Madrid.", "Belles Arts.", "A la Hochschule der Künste de Berlín i a l'International Studio & Curatorial Program de Nova York.", "Diferents formats, moltes vegades combinats, com la instal·lació, el vídeo, la pintura, la fotografia o treballs murals sobre paret.", "La societat de consum i l'espai urbà.", "De l'opulència del capitalisme i les conseqüències del seu desplegament, tant a nivell de col·lectiu com individual.", "Barricades.", "El 2006.", "Sí.", "Sí.", "Sí." ] }
bios
Maria Escrihuela i Giró (Badalona, 26 d'octubre de 1917 - 29 de maig de 2017) fou una poetessa i locutora de ràdio catalana, que va debutar a Ràdio Badalona EAJ 39 i va ser la primera locutora de Ràdio Andorra el 1940. Filla d'una de menestrals, el seu pare era pintor industrial i la seva mare mestressa de casa. Va estudiar francès, mecanografia i corredoria de llibres, a més de rebre educació musical aprenent a tocar el piano. El 1939 va entrar a treballar a Ràdio Badalona EAJ-39 —més tard Ràdio Miramar de Badalona— de forma casual, perquè va ser convidada a recitar un poema en un programa per part pel propietari de l'emissora, Joan Vidal i Prat, i en acabat li va demanar de treballar-hi com a locutora, fent parella de Joaquim Compte. L'any 1940, a través d'Estanislau Puiggròs i Comas, accionista de Ràdio Badalona, va esdevenir la primera locutora de Ràdio Andorra, on va treballar breument, però formant a la següent locutora, Victòria Zorzano. Retornada a Badalona, el 1941 va deixar la ràdio quan va casar-se amb el músic Joan Pich, a qui va conèixer precisament per la seva feina, i va ser substituïda per Maria Costa. Després de la seva retirada, es va aficionar al teatre i va conrear força la poesia; alguns dels seus versos van ser musicats pel seu marit i plegats van oferir diversos recitals a Badalona, esdevenint una parella reconeguda als cercles culturals. També va col·laborar amb la Revista de Badalona. El poeta mossèn Pere Ribot i Sunyer de Riells del Montseny va dir d'ella: "...En na Maria Escrihuela hi ha una ànima sensitiva, la poeta hi és i ben endins; els seus poemes tenen el regust, gràcies a Déu, de l'ànima d'en Maragall i d'en Segarra, en Verdaguer de vós diria que l'heu enamorat, perquè aneu directament a les coses com en Rilke anava directament a les flors, al misteri i la gràcia de les flors". Va morir a Badalona el 29 de maig de 2017. Llistat de cançons amb lletra d'Escrihuela, musicades pel mestre Pich:
[ "On va néixer Maria Escrihuela?", "Quines professions va tenir?", "A què es va dedicar el seu progenitor?", "Quina va ser la formació d'Escrihuela?", "Per quin motiu va començar a treballar a Ràdio Badalona?", "Amb qui?", "De qui va ser professora?", "Qui va ser el seu marit?", "Va continuar treballant després de les noces?", "Quins àmbits artístics va desenvolupar posteriorment?", "Què feia el matrimoni conjuntament?", "Quin autor va parlar d’Escrihuela?", "Com va definir-la aquest?", "Amb quins poetes la va comparar?", "Quan va perdre la vida Escrihuela?" ]
{ "answer_end": [ 77, 114, 279, 430, 538, 744, 957, 1047, 1047, 1219, 1325, 1505, 1841, 1840, 1884 ], "answer_start": [ 0, 78, 219, 314, 432, 668, 828, 1013, 989, 1136, 1221, 1433, 1433, 1511, 1843 ], "input_text": [ "A Badalona.", "Fou poetessa i locutora de ràdio.", "Era pintor industrial.", "Francès, mecanografia i corredoria de llibres, a més de rebre educació musical aprenent a tocar el piano.", "De forma casual.", "Amb Joaquim Compte.", "De Victòria Zorzano.", "Joan Pich.", "No.", "El teatre i la poesia.", "Oferir diversos recitals a Badalona.", "El poeta mossèn Pere Ribot i Sunyer de Riells del Montseny.", "Com a una ànima sensitiva.", "Amb Maragall i Segarra, Verdaguer i Rilke.", "El 29 de maig de 2017." ] }
bios
Purita Campos (Barcelona, 18 d'agost de 1937 – Madrid, 19 de novembre de 2019) Purificación Campos Sánchez, més coneguda professionalment com a Purita va ser una dibuixant de còmics, il·lustradora i pintora catalana, que va treballar fonamentalment per al mercat exterior. Probablement és l'autora més popular del còmic espanyol. De mare modista, va estudiar a l'Escola de la Llotja de Barcelona abans de dedicar-se a la il·lustració per a revistes de modes. Gràcies a Manuel Vázquez, va aconseguir treball a l'Editorial Bruguera, primer com a portadista i després com a dibuixant a les revistes femenines de la casa, com Dalia (1959), Sissi (1961), Blanca (1961), Can Can (1961) o Celia (1963). L'any 1971, va començar a treballar per a revistes angleses a través de l'agencia Creacions Editorials, donant vida als guions de Philip Douglas en la sèrie Patty's World, traduïda al castellà com Esther y su mundo. Amb aquesta sèrie, que duraria fins a 1988, aconseguiria un tiratge setmanal d'entre 300.000 i 400.000 exemplars a diversos països del món. A Espanya, l'Editorial Bruguera la va incloure, amb el títol de Esther y su mundo en la revista "Lily" a partir de 1974. L'any 1981 Bruguera va editar una revista amb el seu mateix nom: Esther. Per al mercat neerlandès, va començar l'any 1975 una altra sèrie d'èxit, amb guions de Andries Brandt: Tina, protagonista de la revista homònima. Amb el guionista Francisco Ortega, que després seria el seu marit, crearien Gina, protagonitzada per una noia adolescent, els seus amics i primers amors, que va creixent en l'ambient dels anys 70 i 80. Junts muntarien una galeria d'art, l'èxit de la qual va impulsar la creació d'una petita escola de dibuix. A la dècada dels 80 se centra en la pintura, organitzant una acadèmia de dibuix i una sala d'exposicions. Un cop més amb Francisco Ortega com a guionista va dibuixar el 1989 la tira Dulce Carolina, que es va publicar a la revista TBO, d'Ediciones B. L'any 2006, arran de l'èxit de les reedicions del personatge, fa Las nuevas aventuras de Esther, amb guió de Carlos Portela, el primer álbum del qual va vendre 20.000 exemplars. La protagonista és la mateixa Esther que als anys 70, però en aquest moment ja és una dona adulta, divorciada i amb una filla. El febrer del 2010, el Govern d'Espanya va concedir a Purita Campos la Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes, amb altres 24 personalitats. L'1 de maig del 2011 l'Ajuntament de Getafe i el ESCOGE (1er Escenario del Cómic de Getafe) van retre homenatge a l'autora i li van fer entrega de la placa amb el seu nom que servirà per donar el seu nom a un carrer del municipi. L'any 2013 Purita Campos guanya el Gran Premi del Saló Internacional del Còmic de Barcelona, on el 2014 es va organitzar l'exposició Purita Campos. Més enllà d'Esther, on es va poder veure una retrospectiva de la seva obra des dels inicis fins a aquell moment. Amb el temps, les obres de Purificació Campos per al mercat exterior van ser publicades a revistes del seu país com Lily (1974), Jana (1983), Pecosa (1986) i TBO (1988). Al nou segle, Glénat ha començat a reeditar-les en una cuidada edició: Gina (2005) i Esther i el seu món (2007).
[ "Quan va néixer Purita Campos?", "A què es va dedicar?", "On va formar-se?", "A quina empresa va començar la seva carrera professional?", "A quines publicacions il·lustrava?", "Quina sèrie va dibuixar?", "Fins quan?", "A quina publicació espanyola sortia?", "On va treure una altra sèrie?", "Amb qui es va casar?", "Quin còmic van idear tots dos?", "Quina altra història va fer amb Francisco Ortega?", "Quin personatge va recuperar el 2006?", "Va rebre algun reconeixement Campos?", "Les seves obres estrangeres es van editar a Espanya finalment?" ]
{ "answer_end": [ 80, 208, 397, 531, 696, 868, 956, 1156, 1319, 1474, 1474, 1899, 2256, 2725, 3006 ], "answer_start": [ 0, 153, 349, 487, 487, 710, 710, 1054, 1248, 1394, 1394, 1809, 1953, 2278, 2895 ], "input_text": [ "El 18 d'agost de 1937.", "Va ser dibuixant de còmics, il·lustradora i pintora.", "A l'Escola de la Llotja de Barcelona.", "A l'Editorial Bruguera.", "A les revistes femenines de la casa, com Dalia (1959), Sissi (1961), Blanca (1961), Can Can (1961) o Celia (1963).", "Patty's World.", "Fins a 1988.", "En la revista Lily.", "Al mercat neerlandès.", "Amb Francisco Ortega.", "Gina.", "La tira Dulce Carolina.", "Esther.", "Sí.", "Sí." ] }
bios
Maria Rodés (Barcelona, 20 de maig de 1986), és una compositora i cantant catalana. Va formar part d'Oniric amb Andy Poole, amb qui va publicar el seu primer discː Sin Técnica (Cydonia, 2009). L'any següent, el seu primer disc en solitari va ser Una forma de hablar (Bcore, 2010). Va estudiar un postgrau en art sonor organitzat per la Universitat de Barcelona, que li va permetre descobrir noves perspectives sonores. Influïda per aquests estudis, va confeccionar Sueño Triangular (BCore, 2012), autoproduït amb l'ajuda de la guitarrista Maru di Pace i l'artista sonor Lluís Surós. Ha col·laborat amb diferents artistes com Raúl Fernández (Refree), Coque Malla, Espaldamaceta o Anímic i ha participat en diversos projectes musicals com a compositora i intèrpret. L'àlbum Convergència i Unió (Bcore, 2013) és fruit de la seva unió amb Ramón Rodríguez (The New Raemon) i Martí Sales (Els Surfing Sirles). El 2014 va publicar María canta copla (BCore), disc en el qual experimenta com a arranjadora i cantant reinterpretant de manera molt personal cobles clàssiques com Tengo miedo, El día que nací yo, Ay pena, penita, pena, Tres puñales o Tatuaje, que interpreta en col·laboració amb Albert Pla. Al 2018 publica el disc Eclíptica (Satélite K), inspirat en el diari escrit per un oncle-besavi seu, Lluís Rodés, director de l'Observatori de l'Ebre durante la guerra civil. El disc, produït per Josep María Baldomà i Juan Rodríguez Berbín, inclou la col·laboració de The New Reamon, Nico Roig i de la mexicana Ximena Sariñana.
[ "Quan va néixer Maria Rodés?", "Quines professions té?", "Amb quin grup va treure el seu àlbum de debut?", "Quina formació va fer després?", "Quin projecte va treure arran d’això?", "Qui hi va col·laborar?", "Amb qui va treure el disc Convergència i Unió?", "Quin recopilatori va sortir el 2014?", "Com va ser aquest?", "Quines peces hi va versionar?", "Quin àlbum va sortir el 2018?", "En què es va basar?", "Qui van ser-ne els productors?", "Qui hi va participar?" ]
{ "answer_end": [ 43, 73, 162, 360, 481, 581, 881, 941, 1006, 1146, 1229, 1308, 1435, 1522 ], "answer_start": [ 0, 45, 84, 281, 281, 419, 764, 904, 924, 951, 1196, 1204, 1371, 1371 ], "input_text": [ "El 20 de maig de 1986.", "És compositora i cantant.", "Amb Oniric.", "Un postgrau en art sonor organitzat per la Universitat de Barcelona.", "Sueño Triangular.", "La guitarrista Maru di Pace i l'artista sonor Lluís Surós.", "Amb Ramón Rodríguez i Martí Sales.", "María canta copla.", "Va experimentar-hi com a arranjadora i cantant.", "Cobles clàssiques com Tengo miedo, El día que nací yo, Ay pena, penita, pena, Tres puñales o Tatuaje.", "Eclíptica.", "En el diari escrit per un oncle-besavi seu, Lluís Rodés.", "Josep María Baldomà i Juan Rodríguez Berbín.", "The New Reamon, Nico Roig i la mexicana Ximena Sariñana." ] }
vilaweb
Felipe VI ha reivindicat avui el ‘respecte a les normes' durant l'acte institucional dels quaranta anys de les primeres eleccions democràtiques, en un discurs on ha advertit els principis democràtics només cobren vigència ‘dins de la llei' perquè ‘fora de la Llei només hi ha arbitrarietat, imposició, inseguretat i, en últim extrem, la negació mateixa de la llibertat'. El monarca espanyol no ha fet cap al·lusió directa a Catalunya però ha farcit el seu discurs de referències al procés independentista. Segons Felipe VI, ‘cap camí que s'emprengui en la nostra democràcia pot –ni ha de- conduir a la ruptura de la convivència, al desconeixement dels drets democràtics de tots els espanyols o a la negació dels valors essencials de l'Europa a la qual pertany', i ‘menys encara un camí que divideixi els espanyols o que trenqui l'esperit fraternal que ens uneix'. Després de mesos en què ha obviat el procés, Felipe VI ha introduït aquest missatge en el discurs de l'acte institucional on han assistit els ‘pares' de la constitució espanyola i els membres de les primeres corts espanyoles, així com els ex-presidents del govern espanyol Felipe Gozález i José María Aznar. El monarca ha reivindicat els valors de la constitució com el ‘gran projecte de reconciliació nacional' cap a la construcció del ‘gran projecte de l'Espanya democràtica', així com ‘l'afirmació de la nostra unitat nacional assumint la diversitat territorial d'Espanya amb orgull i coherència'. Recorda la ‘diversitat' de l'estat espanyol En aquest marc ha recordat que aquesta afirmació implica també el reconeixement d'aquesta ‘diversitat està en la nostra història i defineix la nostra pròpia identitat nacional'. ‘Els sentiments s'han de respectar i comprendre, mai ignorar, enfrontar i dividir', ha dit. Per aquest motiu ha recordat que la constitució del 78 va ‘proclamar la seva voluntat de protegir tots els pobles d'Espanya en l'exercici de les seves cultures i tradicions, de les seves llengües i de les seves institucions; i va reconèixer l'autogovern de les seves nacionalitats i regions, que són també patrimoni de tots els espanyols'. Reclama ‘respecte a les normes' En tot cas ha recordat que les primeres eleccions democràtiques van obrir pas a un període de ‘convivència' i ha alertat que ‘cap camí que s'emprengui a la nostra democràcia pot –ni ha de- conduir a la ruptura de la convivència, al desconeixement dels drets democràtics de tots els espanyols o a la negació dels valors essencials de l'Europa a la qual pertanyem', i ‘menys encara, un camí que divideixi els espanyols o que trenqui l'esperit fraternal que ens uneix'. També ha assegurat que aquesta ‘convivència' té ‘la seva major garantia i protecció en les normes que l'emparen'. ‘Perquè el respecte a aquestes normes, en democràcia, no és una amenaça o una advertència per als ciutadans, sinó una defensa dels seus drets'. Segons el monarca, ‘dins de la llei és on cobren vigència els principis democràtics, on s'han d'encaminar els antagonismes i resoldre els desacords i les diferències mitjançant el diàleg i el debat'. ‘Fora de la Llei només hi ha arbitrarietat' Per aquest motiu ha advertit que ‘fora de la llei, com ens ensenya la història, només hi ha arbitrarietat, imposició, inseguretat i en últim terme, la negació mateixa de la llibertat, perquè com diu una antiga cita: ‘La llibertat sempre segueix la mateixa sort que les lleis: reina i mor amb elles'.
[ "Qui ha fet un discurs avui?", "Què ha demanat?", "Per quina ocasió ha parlat?", "A qui s’ha dirigit indirectament?", "Quina via no considera adequada el monarca?", "Havia parlat de la independència catalana abans?", "Qui més hi havia a l’acte?", "Com ha definit la Constitució?", "Què ha reivindicat?", "Quins van ser els objectius de la Constitució?", "I què va acceptar?", "Quin camí van començar els primers comicis?", "Com es defensa aquesta?", "Què es troba dins la legalitat?", "I fora?" ]
{ "answer_end": [ 143, 56, 143, 504, 760, 985, 1170, 1275, 1685, 2117, 2116, 2258, 2730, 3074, 3302 ], "answer_start": [ 0, 0, 10, 371, 506, 864, 948, 1172, 1465, 1779, 2006, 2162, 2618, 2876, 3154 ], "input_text": [ "Felipe VI.", "Respecte a les normes.", "Pels quaranta anys de les primeres eleccions democràtiques.", "A Catalunya.", "La que condueix a la ruptura de la convivència, al desconeixement dels drets democràtics de tots els espanyols o a la negació dels valors essencials de l'Europa a la qual pertany.", "No.", "Els pares de la constitució espanyola i els membres de les primeres corts espanyoles, així com els ex-presidents del govern espanyol Felipe Gozález i José María Aznar.", "Com el gran projecte de reconciliació nacional.", "La diversitat.", "Protegir tots els pobles d'Espanya en l'exercici de les seves cultures i tradicions, de les seves llengües i de les seves institucions.", "L'autogovern de les seves nacionalitats i regions, que són també patrimoni de tots els espanyols.", "Un període de convivència.", "Amb les normes que l'emparen.", "Els principis democràtics.", "Arbitrarietat, imposició, inseguretat i en últim terme, la negació mateixa de la llibertat." ] }
mitologia
Tespíades, segons la mitologia grega, és la denominació conjunta de les cinquanta filles de Tespi. Mentre Hèracles anava a la cacera del senglar d'Erimant (o, segons altres tradicions, del lleó de Citeró) es va hostatjar a casa del seu pare, el rei Tespi de Beòcia. Aquest rei volia tenir nets d'un heroi tan important i va anar ficant totes les noies al seu llit. Com que Hèracles tornava cada nit molt cansat de la cacera, no s'adonava que cada vegada hi havia una noia diferent. Algunes tradicions diuen que no va ser en cinquanta nits que es va unir amb elles, sinó en set nits, i fins i tot en una de sola. Totes elles van concebre fills d'Hèracles. La gran i la petita van tenir bessonada. La majoria d'aquests fills, per ordre d'Hèracles, van ser conduïts per Iolau a Sardenya, on es van establir com a colons. Dos van tornar a Tebes i set més es van quedar a Tèspies. Una versió deia que els fills de les Tespíades que s'havien establert a Sardenya, en lloc de morir, s'havien adormit en un son etern, sense patir la corrupció de la tomba o les flames de la foguera.
[ "Qui són les Tespíades?", "Quin heroi va anar a la seva llar?", "Amb quin objectiu havia anat per la zona?", "Quina missió tenia el monarca?", "Com va dur a terme el seu pla?", "L’heroi va notar que cada nit era una germana distinta?", "Hi ha versions diferents del mite?", "Què s’hi explica en aquestes?", "Quantes d’elles van tenir descendència de l’heroi?", "Quines van tenir dos fills?", "On van anar els nens?", "Quants van anar a Tebes?", "I els uns altres set?", "Quin mite hi havia amb aquests nens?" ]
{ "answer_end": [ 97, 264, 264, 318, 363, 480, 610, 610, 653, 694, 783, 840, 874, 1008 ], "answer_start": [ 0, 99, 99, 266, 266, 365, 482, 482, 612, 655, 696, 818, 818, 876 ], "input_text": [ "Les cinquanta filles de Tespi.", "Hèracles.", "Anava a la cacera del senglar d'Erimant.", "Tenir nets d'un heroi tan important.", "Va anar ficant totes les noies al seu llit.", "No.", "Sí.", "Que no va ser en cinquanta nits que es va unir amb elles, sinó en set nits, i fins i tot en una de sola.", "Totes.", "La gran i la petita.", "A Sardenya.", "Dos.", "Es van quedar a Tèspies.", "Que en lloc de morir, s'havien adormit en un son etern." ] }
bios
Isabel Vallet i Sànchez (Alzira, 19 de juliol de 1980) és una jurista i activista política valenciana, militant d'Endavant (OSAN). Va ser diputada del Parlament de Catalunya per la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) en la desena legislatura, incorporant-s'hi el 4 de juny de 2013. Natural de Benicull de Xúquer (Ribera Baixa), va néixer a Alzira el 19 de juliol de 1980. Obtingué el DEA de Dret després de llicenciar-s'hi i graduar-se en un màster de Dret penal i Gestió de l'Administració Pública a la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana. És sòcia del Casal Popular de Castelló i de l'Ateneu Popular La Barraqueta de Gràcia. Ha format part del Secretariat Nacional de la CUP des del 18 de març de 2013 fins l'11 de juliol de 2015. A les eleccions municipals de 2011 ocupà el quart lloc de la llista de la CUP-Alternativa per Barcelona, sense que la candidatura arribés a obtenir cap representant al consistori. A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012 se situà igualment quarta de la llista de la CUP-Alternativa d'Esquerres i exercí de portaveu de la formació política durant la campanya. El 25 de maig de 2013 la CUP anuncià oficialment que Vallet prendria el relleu a Georgina Rieradevall com a diputada al Parlament de Catalunya, en tant que fou la primera candidata de la llista de Barcelona sense aconseguir representació a l'hemicicle català a les eleccions de 2012. En el comunicat de la CUP s'exposaren com a motius de la substitució de Rieradevall que: «la dedicació que suposa la intensa tasca al Parlament de Catalunya per a un grup petit com la CUP-AE i la manera com vol afrontar la seva maternitat no li permeten d'exercir la seva tasca parlamentària amb la intensitat que ella desitjaria». A les eleccions municipals de 2015 se situà en quarantè lloc de la candidatura de la CUP-Capgirem Barcelona, amb l'objectiu de tancar la llista de Barcelona, juntament amb l'advocat August Gil Matamala i el periodista David Fernàndez, trenta-novè i quaranta-unè respectivament. També en les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 ocupà simbòlicament el penúltim lloc de la llista. L'any 2013 participà, amb els juristes Benet Salellas, Jaume Asens i Gerard Pisarello, en la redacció del capítol «Mínim estat social, màxim estat penal» pel recull de lluites socials Perspectives, dedicant-se íntegrament a l'apartat «La cristal·lització de la repressió de baixa intensitat». L'any 2014 redactà el pròleg del llibre Conversa entre Pau Llonch i Josep Manel Busqueta. Fre d'emergència.
[ "Quan va néixer Isabel Vallet?", "A què es dedica?", "Quina carrera va cursar?", "Té altres estudis?", "A quin partit polític va militar?", "Va ser diputada el 2011?", "Quan va esdevenir-ho?", "A qui va suplir?", "Quina explicació va donar el partit per aquest canvi?", "Va ser l’última de la llista de la CUP després?", "Amb qui més?", "Quin text va escriure?", "Conjuntament amb qui?", "Quina part va fer ella, concretament?", "De quina altra obra n’ha escrit una part?" ]
{ "answer_end": [ 54, 90, 421, 546, 738, 918, 1250, 1250, 1722, 1880, 1957, 2263, 2263, 2401, 2509 ], "answer_start": [ 0, 55, 371, 371, 634, 740, 1108, 1108, 1392, 1724, 1833, 2121, 2132, 2121, 2414 ], "input_text": [ "El 19 de juliol de 1980.", "És jurista i activista política.", "Dret.", "Sí.", "A la CUP.", "No.", "El 25 de maig de 2013.", "A Georgina Rieradevall.", "Que la dedicació que suposa la intensa tasca al Parlament de Catalunya per a un grup petit com la CUP-AE i la manera com vol afrontar la seva maternitat no li permeten d'exercir la seva tasca parlamentària amb la intensitat que ella desitjaria.", "Sí.", "Amb l'advocat August Gil Matamala i el periodista David Fernàndez.", "Mínim estat social, màxim estat penal.", "Amb els juristes Benet Salellas, Jaume Asens i Gerard Pisarello.", "La cristal·lització de la repressió de baixa intensitat.", "Del llibre Conversa entre Pau Llonch i Josep Manel Busqueta. Fre d'emergència." ] }