source
stringclasses 4
values | story
stringlengths 268
10.6k
| questions
listlengths 0
23
| answers
dict |
|---|---|---|---|
mitologia
|
Vampirs del desert (títol original: The Forsaken) és una pel·lícula estatunidenca fantàstica i de terror dirigida per Joseph S. Cardone estrenada l'any 2001. Ha estat doblada al català.
Sean (Kerr Smith), un muntador de tràilers d'una productora especialitzada en terror còmico-gore, va a Florida al volant d'un cotxe de luxe per assistir al matrimoni de la seva germana.
En ple desert del Arizona, puja Nick (Brendan Fehr), un autoestopista simpàtic i despreocupat. Més endavant, els dos homes pugen Megan (Izabella Miko), una jove dona en estat de xoc que erra sense objectiu.
Nick revela llavors a Sean la veritat: Megan és sota el control d'un mestre vampir. Ho sap per haver estat mossegat ell mateix per una desconeguda en una festa. No volent acceptar la seva trista sort, Nick combat la infecció i pretén haver trobat un remei capaç de retardar el termini de la transformació completa.
Sean, primer sobrepassat per aquestes revelacions, té recursos a aquest tractament després d'haver estat mossegat per Megan. El mestre dels vampirs, Kit (Jonathan Schaech), i els seus deixebles, Cym (Phina Oruche), Teddy (Alexis Thorpe) i Pen (Simon Rex), el xofer de dia, es llancen llavors al darrere dels nostres dos herois.
|
[
"Què és Vampirs del desert?",
"Qui n’és el director?",
"A quin any es va llançar?",
"Es pot veure amb doblatge català?",
"Qui és Sean?",
"On es dirigeix?",
"Qui va pujar al cotxe en Arizona?",
"A qui van acollir més tard?",
"Com es trobava ella?",
"Qui confessa que Megan està controlada per un vampir?",
"Com ho ha sabut?",
"Com enfronta Nick el fet d’haver estat infectat?",
"La confessió de Nick sorprèn en Sean?",
"Megan el va mossegar?",
"Qui persegueix els dos protagonistes?"
] |
{
"answer_end": [
105,
136,
157,
185,
284,
372,
411,
509,
580,
664,
741,
895,
946,
1020,
1223
],
"answer_start": [
0,
106,
137,
159,
187,
286,
374,
470,
504,
582,
666,
743,
897,
980,
1022
],
"input_text": [
"Una pel·lícula estatunidenca fantàstica i de terror.",
"Joseph S. Cardone.",
"L'any 2001.",
"Sí.",
"Un muntador de tràilers d'una productora especialitzada en terror còmico-gore.",
"A Florida, al matrimoni de la seva germana.",
"Nick.",
"A Megan.",
"Estava en estat de xoc errant sense objectiu.",
"Nick.",
"Per haver estat mossegat ell mateix per una desconeguda en una festa.",
"No volent acceptar la seva trista sort, Nick combat la infecció i pretén haver trobat un remei capaç de retardar el termini de la transformació completa.",
"Sí.",
"Sí.",
"El mestre dels vampirs, Kit, i els seus deixebles, Cym, Teddy i Pen, el xofer de dia."
]
}
|
mitologia
|
Tisamen (en grec antic, Τισαμενός Tisamenós) va ser un notable de l'Èlida, de la família (genos) dels Clícides, una branca dels Iàmides. Va ser també endeví i sacerdot sacrificador.
Segons les Històries d'Heròdot, va anar a consultar la Pítia a Delfos per saber si tindria descendència o no. L'oracle li va contestar que sortiria victoriós en cinc grans lluites. Tisamen va suposar que aquesta resposta obscura es referia als Jocs Olímpics, i es tractava de promeses de distinció com a atleta en lluites esportives. Es va entrenar llargament, però va ser vençut al pentatló pel seu rival Hierònim Andri.
De la seva derrota va deduir que la resposta de la Pítia no es referia a les competicions esportives, sinó a les militars. Els espartans, que sabien la resposta de l'oracle, van provar d'atreure'l amb diners per fer-lo col·laborar amb el seu exèrcit. Tisamen va exigir rebre la ciutadania espartana completa que inicialment els espartans li van refusar però finalment van acceptar i llavors Tisamen va exigir el mateix privilegi pel seu germà Àgies, que també li fou concedit, preocupats per la sort de la guerra amb els perses, potser immediatament després de la batalla de les Termòpiles (480 aC). Segons Herodot, aquests dos germans van ser els únics estrangers que van obtenir la nacionalitat espartana. Acompanyant l'exèrcit espartà, Tisamen va participar en cinc expedicions: la batalla de Platea contra els perses el 479 aC, contra Tegea, on lluitaven com a aliats els tegeus i els argius, contra els arcadis excepte Mantinea a la batalla de Dipea també cap al 479 aC, a la tercera guerra messènica del 465 aC al 455 aC i a la batalla de Tanagra contra els atenencs el 457 aC.
Tisamen va ser el garant de les victòries dels espartans i es va convertir en un prudent i hàbil conseller militar. Herodot diu que durant la batalla de Platea, les víctimes sacrificades per Tisamen van anunciar una victòria pels grecs si els envaïts es mantenien a la defensiva, però que perdrien si volien atacar els primers. Quan els espartans van assetjar la fortalesa d'Itome, Tisamen, secundat per l'oracle de Delfos, va aconsellar que deixessin sortir tots aquells ilotes i messenis que ho desitgessin, amb la finalitat d'evitar una massacre inútil, segons explica Pausànies.
Quan va morir, es va construir una tomba a càrrec de l'estat per a ell i els seus descendents.
|
[
"Qui era Tisamen?",
"Qui eren els Clícides?",
"Quines altres tasques duia a terme Tisamen?",
"Per quin motiu va anar a la Pítia?",
"En quins aspectes va dir l'àugur que obtindria la victòria?",
"A quin àmbit va interpretar Tisamen que es referia?",
"A què feia referència en realitat?",
"Quin dret va reclamar Tisamen tant per ell com per al seu germà?",
"Com se sentien els espartans respecte a la batalla contra els perses?",
"Què van aconseguir els germans?",
"Tisamen va formar part de quatre expedicions?",
"Era qui assegurava que els espartans guanyessin les batalles?",
"Què va esdevenir?",
"Quina recomanació va donar als espartans durant l’assetjament de la fortalesa d’Itomen?",
"De quina manera se'l va honorar un cop va morir?"
] |
{
"answer_end": [
110,
135,
180,
290,
361,
439,
725,
1052,
1131,
1310,
1384,
1744,
1802,
2243,
2364
],
"answer_start": [
0,
102,
137,
214,
292,
363,
604,
855,
1081,
1204,
1343,
1688,
1747,
2016,
2271
],
"input_text": [
"Un notable de l'Èlida, de la família dels Clícides.",
"Una branca dels Iàmides.",
"Endeví i sacerdot sacrificador.",
"Per saber si tindria descendència o no.",
"En cinc grans lluites.",
"Als Jocs Olímpics.",
"A les competicions militars.",
"La ciutadania espartana completa.",
"Preocupats.",
"Van ser els únics estrangers que van obtenir la nacionalitat espartana.",
"No.",
"Sí.",
"Un prudent i hàbil conseller militar.",
"Que deixessin sortir tots aquells ilotes i messenis que ho desitgessin, amb la finalitat d'evitar una massacre inútil.",
"Es va construir una tomba a càrrec de l'estat per a ell i els seus descendents."
]
}
|
vilaweb
|
El passat divendres 10 de maig, a les dotze del migdia, un agent de la policia municipal va fer l'alto a Juan Antonio Pérez Fuster, al carrer dels Reis Catòlics d'Alacant, per imposar-li una multa de trànsit. Pérez Fuster va dir a l'agent quina era la seva adreça. El policia, en un to de menyspreu impropi d'un funcionari públic, va respondre: ‘No l'entenc, parli'm en espanyol.' El ciutadà li va recordar que tenia dret d'expressar-se en català i l'agent s'hi va adreçar una altra vegada imperativament tot dient-li: ‘Parli'm en espanyol, no entenc el seu dialecte.' Finalment, en un ambient de coacció, en contra de la seva voluntat, Juan Antonio Pérez Fuster es va expressar en castellà, per por que la situació de la denúncia empitjorés per la manca de respecte dels drets lingüístics. El portaveu de la Plataforma per la Llengua al País Valencià considera que els policies d'Alacant van vulnerar el dret d'expressió i van insultar la dignitat de la comunitat lingüística amb l'al·lusió als dialectes, referint-se al català. Manuel Carceller demana a l'Ajuntament d'Alacant que obri un procediment disciplinari a fi de sancionar els agents de la policia municipal. L'entitat considera que és un cas de falta molt greu, perquè ‘els policies van incomplir les seves funcions i van actuar de manera ideològica i discriminatòria contra l'ús del valencià'. També a Manacor hi ha hagut un cas de discriminació lingüística. En aquest cas, una ciutadana manacorina de 76 anys va anar al CAP i quan va ser atesa, el metge de capçalera li va demanar que li parlés en espanyol. L'Obra Cultural Balear ha denunciat els fets i demanarà responsabilitats a la Conselleria de Salut.
|
[
"A qui va aturar un policia el 10 de maig?",
"On?",
"Per quin motiu?",
"Què li va donar Pérez Fuster al policia?",
"Per què l'agent va dir amb poca amabilitat que el parlés en espanyol?",
"Quina va ser la resposta de Pérez Fuster?",
"L'autoritat va insistir en el fet que no entenia al ciutadà?",
"Juan Antonio va cedir?",
"Per què?",
"Quina és l’opinió sobre aquest succés de la Plataforma per la Llengua al País Valencià?",
"Quina petició ha fet Manuel Carceller a l’Ajuntament d’Alacant?",
"L'organisme creu que el policia va actuar de forma ideològica?",
"I amb discriminació?",
"Quina altra situació ha ocorregut en relació amb ser discriminat per la llengua?",
"Com ha decidit actuarà l’Obra Cultural Balear?"
] |
{
"answer_end": [
130,
170,
207,
263,
378,
446,
566,
690,
789,
1028,
1168,
1311,
1354,
1570,
1670
],
"answer_start": [
0,
132,
172,
209,
265,
381,
449,
569,
692,
791,
1030,
1170,
1170,
1437,
1572
],
"input_text": [
"A Juan Antonio Pérez Fuster.",
"Al carrer dels Reis Catòlics d'Alacant.",
"Per imposar-li una multa de trànsit.",
"La seva adreça.",
"Perquè no l'entenia.",
"Li va recordar que tenia dret d'expressar-se en català.",
"Sí.",
"Sí.",
"Per por que la situació de la denúncia empitjorés per la manca de respecte dels drets lingüístics.",
"Considera que els policies d'Alacant van vulnerar el dret d'expressió i van insultar la dignitat de la comunitat lingüística amb l'al·lusió als dialectes, referint-se al català.",
"Que obri un procediment disciplinari a fi de sancionar els agents de la policia municipal.",
"Sí.",
"Sí.",
"Una ciutadana manacorina de 76 anys va anar al CAP i quan va ser atesa, el metge de capçalera li va demanar que li parlés en espanyol.",
"Ha denunciat els fets i demanarà responsabilitats a la Conselleria de Salut."
]
}
|
bios
|
Rosamaria Alberdi Castell (Barcelona, 1951) és una infermera i política socialista mallorquina, diputada al Parlament de les Illes Balears en la vi, vii i viii legislatures.
Diplomada en Infermeria i llicenciada en Psicologia. Treballà durant vuit anys com a assessora a la Conselleria de Sanitat de la Junta d'Andalusia. Des del 2000 és professora titular del Departament d'Infermeria i Fisioteràpia de la Universitat de les Illes Balears (UIB). Ha estat secretària d'organització del PSIB-PSOE i al març de 2004 va substituir en el seu escó al Parlament de les Illes Balears Francesc Antich Oliver, quan es va presentar a les eleccions generals espanyoles de 2004.
Després fou elegida diputada a les eleccions al Parlament de les Illes Balears de 2007 i 2011. Ha estat presidenta de la Comissió de Salut del Parlament Balear i membre del Consell Insular de Mallorca. Al Consell hi accedeix a l'inici de la sisena legislatura, pel fet que Francesc Antich era el portaveu socialista al Parlament, càrrec incompatible amb el de conseller insular de Mallorca. Anava de número 9 a les llistes i obtingueren 8 escons per Mallorca. El 19 d'octubre del 2004 fou anomenada portaveu titular socialista al Parlament càrrec que mantingué només durant 21 dies. Tot i així, es donà la curiositat que donat l'incompatibilitat explicada abans, per aquest nomenament, hagué de deixar de ser consellera insular de Mallorca. I el següent plenari insular en el qual s'hagué de acomiadar, fou 7 dies després de ja no ser portaveu parlamentaria. Tot i així, hagué de deixar la cadira.
Al l'inici de la vuitena legislatura torna a esser escollida portaveu socialista al Parlament i aquesta vegada ho fou per vint dies. Al 25 d'abril de 2012 renuncià al seu escó i tornà a la docència universitària.
Va rebre el premi A prop teu del Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Catalunya al 2004. El Reconeixement a la trajectòria professional de la Conselleria de Salut del Govern de les Illes Balears al 2011. Va ser nomenada Acadèmica d'Honor per l'Acadèmia de Ciències de la Infermeria de Biscaia al 2014. Va ser investida Doctor Honoris Causa per la Universitat de Múrcia el 02 de diciembre de 2016.
«Obra de Rosamaria Alberdi Castell» a Dialnet.
|
[
"Qui és Rosamaria Alberdi Castell?",
"Quina va ser la seva formació?",
"A què es dedica des de l’any 2000?",
"Ha treballat pel PSIB-PSOE?",
"Quin càrrec va ocupar el 2004?",
"Ha estat diputada a les Illes Balears?",
"Quins altres càrrecs ha tingut a les institucions de les Illes Balears?",
"Quan entra al Consell Insular de Mallorca?",
"Quants escons van aconseguir?",
"Quina posició va tenir per 21 dies el 2004?",
"Per quin motiu va abandonar el càrrec de consellera insular de Mallorca?",
"Quin càrrec se li va atorgar a la vuitena legislatura?",
"Què va fer en abandonar l’escó el 25 d’abril de 2012?",
"Ha rebut premis?",
"Quin reconeixement va atorgar-li la Universitat de Múrcia el 2016?"
] |
{
"answer_end": [
172,
225,
445,
495,
599,
760,
867,
926,
1125,
1248,
1406,
1658,
1776,
1873,
2182
],
"answer_start": [
0,
174,
322,
447,
498,
667,
762,
869,
1092,
1127,
1262,
1565,
1698,
1778,
2089
],
"input_text": [
"Una infermera i política socialista mallorquina, diputada al Parlament de les Illes Balears en la vi, vii i viii legislatures.",
"És diplomada en Infermeria i llicenciada en Psicologia.",
"És professora titular del Departament d'Infermeria i Fisioteràpia de la Universitat de les Illes Balears (UIB).",
"Sí.",
"Va substituir en el seu escó al Parlament de les Illes Balears Francesc Antich Oliver.",
"Sí.",
"Ha estat presidenta de la Comissió de Salut del Parlament Balear i membre del Consell Insular de Mallorca.",
"A l'inici de la sisena legislatura.",
"8 escons.",
"Fou anomenada portaveu titular socialista al Parlament.",
"Donat l'incompatibilitat de ser portaveu socialista al Parlament i a la vegada consellera insular de Mallorca.",
"Portaveu socialista al Parlament.",
"A la docència universitària.",
"Sí.",
"Va ser investida Doctor Honoris Causa."
]
}
|
bios
|
Maria de Luna (?, 1357 - Vila-real, Plana Baixa, 28 de desembre de 1406) fou reina consort de la corona d'Aragó (1396-1406, comtessa d'Empúries, comtessa de Luna i senyora de Sogorb (1402-1406).
Maria era aragonesa de naixement; la seva família pertanyia a l'alta aristocràcia aragonesa. Fou filla i hereva de Lope de Luna, primer comte de Luna i senyor de Sogorb, i de Brianda de Got. Fou compromesa en matrimoni amb l'infant Martí, fill de Pere el Cerimoniós, quan encara no arribava als 8 anys. Tan aviat com complís els 8 anys, hauria de ser lliurada a la reina Elionor, perquè fos educada en la cort.
El 13 de juny de 1372 es casà amb Martí, aleshores infant i futur Martí I l'Humà, rei dels estats de la corona d'Aragó (Catalunya, Aragó, Regne de València, Regne de Mallorca i d'altres territoris i senyorius) a Barcelona. D'aquesta relació van néixer quatre fills, dels quals només un, Martí el Jove, superà la infantesa:
Fou reina d'Aragó, comtessa de Luna, duquessa de Montblanc, senyora de Bolea, Berbegal, Loarre, Vall d'Uixó, Sogorb...
L'any 1396, ascendiren al tron en morir Joan I el Caçador, Martí es trobava a Sicília, per la qual cosa la nova reina hagué d'actuar com a lloctinenta general davant les pretensions al tron del comte de Foix i de la reina vídua Violant de Bar. L'any 1397, Martí I tornà de Sicília i immediatament jurà els furs. Va ser coronat a la catedral de Sant Salvador de Saragossa, i les celebracions van fer-se a l'Aljaferia.
Fou una dona noble, ja que descendia de la casa dels Lluna, caritativa i amant de la justícia, de profundes conviccions religioses, sense arribar a la superstició, i aficionada a la música i la lectura. Dona elegant i austera, la pompa i frivolitat de la cort no van influir en aquesta dona, que superava el seu marit en capacitat de govern. Dona propera al poble, va protegir sempre els més desafavorits, ajudant-los econòmicament, fins i tot els eximí d'impostos; defensà els pagesos de remença, les aljames de sarraïns i jueus de Calataiud i Daroca; intentà posar pau entre els clans familiars que estaven assolant els regnes, inclosos els de la seva pròpia família; escriví diverses cartes al papa Benet XIII, per abolir els mals usos catalans que considerava contraris al dret humà i diví...
La reina Maria tingué una salut molt precària. Morí d'un atac d'apoplexia l'any 1406 a Vila-real, anant cap a les seves terres de Sogorb, quan anava a reunir-se amb el seu marit que es trobava a València. Va ser enterrada a València però, posteriorment, es van traslladar les seves despulles al monestir de Poblet.
En el seu testament, redactat l'any 1404, donava als frares del Sant Esperit el convent del mateix nom que ella havia promogut per a ells (a 10 km de Sagunt i 35 de València), així com una renda de 5.000 sous valencians que cobrarien les rendes d'Almonacid, augmentada més tard en 1.500 sous més a cobrar que s'havien de destinar per a vestuari i manutenció i 500 sous més a cobrar de les rendes de Paterna per a les reparacions de l'edifici.
Bernat Metge feu un gran i interessat elogi en Lo Somni (1399) de... la saviesa e indústria e bons tractaments de la dita senyora.
Francesc Eiximenis li dedicà una obra seva: Scala Dei, que és un petit tractat sobre moral i teologia escrit en català, possiblement al 1399, amb motiu de la seua coronació com a reina a Saragossa (23 d'abril), que pertany al gènere dels devocionaris, molt comuns entre les classes altes a l'edat mitjana.
I parlant de la reina, escriví així al rei: ...sapiats, senyor, que ella viu així com se pertany a dona excel·lent e sàvia e de muller de tan gran senyor, en molta honestat e bonesa e per aital se fa tenir devant Déu e devant hòmens.
|
[
"Qui va ser Maria de Luna?",
"D’on era ella i la seva família?",
"Qui era el seu pare?",
"I la seva mare?",
"A quina edat va haver de rebre educació a la cort?",
"Quan es va unir en matrimoni amb l’infant Martí?",
"Com seria conegut més endavant?",
"A quin any va accedir al tron?",
"Quines funcions va haver de fer la reina quan Martí estava a Sicília?",
"Com era el caràcter de Maria de Luna?",
"Mostrava suport al seu poble?",
"Gaudia de bona salut?",
"Quin és el títol de l’obra que va escriure Bernat Metge parlant de les seves bones obres?",
"Quina és la temàtica de l’obra Scala Dei de Francesc Eiximenis?",
"Es va dirigir aquest autor al rei mostrant lloances cap a Maria de Luna?"
] |
{
"answer_end": [
193,
286,
363,
384,
604,
645,
724,
1105,
1290,
1690,
1929,
2307,
3149,
3347,
3689
],
"answer_start": [
0,
195,
288,
370,
498,
606,
628,
1048,
1107,
1465,
1807,
2262,
3020,
3195,
3457
],
"input_text": [
"La reina consort de la corona d'Aragó i comtessa de Luna i senyora de Sogorb.",
"D'Aragó.",
"De Lope de Luna, primer comte de Luna i senyor de Sogorb.",
"Brianda de Got.",
"Amb 8 anys.",
"El 13 de juny de 1372.",
"Com a Martí I l'Humà, rei dels estats de la corona d'Aragó.",
"L'any 1396.",
"Hagué d'actuar com a lloctinenta general davant les pretensions al tron del comte de Foix i de la reina vídua Violant de Bar.",
"Fou una dona noble, caritativa i amant de la justícia, de profundes conviccions religioses, sense arribar a la superstició, i aficionada a la música i la lectura, així com elegant i austera.",
"Sí.",
"No.",
"Lo Somni.",
"És un petit tractat sobre moral i teologia escrit en català amb motiu de la seua coronació com a reina a Saragossa.",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
Primàries per Barcelona ha engegat el projecte després de recollir 32.500 signatures de suport. Des d'avui, qui vulgui votar en les primàries republicanes independentistes per escollir candidat per a les municipals s'ha de registrar a la pàgina web. A partir del registre, s'elaborarà el cens dels individus i hauran de votar el candidat que volen per a presentar-se eleccions municipals de la capital catalana. Es posa en marxa així, la proposta de Jordi Graupera i que pretén fer unes primàries entre l'independentisme per triar el candidat a les eleccions municipals de Barcelona. Graupera, professor i filòsof, vol presentar-se a aquestes primàries i va defensar, en el moment de presentar la proposta, que l'independentisme guanyarà les municipals a la capital catalana si hi va junt però que, si ho fa per separat, la batllessa Ada Colau, podria revalidar el mandat ‘per un sol vot'. Els socis de l'ANC van aprovar la proposta d'impulsar i celebrar aquestes primàries republicanes per elegir candidats a les eleccions municipals de 2019 a Barcelona i a les grans ciutats de Catalunya i formar, amb això, unes candidatures unitàries independentistes a les grans ciutats. L'objectiu del projecte és aconseguir que hi hagi el màxim nombre de batlles republicans. Per la seva banda, en canvi, els partits independentistes no semblen disposats a sumar-s'hi. ERC i la CUP ja s'hi van negar. I el PDECat tampoc s'hi mostra predisposat.
|
[
"Qui s'ha dedicat a aplegar firmes?",
"Quantes n’ha aconseguit?",
"Com cal inscriure’s per votar a les primàries republicanes independentistes?",
"Què es farà amb les dades?",
"Qui dirigeix aquesta iniciativa?",
"Amb quina intenció?",
"A què es dedica Jordi Graupera?",
"Té intenció de ser candidat en aquestes properes eleccions?",
"Creu que triomfarà l’independentisme a Barcelona?",
"Amb quina condició?",
"Qui creu que guanyarà si no és així?",
"Quina associació va mostrar suport per fer aquestes eleccions primàries republicanes?",
"Què volen aconseguir?",
"La iniciativa té la intenció de reunir molts dirigents republicans?",
"Els partits a favor de la independència tenen intenció d'afegir-s'hi?"
] |
{
"answer_end": [
94,
94,
248,
410,
464,
582,
613,
652,
774,
788,
888,
1174,
1174,
1264,
1357
],
"answer_start": [
0,
0,
108,
250,
412,
435,
584,
584,
655,
711,
799,
890,
1092,
1176,
1295
],
"input_text": [
"Primàries per Barcelona.",
"32.500.",
"A través de la pàgina web, mitjançant registre.",
"S'elaborarà el cens dels individus i hauran de votar el candidat que volen per a presentar-se eleccions municipals de la capital catalana.",
"Jordi Graupera.",
"Fer unes primàries entre l'independentisme per triar el candidat a les eleccions municipals de Barcelona.",
"És professor i filòsof.",
"Sí.",
"Sí.",
"Que hi vagi junt.",
"Ada Colau.",
"L'ANC.",
"Formar unes candidatures unitàries independentistes a les grans ciutats.",
"Sí.",
"No."
]
}
|
vilaweb
|
La cap de CatECP al parlament, Jéssica Albiach, serà l'única candidata a les primàries de Catalunya en Comú per ser cap de llista a les pròximes eleccions catalanes. Ahir, els comuns van anunciar que dues inscrites havien presentat candidatura, Mireia Arana i Eva Gil, però cap de les dues s'han presentat a la trobada territorial que s'ha celebrat aquest dissabte a Tarragona per recollir els avals. Segons l'acord a què es va arribar al Consell Nacional de la formació del passat 8 de febrer, si algun candidat no es presentava a alguna de les quatre trobades territorials previstes, la seva candidatura queia. Albiach que ha obtingut els avals per unanimitat, ha assegurat afrontar les primàries ‘molt il·lusionada'. Abans de la trobada, Albiach ha afirmat que és un ‘símptoma de bona salut democràtica' que s'hagin presentat dues candidatures més al procés de primàries del partit. Però les altres dues aspirants no s'han presentat a la trobada territorial de Tarragona, segons han confirmat a l'ACN fonts de la formació, i, d'aquesta manera, la seva candidatura decaurà. Les mateixes fonts han indicat que les tres candidates estaven informades que havien d'assistir aquest dissabte a la trobada de Tarragona. Segons l'acord del Consell Nacional, els candidats a les primàries havien de presentar-se a quatre trobades territorials, on han de presentar la seva candidatura i rebre l'aval dels inscrits assistents. Aquest dissabte s'ha fet a Tarragona i està previst fer el mateix a Lleida, Girona i Barcelona els pròxims dilluns, dimarts i dimecres. La proclamació del candidat no es preveu fins a finals d'aquest mes de febrer. ‘Afronto –les primàries- molt il·lusionada. Estem demostrant des del Parlament i des de les diferents administracions que quan els comuns som decisius torna la política útil', ha subratllat Albiach. En aquest sentit, la líder dels comuns ha assenyalat el paper del partit en el govern de coalició a l'estat espanyol, al parlament i a diversos ajuntaments. ‘Ho estem fent amb polítiques valentes, arrossegant el partit socialista cap a posicions de diàleg i de reconeixement del conflicte polític, i amb l'aprovació dels pressupostos', ha dit. ‘Ara és necessari que arribi el canvi a la Generalitat i com a candidata a les primàries recullo de dalt a baix l'ideari de Catalunya En Comú', ha afegit. Així mateix, Albiach ha insistit que la seva candidatura defensa l'ecofeminisme. A Tarragona, Albiach ha explicat als militants l'acord de pressupostos. En l'acte també hi han participat la primera tinenta batlle de l'Ajuntament de Tarragona, Carla Aguilar i els diputats al parlament i al congrés esanyol, Yolanda López i Ismael Cortés, respectivament.
|
[
"Qui és Jéssica Albiach?",
"Quin serà el seu paper?",
"Quines altres persones van presentar-se amb els comuns?",
"A on no han fet acte de presència?",
"Què implica no haver assistit?",
"Per què Albiach tenia molta il·lusió?",
"Com qualifica el fet que es presentin dues candidatures més a les eleccions primàries del partit?",
"Sabien les tres candidates que havien de ser a la trobada de Tarragona?",
"A quantes és necessari que hi assisteixin?",
"A quins altres territoris està planejat que tinguin lloc?",
"Quina és l’opinió d’Albiach quan els del seu partit tenen decisió?",
"Què ha destacat del seu partit dins el govern a l’estat espanyol?",
"Què veu que fa falta a la Generalitat?",
"Quines dades ha compartit Albiach a la trobada de Tarragona?",
"Qui més ha participat en l’acte?"
] |
{
"answer_end": [
46,
164,
267,
399,
611,
718,
884,
1213,
1335,
1512,
1807,
2165,
2317,
2482,
2667
],
"answer_start": [
0,
48,
172,
274,
495,
613,
741,
1076,
1215,
1457,
1677,
1850,
2177,
2412,
2484
],
"input_text": [
"La cap de CatECP al parlament.",
"Serà l'única candidata a les primàries de Catalunya en Comú per ser cap de llista a les pròximes eleccions catalanes.",
"Mireia Arana i Eva Gil.",
"A la trobada territorial que s'ha celebrat aquest dissabte a Tarragona per recollir els avals.",
"Que la candidatura caigui.",
"Per haver obtingut els avals per unanimitat.",
"Que és un símptoma de bona salut democràtica.",
"Sí.",
"A quatre.",
"A Lleida, Girona i Barcelona.",
"Que quan els comuns són decisius torna la política útil.",
"Diuen que ho estan fent amb polítiques valentes, arrossegant el partit socialista cap a posicions de diàleg i de reconeixement del conflicte polític, i amb l'aprovació dels pressupostos.",
"Que arribi el canvi a la Generalitat.",
"L'acord de pressupostos.",
"La primera tinenta batlle de l'Ajuntament de Tarragona, Carla Aguilar i els diputats al parlament i al congrés esanyol, Yolanda López i Ismael Cortés."
]
}
|
books
|
Són més de les onze. A l'hort del senyor rector hi fa de bon estar. En Quiquet, però, no s'abandona pas a les blanícies de l'ombra bellugadissa amb aquella felicitat profunda que consisteix en no pensar en res. Veu, certament, els rosers que encara tenen roses, les pereres carregades de fruit, les dàlies pomposes i que només fan olor de frescor, i al fons de tot les mongeteres gairebé blaves i les tomaqueres de fortor quieta. Però tota aquella íntima i alegre perspectiva es dilata i s'ageganta en el seu magí fins a convertir-se no menys que en el paradís terrenal. En Quiquet ha rebut, a les nou, la seva segona lliçó d'Història Sagrada, de llavis de la seva piadosa germana gran, que tira per monja. Ara la seva germana gran és a fer les visites de la Porciúncula -en aquella esglesieta polida del poble on estiuegen-, tota blanca i amb un velet negre, i amb tres llibrets negres, plens d'estampetes i de fulletes de l'Apostolat de l'Oració, que serveixen de senyals. I mentrestant en Quiquet és al jardí de la rectoria, perquè en Quiquet, al cap de deu minuts que és a l'església, es posa a badallar.
La primera lliçó d'Història Sagrada va ésser la creació del món; la segona ha estat la creació d'Adam i Eva. Hom comprèn que un jardí de senyor rector sigui una imatge, baldament pàl·lida, del paradís terrenal. A en Quiquet no li semblaria estrany que sortís un àngel de darrera la bougainvília tota encesa que s'enfila fins a la teulada; i quan una sargantana es mou, secreta, entre un cruixit de fulles seques, se li acut la idea del serpent. Però en tot el que li ha explicat la seva germana, el que més l'intriga és la creació d'Eva. Sense donarse'n compte, es palpa la regió inferior del pit. En Quiquet és molt valent: no l'espanta cap bestiola, ni que sigui una rata -i fins n'ha mortes dues-, no l'espanta perdre's, no l'espanta estar tot sol, de nit, per bé que hom senti en el lloc tenebrós el raure extraordinari d'un tros de paper que mou el vent per terra, o la perfídia del corc o el petament sobtat d'una fusta no pas tallada en bona saó. Però la creació d'Eva l'impressiona d'una manera estranya. Al misteri del món primaveral s'ajunta el misteri del seu propi cos, que per primera vegada el pertorba. Demà, quan es banyi, s'examinarà per peces menudes. Com devia patir Adam quan li fou extreta la costella! Li sembla d'imaginar aquell mal en el seu propi cos. Està tan encaparrat que, indemne, una marieta li cau damunt la cama nua, plena d'esgarrinxades, i ell la deixa fugir. La bunior d'un borinot, primera idea matussera de la trepidació d'un aeroplà, s'avé estranyament amb la seva obsessió.
|
[
"L’acció té lloc a la matinada?",
"Com passa el temps en Quiquet?",
"En què es fixa?",
"Com qualifica el narrador aquell paisatge?",
"Qui ha parlat d’Història Sagrada amb en Quiquet al matí?",
"On es troba, ara?",
"Com va vestida?",
"En Quiquet s’avorreix a l’església?",
"Quina va ser la segona classe d’Història Sagrada?",
"En Quiquet veu similituds entre el jardí de senyor rector i el paradís?",
"Quin tema és el que l’interessa més del tot el que ha explicat la seva germana?",
"Quina sensació li provoca?",
"Es posa en el lloc d’Adam?",
"Quin insecte cau sobre de la seva cama?",
"Quin altre insecte escolta?"
] |
{
"answer_end": [
19,
209,
428,
569,
685,
823,
947,
1107,
1216,
1552,
1645,
2120,
2384,
2457,
2580
],
"answer_start": [
0,
68,
211,
435,
571,
707,
826,
1035,
1174,
1218,
1559,
2068,
2279,
2420,
2504
],
"input_text": [
"No.",
"No pensa en res.",
"En els rosers que encara tenen roses, les pereres carregades de fruit, les dàlies pomposes i que només fan olor de frescor, i al fons de tot les mongeteres gairebé blaves i les tomaqueres de fortor quieta.",
"Com a un paradís terrenal.",
"La seva germana gran.",
"En aquella esglesieta polida del poble on estiuegen.",
"Tota blanca i amb un velet negre, i amb tres llibrets negres, plens d'estampetes i de fulletes de l'Apostolat de l'Oració.",
"Sí.",
"La creació d'Adam i Eva.",
"Sí.",
"La creació d'Eva.",
"L'impressiona d'una manera estranya.",
"Sí.",
"Una marieta.",
"Un borinot."
]
}
|
mitologia
|
Quiló en grec antic Χείλων o Χίλων, fou considerat un dels set savis de Grècia. Era lacedemoni i fill de Damaget. Va viure al començament del segle VI aC i Heròdot el fa contemporani d'Hipòcrates el pare de Pisístrat. Diògenes Laerci diu que ja era gran el 572 aC i fou èfor epònim d'Esparta l'any 556 aC.
Era un poeta elegíac que va escriure composicions de fins a dos-cents versos, i deia que l'excel·lència de l'home era la previsió del futur entesa pel seu propi raonament. Al seu germà, que es va enfadar per no ser èfor com ell, li va dir: «Jo sé suportar les injustícies, i tu no». Pàmfila diu que va ser el primer que va col·locar els èfors al costat dels reis, per governar conjuntament, però Sàtir ho atribueix a Licurg.
Segons Heròdot, quan Hipòcrates, pare de Pisístrat, feia un sacrifici a Olímpia, les ofrenes, sense cap intervenció es van posar a bullir, i Quiló li va dir que no es casés, i que si es casava repudiés la seva dona i renegués dels seus fills. També diu que li va preguntar a Isop què era el que feia Zeus, i Isop va contestar que «humiliava allò que és elevat i elevava allò que és humil». Li van preguntar una vegada en què es diferenciaven els doctes dels incultes i va contestar: «en les seves esperances en les coses bones». I a la pregunta de què era allò més difícil deia: «Guardar els secrets, disposar bé del propi oci i saber suportar la injustícia». També donava aquests consells: dominar la llengua, sobretot en un banquet, no parlar malament dels veïns o en cas contrari exposar-se escoltar coses molestes. No s'havia d'amenaçar ningú, ja que era cosa pròpia de les dones, acudir més ràpidament a les desgràcies dels amics que als seus èxits, fer un matrimoni modest, no parlar malament dels morts, honorar la vellesa, vigilar-se a si mateix i preferir abans un càstig que un guany vergonyós. S'havia de ser fort i suau, per a aconseguir que els altres ens respectessin abans de tenir-nos por. Saber administrar la pròpia casa, i que la llengua no corri més que el pensament. No s'havia d'odiar l'art de l'endevinació, no s'havia de desitjar allò que és impossible, obeir les lleis i aprofitar la soledat.
Hermip d'Esmirna diu que va morir a Pisa, quan abraçava al seu fill que havia guanyat el pugilat a les Olimpíades.
|
[
"Qui va ser Quiló?",
"Qui era el seu pare?",
"A quina època pertanyia?",
"Què afirma Diògenes Laerci d’ell?",
"A què es va dedicar?",
"Quina extensió tenien els seus poemes més llargs?",
"Quines paraules va dirigir al seu germà?",
"Com el defineix Pàmfila?",
"Sàtir pensa el mateix?",
"Què va recomanar Quiló a Hipòcrates?",
"Com definia Isop a Zeus?",
"Segons Quiló, quina era la cosa més complicada?",
"Creia que amenaçar els altres ho acostumaven a fer les dones?",
"Per què deia que era important ser fort i suau?",
"De quina manera diu Hermip d’Esmirna que va perdre la vida Quiló?"
] |
{
"answer_end": [
78,
112,
153,
305,
326,
382,
587,
695,
729,
972,
1119,
1389,
1614,
1935,
2262
],
"answer_start": [
0,
97,
114,
218,
306,
331,
478,
589,
702,
872,
988,
1262,
1550,
1836,
2149
],
"input_text": [
"Un dels set savis de Grècia.",
"Damaget.",
"Al començament del segle VI aC.",
"Que ja era gran el 572 aC.",
"Va ser un poeta elegíac.",
"Dos-cents versos.",
"Li va dir que ell sabia suportar les injustícies i el seu germà no.",
"Com el primer que va col·locar els èfors al costat dels reis, per governar conjuntament.",
"No.",
"Que no es casés, i que si es casava repudiés la seva dona i renegués dels seus fills.",
"Dient que humiliava allò que és elevat i elevava allò que és humil.",
"Guardar els secrets, disposar bé del propi oci i saber suportar la injustícia.",
"Sí.",
"Per a aconseguir que els altres ens respectessin abans de tenir-nos por.",
"Quan abraçava el seu fill que havia guanyat el pugilat a les Olimpíades"
]
}
|
books
|
-Ja ho mostris prou com has rebatut el pa per allí-allà.
En Ció va agafar el pa, va besar-lo i donant-lo al bouer va dir-li:
-Té, gorda'l… ja torno.
I passant d'un salt per la taparada de boix, va arrencar a fugir, amatent a guarir-se d'aquella tristícia que li embolcallava l'ànima. A engolir alegria a gorjades de llop. D'una pitrada de boig va pujar al cingle per veure si podia garlar amb aquella noia que duia al seu dedins com una relíquia de resplandors que l'atreia amb ses aromes de flor boscana. -Ell també hauria rigut si a ella li hagués caigut el pa!…- es deia, sentint que'ls peus se li esllavissaven damunt la terra on la pluja havia fet tendror. En Ció anà pujant arrapant-se a les mates humides, dins les ubagors de la boscúria, i fent una gran fressa entre els brossalls que trepitjava.
-Quina remor! deu ésser el porc senglar- va fer una veu que eixia del pròxim caminoi. En Ció va ajupir-se aclaparat de vergonya. -Si el veien allí, quina riota farien altre cop!- i romangué quiet sota les mates, sentint la vèrbola dels que tornaven de la font.
-Vatua en Ció! He tingut una bona por que es ferís!
-Que vermell s'ha tornat!- deia una dona vella, ventruda, camatorta i escaixalada.
-Un parell de samarrugues al clatell!- afegí la jove de cal Roca que's mirava un nen capgros, camús i brut de cara.
|
[
"Què va fer en Ció amb el pa?",
"Va demanar-li a l’altra persona que el guardés?",
"Va dir que ell marxava?",
"Per on va anar?",
"Per què va marxar?",
"On va anar?",
"Amb quina intenció?",
"Què pensava mentrestant?",
"El terreny on es trobava era sec?",
"Amb què s’anava ajudant en Ció per desplaçar-se?",
"Quina hipòtesi va sentir que algú feia en percebre el soroll d’en Ció?",
"Ell es va amagar?",
"Quines van ser les paraules d’una dona vella quan va veure en Ció?",
"I la jove què va dir?",
"Quin aspecte tenia en Ció?"
] |
{
"answer_end": [
113,
147,
147,
192,
282,
362,
504,
563,
660,
711,
889,
932,
1199,
1265,
1315
],
"answer_start": [
57,
126,
126,
149,
194,
344,
344,
507,
575,
662,
819,
891,
1118,
1201,
1279
],
"input_text": [
"Va agafar el pa, el va besar i el va donar al bouer.",
"Sí.",
"Sí.",
"Va passar d'un salt per la taparada de boix.",
"Per guarir-se d'aquella tristícia que li embolcallava l'ànima.",
"Va pujar al cingle.",
"Per veure si podia garlar amb aquella noia que duia al seu dedins com una relíquia de resplandors que l'atreia amb ses aromes de flor boscana.",
"Que ell també hauria rigut si a ella li hagués caigut el pa.",
"No.",
"Amb les mates humides.",
"Que devia ésser el porc senglar.",
"Sí.",
"Que vermell s'ha tornat.",
"Un parell de samarrugues al clatell.",
"De nen capgros, camús i brut de cara."
]
}
|
books
|
I anant així, un bell dia aparegué a sos ulls un gran núvol, i l'abad digué: -Coneixeu, fills, aquell núvol? És aquella illa on fòrem l'any passat i hi festivàrem el Dijous sant. I és aquella on s'està aquell sant baró qui ha nom Procurador dels pobres de Crist.- I els monjos li respongueren: -Nosaltres no la coneixem, però sí que ens en recordam. Començaren els monjos a remar més vigorosament per la gran alegria que n'hagueren. Veient Sant Brandan aquell ímpetu va i aquell braó i empenta amb què remaven: -Homs de poca fe- ço els digué Sant Brandan -¿per què així us fatigau debades? ¿No sabeu que Déu és el nostre Notxer i el nostre Còmit? Deixeu quiets els rems i Ell faça ço que en vulla de la nau i de nosaltres; creença tenc que ens conduirà a bon port. -I ja foren a la ribera i de continent els eixí a rebre aquell mateix sant baró de l'altra vegada, ço és, el Procurador dels pobres de Crist, el qual, agafà la nau pel bec i graciosament la meté en port. I tots davallaren de la nau, amb joia gran i acció de gràcies. El sant baró besà els peus de tots, començant pels peus del sant abad; i mentre els besava, remugava les paraules d'aquell salm: Mirabilis Deus in sanctis suis. Deus Israel ipse dabit virtutem et fortitudinem plebi suae. Benedictum sit nomen eius in sempiternum. (Admirable és Déu en els seus sants. El Déu d'Israel, Ell serà qui donarà virtut i fortalesa a son poble. Beneït sia el seu nom sant perdurablement).
|
[
"Què va sorgir un dia?",
"L’abad el va definir com una illa?",
"Quina festivitat van celebrar allà?",
"Qui més va dir que es trobava?",
"Els monjos van dir que coneixien el núvol?",
"Per què van remar amb més força?",
"Sant Brandan va sentir-se satisfet per l’energia amb la qual remaven?",
"Com va qualificar als homes?",
"Segons ell, a qui havien de deixar que remés?",
"Creia que així arribarien al destí correcte?",
"Qui els va venir a veure quan van arribar a la ribera?",
"Va ficar la nau al port?",
"Amb quina actitud van sortir tots de la nau?",
"Quines paraules recitava el sant baró mentre besava els peus de tothom?",
"Eren unes paraules que lloaven a Déu?"
] |
{
"answer_end": [
59,
146,
177,
261,
319,
431,
589,
527,
721,
763,
905,
967,
1030,
1293,
1442
],
"answer_start": [
14,
95,
109,
181,
264,
350,
433,
512,
591,
723,
768,
871,
969,
1105,
1296
],
"input_text": [
"Un gran núvol.",
"Sí.",
"El Dijous sant.",
"Aquell sant baró qui ha nom Procurador dels pobres de Crist.",
"No.",
"Per la gran felicitat que sentien.",
"No.",
"Com a homs de poca fe.",
"A Déu.",
"Sí.",
"El Procurador dels pobres de Crist.",
"Sí.",
"Amb joia gran i acció de gràcies.",
"Aquell salm que diu: Mirabilis Deus in sanctis suis. Deus Israel ipse dabit virtutem et fortitudinem plebi suae. Benedictum sit nomen eius in sempiternum.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Concepció Llorente i Escarpanté (Lleida, 1867 - 1919?) va ser una actriu catalana.
Debuta l'any 1885 al Cercle de Propietaris de Gràcia, i la temporada 1887-88 és contractada pel Teatre Romea. El seu repertori es nodrirà d'obres en castellà i en català, en les quals excel·leix com a primera actriu. El 1889 treballa al Novetats amb José Nieto, i dos anys després comença al Teatre Calvo-Vico amb la companyia liricodramàtica d'Arturo Bruxens. L'any 1894 actua al Circ Barcelonès sota la direcció de José Nieto, amb qui havia treballat anteriorment. Durant la temporada 1890-91 apareix al Teatre Principal de Gràcia amb Joaquim Garcia Parreño, i l'any següent continua en aquest teatre, sota la direcció d'Enric Guitart.
El 1897 torna al Romea amb Enric Borràs i estrena Terra baixa de Guimerà, en substitució de la seva primera actriu Concepció Ferrer, que deixa la companyia. Al març de 1898 treballa al Circ Espanyol i, més endavant, al setembre de 1903, al Circ Barcelonès amb Teodor Bonaplata i Enrique Giménez. Durant l'estiu de 1904 actua al Tívoli, i després al Romea (1905-1906). Durant alguns anys representa en petits teatres de la capital catalana, com l'Apolo (1906-7), Teatre Nou (1909), Teatre Arnau (1909), fins que el 1911 torna al Romea i es posa al capdavant de la companyia de declamació que inaugura la temporada amb Mar i cel de Guimerà.
La temporada següent la trobem al Teatre Espanya en la companyia de Luis Blanca representant obres en castellà (Esmeralda o Nuestra Señora de París de Víctor Hugo, Don Juan Tenorio de José Zorrilla...) i al maig de l'any 1912 al Teatre Euterpe de Mataró amb un repertori d'obres dels germans Quintero, Benavente, Guimerà i Rusiñol. Després es perd la seva pista a Barcelona. Va morir a l'Oceà Atlàntic, en el naufragi del vapor 'Valbanera', de camí cap a les Amèriques, a on ja hi havia anat a actuar altres vegades, especialment a Cuba.
|
[
"Qui va ser Concepció Llorente i Escarpanté?",
"On va ser la seva primera actuació?",
"Quins anys va treballar pel Teatre Romea?",
"Participa en espectacles només en llengua catalana?",
"Amb qui coincideix al Novetats?",
"On marxa un parell d'anys més tard?",
"Amb qui actua al Teatre Principal de Gràcia durant els anys 1890 i 1891?",
"Per què torna al Romea el 1897?",
"Va ser mai al Tívoli?",
"En quins auditoris de menor escala actua fins al 1911?",
"Un cop torna al Romea l’any 1911, quina obra és la primera de la temporada?",
"A la següent es dedica a fer representacions en llengua castellana?",
"Quins són els autors de les obres que fa al Teatre Euterpe de Mataró?",
"Com va perdre la vida Concepció Llorente i Escarpanté?",
"Hi havia estat mai abans a Cuba?"
] |
{
"answer_end": [
81,
135,
191,
252,
343,
392,
642,
852,
1055,
1254,
1358,
1470,
1690,
1828,
1896
],
"answer_start": [
0,
83,
139,
193,
300,
347,
550,
721,
1017,
1089,
1232,
1360,
1564,
1735,
1832
],
"input_text": [
"Una actriu catalana.",
"Al Cercle de Propietaris de Gràcia.",
"La temporada 1887-88.",
"No.",
"Amb José Nieto.",
"Al Teatre Calvo-Vico.",
"Amb Joaquim Garcia Parreño.",
"Per substituir la seva primera actriu Concepció Ferrer, que deixa la companyia.",
"Sí.",
"A l'Apolo, al Teatre Nou, al Teatre Arnau i al Romea.",
"Mar i cel de Guimerà.",
"Sí.",
"Els germans Quintero, Benavente, Guimerà i Rusiñol.",
"A l'Oceà Atlàntic, en el naufragi del vapor Valbanera, de camí cap a les Amèriques.",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
El president de Junts pel Sí i ex-vice-president del parlament, Lluís Corominas, ha anunciat formalment que deixava la primera línia de l'activitat política i que, directament o indirecta, renunciava a qualsevol responsabilitat política a partir del 21-D. En una emotiva roda de premsa des del parlament, Corominas s'ha acomiadat després de catorze anys al parlament, durant nou dels quals n'ha estat vice-president. Anteriorment, va ser batlle de Castellar del Vallès, durant dotze anys, i també ha ocupat uns quants càrrecs a l'antiga Convergència, principalment en l'àmbit territorial. Corominas ha recordat que el 2015 ja va anunciar que no es tornaria a presentar, i ho ha atribuït a una decisió meditada que no tenia a veure amb tot aixòque ha passat a la política catalana darrerament. També ha agraït que li haguessin ofert d'anar a la llista de Junts per Catalunya que encapçala Carles Puigdemont. Ha recordat els consellers i líders de les entitats sobiranistes que són a la presó, especialment Meritxell Borràs, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn, amb qui té lligams personals. ‘Cada dia quan em llevo hi penso, hi penso tot el dia i tothora i desitjo que de seguida surtin de la presó perquè és injust que hi siguin.' Corominas tornarà a exercir d'advocat, però no ha aclarit si la seva tasca es relacionaria d'alguna manera amb la política. ‘Directament, segur que no faré res lligat a la política; indirectament, ja ho veurem. Ja decidiré si torno a exercir lliurement o accepto alguna proposta que tinc', ha explicat. Corominas també ha tingut paraules d'agraïment per als qui han estat presidents del parlament durant l'època en què ell n'ha estat vice-preisdent: Ernest Benach, Núria de Gispert i Carme Forcadell. Pel que fa al partit, ha deixat clar el seu suport a la candidatura que lidera Puigdemont i ha tingut paraules d'elogi per a Marta Pascal i David Bonvehí, que l'han acompanyat en la roda de premsa. ‘Han donat molt la cara. Si avui aquest espai té representació, és perquè han fet molta feina', ha dit.
|
[
"Qui és Lluís Corominas?",
"Quina comunicació ha fet?",
"Des d’on l’ha fet pública?",
"Quants anys havia estat al Parlament?",
"La seva tasca com a vicepresident va durar 9 anys?",
"Quina havia sigut la seva feina prèvia al Parlament?",
"I a l’antiga Convergència?",
"La decisió de no presentar-se l’havia compartit amb anterioritat?",
"Comenta que ha sigut fruit de la reflexió?",
"Per quin fet ha mostrat agraïment?",
"A qui ha volgut portar a la memòria?",
"Creu que no és just que siguin a la presó?",
"A qui més ha mostrat agraïment?",
"Ha mostrat suport a Puidgdemont?",
"Quines raons ha compartit per argumentar que actualment aquest espai té representació?"
] |
{
"answer_end": [
79,
255,
329,
366,
415,
468,
587,
668,
791,
905,
1062,
1232,
1734,
1825,
2036
],
"answer_start": [
0,
81,
256,
330,
305,
417,
491,
589,
672,
799,
907,
1095,
1538,
1758,
1935
],
"input_text": [
"El president de Junts pel Sí i ex-vice-president del parlament.",
"Que deixava la primera línia de l'activitat política i que, directament o indirecta, renunciava a qualsevol responsabilitat política a partir del 21-D.",
"En una emotiva roda de premsa des del parlament.",
"Catorze.",
"Sí.",
"Batlle de Castellar del Vallès.",
"Ha ocupat uns quants càrrecs, principalment en l'àmbit territorial.",
"Sí.",
"Sí.",
"Que li haguessin ofert d'anar a la llista de Junts per Catalunya que encapçala Carles Puigdemont.",
"Als consellers i líders de les entitats sobiranistes que són a la presó, especialment Meritxell Borràs, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn.",
"Sí.",
"Als qui han estat presidents del parlament durant l'època en què ell n'ha estat vice-preisdent: Ernest Benach, Núria de Gispert i Carme Forcadell.",
"Sí.",
"Diu que han donat molt la cara i que si avui aquest espai té representació, és perquè han fet molta feina."
]
}
|
books
|
Quan el primer carro va arribar al molí, la farina rajava freda. Tot just en Magí havia enjegat l'aigua tranquila de la bassa. Les moles roncaven i l'aigua espargia una remor alegroia que es confonia amb la fressa que feien dins el ventijol matinal les fulles dels arbres de la vora del riu.
-On sou?- va cridar el noi de Batet, mirant dins del molí.
El gat es llepava la pota mig ensunyat, damunt d'una saca plena. El gos aclucava somiosament els ulls davant el sol ixent, i l'euga dins de la cort, de tant en tant, potejava en la foscor. En la llar pròxima cremava una mica de llenya que adés i ara espetegava, fent una munió d'espurnes que s'escampaven pels aires i morien pel camí del cel. Una llàntia encesa davant una estampa de Sant Ramon, pregava en aquella quietud, fixa i fervorosa.
-Magí… ei!… on sou?- ningú responia. La farina que anava sortint de la canal s'apilava flairosa i el noi de can Batet va asseure's damunt un rest de sacs de blat, després d'haver posat els descansos del carro i una pedra sota les rodes, i va adormir-se sentint el murmuri de l'aigua i la remor de la mola que anava voltant damunt la mola terrera.
Quan el noi de can Batet roncava com les moles, baixà en Magí adalerat. Va llambregar la llàntia encesa davant Sant Ramon; prengué la pala i va espargir per la farinera la farina que hi havia davant el rajador, flairosa i tèbia, i després de mirar la tremuja, tot sacsejant el muscle del noi de can Batet, va dir-li:
-Que fas un cluc?… Lléva't, que són les cinc!
|
[
"Com estava la farina un cop aparegué el primer carro al molí?",
"En Magí què estava fent?",
"Com era el so de l’aigua?",
"Què va exclamar el noi de Batet?",
"Els animals corrien amunt i avall?",
"Com era l’ambient dins la casa?",
"En Magí va respondre quan el noi el cridava?",
"On es va col·locar el noi mentrestant?",
"Com va acabar?",
"Roncava?",
"En quin moment va aparèixer en Magí?",
"Quina va ser la primera acció que va fer?",
"Com estava la farina?",
"De quina manera va despertar el noi?",
"Quina hora era?"
] |
{
"answer_end": [
63,
125,
290,
327,
538,
791,
828,
954,
1138,
1186,
1210,
1349,
1367,
1444,
1502
],
"answer_start": [
0,
65,
148,
293,
351,
540,
794,
891,
1032,
1140,
1140,
1212,
1309,
1400,
1476
],
"input_text": [
"Freda.",
"Havia enjegat l'aigua tranquila de la bassa.",
"L'aigua espargia una remor alegroia que es confonia amb la fressa que feien dins el ventijol matinal les fulles dels arbres de la vora del riu.",
"On sou?",
"No.",
"Cremava una mica de llenya que adés i ara espetegava, fent una munió d'espurnes que s'escampaven pels aires i morien pel camí del cel, i una llàntia encesa davant una estampa de Sant Ramon, pregava en aquella quietud, fixa i fervorosa.",
"No.",
"Damunt un rest de sacs de blat.",
"Va adormir-se sentint el murmuri de l'aigua i la remor de la mola que anava voltant damunt la mola terrera.",
"Sí.",
"Quan el noi de can Batet roncava.",
"Va llambregar la llàntia encesa davant Sant Ramon, prengué la pala i va espargir per la farinera la farina que hi havia davant el rajador.",
"Flairosa i tèbia.",
"Sacsejant el seu muscle.",
"Les cinc."
]
}
|
bios
|
Andrea Motis (Barcelona, 9 de maig de 1995) és una trompetista, saxofonista i cantant de jazz catalana.
Es va formar musicalment com a trompetista amb el professor Toni Gallard quan tenia set anys a l'Escola Municipal de Música de Sant Andreu, del barri de Sant Andreu de Barcelona. El 2007, amb només dotze anys, va començar a col·laborar amb el grup de jazz Sant Andreu Jazz Band, dirigit pel professor de música i músic Joan Chamorro, qui també li va impartir classes de saxo. Ha participat en nombrosos concerts del circuit català i internacional de jazz. A causa de la seva precocitat, nombrosos mitjans de comunicació l'han entrevistada o han escrit ressenyes de la seva activitat musical.
Va estudiar a l'institut musical IEA Oriol Martorell.
El 2010 va sortir al mercat el seu primer disc, un disc d'estàndards de jazz, que va gravar com a cantant solista amb només catorze anys, titulat Joan Chamorro presenta Andrea Motis, amb Josep Roig Boada com a tècnic de so editat per Temps Record. Fou artista convidada, el 20 de juliol del 2011 al Quincy Jones & The Global Gumbo All Stars, Festival de Peralada. El 2012 va treure el seu segon àlbum Feeling Good, que més endavant presentaria a l'Olympia de París i a Anglaterra. El 2013 va enregistrar el seu tercer àlbum en directe al Jamboree de Barcelona, els dies 13 i 14 d'abril, amb l'Scott Hamilton. L'1 de desembre de 2013 va estrenar Big Band a la Sala Pau Casals de l'Auditori de Barcelona dins el marc del 45è Festival Internacional de Jazz de Barcelona, amb 15 dels millors solistes de jazz del país, aquesta formació queda enregistrada en el seu quart disc, la Motis Chamorro Big Band.
A finals de març de 2016 va enregistrar un disc amb el segell Impulse! Records.
Durant els anys ha col·laborat amb un grapat de formacions. L'estiu de 2020 va tocar la trompeta i cantar amb Els Amics de les Arts al teatre Grec de Barcelona.
|
[
"Qui és Andrea Motis?",
"Què va estudiar?",
"Amb quina edat va iniciar les seves col·laboracions musicals?",
"Qui era el director de Sant Andreu Jazz Band?",
"Quin altre instrument va ensenyar-li?",
"Andrea Motis ha intervingut en concerts de jazz per tot el món?",
"S’ha parlat d'ella a la premsa?",
"Quan es va publicar el seu primer CD?",
"El va fer com a solista?",
"Amb quina edat?",
"A quin acte va participar el 2011?",
"Més endavant va publicar un altre disc?",
"Què va presentar al 45è Festival de Jazz de Barcelona l’any 2013?",
"Quin títol té el seu quart CD?",
"Amb qui va actuar l’estiu de 2020?"
] |
{
"answer_end": [
102,
242,
381,
436,
478,
558,
694,
796,
886,
886,
1112,
1163,
1516,
1649,
1862
],
"answer_start": [
0,
104,
283,
344,
423,
480,
591,
750,
750,
750,
998,
1114,
1359,
1604,
1791
],
"input_text": [
"Una trompetista, saxofonista i cantant de jazz catalana.",
"Es va formar musicalment com a trompetista amb el professor Toni Gallard quan tenia set anys a l'Escola Municipal de Música de Sant Andreu.",
"Amb dotze anys.",
"El professor de música i músic Joan Chamorro.",
"El saxo.",
"Sí.",
"Sí.",
"El 2010.",
"Sí.",
"Amb catorze anys.",
"Al Quincy Jones & The Global Gumbo All Stars, Festival de Peralada.",
"Sí.",
"Big Band.",
"Motis Chamorro Big Band.",
"Amb Els Amics de les Arts."
]
}
|
mitologia
|
Epitaci de Plasència és un sant llegendari que hom fa néixer a Plasència a mitjans de segle I que va ser bisbe a Tui i a Plasència, i martiritzat a la seva ciutat natal en temps de Neró. La seva festivitat al santoral és el 23 de maig.
El seu relat hagiogràfic diu que els seus pares eren pagans però que es va acabar convencent d'adoptar el catolicisme amb l'evangelització del també fictici Pere de Rates, llegendari primer bisbe de Braga i deixeble dels apòstols. Es va unir a la tasca de Rates i va destacar-hi tant que el bisbe el va compensar amb l'atorgament d'una diòcesi: fou consagrat bisbe de Tui.
Més tard, marxà cap al sud per a evangelitzar la regió i fou bisbe de Plasència. Hi fou detingut pel governador local, juntament amb un altre bisbe llegendari, Basili. Va tenir-los dies a la presó però els bisbes no van defallir ni abjurar del cristianisme i, finalment, les autoritats van decidir executar-los el 23 de maig.
El 1534 es van trobar les suposades relíquies del sant. A sol·licitud de Diego de Arce y Reinoso, bisbe de Plasència, Innocenci X va atorgar per decret del 8 d'octubre de 1650, que se celebrés la festa dels sants màrtirs Epitaci i Basili tant localment, com a tota Espanya.
Tant Vicente Barrantes com Enrique Flórez afirmen que aquest és un sant llegendari i fals, fomentat per alguns autors i la seva inventiva a principis del segle XVII, una època en què van proliferar les falsificacions de fonts històriques, els falsos cronicons, per tal de crear sants falsos. Un d'aquests autors, Juan de Tamayo Salazar, fou l'autor de la biografia de Sant Epitaci, per encàrrec del bisbe Diego de Arce, de qui era secretari.
|
[
"Qui és Epitaci de Plasència?",
"On va exercir com a bisbe?",
"Quan se'n celebra l'onomàstica?",
"És fill de cristians?",
"Com va es va convertir al catolicisme?",
"On va entrar a formar part?",
"Per què el bisbe el va reconèixer?",
"Què va aconseguir?",
"Per què va anar cap a la zona del sud?",
"Amb qui va ser arrestat?",
"Van negar les seves creences el temps que van ser retinguts?",
"Què van resoldre les autoritats el 23 de maig?",
"Quin acte va proposar Diego de Arce y Reinoso a Innocenci X?",
"Qui corrobora que aquest sant no és real?",
"Qui va escriure les memòries de Sant Epitaci?"
] |
{
"answer_end": [
42,
130,
234,
295,
465,
497,
607,
607,
663,
775,
865,
933,
1172,
1298,
1589
],
"answer_start": [
0,
98,
187,
236,
308,
467,
500,
581,
619,
690,
777,
880,
991,
1209,
1522
],
"input_text": [
"Un sant llegendari.",
"A Tui i a Plasència.",
"El 23 de maig.",
"No.",
"Amb l'evangelització del també fictici Pere de Rates, llegendari primer bisbe de Braga i deixeble dels apòstols.",
"A la tasca de Rates.",
"Perquè hi va destacar molt.",
"Fou consagrat bisbe de Tui.",
"Per a evangelitzar la regió.",
"Amb un altre bisbe llegendari, Basili.",
"No.",
"Van decidir executar-los.",
"La festa dels sants màrtirs Epitaci i Basili.",
"Vicente Barrantes i Enrique Flórez.",
"Juan de Tamayo Salazar."
]
}
|
bios
|
Iria del Río (Barcelona, 1991) és una actriu de teatre, cinema i televisió catalana.
Ha participat en nombroses sèries de televisió com Las chicas del cable, Velvet, La catedral del mar o Amar en tiempos revueltos. Si bé és cert que també va obtenir èxits en forma premi i reconeixement en el món del teatre i del cinema. Sense anar més lluny, amb el curtmetratge Los dinosaurios ya no viven aquí, del director Miguel Ángel Pérez Blanco, l'any 2013 guanyà el premi a la millor interpretació femenina del Festival Alcine. A la sèrie de televisió Les de l'hoquei interpretà a l'Anna Ricou, la germana gran de l'Emma Ricou. L'Anna acaba d'arribar de Lisboa, on jugava a hoquei i s'incorpora com a entrenadora del femení del Minerva, el club d'hoquei del seu poble. Torna de Lisboa perquè va tenir problemes amb una companya del seu equip. En el passat va tenir una relació amorosa amb l'anterior entrenador del club Minerva, en German.
Les obres de teatre, cinema i sèries de televisió en les qua ha participat són:
Curtmetratges
Llargmetratges
|
[
"Qui és Iria del Río?",
"A quines produccions televisives ha aparegut?",
"Ha destacat també damunt l'escenari?",
"I en l’àmbit cinematogràfic?",
"Qui va dirigir Los dinosaurios ya no viven aquí?",
"Quin any es va estrenar?",
"Va ser un curt on va destacar Iria del Rio com a actriu?",
"Quin guardó va obtenir?",
"Quin era el seu paper a Les de l’hoquei?",
"De qui és família?",
"Què feia el personatge de l'Iria a la capital portuguesa?",
"Quin càrrec obté quan torna a casa?",
"Per quin motiu marxa de la capital portuguesa?",
"Va tenir alguna relació romàntica anteriorment?",
"Amb qui?"
] |
{
"answer_end": [
83,
213,
307,
320,
436,
519,
519,
519,
586,
619,
673,
760,
834,
931,
931
],
"answer_start": [
0,
85,
233,
233,
364,
364,
344,
438,
521,
576,
621,
676,
762,
836,
849
],
"input_text": [
"Una actriu de teatre, cinema i televisió catalana.",
"A Las chicas del cable, Velvet, La catedral del mar o Amar en tiempos revueltos.",
"Sí.",
"Sí.",
"Miguel Ángel Pérez Blanco.",
"L'any 2013.",
"Sí.",
"El premi a la millor interpretació femenina del Festival Alcine.",
"El d'Anna Ricou.",
"És la germana gran de l'Emma Ricou.",
"Jugava a hoquei.",
"El d'entrenadora del femení del Minerva, el club d'hoquei del seu poble.",
"Perquè va tenir problemes amb una companya del seu equip.",
"Sí.",
"Amb l''anterior entrenador del club Minerva, en German."
]
}
|
bios
|
Patry Jordán (Girona, 2 de novembre de 1984) és una influenciadora experta en bellesa i entrenadora personal de fitnes. Té diversos canals a Youtube, els més reeixits són ''Secretos de chicas'' i ''Gym Virtual''. El seu públic són principalment dones de 20 a 30 anys d'Espanya i Amèrica de Sud.
El seu pare, Miguel Jordán, era entrenador de futbol i la seva mare corria maratons. La família tenia un gimnàs on Patry donava sis o set classes diàries. Era futbolista, jugava de davantera. El seu germà, Eloy, treballa com analista al FC Barcelona.
Va obrir el seu canal de Youtube el 2010, va fer el primer vídeo amb la webcam de l'ordinador i de manera autodidacta es va anar formant. Va decidir que faria vídeos de no més de dos minuts. Des del 2013 treballa per a L'Oréal com entrenadora de bellesa personal. El 2015 va publicar el seu primer llibre, Secretos de chicas: mil ideas de belleza para brillar cada día.
El 2018 va participar en el programa de televisió Bailando con las estrellas de TVE. També va participar en el videoclip de David Bisbal Fiebre i a la pel·lícula Proyecto tiempo d'Isabel Coixet. El 2019 va publicar el seu segon llibre, Yo puedo con todo, una guia amb rutines d'exercicis i consells per una alimentació saludable que promou l'autoconeixement.
|
[
"Qui és Patry Jordán?",
"A quina xarxa social es pot trobar?",
"Quins vídeos són els més destacats?",
"A quin tipus de gent arriba el seu contingut?",
"A què es dedicava el seu pare?",
"I la seva mare?",
"Practicava cap esport?",
"A què es dedica el seu germà?",
"Quan va començar amb el seu canal de Youtube?",
"Com es va formar?",
"Quina decisió va prendre en referència a la durada dels vídeos?",
"Quan va sortir el seu primer llibre?",
"Ha aparegut a la televisió?",
"Es pot veure en un videoclip de David Bisbal?",
"De què tracta el seu segon llibre?"
] |
{
"answer_end": [
118,
148,
211,
293,
347,
378,
485,
544,
586,
682,
735,
850,
999,
1059,
1273
],
"answer_start": [
0,
120,
150,
213,
295,
350,
450,
487,
546,
642,
684,
810,
916,
1001,
1131
],
"input_text": [
"Una influenciadora experta en bellesa i entrenadora personal de fitnes.",
"A Youtube.",
"Secretos de chicas i Gym Virtual.",
"Principalment a dones de 20 a 30 anys d'Espanya i Amèrica de Sud.",
"Era entrenador de futbol.",
"Corria maratons.",
"Sí.",
"Treballa com analista al FC Barcelona.",
"El 2010.",
"De manera autodidacta.",
"Que faria vídeos de no més de dos minuts.",
"El 2015.",
"Sí.",
"Sí.",
"És una guia amb rutines d'exercicis i consells per una alimentació saludable que promou l'autoconeixement."
]
}
|
vilaweb
|
El periodista Jordi Basté, conductor del programa capdavanter de ràdio a Catalunya, ‘El Món a RAC-1', ha explicat que tenia la Covid-19, després de la confirmació de la prova sobre el coronavirus 2019. Ho ha explicat en un vídeo en una story al seu compte d'Instagram. ‘El pitjor no és que hagi d'estar quinze dies tancat a casa, que això ho hem de passar tots, sinó que no podré abraçar ningú de la família', diu Basté. ‘No són dies fàcils però entre tots ens en sortirem, perquè som un país que habitualment ens en sortim de totes.' I ha volgut destacar del sector sanitari del país. ‘Valorem la sanitat del país, perquè quan ens en sortim d'aquesta, perquè ens en sortirem, li donem el valor que es mereix, en primera línia, que és on són ells.' El periodista ha dit que si demà es trobava bé, faria el programa des del petit estudi de ràdio que li van instal·lar a casa. Tota la informació sobre el Coronavirus, minut a minut Coronavirus 2019: Què ha passat avui? El report diari de VilaWeb Consells per als qui hagin d'aïllar-se pel coronavirus i per als familiars Coronavirus: per què rentar-se les mans amb aigua i sabó és tan eficaç? Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
|
[
"Qui és Jordi Basté?",
"Quin fet ha compartit?",
"S’havia fet una prova?",
"Per quina via ho ha comunicat?",
"Quin fet és el que menys li agrada d’aquesta situació?",
"Es mostra positiu?",
"De quina manera ho argumenta?",
"Qui ha volgut mencionar especialment?",
"Destaca el paper de la sanitat?",
"Pensa que superarem aquesta situació?",
"Creu que la sanitat mereix ser valorada?",
"Està disposat a treballar des de casa si l’endemà se sent millor?",
"Es pot obtenir informació sobre el Coronavirus a temps real?",
"Quins consells es poden trobar al VilaWeb sobre el Coronavirus?",
"Es parla de trucs per mantenir el telèfon mòbil net?"
] |
{
"answer_end": [
82,
135,
200,
267,
407,
472,
532,
584,
614,
675,
746,
873,
929,
1069,
1190
],
"answer_start": [
0,
102,
137,
202,
270,
422,
474,
537,
587,
623,
677,
749,
875,
995,
1142
],
"input_text": [
"Un periodista i conductor del programa capdavanter de ràdio a Catalunya.",
"Que tenia la Covid-19.",
"Sí.",
"En una story al seu compte d'Instagram.",
"No poder abraçar ningú de la família.",
"Sí.",
"Diu que som un país que habitualment ens en sortim de totes.",
"El sector sanitari del país.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí.",
"Consells per als qui hagin d'aïllar-se pel coronavirus i per als familiars.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
El Rei Pescador, Rei Impedit o Rei Ferit és un personatge que apareix a les llegendes artúriques com l'últim d'un llinatge de protectors del Sant Grial. Les versions sobre la seva història varien força, però en totes el rei està lesionat a la cama o a l'engonal, i és incapaç de moure's per si mateix. Pel fet d'aquesta lesió, el seu regne sofreix juntament amb ell, traduint-se la impotència del rei en la pèrdua de fertilitat del regne, la qual cosa converteix al regne en un paratge desolat. L'únic que és capaç de fer és pescar en una petita barca al riu que es a prop del seu castell, Corbenic, i esperar que arribi algun cavaller que el pugui guarir fent una pregunta determinada.
Diversos Cavallers arriben des de molts indrets al regne del Rei Pescador per intentar guarir-lo, però només l'escollit podrà aconseguir la gesta. A les primeres històries, l'escollit és Sir Perceval, i en d'altres, s'hi uneixen Galahad i Bors.
Alguns relats artúrics situen a dos reis pescadors que viuen al mateix castell, pare i fill (o avi i net). El primer sempre es queda dins el castell a causa de la serietat de la seva ferida i perquè només el Grial el sustenta; el segon pot rebre hostes i sortir.
El títol de "Rei Pescador" té diversos orígens possibles, i aquests no són mútuament excloents:
La primera aparició del rei a la literatura és a l'obra Perceval o el conte del Grial, de Chrétien de Troyes, on no s'esmenta al Grial com un instrument relacionat amb Jesús de Natzaret; simplement s'esmenta al Graal com un objecte amb el qual el públic ja està familiaritzat. El rei apareix de nou a l'obra de Robert de Boron, amb el nom de Bron, el Ric Pescador. Wolfram von Eschenbach, al seu Parzival, inclou un rei ferit (un "rei pescador"), de nom Anfortas.
Al cicle de la Vulgata, o Lancelot en prosa, tots dos personatges reapareixen amb els noms de Pellam per al Rei Ferit, i Pelles, per al Rei Pescador. Aquests personatges reapareixerien a La mort d'Artur per Sir Thomas Malory. Dins aquesta obra, hi ha quatre personatges diferents que poden ser identificats amb el Rei Pescador o el Rei Ferit:
|
[
"Qui és el Rei Pescador?",
"Hi ha una única versió?",
"Quin factor comú tenen totes?",
"Quines conseqüències té aquest impediment físic?",
"Què provoca això en el regne?",
"Quina activitat és capaç de fer?",
"De quina manera el pot curar algun cavaller?",
"Hi arriben molts per curar-lo?",
"Qui serà el vencedor?",
"En altres narracions artúriques es diu que hi ha dos reis pescadors?",
"On apareix per primera vegada el rei pescador?",
"Allà el Grial està relacionat amb Jesús de Natzaret?",
"A quin altre lloc es menciona el rei pescador?",
"En Lancelot en prosa com són els noms dels personatges que apareixen?",
"A La mort d’Artur per Sir Thomas Malory, quants personatges poden ser el Rei Pescador?"
] |
{
"answer_end": [
151,
201,
261,
300,
493,
588,
685,
783,
832,
1010,
1399,
1476,
1617,
1903,
2096
],
"answer_start": [
0,
153,
208,
265,
302,
495,
602,
687,
790,
932,
1291,
1401,
1568,
1755,
1940
],
"input_text": [
"Un personatge que apareix a les llegendes artúriques com l'últim d'un llinatge de protectors del Sant Grial.",
"No.",
"El rei està lesionat a la cama o a l'engonal.",
"És incapaç de moure's per si mateix.",
"El seu regne sofreix juntament amb ell, traduint-se la impotència del rei en la pèrdua de fertilitat del regne, la qual cosa converteix al regne en un paratge desolat.",
"Pescar en una petita barca al riu que es a prop del seu castell.",
"Fent una pregunta determinada.",
"Sí.",
"L'escollit.",
"Sí.",
"A l'obra Perceval o el conte del Grial, de Chrétien de Troyes.",
"No.",
"A l'obra de Robert de Boron.",
"Pellam per al Rei Ferit, i Pelles, per al Rei Pescador.",
"Quatre."
]
}
|
vilaweb
|
La policia ha abatut a trets un militar tailandès que havia mort trenta persones i n'havia ferides cinquanta-vuit, després de més de dotze hores d'assalt, segons que ha informat el primer ministre de Tailàndia, Prayut Chan-ocha. El soldat s'havia atrinxerat en un centre comercial de Nakhon Ratchasima i tenia uns quants ostatges retinguts. Segons mitjans locals, és un oficial de trenta-dos anys i encara no se sap per què ho va fer. Prèviament, havia penjat un vídeo a Facebook per retransmetre tot l'assalt en directe. Armat amb un rifle d'assalt, ha disparat primer a un oficial en una base militar, on ha robat armes, munició i un vehicle, i s'ha dirigit al centre comercial. Allà ha disparat a compradors i treballadors. Ha mort una vintena de persones i n'ha ferit almenys una cinquantena. La policia ha acordonat la zona i ha facilitat la sortida d'alguns compradors que es refugiaven a les botigues. L'atacant s'ha atrinxerat a la quarta planta del centre i ha retingut uns quants ostatges. Finalment, ha estat abatut per la policia. ‘Aquesta matança no té precedents a Tailàndia i vull que sigui l'última vegada que passi una desgràcia com aquesta', ha dit el primer ministre tailandès. Ha afegit que el mòbil del crim podria ser de caràcter personal: ‘un conflicte sobre la venda d'una casa'.
|
[
"A qui ha atordit la policia?",
"Què havia fet?",
"Qui ha donat informació sobre aquesta notícia?",
"On havia actuat el militar?",
"Havia retingut a gent allà?",
"Quina edat té?",
"Se saben els motius de la seva actuació?",
"Per quina via estava fent una transmissió dels fets a temps real?",
"Amb quina arma va atacar?",
"Quantes víctimes hi va haver?",
"A quina part del centre comercial es va refugiar el militar?",
"El primer ministre de Tailàndia va fer un comunicat en referència a l’incident?",
"Quina voluntat ha expressat?",
"Ha afirmat que el mòbil dels fets podria ser per motius personals?",
"Com per exemple?"
] |
{
"answer_end": [
49,
153,
227,
301,
339,
396,
433,
520,
549,
795,
964,
1195,
1157,
1260,
1301
],
"answer_start": [
0,
29,
155,
229,
304,
364,
399,
447,
522,
727,
909,
1044,
1091,
1197,
1263
],
"input_text": [
"A un militar tailandès.",
"Havia mort trenta persones i n'havia ferides cinquanta-vuit després de més de dotze hores d'assalt.",
"El primer ministre de Tailàndia, Prayut Chan-ocha.",
"En un centre comercial de Nakhon Ratchasima.",
"Sí.",
"Trenta-dos anys.",
"No.",
"Havia penjat un vídeo a Facebook per retransmetre tot l'assalt en directe.",
"Amb un rifle d'assalt.",
"Ha mort una vintena de persones i n'ha ferit almenys una cinquantena.",
"A la quarta planta.",
"Sí.",
"Vol que sigui l'última vegada que passi una desgràcia com aquesta.",
"Sí.",
"Un conflicte sobre la venda d'una casa."
]
}
|
mitologia
|
Enki (sumeri: 𒂗𒆠) o Ea fou una divinitat sumèria de la ciutat d'Èridu, venerada també en altres ciutats, especialment a Ur. Residia a l'Apsu.
A la mitologia sumèria i babilònica, Enki (A = Senyor, ki = terra), o Ea, com l'anomenaven els accadis babilonis (en realitat, és una denominació d'origen sumeri, es tracta d'un nom compost pels signes E = una casa i = aigua), és el "Senyor de la terra"; encara que se l'associa principalment amb el món aquàtic, de fet, Enki / Ara, segons aquesta mitologia, reina l'Apsu, un territori situat en la profunditat de la terra, mentre que Enlil és el senyor de l'aire, el que ostenta la sobirania a la superfície. Enki (Nudimmud, un dels seus epítets més usats fou "creador") és el déu de la saviesa, senyor de la construcció, les arts, el disseny i la creació. És un dels tres déus més importants (i Enlil amb Anu) de la cultura mesopotàmica, sorgida a la vall del Tigris i l'Eufrates.
Enki és el creador de la humanitat, mitjançant la manipulació genètica, segons es podria interpretar del que es conta en la llegenda èpica d'Acàdia Atrahasis, i és considerat també amb posterioritat el seu salvador, ja que va alertar sobre el diluvi universal Ziusudra (el nom babiloni d'aquest mateix personatge seria Utnapishtim. Aquest diluvi el va promoure Enlil, el Senyor del Cel (de l'aire o de l'atmosfera), davant l'assemblea divina, aparentment preocupat per l'excessiva proliferació del gènere humà i el seu comportament sorollós. Enlil va aconseguir convèncer la resta dels déus, reunits en assemblea, per tal que autoritzés l'extermini de la humanitat. Aquesta llegenda, probablement, va donar origen al posterior relat bíblic de Noè i el diluvi universal.
El seu temple "E-Engur-a" era el principal lloc sagrat d'Apsu, on residia, la ciutat d'Eridu va ser la seva primera residència, construïda per ell mateix en arribar a la terra. Enki és l'únic detentor dels misteriosos "Em", terme intraduïble que s'interpreta com "poders" o "lleis divines", i que els déus podien portar com adorns o joies.
L'autèntic nom de Sumer era en la seva llengua "KI.EN.GI", literalment "la terra del senyor del canyar", potser un detall de la importància d'aquest déu, del qual s'especifica en un text molt difós que va establir el seu domicili entre canyars. El déu Enki gaudeix d'una certa preeminència a pesar de no ser el titular del panteó mesopotàmic; de fet, el seu fill Marduk va heretar el tron celeste, en detriment de la descendència del cap, Enlil.
Els seus símbols eren la cabra i el peix, que més tard es van refondre en una única bèstia anomenada capricorn. Per aquest motiu, astronòmicament, s'associa a les constel·lacions d'Aquari i Capricorn, encara que també se'l relaciona amb el planeta Mercuri. Es representa com una figura masculina portant o abocant aigua.
|
[
"Qui va ser Enki?",
"Se celebraven ritus en honor d'aquesta divinitat en altres localitzacions?",
"Qui li va donar el nom d’Ea?",
"Quin significat té?",
"Amb quin àmbit té relació?",
"Quin és el seu domini geogràfic?",
"Qui és Enlil?",
"Què governa?",
"Què representa la divinitat Enki?",
"A quina tradició pertany?",
"Es diu que va crear la humanitat?",
"Com ho va fer?",
"Amb quina història de l'Antic Testament s'associa l'aiguat provocat per Enlil?",
"Per què es diu que té relació amb Aquari i Capricorn?",
"Amb quina altra cosa se'l vincula?"
] |
{
"answer_end": [
69,
122,
254,
395,
453,
564,
605,
650,
798,
880,
959,
995,
1693,
2680,
2736
],
"answer_start": [
0,
71,
212,
369,
408,
501,
577,
577,
652,
800,
925,
925,
1257,
2481,
2682
],
"input_text": [
"Una divinitat sumèria de la ciutat d'Èridu.",
"Sí.",
"Els accadis babilonis.",
"El Senyor de la terra.",
"Amb el món aquàtic.",
"L'Apsu, un territori situat en la profunditat de la terra.",
"El senyor de l'aire.",
"La superfície.",
"És el déu de la saviesa, senyor de la construcció, les arts, el disseny i la creació.",
"A la cultura mesopotàmica.",
"Sí.",
"Mitjançant la manipulació genètica.",
"Al relat bíblic de Noè i el diluvi universal.",
"Perquè els seus símbols eren la cabra i el peix, que més tard es van refondre en una única bèstia anomenada capricorn.",
"El planeta Mercuri."
]
}
|
vilaweb
|
El secretariat nacional de la CUP ha demanat de convocar un consell polític extraordinari el 10 de març per a decidir si el partit es presenta a les eleccions espanyoles per primer cop en la seva història. La setmana passada el diputat Vidal Aragonés va dir que la formació no tenia ‘cap element' que el fes pensar que s'havia de fer aquest debat entre la militància, però segons un missatge intern al qual ha tingut accés VilaWeb després ‘d'haver rebut la demanda per part de diversos militants' han engegat un procés de debat urgent per a decidir què fer. El secretariat nacional ha elaborat un document amb arguments a favor i en contra de participar en les eleccions, però la militància tindrà temps fins al 5 de març de redactar els seus propis documents o esmenar el del secretariat nacional. El 7 de març, al matí, el secretariat distribuirà tota la documentació rebuda, que es debatrà en assemblees territorials el dia 9 a la tarda i el 10 al matí. Serà a la tarda quan el consell polític extraordinari prendrà la decisió definitiva. Una candidatura per a blocar la governabilitat Al document favorable a presentar-se el 28-A, al qual ha tingut accés VilaWeb, expliquen que l'objectiu de la candidatura seria ‘blocar qualsevol normalitat i governabilitat fins a la llibertat dels presos i el retorn dels exiliats, el reconeixement del dret a l'autodeterminació, la derogació de l'anomenada llei mordassa i la reforma de l'article 135 de la constitució que prioritza el pagament del deute'. Aquesta candidatura es presentaria a les quatre circumscripcions de Catalunya i, si ho acorden les respectives territorials, també a les del País Valencià i les Balears. De cara a conformar la candidatura, la CUP integraria preferentment les organitzacions que avui dia formen part de la CUP-Crida Constituent, la llista que es va presentar a les eleccions al parlament. A banda, assenyalen la necessitat de ‘teixir aliances de confrontació amb el règim del 78 a tot l'estat'. D'altra banda, l'opció negativa a presentar-se al congrés espanyol no significa que la CUP es desentengui de la campanya del 28-A. El segon document proposa de fer ‘una campanya agitativa per tot l'estat durant la campanya electoral' basada en el dret d'autodeterminació com a paraigües d'altres drets col·lectius com la denúncia de l'aparell d'estat i del règim del 78, en la ‘recuperació d'un sector públic fort que suposi nacionalitzacions de sectors estratègics per al bé comú' i en la presentació de mesures per a acabar amb la corrupció. Al missatge, el secretariat diu ser ‘conscient' que els tempos els ‘juguen en contra' i que aquest consell polític extraordinari pot distorsionar la preparació de la vaga feminista del 8 de març, però asseguren que han considerat important ‘analitzar, debatre i decidir sobre la nostra acció política en el marc de la convocatòria anticipada d'eleccions a l'estat espanyol'.
|
[
"Qui ha organitzat un consell polític extraordinari?",
"Amb quin objectiu?",
"Han considerat els factors positius i negatius per presentar-se a les eleccions?",
"Quan tindrà lloc el debat de les assemblees territorials?",
"La decisió final es prendrà al matí?",
"Quina meta persegueixen amb la candidatura?",
"Tenen intenció de presentar-se a les quatre circumscripcions de Catalunya?",
"I a quines altres si fos possible?",
"Per a formar la seva candidatura, quines organitzacions afegiria la CUP en primer lloc?",
"A qui es volen enfrontar amb les agrupacions que sorgeixin?",
"Si la CUP no es presenta al congrés, s’implicarà en la campanya del 28-A?",
"Quins aspectes inclouria la seva campanya?",
"El secretariat considera que els tempos són un inconvenient?",
"Quin efecte negatiu podria tenir aquest consell polític?",
"Quins aspectes han valorat amb importància?"
] |
{
"answer_end": [
89,
204,
670,
919,
1040,
1088,
1575,
1666,
1807,
1972,
2105,
2517,
2604,
2713,
2892
],
"answer_start": [
0,
104,
558,
799,
957,
1042,
1498,
1579,
1704,
1907,
1990,
2124,
2532,
2611,
2720
],
"input_text": [
"El secretariat nacional de la CUP.",
"Per a decidir si el partit es presenta a les eleccions espanyoles per primer cop en la seva història.",
"Sí.",
"El 7 de març.",
"No.",
"Blocar la governabilitat.",
"Sí.",
"A les del País Valencià i les Balears.",
"A les que avui dia formen part de la CUP-Crida Constituent.",
"Amb el règim del 78 a tot l'estat.",
"Sí.",
"Es basaria en el dret d'autodeterminació com a paraigües d'altres drets col·lectius com la denúncia de l'aparell d'estat i del règim del 78, en la recuperació d'un sector públic fort que suposi nacionalitzacions de sectors estratègics per al bé comú i en la presentació de mesures per a acabar amb la corrupció.",
"Sí.",
"Pot distorsionar la preparació de la vaga feminista del 8 de març.",
"Analitzar, debatre i decidir sobre la seva acció política en el marc de la convocatòria anticipada d'eleccions a l'estat espanyol."
]
}
|
bios
|
Lutgarda Mas i Mateu (Gràcia, 1828 - Barcelona, 9 d'agost de 1862) fou una religiosa catalana, fundadora de l'Institut de Religioses de Nostra Senyora de la Mercè.
Era filla de Josep Mas i Piera i Teresa Mateu i Hortal, que van tenir vuit fills, i formaven una família de classe mitjana, més aviat benestant, profundament cristiana. Lutgarda hi aprengué valors com l'honradesa, la generositat o la sobrietat de vida.
Cap al 1856, digué que havia vist la Mare de Déu i que aquesta li havia encarregat (segons el mercedari P. Garí):
Que fes el que pogués per a restablir a Barcelona i els seus voltants les religioses de la Mercè, fundades en un altre temps per Santa Maria de Cervelló i que per això anés a trobar el frare Pedro Nolasco Tenas, religiós mercedari perquè l'executarà, posant-se a el front d'aquesta Santa Obra.
Lutgarda treballà, malgrat els obstacles, perquè tornés a haver-hi mercedàries. Amb Tenas, adquireixen una casa i comencen a aplegar noies que vulguin unir-se a la nova fundació. El 30 d'agost de 1860, és erigit canònicament el convent al Carrer de Sant Gervasi de Sant Gervasi de Cassoles, l'actual casa mare de la congregació. Hi comencen la seva nova vida cinc joves que formen la primera comunitat de Germanes Terciàries de la Mare de Déu de la Mercè, però no Lutgarda, ja que sa mare, anciana i molt malalta, la necessita al seu costat.
El 22 d'abril DE 1861, Lutgarda ingressa com a membre de la comunitat i el 18 de novembre vesteix els hàbits, canviant el seu nom pel de Maria dels Dolors.
Uns mesos després, Lutgarda emmalaltí. Els metges van opinar que era necessari un canvi d'aires i marxa a la Garriga, malgrat que no volia anar-hi dient que ja no tornarien a veure-la i que volia morir al convent. Efectivament, empitjorà i va haver de tornar a Barcelona, però molt greu: només va tenir temps de fer la seva professió solemne com a religiosa, el 9 d'agost de 1862 i va morir poc després.
|
[
"Qui va ser Lutgarda Mas i Mateu?",
"Qui eren els seus pares?",
"Com era la seva família?",
"Quan va informar que havia vist la Mare de Déu?",
"Quines instruccions li havia donat?",
"Com podia aconseguir aquest objectiu?",
"Lutgarda es va esforçar per fer que hi hagués mercedàries de nou?",
"Com atrauen noies interessades?",
"On es funda el convent?",
"Quan entra un grup de noies a la comunitat de Germanes Terciàries de la Mare de Déu de la Mercè, Lutgarda s’uneix?",
"Per què?",
"Quan s’integra a la comunitat?",
"Quin nom adopta?",
"On van recomanar els metges que anés per recuperar-se d’una malaltia?",
"Va acabar morint a Barcelona?"
] |
{
"answer_end": [
162,
218,
331,
465,
683,
823,
903,
1002,
1114,
1297,
1365,
1436,
1521,
1639,
1925
],
"answer_start": [
0,
164,
248,
417,
472,
690,
825,
905,
1027,
1154,
1286,
1367,
1477,
1523,
1751
],
"input_text": [
"Una religiosa catalana, fundadora de l'Institut de Religioses de Nostra Senyora de la Mercè.",
"Josep Mas i Piera i Teresa Mateu i Hortal.",
"De classe mitjana, més aviat benestant, profundament cristiana.",
"Cap al 1856.",
"Que fes el que pogués per a restablir a Barcelona i els seus voltants les religioses de la Mercè, fundades en un altre temps per Santa Maria de Cervelló.",
"Trobant-se amb el frare Pedro Nolasco Tenas, religiós mercedari perquè l'executarà, posant-se a el front d'aquesta Santa Obra.",
"Sí.",
"Amb Tenas, adquireixen una casa i comencen a aplegar noies que vulguin unir-se a la nova fundació.",
"Al Carrer de Sant Gervasi de Sant Gervasi de Cassoles.",
"No.",
"Perquè sa mare, anciana i molt malalta, la necessita al seu costat.",
"El 22 d'abril DE 1861.",
"Maria dels Dolors.",
"A la Garriga.",
"Sí."
]
}
|
books
|
El cas era practicar bé l'ofici. Cada ormeig a la seva oportunitat; cada paratge al seu temps. A la vesprada i a les nits de lluna, per la tardor, cap a les roques foranes a esperar el pas de les orades, oblades i bissos. A mig dia, cap al sorral, que era l'hora que el llobarro s'hi atansava a menjar. Ja les aniria aprenent, les avinenteses. Hi havia pescadors entesos, i altres que eren uns enzes, que treballaven com a màquines. No, ell no volia ésser dels enzes: hi posaria el cor, al ofici; observaria, estudiaria… La mar era, a la seva manera de veure, com un arbre immens i fullós, carregat de fruita, que calia escarrar a les palpentes; però les estacions i els vents, i el sol i la lluna, a qui sabia observar- los, assenyalaven màgicament els indrets on era més convenient de picar. -No, sa canya no ès un mal ormeig, si as reramànec hi ha un esperit astut i un parell d'ulls desperts i ensenistrats.
Pocs pescadors s'hauran pres amb tanta d'afició llur ofici. Al cap de poc temps manejava la canya amb un tacte i una mestria extraordinaris, tan delicadament com un virtuós pugui manejar l'instrument musical de la seva preferència. Àdhuc, més que un instrument, li semblava un orgue nou del seu propi cos, una mena de tentacle per on circulava el seu fluid nerviós, animant-lo de cap a cap, de la soca al cimerol, del cimerol a la linya i de la linya als pèls de seda i els hams, dotant-los d'un palp exquisit que els convertia en una mena d'urpes sensibles. ¡Com li agradava, d'afinar- ne les sensacions! ¡Com les estudiava i quins secrets li ajudaven a descobrir! Cada peix tenia les seves maneres de picar, que, amb una petita vibració, el descobrien al pescador entès. La mabra no picava com la jodriola, ni el serrà com el llobarro; i el peix que embocava l'esca produïa una sensació tota diferent a la del que només l'envestia i l'estirava traçudament per despullar-la del ferro. En Temme cada dia aprenia secrets nous i traces noves; cada dia la seva canya es sensibilitzava més i més, i ell n'havia un goig senyorial semblant al que experimenta l'infant en educar els orgues del seu propi cos i sentir-se'n més i més mestre a cada moment. Per aquells temps la canya li inspirava un ver entusiasme.
|
[
"De quina manera es defineix la bona pràctica d’un ofici?",
"Què es fa al vespre?",
"I al migdia?",
"Quin tipus de pescador volia ser en Temme?",
"Com considerava el mar?",
"Quins factors l’ajudaven a saber on pescar?",
"Considerava que la seva canya era un bon ormeig?",
"Li agradava treballar com a pescador?",
"Va aconseguir fer servir la canya de pescar amb destresa?",
"Amb què compara l’estri?",
"De quina manera funcionava com un tentacle?",
"Distingia la forma d’actuar de cada peix?",
"Notava en Temme que perfeccionava la seva tècnica de pesca amb el pas dels dies?",
"Amb què compara aquest aprenentatge?",
"La canya de pescar li transmetia sentiments positius?"
] |
{
"answer_end": [
93,
220,
301,
519,
644,
792,
827,
970,
1051,
1216,
1469,
1683,
2003,
2157,
2216
],
"answer_start": [
33,
95,
222,
437,
521,
651,
795,
912,
972,
1151,
1218,
1578,
1953,
2011,
2159
],
"input_text": [
"Amb la frase que diu que cada ormeig a la seva oportunitat; cada paratge al seu temps.",
"Anar a les roques foranes a esperar el pas de les orades, oblades i bissos.",
"Anar al sorral, que era l'hora que el llobarro s'hi atansava a menjar.",
"Ell no volia ésser dels enzes, hi posaria el cor a l'ofici observant i estudiant.",
"Com un arbre immens i fullós, carregat de fruita, que calia escarrar a les palpentes.",
"Les estacions i els vents, i el sol i la lluna.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí.",
"Més que un instrument, li semblava un orgue nou del seu propi cos.",
"Hi circulava el seu fluid nerviós, animant-lo de cap a cap, de la soca al cimerol, del cimerol a la linya i de la linya als pèls de seda i els hams, dotant-los d'un palp exquisit que els convertia en una mena d'urpes sensibles.",
"Sí.",
"Sí.",
"N'havia un goig senyorial semblant al que experimenta l'infant en educar els orgues del seu propi cos i sentir-se'n més i més mestre a cada moment.",
"Sí."
]
}
|
books
|
Una pobra família composta de gent enginyosa s'havia proposat, per a no estar en vaga, fabricarse ella mateixa moneda semblant a la d'or, i quan ja havia lograt fer-la quasi igual a la del govern, va la justícia i els agafa a tots i i encara els pren les eines!
Fent-ho així és impossible que mai ningú arribi a tenir un quarto.
Creguin-ho no es fa res, i lo poc que es fa surt tot tan malament com lo que acabo de contar-los.
Per això no és d'estranyar que la gent es desesperi i faci disbarats.
Fa pocs dies que un ataconador tenia la dona malalta. Afigurin-se vostès si en aquest temps, una ataconadora ho ha de passar bé encara que estigui bona i sana, i després facin-me el favor de dir-me amb franquesa què tal li anirà quan la pobra tingui la més mínima causa que l'obligui a ficar-se al llit.
Doncs el pobre ataconador devia haver sentit dir mil vegades allò de que, en aquest món, per haver de patir, més valdria no ser-hi, i va guarnir un got amb aigua i fòsforos, que segons diuen, si la malalta se l'hagués begut, mai més li hauria fet mal res.
Però com sempre hi ha males ànimes, l'inventor d'aquest medi infalible per a deslliurar-se de tota enfermetat, està pres per haver-se volgut ficar en coses de medicina. ¡Desgraciat del que no té diploma de metge, exclamava la gent amb raó, que ni siquiera li permeten cuidar a sa manera, de la família!
Ara bé : el cert és que cau la fulla, i els vellets es desperten estossegant, i el temps és insegur, i ni gosem dels aventatges de l'estiu ni dels de l'hivern.
Tothom viu amoïnat, i solament els porcs s'engreixen, i això no sols ens obliga a estar magres per a no semblar-nos a tan asquerós animal, sinó que ademés ens entristeix, recordant-nos que aquest any ningú disfruta d'aquelles sensacions que proporciona la pròxima esperança de matar porc.
Molts se'n salvaran aquest hivern, desmentint l'adagi que diu «Quan fan goig, es moren.»
Parlant amb perdó, els porcs tenen més sort que les persones: per això no deuen estranyar que els tingui tan presents; no me'ls puc treure del cap d'ençà que he vist que mentre alguns pobres pateixen fam, els senyors porcells, godaiets, garrins i porcs, s'estan menjant el blat d'Urgell, que per mor de les humitats s'ha podrit a la planta.
|
[
"Què va fer un grup de gent per no estar parats?",
"Eren persones intel·ligents?",
"Com van reaccionar les autoritats?",
"D’aquesta manera es podrà aconseguir que la gent tingui diners algun dia?",
"Entén el narrador que la gent acabi fent bestieses per falta d'ànim?",
"Si una ataconadora té una malaltia pot passar-ho malament?",
"Quina idea li deuen haver repetit una infinitat de cops a l'ataconador?",
"Amb quina beguda una persona que es troba malament deixaria de patir?",
"El que va crear aquesta beguda curativa és en un centre penitenciari?",
"Per què?",
"Es valora més quan algú té un títol?",
"Quins éssers agafen pes en comptes de les persones?",
"La gent vol evitar engreixar per no assemblar-se a aquests animals?",
"Es creu que són més afortunats que els humans?",
"De quina manera veu el narrador que viuen millor?"
] |
{
"answer_end": [
136,
44,
260,
327,
495,
655,
931,
1055,
1177,
1224,
1358,
1572,
1657,
1960,
2239
],
"answer_start": [
0,
0,
200,
262,
427,
497,
801,
946,
1093,
1168,
1227,
1520,
1581,
1919,
2070
],
"input_text": [
"Es van fabricar ells mateixos una moneda semblant a la d'or.",
"Sí.",
"Els van agafar i els van prendre les eines.",
"No.",
"Sí.",
"Sí.",
"Que, en aquest món, per haver de patir, més valdria no ser-hi.",
"Amb un got amb aigua i fòsforos.",
"Sí.",
"Per haver-se volgut ficar en coses de medicina.",
"Sí.",
"Els porcs.",
"Sí.",
"Sí.",
"Mentre alguns pobres pateixen fam, els senyors porcells, godaiets, garrins i porcs, s'estan menjant el blat d'Urgell, que per mor de les humitats s'ha podrit a la planta."
]
}
|
mitologia
|
Víctor de Marsella (Alt Egipte?, segona meitat del segle III - Marsella, Provença, 21 de juliol de 303 o 304) va ésser un militar de l'exèrcit romà. Convertit al cristianisme, fou mort per la seva fe. És venerat com a sant i màrtir per totes les confessions cristianes.
Víctor era un oficial de la Legió Tebana, composta per cristians de l'Alt Egipte i que fou massacrada als regnats de Dioclecià i Maximià (285-305) a Agaunum (avui Saint-Maurice (Valais, Suïssa), segons narra Euqueri de Lió a mitjan segle v. Segons Amédée Thierry, historiador del segle xix, Víctor se n'havia lliurat de la mort i era oficial de la guàrdia imperial; va arribar a Marsella quan Maximià va visitar la ciutat.
A Marsella, va refusar de fer sacrificis als déus pagans i fou portat davant el prefecte Eutici, on es proclamà cristià. Fou portat lligat per la ciutat i davant del jutge, Asteri, tornà a proclamar-se cristià. Fou torturat i fuetejat, però no va voler abjurar. Dies després, el 21 de juliol, es va negar novament a fer sacrificis i llençà l'altar a terra amb el peu, que li fou amputat. Condemnat a mort, fou martiritzat en un molí de gra, on fou esclafat per les moles.
Els cristians recuperaren les restes del cos i l'amagaren a una gruta a un turó de la ciutat, venerant-lo com a màrtir. Sobre aquell lloc s'edificà un temple que esdevingué l'Abadia de Sant Víctor, important labadia de l'Orde de Sant Benet durant l'Edat mitjana, que va tenir molta influència i cases dependents a la Provença i Catalunya.
Se'l representa vestit com un soldat romà i també com un cavaller medieval, amb llança, escut i, a vegades, un estendard. Com a atributs pot portar la palma característica dels màrtirs cristians. Aquests trets iconogràfics són compartits amb d'altres sants Víctors -són diversos els sants que porten aquest nom- i també amb altres sants que, com Víctor, van ser soldats romans (des de sant Anastasi a sant Jordi, per exemple). Més específica de Víctor de Marsella és la roda de molí (també pot ser un petit molí de vent) que fa referència al seu martiri i també al fet de ser, en alguns llocs, el sant patró dels moliners.
Obresː
Abadia de Sant Víctor
Martyrium de S. Víctor de Marsella, on fou enterrat el sant
Nau de l'abadia de S. Víctor de Marsella
|
[
"Qui va ser Víctor de Marsella?",
"Quina religió professava?",
"Totes les confessions del cristianisme li reten culte?",
"On se situava Víctor?",
"En quin moment va acabar a Marsella?",
"Quines accions es va negar a fer allà?",
"Per què el van lligar i portar a judici?",
"Va negar la seva religió?",
"De quina manera va expressar la seva negativa respecte als sacrificis que es feien?",
"Quines conseqüències van tenir les seves accions?",
"Va ser honorat com a màrtir pels cristians?",
"Què van erigir en la zona on van guardar les restes del seu cos?",
"De quina manera apareix representat?",
"Quin element iconogràfic és característic de Víctor de Marsella?",
"De què és patró en algunes zones?"
] |
{
"answer_end": [
147,
174,
268,
350,
691,
749,
864,
902,
1059,
1163,
1283,
1361,
1698,
1986,
2125
],
"answer_start": [
0,
149,
201,
270,
636,
705,
752,
848,
986,
1026,
1165,
1285,
1504,
1931,
2081
],
"input_text": [
"Un militar de l'exèrcit romà.",
"El cristianisme.",
"Sí.",
"Era un oficial de la Legió Tebana, composta per cristians de l'Alt Egipte.",
"Quan Maximià va visitar la ciutat.",
"Fer sacrificis als déus pagans.",
"Perquè es proclamà cristià.",
"No.",
"Llençà l'altar a terra amb el peu.",
"El peu li fou amputat, va ser condemnat a mort, i fou martiritzat en un molí de gra, on fou esclafat per les moles.",
"Sí.",
"Un temple que esdevingué l'Abadia de Sant Víctor.",
"Vestit com un soldat romà i també com un cavaller medieval, amb llança, escut i, a vegades, un estendard. Com a atributs pot portar la palma característica dels màrtirs cristians.",
"La roda de molí.",
"Dels moliners."
]
}
|
books
|
Nit d'hivern. Nit de silenci, tot apar que escolti, les branques nues i obertes en les ombres de la nit, el fullatge callat dels garrofers i alzines, els estels absorts dalt del cel enyorant el ritme dels grills, el cant humil dels tòtils i la cridòria esquerdada de les granotes. Nit d'hivern; els estels que han sortit, tremolen tota la nit. Deuen tremolar d'emoció, de recança pensant en els perfums perduts de les flors mortes i oblidades pels ulls mig aclucats pel fred. Les tremolors dalt del cel no són de fred. Tan a prop de Déu, els estels no en poden tenir de fred.
Nit d'hivern amarada del silenci dolorós que entra en el cor i desperta la consciència i l'omple de basarda. Els llavis resten immòbils enyorant les paraules vivificants. Les oïdes són lasses de la quietud superba. Tot sembla que sotgi, tot sembla esperar el vent. ¡El vent que és l'ànima de les nits d'hivern!
I el vent que arriba aquella nit, passa arrupit sota els estels temerós d'apagar-los, passa brunzent fregant les orelles i omplint-les de remor i arrossegant les fulles seques que graten asprosament la terra, i, xiulant, s'allunya entre les muntanyes llumenades per la celístia amorosa. De sobte el vent s'atura i les remors se senten amb claredat. El respir, el cor que batega, el trepig de fulles mortes i la por que s'alça ufana dintre el cor.
|
[
"Hi ha silenci quan és de nit a l’hivern?",
"Com estan els estels?",
"Per què els estels tremolen?",
"Es creu que és possible tremolar de fred si s’està a prop de Déu?",
"Quin factor provoca sentiments negatius de la nit d’hivern?",
"Com afecta la gent?",
"Es troba a faltar la paraula?",
"Quin element està per arribar?",
"Un cop apareix, de quina manera ho fa?",
"Per on se’n va?",
"Com?",
"Quan deixa d’haver-hi vent, què es pot percebre?",
"Quins altres elements es perceben amb l’oïda?",
"Quin sentiment desperta?"
] |
{
"answer_end": [
28,
279,
474,
574,
616,
683,
745,
839,
1094,
1172,
1172,
1234,
1292,
1332
],
"answer_start": [
0,
150,
344,
476,
576,
601,
685,
813,
887,
1108,
1096,
1174,
1236,
1295
],
"input_text": [
"Sí.",
"Absorts dalt del cel enyorant el ritme dels grills, el cant humil dels tòtils i la cridòria esquerdada de les granotes.",
"D'emoció, de recança pensant en els perfums perduts de les flors mortes i oblidades pels ulls mig aclucats pel fred.",
"No.",
"El silenci dolorós.",
"Entra en el cor i desperta la consciència i l'omple de basarda.",
"Sí.",
"El vent.",
"Passa arrupit sota els estels temerós d'apagar-los, passa brunzent fregant les orelles i omplint-les de remor i arrossegant les fulles seques que graten asprosament la terra.",
"Per entre les muntanyes llumenades per la celístia amorosa.",
"Xiulant.",
"Les remors.",
"El respir, el cor que batega i el trepig de fulles mortes.",
"La por, que s'alça ufana dintre el cor."
]
}
|
bios
|
Ventureta Mestres i Gras (Vilanova i la Geltrú, 14 de juliol de 1925 - Vilanova i la Geltrú, 25 de juliol de 1994) va ser una actriu i cantant, soprano, principalment intèrpret de sarsuela. Continuà la tradició vocal vilanovina de les també cantants Pilar Bagués, Antònia Paretas i Montserrat Miró.
Nascuda al carrer de la Muralla de la Geltrú, era filla d'una família treballadora. De ben jove, Ventureta Mestres va exhibir les seves facultats vocals al Cor Parroquial de Santa Maria de la Geltrú, i fou el seu descobridor i primer professor musical el mestre Montserrat, que li ensenyà cant i solfeig. Amplià formació al Conservatori del Liceu de Barcelona, on obtingué una beca i hi estudià sis cursos amb la reconeguda professora Dolors Frau, que ho era també de Victòria dels Àngels. Les notes obtingudes en els corresponents exàmens de música, declamació i italià van ésser excel·lents a tots els cursos.
Ventureta Mestres va debutar a Vilanova el 16 d'octubre de 1947 al Teatre Bosc, on va cantar l'òpera Marina d'Emilio Arrieta amb un èxit aclaparador. L'any 1949 va guanyar el primer premi del Concurs Nacional d'Òpera organitzat per Ràdio Tarragona.
L'any 1953 fou contractada com a soprano professional del promotor Tomàs Ros, i debutà amb Marina al Teatre Borràs de Barcelona. Prosseguí després amb la companyia del baríton Francesc Bosch i debutà al Teatre Espanyol (Barcelona) amb La tabernera del puerto per tot seguit interpretar la mateixa obra al Teatro Gayarre de Pamplona. Més endavant formà part de la companyia de Joan Gual i després de la del Teatre Bravium de Reus sota la direcció de Josep Casanovas.
Fins a finals de l'any 1956 va actual professionalment pels principals teatres d'Espanya i França, i va tenir d'acompanyants, entre d'altres, Josep Forasté, Francesc Egea, Angelita Navés, Rafael Campos, Andreu Viñas, Joan Gual, Enric Sacristan, Gregori Cañabate, Antoni Miras, Reyes Millán, Esteban Recasens... L'any 1957 va rebre la medalla d'argent al Mèrit Teatral de Reus i un guardó similar de la Societat Coral "El Ciervo" de Sabadell.
De l'any 1960 al 1975, va fer actuacions per lliure, sense signar contractes professionals amb cap companyia. Va posar cloenda a la seva carrera cantant Los Gavilanes al Teatre La Salle de Reus. Altres títols que interpretà al llarg de la seva carrera artística havien estat La Rosa del Azafrán, Los Claveles, Maruxa, La Viejecita, Bohemios, El cantar del arriero, Marina, La Generala, Don Gil de Alcalá, Luisa Fernanda, La Dolorosa, Cançó d'amor i de guerra, La Tempestad, El Divo.
El 15 de juny de 1990 va rebre un homenatge al Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú. Morí el 25 de juliol de 1994, i poc després, el 3 d'abril del 1995, l'ajuntament de Vilanova i la Geltrú li dedicà un carrer.
El 2009 rebé un nou homenatge ciutadà, amb la publicació d'una biografia a càrrec de Miquel Altadill i Giner i la col·locació d'una placa a la casa on va viure.
|
[
"Qui va ser Ventureta Mestres i Gras?",
"Quines altres artistes d’aquest àmbit hi havia a Vilanova i la Geltrú?",
"Com era la família de Ventureta Mestres i Gras?",
"On va destacar com a cantant en els seus inicis?",
"Qui va ser el seu professor de cant?",
"On va continuar els estudis?",
"Qui la va instruir?",
"Va aconseguir qualificacions molt bones en les proves?",
"On va fer la seva primera actuació de forma professional?",
"Quin guardó va obtenir l’any 1949?",
"En quin auditori de Barcelona va actuar un cop va ser soprano professional?",
"Va fer espectacles a França?",
"Quina va ser la seva última actuació?",
"Com se la va honorar a la seva població natal l’any 1990?",
"I el 2009?"
] |
{
"answer_end": [
188,
297,
381,
497,
571,
658,
745,
909,
989,
1158,
1287,
1724,
2262,
2639,
2926
],
"answer_start": [
0,
190,
345,
383,
526,
604,
683,
789,
911,
1061,
1160,
1627,
2179,
2552,
2767
],
"input_text": [
"Una actriu i cantant, soprano, principalment intèrpret de sarsuela.",
"Pilar Bagués, Antònia Paretas i Montserrat Miró.",
"Treballadora.",
"Al Cor Parroquial de Santa Maria de la Geltrú.",
"El mestre Montserrat.",
"Al Conservatori del Liceu de Barcelona.",
"La reconeguda professora Dolors Frau.",
"Sí.",
"A Vilanova, al Teatre Bosc.",
"El primer premi del Concurs Nacional d'Òpera organitzat per Ràdio Tarragona.",
"Al Teatre Borràs de Barcelona.",
"Sí.",
"Participar com a cantant a Los Gavilanes, al Teatre La Salle de Reus.",
"Amb un homenatge al Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú.",
"Amb la publicació d'una biografia a càrrec de Miquel Altadill i Giner i la col·locació d'una placa a la casa on va viure."
]
}
|
books
|
Després d'aquesta, i per aquells fadrins externs mancats de vocació per a l'estat eclesiàstic o que, sentint la necessitat de constituir una família, devien buscar un medi o un recurs per a subvenir a son sosteniment, posava la carrera del Dret, germana petita de l'anterior i amb missió poc menys elevada, com és la de fer triomfar la Justicia, una de les principals i més immediates derivacions de la Divinitat. Les demés carreres -medicina, farmàcia, etc.,- encara que molt honorables, venien a ocupar un ordre inferior. La militar la tenia descartada. Des de que la política, deia, l'havia deshonrada, fent-la servir d'escambell a totes les humanes passions, no podia ésser l'ideal d'un fill de família que s'estimi.
Però tota sa admiració la guardava mossèn Joan per a aquells joves priviliegiats que tenien prou talent i prou pit per a agermanar la carrera eclesiàstica amb la Llicenciatura dels sagrats Cànons o del Dret. D'ells era el pervenir.
Mes, tant per a uns com per a altres estudis, calia conèixer a fons el llatí, perquè en aquesta llengua estan escrites les Sagrades Escriptures, com també els llibres dels Pares i Doctors de l'Església, les obres de Dret més importants, des del Digestum, Pandectas i compilacions del Dret Romà, fetes pels grans legistes de l'antiguitat, fins a les obres de Paguera, Cortiada, Vives i Fontallella, com també en llatí són la gran majoria d'obres que tracten de medicina i farmàcia, des de les d'Hipòcrates, Galeno, Celso i altres, fins als cèlebres aforismes de l'escola de Salerno.
-¿Com és possible, doncs- deia mossèn Joan -que sigui cosa sèria aquesta carrera de nova invenció que havia pogut cursar en Ramon, sense conèixer a penes el llatí?
¿No volia això dir que per la tal carrera es prescindia de tot lo que la humanitat ha escrit en la llengua mare de totes les llengües?
Heu's aquí lo que era mossèn Joan com a home de lletres. Pel demés, un cor de noi que quan renyava es tirava un remordiment a sobre, i quan reia li escapaven les llàgrimes, que en ell, més que altra cosa, eren signe d'entendriment, ja que les grans penes se les passava sol i amb ulls eixuts.
Exercia de pàrroco per amor a l'art o, com ell deia, perquè no sabia fer res més. Per naixença, per educació i per temperament, no era popular; era sols per esperit de sacrifici, per abnegació seràfica, per natural bondat de cor i per odi a la pròpia carn, que havia vençut sos impulsos i dominat sa naturalesa, fins a doblegar-la sota les misèries i les impertinències dels feligresos. Així havia conquerit l'amor i la veneració d'aquests, que abusaven de son caràcter angelical i dèbil, sense que sovint seguissin sos consells més enllà de ses pròpies conveniències.
|
[
"Com eren els solters?",
"Què havien de fer, si volien casar-se i tenir fills?",
"Quins estudis eren molt importants?",
"I quins eren menys rellevants?",
"Què en pensava, d'anar a l'exèrcit?",
"A qui tenia en bona consideració, el religiós?",
"Quina llengua feia falta saber?",
"Per què?",
"Quins textos jurídics eren en aquest idioma?",
"En què més s'utilitzava, fins i tot?",
"Qui no coneix aquesta llengua?",
"Com la considera, el religiós?",
"Com era l'home?",
"Per quin motiu era capellà?",
"Tenia un bon caràcter?"
] |
{
"answer_end": [
93,
216,
412,
522,
554,
927,
1029,
1533,
1289,
1533,
1698,
1832,
1889,
2207,
2614
],
"answer_start": [
25,
101,
218,
414,
524,
721,
999,
1031,
1156,
1351,
1536,
1700,
1834,
2127,
2330
],
"input_text": [
"Mancats de vocació per a l'estat eclesiàstic.",
"Buscar un medi o un recurs per a subvenir a son sosteniment.",
"La carrera del Dret.",
"Les demés carreres, com medicina o farmàcia.",
"Ho tenia descartat.",
"Als joves priviliegiats que tenien prou talent i prou pit per a agermanar la carrera eclesiàstica amb la Llicenciatura dels sagrats Cànons o del Dret.",
"El llatí.",
"Perquè en aquesta llengua estan escrites les Sagrades Escriptures, com també els llibres dels Pares i Doctors de l'Església, les obres de Dret més importants, la gran majoria d'obres que tracten de medicina i farmàcia, fins als cèlebres aforismes de l'escola de Salerno.",
"El Digestum, Pandectas i compilacions del Dret Romà.",
"En aforismes de l'escola de Salerno.",
"En Ramon.",
"Com a la mare de totes les llengües.",
"Un home de lletres.",
"Per amor a l'art o, com ell deia, perquè no sabia fer res més.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Teresa Estruch Mestres (Masquefa, Anoia, el 19 de setembre de 1957) és una política catalana, diputada al Parlament de Catalunya en la VII i VIII legislatures.
Titulada en auxiliar tècnica sanitària per l'Escola Infermeria Hospital d'Igualada. De 1972 a 1976 treballà com a auxiliar administrativa a Masquefa i de 1979 a 1994 a l'Hospital Comarcal d'Igualada. De 1994 a 2002 ha treballat d'infermera als Serveis de Bioquímica i Microbiologia del Consorci Laboratori Anoia. També ha estat membre del comitè d'empresa de l'Hospital Comarcal Igualada pel SATSE.
Militant del PSC-PSOE, a les eleccions municipals espanyoles de 1991 i 1995 fou escollida regidora de l'ajuntament de Masquefa. A les eleccions municipals espanyoles de 1999 i 2003 fou escollida alcaldessa de Masquefa.
En desembre de 2003 va substituir en el seu escó Antoni Castells i Oliveres, elegit diputat al parlament de Catalunya en les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003. I en 2007 va substituir en el seu escó Jordi William Carnes i Ayats en les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006. De 2007 a 2010 fou secretària de la Mesa de la Comissió de la Sindicatura de Comptes del Parlament de Catalunya.
|
[
"Qui és Teresa Estruch Mestres?",
"Quina va ser la seva formació?",
"Quants anys va exercir com a auxiliar administrativa a Masquefa?",
"Ho va fer també a Igualada?",
"Durant quants anys?",
"En quin organisme va treballar fins al 2002?",
"Va ser part d’alguna associació?",
"A quin partit està afiliada?",
"Quin càrrec relacionat amb la política va tenir?",
"Què va esdevenir el 1999 i 2003 a Masquefa?",
"De qui era l’escó que va ocupar el 2003?",
"Quin càrrec havia tingut ell?",
"Va tornar a substituir l’escó d’algú el 2007?",
"De qui?",
"Quina tasca va dur a terme de 2007 a 2010?"
] |
{
"answer_end": [
159,
243,
359,
359,
359,
472,
558,
581,
686,
777,
854,
947,
1016,
1016,
1180
],
"answer_start": [
0,
161,
245,
245,
245,
361,
474,
560,
636,
688,
779,
828,
951,
951,
1069
],
"input_text": [
"Una política catalana, diputada al Parlament de Catalunya en la VII i VIII legislatures.",
"És titulada en auxiliar tècnica sanitària per l'Escola Infermeria Hospital d'Igualada.",
"Quatre.",
"Sí.",
"Quinze.",
"En els Serveis de Bioquímica i Microbiologia del Consorci Laboratori Anoia.",
"Sí.",
"Al PSC-PSOE.",
"Fou escollida regidora de l'ajuntament de Masquefa.",
"Fou escollida alcaldessa.",
"El d'Antoni Castells i Oliveres.",
"Diputat al parlament de Catalunya en les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003.",
"Sí.",
"A Jordi William Carnes i Ayats.",
"Fou secretària de la Mesa de la Comissió de la Sindicatura de Comptes del Parlament de Catalunya."
]
}
|
bios
|
Ester Franquesa i Bonet (Badalona, 1961) és una filòloga i professora catalana. Llicenciada en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, ha ocupat diversos càrrecs de direcció pública en l'àmbit de la normalització lingüística a institucions de la Generalitat de Catalunya entre les dècades del 2000 i 2020, tals com l'Institut Ramon Llull, el TERMCAT i en darrera instància la Direcció General de Política Lingüística entre 2013 i 2021 —essent en aquest període que el català va patir una davallada dramàtica[cal citació] d'usos, de presència digital i educativa i de parlants a Catalunya.[cal citació]
Ester Franquesa i Bonet obtingué el Diploma d'Estudis Avançats en Comunicació i Humanitats per la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull. Ha exercit de professora de llengua catalana en organismes com l'Escola d'Administració Pública de Catalunya i l'Institut Municipal d'Educació de l'Ajuntament de Badalona. En l'àmbit de la docència universitària, ha impartit cursos de terminologia a les Universitats de Barcelona, Pompeu Fabra, UAB, València i de les Illes Balears, entre d'altres. És membre del Grup Emergent de Recerca en Estratègia i Creativitat Publicitària de la Facultat de Comunicació Blanquerna i de la Societat Catalana de Llengua i Literatura de l'Institut d'Estudis Catalans, entre altres organismes.
És autora de diverses obres en el camp de la llengua i la comunicació, entre les quals destaquen La terminologia. Un mirall del món (2008), Els llenguatges d'especialitat a les humanitats (1997) i Nou diccionari de neologismes (2001). També ha coordinat amb altres autors el Llibre d'estil jurídic i Màrqueting lingüístic i consum.
Va rebre el Premi de nous estudis de sociolingüística Lupa d'Or, edició de 2010, de la Societat Catalana de Sociolingüística de l'Institut d'Estudis Catalans, per l'obra Doble oficialitat i llengua pròpia: dues llengües i un territori.
Franquesa i Bonet ha estat cap del Servei de Foment de l'Ús del Català de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, directora de l'Àrea de Llengua de l'Institut Ramon Llull (2002 – 2004) i directora i gerent del Consorci Centre de Terminologia TERMCAT (1997 – 2002).[cal citació]
Fou nomenada directora general de Política Lingüística l'any 2013 durant la desena legislatura de la Catalunya autonòmica, presidida per Artur Mas i Gavarró. Durant aquest temps Franquesa va també consegüentment presidir el Consorci per a la Normalització Lingüística, ens que desplega territorialment la política lingüística junt amb els ens locals i aplica programes com el Voluntariat per la llengua als diversos centres de normalització lingüística.
Franquesa i Bonet va romandre al càrrec de la Direcció General de Política Lingüística durant 7 anys i quatre legislatures, fins que fou destituïda el juny de 2021 en la tretzena legislatura (presidida per Pere Aragonès i Garcia) després de les fortes crítiques sobre la inacció en matèria de política de protecció del català.[cal citació] Durant el període en què ocupà el càrrec, la Generalitat de Catalunya feu un discurs de no perill de la llengua —alhora que les estadístiques van mostrar una progressiva i significativa davallada d'usos i parlants.
|
[
"Qui va ser Ester Franquesa i Bonet?",
"Quins van ser els seus estudis?",
"A quins àmbits s’ha dedicat principalment?",
"On?",
"En quins anys el català va veure reduït el seu ús de forma significativa?",
"Quin títol va rebre a la Universitat Ramon Llull?",
"On ha sigut mestra de català?",
"Ha impartit classes a la universitat?",
"De quines associacions forma part?",
"Sobre quin tema destaquen els seus escrits?",
"Quin reconeixement ha obtingut?",
"Què ha dirigit relacionat amb la llengua catalana?",
"Quin càrrec va rebre durant el govern d’Artur Mas i Gavarró?",
"A què es dedica el Consorci per a la Normalització Lingüística?",
"De què va informar la Generalitat sobre la llengua?"
] |
{
"answer_end": [
78,
145,
236,
428,
604,
776,
948,
1125,
1355,
1469,
1846,
2237,
2422,
2718,
3273
],
"answer_start": [
0,
80,
147,
237,
429,
614,
778,
950,
1127,
1357,
1689,
1925,
2266,
2487,
3102
],
"input_text": [
"Una filòloga i professora catalana.",
"És llicenciada en filologia catalana per la Universitat de Barcelona.",
"En el de la normalització lingüística.",
"A l'Institut Ramon Llull, el TERMCAT i en darrera instància la Direcció General de Política Lingüística.",
"Entre 2013 i 2021.",
"El Diploma d'Estudis Avançats en Comunicació i Humanitats.",
"En organismes com l'Escola d'Administració Pública de Catalunya i l'Institut Municipal d'Educació de l'Ajuntament de Badalona.",
"Sí.",
"Del Grup Emergent de Recerca en Estratègia i Creativitat Publicitària de la Facultat de Comunicació Blanquerna i de la Societat Catalana de Llengua i Literatura de l'Institut d'Estudis Catalans, entre altres organismes.",
"El camp de la llengua i la comunicació, entre les quals destaca la terminologia.",
"Va rebre el Premi de nous estudis de sociolingüística Lupa d'Or, edició de 2010, de la Societat Catalana de Sociolingüística de l'Institut d'Estudis Catalans.",
"El Servei de Foment de l'Ús del Català de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l'Àrea de Llengua de l'Institut Ramon Llull i el Consorci Centre de Terminologia TERMCAT.",
"Directora general de Política Lingüística.",
"És un ens que desplega territorialment la política lingüística junt amb els ens locals i aplica programes com el Voluntariat per la llengua als diversos centres de normalització lingüística.",
"De no perill de la llengua —alhora que les estadístiques van mostrar una progressiva i significativa davallada d'usos i parlants."
]
}
|
books
|
Uns moments, de silenci seguien a aquelles solemnes paraules, després de les quals, en Ramon, sense abandonar la mà que tenia presonera, continuà:
-Gràcies, gràcies, Montserrat! Tes paraules res me diuen de nou, perquè abans d'ara s'havien parlat nostres cors; mes, així i tot, la teva veu m'ha ensenyat els límits de la felicitat humana, Però… em queda encara una espina clavada aquí, i, abans d'entrar de ple en el portal de nostra ditxa, voldria que me l'arranquessis o me la clavessis més endins.
Després d'una altra pausa, continuà:
-Tinc el dubte de si són els vertaders savis aquells que sacrifiquen als goigs de la família tota altra preocupació, aquells que, tancats dins del cèrcol de ses personals afeccions, veuen amb indiferència tot allò que no té amb aquestes una relació directa, aquells, en fi, que creuen i obren com si sols dins de la família existís l'objectiu i terme de sa missió sobre la terra, o bé si són aquells altres que prediquen que, essent la família la base de la societat, després de procurar cada individu la dignificació de la pròpia, deu atendre a ses relacions exteriors, procurant intervenir en les necessitats de la societat que sobre si propi descansa. ¿Què en penses, tu, d'això?
-No ho sé, pobra de mí- digué la Montserrat; i, després d'uns moments de silenci, afegí: -Me sembla que els primers són lo que se'n diuen egoistes, i l'egoisme no és pas cap virtut, sinó lo contrari. Ademés, ben sabut és el precepte que ens mana estimar el pròxim com a nosaltres mateixos; i, com el pròxim no és sols la família, aquest precepte no es cumpliria pas si els individus no es preocupessin més que de si propis.
-Ja em plau la teva resposta, però jo no voldria que t'enganyés el cor; perquè has de saber que, a més d'aquest amor de caràcter tan íntim que fon dues persones en un sol cor, concebeixo altres afeccions, que es desprenen d'aquell, com els cèrcols concèntrics que forma l'aigua mansa entorn del toc que ha ferit sa superfície.
Doncs algunes vegades fins me temo a mi mateix: me sembla que som rebrot d'una altra raça, perquè sento pujar-me al cor gropades de sang ardenta, pròpia d'altres generacions. Sovint me trobo com foraster a casa meva i somnio estar vaguejant sobre la societat, com el cavall de serp sobre una bassa infecta, dins la qual em sembla veure-hi, rebolcant-se, milenars d'éssers, dels quals, uns me mouen a compassió, com víctimes, i altres m'irriten, com criminals. He après d'amar a Déu en ses obres i a ma terra en sa història, i em crec obligat a treballar per l'exaltació d'aquestes dues idees tant com per ma família i més que per mi mateix. Per això alguns me bescanten titllant-me d'eixelebrat i de boig. Tu què en penses d'això?
|
[
"En Ramon es va mantenir callat durant uns instants?",
"Va prosseguir amb el que volia dir encara agafat a la Montserrat?",
"Va expressar-li agraïment?",
"Quan li vol fer una petició?",
"Diu que no sap si és intel·ligent abocar tota preocupació vital en la família?",
"Defineix aquestes persones com persones que veuen en el fet de formar una família el seu únic propòsit terrestre?",
"Les altres persones que menciona fomenten que cadascú es realitzi de forma individual?",
"Demana opinió a la Montserrat sobre aquest tema?",
"Quina és la primera resposta d'ella?",
"Com defineix el primer grup?",
"De quina manera argumenta que s’ha de seguir el mandat de l'amor al proïsme?",
"Com descriu en Ramon altres formes d’estimar més enllà del matrimoni?",
"Quines aspiracions diu que té de vegades?",
"Quines dues coses comenta que té en alta consideració?",
"De quina manera veu la gent en Ramon per pensar això?"
] |
{
"answer_end": [
60,
145,
176,
499,
653,
916,
1068,
1220,
1264,
1419,
1643,
1970,
2430,
2494,
2676
],
"answer_start": [
0,
94,
148,
345,
539,
796,
930,
1193,
1222,
1325,
1429,
1724,
2147,
2432,
2613
],
"input_text": [
"Sí.",
"Sí.",
"Sí.",
"Abans d'entrar de ple en el portal de la seva ditxa, .",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí.",
"Que no ho sap.",
"Com egoistes.",
"Dient que com que el pròxim no és sols la família, aquest precepte no es cumpliria pas si els individus no es preocupessin més que de si propis.",
"Com altres afeccions que es desprenen d'aquell, com els cèrcols concèntrics que forma l'aigua mansa entorn del toc que ha ferit sa superfície.",
"Estar vaguejant sobre la societat.",
"Amar Déu en ses obres i sa terra en sa història.",
"El titllen d'eixelebrat i de boig."
]
}
|
bios
|
Catalina Llabrés Piris (Ciutadella de Menorca, 20 de març de 1901 - Ciutadella de Menorca, 7 de febrer de 1985) fou la primera dona farmacèutica de les Illes Balears.
Catalina estudià i, una vegada acabats els estudis primaris, es matriculà de la segona ensenyança i l'acabà el 1919 i afermant així el camí que li permetria realitzar els seus estudis universitaris. Es matriculà a la Universitat de Barcelona i quan tenia 25 anys, el 22 d'agost del 1925 s'expedí el seu títol de llicenciada en farmàcia per aquesta universitat.
El 1926, Catalina comprà una farmàcia de Ciutadella al farmacèutic Gabriel Martí Bella i passà així a ser la primera dona farmacèutica de les Illes Balears. Exercí, doncs, la seva professió com a propietària d'una farmàcia (la Farmàcia Llabrés) situada a la mateixa adreça que el seu domicili familiar, al carrer Josep Maria Quadrado número 15, de Ciutadella, a l'Illa de Menorca.
Deu anys després d'haver obtingut el títol, l'1 de gener de 1935 s'inscriví com a farmacèutica en el registre del Col·legi Oficial de Farmacèutics de les Illes Balears, i obtingué el 246 com a número de col·legiada.
Catalina es casà amb Ramon Balada Matamoros l'abril de 1935, amb qui tingué un fill, Juan Ignacio Balada Llabrés, que el 1985 heretà la farmàcia després de la mort de la seva mare.
Catalina Llabrès i Piris formà part de les primeres generacions de dones amb titulació universitària a les Illes Balears. El seu nom apareix en els llibres d'història, entre els d'altres pioneres com foren, en la seva mateixa època, Antònia Cañellas i Vicens, Maria Gil i Puig, Francisca A. Ramis i Vidal, Maria Riera i Gabriel i Antònia Ferrer i Pérez, que es llicenciaren, com ella mateixa, en farmàcia.
L'1 de novembre de 2008, el Consell Executiu del Consell Insular de Menorca feu publicar al BOIB (Butlletí Oficial de les Illes Balears) la declaració de bé catalogat i inscripció en el Catàleg Insular de patrimoni històric de la Farmàcia Llabrès (Ciutadella).
|
[
"Qui va ser Catalina Llabrés Piris?",
"Quina formació superior va tenir?",
"De quina manera va ser la primera dona farmacèutica de les illes?",
"Quin és el nom del local?",
"Quant de temps va trigar a registrar-se?",
"Quina xifra de col·legiada va rebre?",
"Amb qui es va unir en matrimoni?",
"Com és el nom del seu fill?",
"Aquest va obtenir el negoci familiar després de la defunció de la seva progenitora?",
"Quin any?",
"Per què Catalina Llabrès i Piris ha passat a la posteritat?",
"Quines d'aquestes van viure al mateix temps que Catalina?",
"Què volen dir les sigles de BOIB?",
"Què s'hi va publicar amb relació al negoci Llabrès?",
"En quina data es va fer?"
] |
{
"answer_end": [
165,
526,
683,
772,
1076,
1123,
1168,
1237,
1269,
1269,
1710,
1658,
1848,
1971,
1971
],
"answer_start": [
0,
366,
528,
685,
909,
1080,
1125,
1186,
1210,
1210,
1428,
1474,
1804,
1712,
1712
],
"input_text": [
"Fou la primera dona farmacèutica de les Illes Balears.",
"Es va llicenciar en Farmàcia a la Universitat de Barcelona.",
"Comprà una farmàcia de Ciutadella al farmacèutic Gabriel Martí Bella.",
"Farmàcia Llabrés.",
"Deu anys.",
"246.",
"Amb Ramon Balada Matamoros.",
"Juan Ignacio Balada Llabrés.",
"Sí.",
"El 1985.",
"Perquè va ser una dona pionera juntament amb altres que es llicenciaren en farmàcia.",
"Antònia Cañellas i Vicens, Maria Gil i Puig, Francisca A. Ramis i Vidal, Maria Riera i Gabriel i Antònia Ferrer i Pérez.",
"Butlletí Oficial de les Illes Balears.",
"La declaració de bé catalogat i inscripció en el Catàleg Insular de patrimoni històric de la Farmàcia Llabrès (Ciutadella).",
"L'1 de novembre de 2008."
]
}
|
mitologia
|
Seshat és la "Senyora dels llibres", deessa de l'escriptura, i la història, protectora de les biblioteques en la mitologia egípcia. També era cridada deessa de la destinació perquè estava asseguda als peus de l'arbre còsmic, en la part més profunda, al sud del cel, on s'unien el cel superior i l'inferior.
Allí escrivia sobre fulles de l'arbre els esdeveniments del futur i arxivava els esdeveniments passats. També mesurava el temps, és Senyora del Calendari i l'Astronomia. Vinculada als constructors i arquitectes, era la "Senyora dels constructors". També coneguda amb els noms de Sesat, Seshet, Sesheta, Seshata, Safkhet o Safekhet.
Dona amb un estel en el cap, rematada en un arc i dues plomes, o dues banyes cap avall. Porta una paleta d'escriba i una canya d'escriptura (càlam), un petit capgròs i una fulla de palmera. Va coberta amb una pell de lleopard
Deessa arcaica coneguda des del període Tinita que va poder tenir connotacions celestes. Era l'encarregada de calcular, orientar i mesurar els terrenys sagrats perquè es pogués dur a terme la seva correcta construcció, revisava els plànols i vigilava els estels per emetre els seus càlculs. Participava en el ritu de la “cerimònia de fundació” i la de “estirar la corda”. Era la consellera del faraó en la fundació dels temples.
Companya de Thot, o Atum, posseïa poders màgics; Garantia la immortalitat del rei i escrivia en l'arbre sagrat d'Heliòpolis, la Persea, l'Arbre de la Vida, els anys de regnat del faraó.
Va ser considerada una forma de Isis o de Neftis. En alguns textos apareix com la contrapart femenina del déu Thot.
Va ser anomenada la "Senyora dels llibres", "Senyora de l'Escriptura", "Senyora de la casa dels Rotlles" i "Senyora dels constructors".
Va ser venerada a Hermòpolis Magna.
|
[
"Qui és Seshat?",
"Què significa el seu nom?",
"Per què es diu que era la divinitat de la destinació?",
"Quina tasca duia a terme allà?",
"De què més se l’anomena senyora?",
"Quines altres denominacions se li atribueixen?",
"Com és el seu aspecte físic?",
"Des de quina època es té coneixença d’aquesta divinitat?",
"Quina era la seva feina?",
"En quin esdeveniment feia acte de presència?",
"Va guiar el faraó a l’hora de la fundació dels temples?",
"Amb qui es relacionava?",
"Quin poder tenia?",
"Amb quines divinitats se l'equiparava?",
"On se li va retre culte?"
] |
{
"answer_end": [
130,
35,
305,
409,
553,
637,
864,
911,
1154,
1235,
1292,
1318,
1478,
1528,
1766
],
"answer_start": [
0,
0,
138,
307,
411,
555,
639,
865,
954,
1156,
1237,
1294,
1320,
1480,
1732
],
"input_text": [
"La Senyora dels llibres, deessa de l'escriptura, i la història, protectora de les biblioteques en la mitologia egípcia.",
"Senyora dels llibres.",
"Perquè estava asseguda als peus de l'arbre còsmic, en la part més profunda, al sud del cel, on s'unien el cel superior i l'inferior.",
"Escrivia sobre fulles de l'arbre els esdeveniments del futur i arxivava els esdeveniments passats.",
"Del Calendari i l'Astronomia i també dels constructors.",
"Sesat, Seshet, Sesheta, Seshata, Safkhet o Safekhet.",
"És una dona amb un estel en el cap, rematada en un arc i dues plomes, o dues banyes cap avall, porta una paleta d'escriba i una canya d'escriptura (càlam), un petit capgròs i una fulla de palmera. Va coberta amb una pell de lleopard.",
"Des del període Tinita.",
"Era l'encarregada de calcular, orientar i mesurar els terrenys sagrats perquè es pogués dur a terme la seva correcta construcció, revisava els plànols i vigilava els estels per emetre els seus càlculs.",
"En el ritu de la cerimònia de fundació i la d'estirar la corda.",
"Sí.",
"Amb Thot o Atum.",
"Garantia la immortalitat del rei i escrivia en l'arbre sagrat d'Heliòpolis, la Persea, l'Arbre de la Vida, els anys de regnat del faraó.",
"Amb Isis o de Neftis.",
"A Hermòpolis Magna."
]
}
|
vilaweb
|
La vice-presidenta del grup de l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates al Parlament Europeu, l'eslovena Tanja Fajon, ha reclamat l'alliberament dels presos polítics catalans i ha lamentat l'actitud del govern de Mariano Rajoy. En una entrevista a l'Agència Catalana de Notícies, ha dit: ‘No és propi de l'Europa d'avui empresonar polítics.' Creu que Catalunya sí que és un afer europeu: ‘Es tracta del respecte pels drets humans i els drets fonamentals', ha remarcat. Segons Fajon, si s'ha de culpar ningú de la crisi catalana és el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, a qui retreu la manca de diàleg d'aquests darrers anys. ‘Molts passos han dut a la decisió dels catalans avui. La repressió i els arrestos polítics no són de cap manera una actitud democràtica', afegeix. Fajon segueix amb gran preocupació la situació de Catalunya. ‘A Eslovènia sempre hem partit de la idea que tota nació té el dret d'autodeterminació, un dret que no pot negar ningú', explica. Sense qüestionar la legalitat de la constitució espanyola, insisteix a dir que tota nació ha de tenir el dret de decidir el seu futur. ‘Espero que totes dues parts s'impliquin en un diàleg i també que les institucions europees hi donin suport amb una mediació o algun altre tipus d'acció', insisteix. Fajon diu que no vol pas veure una Espanya desestabilitzada. Sobre el paper del PSOE i el suport a l'aplicació del 155, diu que dóna suport a les accions que fan a Espanya, però encoratja alhora els polítics espanyols, de tots els partits, a actuar d'una manera ‘més apropiada'. ‘Tinc molta simpatia pels catalans, però també comprenc molt bé els socialistes espanyols', afegeix, tot recordant que és una situació molt sensible. ‘No qüestiono que el referèndum no fos legal, però a Eslovènia, durant anys, hi va haver un cert desenvolupament que va portar-nos al punt en què es necessitava una decisió política: calia preguntar a la gent si volia la independència o no', diu. I afegeix: ‘Va ser una decisió molt difícil i coratjosa i és aquí on veig alguns paral·lelismes amb la decisió del govern català de fer el referèndum.' Per ella, l'opció d'un referèndum pactat és la millor opció. És prudent a l'hora d'aclarir si Eslovènia podria ser un dels primers països a reconèixer la independència de Catalunya. ‘Crec que és prematur', diu. I acaba així: ‘No sé què passarà, però no m'agradaria veure que a Europa, on intentem buscar integració, posem en qüestió el respecte dels drets humans perquè, al final, aquests drets són per damunt de la constitució.'
|
[
"Qui és Tanja Fajon?",
"Quina petició ha fet?",
"De quin govern es queixa?",
"Com ha qualificat l’empresonament dels polítics?",
"Considera que incumbeix aquest assumpte a Europa?",
"Com ho argumenta?",
"Per què assenyala a Rajoy?",
"Quina actitud mostra vers la situació?",
"Com veu el tema de la independència d’un territori?",
"Què defensa amb insistència?",
"Quins consells dona al govern espanyol?",
"Es mostra en contra del partit socialista espanyol?",
"De quina manera veu similituds entre la situació d’Eslovènia i Catalunya?",
"Quina és la millor solució segons ella?",
"Quins factors diu que no voldria veure qüestionats?"
] |
{
"answer_end": [
126,
184,
236,
349,
396,
463,
644,
853,
973,
1118,
1563,
1654,
2111,
2173,
2476
],
"answer_start": [
0,
104,
187,
299,
352,
399,
479,
794,
856,
1044,
1464,
1566,
1716,
2114,
2364
],
"input_text": [
"La vice-presidenta del grup de l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates al Parlament Europeu.",
"Que alliberin els presos polítics catalans.",
"Del de Mariano Rajoy.",
"Diu que no és propi de l'Europa d'avui empresonar polítics.",
"Sí.",
"Dient que es tracta del respecte pels drets humans i els drets fonamentals.",
"Per la manca de diàleg d'aquests darrers anys.",
"Segueix amb gran preocupació la situació de Catalunya.",
"Diu que a Eslovènia sempre han partit de la idea que tota nació té el dret d'autodeterminació, un dret que no pot negar ningú.",
"Que tota nació ha de tenir el dret de decidir el seu futur.",
"Encoratja els polítics espanyols, de tots els partits, a actuar d'una manera més apropiada.",
"No.",
"A Eslovènia, durant anys, hi va haver un cert desenvolupament que va portar-los al punt en què es necessitava una decisió política i que comportava preguntar a la gent si volia la independència o no.",
"Un referèndum pactat.",
"El respecte dels drets humans."
]
}
|
books
|
Tot lo que no sigui deixondir la consciència del poble i revetllar l'esperit de la terra, serà perdre el temps. No vos facin por els homes, per distanciats que semblin mentre no siguin romputs de cor i de consciència, perquè ells a la fi vindran amb vosaltres. Recordeu-vos de la paràbola del publicà i el faritzeu de l'Evangeli.
Feu força acopi de fe i energia per a sostenir-vos, perquè tot vos caldrà. Sovint els mateixos que voldreu salvar seran vostres inconscients enemics; potser dels vostres mateixos partiran les sagetes més cruelment enverinades. Mes, si teniu fe en Déu, si obreu sols per la caritat i per l'esperit de justícia, si vos inspireu sols en els grans exemples de nostra història i en el puríssim amor a nostra terra, que ha infantat les institucions més democràticament cristianes que presenta la història de la civilització, quin dubte té que veureu créixer d'una manera consoladora vostre camp, que veureu recular els moderns alarbs, vergonya de nostres temps, i si més no, deixareu ben assaonada la terra per a què els vostres fills puguin recollir-ne els vinents esplets.
Per això beneeixo una vegada més el pacte que avui hem celebrat, i demano a Déu que el casal de Serra-Bruna sigui el cenobi on es consagri la sacrosanta fórmula de la sang nova, única esperança de salvació d'aquesta malaurada terra.
En quant a mi- afegí amb veu commosa, -vos ho repeteixo: no hi compteu pas. Som com el patriarca Moisès que sols logrà la gràcia de llambregar al lluny la terra de promissió, suprema aspiració de la seva vida. També l'he ben cobdiciada, la nostra terra de promissió, si bé per mos pecats he trigat a veure'n el bon camí. Ara que sento ses alenades, ara la vida em manca, i conec que he acabat ma missió en aquest món. És un pressentiment que no falla. Déu ho vol així: alabat sia Ell per sempre.
|
[
"Què es considera una pèrdua de temps?",
"Per què no s’ha de témer els homes?",
"Quines paraules anima a tenir presents?",
"Què serà necessari per mantenir-se ferm?",
"D’on poden sorgir els atacs més dolorosos?",
"Quines accions seran necessàries per tirar endavant?",
"Com qualifica els moderns alarbs?",
"Què quedarà de positiu passi el que passi?",
"Per quin motiu prega mencionant el casal de Serra- Bruna?",
"Ell vol participar en el que es comenta?",
"Amb qui es compara?",
"Ell també vol veure la terra promesa?",
"Quins factors han fet que s’hagi allargat el procés?",
"Considera que el seu propòsit ja s’ha complert?",
"Com acaba el seu discurs?"
] |
{
"answer_end": [
110,
259,
329,
381,
556,
958,
985,
1098,
1276,
1407,
1436,
1598,
1652,
1749,
1827
],
"answer_start": [
0,
112,
261,
331,
406,
563,
940,
989,
1167,
1333,
1409,
1430,
1600,
1654,
1785
],
"input_text": [
"Tot lo que no sigui deixondir la consciència del poble i revetllar l'esperit de la terra.",
"Perquè ells a la fi vindran amb ells.",
"La paràbola del publicà i el faritzeu de l'Evangeli.",
"Fe i energia.",
"Dels seus mateixos.",
"Tenir fe en Déu, obrar sols per la caritat i per l'esperit de justícia i inspirar-se sols en els grans exemples de la seva història i en el puríssim amor a la seva terra, que ha infantat les institucions més democràticament cristianes que presenta la història de la civilització.",
"Com a vergonya dels seus temps.",
"Que deixaran ben assaonada la terra per a què els seus fills puguin recollir-ne els vinents esplets.",
"Demana a Déu que el casal de Serra-Bruna sigui el cenobi on es consagri la sacrosanta fórmula de la sang nova.",
"No.",
"Amb Moisès.",
"Sí.",
"Els seus pecats.",
"Sí.",
"Dient que Déu ho vol així i que alabat sia Ell per sempre."
]
}
|
books
|
-Ramon!
La cara del morent féu moviment d'ulls, L'ordre terminant d'avançar, dita per una veu ronca i plena d'entusiasme d'un capità que semblava boig, va fer abandonar aquell bocí d'agonitzant.
La música va esclatar. Les baionetes van lluir al sol ixent, els soldats embriagats per les resplendors de la victòria i bon xic allunyats de la por que regna en els primers trets, eren com una mena d'homes sense seny que van avançant orbs i atiats per una llei de força desconeguda que s'escampa per tots com una bogeria encomanadissa. ¡I s'alcen els homes, famolencs de venjança, i amb el cor ple de l'ira més verinosa, cerquen adalerats l'enemic per atravesar-lo follament amb la baioneta lluent i punxeguda!
-Nois, ja en porto cinc d'atravessats!
-Com els cargols!
Allà dos que s'han escomès alhora, han caigut atravessats. Tots dos morint-se han romàs cara a cara. Quina mort més terrible! ¡Morir veient l'enemic fins que arriba als ulls la foscor de l'agonia! Fins que la mirada mor dins els ulls enterbolits.
A la fi, els trets minven, la pols cau i el fum es desfà en l'aire! L'enemic fuig perseguit, i la terra és un sembrat de dolor viva, punyent i aterradora!
|
[
"A qui crida?",
"Com va ser l’expressió d’ell?",
"Com era la veu del que va cridar el seu nom?",
"Quina impressió donava?",
"Què es va començar a escoltar?",
"Sentien por els soldats?",
"Com es defineixen?",
"Aquesta actitud era compartida per tots ells?",
"Quin sentiment tenen?",
"Quin objectiu tenen?",
"Quants havia matat un d’ells?",
"Amb quin animal els compara l’altre?",
"De quina manera en van morir dos?",
"Com es defineix aquesta forma de morir?",
"Com queda l’ambient quan els enemics marxen?"
] |
{
"answer_end": [
7,
46,
120,
150,
254,
374,
477,
530,
615,
705,
744,
762,
863,
1009,
1164
],
"answer_start": [
1,
8,
86,
123,
195,
256,
376,
437,
535,
617,
708,
747,
764,
865,
1079
],
"input_text": [
"A en Ramon.",
"Va fer un moviment d'ulls.",
"Ronca i plena d'entusiasme.",
"Semblava boig.",
"La música, el so de les baionetes.",
"No.",
"Com una mena d'homes sense seny que van avançant orbs i atiats per una llei de força desconeguda.",
"Sí.",
"Estan famolencs de venjança, i amb el cor ple de l'ira més verinosa.",
"Cerquen adalerats l'enemic per atravesar-lo follament amb la baioneta lluent i punxeguda.",
"Cinc.",
"Amb els cargols.",
"Cara a cara.",
"Una mort terrible, veient l'enemic fins que arriba als ulls la foscor de l'agonia, fins que la mirada mor dins els ulls enterbolits.",
"La terra és un sembrat de dolor viva, punyent i aterradora."
]
}
|
vilaweb
|
Carles Puigdemont i Toni Comín ja han arribat al Parlament Europeu. Acompanyats de Marcela Topor, Jami Matamala i Josep Lluís Alay, hi han arribat enmig d'un ampli desplegament de seguretat fins que, al vestíbul del parlament, s'han trobat amb la comitiva de polítics que els esperaven. Allà han pogut saludar el president de la Generalitat, Quim Torra, el president del parlament, Roger Torrent, i altres diputats presents. ‘Després de ser destituïts de manera il·legítima, avui prendrem possessió dels nostres escons a l'europarlament. No ho podem fer tots. Avui l'Oriol Junqueras hauria de ser entre nosaltres. I si la Unió Europea fos realment una unió de drets i llibertats, Junqueras seria aquí.' Ho ha dit Puigdemont davant una àmplia concentració de mitjans, i ha fet un pronunciament en català, castellà, anglès i francès. Puigdemont també ha dit que ja es podia afirmar que la qüestió catalana havia ‘impactat de ple en els fonaments de la Unió Europea' i que Europa ja no podia mirar cap a un altre costat. També ha enviat un missatge al PSOE i ha dit que si realment hi havia un nou temps polític al govern espanyol, s'havia ‘de demostrar'.
|
[
"On han acabat Puigdemont i Comín?",
"Amb qui més hi són?",
"De quina manera s’han presentat tots?",
"Amb qui s’havien de reunir?",
"A qui han saludat?",
"Qui és Roger Torrent?",
"Quin objectiu tenen en aquell acte?",
"Qui hi falta?",
"Com ha qualificat Puigdemont a la Unió Europea?",
"Ho ha comunicat de forma privada?",
"En quins idiomes ha parlat?",
"Quina afirmació ha fet Puigdemont?",
"Creu que Europa ja no pot seguir ignorant aquesta situació?",
"A quin partit s’ha dirigit?",
"Quina advertència els ha fet?"
] |
{
"answer_end": [
66,
0,
189,
285,
423,
395,
536,
612,
723,
765,
830,
963,
1016,
1053,
1151
],
"answer_start": [
0,
0,
132,
200,
287,
354,
426,
560,
616,
703,
769,
832,
970,
1024,
1024
],
"input_text": [
"Al Parlament Europeu.",
"",
"Hi han arribat enmig d'un ampli desplegament de seguretat.",
"Amb la comitiva de polítics que els esperaven.",
"Al president de la Generalitat, Quim Torra, al president del parlament, Roger Torrent, i altres diputats presents.",
"El president del parlament.",
"Prendre possessió dels seus escons a l'europarlament.",
"Oriol Junqueras.",
"Diu que si fos realment una unió de drets i llibertats, Junqueras seria aquí.",
"No.",
"En català, castellà, anglès i francès.",
"Que la qüestió catalana havia impactat de ple en els fonaments de la Unió Europea.",
"Sí.",
"Al PSOE.",
"Els ha dit que si realment hi havia un nou temps polític al govern espanyol, s'havia de demostrar."
]
}
|
mitologia
|
La mitologia bàltica és el conjunt de creences i ritus dels bàltics que s'origina a la prehistòria (derivada de la religió protoindoeuropea) i continua, barrejant-se i assimilant-se amb el cristianisme, fins a l'inici de l'edat moderna. Les fonts per al seu coneixement són indirectes: supervivència de càntics i festes al folclore popular, les cròniques dels missioners, les restes arqueològiques i les cròniques de pobles veïns, com ara els germànics i russos, històries del foklore, estudis etimològics i la mitologia comparada.
Les divinitats del panteó bàltic es poden dividir en tres branques, que representen l'expansió i l'extensió geogràfica dels pobles bàltics des del seu origen fins a l'edat mitjana. Així, existeixen divinitats prutenes, lituanes i letones. Moltes d'elles són variants locals de la mateixa figura però existeixen déus específics de cada poble.
La mitologia bàltica destaca pel paper atorgat als animals i altres elements naturals en la seva adoració, ja que les figures de l'entorn apareixen divinitzades i se'ls ret culte a través de sacrificis, monuments i festivals. El foc ocupava un rol fonamental com a agent de canvi, de mort i de vida i per això cremava de forma permanent als temples antics bàltics.
Dievas és el déu del cel brillant. És el déu principal sobre el qual hi ha divinitats menors.
La seua cosmologia consisteix en un arbre còsmic, coronat per símbols del cosmos i que té el tronc vigilat per cavalls i serps.
Segons aquestes religions, quan un èsser humà mor, sobreviuen el vele (que viatja a la regió dels morts) i el siela (principi vital que roman a la regió dels vius i es reanima en animals o plantes).
|
[
"Què és la mitologia bàltica?",
"Fins quan dura el procés d’assimilació amb el cristianisme?",
"Es pot estudiar la mitologia bàltica amb fonts directes?",
"De quina manera es pot tenir coneixement al respecte?",
"De quina manera es classifiquen les deïtats bàltiques?",
"Quin significat tenen?",
"Quines són?",
"Cada poble té la seva versió de la mateixa figura?",
"Quina és la característica de la mitologia bàltica?",
"Per què?",
"Què representava el foc?",
"Qui és Dievas?",
"Com es defineix la seva cosmologia?",
"Quins elements continuen amb vida fins i tot després que una persona mori?",
"El siela què és?"
] |
{
"answer_end": [
67,
235,
284,
530,
598,
711,
769,
872,
979,
1098,
1172,
1272,
1459,
1576,
1658
],
"answer_start": [
0,
153,
237,
237,
532,
604,
719,
771,
874,
874,
1100,
1239,
1333,
1488,
1568
],
"input_text": [
"El conjunt de creences i ritus dels bàltics.",
"Fins a l'inici de l'edat moderna.",
"No.",
"A través de la supervivència de càntics i festes al folclore popular, les cròniques dels missioners, les restes arqueològiques i les cròniques de pobles veïns, com ara els germànics i russos, històries del foklore, estudis etimològics i la mitologia comparada.",
"En tres branques.",
"Representen l'expansió i l'extensió geogràfica dels pobles bàltics des del seu origen fins a l'edat mitjana.",
"Les prutenes, lituanes i letones.",
"Sí.",
"Destaca pel paper atorgat als animals i altres elements naturals en la seva adoració.",
"Perquè les figures de l'entorn apareixen divinitzades i se'ls ret culte a través de sacrificis, monuments i festivals.",
"Ocupava un rol fonamental com a agent de canvi, de mort i de vida.",
"És el déu del cel brillant.",
"Consisteix en un arbre còsmic, coronat per símbols del cosmos i que té el tronc vigilat per cavalls i serps.",
"El vele i el siela.",
"El principi vital que roman a la regió dels vius i es reanima en animals o plantes."
]
}
|
bios
|
Inés Padrosa Gorgot (Girona, 8 d'octubre de 1954) és una bibliotecària, bibliògrafa, investigadora i historiadora catalana.
És llicenciada en Història de l'Art i diplomada en Biblioteconomia i Documentació. Des de l'any 1986 és bibliotecària de la Biblioteca del Palau de Peralada (Peralada), on ha organitzat exposicions anuals i actes culturals, i des d'on ha desenvolupat una tasca de difusió dels fons d'aquesta biblioteca. Entre el 1996 i l'any 2000 va publicar els dos volums i el suplement de la Biografia Interdisciplinària de l'Alt Empordà, amb més de 15.000 entrades d'articles i llibres relacionats amb la comarca i disponible en línia el 2008.
Ha treballat, també, la vessant gastronòmica i ha recollit en format de llibre les receptes presentades a diverses edicions de les Mostres Gastronòmiques de Peralada en quatre reculls bianuals.Ha estat membre de la junta de l'Institut d'Estudis Empordanesos, membre del Patronat Eiximenis de la Diputació de Girona, i del Patronat de Sant Quirze de Colera o l'Associació Cultural Castell de Peralada, presidida per Carme Mateu Quintana. Ha col·laborat amb diferents publicacions periòdiques i mitjans de comunicació com la Revista de Girona o el Diari de Girona.
La seva obra La Principal de Peralada va ser guardonada amb el Premi a Estudis sobre la Sardana, instituït per l'Obra del Ballet Popular, 1991. L'obra La Nissaga dels Serra va ser guardonada amb el Premi a Estudis sobre la Sardana, instituït per l'Obra del Ballet Popular, l'any 2001. Rebé el Premi Indiketa Consell Comarcal de l'Alt Empordà, 2002.
El 2014 va comissariar l'exposició sobre Damià Mateu a la biblioteca del Castell de Peralada i és coautora del llibre Damià Mateu i Bisa (1864-1935). Empresari, promotor i col·leccionista. El 2017 va presentar la monografia titulada La reforma de l'església i el convent del Carme de Peralada (1875-1895), resultat dels seus treballs d'investigació a l'Arxiu de la Biblioteca de Peralada i, sobretot, al del Regne de Mallorca, on es troba el gruix de la documentació pertanyent als comtes de Peralada.
El febrer de 2018 actualitza i digitalitza el Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà, publicat el 2009, que es pot consultar a la web de la Diputació de Girona i també a través del repositori cooperatiu de la Diputació Regira. Aquesta versiò digital consta de dues parts: una primera amb el text íntegre de la versió en paper, i una segona part amb l'actualització de les activitats dutes a terme pels biografiats durant el període entre les dues publicacions fins a l'abril del 2017. El 2018 fou nomenada comissària de l'exposició La Cartografía de la colección Mascort : escenas de la historia, una col·lecció privada de mapes cartogràfics dels segles XVi al XIX, reunides per Ramón Mascort Amigó, i publica el catàleg de i publica el catàleg de l'exposició.
|
[
"Qui és Inés Padrosa Gorgot?",
"Quina és la seva formació?",
"Quina és la seva feina des de 1986?",
"Quins esdeveniments ha dirigit?",
"La publicació que va fer entre els anys 1996 i 2000 comprèn més d’un volum?",
"Es pot consultar a la xarxa?",
"Quin altre àmbit ha tractat en llibres que ha publicat?",
"De quines associacions ha format part?",
"Ha participat en revistes i diaris?",
"Per quina publicació ha estat premiada el 1991?",
"Ha rebut un premi per La Nissaga dels Serra?",
"Quin càrrec va tenir el 2014?",
"De què tracta la monografia La reforma de l’església i el convent del Carme de Peralada?",
"Com està dividit el Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà?",
"Què va obtenir el 2018?"
] |
{
"answer_end": [
122,
205,
291,
426,
548,
646,
700,
1055,
1217,
1361,
1449,
1660,
2068,
2552,
2639
],
"answer_start": [
0,
124,
207,
296,
428,
627,
656,
849,
1093,
1219,
1363,
1568,
1801,
2113,
2554
],
"input_text": [
"Una bibliotecària, bibliògrafa, investigadora i historiadora catalana.",
"És llicenciada en Història de l'Art i diplomada en Biblioteconomia i Documentació.",
"És bibliotecària de la Biblioteca del Palau de Peralada (Peralada).",
"Ha organitzat exposicions anuals i actes culturals, i ha desenvolupat una tasca de difusió dels fons d'aquesta biblioteca.",
"Sí.",
"Sí.",
"La gastronomia.",
"De la junta de l'Institut d'Estudis Empordanesos, del Patronat Eiximenis de la Diputació de Girona, i del Patronat de Sant Quirze de Colera o de l'Associació Cultural Castell de Peralada.",
"Sí.",
"Per La Principal de Peralada.",
"Sí.",
"Va comissariar l'exposició sobre Damià Mateu a la biblioteca del Castell de Peralada.",
"És el resultat dels seus treballs d'investigació a l'Arxiu de la Biblioteca de Peralada i, sobretot, al del Regne de Mallorca, on es troba el gruix de la documentació pertanyent als comtes de Peralada.",
"En dues parts: una primera amb el text íntegre de la versió en paper, i una segona part amb l'actualització de les activitats dutes a terme pels biografiats durant el període entre les dues publicacions fins a l'abril del 2017.",
"El càrrec de comissària de l'exposició La Cartografía de la colección Mascort."
]
}
|
bios
|
Paola Teijeira (Barcelona, 5 de gener de 1987), més coneguda com a Niwen Paola, és una joiera, instagramer i DJ.
Paola va néixer a Barcelona i va estudiar en el Liceu Francès. Va estudiar traducció a la universitat, però va deixar la carrera. Va decidir provar sort apuntant-se en un taller de joieria en el JORGC (Col·legi de Joiers, d'Orfebres de Rellotgers i de Gemmòlegs de Catalunya) i es va adonar que era la seva passió. Encara que no va acabar el curs, porta deu anys treballant com a joiera i actualment treballa en el taller de joieria d'una marca. Té una forta presència en xarxes socials, especialment a Instagram on té deu mil seguidors.
Va començar a rebre reconeixement en xarxes socials fent tiaras d'estil élfic, però actualment realitza sobretot penjants serrats a mà amb bronze o llautó. Ha fet peces per celebrities com a Chatarras Palace o artistes com Bad Gyal, Pxxr Gvng i Pimp Flaco.
A l'octubre de 2018 va col·laborar amb el segell barceloní angoisse, realitzant una sèrie de peces d'edició limitada pel seu release “Flatline”.
Una altra de les seves passions és la música. És habitual veure-la punxar en festes barcelonines i els seus DJ sets són molt variats, ja que barreja estils com la makina, el punk i la rumba. Paola defineix la música de les seves sessions com lolailo, macarrilla i chumba chumba.
El seu treball està influenciat principalment pels logos de marques i El Senyor dels Anells. De fet, el seu sobrenom ve de Nibenwen, el seu nom en élfic. Sobre la novel·la, Paola explica: “el Senyor dels Anells és el que més m'inspira. Tant en la meva manera d'actuar, o de ser amb la gent, com a l'hora de treballar perquè al final la meva professió és artesana. També la part musical està molt lligada als elfos perquè ells creen música. Tot el principi del meu treball ha estat inspirat a la Terra Mitjana, El Senyor dels Anells i els vikings".
|
[
"Qui és Paola Teijeira?",
"Com és el seu nom a la xarxa?",
"Quina va ser la seva formació?",
"Va acabar la carrera?",
"Quins estudis va començar més tard?",
"A què es dedica actualment?",
"És coneguda a les xarxes socials?",
"Quin fet la va fer coneguda?",
"Per qui ha treballat?",
"Amb quina marca de Barcelona va treballar el 2018?",
"Quina feina va fer amb ells?",
"Té alguna altra feina relacionada amb la música?",
"En què s’inspira amb la seva feina com a joiera?",
"De quina manera el Senyor dels Anells marca la seva vida diària?",
"Quins tres temes menciona que són la seva principal font d’inspiració?"
] |
{
"answer_end": [
111,
78,
214,
241,
388,
557,
649,
728,
906,
975,
1051,
1149,
1423,
1648,
1878
],
"answer_start": [
0,
0,
176,
221,
243,
461,
559,
651,
807,
908,
908,
1099,
1332,
1521,
1772
],
"input_text": [
"Una joiera, instagramer i DJ.",
"Niwen Paola.",
"Va estudiar traducció a la universitat.",
"No.",
"Va decidir provar sort apuntant-se en un taller de joieria en el JORGC (Col·legi de Joiers, d'Orfebres de Rellotgers i de Gemmòlegs de Catalunya).",
"Porta deu anys treballant com a joiera i actualment treballa en el taller de joieria d'una marca.",
"Sí.",
"Fer tiaras d'estil élfic.",
"Per celebrities com Chatarras Palace o artistes com Bad Gyal, Pxxr Gvng i Pimp Flaco.",
"Amb angoisse.",
"Una sèrie de peces d'edició limitada pel seu release Flatline.",
"Sí.",
"En els logos de marques i El Senyor dels Anells.",
"L'inspira en la seva manera d'actuar, de ser amb la gent, i a l'hora de treballar.",
"La Terra Mitjana, El Senyor dels Anells i els vikings."
]
}
|
mitologia
|
Arisbe (en grec antic Ἀρίσβη) era una ciutat de Mísia entre Percote i Abidos, a la riba del riu Seillis. Homer la menciona al "Catàleg dels troians", a la Ilíada, i diu que era una de les ciutats del rei Asi que van anar a ajudar Príam a la guerra de Troia.
Era una colònia de Mitilene fundada segons la llegenda per Escamandros i per Ascani, fill d'Enees.
L'exèrcit d'Alexandre el Gran es va concentrar a Arisba després de passar l'Hel·lespont, segons diu Flavi Arrià. Els gàlates, quan van passar a Àsia per suggeriment d'Àtal I de Pèrgam, van ocupar la ciutat però van ser derrotats allí pel rei Prúsies I de Bitínia el 216 aC. A l'Època d'Estrabó era un lloc pràcticament oblidat, encara que s'han trobat monedes de la ciutat del temps de Trajà.
Una altra ciutat anomenada Arisba es trobava a l'illa de Lesbos. Heròdot diu que va ser presa pels habitants de Metimna. Plini el Vell diu que la va destruir un terratrèmol.
|
[
"Què va ser Arisbe?",
"Quin autor l’esmenta al Catàleg dels troians?",
"Com va descriure el municipi?",
"A qui pertanyia?",
"Quins van ser els fundadors?",
"Qui era Ascani?",
"On va arribar el batalló d’Alexandre el Gran?",
"Qui ho comenta?",
"Qui va conquerir la ciutat, però van perdre el rei Prúsies I de Bitínia?",
"A quin any?",
"Com era aquella zona durant el període d’Estrabó?",
"Quins objectes s’han recuperat d’allà?",
"De quina època?",
"Arisba s’ubicava a Lesbos?",
"Heròdot i Plini el Vell coincideixen en la narració sobre aquesta ciutat?"
] |
{
"answer_end": [
103,
161,
256,
285,
341,
355,
444,
468,
619,
630,
683,
729,
748,
813,
922
],
"answer_start": [
0,
105,
165,
258,
258,
335,
357,
446,
470,
542,
631,
696,
709,
750,
815
],
"input_text": [
"Una ciutat de Mísia entre Percote i Abidos, a la riba del riu Seillis.",
"Homer.",
"Diu que era una de les ciutats del rei Asi que van anar a ajudar Príam a la guerra de Troia.",
"Era una colònia de Mitilene.",
"Escamandros i Ascani.",
"El fill d'Enees.",
"Es va concentrar a Arisba després de passar l'Hel·lespont.",
"Flavi Arrià.",
"Els gàlates.",
"El 216 aC.",
"Era un lloc pràcticament oblidat.",
"Monedes de la ciutat.",
"Del temps de Trajà.",
"Sí.",
"No."
]
}
|
books
|
Mentrestant roncava sota terra un tro pavorós, profund, poc perceptible. Ah! la terra estava ferida de mort. Ja els peus no s'hi afermaven amb confiança.
Amb aquesta impressió desembocàrem a la plaça de la Catedral, al peu d'aquella grandiosa i altíssima escalinata, que serveix de peanya al temple gegantí. Jo mai no he vist en lloc del món cap escalinata tan colossal. Es amplíssima, tota de pedra picada, amb balustrades artístiques, cada pom de les quals fóra càrrega feixuga per a un home valent, i amb grans replans, la major part dels quals domina les teulades de les cases veïnes. Sembla una obra feta per a éssers més forts que els humans. L'esperit s'afadiga només que de concebre l'intent de pujar-la.
Nosaltres, pobres gironins de l'últim dia, vàrem arramadar-nos per aquells graons i replans fins que la multitud omplí tota l'escala. Jo era al replà del mig, a prop d'un angle de la balustrada. I heu- vos aquí que s'obrí la porta de la Catedral i aparegué, en mig del seu chor de canonges, el senyor Bisbe, el venerable doctor Sivilla… alt… tot blanc de cap… pàl·lid… els ulls lluminosos… Va avançar fins al cantell del graó superior. Un silenci sobtat s'estengué per sobre totes les boques i n'extingí els respirs.
-Fills meus… germans meus -va dir el Prelat. Parlava a estrebades, amb frases curtes, entre pauses, però amb clara pronunciació. No li vaig perdre ni una paraula. -Fills meus… veig que tots tremoleu com jo mateix… Qui no tremolarà davant de la Majestat de Déu, que se'ns atansa? Però, confiem… És el nostre pare… Coneix la nostra misèria… Ens ama fins al suplici… fins a la creu. Penediu-vos d'haver-lo ofès. Jo en nom d'Ell, amb tota seguretat… a tots els que em veieu i als orbs, que estan presents… a tots els que em sentiu, i als sords, que estan entre vosaltres… a tots els que us penediu… en nom d'Ell i del Pare i del Esperit Sant, atorgo el perdó dels pecats. -Va traçar amb la mà una ampla creu per l'espai. Seguidament va afegir: -Ara us aplico la indulgència plenària. -I tornà a beneir-nos. I, caient, després, de genolls, allargant els braços vers nosaltres, amb veus de súplica fervorosa clamà: -Sants de Crist, Sants de Crist, em perdoneu vosaltres?
|
[
"Què se sentia?",
"El terreny era ferm?",
"Com era la graonada?",
"Com és el seu disseny?",
"Què se sent si es prova d’escalar-la?",
"Com es descriu el narrador?",
"Van pujar per la graonada?",
"Qui van veure sortir de la Catedral?",
"Com era la seva aparença?",
"Quina era la seva forma de parlar?",
"Amb què relaciona el fet de tremolar?",
"Els absol de les seves faltes?",
"Quin gest va fer a continuació?",
"Quina altra cosa els concedeix?",
"Va demanar disculpes ell també?"
] |
{
"answer_end": [
71,
152,
265,
587,
711,
754,
845,
1048,
1101,
1357,
1508,
1896,
1945,
2008,
2194
],
"answer_start": [
0,
109,
223,
308,
649,
713,
713,
908,
1050,
1275,
1406,
1639,
1899,
1971,
2172
],
"input_text": [
"Un tro pavorós, profund, poc perceptible.",
"No.",
"Grandiosa i altíssima.",
"Colossa, amplíssima, tota de pedra picada, amb balustrades artístiques, amb poms feixucs i amb grans replans.",
"L'esperit s'afadiga.",
"Com a pobre gironí de l'últim dia.",
"Sí.",
"El senyor Bisbe, el venerable doctor Sivilla.",
"Alt, tot blanc de cap, pàl·lid i amb els ulls lluminosos.",
"A estrebades, amb frases curtes, entre pauses, però amb clara pronunciació.",
"Amb el fet d'estar davant de la Majestat de Déu.",
"Sí.",
"Va traçar amb la mà una ampla creu per l'espai.",
"La indulgència plenària.",
"Sí."
]
}
|
books
|
Amb aquesta tamborinada de pensaments, el professor de dibuix. assolí un tramvia de Gràcia-Rambles, i va seure, arraulit i capficat, a la vora de una dolça velleta que duia un gran ram de flors. I les idees d'en Melrosada eren encara més roses, més blaves, més malves i més perles, i el perfum i la frescor del ram l'anaven enterbolint deliciosament. Ja no pensava en la negror del cafè concert, en els absurds esdeveniments i el desig de tràgica disbauxa: era la vídua primeta, lleugera, endreçada i polida, que el tenia tot feble i tot tremoladís com una gelatina.
Arribà a la dispesa, i fou rebut pel seu amic i confident, un empleat del Municipi. que es deia Salvador Puntí i era espiritista. En Salvador Puntí, celibatari, escardalenc, tenia la cambra al costat de la d'en Melrosada. Com que eren els vells de la casa, els lligava una encisadora amistat, i tots els diumenges anaven a pendre cafè. En Salvador Punti va veure signes, en el rostre d'en Melrosada, que demostraven una interna excitació; i, mentre posaven les estovalles i tothom feia senyals de gana, en Melrosada dugué el seu amic a un recó del menjadoret, i, sota una Venus de guix, pronuncià aquestes paraules:
-Puntí, estic enamorat!…
* * *
Eren quarts de deu de la nit. Paulina estava a les acaballes del seu modest sopar. Sola en el menjador, s'entretenia paladajant, amb veritable golafreria, unes miques de formatge d'Holanda que havia tallat curosament amb el ganivet de postres.
La minyona estava capficada perquè aquella nit Paulina no li havia dit res: ni s'havia interessat pel preu dels ous, ni l'havia torturada a preguntes. Paulina restava silenciosa, amb un aire de satisfacció, com si un vol d'angelets invisibles li anessin a fer petons al sotabarbes i a la nuca.
|
[
"Com es trobava el professor de dibuix?",
"Quin mitjà de transport va agafar?",
"Com era la persona amb la qual va seure?",
"L’olor del ram li era agradable?",
"Què el feia sentir nerviós?",
"Amb qui es va trobar a la fonda?",
"Quina relació tenien?",
"Quins plans acostumaven a fer junts?",
"En Salvador va notar alguna cosa diferent en la cara d’en Melrosada?",
"On va acompanyar en Melrosada el seu amic per parlar amb ell?",
"Quina confessió va fer-li?",
"A quina hora la Paulina seguia menjant?",
"Per què estava ofuscada la criada?",
"Com es trobava la Paulina?",
"Amb què es compara el seu estat?"
] |
{
"answer_end": [
61,
98,
193,
349,
565,
677,
858,
901,
965,
1181,
1206,
1295,
1532,
1663,
1750
],
"answer_start": [
0,
63,
102,
284,
457,
567,
789,
862,
903,
1070,
1184,
1214,
1458,
1609,
1665
],
"input_text": [
"Tenia una tamborinada de pensaments.",
"Un tramvia de Gràcia-Rambles.",
"Una dolça velleta que duia un gran ram de flors.",
"Sí.",
"La vídua primeta, lleugera, endreçada i polida.",
"Amb en Salvador Puntí.",
"Eren molt amics.",
"Tots els diumenges anaven a pendre cafè.",
"Sí.",
"A un recó del menjadoret.",
"Que estava enamorat.",
"A quarts de deu de la nit.",
"Perquè aquella nit Paulina no li havia dit res.",
"Silenciosa, amb un aire de satisfacció.",
"Amb la sensació que un vol d'angelets invisibles li anessin a fer petons al sotabarbes i a la nuca."
]
}
|
vilaweb
|
‘Tot allò que faig relacionat amb l'art em dóna una gran alegria.' Aquesta frase de Pablo Picasso sintetitza l'esperit de l'exposició que es pot veure al Centre Cultural Bancaixa de València. ‘L'alegria de viure‘, que es podrà visitar fins al 31 de març, compta amb més de 170 obres –algunes de les quals autèntiques joies cedides per museus que rarament les presten– que reflecteixen la seva faceta més lúdica, festiva i vital. La lluminositat de la Costa Blava, el circ, la pau, la sensualitat, els toros i la dansa, que tant van significar en la vida i l'obra del geni, són temes presents en la selecció. L'exposició aplega olis, gravats, dibuixos, litografies, estampes i ceràmiques. El comissari de la mostra, Javier Molins, explica que, tot i la importància creativa que té l'època blava de Picasso, marcada per la tristesa, realment només va abastar quatre anys dels noranta-un que va viure. Per tant, la major part de la seva vida i obra van ser impregnades d'una filosofia vital positiva. En l'itinerari, es destaca l'apartat ‘L'art primitiu', amb fons d'una col·lecció particular que s'exhibeixen per primera vegada. Deixa veure la fascinació de Picasso per l'art africà, que va arribar a col·leccionar abundosament. S'hi inclou una selecció de màscares africanes al costat d'una sèrie de ceràmiques amb les quals reivindicava la Mediterrània i feia palès que l'art es fa amb les mans. També és important el quadre Els segadors, considerat la seva primera obra fauvista, en què els protagonistes avancen unes formes primitives que van eclosionar a Les senyoretes d'Avinyó. La peça ha estat prestada per Carmen Thyssen i rarament abandona el seu emplaçament habitual. El pas següent de l'itinerari és ‘Del pintor i la model als mosqueters'. Ja a vint anys, Picasso s'autoretratava com a pintor a l'estil dels grans mestres com Velázquez a Las Meninas i Goya a La família de Carles IV, un tema que apareix en diversos gravats de la Suite Vollard i en llenços dels anys 1960. L'extensa sèrie del pintor i la model va seguida d'una altra de centrada en cavallers, influència de l'art de Rembrandt i El Greco. Un altre univers que embruixava Picasso era el circense. En l'àmbit ‘El món del circ' hi ha estampes festives i explícitament sexuals dels gravats de les Suites Vollard. Les següents parades són ‘Picasso i els grans mestres', on es destaca el quadre Nu ajagut amb gat; ‘Els toros i el minotaure', que incideix en el gust de l'artista per la tauromàquia, i ‘La Californie i Jacqueline', que recorda la seva vila a la Costa Blava en una de les etapes més felices de la vida de l'autor. La mostra culmina amb ‘La música i li Tricorne', sobre la relació picassiana amb la dansa, i ‘El colom de la pau', una de les imatges indelebles del llegat artístic del pintor.
|
[
"Quina emoció provoca a Picasso treballar en feines artístiques?",
"Quina exposició es pot veure definida per aquesta afirmació?",
"Com es titula?",
"Quants quadres es podran observar?",
"Seran de temàtica fosca i trista?",
"Quins elements en concret es representen?",
"Qui és Javier Molins?",
"Quant va durar l’època blava de l’artista?",
"La major part de les seves creacions representen la tristesa?",
"Què col·leccionava Picasso?",
"Quina obra prové de Carmen Thyssen?",
"Com solia pintar-se a si mateix Picasso?",
"Quin altre tema fascinava a l’artista?",
"Gaudia de la tauromàquia?",
"Amb quines obres finalitza l’exposició?"
] |
{
"answer_end": [
64,
190,
212,
282,
427,
606,
728,
868,
996,
1225,
1627,
1892,
2170,
2467,
2712
],
"answer_start": [
1,
67,
67,
255,
372,
429,
688,
780,
909,
1139,
1415,
1766,
2115,
2416,
2599
],
"input_text": [
"Li dóna una gran alegria.",
"La que es pot veure al Centre Cultural Bancaixa de València.",
"L'alegria de viure.",
"Més de 170.",
"No.",
"La lluminositat de la Costa Blava, el circ, la pau, la sensualitat, els toros i la dansa, que tant van significar en la seva vida i obra.",
"El comissari de la mostra.",
"Quatre anys.",
"No.",
"L'art africà.",
"El quadre Els segadors.",
"Com a pintor a l'estil dels grans mestres com Velázquez a Las Meninas i Goya a La família de Carles IV.",
"El circ.",
"Sí.",
"Amb La música i li Tricorne, i El colom de la pau."
]
}
|
mitologia
|
Tríopas (en grec antic Τριόπας) va ser, segons la mitologia grega, un dels helíades, fill d'Hèlios i la nimfa Rode.
Els telquines van abandonar l'illa de Rodes al saber que Zeus els enviaria el diluvi, illa que havien inundat amb les aigües de la llacuna Estígia. Hèlios va fer sorgir Rodes de dins del mar, la va assecar amb la seva escalfor i va posar com a reis els seus set fills, els helíades, que havia tingut amb la nimfa Rode. Va posar el nom de Rodes a l'illa, en honor de la seva esposa.
Els helíades havien estat ensinistrats pel seu pare en l'art de l'endevinació, en l'astrologia, la nàutica i la metal·lúrgia. Entre tots, el que més destacava era Tènages, fins al punt que va despertar l'enveja de Tríopas i dels altres germans, que van decidir matar-lo.
Com a càstig pel fratricidi Tríopas es va haver d'exiliar. Es va establir primer al Quersonès, una terra que es troba davant per davant de l'illa de Rodes, on va ser purificat pel seu rei, Meliseu. Després va anar a Tessàlia, on va ajudar els fills de Deucalió a expulsar als pelasgs i es va convertir en rei del país. Un dia, buscant un sostre adequat pel palau que s'havia construït, va treure el que hi havia en un temple molt antic dedicat a Dèmeter. Això va omplir de còlera els tessalis i va haver de fugir una altra vegada. Va anar a Cària, a l'Àsia Menor. Allà va donar nom a la ciutat de Tríopa i també va fundar la ciutat de Cnidos, en una petita illa davant de l'illa de Cos.
Tríopas es va casar amb Hiscila, una filla de l'heroi Mirmídon, l'epònim dels mirmídons, i amb ella va tenir Ifimèdia, Forbant i Erisícton, que va ser castigat per Dèmeter a no saciar mai la seva gana per haver tallat arbres del seu bosc sagrat. Tríopas el va alimentar, però, la seva voracitat el va arruïnar i Erisícton es va convertir en un pidolaire que vivia de les immundícies. Tríopas també va ser castigat per la deessa i va morir per la picada d'una serp que ella l'hi va enviar. Una tradició diu que Dèmeter el va posar al cel juntament amb la serp que l'havia mort i formà la constel·lació d'Ofiüc.
Pausànies diu a la Descripció de Grècia que a Delfos hi havia una estàtua de Tríopas a la que retien culte els habitants de Cnidos.
De vegades aquest Tríopas es confon amb Tríopas, fill d'Èol i Cànace, o de Cànace i Posidó.
|
[
"Qui va ser Tríopas?",
"Qui eren els seus pares?",
"Per què els telquines van marxar de Rodes?",
"Com va restaurar Hèlios a Rodes?",
"Qui eren els seus fills?",
"Per què va anomenar a l’illa Rodes?",
"En què s’havien format els helíades?",
"Qui era el que sobresortia més?",
"Quina reacció va provocar en els seus germans?",
"On es va exiliar Tríopas després d’aquest succés?",
"Quin sostre es va emportar per l’edifici que s’estava erigint?",
"Va haver de fugir a causa de la ira que va provocar aquest fet en els tessalis?",
"Amb qui va tenir descendència Tríopas?",
"Quin autor informa d’una estàtua de Tríopas a Delfos?",
"Amb quin personatge se sol barrejar?"
] |
{
"answer_end": [
83,
114,
200,
342,
433,
496,
622,
668,
767,
993,
1222,
1298,
1594,
2196,
2288
],
"answer_start": [
0,
85,
116,
264,
365,
435,
498,
636,
687,
769,
1088,
1224,
1456,
2066,
2198
],
"input_text": [
"Un dels helíades.",
"Hèlios i la nimfa Rode.",
"Perquè van descobrir que Zeus els enviaria el diluvi.",
"Va fer sorgir Rodes de dins del mar, la va assecar amb la seva escalfor.",
"Els helíades, que havia tingut amb la nimfa Rode.",
"En honor de la seva esposa.",
"En l'art de l'endevinació, en l'astrologia, la nàutica i la metal·lúrgia.",
"Tènages.",
"Va despertar l'enveja de Tríopas i dels altres germans i van decidir matar-lo.",
"Primer al Quersonès, una terra que es troba davant per davant de l'illa de Rodes, i després a Tessàlia.",
"El que hi havia en un temple molt antic dedicat a Dèmeter.",
"Sí.",
"Amb Hiscila, una filla de l'heroi Mirmídon.",
"Pausànies.",
"Amb Tríopas, fill d'Èol i Cànace, o de Cànace i Posidó."
]
}
|
mitologia
|
Els fomorians (Fomoire, Fomorii) eren a la mitologia irlandesa els déus de la Mort, del Mal i de la Nit, aberracions infernals que tenien diverses formes: alguns amb un ull, un peu i una mà; d'altres tenien caps d'animals, en general de cabra, encara que d'altres no, com Elatha, que era ros i formós.
Habitaven en una fosca regió que es trobava més enllà de l'oceà desconegut, i la cornella i el corb anunciaven la seva presència.
Balor, que tenia un ull al front i un altre a la nuca, era el seu rei. Una bellíssima bruixa, que era la missatgera de la mort, els lliurava les ànimes dels morts. Usava una barca de vidre en els seus viatges, i els joves, que seduïts per la seva bellesa, es llançaven contra aquesta, que després servia per traslladar-los al país dels fomorians, on eren esclavitzats.
Van lluitar contra Partholón i el seu poble, i després de la pesta bubònica que va posar fi a la vida dels descendents de Partholón, que vivien a l'illa d'Irlanda, els fomorians la van repoblar.
Però van tornar a tenir enfrontaments, aquesta vegada amb els nemeds (que van arribar des de les regions dels morts). Nemed va desafiar fins a quatre vegades els fomorians i les quatre batalles les va perdre, acabant també amb la seva vida, el que va fer que els fomorians establissin una hegemonia sobre les terres irlandeses.
En aquesta etapa el poder estava disputat per dos reis: Connan i Morc. Tots dos mantenien una tirania sobre els nemeds, els quals van acabar rebel·lant-se. Liderats per tres caps, van entrar a l'illa i van prendre la torre. Un agressiu Morc va posar fi a les vides dels nemeds, exceptuant 30 d'ells. Es comenta que aquest grup de supervivents va acabar morint al fons dels mars d'Irlanda.
Només van poder ser derrotats pels Tuatha Dé Danann, després d'això van tornar a la seva pàtria.
Orna era una espasa màgica propietat de Tethra, rei dels fomorians, que durant la segona Batalla de Mag Tured, va ser trobada per Ogma, un dels Tuatha Dé Danann. Aquesta espasa tenia la capacitat de parlar i relatava les seves gestes quan era desembeinada.
|
[
"Què van ser els fomorians?",
"Com es diferenciaven entre ells?",
"On s’ubicaven?",
"Qui informava de la seva arribada?",
"Qui era Balor?",
"Quina tasca feia una bruixa molt atractiva?",
"De quina manera atreia els joves?",
"Amb qui es van enfrontar els fomorians?",
"Quina malaltia va acabar amb els fills de Partholón?",
"Amb qui van lluitar més endavant?",
"Quants cops?",
"Van sortir vencedors els fomorians?",
"Qui governava els nemeds?",
"Què era Orna?",
"Quins poders tenia?"
] |
{
"answer_end": [
153,
300,
376,
430,
501,
594,
715,
829,
932,
1064,
1167,
1203,
1442,
1876,
2065
],
"answer_start": [
0,
155,
302,
380,
432,
503,
596,
801,
848,
996,
1114,
1114,
1324,
1810,
1972
],
"input_text": [
"Els déus de la Mort, del Mal i de la Nit, aberracions infernals que tenien diverses formes.",
"Alguns tenien un ull, un peu i una mà; d'altres tenien caps d'animals, en general de cabra, encara que d'altres no, com Elatha, que era ros i formós.",
"En una fosca regió que es trobava més enllà de l'oceà desconegut.",
"La cornella i el corb.",
"El seu rei.",
"Era la missatgera de la mort i els lliurava les ànimes dels morts.",
"Usava una barca de vidre en els seus viatges, i els joves, que seduïts per la seva bellesa, es llançaven contra aquesta.",
"Contra Partholón.",
"La pesta bubònica.",
"Amb els nemeds.",
"Quatre.",
"Sí.",
"Connan i Morc.",
"Una espasa màgica propietat de Tethra, rei dels fomorians.",
"Tenia la capacitat de parlar i relatava les seves gestes quan era desembeinada."
]
}
|
mitologia
|
Pan Tadeusz és un poema èpic de l'autor polonès Adam Mickiewicz. Es va publicar per primera vegada a París el juny de 1834 i és una expressió tardana d'aquest gènere en la literatura europea. També és considerat el poema èpic nacional de Polònia, on és llegit a les escoles. Va ser il·lustrat pel pintor Michał Elwiro Andriolli.
El títol complet en polonès és Pan Tadeusz, czyli ostatni zajazd na Litwie. Historia szlachecka z roku 1811 i 1812 we dwunastu księgach wierszem, que pot traduir-se més o menys com "Dom Tadeu, l'última incursió a Lituània. Història de la noblesa de l'any 1811 i 1812 en dotze llibres en vers".
La història succeeix al llarg de cinc dies de 1811 i un de 1812 en un moment de la història polonesa, quan Polònia-Lituània havia estat dividida entre Rússia, Prússia i Àustria i va desaparèixer del mapa polític d'Europa (tercera partició de Polònia) tot i que Napoleó havia establert el Gran Ducat de Varsòvia en la part prussiana en 1807.
L'acció està situada en la part russa, al poble lituà de Soplicowo. Pan Tadeusz explica la història de dues nobles famílies feudals i l'amor entre Tadeusz Soplica (el personatge del títol), d'una de les famílies, i Zosia, de l'altra. Una altra acció secundària desenvolupa una revolta espontània dels habitants locals contra la guarnició dels ocupants russos. Atès que Mickiewicz va publicar el seu poema com un exiliat a París, es trobava lliure dels censors russos.
Nombroses cites de Pan Tadeusz són bé conegudes, sobretot les seves primeres línies:
És rellevant que el poema nacional polonès comenci amb les paraules "Oh, Lituània." El terme "Lituània" usat per Mickiewicz es refereix més a una regió geogràfica que a un país. Mickiewicz havia estat criat en la cultura de la unió poloneso-lituana, un estat multicultural que havia ocupat la majoria del que avui són els països independents de Polònia, Lituània, Bielorússia i Ucraïna. Així doncs, és reclamat pels lituans com a seu mentre que els bielorussos fan el mateix basats en el lloc físic on va néixer.
La primera versió cinematogràfica d'aquest poema va ser produïda el 1928.
La pel·lícula Pan Tadeusz del director Andrzej Wajda el 1999 va tenir un gran èxit a Polònia.
|
[
"Què és Pan Tadeusz?",
"Quin any va sortir a la llum?",
"On?",
"Quin significat té per a Polònia?",
"Qui en va fer els dibuixos?",
"Quina és la traducció del títol sencer?",
"En quin context s’emmarca la narració?",
"Com es trobava el territori polonès?",
"On té lloc tot el que succeeix a la narració?",
"Quin tema es tracta?",
"Té lloc algun aixecament del poble contra els que ocupen el territori i venen de Rússia?",
"L’obra va ser censurada?",
"A què fa referència la paraula Lituània en aquesta obra?",
"Quins dos territoris s’apropien de Mickiewicz?",
"La història va ser adaptada per al cinema?"
] |
{
"answer_end": [
63,
122,
106,
245,
327,
620,
723,
843,
1030,
1196,
1322,
1430,
1693,
2028,
2196
],
"answer_start": [
0,
65,
65,
198,
275,
511,
623,
730,
964,
1044,
1198,
1333,
1601,
1916,
2030
],
"input_text": [
"Un poema èpic de l'autor polonès Adam Mickiewicz.",
"El 1834.",
"A París.",
"És considerat el poema èpic nacional del país.",
"Michał Elwiro Andriolli.",
"Dom Tadeu, l'última incursió a Lituània. Història de la noblesa de l'any 1811 i 1812 en dotze llibres en vers.",
"Al llarg de cinc dies de 1811 i un de 1812 en un moment de la història polonesa.",
"Polònia-Lituània havia estat dividida entre Rússia, Prússia i Àustria i havia desaparegut del mapa polític d'Europa.",
"En la part russa, al poble lituà de Soplicowo.",
"Explica la història de dues nobles famílies feudals i l'amor entre Tadeusz Soplica (el personatge del títol), d'una de les famílies, i Zosia, de l'altra.",
"Sí.",
"No.",
"Es refereix més a una regió geogràfica que a un país.",
"Lituània i Bielorrússia.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
Arquidam II (en llatí Archidamus, en grec antic Ἀρχίδαμος) fou rei d'Esparta el 17è dels europòntides, fill de Zeuxidam (anomenat Cinisc per molts espartans) que havia mort abans que el seu pare Leotíquides. Va pujar al tron després de la deposició del seu avi l'any 469 aC. Va regnar fins aproximadament el 427 aC.
Leotíquides, després d'haver perdut a Zeuxidam, va contreure segones núpcies amb Eurídama, germana de Meni i filla de Diactòrides. Aquesta segona esposa no va tenir fills mascles, solament una filla anomenada Lampitó, que va donar en matrimoni al seu net Arquidam. Va ascendir al tron després que el seu avi, Leotíquides, fos bandejat vers el 476 aC després de ser acusat de suborn.
El 465 o 464 aC Esparta va patir un gran terratrèmol que va deixar la ciutat en ruïnes i va afectar a tota Lacònia. Va reunir els espartans que van sobreviure per fer front a una possible revolta dels ilotes. Durant nou anys va combatre els revoltats messenis junt amb Nicomedes, regent de Pleistonax. El seu col·lega Pleistarc ja hauria mort en aquest moment. Va fer expedicions a Dòrida i a Delfos i va fer la guerra a Atenes que va acabar amb una treva de 30 anys en la que potser no va participar.
La guerra del Peloponès va portar durant els primers deu anys el nom de guerra d'Arquidam, però realment només va participar en dues expedicions a l'Àtica: el tercer any un atac a Platea i el quart any un atac a l'Àtica mateix (428 aC). El 427 aC ja era comandant Cleòmenes I i devia morir aquell mateix any doncs el 426 aC ja apareix el seu fill i successor Agis II com a rei.
Va deixar dos fills, Agis, ja mencionat, de la seva dona Lampito, germanastra de son pare, i Agesilau, de la seva segona dona Eupòlia. Va deixar també una filla anomenada Cinisca.
|
[
"Qui va ser Arquidam II?",
"Quan va ser nomenat rei?",
"Fins a quin any va ser rei?",
"Amb qui es va unir en matrimoni Leotíquides un cop va morir Zeuxidam?",
"Van tenir només una filla?",
"Quin fenomen va tenir lloc l’any 465 o 464 aC?",
"Qui era Nicomedes?",
"Quant va durar la treva de la guerra amb Atenes?",
"Com s’anomenava inicialment la guerra del Peloponès?",
"Va formar part de totes les expedicions a l'Àtica?",
"Quin era el rol de Cleòmenes I?",
"Per què havia de morir aquell any?",
"De qui era fill Agis?",
"I Agesilau?",
"Quina altra filla va tenir?"
] |
{
"answer_end": [
101,
274,
315,
445,
532,
813,
999,
1165,
1290,
1355,
1476,
1577,
1643,
1712,
1757
],
"answer_start": [
0,
208,
275,
316,
447,
699,
968,
1108,
1201,
1306,
1438,
1479,
1600,
1672,
1714
],
"input_text": [
"El rei d'Esparta el 17è dels europòntides, fill de Zeuxidam.",
"Després de la deposició del seu avi l'any 469 aC.",
"Fins aproximadament el 427 aC.",
"Amb Eurídama, germana de Meni i filla de Diactòrides.",
"Sí.",
"Esparta va patir un gran terratrèmol que va deixar la ciutat en ruïnes i va afectar a tota Lacònia.",
"El regent de Pleistonax.",
"30 anys.",
"Guerra d'Arquidam.",
"No.",
"Era comandant.",
"Perquè el 426 aC ja apareix el seu fill i successor Agis II com a rei.",
"De la seva dona Lampito.",
"De la seva segona dona Eupòlia.",
"Cinisca."
]
}
|
bios
|
Lídia Heredia i Soler (Badalona, 19 de maig de 1971) és una periodista catalana. Ha desenvolupat la seva carrera a la ràdio, televisió i premsa escrita. Des de 2014 presenta i dirigeix el programa de Televisió de Catalunya Els matins.
Filla d'una mestra i d'un mecànic, i neta de metges instal·lats a Badalona, cursà estudis primaris a l'Escola Gitanjali, fundada per la seva mare. Els secundaris els va realitzar a l'Institut Badalona 7, cursant batxillerat humanístic. És llicenciada en Ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona.
Ha treballat a Ràdio Ciutat de Badalona, Ràdio Barcelona i Onda Rambla. En premsa escrita ha estat col·laboradora del diari Avui. En televisió ha treballat a Canal+ com a gestora de drets de televisió i com a redactora i presentadora de Telecinco. L'any 2000 va fitxar per Televisió de Catalunya, on ha estat reportera del programa En directe, redactora i presentadora dels informatius del canal 3/24 i presentadora del Telenotícies vespre. Va ser presentadora d'Els matins de Televisió de Catalunya, juntament amb Josep Cuní.
Juntament amb Raquel Sans, va presentar l'any 2008 la Marató de TV3 contra les malalties mentals greus. Entre 2009 i febrer 2012 va dirigir el programa Banda ampla, i a partir de l'abril de 2012 va començar a presentar el Telenotícies migdia de TV3, juntament amb Carles Prats.
El gener de 2014 va tornar a presentar el programa Els matins de TVC, com ja havia fet amb Josep Cuní de 2007 a 2010, en substitució d'Ariadna Oltra. Durant el 2014 va presentar Collita pròpia, un programa sobre productes de proximitat.
El 2020-2021 va presentar les campanades de TV3 amb Cristina Puig i Helena Garcia Melero, emeses des del parc del Tibidabo de Barcelona.
|
[
"Qui és Lídia Heredia i Soler?",
"En quins mitjans ha treballat?",
"A quin programa televisiu fa de presentadora?",
"A què es dedicaven els membres de la seva família?",
"Quina va ser la seva formació?",
"A quines ràdios ha laborat?",
"Per quin diari ha escrit?",
"A quin canal va entrar l’any 2000?",
"Quines tasques va dur a terme als noticiaris d’aquesta cadena?",
"Ha treballat amb Josep Cuní?",
"Quan va passar a ser la cara del Telenotícies migdia a TV3?",
"Qui va substituir l’any 2014 a Els matins de TVC?",
"De què tractava Collita pròpia?",
"Ha aparegut a les campanades de TV3?",
"Des d’on es van retransmetre els anys que hi va aparèixer?"
] |
{
"answer_end": [
79,
151,
233,
309,
555,
627,
685,
852,
996,
1082,
1332,
1510,
1597,
1646,
1734
],
"answer_start": [
0,
81,
153,
235,
311,
557,
629,
805,
857,
998,
1251,
1362,
1540,
1599,
1599
],
"input_text": [
"Una periodista catalana.",
"En la ràdio, la televisió i la premsa escrita.",
"A Els matins.",
"És filla d'una mestra i d'un mecànic, i neta de metges instal·lats a Badalona.",
"Cursà estudis primaris a l'Escola Gitanjali, els secundaris els va realitzar a l'Institut Badalona 7, cursant batxillerat humanístic, i és llicenciada en Ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona.",
"A Ràdio Ciutat de Badalona, Ràdio Barcelona i Onda Rambla.",
"Per l'Avui.",
"A Televisió de Catalunya.",
"Ha estat reportera del programa En directe, redactora i presentadora dels informatius del canal 3/24 i presentadora del Telenotícies vespre.",
"Sí.",
"L'abril de 2012.",
"Ariadna Oltra.",
"De productes de proximitat.",
"Sí.",
"Des del parc del Tibidabo de Barcelona."
]
}
|
vilaweb
|
El diputat de la CUP al parlament Carles Riera creu que quan el Suprem dicti sentència, si cal continuar amb la mateixa situació política, ‘val més convocar eleccions'. ‘No convocar eleccions per continuar en la mateixa situació política que som ara és continuar innecessàriament una situació agònica i improductiva políticament', ha dit en una entrevista a Europa Press. I ha afegit que tindria sentit no convocar-les si Torra pretengués començar, després de la sentència del Suprem, una fase de ‘conflicte, mobilització social i confrontació institucional'. Riera també ha dit que l'ex-diputat David Fernàndez ‘podria ser molt bon candidat' en unes eleccions catalanes. Riera ha recordat la recent reforma de la CUP, que amplia el nombre de mandats de manera que els electes poden repetir en un càrrec supramunicipal i presentar-se en dos mandats. La CUP té en compte que en aquestes últimes legislatures s'han precipitat les eleccions sense haver-se acabat els mandats, per això expliquen que consideren un mandat aquella legislatura que superi els dos anys. Riera subratlla que, tot i aquest canvi, l'organització ‘no ha començat a parlar de noms'. Segons que relata el diputat, la CUP manté els seus criteris de ‘no professionalització i no institucionalització' dels seus càrrecs electes i manté facilitar el relleu amb persones noves. Amb tot, també han escoltat les veus internes i externes que demanen ‘donar més recorregut a la creació i la consolidació de referències internes i públiques, i donar més recorregut i temps a l'acumulació i transmissió d'experiència', de manera que combinaran els dos perfils. Ara, quan abordin el debat dels noms, podrien repetir membres d'anteriors legislatures de la CUP al parlament, i això inclou Riera mateix: preguntat per si ell ho faria, s'ha posat ‘a disposició del partit'. ‘És una actitud militant generalitzada en totes les persones de la CUP, que estem sempre disponibles', encara que ha insistit que no són en aquesta fase, sinó en la de redirigir l'estratègia del partit. De l'assemblea nacional de la CUP de diumenge passat, en va sortir un document que s'enllestirà a final de juliol, quan s'acabin de votar les esmenes vives després del conclave. D'aquella trobada, la CUP en surt amb algunes idees clares, com ser un actor determinant en l'autodeterminació, passant de l'activitat parlamentària de blocatge a la proactiva i exercint de corretja de transmissió amb el carrer, on demanaran mobilització continuada i desobediència civil. Els ‘cupaires' consideren que el projecte independentista que representa JxCat, ERC i el govern va quedar ‘esgotat' des del 3 d'octubre de 2017, i ells proposen no caure en la resignació, recuperar els resignats, i treballar per situar l'independentisme com garantia de drets socials, civils i polítics, per aconseguir ampliar per l'esquerra.
|
[
"Qui és Carles Riera?",
"Què opina sobre l’actual situació política?",
"Què prolongaria no fer-ho?",
"Quin motiu evitaria convocar eleccions?",
"A qui veu com a un potencial candidat?",
"Quins canvis comporten les reformes a la CUP?",
"La CUP opina que les eleccions anteriors van ser massa precipitades?",
"Quin aspecte consideren mandat?",
"Quins criteris que la CUP segueix tenint?",
"Quines opinions han tingut en compte?",
"Es plantegen tornar a presentar candidats anteriors?",
"Riera mostra voluntat per ser candidat?",
"Quines conclusions ha extret la CUP després de la troballa?",
"Els de la CUP mostren suport al projecte de JxCAT, ERC i el govern?",
"Què suggereixen?"
] |
{
"answer_end": [
46,
167,
328,
558,
641,
848,
971,
1060,
1340,
1575,
1728,
1928,
2495,
2640,
2838
],
"answer_start": [
0,
34,
170,
374,
560,
690,
850,
996,
1183,
1357,
1657,
1744,
2208,
2497,
2649
],
"input_text": [
"El diputat de la CUP al parlament.",
"Que quan el Suprem dicti sentència, si cal continuar amb la mateixa situació política, val més convocar eleccions.",
"Una situació agònica i improductiva políticament.",
"Que Torra pretengués començar, després de la sentència del Suprem, una fase de conflicte, mobilització social i confrontació institucional.",
"A l'ex-diputat David Fernàndez.",
"Amplia el nombre de mandats de manera que els electes poden repetir en un càrrec supramunicipal i presentar-se en dos mandats.",
"Sí.",
"Aquella legislatura que superi els dos anys.",
"La no professionalització i no institucionalització dels seus càrrecs electes i facilitar el relleu amb persones noves.",
"Les veus internes i externes que demanen donar més recorregut a la creació i la consolidació de referències internes i públiques, i donar més recorregut i temps a l'acumulació i transmissió d'experiència.",
"Sí.",
"Sí.",
"Ser un actor determinant en l'autodeterminació, passant de l'activitat parlamentària de blocatge a la proactiva i exercint de corretja de transmissió amb el carrer, on demanaran mobilització continuada i desobediència civil.",
"No.",
"No caure en la resignació, recuperar els resignats, i treballar per situar l'independentisme com garantia de drets socials, civils i polítics, per aconseguir ampliar per l'esquerra."
]
}
|
bios
|
Ramona Perramon Vila (29 d'agost de 1898, Vic - 28 de juliol de 1936) fou una religiosa catalana de les Dominiques de l'Anunciata martiritzada i morta durant la persecució religiosa de la Guerra civil espanyola. Fou beatificada pel papa Benet XVI el 2007. La seva festa se celebra el 6 de novembre.
Nascuda a Vic, serví com mestressa de casa i treballà en una fàbrica tèxtil abans de freqüentar l'escola de les Dominiques de l'Anunciata, congregació en què entrà el 13 de setembre de 1920 i professà el 5 d'abril de 1928. El 1922 ja es trobava al convent del carrer Trafalgar de Barcelona.
El 27 de juliol de 1936, durant la persecució religiosa de la Guerra civil espanyola, el convent de Trafalgar fou assaltat per milicians i interrogaren les germanes. Identificades cinc d'elles, Ramona Fossas Romans, Adelfa Soro, Ramona Perramon Vila i Otilia Alonso, les traslladaren a diferents comitès, on les obligaren a renunciar a la seva condició de religioses per obtenir la llibertat, però elles s'hi negaren. Els milicians comunistes les pujaren a un camió i les portaren a Vallvidrera, on les dispararen una a una a mesura que baixaven del vehicle. Un grup de metges d'un campament proper hi acudiren poc després. Trobaren mortes tres de les religioses, però dues d'elles, ella mateixa i Otilia Alonso, sobrevisqueren algunes hores i les traslladaren a un hospital, on pogueren narrar el que els havia passat
|
[
"Qui va ser Ramona Perramon Vila?",
"Va rebre la beatificació?",
"Quan?",
"Quin dia se celebra la seva figura?",
"On va néixer?",
"A què es va dedicar abans d’ingressar a les Dominiques de l’Anunciata?",
"Quan hi va accedir finalment?",
"On va ser el 1922?",
"Els militars van entrar al convent de Trafalgar el 1936?",
"Com van actuar?",
"A qui van identificar?",
"Què van fer amb elles?",
"Elles van cedir?",
"Quines conseqüències van patir?",
"Van morir totes?"
] |
{
"answer_end": [
210,
246,
254,
297,
312,
436,
488,
588,
726,
754,
855,
981,
1006,
1147,
1408
],
"answer_start": [
0,
212,
212,
256,
299,
314,
407,
522,
590,
676,
756,
857,
988,
1008,
1214
],
"input_text": [
"Una religiosa catalana de les Dominiques de l'Anunciata martiritzada i morta durant la persecució religiosa de la Guerra civil espanyola.",
"Sí.",
"El 2007.",
"El 6 de novembre.",
"A Vic.",
"Serví com mestressa de casa i treballà en una fàbrica tèxtil.",
"El 13 de setembre de 1920.",
"Al convent del carrer Trafalgar de Barcelona.",
"Sí.",
"Interrogaren les germanes.",
"A Ramona Fossas Romans, Adelfa Soro, Ramona Perramon Vila i Otilia Alonso.",
"Les traslladaren a diferents comitès, on les obligaren a renunciar a la seva condició de religioses per obtenir la llibertat.",
"No.",
"Els milicians comunistes les pujaren a un camió i les portaren a Vallvidrera, on les dispararen una a una a mesura que baixaven del vehicle.",
"No."
]
}
|
mitologia
|
En la mitologia escandinava, Syn (en nòrdic antic "rebuig") és una deessa associada al rebuig defensiu. Syn és esmentada a l'Edda en prosa, escrita al segle XIII per Snorri Sturluson, i a kennings de la poesia skàldica. Els estudiosos han proposat diverses teories sobre les implicacions d'aquesta deessa.
Al capítol 35 del llibre Gylfaginning de l'Edda en prosa, Hár proporciona descripcions breus de 16 ásynjur. Hár l'esmenta en onzena posició, i diu que "guarda les portes i les tanca a aquells que no han d'entrar". Hár també diu que Syn "s'encarrega de la defensa" al thing "de discursos legals que refuten quelcom" i que el seu nom té relació amb "un rebuig (syn) es fa quan es diu que no."
Al llibre Skáldskaparmál de la mateixa Edda en prosa, Syn apareix en una llista que conté 27 noms d'ásynjur. Syn també apareix en dos kennings que apareixen al mateix Skáldskaparmál; un per a referir-se a "jötun" ("Syn-xemeneia de pedra") al poema Þórsdrápa d'Eilífir Goðrúnarson i un altre per a referir-se a "dona" ("Syn [dona] de tou repòs de collaret [coll]") en una obra atribuïda a Steinar.
Rudolf Simek diu que Syn es troba entre les deesses el nom de les quals es documenta al període pagà tardà i que abans d'això aquestes deesses eren considerades dísir i, alhora, se les relacionava amb les matronae germàniques.
|
[
"Qui és Syn?",
"A quina tradició pertany?",
"On apareix mencionada?",
"Qui és l’autor de l’Edda en prosa?",
"Es té una hipòtesi única sobre aquesta divinitat?",
"Què es pot llegir al capítol 35 del llibre Gylfaginning de l'Edda en prosa?",
"Quina descripció fa Hár de la deessa Syn?",
"Afegeix que també s'ocupa dels atacs?",
"A què fa referència la denominació de Syn?",
"Com es menciona Syn al Skáldskaparmál?",
"On més es pot trobar Syn?",
"Un es troba en una poesia?",
"L’altre on es pot consultar?",
"Rudolf Simek comenta que el nom de Syn figura en documents d’èpoques paganes tardanes?",
"Com eren vistes aquestes divinitats prèviament?"
] |
{
"answer_end": [
102,
32,
218,
182,
304,
412,
518,
569,
694,
804,
878,
976,
1092,
1200,
1319
],
"answer_start": [
0,
0,
104,
123,
220,
306,
414,
520,
627,
697,
806,
880,
979,
1094,
1220
],
"input_text": [
"És una deessa associada al rebuig defensiu.",
"A la mitologia escandinava.",
"A l'Edda en prosa i a kennings de la poesia skàldica.",
"Snorri Sturluson.",
"No.",
"Descripcions breus de 16 ásynjur.",
"Diu que guarda les portes i les tanca a aquells que no han d'entrar.",
"No.",
"Amb un rebuig que es fa quan es diu que no.",
"Hi apareix en una llista que conté 27 noms d'ásynjur.",
"En dos kennings que apareixen al mateix Skáldskaparmál.",
"Sí.",
"En una obra atribuïda a Steinar.",
"Sí.",
"Eren considerades dísir i, alhora, se les relacionava amb les matronae germàniques."
]
}
|
bios
|
Maria Teresa Balcells i Llastarry (Dusfort, Anoia 20 de desembre de 1912 - Barcelona, 6 de desembre de 1996) fou una pianista i pedagoga catalana.
De ben petita va demostrar els seus dots musicals. Inicià els seus estudis a l'Escola Municipal de Música de Barcelona, on cursà sis anys de solfeig i teoria i tingué com a professor de piano el mestre Tomàs Buxó i Pujadas. Obtingué tres premis per solfeig i dictat de grau mitjà i un premi de grau superior en dictat. El 1947 comença a exercir com a professora auxiliar de l'Escola Municipal de Música de Barcelona, i l'any següent va ingressar al Conservatori per concurs oposició. L'any 1978 contribuir a crear l'Escola de Música a l'Orfeó Gracienc, juntament amb Josepa Català i Antoni Pérez Simó, i s'hi incorporà com a professora fins al curs 1984-85.
Filla de Rosa Llastarry i Balcells [nts 1] i Joan Balcells i Garcia, fundador de l'Orfeó Gracienc, director, compositor i professor de solfeig.
En la seva tasca com a pianista es dedicà també a acompanyar cantants, entre els quals Conxita Badia, Mercè Plantada, Mercè Capsir, Gaietà Renom, Manuel Ausensi, Raimon Torres, Emili Vendrell, Bartomeu Bardagí o instrumentistes com Joan Manén (violinista), Josep Trotta (violoncel) o la seva germana Rosa Balcells (arpa). Entre els seus deixebles, hi ha els pianistes Jordi Vilaprinyó o Delfí Colomé. L'any 2012, amb motiu del centenari del seu naixement se li van fer homenatges a l'Associació de Mestres i Directors de Música i a l'Orfeó Gracienc.
|
[
"Qui va ser Maria Teresa Balcells i Llastarry?",
"Va mostrar talent des de la seva infància?",
"Quina va ser la seva formació?",
"Qui va ser el seu mestre de piano?",
"Quins reconeixements va rebre durant els seus estudis?",
"Quan es va iniciar com a mestra?",
"On?",
"Va accedir al Conservatori més endavant?",
"Amb qui va col·laborar per fundar l’Escola de Música a l’Orfeó Gracienc?",
"Allà va exercir com a professora?",
"Qui era el seu pare?",
"Amb quins artistes va col·laborar tocant el piano?",
"Quins han sigut alguns dels seus alumnes?",
"On se la va honorar el 2012?",
"Per què?"
] |
{
"answer_end": [
145,
196,
304,
369,
464,
562,
562,
608,
747,
803,
947,
1269,
1348,
1497,
1428
],
"answer_start": [
0,
147,
198,
307,
371,
466,
466,
566,
631,
751,
805,
949,
1271,
1404,
1350
],
"input_text": [
"Una pianista i pedagoga catalana.",
"Sí.",
"Va cursar sis anys de solfeig i teoria a l'Escola Municipal de Música de Barcelona.",
"Tomàs Buxó i Pujadas.",
"Tres premis per solfeig i dictat de grau mitjà i un premi de grau superior en dictat.",
"El 1947.",
"A l'Escola Municipal de Música de Barcelona.",
"Sí.",
"Amb Josepa Català i Antoni Pérez Simó.",
"Sí.",
"Joan Balcells i Garcia, fundador de l'Orfeó Gracienc, director, compositor i professor de solfeig.",
"Amb Conxita Badia, Mercè Plantada, Mercè Capsir, Gaietà Renom, Manuel Ausensi, Raimon Torres, Emili Vendrell, Bartomeu Bardagí o instrumentistes com Joan Manén (violinista), Josep Trotta (violoncel) o la seva germana Rosa Balcells (arpa).",
"Jordi Vilaprinyó o Delfí Colomé.",
"A l'Associació de Mestres i Directors de Música i a l'Orfeó Gracienc.",
"Amb motiu del centenari del seu naixement."
]
}
|
vilaweb
|
La mesa ampliada del Parlament de Catalunya ha aprovat el pressupost de la cambra amb els vots de JxCat, Ciutadans i el PP. ERC, el PSC i la CUP s'han abstingut, mentre que Catalunya en Comú-Podem hi ha votat en contra. Els comptes inclouen un augment del salari de l'1,75% dels diputats, del personal eventual –assessors– i dels treballadors de la cambra. Des de JxCat asseguren que han votat a favor del pressupost perquè és continuïsta i perquè inclou una partida de 300.000 euros per a commemorar els quaranta anys del parlament, i que la presidència de la cambra volia que fos de 600.000 euros. En canvi, ERC argumenta la seva abstenció perquè els comptes no inclouen una partida per a acollir una cimera de parlaments europeus prevista per la tardor vinent i perquè no comparteixen l'augment del salari dels diputats. Els republicans tampoc consideren suficient la partida pels quaranta anys del parlament. La CUP manté la seva abstenció tradicional perquè consideren que hi ha un ‘sobredimensionament' del capítol d'externalitzacions dels serveis de la cambra, pels ‘sous desproporcionats' dels diputats i del personal eventual respecte del salari mitjà. Tanmateix, es mostren favorables a l'augment de sou que correspon als treballadors del parlament. Els comuns, en canvi, hi han votat en contra: ‘Inclou un augment salarial als diputats. Precisament ara que estem negociant el pressupost veiem les dificultats que hi ha per a aconseguir diners per a revertir les retallades i enfortir els serveis públics, apujar el sou als diputats no ens sembla una prioritat', han explicat fonts de la formació.
|
[
"Els números de la cambra han rebut el vistiplau del Parlament català?",
"Qui hi ha estat a favor?",
"Quins partits no han votat?",
"Qui no ha votat a favor?",
"Quina modificació en els sous s'engloba en els càlculs?",
"Quins motius ha donat JxCat per la seva votació?",
"Com justifica ERC no haver votat?",
"Creuen que està bé la partida pels quaranta anys del Parlament de Catalunya?",
"Per què?",
"La CUP està d’acord amb la modificació dels sous als diputats?",
"Com els descriuen?",
"Els comuns han votat a favor?",
"Quins factors veuen complicats d'obtenir?",
"Veuen prioritari que el salari dels diputats augmenti?"
] |
{
"answer_end": [
81,
122,
160,
218,
355,
532,
822,
911,
911,
1160,
1110,
1304,
1514,
1606
],
"answer_start": [
0,
82,
124,
173,
220,
357,
610,
824,
824,
1068,
1074,
1260,
1398,
1516
],
"input_text": [
"Sí.",
"JxCat, Ciutadans i el PP.",
"ERC, el PSC i la CUP.",
"Catalunya en Comú-Podem.",
"Un augment del salari de l'1,75% dels diputats, del personal eventual –assessors– i dels treballadors de la cambra.",
"Que és continuïsta i inclou una partida de 300.000 euros per a commemorar els quaranta anys del parlament.",
"Per l'absència d'una partida per a acollir una cimera de parlaments europeus prevista per la tardor vinent i perquè no comparteixen l'augment del salari dels diputats.",
"No.",
"Perquè la consideren insuficient.",
"No.",
"Com desproporcionats.",
"No.",
"Dlners per a revertir les retallades i enfortir els serveis públics.",
"No."
]
}
|
vilaweb
|
La mesa del parlament ha ratificat aquesta tarda que Carles Puigdemont, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull puguin votar demà en el debat de política general. La majoria que hi tenen JxCat i ERC ha refusat les peticions de reconsideració de la decisió que havien presentat C's, el PSC i el PP, en aplicació de l'acord a què van arribar dijous sobre la suspensió dels diputats amenaçats per Pablo Llarena. Segons diverses fonts parlamentàries, els lletrats de la cambra han insistit que no haurien de poder votar perquè no han estat substituïts i, en canvi, han refermat la vigència de la seva delegació de vot, una delegació que hauria quedat anul·lada amb la interlocutòria del Tribunal Suprem perquè els processats per rebel·lió siguin suspensos en aplicació de l'article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal. Els dos socis de l'executiu han tornat a materialitzar a la mesa, així, l'acord amb què pretenien salvar la legislatura després d'una jornada maratoniana que va portar al bloqueig del funcionament de la cambra per les desavinences. El president del parlament, Roger Torrent, també ha demanat als lletrats que argumentin en un informe escrit el seu parer sobre les discutides delegacions de vot dels quatre diputats de JxCat. Es tracta d'un informe que Miquel Iceta ja va demanar dijous a Torrent i la previsió és que els membres de la mesa l'hagin pogut llegir abans que es tornin a reunir demà al migdia. El portaveu ajunt de JxCat, Eduard Pujol, ha assegurat que l'acord ‘continua vigent' i que res fa pensar que hagi de ser ‘modificat'. Pujol ha admès que aquesta tarda hi hagut converses amb ERC i que s'ha ratificat l'acord, tot i que no han parlat de la petició de l'informe als lletrats. Per aquesta raó ha donat per fet que, demà, els quatre diputats afectats ‘haurien de poder votar.' ‘Ni suspesos ni substituïts', ha remarcat. Els socialistes catalans, a més, reclamaran ara al Tribunal Constitucional que prengui mesures cautelars i suspengui el vot dels diputats amenaçats abans que es reprengui, demà a la tarda, el debat de política general. No obstant això, el Constitucional no té cap ple ordinari aquesta setmana i difícilment atendrà amb urgència el recurs d'empara del PSC.
|
[
"Puigdemont, Sànchez, Turull i Rull tindran permís per votar al debat de política general?",
"Qui ho ha aprovat?",
"JxCat i ERC han acceptat reconsiderar la seva decisió?",
"Quins partits van fer aquesta petició?",
"En quin moment van presentar-la?",
"Per què no haurien de tenir permís de vot?",
"La delegació de vot es va anul·lar?",
"Per què?",
"S’ha tornat a posar en marxa la iniciativa per salvar la legislatura?",
"Quins factors van provocar que hi hagués una paralització del funcionament de la cambra?",
"Qui és Roger Torrent?",
"Quina petició ha fet?",
"Quan es té previst que es llegeixi?",
"Quins fets fan entendre que els quatre diputats tindran permís per votar?",
"El Constitucional té previst reunir-se amb el PSC?"
] |
{
"answer_end": [
162,
162,
256,
297,
408,
548,
699,
822,
943,
1054,
1097,
1247,
1428,
1815,
2215
],
"answer_start": [
0,
0,
164,
164,
261,
448,
562,
616,
852,
944,
1056,
1056,
1322,
1458,
2097
],
"input_text": [
"Sí.",
"La mesa del parlament.",
"No.",
"C's, el PSC i el PP.",
"En aplicació de l'acord a què van arribar dijous sobre la suspensió dels diputats amenaçats per Pablo Llarena.",
"Perquè no han estat substituïts.",
"Sí.",
"Perquè els processats per rebel·lió siguin suspensos en aplicació de l'article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal.",
"Sí.",
"Les desavinences.",
"El president del parlament.",
"Ha demanat als lletrats que argumentin en un informe escrit el seu parer sobre les discutides delegacions de vot dels quatre diputats de JxCat.",
"Abans que es tornin a reunir demà al migdia.",
"Perquè l'acord continua vigent i res fa pensar que hagi de ser modificat.",
"No."
]
}
|
books
|
El mas de Serra-Bruna era justament una de les poques pairals de renom que encara tenia hissada la insígnia de sos propietaris. Mes no es crega, per això, que puga en absolut absoldre-se'l de les censures que pesen sobre els hisendats en general, doncs també el senyor té les terres arrendades o a parceria, i, com la major part, és pagès rentista, no pagès industrial.
Seu la casa al repeu d'un petit pujol sobre el camí ral de Vall-llosell, en la confluència de la riera de Vall de Pedres amb un modest torrentó que davalla de les serres de Daurada, rublertes de boscos de faigs i roures. Consisteix en un agregat d'edificis i construccions més o menys regulars que li donen l'apariència d'un veïnat. Part de les dites construccions són masoveries i cabanes, i la casa dels senyors, com la major part de les pairals, és una juxtaposició de dos o més edificis acusant diverses èpoques de construcció. La part principal i més moderna data de les darreries del segle passat i respira tota la grandiositat i solidesa de les construccions d'aquell temps. Algunes innovacions recents, com són persianes, galeries vidriades, parallamps etc., denuncien a cop d'ull l'opulència del propietari.
La fatxada principal, orientada a migdia, consta de quatre grans balcons que trauen a un mirador o terrasa que, formant un cos avençat, cau sobre el camí ral. A banda i banda de la terrassa segueixen quatre arcades de galeria coberta, i al segon pis una dotzena de grans finestrals acusen altres tantes habitacions. Les fatxades de llevant i de ponent són més irregulars, alternant-se les obertures sense ordre aparent, llevat d'una grossa balcona que acompanya la gran porta duellada que per la de llevant mira a la gran lliça, pati plantat d'arbres i envoltat de coberts contenint galliners, conillers i altres dependències. Per la lliça s'arriba a l'entrada principal de la casa, que dóna accés a una vastíssima peça amb sostre de volta i empedrada de petits rierencs formant dibuixos. A dreta i esquerra d'aquesta peça hi ha les quadres de les caballeries. Al fons de tot se presenta l'escala, que s'imposa per sa grandiositat, formada per senzilles i robustes voltes d'obra, amb nervis de pedra picada, sobre les quals descansen grans marxes de pedra de dotze pams de llargada. La barana és senzilla, de ferro batut de gran gruix, i l'ull amplíssim està sols decorat per un monumental llantió que penja d'un historiat permòdol, també de ferro, representant un dragó que amb ses dents aguanta la cadena.
|
[
"Quin element conservava el mas de Serra-Bruna?",
"Això evita censurar els hisendats?",
"Quin tipus de pagès és?",
"On es troba el mas?",
"Hi passa un riu per allà?",
"Quins arbres hi ha per aquella zona?",
"Què conforma el conjunt d’habitatges?",
"Com és el dels senyors?",
"De quina època és la banda principal?",
"Quina aparença té?",
"Quins elements són més moderns?",
"Tenen balcons?",
"Les fatxades orientades a llevant tenen una forma regular?",
"Com es descriu l’escala?",
"Quin ésser mitològic hi ha al permòdol de la barana?"
] |
{
"answer_end": [
126,
245,
369,
490,
550,
589,
701,
900,
972,
1050,
1134,
1259,
1557,
2268,
2493
],
"answer_start": [
0,
128,
259,
370,
491,
552,
591,
763,
902,
975,
1052,
1187,
1503,
2075,
2325
],
"input_text": [
"La insígnia de sos propietaris.",
"No.",
"Pagès rentista.",
"Al repeu d'un petit pujol sobre el camí ral de Vall-llosell, en la confluència de la riera de Vall de Pedres.",
"Sí.",
"Faigs i roures.",
"Un agregat d'edificis i construccions més o menys regulars que li donen l'apariència d'un veïnat.",
"És una juxtaposició de dos o més edificis acusant diverses èpoques de construcció.",
"De les darreries del segle passat.",
"Tota la grandiositat i solidesa de les construccions d'aquell temps.",
"Persianes, galeries vidriades, parallamps, etc.",
"Sí.",
"No.",
"S'imposa per sa grandiositat, formada per senzilles i robustes voltes d'obra, amb nervis de pedra picada, sobre les quals descansen grans marxes de pedra de dotze pams de llargada.",
"Un dragó que amb ses dents aguanta la cadena."
]
}
|
vilaweb
|
El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha traslladat al president de govern espanyol, Pedro Sánchez, la necessitat que el G-20 ‘prenga mesures de caràcter immediat' arran de la ‘crisi mundial' de coronavirus i que la Unió Europea hi ha de tenir un ‘paper fonamental' amb una ‘iniciativa de les característiques i de la potència d'allò que va significar el Pla Marshall per la Segona Guerra Mundial‘. Ho ha indicat en una conferència de premsa telemàtica després de la reunió amb el president espanyol i la resta de presidents de les comunitats autònomes. Puig ha comunicat a Sánchez que té tot el suport de la societat valenciana. ‘Segur que serem un exemple de responsabilitat', ha remarcat. Segons que ha explicat, ha traslladat a ell i als presidents de la resta de comunitats la necessitat d'una ‘cobertura de suport psicològic i psiquiàtric' i ha mostrat ‘preocupació per les possibles implicacions de caràcter psicològic' del confinament en una societat ‘mediterrània' que ‘viu al carrer'. Així i tot, ha fet una crida a la ‘disciplina social' i la ‘ètica de la responsabilitat'. Tanmateix, responent a preguntes enviades pels mitjans, ha explicat que no es preveu ‘en absolut' de traslladar recursos i personal sanitari a comunitats més afectades, sinó que s'aniran ‘augmentat progressivament' els recursos per al País Valencià. Ha assenyalat que de moment n'hi ha prou, però que es tracta d'una ‘situació canviant' i que en ‘necessitaran més', de manera que ja ‘es treballa' en l'ús d'instal·lacions per a garantir la cobertura a tots els pacients. En la mateixa línia, ha indicat que ha demanat a Sánchez, juntament amb els altres presidents autonòmics, que ‘garanteixi un subministrament permanent' per atendre les necessitats materials dels professionals de la salut, per ‘protegir-los' de virus. Tota la informació sobre el Coronavirus, minut a minut Coronavirus 2019: Què ha passat avui? El report diari de VilaWeb Consells per als qui hagin d'aïllar-se pel coronavirus i per als familiars Coronavirus: per què rentar-se les mans amb aigua i sabó és tan eficaç?
|
[
"Qui és Ximo Puig?",
"Què ha demanat a Pedro Sánchez?",
"Com considera que ha d’actuar la Unió Europea?",
"On ho ha explicat?",
"Quin acte havia tingut lloc previ a aquesta comunicació?",
"Quin factor ha considerat important?",
"Com veu els efectes del confinament?",
"Quina petició pública ha fet?",
"Com es repartiran els recursos i personal sanitari?",
"Considera que ara mateix n’hi ha suficients?",
"Per què creu que més endavant en faran falta més?",
"Quin fet permanent ha reclamat a Sánchez?",
"Amb quin objectiu?",
"Es pot consultar informació sobre el Coronavirus a temps real?"
] |
{
"answer_end": [
41,
211,
401,
457,
557,
850,
998,
1088,
1338,
1380,
1454,
1781,
1810,
1866
],
"answer_start": [
0,
0,
218,
404,
404,
721,
853,
1012,
1146,
1340,
1391,
1582,
1783,
1812
],
"input_text": [
"El president de la Generalitat.",
"Que el G-20 prenga mesures de caràcter immediat arran de la crisi mundial de coronavirus.",
"Ha de tenir un paper fonamental, amb una iniciativa de les característiques i de la potència d'allò que va significar el Pla Marshall per la Segona Guerra Mundial.",
"En una conferència de premsa telemàtica.",
"Una reunió amb el president espanyol i la resta de presidents de les comunitats autònomes.",
"Una cobertura de suport psicològic i psiquiàtric.",
"Amb preocupació per les possibles implicacions de caràcter psicològic del confinament en una societat mediterrània que viu al carrer.",
"Una crida a la disciplina social i l'ètica de la responsabilitat.",
"No es preveu en absolut el trasllat de recursos i personal sanitari a comunitats més afectades, sinó que s'aniran augmentant progressivament els recursos per al País Valencià.",
"Sí.",
"Perquè es tracta d'una situació canviant.",
"Que garanteixi un subministrament per atendre les necessitats materials dels professionals de la salut.",
"Protegir-los de virus.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Lluïsa Forrellad i Miquel (Sabadell, 17 de maig de 1927- Bellaterra, 4 d'agost de 2018) va ser una escriptora catalana en català i en castellà, germana bessona de Francesca Forrellad.
Fou una de les cofundadores del grup de teatre Quadre Escènic de la Puríssima de Sabadell el 1948, del qual també va ser actriu, i va escriure dos drames en castellà: Dos razones i Regimiento de caza 43. Però es donarà a conèixer al gran públic el 1953, en què guanya el premi Nadal amb Siempre en capilla, la seva primera novel·la. L'obra narra en primera persona, des d'un curiós punt de vista, els tràngols de dos metges i d'un químic acabats de doctorar durant una epidèmia de diftèria al Londres de la fi del segle xix.
Difícil de classificar, potser dins d'un romanticisme gòtic tardà, i especialment en el context de l'època i de la resta de novel·les guanyadores aleshores del Nadal, totes enquadrades, dins d'un major o menor interès literari, en l'anomenat realisme social de la postguerra, resulta, més de cinquanta anys després de la seva publicació, una lectura decididament excitant.
Aclaparada pel ressò d'un èxit tan sorprenent i per la pressió dels mitjans de comunicació, disposats a saber més de la seva vida, Lluïsa Forrellad va voler desaparèixer del mapa literari sense dir res. I, amb el pas del temps, el seu nom es va anar oblidant.
Des de llavors va dedicar el temps a escriure i, a poc a poc, va anar enllestint una desena de novel·les. Després de més de 50 anys de silenci, el 2006 va publicar una de les obres que havia estat escrivint, Foc latent, per a la qual l'autora havia fet una exhaustiva recerca de materials històrics. La novel·la narra una història romàntica ambientada en la Barcelona convulsa del pas del segle xix al xx, en què es barregen passions, secrets i revoltes.
L'any 2007 va sortir publicada la versió catalana, traduïda per ella mateixa, del seu gran èxit, Sempre en capella. El 2008 va publicar la novel·la Retorn amarg.
HI ha qui diu que Forrellad va deixar obra sense publicar, segurament, una desena de novel·les, però només es té certesa d'una que podria ser publicada en un futur.
al català:
a l'alemany:
|
[
"Qui fou Lluïsa Forrellad i Miquel?",
"De què va ser la creadora?",
"Va treballar com a actriu allà?",
"Els drames que va crear són en llengua castellana?",
"Quan es fa coneguda?",
"Quin reconeixement obté aquell any?",
"De què tracta el llibre?",
"A quin gènere es creu que pertany?",
"Per què Lluïsa Forrellad va voler tenir una vida més anònima?",
"Se la va continuar recordant?",
"Quina activitat va fer durant aquell temps?",
"Quan va treure una novel·la després de temps?",
"De què tracta Foc latent?",
"Qui va fer la traducció al català de Sempre en capella?",
"Es creu que Forrellad té moltes obres que no va publicar?"
] |
{
"answer_end": [
182,
273,
311,
349,
436,
515,
707,
774,
1283,
1340,
1387,
1548,
1795,
1911,
2053
],
"answer_start": [
0,
184,
283,
315,
393,
429,
517,
709,
1082,
1288,
1342,
1448,
1550,
1797,
1959
],
"input_text": [
"Una escriptora catalana en català i en castellà, germana bessona de Francesca Forrellad.",
"Del grup de teatre Quadre Escènic de la Puríssima de Sabadell.",
"Sí.",
"Sí.",
"El 1953.",
"Guanya el premi Nadal amb Siempre en capilla, la seva primera novel·la.",
"Narra en primera persona, des d'un curiós punt de vista, els tràngols de dos metges i d'un químic acabats de doctorar durant una epidèmia de diftèria al Londres de la fi del segle xix.",
"Al romanticisme gòtic tardà.",
"Per haver-se sentit aclaparada pel ressò d'un èxit tan sorprenent i per la pressió dels mitjans de comunicació, disposats a saber més de la seva vida.",
"No.",
"Escriure.",
"El 2006.",
"Narra una història romàntica ambientada en la Barcelona convulsa del pas del segle xix al xx, en què es barregen passions, secrets i revoltes.",
"Ella mateixa.",
"Sí."
]
}
|
books
|
Mentres tant una gavina volava pels aires movent les ales amb lentitud, dos bastiments llunyans avançaven en la ratlla de l'horitzó, tot terra a terra, damunt les ones: bronzejades per la lluna naixent, passava el gussi d'un nanser, el carro del terrassà omplia de remors la pineda solitària, i el grill començava la eternal cançó de la nit: tot seguia la vida, tot seguia la vida davant la mort!
El cadàver del pobre Jan no ha tingut llosa ni terra que'l cobrís, la barca vella li fa de sepulcre obert a la claror del cel: els escàlams són els canalobres, per a posar-hi ciris el dia de difunts… la roda de proa és la creu sense braços, i els corbs endolats el vetllen sinistrament, cada nit se'l miren els estels i les ones li mormolen oracions. Al toc suprem del judici, en Jan, lliure del pes de la llosa, s'alçarà i serà el primer d'arribar davant Déu!
Avui la mar s'ha anat fent grossa, les onades una a una creixíen com si volguessin abastar el cel, l'arena es removia com paorosament esglaiada, l'aire s'omplia de ruixims i la remor de la mar plena d'escuma arribava al bell cim de les muntanyes.
El cel era sembrat de nuvols que's removien com una fera mig ensunyada. S'estiraven i se aixamplaven, o be s'aclarien i amuntegaven com si cerquessin una positura per a empendre l'escomesa. Una ventada forta, folla, passà torcent els pins i ageient les canyes i esborrant els clams de les campanes que demanaven misericòrdia, i un llamp caigué al mar i un tró s'escampà fent trontollar la terra. Llavors la mar esdevingué tota blancall, tota remor, tota follia; arribava a la sorra i es llançava fent un moviment d'urpa, i tot seguit pujava per l'areny com si volgués, ajupida, arribar a la barca vella. Una ona li mullà la quilla, una altra les escotes i la més fornida i alterosa la sotsmogué, la desclavà i va endur-se-la mar endins, entre la tempesta esgarrifosa! El cadàver d'en Jan anava de babor a estribor, mentres la barca pujava i baixava damunt d'aquell desvari d'onades que l'esberlaven i omplien d'aigua. La tromba marina voltejava sinistrament com a vespa d'un fibló ple de verí. Va sentir-se un cruixit de fustes i la barca va esmicolar-se, les taules saltaren i un fum humil s'alçà sota la pluja forta. Després del llamp, un tró rodolà brunzent damunt la nuvolada!… quin enterro pel pobre Jan que mai havia vist la mar!
|
[
"Quin ocell passava per allà?",
"Què es veia en la llunyania sobre el mar?",
"Era de dia?",
"Què s’escoltava?",
"En Jan va poder ser enterrat en una tomba?",
"On va col·locar-se?",
"Què fa de creu?",
"Quins animals semblen protegir-lo?",
"A què s’assembla el so de les onades?",
"Es creu que en Jan arribarà a Déu abans que ningú?",
"Com es trobava el paisatge marítim?",
"El cel estava descobert?",
"Quin element va provocar que el mar deixés d’estar en calma?",
"On va acabar el Jan?",
"La barca va acabar trencant-se?"
] |
{
"answer_end": [
70,
131,
201,
340,
462,
522,
636,
682,
746,
856,
1001,
1175,
1624,
2021,
2159
],
"answer_start": [
0,
72,
152,
295,
397,
397,
597,
640,
717,
774,
858,
1105,
1433,
1709,
2099
],
"input_text": [
"Una gavina.",
"Dos bastiments.",
"No.",
"El grill.",
"No.",
"A la barca vella.",
"La roda de proa.",
"Els corbs.",
"A les oracions.",
"Sí.",
"La mar s'anava fent grossa, les onades una a una creixíen com si volguessin abastar el cel, l'arena es removia com paorosament esglaiada.",
"No.",
"Un llamp.",
"Mar endins amb la barca.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
Spes era, a la religió de l'antiga Roma, la divinitat que conferia l'esperança. Se'n coneixen molts temples dedicats i també inscripcions que indiquen que rebia culte privat tant com a nivell estatal.
Alguns historiadors antics citen l'existència d'un temple antic dedicat a Spes i conegut com a Spes vetus, el qual estava al turó Esquilí a prop de la Porta Praenestina. Aquest temple està relacionat amb esdeveniments que van passar durant el segle v aC, en relació a la victòria dels Horacis, però no s'han trobat restes de la seva existència, motiu pel qual es creu que devia ser un senzill santuari (sacellum).
Un altre temple, d'existència ben documentada, fou manat construir per Aule Atili Calatí, que era compartit amb una altra divinitat, Fides. Aquest temple de la ciutat de Roma va ser fet en compliment d'una prometença (votum) feta a Spes durant la Primera Guerra Púnica.L'any 218 aC fou malmès per un llamp i l'any 31 va patir un incendi; després de les reparacions Germànic el va tornar a inaugurar. Mesurava 30 m de fons per 10 metres d'ample.
A Càpua es va construir, l'any 110 aC, un temple dedicat a tres divinitats: Spes, Fides i Fortuna.
Durant l'imperi es va promoure el culte a les virtuts, les qualitats que un bon romà havia d'aspirar que li concedissin els déus, i Spes era una de les personificacions divinitzades d'aquestes virtuts. També era una manera de retre homenatge al primer emperador romà, August, al qual se l'associava el nom de la divinitat, Spes Augusta, i indicava que amb aquesta veneració conjunta la virtut de l'esperança volguda per August estaria assegurada per tot l'Estat.
Com passava amb Salus («la salvació, la seguretat»), Ops («l'abundància, la prosperitat») i Victòria, Spes era un poder que emanava dels déus, en contrast als poders divins que residien a l'interior de cada individu com ara Mens («la intel·ligència"), Virtus («les virtuts») i Fides («la fidelitat, la confiança»).Algunes fonts literàries relacionen Spes amb Salus.
En les monedes de l'època imperial, Juventa i Spes estan representats juntament amb la imatge de l'emperador governant. En un aniversari del regnat d'August, aquest emperador va ordenar fer una pregària (supplicatio) d'agraïment a Juventas i a Spes .
A la religió de l'antiga Grècia també hi havia una deessa dedicada a l'esperança, es deia Elpis, que a diferència de la romana no tenia un culte oficial. En la mitologia va tenir un paper destacat en relació a Pandora. Els grecs tenien sentiments contradictoris envers l'esperança i de vegades negatius i, com a concepte, no va tenir importància dins dels corrents filosòfics dels estoics o dels epicurs.
Viccionari
|
[
"Què era Spes?",
"Era una divinitat molt coneguda?",
"Què era Spes vetus?",
"On es trobava?",
"Amb quins fets se l’associa?",
"Per què es conclou que és probable que el santuari fos simple?",
"Quin és l’autor del temple compartit per Fides?",
"Per quin motiu es va erigir?",
"En quina època?",
"Va ser destruït posteriorment?",
"Qui el va reformar?",
"Quina característica representava Spes?",
"D’on provenia el poder de Spes?",
"En quin objecte apareixien Juventa i Spes?",
"Qui era Elpis?",
"Com veien els grecs el concepte de l’esperança?"
] |
{
"answer_end": [
78,
199,
306,
369,
493,
602,
753,
883,
883,
951,
1013,
1359,
1763,
2106,
2334,
2541
],
"answer_start": [
0,
80,
201,
296,
371,
371,
615,
755,
840,
884,
953,
1159,
1724,
1988,
2286,
2456
],
"input_text": [
"La divinitat de la religió de l'antiga Roma que conferia l'esperança.",
"Sí.",
"Un temple antic dedicat a Spes.",
"Al turó Esquilí a prop de la Porta Praenestina.",
"Amb esdeveniments que van passar durant el segle v aC, en relació a la victòria dels Horacis.",
"Perquè està relacionat amb esdeveniments que van passar durant el segle v aC, en relació a la victòria dels Horacis, però no s'han trobat restes de la seva existència.",
"Aule Atili Calatí.",
"Va ser fet en compliment d'una prometença (votum) feta a Spes durant la Primera Guerra Púnica.",
"Durant la Primera Guerra Púnica.",
"Sí.",
"Germànic.",
"Era una de les personificacions divinitzades de les virtuts i qualitats que un bon romà havia d'aspirar.",
"Dels déus.",
"En les monedes de l'època imperial.",
"Una deessa dedicada a l'esperança.",
"Tenien sentiments contradictoris envers l'esperança i de vegades negatius."
]
}
|
vilaweb
|
Toti Soler i Gemma Humet presentaran al Gran Teatre de Xàtiva el nou disc conjunt, Petita festa, divendres 18 a les deu de la nit. L'àlbum és el resultat de l'estreta col·laboració que tots dos han sembrat aquests darrers anys dalt dels escenaris i combina cançons d'Ovidi Montllor –figura principal de l'àlbum–, cançons franceses, del mateix Soler o del seu pare. Totes, amb la veu d'Humet i la guitarra de Soler, ‘sense més artificis'. ‘És un disc diferent perquè la Gemma li dóna aquesta joventut i alegria que a mi potser ja se m'acaba', deia en una entrevista a l'ACN Soler, que amb aquest disc signa el que fa trenta-sis de la seva carrera. El tercer d'Humet, qui ha cercat ‘emocionar' més que no pas oferir cap gran ‘virtuosisme'. ‘És cançó de tota la vida, cançó pelada, cançó catalana, francesa. Cançó sense temps, de sempre', deia Toti Soler. La cançó ‘Homenatge a Teresa', d'Ovidi Montllor, enceta el disc. Soler va acompanyar Montllor durant vint-i-cinc anys, i arran de l'homenatge que va fer-ne amb motiu del vintè aniversari de la seva mort, tenien ja molt material enregistrat amb Humet. Per això el disc és un ‘resum' de vuit anys de col·laboracions. Toti Soler: ‘Quan un estima la música, fa el que sigui sense que li importin les conseqüències'
|
[
"Quin nom té el CD de Toti Soler i Gemma Humet?",
"Quan l’exposaran públicament?",
"És un treball conjunt?",
"Quins temes inclou?",
"Quin paper té Ovidi Montllor?",
"Hi ha alguna cançó en un altre idioma?",
"Fan servir molts elements tecnològics a les composicions?",
"De quina manera influeix Gemma Humet en les cançons?",
"Quants àlbums porta Soler amb aquest?",
"Humet ha prioritzat exhibir una gran habilitat musical abans que centrar-se en les emocions?",
"Com defineix Soler la música de l'àlbum?",
"Quin és el títol de la primera cançó?",
"Per què tenien molt contingut guardat Humet i Soler?",
"De quina manera defineix aquest CD?",
"Quina conclusió comparteix en Toti Soler?"
] |
{
"answer_end": [
95,
129,
246,
363,
311,
363,
436,
539,
645,
736,
851,
916,
1102,
1166,
1262
],
"answer_start": [
0,
0,
131,
249,
267,
313,
365,
466,
573,
647,
739,
853,
918,
1113,
1168
],
"input_text": [
"Petita festa.",
"Divendres 18 a les deu de la nit.",
"Sí.",
"Inclou cançons d'Ovidi Montllor, cançons franceses, del mateix Soler o del seu pare.",
"És la figura principal de l'àlbum.",
"Sí.",
"No.",
"Els dóna aquesta joventut i alegria que a Soler potser ja se li acaba.",
"Trenta-sis.",
"No.",
"Com cançó de tota la vida, cançó pelada, cançó catalana, francesa, cançó sense temps, de sempre.",
"Homenatge a Teresa.",
"Perquè Soler va acompanyar Montllor durant vint-i-cinc anys, i arran de l'homenatge que va fer-ne amb motiu del vintè aniversari de la seva mort, tenien ja molt material enregistrat.",
"Com un resum de vuit anys de col·laboracions.",
"Quan un estima la música, fa el que sigui sense que li importin les conseqüències."
]
}
|
books
|
La redacció de la primera llegenda, vull dir, Les meravelloses navegacions de Sant Brandan i els seus monjos, apareix per primera vegada, en llatí, devés mitjan segle onzèn. Aquesta argonàutida cristiana, aquesta odissea cèltica portada del mar nadiu a les costes franceses amb les invasions dels normands, impressionà fortament les imaginacions, i gairebé totes les llengües vulgars la copsaren. La nostra llengua no tingué aquesta sort: Tardanament jo don solta a la brandànica nau errant, per la mar de Roger de Llúria. Per l'anostrament de la dita llegenda, m'he valgut especialment d'una versió redactada en dialecte venecià, que forma part de la Biblioteca Storica della Letteratura Italiana publicada i il·lustrada per Francesco Novati (Bergamo, 1896).
Més fàcil de trobar és l'altra llegenda Les incansables pelegrinacions dels tres monjos Teòfil, Sergi i Higini. La trobarà hom en el Voragine, en la Vida de Sant Macari, romà, d'on passà als Exemplaris en llengües vulgars. Crec que és la primera volta que és recontada en una llengua vulgar ibèrica.
Ll. R.
El Senyor plantà les illes sobre l'abís. Aquells qui naveguen per la mar, recontin sos perills, i nosaltres, d'oirles, ens meravellarem. Allà insignes i admirables obres, diversa natura de bèsties i tota manera d'animals i monstres prodigiosos. (Eccli, XLIII, 95-27).
|
[
"Quina és la llegenda número u?",
"Quan va sorgir?",
"En quin idioma?",
"Quin tipus d’obra és?",
"D’on procedeix?",
"A quantes llengües es va traduir?",
"Va arribar a estar en català?",
"Quin idioma va agafar el narrador com a referència per a l’adaptació?",
"On es troba aquesta obra?",
"Qui es va encarregar de dibuixar les imatges del llibre?",
"Quina història no costa molt d’aconseguir?",
"On es pot consultar?",
"Què fan els que van navegant?",
"Quins elements hi havia?"
] |
{
"answer_end": [
108,
172,
146,
228,
305,
395,
437,
629,
697,
742,
870,
928,
1161,
1310
],
"answer_start": [
0,
46,
110,
174,
229,
349,
397,
523,
587,
710,
760,
872,
1108,
1204
],
"input_text": [
"Les meravelloses navegacions de Sant Brandan i els seus monjos.",
"A mitjan segle onzèn.",
"En llatí.",
"Una argonàutida cristiana, una odissea cèltica.",
"Es va portar del mar nadiu a les costes franceses amb les invasions dels normands.",
"A gairebé totes les llengües vulgars.",
"No.",
"El dialecte venecià.",
"A la Biblioteca Storica della Letteratura Italiana.",
"Francesco Novati.",
"Les incansables pelegrinacions dels tres monjos Teòfil, Sergi i Higini.",
"En el Voragine, en la Vida de Sant Macari.",
"Reconten els seus perills.",
"Insignes i admirables obres, diversa natura de bèsties i tota manera d'animals i monstres prodigiosos."
]
}
|
bios
|
Isabel de Portugal Trabal i Tallada (Barcelona, 4 de març de 1924 – 16 de febrer de 2014) fou la primera dona catalana llicenciada en Enginyeria Industrial i cofundadora de la Caixa d'Enginyers.
Nascuda el 4 de març del 1924 en el si d'una família d'industrials, va començar els estudis d'Enginyeria Industrial l'any 1943, a l'escola que aleshores es deia Escuela Técnica Superior de Ingenieros Industriales de España, després d'haver aprovat els dos grups d'ingrés.
L'any 1949 va obtenir el títol d'Enginyer Industrial, ocupant el primer lloc de la 92a promoció de la Escuela Técnica Superior de Ingenieros Industriales de Barcelona, amb la qualificació d'excel·lent amb Premi Extraordinari. Va ser la primera dona Enginyer Industrial de Catalunya i la segona d'Espanya. El 1963 va ser la primera dona de l'Estat espanyol que va obtenir el títol de Doctor Enginyer Industrial el 1963.
Començà a exercir a l'empresa metal·lúrgica del seu pare, especialitzada en la construcció de maquinària per a la fabricació de cel·lulosa, paper i cartró, a Barcelona. Estigué al capdavant de la fàbrica fins a l'any 1981, treballant amb el seu germà Pere, enginyer tècnic.
L'any 1959 va entrar a la Junta Directiva de l'Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya. L'any 1961 en va ser nomenada vocal bibliotecària, càrrec al qual es va dedicar durant setze anys. Durant aquest període, va desenvolupar la que es va anomenar «Operació Norma», i que va dotar la biblioteca de les normes de més rellevància en matèria de regulació industrial.
Formà part també de la comissió interinstitucional entre l'Associació i el Col·legi d'Enginyers Industrials que explorà les possibilitats de crear una entitat que respongués a les necessitats financeres dels enginyers industrials. Aquest projecte es va fer realitat el 29 de setembre de 1967, amb la fundació de la Caixa Cooperativa de Crèdit i Estalvi del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, avui Caixa d'Enginyers. Apostant per treballar sempre amb plans estratègics clars i concrets i de resoldre els problemes dels enginyers, Isabel de Portugal va ocupar, com a membre del consell rector de l'entitat, el càrrec de tresorera fins al 3 de desembre de 1991, quan fou escollida presidenta de Caixa d'Enginyers. Va ocupar la presidència fins a l'any 2007, moment de la seva jubilació. Del 2007 al 2014 en fou la presidenta d'honor, fins al 16 de febrer de 2014, data de la seva mort.
L'any 1991 fou guardonada amb la Medalla Francesc Macià de la Generalitat de Catalunya per la seva dilatada trajectòria professional.
En el seu record, la Fundació Caixa d'Enginyers organitza cada any el Premi Idees Innovadores Isabel P. Trabal, un concurs amb l'objectiu de promoure el desenvolupament de projectes emprenedors relacionats amb el món de la ciència, la tecnologia, la innovació i la sostenibilitat.
|
[
"Qui va ser Isabel de Portugal Trabal i Tallada?",
"Com era la seva família?",
"On va estudiar?",
"Quan es va graduar d’Enginyeria?",
"Va destacar en les qualificacions?",
"Quina posició va obtenir com a dona enginyera?",
"On van ser els inicis de la seva trajectòria professional?",
"On va accedir el 1959?",
"Quin càrrec va obtenir el 1961?",
"En què va consistir l’Operació Norma?",
"A què es va dedicar quan va estar a la comissió interinstitucional entre l'Associació i el Col·legi d'Enginyers Industrials?",
"Quan es va poder dur a terme el pla?",
"Quin organisme que segueix vigent en l’actualitat van crear?",
"En va ser presidenta en algun moment?",
"En què consisteix el Premi Idees Innovadores Isabel P. Trabal?"
] |
{
"answer_end": [
193,
261,
417,
519,
691,
770,
1053,
1254,
1305,
1530,
1761,
1823,
1958,
2403,
2840
],
"answer_start": [
0,
195,
263,
467,
478,
693,
886,
1160,
1256,
1416,
1532,
1763,
1825,
2208,
2628
],
"input_text": [
"Fou la primera dona catalana llicenciada en Enginyeria Industrial i cofundadora de la Caixa d'Enginyers.",
"Eren una família d'industrials.",
"Va començar els estudis d'Enginyeria Industrial l'any 1943, a l'escola que aleshores es deia Escuela Técnica Superior de Ingenieros Industriales de España.",
"L'any 1949.",
"Sí.",
"Va ser la primera dona Enginyer Industrial de Catalunya i la segona d'Espanya.",
"Començà a exercir a l'empresa metal·lúrgica del seu pare, especialitzada en la construcció de maquinària per a la fabricació de cel·lulosa, paper i cartró, a Barcelona.",
"A la Junta Directiva de l'Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya.",
"Vocal bibliotecària.",
"Va dotar la biblioteca de les normes de més rellevància en matèria de regulació industrial.",
"Explorà les possibilitats de crear una entitat que respongués a les necessitats financeres dels enginyers industrials.",
"El 29 de setembre de 1967.",
"La Caixa d'Enginyers.",
"Sí.",
"Un concurs amb l'objectiu de promoure el desenvolupament de projectes emprenedors relacionats amb el món de la ciència, la tecnologia, la innovació i la sostenibilitat."
]
}
|
mitologia
|
Segons la mitologia grega, Hesíone (en grec Ἡσιόνη Hesión) fou una princesa troiana a qui l'heroi Hèracles va salvar la vida i posteriorment va segrestar i endur cap a Salamina.
Hesíone era una de les filles que el rei de Troia Laomedont va tenir amb la seva primera esposa Estrimo (també anomenada Rhoeo, Plàcia, Thoosa o Zeuxippa). El seu germà petit Príam seria successor del seu pare com a rei de Troia.
El pare d'Hesíone, el rei Laomedont, va prometre una gran recompensa als déus olímpics Posidó i Apol·lo com a pagament pels serveis prestats en la construcció i monumentalització de la inexpugnable ciutat de Troia.
En acabar la feina, el monarca es negà a pagar-los i els déus es venjaren; Apol·lo envià una epidèmia de pesta i Posidó un gran monstre marí que assolava la costa de la Tròade.
Laomedont, desesperat per les malvestats que assolaven els seus dominis, va anar a consultar un oracle qui li va dictaminar que havia d'oferir en sacrifici la seva pròpia filla Hesíone al monstre de Posidó.
Així fou com la bella princesa abandonà Troia per anar-se a entregar a la fera, quan ja arribava a la costa va passar per allà els herois Hèracles, Telamó i Oïcles. Veient l'escena van visitar Laomedont i van pactar uns cavalls divins del rei a canvi de salvar la seva filla.
Un cop van aconseguir desfer-se de la fera i salvar així Hesíone, el monarca va negar de nou la recompensa promesa. Enfadat, Hèracles va assaltar Troia; va assassinar el rei Laomedont i tots els seus fills (excepte el més petit, Príam) i va entregar Hesíone a l'argonauta Telamó.
La bella troiana fou dura a l'illa de Salamina on es casà amb Telamó i tingueren un fill:
Temps després, Príam va enviar Antènor i Anquises per demanar el retorn de la seva germana, però ni Telamó ni la mateixa Hesíone ho acceptaren.
Passats els anys, Hesíone va veure impotent com el seu fill va marxar en busca de glòria a lluitar contra el seu germà Príam i els seus nebots Hèctor i Paris a la guerra de Troia.
|
[
"Qui va ser Hesíone?",
"Qui era el seu pare?",
"I la seva mare?",
"Qui havia de regnar després del seu progenitor?",
"Per què Laomedont va voler gratificar Posidó i Apol·lo?",
"Ho va fer finalment?",
"Com van reaccionar Posidó i Apol·lo?",
"A qui va acudir Laomedont buscant consell?",
"Quina ordre va rebre?",
"Qui va coincidir amb la princesa de camí a la fera?",
"Com van negociar amb Laomedont?",
"Van alliberar la princesa?",
"A qui va matar Hèracles?",
"Per què?",
"Quin succés va lamentar Hesíone relacionat amb la guerra de Troia?"
] |
{
"answer_end": [
176,
237,
281,
406,
621,
673,
696,
902,
1005,
1170,
1281,
1347,
1518,
1416,
1975
],
"answer_start": [
0,
178,
178,
334,
408,
623,
676,
800,
893,
1020,
1172,
1283,
1408,
1283,
1815
],
"input_text": [
"Una princesa troiana a qui l'heroi Hèracles va salvar la vida i posteriorment va segrestar i endur cap a Salamina.",
"El rei de Troia Laomedont.",
"Estrimo, la primera esposa del seu pare.",
"El seu germà petit Príam.",
"Com a pagament pels serveis prestats en la construcció i monumentalització de la inexpugnable ciutat de Troia.",
"No.",
"Es venjaren.",
"A un oracle.",
"Que oferís en sacrifici la seva pròpia filla Hesíone al monstre de Posidó.",
"Amb els herois Hèracles, Telamó i Oïcles.",
"Van pactar uns cavalls divins del rei a canvi de salvar la seva filla.",
"Sí.",
"Al rei Laomedont i tots els seus fills (excepte el més petit, Príam).",
"Perquè el monarca va negar de nou la recompensa promesa.",
"Que el seu fill va marxés en busca de glòria a lluitar contra el seu germà Príam i els seus nebots Hèctor i Paris a la guerra de Troia."
]
}
|
vilaweb
|
La llum al final del túnel per tirar endavant amb l'acord del Brexit pactat per Theresa May amb la UE s'allunya. Després de prop d'un mes i mig de negociacions entre els laboristes i el govern conservador, Jeremy Corbyn ha anunciat avui en una carta dirigida a May que les converses per desencallar el Brexit han arribat ‘tan lluny com ha estat possible'. El trencament de les negociacions per assolir un consens complica la necessària ratificació de l'Acord de Retirada al parlament britànic perquè el Regne Unit abandoni la UE de forma ordenada abans del 31 d'octubre, la data en què acaba l'actual pròrroga concedida pels 27 al Regne Unit perquè abandoni el club. Les converses entre els dos partits van ser acordades fa sis setmanes per May i Corbyn arran del tercer intent fallit de la primera ministra per aconseguir la llum verda de Westminster a l'acord i la incapacitat de la cambra per articular una majoria al voltant d'alguna alternativa. Avui Corbyn ha admès, però, que aquestes no anirien més lluny. ‘Hem estat incapaços de reconciliar les importants diferències entre nosaltres', ha assegurat el líder de l'oposició en la missiva. Amb tot, ha reconegut que les converses han estat constructives i que hi ha alguns àmbits en els quals han acostat posicions. El missatge del laborista, que en el text criticat la ‘creixent debilitat i inestabilitat' del govern de May, arriba l'endemà que la primera ministra es comprometés a fixar el calendari per triar el seu successor al capdavant del partit conservador després la pròxima votació sobre el Brexit prevista a la Cambra dels Comuns el 3 de juny. Segons Corbyn, el fet que hi hagi moviments al partit conservador fa que no pugui ‘confiar' que qualsevol acord amb May sigui després acceptat i dut a terme pels nous líders. Si d'aquí a la primera setmana de juny no hi ha un gir en la política britànica, Corbyn ja ha avançat en la carta que els laboristes votaran en contra la llei que aplana el camí per l'acord del Brexit pactat per May amb la UE. Amb tot, s'ha mostrat disposat a estudiar ‘qualsevol proposta' que el govern li faci arribar amb l'objectiu de sortir de l'impàs del Brexit que viu el Regne Unit. Si la primera ministra torna a patir un revés llavors, fonts citades per la BBC apunten a un possible anunci de dimissió immediatament després de la votació del 3 de juny. Eleccions europees Enmig de l'embolic del Brexit que es viu a Londres, els britànics -encara ciutadans de la UE- acudiran a les urnes el pròxim dijous 23 de maig per votar els seus representants a l'eurocambra. Les eleccions europees, que May volia evitar, serviran a conservadors i laboristes com una prova per avaluar les seves forces després d'any i mig de negociacions i dimissions al voltant de la sortida del Regne Unit, que inicialment havia de tenir lloc el 29 de març del 2019. Davant la possibilitat que els britànics acabin abandonant la UE en els pròxims sis mesos, l'Eurocambra es reconfigurarà l'endemà que els eurodiputats del Regne Unit deixin els seus escons, passant el nou parlament de 751 a 705 membres electes.
|
[
"Hi ha cada cop més possibilitats d’un pacte entre Theresa May i la UE relacionat amb el Brexit?",
"Quant de temps han estat intentant pactar els diferents governs?",
"Què ha comunicat Jeremy Corbyn?",
"Quin fet provoca la falta de consens?",
"Quina és la data límit?",
"Theresa May havia provat fins a tres vegades obtenir aprovació per part de Westminster?",
"Com ha argumentat la falta de consens Corbyn?",
"Creu que hi ha hagut bon diàleg, malgrat tot?",
"Quins elements assenyala negativament del govern de Theresa May?",
"Creu Corbyn que els pactes de May puguin fer-los realitat els seus successors?",
"De què ha advertit Corbyn al seu comunicat?",
"Té intencions d’examinar possibles acords que arribin per part del govern?",
"Quan tindran lloc les eleccions de l’eurocambra?",
"May té bona predisposició vers les eleccions europees?",
"De quina manera es modificarà l’Eurocambra un cop els eurodiputats del Regne Unit abandonin els seus escons?"
] |
{
"answer_end": [
111,
204,
354,
546,
665,
861,
1092,
1270,
1380,
1784,
2011,
2105,
2557,
2603,
3078
],
"answer_start": [
0,
113,
206,
356,
493,
754,
956,
1146,
1303,
1611,
1786,
2013,
2419,
2559,
2835
],
"input_text": [
"No.",
"Prop d'un mes i mig.",
"Que les converses per desencallar el Brexit han arribat tan lluny com ha estat possible.",
"El trencament de les negociacions.",
"El 31 d'octubre.",
"Sí.",
"Ha dit que han estat incapaços de reconciliar les importants diferències entre ells.",
"Sí.",
"La creixent debilitat i inestabilitat.",
"No.",
"Que si d'aquí a la primera setmana de juny no hi ha un gir en la política britànica, els laboristes votaran en contra la llei que aplana el camí per l'acord del Brexit pactat per May amb la UE.",
"Sí.",
"El dijous 23 de maig.",
"No.",
"El nou parlament passarà de 751 a 705 membres electes."
]
}
|
mitologia
|
Capis (en grec antic Κάπυς) va ser, en la mitologia grega un rei de Troia, fill d'Assàrac. Es casà amb Temiste que li donà dos fills, Ilos i Anquises. Aquest esdevindria l'últim rei de Dardània i seria pare d'Eneas.
Les llegendes posteriors parlen d'un company d'Eneas també anomenat Capis, que va fundar la ciutat de Càpua, a la Campània. Però en altres versions s'explicava que Càpua havia estat fundada per un fill d'Eneas, Romus, i que li va donar el nom com a homenatge al seu besavi Capis.
De vegades Capis, company d'Eneas, és considerat fundador de la ciutat de Cafies, a l'Arcàdia.
Les tradicions també diuen que Càpua no va ser fundada per un troià, sinó per un samnita homònim. Podria ser que el nom de Càpua fos un derivat d'una paraula etrusca que designava el falcó, i en general, tots aquells que tenen "el dit gros del peu girat cap endins".
Viccionari
|
[
"Qui va ser Capis?",
"Com s’escriu en grec antic?",
"Amb qui es va unir en matrimoni?",
"Van tenir descendència?",
"Quin paper va tenir Anquises?",
"A quin altre personatge se’l coneixia també amb el nom de Capis?",
"De què va ser autor?",
"En versions alternatives, qui havia creat Càpua?",
"A qui homenatjava amb aquest nom?",
"De quin altre territori es creu que és creador Capis, company d’Eneas?",
"Va ser un ciutadà de Troia qui va fundar Càpua segons el folklore?",
"Qui ho va fer, doncs?",
"D’on es creu que pot provenir el nom de Càpua?",
"Quin significat relacionat amb un animal té?",
"I quin altre significat?"
] |
{
"answer_end": [
73,
27,
110,
149,
214,
289,
338,
432,
494,
589,
658,
687,
756,
779,
856
],
"answer_start": [
0,
0,
91,
91,
141,
216,
284,
345,
427,
496,
591,
591,
689,
727,
781
],
"input_text": [
"Un rei de Troia.",
"Κάπυς.",
"Amb Temiste.",
"Sí.",
"Esdevindria l'últim rei de Dardània i seria pare d'Eneas.",
"Un company d'Eneas.",
"Va fundar la ciutat de Càpua, a la Campània.",
"Un fill d'Eneas, Romus.",
"Al seu besavi Capis.",
"De la ciutat de Cafies, a l'Arcàdia.",
"No.",
"Un samnita homònim.",
"D'una paraula etrusca.",
"Designava el falcó.",
"Tots aquells que tenen el dit gros del peu girat cap endins."
]
}
|
books
|
De segur que, a l'escollir la carrera d'enginyer agrònom, tingué en compte, més que la carrera en si, la relació d'aquesta amb la naturalesa, de la qual estava veritablement enamorat. Ja sos somnis de noi eren grans explotacions agrícoles, i el seduïa la idea de l'enginyer bosquerol, instal·lat al ras o sota una tenda de campanya, en contacte dia i nit amb la naturalesa.
Finida sa carrera, dedicà llargues temporades a viatjar per l'estranger, visitant les mellors escoles d'agricultura de França i Anglatera, en algunes de les quals ingressà com alumne, seguint-hi cursos especials.
Per aquells temps s'eixamplaren els horitzons de sa imaginació calenta amb noves preocupacions. Impressionat pel gran desnivell intel·lectual i social entre Espanya i els demés països d'Europa, tractà d'inquirir-ne les causes, dedicant-se amb tal motiu a una sèrie d'estudis comparatius d'història i de sociologia, venint en coneixement d'una munió de coses que en nostres escoles oficials no se ensenyen i d'altres que s'ensenyen falsificades. D'aquests estudis, entre altres moltes conseqüències, ne tragué principalment un sentiment d'admiració i un entusiasme gran per la Catalunya històrica, una aversió profunda per l'hegemonia de Castella i un odi salvatge contra els vividors i polítics d'ofici.
Quan visità la Anglaterra, trobà la qüestió irlandesa en un de sos períodes de major agitació. El gran Parnell, amb son talent i el poder de sa paraula, alçava el cor d'aquell poble oprimit, demanant la reforma de la llei electoral i l'abolició de l'Església oficial anglicana, aventatges que no logrà sinó més tard.
El geni d'en Ramon era a posta per a entusiasmar-se amb la causa d'aquell poble (ja de si simpàtica a tota la joventut europea), majorment impressionat per certes ressemblances que observava entre Irlanda i Catalunya. Féu causa comuna amb el poble, resultant aquell període de sa vida una mica tenebrós, embolicat en conxorxes i conspiracions fenianes. En les bullangues que s'armaren en 1865, amb motiu de la supressió del Habeas Corpus, barrejat entre els estudiants de Dublin, anava a capgirells amb la policia. Arrestat, passà un mes de calvari, confós entre una turbamulta d'aventurers italians i francesos, fins que per fi fou expulsat del territori anglès.
Sembla que aquest final de la seva calaverada li fou molt desagradable, contribuint en gran manera a fer-li pendre la resolució de retirar-se a sa pàtria, deixant-se d'aventures perilloses per causes agenes i complexes, majorment concebint-ne de pròpies i ben definides: tant l'impressionà la idea de perdre's miserablement entre gent desconeguda, i fins, per molts conceptes, poc recomanable.
|
[
"Quin criteri tenia per haver-se decidit per enginyeria agrònoma?",
"Era una atracció que tenia des de jove?",
"Com s’imaginava treballant idealment?",
"Què va fer un cop es va graduar?",
"Quins temes va estudiar de forma comparativa?",
"Quines coses va aprendre?",
"Quines sensacions li van provocar aprofundir en aquests temes?",
"Amb quina situació es va topar a Anglaterra?",
"Quin paper tenia Parnell?",
"Va sentir inspiració per aquella població?",
"Per què?",
"Va participar amb ells lluitant per la mateixa causa?",
"Va ser arrestat en algun moment?",
"Marxà per voluntat pròpia d’Anglaterra?",
"Què va concloure un cop va decidir tornar a la seva terra natal?"
] |
{
"answer_end": [
140,
238,
372,
585,
900,
1030,
1289,
1384,
1567,
1687,
1824,
1855,
2156,
2270,
2541
],
"answer_start": [
0,
184,
242,
374,
814,
902,
1086,
1291,
1386,
1608,
1737,
1826,
2123,
2221,
2272
],
"input_text": [
"La relació de la carrera amb la naturalesa.",
"Sí.",
"Instal·lat al ras o sota una tenda de campanya, en contacte dia i nit amb la naturalesa.",
"Dedicà llargues temporades a viatjar per l'estranger, visitant les mellors escoles d'agricultura de França i Anglatera, en algunes de les quals ingressà com alumne, seguint-hi cursos especials.",
"Sobre història i sociologia.",
"Una munió de coses que en nostres escoles oficials no se ensenyen i d'altres que s'ensenyen falsificades.",
"Principalment un sentiment d'admiració i un entusiasme gran per la Catalunya històrica, una aversió profunda per l'hegemonia de Castella i un odi salvatge contra els vividors i polítics d'ofici.",
"Amb la qüestió irlandesa en un de sos períodes de major agitació.",
"Demanava la reforma de la llei electoral i l'abolició de l'Església oficial anglicana.",
"Sí.",
"Hi va observar certes ressemblances entre Irlanda i Catalunya.",
"Sí.",
"Sí.",
"No.",
"Es va deixar d'aventures perilloses per causes agenes i complexes, majorment concebint-ne de pròpies i ben definides."
]
}
|
bios
|
Jéanne Marquès Mayol (Sóller, ca. 1914 - juliol de 2006) fou una empresària republicana mallorquina.
Filla de Bernat Marquès, empresari solleric que feu fortuna a l'Amèrica del Sud i president d'Esquerra Republicana Balear, i de Catalina Mayol, germana de Maria Mayol i ambdues fundadores del Foment de Cultura de la Dona, fet que, com Jéanne mateixa va reconèixer, la influí profundament, tant en l'àmbit personal com formatiu. Així doncs, es va criar en un ambient culte, d'idees progressistes i també catòlic; de fet, ella deia sentir-se cristiana, però afegia que no creia en els capellans, ja que «els havia vist com actuaven durant la guerra».
El mes de setembre de 1936, al cap de pocs mesos d'esclatar la revolta militar, fou detinguda juntament amb el seu pare, la seva mare i els quatre germans, acusats per expressar idees contràries al moviment, tenir una ràdio i suposar que els seus llençols saludaven el vol dels avions republicans. Rere l'acusació, emperò, hi havia el càstig feixista a la deserció de classe i l'interès en els béns de la família, a la qual ho confiscaren tot. El seu pare morí afusellat el 1937. Ella, la seva mare i la seva germana foren empresonades a la presó de dones de Palma. Jéanne primer fou condemnada a mort i després a cadena perpètua. A la presó va conviure amb Aurora Picornell, de la qual recordà l'alegria i el sentit de l'humor, i amb Matilde Landa, mítica resistent comunista. Finalment la pena li fou rebaixada a quatre anys. Temps més tard, en una festa popular es negaria a saludar i a donar la mà a un dels militars que havia dictat les sentències contra ella i la seva família.
El 1942 es va casar amb Manuel Mora Esteve, metge antifranquista, militant d'Esquerra Republicana Balear en els seus anys de joventut, dirigent del PSP, de la Junta Democràtica i exsenador del PSOE. El 1948 s'exiliaren a Mèxic, on ella va comprar i dirigir un ranxo. El 1954 tornaren a Mallorca. El 1968 se separarien i ella emprengué negocis propis relacionats amb el turisme.
El 2003, quan s'inaugura el Bosc de la Memòria Històrica en record dels republicans assassinats, s'hi posà una placa amb el nom del seu pare. Ella hi assistí orgullosa i, lúcida, es confessà socialista.
|
[
"Qui va ser Jéanne Marquès Mayol?",
"Qui va ser el seu pare?",
"De què són creadores Maria i Catalina Mayol?",
"Això va marcar la vida de Jéanne d’alguna manera?",
"Professava alguna religió?",
"Amb quin matís?",
"Per què va ser arrestada el 1936 amb la seva família?",
"De quina manera van penalitzar-los?",
"Com va perdre la vida el seu progenitor?",
"On van acabar ella, la seva mare i la seva germana?",
"Amb quines dones va passar el seu temps al centre penitenciari?",
"Quin gest no va accedir a fer en una festa del poble?",
"Qui va ser el seu marit?",
"A què es va dedicar ella un cop ja distanciada del seu marit?",
"A quin acte va anar Jéanne Marquès el 2003?"
] |
{
"answer_end": [
99,
222,
321,
427,
511,
648,
946,
1092,
1128,
1214,
1426,
1632,
1831,
2010,
2213
],
"answer_start": [
0,
101,
229,
270,
441,
441,
650,
973,
1094,
1130,
1281,
1494,
1634,
1930,
2012
],
"input_text": [
"Una empresària republicana mallorquina.",
"Bernat Marquès, empresari solleric que feu fortuna a l'Amèrica del Sud i president d'Esquerra Republicana Balear.",
"Del Foment de Cultura de la Dona.",
"Sí.",
"Sí.",
"No creia en els capellans, ja que els havia vist com actuaven durant la guerra.",
"Per expressar idees contràries al moviment, tenir una ràdio i suposar que els seus llençols saludaven el vol dels avions republicans.",
"Mitjançant la deserció de classe i l'interès en els béns de la família, a la qual ho confiscaren tot.",
"Afusellat.",
"Empresonades a la presó de dones de Palma.",
"Amb Aurora Picornell i amb Matilde Landa, mítica resistent comunista.",
"Saludar i donar la mà a un dels militars que havia dictat les sentències contra ella i la seva família.",
"Manuel Mora Esteve, metge antifranquista, militant d'Esquerra Republicana Balear en els seus anys de joventut, dirigent del PSP, de la Junta Democràtica i exsenador del PSOE.",
"Emprengué negocis propis relacionats amb el turisme.",
"A la inauguració del Bosc de la Memòria Històrica en record dels republicans assassinats, on s'hi posà una placa amb el nom del seu pare."
]
}
|
vilaweb
|
El president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, ha obert una nova de ronda de contactes amb partits polítics per mirar d'aconseguir la seva investidura. Per això, s'ha reunit en un hotel de València amb els dirigents de Compromís Mónica Oltra, vice-presidenta del Consell, i Joan Baldoví, diputat al congrés espanyol, qui ha demanat a l'executiu espanyol en funcions que abans de vuit mesos faci una proposta en ferm per a reformar el sistema de finançament. A la reunió també hi ha el president de la Generalitat Valenciana i secretari general del PSPV-PSOE, Ximo Puig i el secretari d'Organització del PSOE i ministre de Foment espanyol en funcions, José Luis Ábalos. Els representants de Compromís han dit que farien ‘esforços' per a passar de l'abstenció al vot favorable i que aquesta setmana els farien arribar un document escrit per fixar els compromisos que s'han tractat a la reunió. ‘Demanem un esforç d'aproximació perquè ens vam quedar molt a prop a la primera investidura. Continuarem treballant i aportant la nostra experiència i ganes perquè es millore la vida de la gent, perquè necessitem un govern. Crec que l'acord està molt a prop i cal posar-lo per escrit', ha dit Oltra a la sortida. Per la seva banda, Ábalos ha declarat: ‘Estem d'acord a reconèixer els problemes i com solucionar-los, però falta completar-ho.' Reforma del finançament, el primer any Avui mateix, Ábalos ha dit que el govern espanyol tenia el compromís de reformar el finançament autonòmic el primer any de la legislatura si el PSOE governava. ‘Tenim el compromís d'escometre, el primer any de la legislatura, una reforma del finançament i posar una proposta sobre la taula per part del govern espanyol, cosa que no havia estat possible enguany per raons òbvies de majories.'
|
[
"Qui és Pedro Sánchez?",
"Quin procediment ha dut a terme amb l'objectiu de sortir president?",
"On ha tingut lloc la trobada?",
"Amb qui ha parlat?",
"Ximo Puig hi ha assistit?",
"Qui és José Luis Ábalos?",
"Els de Compromís tenen intenció de votar a favor?",
"Com ho formalitzaran?",
"Quin argument han donat?",
"En quins aspectes comenten que se centraran?",
"Oltra considera que és molt possible que hi hagi un pacte?",
"Quin detall comenta Ábalos que falta?",
"Quina intenció va compartir Ábalos que tenia el govern?",
"Havia passat abans?",
"Per quins motius?"
] |
{
"answer_end": [
59,
164,
211,
329,
582,
681,
788,
904,
997,
1128,
1217,
1345,
1545,
1747,
1776
],
"answer_start": [
0,
46,
176,
176,
472,
585,
683,
683,
907,
999,
1130,
1238,
1400,
1548,
1707
],
"input_text": [
"El president del govern espanyol en funcions.",
"Ha obert una nova de ronda de contactes amb partits polítics.",
"En un hotel de València.",
"Amb els dirigents de Compromís Mónica Oltra, vice-presidenta del Consell, i Joan Baldoví, diputat al congrés espanyol.",
"Sí.",
"El secretari d'Organització del PSOE i ministre de Foment espanyol en funcions.",
"Sí.",
"Fent arribar un document escrit per fixar els compromisos que s'han tractat a la reunió.",
"Que es van quedar molt a prop a la primera investidura.",
"Continuaran treballant i aportant la seva experiència i ganes perquè es millore la vida de la gent, perquè necessiten un govern.",
"Sí.",
"Completar l'acord.",
"Reformar el finançament autonòmic el primer any de la legislatura si el PSOE governava.",
"No.",
"Per raons òbvies de majories."
]
}
|
mitologia
|
Humphrey William Bouverie Carpenter (Oxford, 29 d'abril de 1946 – 4 de gener de 2005) va ser un biògraf, escriptor i locutor de ràdio anglès.
Carpenter va néixer, viure i morir pràcticament tota la seva vida a Oxford. El seu pare era Harry Carpenter, bisbe d'Oxford. La seva mare era Urith Monica Trevelyan, la qual havia estat educada segons el mètode Fröbel. De petit, va viure a les dependències del guardià al Keble College, on el seu pare era guardià (Warden) fins que va ser nomenat bisbe. Va estudiar a la Dragon School d'Oxford i, posteriorment, al Marlborough College. Més tard va ser lector d'anglès al Keble.
Entre les seves biografies més destacades destaquen J. R. R. Tolkien: A Biography (1977; a més d'editar The Letters of J. R. R. Tolkien), The Inklings: CS Lewis, JRR Tolkien, Charles Williams and their Friends (1978; guanyadora del premi Somerset Maugham el 1978), W. H. Auden (1981), Ezra Pound (1988; guanyadora del Duff Cooper Memorial Prize), Evelyn Waugh (1989), Benjamin Britten (1992), Robert Runcie (1997), Dennis Potter i Spike Milligan (2004). El seu darrer llibre, The Seven Lives of John Murray (2008) sobre John Murray i la famosa editorail d'Albemarle Street, va ser publicada de manera pòstuma.
Locutor reconegut, va començar la seva carrera a BBC Radio Oxford com a presentador i productor, a més de conèixer allí la que seria la seva muller, Mari Prichard (el pare de la qual era Caradog Prichard, el poeta i novel·lista gal·lès); es van casar el 1973.
|
[
"Qui fou Humphrey William Bouverie Carpenter?",
"On va residir?",
"Qui va ser el seu pare?",
"I la seva mare?",
"Quina educació va rebre?",
"On va criar-se?",
"Quina era la feina del seu pare en aquella època?",
"On va cursar els seus estudis Carpenter?",
"A què es va dedicar més endavant?",
"Quin tipus d’obres va escriure?",
"Entre els autors sobre els quals va escriure es troba J. R. R. Tolkien?",
"I CS Lewis?",
"Quina obra va rebre el premi Duff Cooper Memorial Prize?",
"Per quina altra tasca va destacar Carpenter?",
"Amb qui es va unir en matrimoni el 1973?"
] |
{
"answer_end": [
140,
216,
265,
306,
359,
427,
494,
576,
618,
671,
701,
780,
965,
1325,
1488
],
"answer_start": [
0,
142,
218,
267,
284,
361,
371,
496,
578,
620,
620,
758,
885,
1230,
1350
],
"input_text": [
"Un biògraf, escriptor i locutor de ràdio anglès.",
"A Oxford.",
"Harry Carpenter, bisbe d'Oxford.",
"Urith Monica Trevelyan.",
"Havia estat educada segons el mètode Fröbel.",
"A les dependències del guardià al Keble College.",
"Era guardià (Warden) fins que va ser nomenat bisbe.",
"A la Dragon School d'Oxford i, posteriorment, al Marlborough College.",
"Va ser lector d'anglès al Keble.",
"Biografies.",
"Sí.",
"Sí.",
"W. H. Auden.",
"Va ser un locutor reconegut.",
"Amb Mari Prichard."
]
}
|
books
|
-Sí, i per això tracto de regular-lo i fixar son resultat.
-Està bé, però el treball és imposat a l'home com un precepte diví, in sudore vultus tui vesceris pane, i podem considerar-lo baix dos conceptes: com un càstig, perquè violenta la naturalesa i ens subjecta a la destrucció del cos i a la mort, i com un benefici, ja que ell és el preu de nostra redempció en lo espiritual i ens proporciona recursos per a atendre a nostra subsistència i fins a nostre benestar en lo material. Sentades aquestes premises, formulem el silogisme…
-Ja veurà, senyor oncle- féu en Ramon somrient: -veig que vostè es recorda massa de sos companys d'aula i sempre treu al sol sa sotana d'escolàstic, que fa molt temps que ha passat de moda. Deixi's de silogismes i solecismes, d'arguments i d'argúcies, que prou sap que jo no puc pas seguir-lo per aquest camí. Jo no estic pas avesat a amidar-les, aquestes coses, amb el compàs de la dialèctica. Jo sols sé que regular no és pas destruir i que, si Déu condemnà l'home a treballar, li donà el bou i l'ase perquè l'ajudessin, i que, per a complir bé el precepte del treball, no és pas precís que suem sempre a raig fet ni que anem de continu traient el fetge per la boca. El treball de la intel·ligència és tan treball, per aquells efectes, com el de la força, i jo sols pretenc que el bou tiri l'arada, i l'home empunyi la rella.
-Si no és més que això, no cal que t'escarrassis, perquè és lo que ha succeït sempre. Mes ja entenc el símil: vols la força bruta per a la bèstia, o sigui per a la naturalesa, i el treball intel·lectual per a l'home. Ara que t'has sortit tan bé de la primera proposició, anem a la segona, Si el treball és no sols el medi de dignificació de l'home sinó també de guanyar-se el pa o atendre sa subsistència, i tu logres, com dius, que el treball de deu el faci un de sol, pregunto jo: què faran els altres nou?
-Se miraran com l'altre treballa- respongué, rient, en Ramon, com no donant importància a l'objecció.
-Està bé- digué son oncle, impertorbable, buscant la revenja de la ironia de son interlocutor, -i en aquest cas també es deuran mirar com menja, a menos que aquest vingui obligat a mantenir-los o que tu, amb tes deduccions, hagis trobat la manera de fer que basti a l'home menjar un dia cada deu. Per més que t'asseguro que aquí toquem ja les conseqüències del sistema, amb els pobres que truquen a la porta i són treballadors vagatius, teixidors de la Pobla uns, faixaires d'Olot altres o bé corders de Camprodon, gent tota que s'hauran cansat de mirar, amb les mans a la butxaca, com un sol fa la feina de deu.
|
[
"Què mira de fer en Ramon?",
"Amb quina frase en llatí defineix el seu oncle el fet de treballar?",
"Quins dos conceptes utilitza per descriure’l?",
"Com argumenta la part negativa?",
"I la positiva?",
"Què diu en Ramon que té molt present el seu oncle?",
"Li agrada la manera com s'expressa?",
"Quina ajuda diu en Ramon que Déu va oferir a l’home per poder dur a terme la seva feina?",
"Considera que en tot moment s’ha de patir amb la feina?",
"Quin altre factor considera que també cal exercitar?",
"Quina conclusió n’extreu l’oncle?",
"Quina qüestió planteja a continuació a en Ramon?",
"De quina manera contesta en Ramon?",
"Què afegeix amb ironia el seu oncle?",
"Com argumenta que a la seva zona noten els efectes del sistema?"
] |
{
"answer_end": [
58,
161,
319,
300,
482,
682,
843,
1056,
1202,
1291,
1578,
1871,
1932,
2269,
2585
],
"answer_start": [
1,
74,
165,
205,
304,
536,
725,
979,
1065,
1204,
1449,
1652,
1873,
2016,
2271
],
"input_text": [
"Regular-lo i fixar son resultat.",
"In sudore vultus tui vesceris pane.",
"Càstig i benefici.",
"Dient que violenta la naturalesa i ens subjecta a la destrucció del cos i a la mort.",
"Dient que el treball és el preu de nostra redempció en lo espiritual i ens proporciona recursos per a atendre a nostra subsistència i fins a nostre benestar en lo material.",
"Recorda massa els seus companys d'aula i treu al sol la seva sotana d'escolàstic.",
"No.",
"El bou i l'ase.",
"No.",
"La intel·ligència.",
"Que en Ramon vol la força bruta per a la bèstia, o sigui per a la naturalesa, i el treball intel·lectual per a l'home.",
"Que si el treball és no sols el medi de dignificació de l'home sinó també de guanyar-se el pa o atendre sa subsistència, i ell logra, com diu, que el treball de deu el faci un de sol: què faran els altres nou?",
"Dient que se miraran com l'altre treballa.",
"Que en aquest cas també es deuran mirar com menja, a menos que aquest vingui obligat a mantenir-los o que ell, amb les seves deduccions, hagi trobat la manera de fer que basti a l'home menjar un dia cada deu.",
"Amb els pobres que truquen a la porta i són treballadors vagatius, teixidors de la Pobla uns, faixaires d'Olot altres o bé corders de Camprodon, gent tota que s'hauran cansat de mirar, amb les mans a la butxaca, com un sol fa la feina de deu."
]
}
|
books
|
I quan finí de besar els peus, estengué un pavelló i aparià aigua calda per rentar els peus i els vestí tots amb dalmàtiques blanques com per l'eucarística solemnitat, i pel Sagrament de Candor convenia. I a la nit celebraren la Cena i encara l'ofici de la Passió de Crist l'endemà, amb molta devoció. Com foren finits tots aquests oficis, l'endemà, ço és el dissabte sant, el sant baró digué als monjos: -Cuitau, mos amics, de muntar a la nau i partiu d'hora, que us cal ésser, en aquesta vespra de Pasqua, allà mateix on fóreu antany, i us hi cal romandre fins a hora de sexta i no pus, i fer-hi tot allò que a fer haveu fins a la dita hora. I després tornau a embarcar-vos i navegau vers aquella altra illa, ço és, el paradís de les aus blanques, on fóreu, ara farà un any, lo dia sant de Pasqua. I allà us hi estareu fins a l'octava de Pentecostès. Portau-vos d'aquí tot ço que us serà mester per menjar i per beure, i jo tornaré a vosaltres l'altra dominica i us portaré vitualles a bastament: ara portau-vos-en per vuit dies.- Així ho feren els monjos, i el sant baró se partí d'ells. I després tornà com els ho havia promès, i carregà una petita nau de pa i d'aigua i de carn salada i d'altres coses bones. I Sant Brandan li donà la seua benedicció. I tots entraren a la nau i feren vela vers aquella illa, que els havia dit el bon home. Quan hi foren prop, encara veieren la olla que hi havien deixada l'altre any, quan fugiren per la sobtada paor del gran peix. I aquesta vegada, confiadament, l'abad i sos monjos baixaren de la nau, cantant l'himne dels tres fadrins Ananias, Azarias i Misael, ço és, aquell salm que diu: Cuncta ei benedicite (Totes les coses beneïu-lo).
Havent finat de cantar aquest salm, Sant Brandan digué a sos monjos: -A pensar haveu que Déu ha feta humana aquesta bèstia monstruosa sota els vostres peus, que ella no us farà cap mal.- Escamparen-se els monjos per aquella selva viva, d'ací i d'allà, per l'oració; i així escampats estigueren fins a hora de matines, i després s'aplegaren tots i cantaren matines i encara prima. Després un prevere cantà una missa que durà fins a hora de terça. Entrà el sant abad en la nau i cantà la seua missa i beneí l'anyell i donà la benedicció a tots sos monjos i a la fi digué: -Ara abandonem-nos a l'arbitri de la nau, car Déu la governa.- Ja s'acostava la illa i colombrava's el port on havien d'arribar. Veieren la fontana i l'arbre dels aucells blancs, i tots ells cantaven a una veu, dient: Salus Deo nostro sedenti super thronum (Salut al nostre Déu qui sobre el tron s'assenta).
|
[
"Com era la roba que es van posar?",
"Quin acte va tenir lloc de nit?",
"Qui va fer un discurs l’endemà?",
"Els aconsella no pujar al vaixell?",
"Fins a quin moment han de quedar-se en la vespra de Pasqua?",
"Cap on han de dirigir-se a continuació?",
"Quant de temps han de romandre allà?",
"Quins materials va donar el sant baró als monjos?",
"Quin objecte van veure quan s’anaven apropant a l’illa?",
"De quina manera van sortir del vaixell?",
"Quina reflexió va fer Sant Brandan?",
"Un cop van vagar per la selva, què van fer quan es van reunir tots?",
"Quin càntic va entonar un prevere?",
"Quines paraules va pronunciar el sant abad un cop van pujar de nou a la nau?",
"Quina melodia van cantar els religiosos durant el recorregut?"
] |
{
"answer_end": [
166,
233,
404,
459,
587,
748,
851,
1212,
1421,
1602,
1867,
2061,
2127,
2313,
2509
],
"answer_start": [
0,
206,
340,
406,
446,
646,
802,
1061,
1345,
1489,
1719,
1951,
2071,
2129,
2382
],
"input_text": [
"Els vestí tots amb dalmàtiques blanques.",
"Celebraren la Cena.",
"El sant baró.",
"No.",
"Fins a hora de sexta.",
"Cap a l'altra illa, el paradís de les aus blanques.",
"Fins a l'octava de Pentecostès.",
"Carregà una petita nau de pa i d'aigua i de carn salada i d'altres coses bones.",
"La olla que hi havien deixada l'altre any.",
"Confiadament, cantant l'himne dels tres fadrins Ananias, Azarias i Misael.",
"Va dir que a pensar haveu que Déu ha feta humana aquesta bèstia monstruosa sota els seus peus, que ella no els farà cap mal.",
"Cantaren matines i encara prima.",
"Una missa.",
"Ara abandonem-nos a l'arbitri de la nau, car Déu la governa.",
"Van cantar a una veu, dient: Salus Deo nostro sedenti super thronum."
]
}
|
books
|
La seva mare sentí els plors. En trobar la porta tancada, s'esverà molt. Paulina, més esverada encara, saltà del llit, amagà la carta com va saber, obrí la porta, i digué a la seva mare, per excusa, que li havia agafat un dolor terrible, i assenyalà l'indret de sota el cor. La seva mare li dugué aiguanaf, que li va venir de primera per als nervis; i, ja reposada i una mica refeta, tornà a la seva habitació, llegí de nou la carta, la rellegí quatre, cinc, sis vegades, i es lliurà a les més dolces fantasies.
Si no sabeu què és l'amor, i si no sabeu què és una donzella de dinou anys, és inútil que m'escarrassi ponderant i ponderant, perquè allò de Paulina anava més enllà de tots els límits; però el veritablement esglaiador era que Paulina no tenia cap amistat per a confiar la seva situació volcànica. Això, encara que sembli impossible en una noia com ella, desgraciadament era veritat: Paulina no tenia amigues, i allò que la devorava s'hauria de dir, no es podia aguantar dins, perquè si no, una mort fulminant l'hauria calcigada per a sempre.
El dia de la carta se'l va passar com Déu va voler. En ficar-se al llit no podia dormir de cap manera; però després de donar-li el cervell voltes i voltes, arrencà un son profund.
L'endemà, com sempre, va anar a missa a Santa Marta. El seu novi l'esperava; i ella, tirant el barret al foc (com es diu vulgarment), creient-se l'heroïna de El Collar de Perlas o El Talismán del Pirata, i desafiant la societat sense cor féu una veritable bogeria; la bogeria consistí a tolerar que el doctor dels bigotis l'acompanyés una estoneta pel carrer del Sant Crist, després pel carrer de la Tapineria, i varen anar a treure el nas, finalment, a la Plaça de l'Angel. Tot allò, que durà uns dotze minuts, semblà a la Paulina la suprema emancipació; i el que es digueren els dos enamorats no està bé que ho reprodueixi. La noia arribà a casa. La seva mare era al menjadoret amb la xicra de xocolata a punt d'estrenar. Paulina li saltà al coll com una boja, i la besà moltes vegades dient: -Mamà! Mamà!- La pobra dama, que ja no s'havia fiat gaire del mal de ventre anterior, es feia creus de tot allò, i temia per la raó de la seva filla. Paulina decantà la seva expansiva fúria; i, per molt que la seva mare li preguntés i la recomanés, es mantingué en una reserva absoluta, pretextant una alegria o unes ganes de bromejar.
|
[
"Qui va escoltar com plorava la Paulina?",
"Com es va excusar ella?",
"Quin remei li va portar la seva mare?",
"A què es va dedicar després un cop va anar de nou a la seva habitació?",
"Quants anys té la Paulina?",
"Podia compartir amb alguna amistat com se sentia?",
"Com se sentia amb tot el que tenia en el seu interior?",
"Va poder dormir quan va llegir la carta?",
"Com ho va aconseguir finalment?",
"On va assistir l’endemà?",
"L’estava esperant la seva parella?",
"Quin acte poc coherent va fer la Paulina?",
"Quin significat va tenir per ella?",
"Quina activitat estava fent la seva mare quan va tornar a casa?",
"La Paulina va explicar-li per què se sentia tan feliç?"
] |
{
"answer_end": [
117,
273,
305,
510,
586,
807,
1052,
1155,
1232,
1285,
1309,
1707,
1788,
1956,
2363
],
"answer_start": [
0,
165,
275,
384,
541,
738,
923,
1054,
1162,
1234,
1287,
1472,
1709,
1860,
2223
],
"input_text": [
"La seva mare.",
"Dient que li havia agafat un dolor terrible, i assenyalà l'indret de sota el cor.",
"Aiguanaf.",
"Llegí de nou la carta, la rellegí quatre, cinc, sis vegades, i es lliurà a les més dolces fantasies.",
"Dinou.",
"No.",
"Allò que la devorava s'hauria de dir, no es podia aguantar dins.",
"No.",
"Després de donar-li el cervell voltes i voltes.",
"Va anar a missa a Santa Marta.",
"Sí.",
"Tolerar que el doctor dels bigotis l'acompanyés una estoneta pel carrer del Sant Crist, després pel carrer de la Tapineria, i varen anar a treure el nas, finalment, a la Plaça de l'Angel.",
"Li semblà la suprema emancipació.",
"Era al menjadoret amb la xicra de xocolata a punt d'estrenar.",
"No."
]
}
|
bios
|
Montserrat Vendrell (Barcelona, 1964) Sòcia d'Alta Life Sciences des del 2016. Alta Life Sciences és un fons de capital risc en el sector de les ciències de la vida. Prèviament ha estat directora de Biocat, el Parc Científic de Barcelona i el BIST (Barcelona Institute of Science and Technology). Va començar la seva carrera com a investigadora tant a Barcelona (CSIC) com als EUA (Roche Institute of Molecular Biology). President del Consell Social de la UPF des del 2018 i vicepresident de la Fundació Pasqual Maragall (des de 2016). Doctorada en biologia per la Universitat de Barcelona l'any 1991, ha tingut un llarg recorregut en el món de les ciències i la biologia.
Montserrat Vendrell va estudiar Biologia a la Universitat de Barcelona l'any 1991. La seva formació va seguir cursant el màster de ciències de la comunicación a la Universitat Pompeu Fabra l'any 1997. Poc després va iniciar el grau d'executiu en Direcció General a través de la IESE Bussines School l'any 2007.
Posteriorment, va dur a terme diverses experiències d'investigació a escala internacional. Actualment, és considerada una investigadora amb molta experiència, cosa que l'ha portat a estar al capdavant del Parc Científic de Barcelona, de Biocat i del BIST. La seva experiencia internacional ha estat molt àmplia. Per exemplificar, entre 1992 i 1995 va estar a l'Institut Roche de Biología Molecular a Nova Jersey. Pel que fa a l'àmbit nacional ha estat a l'Institut de Biologia Molecular de Barcelona en diferents períodes, entre 1991 i 1995 el primer i, posteriorment, anys més tard entre 1995 i 1997.
Durant més de 10 anys ha estat al capdavant de diferents projectes de recerca.
Després de la seva experiencia internacional i estudis prèvis se li va atorgar la dirección del Parc Científic de Barcelona, concretament l'any 1997. La direcció del parc va tenir un període de 8 anys, del 1997 al 2005. Posteriorment, va passar a ser directora adjunta, càrrec que va assumir fins a l'any 2007. La direcció del Parc Científic de Barcelona li va aportar coneixements i habilitats en temes de gestió, organització en temes tecnològics i científics.
L'any 2007 va passar a formar part de Biocat fins al 2015. Aquesta organització promou la coordinació entre tecnologia i biomedicina està situada al mateix Parc Científic de Barcelona. Aquesta organització té diferents col·laboradors i està formada per, aproximadament, 512 empreses, 56 parcs científics i 11 instituts de recerca i tencologia. Montserrat Vendrell i els altres col·laboradors intenten promoure una cultura innovadora en el camp de la biomedicina.
Montserrat Vendrell, en diferents entrevistes als mitjans de comunicació, ha deixat molt clar el rol que va desenvolupar a Biocat i quins són els seus punts més forts i, també, els febles.
El 2014 fou nomenada directora del Consell Europeu de Bioregions (CEBRE).
|
[
"Qui és Montserrat Vendrell?",
"I què és Alta Life Sciences?",
"Quines institucions ha presidit Vendrell?",
"On va començar els seus estudis científics professionals?",
"Quins càrrecs ocupa actualment?",
"A quina universitat va presentar la seva tesi doctoral?",
"Quins estudis té?",
"Els seus estudis s'han centrat en l'àmbit espanyol?",
"Com és reconeguda?",
"Què li ha possibilitat això?",
"Quina és la seva experiència internacional?",
"Com és que se li va assignar l'administració del Parc Científic de Barcelona?",
"Durant quants anys hi va treballar?",
"Què va obtenir amb aquesta expèriència?",
"On es va incorporar a partir del 2007?",
"De què es compon el Biocat?",
"I quin objectiu tenen?",
"Què ha volgut fer palès Vendrell?",
"Quin càrrec se li va atorgar el 2014?"
] |
{
"answer_end": [
77,
164,
295,
419,
534,
600,
982,
1073,
1141,
1238,
1395,
1813,
1974,
2126,
2185,
2470,
2589,
2778,
2852
],
"answer_start": [
0,
79,
166,
297,
421,
536,
673,
984,
1075,
1075,
1240,
1665,
1815,
1976,
2128,
2313,
2472,
2591,
2780
],
"input_text": [
"Una Sòcia d'Alta Life Sciences des del 2016.",
"Un fons de capital risc en el sector de les ciències de la vida.",
"El Biocat, el Parc Científic de Barcelona i el BIST (Barcelona Institute of Science and Technology).",
"A Barcelona (CSIC) i als EUA (Roche Institute of Molecular Biology).",
"És presidenta del Consell Social de la UPF des del 2018 i vicepresidenta de la Fundació Pasqual Maragall (des de 2016).",
"A la Universitat de Barcelona.",
"Va estudiar Biologia a la Universitat de Barcelona l'any 1991, va cursar el màster de ciències de la comunicación a la Universitat Pompeu Fabra l'any 1997 i després va iniciar el grau d'executiu en Direcció General a través de la IESE Bussines School l'any 2007.",
"No.",
"Com una investigadora amb molta experiència.",
"Estar al capdavant del Parc Científic de Barcelona, de Biocat i del BIST.",
"Entre 1992 i 1995 va estar a l'Institut Roche de Biología Molecular a Nova Jersey.",
"Per la seva experiencia internacional i estudis prèvis.",
"Un període de 8 anys, del 1997 al 2005 i, posteriorment, va passar a ser directora adjunta, càrrec que va assumir fins a l'any 2007.",
"Coneixements i habilitats en temes de gestió, organització en temes tecnològics i científics.",
"Al Biocat.",
"De diferents col·laboradors i d'aproximadament 512 empreses, 56 parcs científics i 11 instituts de recerca i tecnologia.",
"Promoure una cultura innovadora en el camp de la biomedicina.",
"El rol que va desenvolupar a Biocat i quins són els seus punts més forts i, també, els febles.",
"El de directora del Consell Europeu de Bioregions (CEBRE)."
]
}
|
mitologia
|
La Mesquita d'Úmar es troba al costat del Sant Sepulcre en el Barri Cristià de la Ciutat Vella de Jerusalem. Va ser construïda a l'indret on segons la tradició musulmana va resar el Califa Úmar ibn al-Khattab, després de visitar el Sant Sepulcre.
L'any 638 l'Exèrcit del Primer Califat va arribar a les portes de Jerusalem. Segons la llegenda, el Patriarca de Jerusalem, Sofroni, va oferir la rendició pacífica de la ciutat amb la condició que el rebés el Califa en persona. Quan el Califa Úmar va entrar a Jerusalem, Sofroni el va convidar a resar en el Sant Sepulcre. Úmar va declinar, per evitar que el Sant Sepulcre esdevingués un indret sagrat per als musulmans i pogués ser expropiat als cristians. En canvi va resar fora de l'Església. En honor d'aquest esdeveniment va ser construïda la Mesquita d'Úmar al segle x. L'edifici actual data del segle XIX, i va ser construït pels otomans. El minaret de la mesquita va ser erigit més alt que les cúpules de l'Església del Sant Sepulcre per demostrar qui governava la ciutat. També es anomanar Mesquita d'Úmar equivocadament a la Cúpula de la Roca.
|
[
"On es localitza la Mesquita d'Úmar?",
"Per quin motiu es va edificar en aquest emplaçament?",
"Quin succés tingué lloc el 638?",
"Qui era Sofroni?",
"Què n'explica, d'ell, el mite?",
"On va invitar-lo Sofroni?",
"I per quina raó el Califa Úmar no hi va accedir?",
"On van pregar, aleshores?",
"Com es va homenatjar aquesta circumstància?",
"Es conserva el santuari original?",
"I doncs, qui va bastir el que trobem avui dia?",
"Quan?",
"Per quin motiu hi ha un campanar que sobresurt?",
"Amb quina altra construcció es confon, erròniament, la Mesquita d'Úmar?"
] |
{
"answer_end": [
107,
245,
322,
378,
473,
568,
703,
741,
821,
858,
891,
891,
1026,
1099
],
"answer_start": [
0,
109,
247,
344,
324,
475,
570,
705,
743,
823,
823,
823,
893,
1028
],
"input_text": [
"Al costat del Sant Sepulcre en el Barri Cristià de la Ciutat Vella de Jerusalem.",
"Perquè va ser on, segons la tradició musulmana, va resar el Califa Úmar ibn al-Khattab, després de visitar el Sant Sepulcre.",
"L'Exèrcit del Primer Califat va arribar a les portes de Jerusalem.",
"El Patriarca de Jerusalem.",
"Que va oferir la rendició pacífica de la ciutat amb la condició que el rebés el Califa en persona.",
"A resar en el Sant Sepulcre.",
"Per evitar que el Sant Sepulcre esdevingués un indret sagrat per als musulmans i pogués ser expropiat als cristians.",
"Fora de l'Església.",
"Amb la construcció de la Mesquita d'Úmar al segle x.",
"No.",
"Els otomans.",
"Durant el segle XIX.",
"Per demostrar qui governava la ciutat.",
"Amb la Cúpula de la Roca."
]
}
|
vilaweb
|
El Consell de la República ja té data de naixement. Serà el 30 d'octubre, tres dies després del primer aniversari de la declaració d'independència, a Barcelona, al saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat. ‘El Consell per la República és un dels instruments imprescindibles per a desplegar la República, atès que no hi hauria un equilibri si la legislatura caminés només sobre les institucions de la Generalitat i la mobilització social', ha dit el conseller Toni Comín, una de les peces principals de l'organisme, juntament amb el president Carles Puigdemont. En una reunió d'avui a un hotel de Waterloo, el president Puigdemont i el president Quim Torra han explicat a representants polítics i socials quin era el pla d'aquest organisme. Torra ha dit que s'havia desencallat una de les ‘peces clau' de la legislatura, perquè el Consell de la República seria una ‘via d'acció republicana', i ha explicat que mantindria tots els contactes perquè la CUP, que no ha assistit a la reunió, fos a la presentació de la nova institució la setmana vinent. Per la seva banda, Puigdemont ha dit que s'havia acorat una ‘estratègia conjunta' que els permetia d'arribar a la creació del consell i ha negat que els partits independentistes s'haguessin desviat de l'objectiu. Per part d'ERC, ha assistit a la reunió el president del grup parlamentari, Sergi Sabrià, segons que ha anunciat la portaveu republicana, Marta Vilalta. ‘Hi som, hi hem estat i sempre serem en aquelles taules de negociació i diàleg que ens permetin de compartir estratègies i fer passos per a caminar cap a la materialització de la República', ha dit Vilalta. També hi han assistit l'ANC i Òmnium. En representació de l'ANC, hi ha anat el vice-president, Josep Cruanyes. Òmnium no ha precisat qui hi havia enviat. Aquest matí, el diputat de la CUP Carles Riera ha explicat que, de moment, la CUP es desmarcava del Consell de la República i del Fòrum Cívic Constituent, que és previst que s'aprovi demà: ‘Si aquí no hi ha ruptura, si aquí no hi ha autodeterminació, el Consell per la República a l'exterior és un element simbòlic. Quin recorregut pot tenir, això? En canvi, si tu trenques amb l'estat i comences un procés d'autodeterminació, aleshores sí que poden tenir utilitat accions d'aquesta mena a l'exterior. Però, mentrestant, això és marejar la perdiu. En aquests moments no ens hi podem implicar perquè ens oblidem del tema major.'
|
[
"Què s'estrenarà el dia 30 d'octubre?",
"Què té, d'especial, aquest dia?",
"On se celebrarà?",
"Què ha afirmat, Comín?",
"Quina altra figura important també en forma part?",
"On s'han reunit Puigdemont i Torra?",
"Per a què ha servit la trobada?",
"Quin motiu ha donat, Torra?",
"Què ha assegurat, Torra?",
"I Puigdemont?",
"Qui ha representat el partit d'Esquerra Republicana?",
"Qui ha assenyalat la presència de Sabrià?",
"Què més ha declarat, Vilalta?",
"Quines altres organitzacions hi han comparegut?",
"Amb quins delegats?",
"Què ha exposat Carles Riera?",
"Quines altres declaracions ha fet?"
] |
{
"answer_end": [
72,
146,
207,
472,
562,
658,
741,
892,
1049,
1262,
1352,
1415,
1622,
1660,
1776,
1965,
2405
],
"answer_start": [
0,
52,
52,
209,
449,
564,
564,
743,
896,
1051,
1264,
1264,
1417,
1624,
1662,
1791,
1967
],
"input_text": [
"El Consell de la República.",
"Que és tres dies després del primer aniversari de la declaració d'independència",
"A Barcelona, al saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat.",
"Que el Consell per la República és un dels instruments imprescindibles per a desplegar la República, atès que no hi hauria un equilibri si la legislatura caminés només sobre les institucions de la Generalitat i la mobilització social.",
"El president Carles Puigdemont.",
"A un hotel de Waterloo.",
"Per a explicar a representants polítics i socials quin és el pla d'aquest organisme.",
"Que s'havia desencallat una de les peces clau de la legislatura, perquè el Consell de la República seria una via d'acció republicana.",
"Que mantindria tots els contactes perquè la CUP, que no ha assistit a la reunió, fos a la presentació de la nova institució la setmana vinent.",
"Que s'havia acorat una estratègia conjunta que els permetia d'arribar a la creació del consell, i ha negat que els partits independentistes s'haguessin desviat de l'objectiu.",
"El president del grup parlamentari, Sergi Sabrià.",
"La portaveu republicana, Marta Vilalta.",
"Que hi són, hi han estat i sempre seran en aquelles taules de negociació i diàleg que els permetin de compartir estratègies i fer passos per a caminar cap a la materialització de la República.",
"L'ANC i Òmnium.",
"En representació de l'ANC, hi ha anat el vice-president, Josep Cruanyes, i Òmnium no ha precisat qui hi havia enviat.",
"Que, de moment, la CUP es desmarcava del Consell de la República i del Fòrum Cívic Constituent, que és previst que s'aprovi demà.",
"Que i aquí no hi ha ruptura, si aquí no hi ha autodeterminació, el Consell per la República a l'exterior és un element simbòlic, i doncs, quin recorregut pot tenir, això? En canvi, si tu trenques amb l'estat i comences un procés d'autodeterminació, aleshores sí que poden tenir utilitat accions d'aquesta mena a l'exterior, però, mentrestant, això és marejar la perdiu; en aquests moments no s'hi poden implicar perquè s'obliden del tema major."
]
}
|
mitologia
|
Minoa (en grec, Μινῴα) és el nom d'una antiga ciutat de l'illa d'Amorgós (Grècia), situada sobre un turó al costat de l'actual port de Katapola. És una de les tres ciutats que hi havia a l'illa en l'antiguitat, juntament amb Egíala i Arcésina.
L'esmenten en algunes fonts epigràfiques, així com en un fragment d'Andròtion. També es creu que era una de les ciutats de l'illa que el Periple de Pseudo-Escílax situa a Amorgós, sense anomenar-les. Entre les fonts epigràfiques que testifiquen l'existència de la ciutat es pot destacar un decret de proxens de Tinos del s. III o II ae. En el jaciment de Minoa s'han trobat altres testimoniatges epigràfics rellevants, com una inscripció dels s. V-IV ae que esmenta l'existència de pritans, i una altra inscripció de la mateixa època que testifica el culte a Apol·lo.
El jaciment arqueològic s'excavà a partir de 1981. S'hi han trobat restes d'assentaments des del IV mil·lenni ae corresponents al neolític. També n'hi ha restes de l'edat del bronze i, ja en temps històrics, es testimonia un llogaret permanent a Minoa des del període protogeomètric que abastà els períodes arcaic, clàssic, hel·lenístic i romà, fins al s. IV. Moltes troballes s'exposen en la Col·lecció arqueològica d'Amorgós.
|
[
"Què és Minoa?",
"On es troba?",
"Quina peculiaritat té?",
"Quines eren les dues altres metròpolis?",
"En quines obres se cita, Minoa?",
"Quina altra sospita tenen, els estudiosos, sobre aquesta ciutat?",
"Quina font epigràfica és rellevant?",
"Se n'han trobat més citacions?",
"Com quines?",
"Què han descobert, els arqueològics, en profunditzar en la zona?",
"Només s'han localitzat vestigis del neolític?",
"Doncs, durant quina altra època hi havia vida en aquesta ciutat?",
"I el vilatge tradicional a Minoa, què evidencia?",
"On podem veure aquestes descobertes arqueològiques?"
] |
{
"answer_end": [
72,
143,
242,
242,
321,
442,
579,
810,
810,
950,
993,
993,
1170,
1238
],
"answer_start": [
0,
0,
145,
145,
244,
323,
444,
581,
581,
812,
952,
952,
997,
1172
],
"input_text": [
"El nom d'una antiga ciutat de l'illa d'Amorgós.",
"Sobre un turó al costat de l'actual port de Katapola.",
"Que és una de les tres ciutats que hi havia a l'illa en l'antiguitat.",
"Egíala i Arcésina.",
"En algunes fonts epigràfiques, així com en un fragment d'Andròtion.",
"Que era una de les ciutats de l'illa que el Periple de Pseudo-Escílax situa a Amorgós, sense anomenar-les.",
"Un decret de proxens de Tinos del s. III o II ae.",
"Sí.",
"Com una inscripció dels s. V-IV ae que esmenta l'existència de pritans, i una altra inscripció de la mateixa època que testifica el culte a Apol·lo.",
"Restes d'assentaments des del IV mil·lenni ae corresponents al neolític.",
"No.",
"Durant l'edat del bronze.",
"Que hi va haver vida des del període protogeomètric que abastà els períodes arcaic, clàssic, hel·lenístic i romà, fins al s. IV.",
"En la Col·lecció arqueològica d'Amorgós."
]
}
|
mitologia
|
Conchobar mac Nessa, fill de Ness en la mitologia cèltica irlandesa, és el prototip de la reialesa cèltica de redistribució de la riquesa, que va treballar per a la prosperitat i equilibri del seu poble. Amb nombroses guerres, es va oposar a altres regnes d'Irlanda. La seva capital va ser Emain Macha.
Fill del druida Cathbad i de la reina Ness, va arribar a ser rei de l'Ulster gràcies a un truc de la seva mare: casada amb el rei Fergus mac Roeg, li va demanar el tron per al seu fill durant només un any. En finalitzar-lo, els habitants de l'Ulster van refusar el retorn de Fergus i Conchobar va assumir el seu paper de rei.
Es va casar amb quatre filles d'Eochaid Feidlech: Mumain, Aitenchaithrech Ethne, Clothra i Medb. Durant un viatge a l'altre món (el Sidh), amb la seva germana Dectera que li feia d'auriga, va concebre Cú Chulainn. A la mort de la seva posterior esposa Deirdre, decideix unir-se a Luaine, la qual és víctima d'una maledicció mortal del druïda Aithirne Ailgesach.
Conchobar tenia tres residències a Emain Macha:
Conchobar va ser assassinat com a resultat d'una ferida infligida pel guerrer Cet mac Máach de Connacht. Cet havia robat un dels trofeus de la Batalla de l'Ulster, el cervell petrificat de Mesgegra, rei de Leinster, i li dispara des del seu mandró fins a incrustar-lo al cap de Conchobar; aquest fet es creu que va tenir lloc a Horseleap, ciutat situada en el comtat d'Offaly. Els metges van ser incapaços d'eliminar de Conchobar, el cervell petrificat; van cosir la ferida i van dir al rei que podria sobreviure, sempre que no s'emocionés o fes grans esforços. Set anys més tard, passats d'una manera raonablement pacífica, se li va parlar a Conchobar de la mort de Crist, i es va enfadar tant, que el cervell va esclatar en el seu cap, i va morir. La sang de la ferida el va batejar com a cristià, i la seva ànima va anar al cel. Encara que aquest relat de la seva mort ha estat cristianitzat, també té fortes similituds amb el mite escandinau de Thor, que lluita contra Hrungnir, cosa que suggereix o bé un origen comú dels dos episodis o una influència de l'època dels nordicogaèlics a Irlanda.
|
[
"Qui és Conchobar mac Nessa?",
"A què va dedicar-se?",
"D'acord amb la creença cèltica irlandesa, qui va ser la seva mare?",
"Contra qui va lluitar?",
"Quina era la seva ciutat?",
"Com va convertir-se en sobirà d'Ulster?",
"Què va esdevenir-se en passar aquest any?",
"Amb qui va contraure matrimoni Concobar?",
"Com es deien?",
"Quan va ser concebuda Cú Chulainn?",
"Què va passar en traspassar Deirdre?",
"I Conchobar com va morir?",
"Quin crim havia comès Cet?",
"On va produir-se aquesta execució?",
"Els doctors quin pronòstic van donar a Conchobar?",
"Què va passar, però, al cap de set anys?",
"I l'hemorràgia quina conseqüència tingué?",
"Amb quina llegenda es pot relacionar la història de Conchobar?",
"Què evidencia aquesta semblança?"
] |
{
"answer_end": [
137,
202,
67,
265,
301,
507,
627,
677,
724,
841,
989,
1142,
1326,
1414,
1599,
1787,
1869,
2136,
2136
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
204,
267,
303,
509,
629,
629,
726,
843,
1039,
1144,
1328,
1416,
1601,
1789,
1871,
1871
],
"input_text": [
"El prototip de la reialesa cèltica de redistribució de la riquesa.",
"A treballar per a la prosperitat i equilibri del seu poble.",
"Ness.",
"Contra altres regnes d'Irlanda.",
"Emain Macha.",
"Gràcies a un truc de la seva mare: casada amb el rei Fergus mac Roeg, li va demanar el tron per al seu fill durant només un any.",
"Que els habitants de l'Ulster van refusar el retorn de Fergus i Conchobar va assumir el seu paper de rei.",
"Amb quatre filles d'Eochaid Feidlech.",
"Mumain, Aitenchaithrech Ethne, Clothra i Medb.",
"Durant un viatge a l'altre món (el Sidh), amb la seva germana Dectera que li feia d'auriga.",
"Va decidir unir-se a Luaine, la qual va ser víctima d'una maledicció mortal del druïda Aithirne Ailgesach.",
"Va ser assassinat com a resultat d'una ferida infligida pel guerrer Cet mac Máach de Connacht.",
"Havia robat un dels trofeus de la Batalla de l'Ulster, el cervell petrificat de Mesgegra, rei de Leinster, i va disparar-lo des del seu mandró fins a incrustar-lo al cap de Conchobar.",
"A Horseleap, una ciutat situada en el comtat d'Offaly.",
"Que podria sobreviure, sempre que no s'emocionés o fes grans esforços.",
"Li van parlar de la mort de Crist, i es va enfadar tant, que el cervell va esclatar en el seu cap, i va morir.",
"El va batejar com a cristià, i la seva ànima va anar al cel.",
"Amb el mite escandinau de Thor, que lluita contra Hrungnir.",
"Que, o bé els dos episodis tenen un origen comú, o una influència de l'època dels nordicogaèlics a Irlanda."
]
}
|
bios
|
María Isabel Bennasar Félix (Maó, 1963) és una arquitecta i paisatgista menorquina.
Va realitzar els seus estudis d'arquitectura a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya (1981-1987) i va obtenir el títol de Màster d'Arquitectura del Paisatge per aquesta mateixa universitat l'any 1997.
Bennasar va començar treballant en l'administració pública en els serveis tècnics de l'ajuntament de Ciutadella, Menorca fins al 1996. Després, i fins al 2003, va treballar en la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (MMAMB). Això li va permetre realitzar nombrosos projectes de recuperació ambiental mitjançant el disseny d'espais d'ús públic.
Va formar part de l'estudi Bennasar-Noguera arquitectes fins al 2008, quan va crear el seu propi estudi d'arquitectura. Va realitzar obres amb caràcter col·laboratiu, i habitualment treballa de manera multidisciplinària amb altres professionals com ara biòlegs i enginyers agrònoms.
Ha publicat més de setanta publicacions entre revistes d'arquitectura i llibres especialitzats, com ara D'A 7 (1991), AW Architektur+Wettbewerbe Housing areas and Housing development 1967 (1996), VIA Arquitectura 6 (1999), On Diseño 214 (2000), Topos 44 (2003) o Competition 5 (2013). A més ha participat com a jurat en premis d'arquitectura.
Bennasar ha rebut premis i reconeixements pels seus treballs d'arquitectura paisatgística, entre els quals destaca el segon Premi Internacional de paisatge Rosa Barba, atorgat l'any 2002 en el marc de la Biennal Internacional de Paisatge de Barcelona, pel projecte d'urbanització del parc lineal Riera Canyadó de Badalona (1997-1999). Amb aquest projecte va obtenir també el segon premi AIA Continental Europe - International Desing Awards International Desing Awards i va ser finalista en els Premis FAD d'Arquitectura i Interiorisme d'espais exteriors l'any 2000.
L'any 2008, va ser finalista en la VII Biennal Iberoamericana d'arquitectura i urbanisme de Lisboa (Portugal) pel disseny del parc del Torrent d'en Farré (2005), un projecte desenvolupat en el marc de recuperació de l'espai del Torrent d'en Farré d'Esplugues de Llobregat com a espai verd revitalizador del centre de la ciutat.
Ha participat en diferents edicions de la Biennal Internacional de Paisatge de Barcelona (antiga Biennal Europea de Paisatge) amb obres individuals, com la restauració paisatgística de les Pedreres de Marés l'any 1999; la Plaça Lloreda de Badalona (fase 1 i 2) i el parc Torrent d'en Farré a Esplugues de Llobregat l'any 2003, ja esmentat; o el sistema de parcs urbans del centre direccional de Cerdanyola del Vallés el 2012. També va participar en obres col·lectives, com la urbanització del sector entre la B500 i la N-2 l'any 1999, la Riera Canyadó el 2001, també esmentat; el Parc del Mil·enari i els Jardins dels Països Catalans l'any 2008; el concurs internacional de l'àrea ferroviària de Bari el 2014; i els Jardins del centre històric de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau l'any 2016.
Amb el seu estudi també ha realitzat projectes d'equipaments públics, habitatges plurifamiliars i unifamiliars i reformes, alguns dels quals han estat premiats en el Concurs GISA, l'IB Salut o el premi IMPSOL o el Concurs GISA.
|
[
"Qui és Maria Isabel Bennasar Félix?",
"On va formar-se?",
"Quina va ser la seva primera feina?",
"I després, fins l'any 2003, on va feinejar?",
"Què va proporcionar-li aquesta ocupació?",
"Amb quina oficina va col·laborar fins l'any 2008?",
"I a partir de la constitució de la seva empresa, a què s'ha dedicat?",
"Ha escrit algun article?",
"Quins guardons rellevants se li han donat?",
"Per quin motiu va destacar la iniciativa duta a terme al parc del Torrent del Farré?",
"Pel que fa a plantejaments individuals, quins ha dut a terme?",
"I en quines formulacions grupals ha participat?",
"Quines altres iniciatives ha pogut dur a terme gràcies al seu estudi?",
"On han estat guardonades algunes d'aquestes últimes propostes?"
] |
{
"answer_end": [
82,
342,
477,
593,
712,
782,
995,
1280,
1779,
2232,
2658,
3030,
3153,
3258
],
"answer_start": [
0,
84,
344,
479,
595,
714,
770,
997,
1340,
2017,
2360,
2660,
3032,
3155
],
"input_text": [
"Una arquitecta i paisatgista menorquina.",
"Va realitzar els seus estudis d'arquitectura a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya (1981-1987) i va obtenir el títol de Màster d'Arquitectura del Paisatge per aquesta mateixa universitat l'any 1997.",
"En l'administració pública, en els serveis tècnics de l'ajuntament de Ciutadella, Menorca fins al 1996.",
"En la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (MMAMB).",
"La possibilitat de realitzar nombrosos projectes de recuperació ambiental mitjançant el disseny d'espais d'ús públic.",
"Amb l'estudi Bennasar-Noguera arquitectes.",
"Ha realitzat obres amb caràcter col·laboratiu, i habitualment treballa de manera multidisciplinària amb altres professionals com ara biòlegs i enginyers agrònoms.",
"Sí.",
"El segon Premi Internacional de paisatge Rosa Barba, atorgat l'any 2002 en el marc de la Biennal Internacional de Paisatge de Barcelona, pel projecte d'urbanització del parc lineal Riera Canyadó de Badalona (1997-1999) i també el segon premi AIA Continental Europe - International Desing Awards.",
"Perquè va ser un projecte desenvolupat en el marc de recuperació de l'espai del Torrent d'en Farré d'Esplugues de Llobregat com a espai verd revitalizador del centre de la ciutat.",
"La restauració paisatgística de les Pedreres de Marés l'any 1999; la Plaça Lloreda de Badalona (fase 1 i 2); el parc Torrent d'en Farré a Esplugues de Llobregat l'any 2003; o el sistema de parcs urbans del centre direccional de Cerdanyola del Vallés el 2012.",
"La urbanització del sector entre la B500 i la N-2 l'any 1999, la Riera Canyadó el 2001; el Parc del Mil·enari i els Jardins dels Països Catalans l'any 2008; el concurs internacional de l'àrea ferroviària de Bari el 2014; i els Jardins del centre històric de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau l'any 2016.",
"Projectes d'equipaments públics, habitatges plurifamiliars i unifamiliars i reformes.",
"En el Concurs GISA, l'IB Salut o el premi IMPSOL o el Concurs GISA."
]
}
|
bios
|
Susana Solano Rodríguez (Barcelona, 25 de juliol de 1946) és una escultora catalana. Artista de gran projecció internacional, és considerada l'hereva de la tradició escultòrica espanyola iniciada per Juli González, Jorge Oteiza o Eduardo Chillida. Ha participat en certàmens internacionals com la documenta de Kassel 8 i IX (1987 i 1992), la XIX Biennal de São Paulo (1987), l'Skulptur Projekte a Münster (1987), la Biennal de Venècia (1988 i 1993) i la Carnegie Internacional de Pittsburgh (1988).
Estudià a la Facultat de Belles Arts de Barcelona. En un principi es dedicà a la pintura, però als anys 1980 inicia el seu treball escultòric en tota mena de materials i, més recentment, també ha realitzat obra sobre paper i vídeo.
El 1980 va dur a terme a l'Espai 10 la seva primera exposició individual, prèvia als treballs amb forjat industrial que li proporcionarien un enorme èxit de crítica al cap d'uns anys. Va exposar una sèrie de peces de fusta, definides per una forma singular de recollir la llum en volumetries que derivaven de les seves vetes, i unes lones frunzides monumentals que penjaven de les parets com masses de plecs i volums inflats. Les seves estructures minimalistes, concentrades i introspectives, van adquirir una importància fonamental al llarg dels anys vuitanta com a emblema de la nova escultura espanyola, en paral·lel al desenvolupament coetani de la nova escultura britànica. A més de ser present a les col·leccions públiques i privades més importants de l'Estat espanyol, va ser Premi Nacional d'Arts Plàstiques el 1988, va participar en les edicions del 1987 i el 1992 de la Documenta de Kassel, a les Biennals de Venècia del 1988 i el 1993 i, des del 1987, disposa d'una obra pública permanent a la ciutat de Münster, fruit de la seva participació d'aquell any en l'«Sculpture Project», la convocatòria mundial més important en el seu gènere.
En les seves primeres obres s'observa una clara influència de Constantin Brâncuşi i del postminimalisme. El 1984-1985 comença a utilitzar tècniques de forjat industrial, posteriorment ha anat realitzant obres en altres dimensions: estructures tancades en recintes arquitectònics, gàbies obertes minimalistes, estructures tubulars que abracen objectes…, sovint recorrent a formes pròpies de la natura o la vida domèstica i utilitzant materials com el ferro i el vímet per a expressar els seus suggeriments, sensacions i records, i sobretot per explorar la relació entre l'artista i l'espai i els materials.
Ha sigut premiada amb el Premio Nacional de Artes Plásticas el 1988 i el Premio CEOE a las artes (1996). L'any 2005 li fou concedit el premi honorífic GAC - Fundació Banc Sabadell. Fou seleccionada per l'Skulptur Projekte de Münster de 1987 i per la Documenta de Kassel del mateix any i de 1992. El 1987 també va participar en la XIX Biennal Internacional de São Paulo, i l'any següent la seva obra es va poder contemplar al Carnegie International de Pittsburgh i a la Biennal de Venècia, on participà per segona vegada l'any 1993. La primera exposició retrospectiva del seu treball tingué lloc al Museu Reina Sofia l'any 1992, i a partir de llavors ha exposat en múltiples indrets d'Europa, Amèrica i Àsia. L'any 2004 la Fundació Suñol va oferir a Barcelona l'exposició Vol rasant.
D'altra banda, ha col·laborat amb arquitectes, en diverses ocasions, per projectes d'exterior: José Acebillo, Ignacio Linazasoro, Hans Hollein, Ignasi Sánchez Domènech, Rafael Moneo, Francisco Torres, Javier Romero i Guillermo Vázquez Consuegra.
Selecció d'exposicions individuals:
|
[
"Qui és Susana Solano Rodríguez?",
"Quin honor se li ha atorgat?",
"En quins concursos multinacionals ha pres part?",
"On va formar-se?",
"En quin àmbit va particularitzar-se, inicialment?",
"I després?",
"Quan va ser la seva primera exhibició particular?",
"Què va precedir, això?",
"Com eren les creacions posades en escena?",
"Per quin motiu van ser exitoses, aquestes realitzacions?",
"On van ser exposades?",
"En quins certàmens va presentar la seva obra?",
"Com és que a Münster s'hi troba una exposició pública des del 1987?",
"Quines intercessions es poden identificar en la seva obra més primicera?",
"I com va evolucionar?",
"Quins guardons ha rebut?",
"A quins continents ha exhibit la seva obra?",
"Pel que fa a iniciatives externes, amb qui ha cooperat?"
] |
{
"answer_end": [
83,
247,
498,
549,
588,
731,
805,
915,
1157,
1410,
1507,
1678,
1880,
1985,
2488,
2670,
3199,
3520
],
"answer_start": [
0,
85,
249,
500,
551,
551,
733,
733,
917,
1159,
1412,
1509,
1682,
1882,
1988,
2490,
3143,
3276
],
"input_text": [
"Una escultora catalana.",
"Se l'ha considerada l'hereva de la tradició escultòrica espanyola iniciada per Juli González, Jorge Oteiza o Eduardo Chillida.",
"En la documenta de Kassel 8 i IX (1987 i 1992), la XIX Biennal de São Paulo (1987), l'Skulptur Projekte a Münster (1987), la Biennal de Venècia (1988 i 1993) i la Carnegie Internacional de Pittsburgh (1988).",
"A la Facultat de Belles Arts de Barcelona.",
"A la pintura.",
"Va iniciar el seu treball escultòric en tota mena de materials i, més recentment, també ha realitzat obra sobre paper i vídeo.",
"El 1980 a l'Espai 10.",
"Els treballs amb forjat industrial que li proporcionarien un enorme èxit de crítica al cap d'uns anys.",
"Eren una sèrie de peces de fusta, definides per una forma singular de recollir la llum en volumetries que derivaven de les seves vetes, i unes lones frunzides monumentals que penjaven de les parets com masses de plecs i volums inflats.",
"Perquè eren estructures minimalistes, concentrades i introspectives, que van adquirir una importància fonamental al llarg dels anys vuitanta com a emblema de la nova escultura espanyola, en paral·lel al desenvolupament coetani de la nova escultura britànica.",
"En les col·leccions públiques i privades més importants de l'Estat espanyol.",
"En el Premi Nacional d'Arts Plàstiques el 1988, en les edicions del 1987 i el 1992 de la Documenta de Kassel i a les Biennals de Venècia del 1988 i el 1993.",
"Per la seva participació d'aquell any en l'«Sculpture Project», la convocatòria mundial més important en el seu gènere.",
"Una clara influència de Constantin Brâncuşi i del postminimalisme.",
"Entre el 1984 i el 1985 va començar a utilitzar tècniques de forjat industrial, posteriorment ha anat realitzant obres en altres dimensions: estructures tancades en recintes arquitectònics, gàbies obertes minimalistes, estructures tubulars que abracen objectes…, sovint recorrent a formes pròpies de la natura o la vida domèstica i utilitzant materials com el ferro i el vímet per a expressar els seus suggeriments, sensacions i records, i sobretot per explorar la relació entre l'artista i l'espai i els materials.",
"El Premio Nacional de Artes Plásticas el 1988, el Premio CEOE a las artes el 1996 i el premi honorífic GAC - Fundació Banc Sabadell l'any 2005.",
"A Europa, Amèrica i Àsia.",
"Amb José Acebillo, Ignacio Linazasoro, Hans Hollein, Ignasi Sánchez Domènech, Rafael Moneo, Francisco Torres, Javier Romero i Guillermo Vázquez Consuegra."
]
}
|
bios
|
Meritxell Colell Aparicio (Barcelona, 1983) és una realitzadora de cinema catalana.
Es va llicenciar en comunicació audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Treballa com a editora i muntadora de llargmetratges. Va estudiar cinema a la Universidad del Cine a Buenos Aires. Des de 2007 ha fet documentals, sobretot per a la Fundació Joan Miró. Forma part del projecte d'educació cinematogràfica Cinema en Curs, projecte en què també participen Carla Simón, Jonás Trueba i Mercedes Álvarez. El 2018 va dirigir el seu primer llargmetratge, Con el viento (2018). Aquesta pel·lícula es presenta en competició a la Berlinale 2018 a la secció Fòrum. Meritxell Colell Aparicio forma part de la nova generació de cineastes espanyols.[cal citació] Ha estat seleccionada per Cinéfondation per presentar la seva pel·lícula a L'Atelier al Festival de Cannes. Con el viento ha rebut la menció especial de la crítica al D'A Film Festival.
|
[
"Qui és Meritxell Colell Aparicio?",
"En què va formar-se?",
"A què es dedica actualment?",
"On va instruir-se en cinematografia?",
"A quin tipus de filmacions s'ha dedicat, principalment?",
"Per quin organisme ha treballat, essencialment?",
"En quina iniciativa col·labora?",
"Amb qui?",
"Com es va titular la seva primera pel·lícula?",
"Quan va debutar?",
"I en quin certamen va presentar-la?",
"En quin grup se la inclou, a la Meritxell?",
"Per quina institució ha estat nominada?",
"Què ha aconseguit la seva pel·lícula?"
] |
{
"answer_end": [
82,
172,
226,
287,
319,
357,
424,
503,
573,
573,
657,
739,
860,
938
],
"answer_start": [
0,
84,
174,
228,
289,
289,
359,
359,
505,
505,
575,
659,
754,
862
],
"input_text": [
"Una realitzadora de cinema catalana.",
"En comunicació audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.",
"És editora i muntadora de llargmetratges.",
"A la Universidad del Cine a Buenos Aires.",
"Als documentals.",
"Per a la Fundació Joan Miró.",
"En el projecte d'educació cinematogràfica Cinema en Curs.",
"Amb Carla Simón, Jonás Trueba i Mercedes Álvarez.",
"Con el viento.",
"El 2018.",
"A la Berlinale 2018 a la secció Fòrum.",
"En la nova generació de cineastes espanyols.",
"Per Cinéfondation per presentar la seva pel·lícula a L'Atelier al Festival de Cannes.",
"La menció especial de la crítica al D'A Film Festival."
]
}
|
bios
|
Magda Oranich i Solagran (Barcelona, 11 de desembre de 1945) és una advocada i política catalana coneguda per defensar nombrosos presos polítics durant el franquisme. Fou diputada al Parlament de Catalunya en la IV Legislatura, i és referent a Catalunya en la lluita pels drets de les dones, la igualtat de gènere i els drets dels animals.
Llicenciada en Dret i Periodisme per la Universitat de Barcelona, participà en la fundació de l'Assemblea de Catalunya i fou empresonada per participar en una reunió. Formà part de l'equip defensor de la darrera persona afusellada pel franquisme, el militant d'ETA Jon Paredes Manot, conegut com a Txiki, en el consell de guerra del 27 de setembre de 1975, i també defensà Salvador Puig i Antich.
Amb la fi del franquisme participà en la fundació del partit polític Nacionalistes d'Esquerra, i fou escollida diputada a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1992 en la demarcació de Barcelona en la llista d'Iniciativa per Catalunya. El 1995 abandonà Iniciativa per Catalunya i fou regidora independent per les llistes de CiU a l'Ajuntament de Barcelona entre 1999-2007, on va estar adscrita al Districte de Gràcia, membre de la Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient, i de la Comissió de Seguretat i Mobilitat. A les eleccions espanyoles de 2015 es va presentar a la llista de Democràcia i Llibertat i a les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2017 apareixia a les llistes de Junts per Catalunya.
Ha estat membre de la Comissió dels Drets humans del Col·legi d'Advocats de Barcelona, i vicepresidenta del Consell Nacional de Dones de Catalunya. Ha representat moltes víctimes en casos de violacions i de maltractaments, agressions o avortaments. En concret, actuà en el cas contra l'anomenat violador de l'Eixample, que guanyà el 1988. Representà també víctimes de maltractaments en orfenats franquistes, difosos en el documental Els orfenats de la por (2015).
És també secretària de la junta directiva d'ACNUR Catalunya, membre de la junta de Institut Català Internacional per la Pau elegida pel Parlament i membre de la Fundació Ramon Trias Fargas. És membre de la Comissió de Reforma dels Estatuts del Futbol Club Barcelona i el 23 d'abril del 2009 passà a formar part de la junta directiva del Futbol Club Barcelona presidida per Joan Laporta.
Creà la Comissió de Protecció dels Drets dels Animals del Col·legi d'Advocats de Barcelona el 2002, en la qual és presidenta, i va donar suport a la iniciativa legislativa popular de 2010 per l'abolició de les curses de braus a Catalunya.
|
[
"Qui és Magda Oranich i Solagran?",
"Quan va formar part del govern català?",
"Per quin motiu representa un símbol, a Catalunya?",
"En què va formar-se?",
"Per quin motiu va ser arrestada?",
"En quins bàndols va militar?",
"I quan va acabar la dictadura?",
"Què va ocórrer el 1995?",
"De quins altres partits polítics ha format part?",
"En quines altres institucions ha participat?",
"Per quin motiu destaca, la seva figura?",
"Com s'ha divulgat aquest últim cas?",
"Quins altres càrrecs ocupa?",
"Què va activar?",
"La presideix?",
"I quin projecte va defensar?"
] |
{
"answer_end": [
165,
226,
338,
404,
505,
735,
976,
1273,
1462,
1610,
1870,
1926,
2313,
2405,
2439,
2552
],
"answer_start": [
0,
167,
230,
340,
406,
507,
737,
978,
1275,
1464,
1612,
1803,
1928,
2315,
2315,
2443
],
"input_text": [
"Una advocada i política catalana coneguda per defensar nombrosos presos polítics durant el franquisme.",
"En la IV Legislatura.",
"Per la lluita pels drets de les dones, la igualtat de gènere i pels drets dels animals.",
"En Dret i Periodisme per la Universitat de Barcelona.",
"Per participar en la fundació de l'Assemblea de Catalunya i per participar-hi en una reunió.",
"Formà part de l'equip defensor de la darrera persona afusellada pel franquisme, el militant d'ETA Jon Paredes Manot, conegut com a Txiki, en el consell de guerra del 27 de setembre de 1975, i també defensà Salvador Puig i Antich.",
"Participà en la fundació del partit polític Nacionalistes d'Esquerra, i fou escollida diputada a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1992 en la demarcació de Barcelona en la llista d'Iniciativa per Catalunya.",
"Abandonà Iniciativa per Catalunya i fou regidora independent per les llistes de CiU a l'Ajuntament de Barcelona entre 1999-2007, on va estar adscrita al Districte de Gràcia, membre de la Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient, i de la Comissió de Seguretat i Mobilitat.",
"De Democràcia i Llibertat i de Junts per Catalunya.",
"Ha estat membre de la Comissió dels Drets humans del Col·legi d'Advocats de Barcelona, i vicepresidenta del Consell Nacional de Dones de Catalunya.",
"Per representar moltes víctimes en casos de violacions i de maltractaments, agressions o avortaments i, en concret, actuà en el cas contra l'anomenat violador de l'Eixample, que guanyà el 1988; també representà també víctimes de maltractaments en orfenats franquistes.",
"Amb el documental Els orfenats de la por.",
"És secretària de la junta directiva d'ACNUR Catalunya, membre de la junta de Institut Català Internacional per la Pau elegida pel Parlament i membre de la Fundació Ramon Trias Fargas, membre de la Comissió de Reforma dels Estatuts del Futbol Club Barcelona i el 23 d'abril del 2009 passà a formar part de la junta directiva del Futbol Club Barcelona.",
"La Comissió de Protecció dels Drets dels Animals del Col·legi d'Advocats de Barcelona.",
"Sí.",
"La iniciativa legislativa popular de 2010 per l'abolició de les curses de braus a Catalunya."
]
}
|
mitologia
|
La mitologia inuit té molta similitud amb les mitologies d'altres pobles que viuen a les regions polars. Té principis animistes i xamanistes.
En els orígens del món, tan sols hi havia un home i una dona, sense cap animal. La dona va demanar a Kaila, el déu del cel, que poblés la Terra. Llavors Kaila li va ordenar que fes un forat en el gel per pescar. Ella el va fer i va anar traient del forat, un a un, tots els animals, l'últim dels quals va ser el caribú. Kaila li va dir que el caribú era el seu regal, el més bonic que podria fer-li, ja que alimentaria el poble.
El caribú es va multiplicar i els fills dels humans van poder caçar-los, menjar la seva carn, teixir els seus vestits i confeccionar les seves tendes. No obstant això, els humans sempre escollien els caribús més bells, els més grans. Un dia, només els hi van quedar els dèbils i els malalts, motiu pel qual els inuits no en van voler més. La dona es va queixar llavors a Kaila. Ell la va fer tornar al gel i ella va pescar el llop, enviat per Amorak, l'esperit del llop, per tal que es mengés els animals dèbils i malalts amb el fi de mantenir els caribús amb bona salut.
El déu-lluna (Anningan) i la deessa-sol (Malina) són germans. Un dia van tenir una disputa terrible i van començar a córrer l'u darrere l'altra. Anningan només atrapa el sol quan hi ha un eclipse solar.
|
[
"Amb quines altres creençes comparteix característiques, la mitologia inuit?",
"En què es fonamenten?",
"Qui va existir, primerament, a la Terra?",
"Qui era Kalia?",
"Què va sol·licitar-li, la dona?",
"I la divinitat quines instruccions va donar-li?",
"Què en va sortir d'aquesta cavitat?",
"Quin significat tenia aquest últim ésser?",
"Però què va passar amb aquesta espècie?",
"Va protestar, la primera dona?",
"I quin animal en va sortir, aquesta vegada, de l'obertura?",
"Quina funció tenia aquest animal?",
"Quines divinitats són germanes?",
"I què van fer en tenir una forta discussió?",
"Quan enganxa Anningan a Malina?"
] |
{
"answer_end": [
103,
140,
202,
264,
285,
352,
460,
569,
908,
947,
1040,
1141,
1203,
1286,
1344
],
"answer_start": [
0,
105,
142,
222,
222,
287,
354,
462,
571,
910,
949,
949,
1143,
1143,
1288
],
"input_text": [
"Amb les mitologies d'altres pobles que viuen a les regions polars.",
"En l'animisme i el xamatisme.",
"Tan sols un home i una dona.",
"El déu del cel.",
"Que poblés la Terra.",
"Que fes un forat en el gel per pescar.",
"Tots els animals, l'últim dels quals va ser el caribú.",
"Era el regal de Kalia a la dona, el més bonic que podria fer-li, ja que alimentaria el poble.",
"Que es va multiplicar i els fills dels humans van poder caçar-los, menjar la seva carn, teixir els seus vestits i confeccionar les seves tendes, però, no obstant això, els humans sempre escollien els caribús més bells, els més grans i, un dia, només els hi van quedar els dèbils i els malalts, motiu pel qual els inuits no en van voler més.",
"Sí.",
"El llop, enviat per Amorak, l'esperit del llop.",
"Menjar-se els animals dèbils i malalts amb el fi de mantenir els caribús amb bona salut.",
"El déu-lluna (Anningan) i la deessa-sol (Malina).",
"Van començar a córrer l'u darrere l'altra.",
"Quan hi ha un eclipse solar."
]
}
|
books
|
D'una estiba de canyes, que hi havia al cap d'un camp, n'agafà una de revinguda i se'n tallà un bastó; tornà a cobrir-se els ulls amb la bena, eixí dels conreus, saltà a la carretera de Roses i, simulant els aires d'un cec, la va anar seguint. Els vianants que trobava, no el sospitaren poc, ni molt. El creien un malalt de la vista. Li obrien pas, apartant-se del volt del seu bastó palpaire, i el saludaven com se sol fora vila entre anants i vinents.
-Bon dia i bona hora. -Déu vos guard amb la companyia.
A cada salut, que rebia, respirava més amplament. Que era gust allò!
En ésser ja molt lluny de Figueres, girà per un corriol cap a l'indret de Vilablanca i, tombat el primer quart de la tarda, arribà a un paratge, que no distava de Mas Baltrons més enllà de mitja horeta o de tres quartets d'hora a tot estirar. Allí, al peu d'unes muntanyes enselvades, s'emboscà dins una espessa verneda, que creixia entre uns estanyols, calçada d'arços i romagueres i enxarxada d'eures i vidiellas. Aclofat entre les més braves mates sobre un tou de fullaca, menjà quatre bocins del recapte del mendicaire i, després, s'ajagué a fer temps.
Tot pintava bé. Encara que per atzar topés amb gent coneguda, protegit amb la bena, no li sospitarien la tara. No res, mal d'ulls… i prou. Però valia més passar ben desapercebut a fi que no l'endevinessin autor del cop de mà, que projectava. A les darreries de la tarda tramuntaria la serra, entraria a la roureda vella, sotjaria des d'allí el mas Baltrons i, quan no hi hagués ningú a les envistes de la casa, s'esquitllaria al pati i samagaria al llenyer, entre la feixina. Allí esperaria la nit i, mestrestant, podria observar d'amagatotis.
|
[
"Quin tipus de soca va arreplegar?",
"En quin estri va convertir-la?",
"Amb quina tela va tapar-se la vista?",
"I què va fer, quan va estar preparat?",
"Les persones que el veien pressentien la seva mentida?",
"Com es comportaven?",
"Com el saludaven?",
"Se sentia culpable per enganyar-los?",
"Quines direccions va prendre quan va allunyar-se de Figueres?",
"On va endinsar-se?",
"I què va fer quan va acomodar-se?",
"Tenia bons pressentiments?",
"Què va sentenciar, però?",
"Quins plans tenia al vespre?",
"I un cop estigués ocult?"
] |
{
"answer_end": [
79,
101,
141,
242,
332,
452,
507,
576,
819,
992,
1133,
1149,
1375,
1609,
1677
],
"answer_start": [
0,
0,
103,
103,
244,
334,
454,
509,
578,
821,
994,
1135,
1274,
1377,
1611
],
"input_text": [
"Una canya.",
"En un bastó.",
"Amb la bena.",
"Eixí dels conreus, saltà a la carretera de Roses i, simulant els aires d'un cec, la va anar seguint.",
"No.",
"Li obrien pas, apartant-se del volt del seu bastó palpaire, i el saludaven com se sol fora vila entre anants i vinents.",
"Li deien bon dia i bona hora, Déu vos guard amb la companyia",
"No.",
"Girà per un corriol cap a l'indret de Vilablanca i, tombat el primer quart de la tarda, arribà a un paratge, que no distava de Mas Baltrons més enllà de mitja horeta o de tres quartets d'hora a tot estirar.",
"Al peu d'unes muntanyes enselvades, dins una espessa verneda, que creixia entre uns estanyols, calçada d'arços i romagueres i enxarxada d'eures i vidiellas.",
"Menjà quatre bocins del recapte del mendicaire i, després, s'ajagué a fer temps.",
"Sí.",
"Que valia més passar ben desapercebut a fi que no l'endevinessin autor del cop de mà, que projectava.",
"Tramuntaria la serra, entraria a la roureda vella, sotjaria des d'allí el mas Baltrons i, quan no hi hagués ningú a les envistes de la casa, s'esquitllaria al pati i samagaria al llenyer, entre la feixina.",
"Esperaria la nit i, mestrestant, podria observar d'amagatotis."
]
}
|
mitologia
|
Pangu (en xinès tradicional: 盤古; en xinès simplificat: 盘古, en pinyin: Pángǔ, en wade-giles: P'ánkǔ )[cal citació] segons algunes versions de la mitologia xinesa antiga és el primer ésser de l'existència i el creador de totes les coses. Arribà a mesurar 45.000 kilòmetres d'alçada. Durant divuit mil anys estigué dormint dins un ou còsmic. Durant eixe temps cresqué a la mateixa velocitat que ho feia la distància entre el Cel i la Terra ocupant-ne sempre tot l'espai.[cal citació] Era com un ésser humà que tenia prominents ullals inferiors, banyes i el cos ple de borrissol. El seu estat anímic reflectia el temps que feia. Tant d'esforç va fer per separar el Cel i la Terra que el seu cos es va esbocinar en fragments petits de manera que el braç dret va esdevenir la muntanya del nord, els seus peus en la muntanya de l'oest, l'estómac en la del centre, el braç esquerre en la del sud i el cap en la de l'est. La seva carn va esdevenir la Terra, els pèls en arbres, els ulls en la Lluna i el Sol i les llàgrimes en els oceans, mars i llacs. Els humans no són més que les seves puces. Durant molt de temps, va transmetre els seus coneixements als humans assegut al seu tron des del cel, governant-los i explicant-los els secrets dels mars, del Sol i de la Lluna, però així que ho va haver explicat tot va desaparèixer i no se'n va saber res més. Hi ha, però, qui assegura que el planeta el va crear junt amb els primers unicorn, tortuga, drac i fènix, a base de donar-los forma a cops de cisell i martell. S'expliquen diverses altres històries sobre aquest ésser.[cal citació]
Segons un mite creà els éssers humans utilitzant un motlle i deixant-los assecar. Quan estava creant les persones s'arrimà una tempesta i Pangu tractà de guardar els motlles amb persones encara per fer-se a una cova. No aconseguí guardar-les totes de manera que les que quedaren fora foren afectades per la tempesta. Amb aquest mite es tracta d'explicar per què hi ha persones contrafetes i com ha sigut d'inevitable fins i tot a mans de Pangu.
|
[
"Què és Pangu?",
"D'acord amb quina creença?",
"Quines dimensions havia tingut?",
"Què més se'n sap d'aquesta criatura?",
"Com era la seva aparença?",
"Amb quin fenomen es relacionava el seu humor?",
"Quina conseqüència va tenir el seu desproporcionat sacrifici per a fraccionar el Cel i la Terra?",
"D'on va sortir la Terra?",
"I els arbres?",
"I la resta del seu cos?",
"Les persones quina relació tenen amb Pangu?",
"Com es va comportar amb les persones?",
"I quan ho va tenir tot ensenyat?",
"Quina altra versió s'ha transmès?",
"Només hi ha aquestes dues interpretacions?",
"Què n'explica, una altra llegenda, sobre la formació dels humans?",
"Què pretén exposar aquesta última narració?"
] |
{
"answer_end": [
234,
234,
279,
466,
574,
623,
911,
947,
967,
1042,
1085,
1263,
1346,
1506,
1564,
1894,
2022
],
"answer_start": [
0,
0,
236,
281,
481,
576,
625,
913,
949,
969,
1044,
1087,
1270,
1348,
1508,
1579,
1896
],
"input_text": [
"El primer ésser de l'existència i el creador de totes les coses.",
"Amb algunes versions de la mitologia xinesa antiga.",
"45.000 kilòmetres d'alçada.",
"Que durant divuit mil anys estigué dormint dins un ou còsmic i durant eixe temps cresqué a la mateixa velocitat que ho feia la distància entre el Cel i la Terra ocupant-ne sempre tot l'espai.",
"Com un ésser humà que tenia prominents ullals inferiors, banyes i el cos ple de borrissol.",
"Amb el temps que feia.",
"El seu cos es va esbocinar en fragments petits de manera que el braç dret va esdevenir la muntanya del nord, els seus peus en la muntanya de l'oest, l'estómac en la del centre, el braç esquerre en la del sud i el cap en la de l'est.",
"De la seva carn.",
"Dels pèls.",
"Els ulls en la Lluna i el Sol i les llàgrimes en els oceans, mars i llacs.",
"Són les seves puces.",
"Durant molt de temps, va transmetre'ls els seus coneixements assegut al seu tron des del cel, governant-los i explicant-los els secrets dels mars, del Sol i de la Lluna.",
"Va desaparèixer i no se'n va saber res més.",
"Que el planeta el va crear junt amb els primers unicorn, tortuga, drac i fènix, a base de donar-los forma a cops de cisell i martell.",
"No.",
"Que creà els éssers humans utilitzant un motlle i deixant-los assecar, però, quan estava creant les persones s'arrimà una tempesta i Pangu tractà de guardar els motlles amb persones encara per fer-se a una cova, i no aconseguí guardar-les totes de manera que les que quedaren fora foren afectades per la tempesta.",
"El per què hi ha persones contrafetes i com ha sigut d'inevitable fins i tot a mans de Pangu."
]
}
|
books
|
-Com les voldràs? ¿amb pedres verdes o vermelles?…
Ella baixà el cap tota sufocada i respongué modestament:
-No sé…com tu vulguis. De la manera que costin més pocs diners…
Ell se parà en sec, contemplant-la encisat; després murmurà tot commòs i agraït:
-Quina alegria que tindrà el pare, quan jo li diga que m'has respost això!… Tu si que fas per casa! I afegí tendrament: -Però aquestes coses se compren un cop a la vida i s'han de fer ben fetes… Duro més, duro menos… Ja ens rescabalarem, si Déu ens dóna salut… Mentrestant, tot el que convinga vull que siga ben bé al teu gust…
I com ella tornés a caminar, amb els ulls en terra, ell barbotà de cop:
-Ja voldría ésser-ho de casat. I tu?…
Ella vingué com una cirera i girà la cara cap a l'espessor del marge.
-I ara!… -féu dolçament. -Què vols que et diga?…Aquestes coses… no es pregunten.
Ell, en un rampell, li prengué la mà que ella duia penjant i l'apretà contra son pit.
|
[
"Quines dues opcions li dona, el noi?",
"Quin moviment va fer la noia?",
"I què va contestar-li?",
"Com se la va mirar el venedor?",
"I què va xiuxiuejar?",
"Va dir alguna cosa més?",
"El què?",
"Diu que ja ho arreglaran d'alguna manera?",
"I doncs, què desitja, ara per ara?",
"Què fa, seguidament, la noia?",
"Què exclama, l'home, de cop i volta?",
"Com es comportà, la noia, en sentir això?",
"Què va respondre-li?",
"De quina manera va parlar?",
"Què va retreure-li, però?",
"Com va reaccionar, el noi, impulsat pel desig?"
] |
{
"answer_end": [
49,
82,
170,
214,
352,
371,
446,
512,
579,
631,
682,
759,
808,
784,
840,
926
],
"answer_start": [
0,
51,
108,
172,
253,
353,
374,
448,
514,
581,
633,
691,
761,
761,
809,
842
],
"input_text": [
"Si les voldrà amb pedres verdes o vermelles.",
"Baixà el cap tota sufocada.",
"Que no ho sabia, que com ell vulgués,. de la manera que costessin més pocs diners.",
"Encisat.",
"Quina alegria que tindrà el pare, quan jo li diga que m'has respost això!… Tu si que fas per casa!",
"Sí.",
"Que aquestes coses se compren un cop a la vida i s'han de fer ben fetes.",
"Sí.",
"Que siga ben bé al seu gust.",
"Torna a caminar, amb els ulls en terra.",
"Que ja voldría ésser-ho de casat.",
"Vingué com una cirera i girà la cara cap a l'espessor del marge.",
"I ara!… Què vols que et diga?",
"Dolçament.",
"Que aquestes coses no es pregunten.",
"Li prengué la mà que ella duia penjant i l'apretà contra son pit."
]
}
|
bios
|
M.Carme Roure Canosa (Lleida, 1915 - Barcelona, 2004) va ser una mestra, activista política i exiliada després de la Guerra Civil espanyola.
M.Carme Roure, filla d'impressors de Lleida, juntament amb la seva germana Pepita va estudiar Magisteri a l'Escola Normal de Lleida durant la Segona República quan n'era directora Pepita Uriz, pedagoga que havia estat desterrada per Primo de Rivera. Carme Roure es va traslladar a Barcelona, on va iniciar la militància política com a membre de les Joventuts Socialistes Unificades. Posteriorment va formar part del sindicat d'ensenyament socialista (Federació Espanyola de Treballadors d'Ensenyament, FETE-UGT) i del PSUC des de la seva fundació (1936).
Durant la Guerra Civil va col·laborar en la premsa del partit, en publicacions com UHP, l'òrgan del PSUC i la UGT de Lleida. Com a mestra, en la seva joventut formà part dels corrents pedagògics renovadors a les terres de Lleida durant el primer terç del segle xx.
Acabada la guerra es va exiliar primer a França i posteriorment es va establir a l'URSS, on va es va dedicar a l'ensenyament. Roure va estar a la Colònia infantil de Krasnovidovo, amb Baltasar Gasa que actuava d'educador, i va ensenyar espanyol a l'Institut de llengües estrangeres de Moscou. Més tard es va traslladar a Mèxic (1957), on la seva germana Pepita treballava a l'Institut Luís Vives de Mèxic DF, fundat pel Govern de la República amb el suport del president Lázaro Cárdenas. Carme va continuar exercint la seva professió a la Universidad Nacional Autónoma com a professora de rus.
Després d'alguns viatges a Espanya des de mitjans dels seixanta, no va ser fins avançat el procés de transició democràtica que va decidir retornar definitivament a Catalunya (1978). La Llei d'Amnistia li va permetre la seva rehabilitació com a mestre i encara va poder tornar a treballar en una escola de Barcelona fins a la jubilació. En aquesta darrera etapa es va afiliar a CCOO. Al final del 2004, amb poques setmanes de diferència, van morir Pepita i Carme Roure.
|
[
"Qui va ser M. Carme Roure Canosa?",
"A què es dedicaven els seus pares?",
"En què van formar-se ella i la seva germana?",
"Qui dirigia, aleshores, l'escola?",
"Amb quines organitzacions polítiques va associar-se quan va anar a viure a Barcelona?",
"A què va dedicar-se durant la Guerra Civil?",
"I pel que fa a la seva dedicació com a docent?",
"I després de la Guerra Civil?",
"On va treballar quan va mudar-se a l'URSS?",
"Va quedar-se en territori de l'URSS o va marxar a viure a algun altre lloc?",
"Com havia estat format aquest institut?",
"On més va treballar com a docent?",
"Va tornar al seu país natal?",
"Quan?",
"Què va facilitar-li la Llei d'Amnistia?",
"En quina altra organització va militar?"
] |
{
"answer_end": [
139,
184,
299,
389,
694,
819,
959,
1085,
1252,
1368,
1447,
1553,
1735,
1735,
1889,
1936
],
"answer_start": [
0,
141,
141,
223,
391,
696,
821,
961,
1087,
1254,
1335,
1449,
1555,
1555,
1737,
1891
],
"input_text": [
"Una mestra, activista política i exiliada després de la Guerra Civil espanyola.",
"Eren impressors.",
"En Magisteri a l'Escola Normal de Lleida durant la Segona República.",
"Pepita Uriz, pedagoga que havia estat desterrada per Primo de Rivera.",
"Amb les Joventuts Socialistes Unificades, posteriorment va formar part del sindicat d'ensenyament socialista (Federació Espanyola de Treballadors d'Ensenyament, FETE-UGT) i del PSUC des de la seva fundació (1936).",
"Va col·laborar en la premsa del partit, en publicacions com UHP, l'òrgan del PSUC i la UGT de Lleida.",
"En la seva joventut formà part dels corrents pedagògics renovadors a les terres de Lleida durant el primer terç del segle xx.",
"Es va exiliar primer a França i posteriorment es va establir a l'URSS, on va es va dedicar a l'ensenyament.",
"A la Colònia infantil de Krasnovidovo, amb Baltasar Gasa que actuava d'educador, i va ensenyar espanyol a l'Institut de llengües estrangeres de Moscou.",
"Més tard es va traslladar a Mèxic, on la seva germana Pepita treballava a l'Institut Luís Vives de Mèxic DF.",
"Pel Govern de la República amb el suport del president Lázaro Cárdenas.",
"A la Universidad Nacional Autónoma com a professora de rus.",
"Sí.",
"Fins avançat el procés de transició democràtica, el 1978.",
"La seva rehabilitació com a mestre i encara va poder tornar a treballar en una escola de Barcelona fins a la jubilació.",
"A CCOO."
]
}
|
vilaweb
|
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha assegurat avui que no demanarà asil polític a Bèlgica si la justícia del país acaba decidint la seva extradició. En una entrevista a Deutschlandfunk, la ràdio pública d'Alemanya, el president ha dit que no esquivarà la presó perquè ‘no vull ser un fugitiu'. De totes maneres, ha assegurat que pensa defensar els seus drets fins al final. Davant de l'escenari electoral del 21-D, Puigdemont s'ha preguntat: ‘Si vaig a la presó havent guanyat les eleccions, es podrà parlar de democràcia a Espanya?' En aquest sentit, ha dit que caldrà demanar responsabilitat al govern espanyol, però també a la UE, perquè ha consentit tota la repressió posterior al referèndum de l'1-O. El president ha reiterat la seva proposta de diàleg al govern espanyol per a solucionar la situació política de Catalunya. ‘Diàleg bilateral', ha precisat després de ser preguntat per la seva absència a la conferència de presidents autonòmics o al debat sobre el 155 al senat espanyol. Puigdemont ha afegit que d'ençà de l'eclosió del moviment independentista, la Moncloa s'ha negat a assumir la realitat i que no ha fet cap oferta a Catalunya. ‘Per què no posen tota l'energia que destinen a perseguir-nos a dialogar i a parlar? Què atura el govern espanyol de reconèixer que és un problema polític i que per tant requereix una solució política? Això va passar el 22 de desembre, quan el resultat siguin els mateixos . Quina derrota per a Espanya', assegura. Preguntat si es reuniria amb Rajoy a Brussel·les, ha contestat: ‘Sense dubte. Sense cap mena de dubte. Ho he suggerit una vegada i una altra. Crec que és necessària una conversa com aquesta.'
|
[
"Qui és Carles Puigdemont?",
"Què ha asseverat?",
"Quines declaracions ha fet a Deutschlandfunk?",
"Ha dit que es rendiria davant la justícia?",
"Què es qüestiona enfront dels fets del 21 de desembre?",
"A qui creu que s'han d'exigir explicacions respecte a aquestes dates?",
"D'acord amb Puigdemont, què ha permès la Unió Europea?",
"Amb quin suggeriment ha insistit?",
"La rèplica de diàleg bilateral a quina qüestió responia?",
"Quina altra acusació ha fet a les autoritats espanyoles?",
"Segons Puigdemont, què és el que estan fent malament?",
"Què ha sentenciat?",
"Es vol entrevistar amb el president de l'estat espanyol?",
"Per quin motiu?"
] |
{
"answer_end": [
49,
165,
310,
390,
551,
650,
722,
845,
1008,
1167,
1370,
1482,
1675,
1675
],
"answer_start": [
0,
0,
167,
312,
392,
570,
552,
724,
847,
1010,
1169,
1371,
1484,
1484
],
"input_text": [
"El president de la Generalitat.",
"Que no demanarà asil polític a Bèlgica si la justícia del país acaba decidint la seva extradició.",
"Que no esquivarà la presó perquè no vol ser un fugitiu.",
"No.",
"Que si va a la presó havent guanyat les eleccions, no sap si es podria parlar de democràcia a Espanya.",
"Al govern espanyol i a la UE.",
"Tota la repressió posterior al referèndum de l'1-O.",
"Amb el diàleg amb govern espanyol per a solucionar la situació política de Catalunya.",
"Al perquè de la seva absència a la conferència de presidents autonòmics o al debat sobre el 155 al senat espanyol.",
"Que d'ençà de l'eclosió del moviment independentista, la Moncloa s'ha negat a assumir la realitat i que no ha fet cap oferta a Catalunya.",
"Estan posant tota l'energia que a perseguir-los, i no a dialogar i a parlar, i el govern espanyol hauria de reconèixer que és un problema polític i que per tant requereix una solució política.",
"Que això va passar el 22 de desembre i que el resultat siguin els mateixos és una derrota per a Espanya.",
"Sí.",
"Perquè creu que és necessària una conversa com aquesta."
]
}
|
books
|
A vegades, comparant la d'en Biel i la de la Ruixqueta, a la Malena li semblava que venien a ser una mateixa cosa. Perquè, ben garbellat, tant a ell com a la bestiola, totes les misèries els venien d'una hora de mala astrugància. Res: un moment de desgràcia i una tirallonga de mals per seguici. Sinó que, així com a la cabra la seva mala hora li havia dut una esguerradura de cos, a en Biel li havia congriat una esguerradura d'ànima. Encara que qui sap qui ho era més, d'esguerrat d'ànima! en Biel o molts dels que l'inculpaven de les malvestats que pesaven sobre el poble d'ençà que havia tornat de presidi?… De llamps i pedregades i malures, sempre n'hi havia vist, ella, al poble. I si bé era cert que d'algun temps ençà els flagells semblaven créixer, i el gam s'ensenyoria del bestiar, i la cuca malmetia les plantes, també ho era que tothom semblava tenir més mal cor: fins el seu pare, que la tractava, a ella, amb els mateixos roncs que als matxos que li duien a ferrar!
Un dia va arribar a posar-li la mà al damunt i tot.
Era pels encontorns de Sant Martí, i la natura reviscolada per un xàfec que havia caigut el dia abans, mostrava un entendriment que s'encomanava a l'aire, entrecreuat de baf d'herba i farum de terra xopa. Una nuvolada de plom s'extenia pel cel a tan poca alçària, que semblava que a trets de fona se l'hauria poguda esbotzar. Pel damunt del poble hi surava pesadament una xafogor estranya, una calda ensopidora semblant a la de les migdiades d'estiu.
Tot el matí havia estat, la Malena, manxa que manxa, i el seu pare, ferra que ferra… La suor que perlejava la pell de la mossa era com una rosada lleugera si es comparava amb la que amarava tot el cos del ferrer. Tant l'un com l'altre sentien de part de dins una cremor com si tinguessin les entranyes convertides en caliu.
Per això, en Costa, desentenent-se dels propòsits que havia fet, va manar a la Malena que agafés el poal i anés a la font a proveir d'aigua fresca.
|
[
"Què li pareixia, a la Malena, quan examinava la d'en Biel i la de la Ruixqueta?",
"Per quina raó ho pensava?",
"D'on partien aquesta cadena de turments?",
"Què havia passat, aquesta vegada?",
"En què dubta?",
"Quins fets meteorològics són habituals al lloc on viuen?",
"Per quines raons creu que, en els últims temps, la situació ha empitjorat?",
"Com havia canviat l'actitud del seu pare?",
"Quan havia passat, aquest últim fet?",
"Com era, l'entorn?",
"Què havien estat fent durant les primeres hores del dia?",
"Estaven acalorats?",
"I quina sensació interior notaven?",
"Què va exigir-li en Costa a la Malena?"
] |
{
"answer_end": [
113,
228,
294,
434,
610,
684,
875,
1031,
1066,
1482,
1567,
1695,
1806,
1954
],
"answer_start": [
0,
115,
230,
296,
436,
612,
686,
877,
1033,
1033,
1484,
1569,
1697,
1808
],
"input_text": [
"Que venien a ser una mateixa cosa.",
"Perquè tant a ell com a la bestiola, totes les misèries els venien d'una hora de mala astrugància.",
"D'un moment de desgràcia.",
"Així com a la cabra la seva mala hora li havia dut una esguerradura de cos, a en Biel li havia congriat una esguerradura d'ànima.",
"En què qui sap qui ho era més, d'esguerrat d'ànima, si en Biel o molts dels que l'inculpaven de les malvestats que pesaven sobre el poble d'ençà que havia tornat de presidi.",
"Els llamps, les pedregades i les malures.",
"Perquè els flagells semblaven créixer, i gam s'ensenyoria del bestiar, i la cuca malmetia les plantes, i tothom semblava tenir més mal cor.",
"Ara la tractava amb els mateixos roncs que als matxos que li duien a ferrar, un dia va arribar a posar-li la mà al damunt i tot.",
"Pels encontorns de Sant Martí.",
"La natura estava reviscolada per un xàfec que havia caigut el dia abans, mostrava un entendriment que s'encomanava a l'aire, entrecreuat de baf d'herba i farum de terra xopa; una nuvolada de plom s'extenia pel cel a tan poca alçària, que semblava que a trets de fona se l'hauria poguda esbotzar i, pel damunt del poble hi surava pesadament una xafogor estranya, una calda ensopidora semblant a la de les migdiades d'estiu.",
"La Malena, manxa que manxa, i el seu pare, ferra que ferra.",
"Sí.",
"Una cremor com si tinguessin les entranyes convertides en caliu.",
"Que agafés el poal i anés a la font a proveir d'aigua fresca."
]
}
|
bios
|
Susanna Lliberós i Cubero (Vila-real, agost de 1973) és una periodista i poetessa valenciana. Llicenciada en periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha treballat a Radio Castellón Cadena Ser des de l'any 1997 fins a 2003 on ha desenvolupat les següents funcions: redactora d'informatius i programes (1997-1998), locutora (1998-1999) i presentadora del magazine matinal "Hoy por hoy, Castellón" (1999-2003). Després fou editora i presentadora de l'informatiu nocturn a Localia Televisió Castelló (2000-2003). Des de l'any 2003 fins a l'ERO realitzat l'any 2013, que la va apartar del seu lloc de treball a RTVV-Canal 9, ha realitzat les funcions de presentadora, guionista i reportera dels serveis informatius d'aquest ens autonòmic. Lliberós ha compaginat la seva professió de comunicadora amb un profund amor a la llengua i a la literatura catalanes. Els poetes Joan Salvat-Papasseit i Vicent Andrés Estellés formen "part important de les males companyies de la meua joventut", com ha manifestat la poetessa. És sòcia fundadora de l'Associació d'escriptors El Pont Cooperativa de Lletres.
La poetessa vilarealenca ha publicat tres poemaris: Cel·les (Barcelona: Viena Edicions, 2008), Compàs d'espera (Alzira: Editorial Germania, 2013) i Llibre dels Espills (Alzira: El Petit Editor, 2015)
Alguns dels poemes de Susanna Lliberós han estat inclosos en les següents antologies:
|
[
"Qui és Susanna Lliberós i Cubero?",
"Què ha estudiat?",
"On va ser la seva primera feina?",
"I quins càrrecs hi va tenir?",
"I després on va treballar?",
"Quina conseqüència va tenir l'ERO dut a terme el 2013?",
"I quins treballs dugué a terme, fins aleshores?",
"Amb què ha combinat la seva carrera professional?",
"Quines paraules ha tingut per a Joan Salvat-Papasseit i Vicent Andrés Estellés?",
"Quina relació té amb l'Associació d'escriptors El Pont Cooperativa de Lletres?",
"A quin gènere literari s'ha dedicat?",
"Com ha titulat les seves obres poètiques?",
"I amb quines editorials ha treballat?",
"La seva poesia s'ha incorporat en algun recull?"
] |
{
"answer_end": [
92,
160,
233,
418,
519,
630,
744,
863,
1021,
1101,
1153,
1302,
1302,
1387
],
"answer_start": [
0,
94,
162,
162,
420,
521,
521,
746,
865,
1023,
1103,
1103,
1103,
1303
],
"input_text": [
"Una periodista i poetessa valenciana.",
"Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona.",
"A Radio Castellón Cadena Ser des de l'any 1997 fins a 2003.",
"El de redactora d'informatius i programes, locutora i presentadora del magazine matinal \"Hoy por hoy, Castellón\".",
"A Localia Televisió Castelló, com a editora i presentadora.",
"La va apartar del seu lloc de treball a RTVV-Canal 9.",
"De presentadora, guionista i reportera dels serveis informatius d'aquest ens autonòmic.",
"Amb un profund amor a la llengua i a la literatura catalanes.",
"Ha manifestat que formen part important de les males companyies de la seua joventut.",
"N'és sòcia fundadora.",
"A la poesia.",
"Cel·les, Compàs d'espera i Llibre dels Espills.",
"Amb Viena Edicions, Editorial Germania, i El Petit Editor.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Joaquima Alemany i Roca (Barcelona, 19 de maig de 1942) és una advocada i política catalana, senadora i diputada tant al Congrés dels Diputats com al Parlament de Catalunya.
Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona i militant de CDC des de 1976. Fou regidora a l'ajuntament de Barcelona per CiU el 1983-1989 i Presidenta del Districte de l'Eixample de Barcelona. Fou escollida senadora per la província de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1989. Fou portaveu de la Comissió de Justícia i de la Comissió d'Interior del Senat d'Espanya.
Fou diputada a les eleccions generals espanyoles de 1993, i fou Vicepresidenta Primera de la Comissió Mixta dels Drets de la Dona del Congrés dels Diputats (1993-1996). Després fou elegida diputada al Parlament de Catalunya a les eleccions de 1999.
Entre altres càrrecs, ha estat Secretària de la Comissió Mixta Generalitat-Ministeri d'Educació (1978-1983), vicepresident i directora general de la Comissió Interdepartamental de Promoció de la Dona (1889-1990), vicepresidenta de l'Institut Català de la Dona (1989-1997) i posteriorment, va ser la 1a presidenta de l'Institut Català de la Dona. Presidenta d'EUDIFF (Associació Europea per al Desenvolupament de la Informació i Formació de les Dones) el 1991. Des de 1999 presideix l'Associació Dones per la Llibertat i Democràcia i és també Presidenta de l'entitat International Network of Liberal Women i de l'associació Dones per la Llibertat i Democràcia.
És membre de la International Network of Liberal Women, del Lobby Européenne des Femmes i del Consell Nacional de Dones de Catalunya.
|
[
"Qui és Joaquima Alemany i Roca?",
"Què va estudiar?",
"A quin partit polític va afiliar-se?",
"Quins càrrecs públics va tenir?",
"I el 1989?",
"De quines institucions va ser capdavantera?",
"A quines votacions va ser elegida com a diputada?",
"Quin càrrec ocupà entre el 1993 i el 1996?",
"Ha sigut diputada de Catalunya?",
"Quines altres places rellevants ha ocupat?",
"Què és l'EUDIFF?",
"Quina relació hi té?",
"Només és directiva d'aquest organisme?",
"Quins altres dirigeix?",
"I de quines altres institucions forma part?"
] |
{
"answer_end": [
172,
225,
255,
372,
470,
559,
617,
728,
808,
1268,
1260,
1268,
1468,
1468,
1602
],
"answer_start": [
0,
174,
228,
257,
374,
472,
561,
621,
730,
810,
1156,
1156,
1270,
1270,
1470
],
"input_text": [
"Una advocada i política catalana, senadora i diputada tant al Congrés dels Diputats com al Parlament de Catalunya.",
"Dret a la Universitat de Barcelona.",
"Al CDC.",
"Fou regidora a l'ajuntament de Barcelona per CiU el 1983-1989 i Presidenta del Districte de l'Eixample de Barcelona.",
"Fou escollida senadora per la província de Barcelona.",
"De la Comissió de Justícia i de la Comissió d'Interior del Senat d'Espanya.",
"A les generals espanyoles de 1993.",
"Fou Vicepresidenta Primera de la Comissió Mixta dels Drets de la Dona del Congrés dels Diputats.",
"Sí.",
"Secretària de la Comissió Mixta Generalitat-Ministeri d'Educació, vicepresident i directora general de la Comissió Interdepartamental de Promoció de la Dona, vicepresidenta de l'Institut Català de la Dona i posteriorment, va ser la 1a presidenta de l'Institut Català de la Dona.",
"L'Associació Europea per al Desenvolupament de la Informació i Formació de les Dones.",
"La presideix.",
"No.",
"L'Associació Dones per la Llibertat i Democràcia, l'International Network of Liberal Women i l'associació Dones per la Llibertat i Democràcia.",
"De la International Network of Liberal Women, del Lobby Européenne des Femmes i del Consell Nacional de Dones de Catalunya."
]
}
|
vilaweb
|
El nivell del mar puja una mitjana de tres mil·límetres cada any a tot el món. Paral·lelament, la massa terrestre de Finlàndia i Suècia creix cada any entre tres mil·límetres i nou. Per aquest motiu, en molts llocs d'aquesta zona hi ha una caiguda relativa del nivell del mar, especialment en les zones properes a Escandinàvia: que la massa terrestre creixi més de pressa que la velocitat del mar fa que el nivell del mar baixi a tot el litoral finlandès i suec. Aquest fenomen afecta diversos àmbits, com ara el de les indústries marítimes, ja que les condicions per al transport marítim de la zona són com més va més dolentes i l'accés obert al mar, més difícil. Els estanys suecs d'aigua dolça també són un espai en perill: any rere any, es van fent més petits i tenen menys profunditat. Un professor de la Universitat Tecnològica de Lulea, ciutat de sueca amb els ports més grans del país, explica que ‘els llacs es van convertint en terrenys més fangosos i bruts; deixen de ser espais amb aigua clara on la gent anava a banyar-se'. Un altre problema d'aquestes zones litorals són les inundacions. Martin Vermeer, professor de la Universitat Aalto d'Hèlsinki, explica: ‘Els grans rius flueixen des de l'est fins al golf de Botnia, i com que la terra creix més a l'oest que no pas a l'est, s'inclina. Això pot causar grans inundacions de rius, especialment a la primavera'. Tot i així, l'augment de la terra ha estat positiu en un aspecte: Finlàndia ha guanyat 700 hectàrees de terreny. Els experts asseguren que aquesta situació inèdita que es viu actualment a Suècia i Finlàndia canviarà a mesura que l'ambient s'escalfi, perquè el nivell del mar cada vegada pujarà més ràpidament. Aquests últims quaranta anys, la terra ha crescut mig metre a causa del rebot postglacial.
|
[
"De terme mitjà, quant augmenta el nivell del mar?",
"I què passa, alhora, als països nòrdics europeus?",
"Quina conseqüència ha tingut aquest moviment terrestre?",
"Com s'explica, això?",
"A quins negocis incumbeix aquest fenomen?",
"Per què?",
"I pel que fa a la natura, quins ambients es troben amenaçats?",
"Per quin motiu?",
"Què ha comunicat un catedràtic de la Universitat Tecnològica de Lulea?",
"Amb quina altra dificultat es troben, les localitats costaneres?",
"Qui és Martin Vermeer?",
"Què ha fet palès?",
"Quina circumstància favorable ha tingut, però, tot això?",
"Per quin motiu canviarà el medi?",
"Quant ha incrementat, el planeta, en les últimes quatre dècades?",
"Per què?"
] |
{
"answer_end": [
77,
180,
326,
461,
540,
663,
725,
789,
1035,
1100,
1162,
1375,
1488,
1685,
1746,
1776
],
"answer_start": [
0,
79,
182,
182,
463,
463,
665,
665,
791,
1037,
1102,
1102,
1377,
1490,
1687,
1687
],
"input_text": [
"Tres mil·límetres, cada any, a tot el món.",
"Que la massa terrestre creix cada any entre tres mil·límetres i nou.",
"Que en molts llocs d'aquesta zona hi hagi hagut una caiguda relativa del nivell del mar, especialment en les zones properes a Escandinàvia.",
"Perquè que la massa terrestre creixi més de pressa que la velocitat del mar fa que el nivell del mar baixi a tot el litoral finlandès i suec.",
"A negocis de diversos àmbits, com ara el de les indústries marítimes.",
"Perquè les condicions per al transport marítim de la zona són com més va més dolentes i l'accés obert al mar, més difícil.",
"Els estanys suecs d'aigua dolça.",
"Perquè any rere any, es van fent més petits i tenen menys profunditat.",
"Que els llacs es van convertint en terrenys més fangosos i bruts; deixen de ser espais amb aigua clara on la gent anava a banyar-se.",
"Amb inundacions.",
"Un professor de la Universitat Aalto d'Hèlsinki.",
"Que els grans rius flueixen des de l'est fins al golf de Botnia, i com que la terra creix més a l'oest que no pas a l'est, s'inclina, i això pot causar grans inundacions de rius, especialment a la primavera.",
"Que Finlàndia ha guanyat 700 hectàrees de terreny.",
"Perquè a mesura que l'ambient s'escalfi, el nivell del mar cada vegada pujarà més ràpidament.",
"Mig metre.",
"Pel rebot postglacial."
]
}
|
vilaweb
|
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha donat suport a la candidatura de Boris Johnson per a reemplaçar Theresa May com a primer ministre del Regne Unit i ha instat a tots els candidats en una entrevista concedida al diari britànic ‘The Sun' a que es comprometin a augmentar la despesa pública en defensa. ‘Crec que Boris faria una bona feina. Seria excel·lent', ha dit Trump sobre l'ex-ministre d'Exteriors i un dels favorits per succeir May com a líder del Partit Conservador. En aquesta mateixa entrevista, Trump ha assenyalat que el ministre de Medi Ambient, Michael Gove, qui ha criticat la seva postura sobre Iran, no ha cercat el seu suport de la mateixa forma que si ho han fet altres líders conservadors. Així mateix, el mandatari nord-americà ha elogiat la proposta del ministre d'Exteriors, Jeremy Hunt, d'augmentar la despesa en defensa. ‘El Regne Unit hauria de poder defensar-se. És un lloc fantàstic i molt especial', ha destacat després d'explicar que una major inversió pública en matèria de defensa podria impulsar les exportacions d'equip militar nord-americà. Trump va felicitar Johnson en la seva última visita a Gran Bretanya el juliol de 2018 dient que creia que tenia les habilitats necessàries per ser primer ministre. El mandatari nord-americà realitzarà a partir de dilluns una visita d'Estat al Regne Unit en la qual es reunirà amb la reina Isabel II al Palau de Buckingham. El desordre polític en què es troba sumit el Regne Unit es va cobrar la setmana passada el cap de May, que el divendres –un dia després de les eleccions– es va veure forçada a anunciar que deixaria de liderar el Partit Conservador el 7 de juny. A partir de llavors s'obrirà un procés de successió que se saldarà al juliol amb el nomenament d'un nou ‘premier'. En aquest sentit, Trump ha criticat la forma en la qual el Regne Unit ha negociat la seva sortida de la Unió Europea. ‘El Regne Unit ha permès que la Unió Europea tingués totes les cartes', ha assenyalat.
|
[
"Qui és Donald Trump?",
"Què ha defensat?",
"Què ha reclamat als seleccionats?",
"Per què?",
"A quin mitjà ho ha afirmat?",
"Què més ha proclamat en aquesta consulta?",
"I pel que fa a Jeremy Hunt?",
"Per quin motiu ho aprova?",
"Per quin motiu va elogiar a Johnson, el 2018, el president americà?",
"Amb qui més es trobarà, Trump, quan viatgi a Anglaterra?",
"On es durà a terme aquest ajuntament?",
"Està calmada la política anglesa?",
"Quin ha sigut el punt culminant d'aquest conflicte?",
"Com s'ha de resoldre la situació?",
"I doncs, què és el que Trump ha desacreditat?",
"Per quina raó ha fet aquesta afirmació?"
] |
{
"answer_end": [
44,
161,
313,
384,
250,
721,
857,
1087,
1251,
1410,
1410,
1467,
1655,
1770,
1888,
1975
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
315,
198,
488,
723,
859,
1108,
1253,
1253,
1412,
1412,
1657,
1772,
1890
],
"input_text": [
"El president dels Estats Units.",
"A la candidatura de Boris Johnson per a reemplaçar Theresa May com a primer ministre del Regne Unit.",
"Que es comprometin a augmentar la despesa pública en defensa.",
"Perquè creu que Boris faria una bona feina i seria excel·lent.",
"Al diari britànic ‘The Sun'.",
"Que el ministre de Medi Ambient, Michael Gove, qui ha criticat la seva postura sobre Iran, no ha cercat el seu suport de la mateixa forma que si ho han fet altres líders conservadors.",
"Ha elogiat la proposta d'augmentar la despesa en defensa.",
"Perquè creu que el Regne Unit hauria de poder defensar-se, ja que és un lloc fantàstic i molt especial i una major inversió pública en matèria de defensa podria impulsar les exportacions d'equip militar nord-americà.",
"Perquè creia que tenia les habilitats necessàries per ser primer ministre.",
"Amb la reina Isabel II.",
"Al Palau de Buckingham.",
"No.",
"Quan el cap de May, un dia després de les eleccions, es va veure forçada a anunciar que deixaria de liderar el Partit Conservador el 7 de juny.",
"S'obrirà un procés de successió que se saldarà al juliol amb el nomenament d'un nou premier.",
"La forma en la qual el Regne Unit ha negociat la seva sortida de la Unió Europea.",
"Perquè creu que el Regne Unit ha permès que la Unió Europea tingués totes les cartes."
]
}
|
mitologia
|
Múrcia és una deessa de la mitologia romana. El seu nom de vegades acompanya el de Venus, però alguns historiadors creuen que és anterior a la més popular Venus. Els diferents noms d'aquesta deessa en llatí són: Murcia, Murtia, Murtea, Myrtea o Mirtea.
El nom Murcia també està connectat amb la planta de nom murtra, en llatí mŭrtus. Aquesta planta era un símbol de Venus i això va fer que de vegades aparegui escrit Venus Murtia o també "Venus Murcia". Durant la primera expansió del cristianisme es va relacionar la paraula Murcia amb l'adjectiu murcus o murcidus, que vol dir "mandrós, inactiu", i d'aquí es va dir que Murcia era la deessa de la peresa i la lassitud.
Segons Platner i Ashby, amb l'ampliació del Circ Màxim el santuari de la deessa va quedar inclòs dins el recinte i el seu nom es va conservar en alguns topònims de la zona com la Via di Valle Murcia i el Roseto Comunale di Valle Murcia. També s'ha proposat que la ciutat española Múrcia s'hagi originat a partir d'aquesta deessa.
Segons narrava l'historiador Titus Livi, Múrcia tenia un temple a la part baixa de l'Aventí, a prop del Palatí. Anteriorment el turó de l'Aventí se l'anomenava Murcus i d'aquí vindria l'adjectiu murtius o murcius amb què es coneixien els pals que indicaven el final de trajecte a les curses que es feien al Circ Màxim, que estaven situats a la vall entre l'Aventí i el Palatí. El lloc de culte d'aquesta deessa és descrit per diferents autors clàssics fent servir les paraules: ara vetus (altar antic), sacellum (petit temple sense sostre), fanum (recinte sagrat) i aedes (petit santuari que no ha estat consagrat formalment); totes elles venen a indicar una probable construcció senzilla i antiga constituïda per un simple altar, potser envoltat d'un mur baix. El santuari estava envoltat d'un bosquet de murtra.
|
[
"Qui és Múrcia?",
"A quina altra denominació s'ajunta, sovint?",
"Què en pensen els experts?",
"Quins apel·latius té, en llatí?",
"Què més connota aquest qualificatiu?",
"Quina significació tenia aquest arbust?",
"Quina conseqüència va tenir, en referència a la planta, la difusió del cristianisme?",
"Què n'han explicat Platner i Ashby?",
"El nom de la ciutat de Múrcia, d'Espanya, també sorgeix d'aquesta divinitat?",
"D'acord amb Titus Livi, on estava el santuari dedicat a aquesta deessa?",
"Com se li deia, temps enrere, al turó de l'Aventí?",
"Què n'ha esdevingut d'aquesta denominació?",
"Hi ha escriptors que hagin evocat aquest temple?",
"I quins mots han utilitzat per a caracteritzar-lo?",
"Què evidencien totes aquestes especificacions?",
"Què encerclava el recinte sagrat?"
] |
{
"answer_end": [
43,
88,
160,
251,
332,
371,
669,
906,
999,
1111,
1213,
1376,
1477,
1626,
1761,
1813
],
"answer_start": [
0,
45,
0,
162,
253,
334,
454,
671,
908,
1001,
1113,
1113,
1378,
1378,
1628,
1763
],
"input_text": [
"Una deessa de la mitologia romana.",
"Al de Venus.",
"Que Múrcia és anterior a la més popular Venus.",
"Murcia, Murtia, Murtea, Myrtea o Mirtea.",
"La planta de nom murtra, en llatí mŭrtus.",
"Era un símbol de Venus.",
"Que es va relacionar la paraula Murcia amb l'adjectiu murcus o murcidus, que vol dir \"mandrós, inactiu\", i d'aquí es va dir que Murcia era la deessa de la peresa i la lassitud.",
"Que amb l'ampliació del Circ Màxim el santuari de la deessa va quedar inclòs dins el recinte i el seu nom es va conservar en alguns topònims de la zona com la Via di Valle Murcia i el Roseto Comunale di Valle Murcia.",
"És possible.",
"A la part baixa de l'Aventí, a prop del Palatí.",
"Murcus, i d'aquí vindria l'adjectiu murtius o murcius.",
"L'adjectiu murtius o murcius amb què es coneixien els pals que indicaven el final de trajecte a les curses que es feien al Circ Màxim, que estaven situats a la vall entre l'Aventí i el Palatí.",
"Sí.",
"Ara vetus (altar antic), sacellum (petit temple sense sostre), fanum (recinte sagrat) i aedes (petit santuari que no ha estat consagrat formalment).",
"Que era, probablement, construcció senzilla i antiga constituïda per un simple altar, potser envoltat d'un mur baix.",
"Un bosquet de murtra."
]
}
|
bios
|
Carme Mechó Cunillera (Barcelona, 1929 - 24 de gener de 2021) va ser una ballarina i mestra de dansa catalana. Va ballar i va ser també docent i coreògrafa.
Filla de la pianista Carme Cunillera, als 10 anys va començar a estudiar dansa a l'acadèmia de Joan Magrinyà. El 1942, va guanyar un concurs de dansa infantil a Barcelona. Va estudiar els estudis de danses russes amb Natàlia Mirskaya i de ball espanyol amb el mestre Corones i va actuar en diversos festivals d'aquests professors. Del 1945 al 1951, va començar a ballar professionalment, primer en el cos de ball i després com a solista o primera ballarina de companyies com el Ballet de Paul Goube i Ivonne Alexander, el d'Irina Kosmowska o el d'Elsa Van Allen. També Maria Josepa Izard la demanava sovint com a primera ballarina. A finals dels anys 1940 va dansar davant la càmera i fou rotoscopiada per a la producció de la tercera pel·lícula de dibuixos animats feta a l'estat espanyol, Érase una vez.... (1950). També aquell any va actuar com a primera ballarina a la companyia Ballets de Barcelona i va actuar a Catalunya i a la majoria de capitals de província d'Espanya.
El 1951, començà a impartir classes de dansa a Sabadell i, a partir del 1952, s'hi va establir. Va impartir classes a aquesta ciutat durant quaranta anys, fins al 1992. De la seva escola en van sortir molts ballarins, que van actuar en altres ciutats de Catalunya i de l'Estat espanyol i en programes de Televisió Espanyola. Des del 1969 i gairebé fins al final de la seva carrera, va assistir a seminaris de dansa a l'estranger amb l'objectiu d'ensenyar les noves tendències als seus alumnes. El 1977, va impartir classes de ballet clàssic per al Ballet Contemporani de Barcelona dirigit per Ramon Solé. Del 1984 al 1986 col·laborà amb l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell com a coreògrafa amb el ballet de la seva escola.
També va dur a terme una intensa tasca per dignificar la professió dels ballarins. Ha estat una de les promotores de l'Associació de Professors de Dansa Acadèmica de la Província de Barcelona des del 1977, de la qual fon secretària i presidenta, com també fou presidenta el 1982 de la Federació Catalana de Professors de Dansa. Ha escrit dos mètodes de dansa que foren adoptats per la Federació Catalana de Professors de Dansa.
El 2013, l'Arxiu Històric de Sabadell va ingressar un extens fons de Mechó, compost per fotografies, filmacions, programes de mà, publicacions i documentació diversa, que abraça del 1939 al 1992.
|
[
"Qui fou Carme Mechó Cunillera?",
"Qui era la seva mare?",
"Quan va començar a instruir-se en dansa?",
"Què va aconseguir el 1942?",
"Quin tipus de balls va aprendre?",
"Quan va començar a ballar de manera experta?",
"Com?",
"Qui més la requeria com a protagonista?",
"Què va provar a finals de la dècada dels quaranta?",
"On més va participar el mateix any de l'estrena de la pel·lícula?",
"Quan va començar a exercir com a professora de ball?",
"I fins quan va dedicar-se a aquesta tasca?",
"Quina finalitat tenia la seva compareixença a jornades internacionals?",
"En quines institucions va participar, per posar exemples?",
"Quines organitzacions va dirigir?",
"I què va crear?",
"Quina tasca va dur a terme, el 2013, l'Arxiu Històric de Sabadell?"
] |
{
"answer_end": [
155,
193,
265,
327,
431,
543,
718,
787,
972,
1134,
1191,
1303,
1628,
1865,
2193,
2293,
2489
],
"answer_start": [
0,
157,
157,
267,
329,
488,
488,
720,
789,
974,
1136,
1136,
1461,
1630,
1950,
2195,
2295
],
"input_text": [
"Una ballarina, mestra de dansa catalana i coreògrafa.",
"La pianista Carme Cunillera.",
"Als 10 anys va començar a estudiar dansa a l'acadèmia de Joan Magrinyà.",
"Va guanyar un concurs de dansa infantil a Barcelona.",
"Danses russes amb Natàlia Mirskaya i ball espanyol amb el mestre Corones.",
"Del 1945 al 1951.",
"Primer en el cos de ball i després com a solista o primera ballarina de companyies com el Ballet de Paul Goube i Ivonne Alexander, el d'Irina Kosmowska o el d'Elsa Van Allen.",
"Maria Josepa Izard.",
"Va dansar davant la càmera i fou rotoscopiada per a la producció de la tercera pel·lícula de dibuixos animats feta a l'estat espanyol, Érase una vez...",
"Va actuar com a primera ballarina a la companyia Ballets de Barcelona i va actuar a Catalunya i a la majoria de capitals de província d'Espanya.",
"El 1951.",
"Fins al 1992.",
"Ensenyar les noves tendències als seus alumnes.",
"El 1977, va impartir classes de ballet clàssic per al Ballet Contemporani de Barcelona dirigit per Ramon Solé i del 1984 al 1986 col·laborà amb l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell com a coreògrafa amb el ballet de la seva escola.",
"L'Associació de Professors de Dansa Acadèmica de la Província de Barcelona i la Federació Catalana de Professors de Dansa.",
"Dos mètodes de dansa que foren adoptats per la Federació Catalana de Professors de Dansa.",
"Va ingressar un extens fons de Mechó, compost per fotografies, filmacions, programes de mà, publicacions i documentació diversa, que abraça del 1939 al 1992."
]
}
|
mitologia
|
El Pare Llop, també conegut com Encortador de llops, és un espantacriatures de la cultura popular de Catalunya i València.
En la cultura popular catalana es coneix com a Pare Llop un home que ha adquirit poder sobre els llops, els quals l'obeïen com a llur rei. Els pastors i ramaders que estaven en bones relacions amb ell, eren respectats pels llops, però els qui no hi volien tractes amistosos es veien acomesos per aquests animals. En dies de grans freds o tempestes, baixa als poblats a demanar una mica de menjar. No convé negar-li res, car pot fer que els llops ataquin els ramats o que els respectin. Un ric pagès de la Terra Ferma no va tornar a prosperar fins que feu les paus amb el Pare llop.
És una llegenda semblant a la de l'home del sac, un home vell que segresta criatures. Algunes variants esmenten que té la capacitat de convertir-se en llop, o que es vesteix amb pells d'aquest animal. També és conegut com el Puto vell variant arreplegada a la localitat de Benifato. La seua història és la mateixa que la de Les set germanes.
En la cultura i tradició occitanes, l'equivalent del Pare llop seria la figura del lobatièr.
|
[
"Qui és el Pare Llop?",
"Amb quin altre nom se'l distingeix?",
"Qui és, segons la tradició catalana?",
"A qui atacaven aquestes bèsties?",
"Què fa, el Pare Llop, quan hi ha gelors o borrasques?",
"Cal donar-li el que demana?",
"Què li va passar a un camperol de la Terra Ferma?",
"Amb quina altra història tradicional catalana podem relacionar-la?",
"Qui és l'home del sac?",
"Quin poder li afegeixen, altres faules alternants, a l'home llop?",
"I com expliquen que es guarneix?",
"Quin nom se li ha posat a la llegenda de Benifato?",
"Quina altra rondalla explica les mateixes peripècies?",
"Com se'l coneixia en el folklore occità?"
] |
{
"answer_end": [
121,
51,
260,
434,
518,
607,
703,
752,
789,
860,
904,
986,
1045,
1138
],
"answer_start": [
0,
0,
123,
262,
436,
520,
609,
705,
705,
791,
862,
906,
988,
1047
],
"input_text": [
"Un espantacriatures de la cultura popular de Catalunya i València.",
"Amb el d'Encortador de llops.",
"Un home que ha adquirit poder sobre els llops, els quals l'obeïen com a llur rei.",
"Als pastors i ramaders que no hi volien tractes amistosos.",
"Baixa als poblats a demanar una mica de menjar.",
"Sí.",
"Que no va tornar a prosperar fins que feu les paus amb el Pare llop.",
"Amb la de l'home del sac.",
"Un home vell que segresta criatures.",
"La capacitat de convertir-se en llop.",
"Amb pells de llop.",
"El Puto vell.",
"La de Les set germanes.",
"Com el lobatièr."
]
}
|
vilaweb
|
El conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Ernest Maragall, reobre avui a Berlín la primera delegació de la Generalitat després de l'aplicació de l'article 155 de la constitució espanyola. La delegada del govern a Alemanya serà Marie Kapret, restituïda en el càrrec. El 27 de setembre és previst de reobrir la delegació del Regne Unit i Irlanda, amb seu a Londres. El govern espanyol va tancar totes les delegacions –tret de la de Brussel·les–, va despatxar-ne els treballadors i va destituir els delegats amb el 155, a més de liquidar el Diplocat. De moment, el govern ha anunciat que tornaria a obrir les del Regne Unit i Irlanda, els Estats Units, Itàlia, Suïssa i França en una primera fase. Aquesta reobertura de les delegacions ha originat un nou xoc judicial amb el govern espanyol. El ministre d'Afers Estrangers espanyol, Josep Borrell, va anunciar que presentaria un recurs contenciós-administratiu contra el decret de reobertura signat pel president de la Generalitat, Quim Torra, a final de juny. De tota manera, encara no ho ha fet. Maragall va respondre a Borrell que calia abordar aquesta qüestió a la subcomissió d'Afers Estrangers de la comissió bilateral, una reunió que encara no té data. ‘Si podem convocar aquesta subcomissió podrem arribar a parlar tranquil·lament i arribar a un acord que eviti qualsevol despesa inútil. En qualsevol cas els delegats treballaran al 120 per cent', va dir.
|
[
"Qui és Ernest Maragall?",
"Quina acció rellevant ha dut a terme?",
"Quin càrrec tindrà Marie Kapret?",
"Què s'espera pel dia 27 de setembre?",
"Quines actuacions havien desenvolupat les autoritats espanyoles?",
"Què ha donat a conèixer l'administració?",
"I Borrell?",
"I ja l'ha posat sobre la taula?",
"Quina resposta va donar-li, Maragall a Borrell?",
"S'han aplegat, a hores d'ara?",
"Per quin motiu creuen que s'ha de fer aquesta convocatòria?",
"Què volen prevenir amb aquesta entesa?",
"Com ha assegurat que s'esforçarien els encarregats?"
] |
{
"answer_end": [
88,
217,
295,
393,
577,
724,
1037,
1074,
1202,
1236,
1316,
1372,
1431
],
"answer_start": [
0,
0,
219,
297,
395,
579,
820,
1039,
1076,
1076,
1239,
1239,
1374
],
"input_text": [
"El conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència.",
"Ha reobert a Berlín la primera delegació de la Generalitat després de l'aplicació de l'article 155 de la constitució espanyola.",
"Serà la delegada del govern a Alemanya.",
"Reobrir la delegació del Regne Unit i Irlanda, amb seu a Londres.",
"Va tancar totes les delegacions –tret de la de Brussel·les–, va despatxar-ne els treballadors i va destituir els delegats amb el 155, a més de liquidar el Diplocat.",
"Que tornaria a obrir les del Regne Unit i Irlanda, els Estats Units, Itàlia, Suïssa i França en una primera fase.",
"Que presentaria un recurs contenciós-administratiu contra el decret de reobertura signat pel president de la Generalitat, Quim Torra, a final de juny.",
"No.",
"Que calia abordar aquesta qüestió a la subcomissió d'Afers Estrangers de la comissió bilateral.",
"No.",
"Per arribar a parlar tranquil·lament i arribar a un acord.",
"Qualsevol despesa inútil.",
"Al 120 per cent."
]
}
|
mitologia
|
La cuca fera és un drac monstruós del bestiari popular català que tradicionalment ha precedit la processó del Corpus d'algunes ciutats de l'Antiga Corona d'Aragó (Tortosa, Morella) per representar la idolatria o l'heretgia. La primera Cucafera documentada a Catalunya és la de Montblanc que es remunta al segle xiv.
Una de les formes més populars, s'emparenta amb la Tarasca de Provença. Es tractaria d'una mena de tortuga gegant, amb la closca d'aquest animal, però amb cap semblant al cocodril a la punta d'un coll extensible. Peta les dents d'una manera seguida que fa esporuguir la mainada, a la qual hom explica que cada dia es menja tretze gats i tres infants vius. A Tortosa es passejava la mare seguida de les seves dues filles. A València el 1993 s'han incorporat a la Cuca Fera de Santa Margarida dues figures monstruoses, el drac de Sant Jordi i la tarasca de Santa Marta.
Una altra forma que no deixa de ser popular, sobretot entre la mainada, és una mena de drac -segons com una processionària molt grossa- no alat que s'arrossega per terra amb un nombre indeterminat de potes. En el bestiari popular, cada pota és una persona diferent. En el bestiari de Begues (Baix Llobregat) hi ha una criatura del mateix nom de difícil descripció.
|
[
"Què és la cuca fera?",
"A quines localitats en trobem exemples?",
"Què connota?",
"De quina ciutat és la primera Cucafera catalana coneguda?",
"De quin centenni data?",
"Amb quin ésser es relaciona?",
"Què és?",
"Com espanta les criatures?",
"Qui voltava per Tortosa?",
"Quines criatures titàniques s'han afegit a la Cuca Fera de Santa Margarida?",
"Quina altra figura distingida també fa acte de presència?",
"Què representa cada peu?",
"On existeix una bèstia que s'anomena igual?",
"És fàcil de caracteritzar?"
] |
{
"answer_end": [
161,
180,
222,
286,
314,
386,
527,
670,
735,
882,
1089,
1148,
1247,
1247
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
224,
224,
316,
388,
529,
672,
737,
884,
1091,
1150,
1150
],
"input_text": [
"Un drac monstruós del bestiari popular català que tradicionalment ha precedit la processó del Corpus d'algunes ciutats de l'Antiga Corona d'Aragó.",
"A Tortosa o a Morella.",
"La idolatria o l'heretgia.",
"De Montblanc.",
"Del segle xiv.",
"Amb la Tarasca de Provença.",
"Una mena de tortuga gegant, amb la closca d'aquest animal, però amb cap semblant al cocodril a la punta d'un coll extensible.",
"Petant les dents d'una manera seguida i hom els explica que cada dia es menja tretze gats i tres infants vius.",
"La mare seguida de les seves dues filles.",
"El drac de Sant Jordi i la tarasca de Santa Marta.",
"Una mena de drac no alat que s'arrossega per terra amb un nombre indeterminat de potes.",
"Una persona diferent.",
"En el bestiari de Begues (Baix Llobregat).",
"No."
]
}
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.