source
stringclasses 4
values | story
stringlengths 268
10.6k
| questions
listlengths 0
23
| answers
dict |
|---|---|---|---|
bios
|
Laura Tremosa Bonavía (Espolla, 1937), és una enginyera industrial i feminista catalana, que va ser la segona dona catalana i la tercera espanyola a llicenciar-se en enginyeria industrial a la Universitat Politècnica de Catalunya. Políticament, va ser activista en el Partit Socialista Unificat de Catalunya, i membre destacat de l'organització de professionals del PSUC durant el franquisme. Va ser membre de l'Assemblea de Catalunya.
Va seguir la professió del seu pare que era enginyer, si bé va voler espavilar-se pel seu compte per trobar feina després de 8 anys d'estudis universitaris on va ser l'única noia de la promoció. Va tenir dificultats per poder treballar d'enginyera, una activitat considerada exclusivament per homes, i va poder entrar a treballar a una oficina tècnica. En aquest període va tenir els seus quatre fills amb un company de promoció amb qui s'havia casat tot just acabar la carrera. D'aquí va passar a dirigir la revista Mundo Industrial, un fet que la vincularia al món editorial com la seva activitat principal.
L'any 1979 deixa la revista i va a treballar a l'ajuntament de Badalona per a encarregar-se de temes mediambientals. L'alta concentració d'indústries de la ciutat i l'absència de legislació mediambiental de l'època preocupaven l'ajuntament que decideix contractar-la com a cap de serveis de control de medi ambient. Després de 4 anys, deixa l'ajuntament i torna al món editorial en una revista sobre CAD-CAM. Posteriorment llença una revista de robòtica i entra a l'editorial Cetisa, en el consell assessor de la publicació Automática e Instrumentación.
L'any 2002 entra a treballar al Fòrum Universal de les Cultures, que es va celebrar a Barcelona l'any 2004, com a cap de publicacions, i com a responsable d'organització de 50 congressos que formaven part de l'esdeveniment.
Després de la seva jubilació va seguir escrivint articles tècnics per la publicació d'automàtica de la qual havia format part.
Durant el franquisme, va ser activista i membre destacada de l'organització de professionals dins del comitè central del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Va ser membre de l'Assemblea de Catalunya i una dels 113 detinguts el 28 d'octubre de 1973 a l'església de Santa Maria Mitjancera, que van acabar a la presó.
Després de la mort del dictador, va ser una de les organitzadores de les primeres “Jornades Catalanes de la Dona” l'any 1976, un acte que va ser punt d'inflexió del feminisme a Catalunya. L'any següent, publica "La problemàtica feminista" a la revista Nous Horitzonts.
Va formar part de la Comissió Nacional per a l'Alliberament de la Dona que l'any 1978 organitzava el PSUC per a incorporar la causa feminista i per a fixar polítiques pels càrrecs electes al Parlament i als ajuntaments.
A les primeres eleccions democràtiques de l'any 1977 va participar en mítings juntament amb altres dones com Marina Subirats, Montserrat Roig o M. Dolors Calvet, entre d'altres. L'any 1980 va formar part de la llista del PSUC per Barcelona a les Eleccions al Parlament de Catalunya de 1980.
|
[
"Qui és Laura Tremosa Bonavía?",
"Quan va néixer?",
"Quins estudis va realitzar?",
"En què va participar?",
"En qui es va inspirar per estudiar enginyeria?",
"Què la va fer especial un cop finalitzà els estudis?",
"Va aconseguir feina?",
"Quants descendents va tenir?",
"Seguidament quina tasca va realitzar?",
"Què va fer el 1979?",
"I el 2002?",
"Quina feina feia al PSUC en l'època franquista?",
"On va presentar el seu primer escrit?",
"En quin grup va participar l'any 1978?",
"Amb qui va fer xerrades el 1977?"
] |
{
"answer_end": [
89,
39,
231,
309,
490,
631,
789,
839,
971,
1119,
1708,
2113,
2547,
2634,
2929
],
"answer_start": [
0,
0,
149,
233,
438,
553,
740,
791,
917,
1048,
1602,
1975,
2468,
2549,
2769
],
"input_text": [
"És una enginyera industrial i feminista catalana.",
"El 1937.",
"Va llicenciar-se en enginyeria industrial.",
"Va ser activista en el Partit Socialista Unificat de Catalunya.",
"En el seu pare.",
"Va ser l'única noia de la promoció.",
"Sí.",
"Quatre.",
"Va passar a dirigir la revista Mundo Industrial.",
"Va deixar la revista i va anar a treballar a l'ajuntament de Badalona.",
"Va entrar a treballar al Fòrum Universal de les Cultures, que es va celebrar a Barcelona l'any 2004.",
"Va ser activista i membre destacada de l'organització de professionals dins del comitè central.",
"A la revista Nous Horitzonts.",
"En la Comissió Nacional per a l'Alliberament de la Dona.",
"Amb Marina Subirats, Montserrat Roig i M. Dolors Calvet, entre d'altres."
]
}
|
books
|
-Sí que és paradoxal, això!- mormolava ell.
Restaren callats uns moments, sense mirar-se.
-Haurem de plegar: si algú passés pensaria que estem conspirant. Bona nit, Llucià.
La clara silueta s'esvaí de sobte: el marc de la finestra restà tot fosc, i En Llucià es sentí més abandonat que mai.
D'esma continuà pujant entre faigs i castanyers, que entenebrien progressivament la seva ruta. La funció del Casino ja es devia haver acabat, puix que no en venia cap remor de música ni de parloteig: la nit muntanyana resplendia tota pura i deserta.
-Què diferents són les dues germanes!- pensava el malavirat, tot assaborint la negligència graciosa i la fresca vivacitat de la seva cunyada. Per molt que la castiguessin els anys i s'amargués el seu esperit en l'espectativa d'un matrimoni aventatjós, mai no esdevindria una dona eixuta i encarcarada com l'Adelaida: n'estava segur.
-Deus haver badat molt!- deia parlant amb ell mateix. -Quan tenies divuit o vint anys, al teu entorn bé hi devia haver una minyona de disset, com ara l'Eulàlia.
Un record el sobtà. El seu passat no era un erm: una amor hi floria en la llinda mateixa de la joventut. D'això feia vint anys. Els episodis li revenien a la memòria, il·luminats per una claror novella.
|
[
"Què comentava ell?",
"Com van reaccionar?",
"De quina manera?",
"Què opinaria la gent si els veies?",
"De qui s'acomiada un dels interlocutors?",
"L'interlocutor desapareix progressivament?",
"Quina sensació va tenir en Llucià?",
"Què feia terrorífic el camí?",
"Se sentia alguna cosa de l'espectacle?",
"Eren idèntiques les germanes?",
"Com era l'Adelaida?",
"Amb qui comentava coses?",
"Qui tenia disset anys quan en Llucià tenia uns divuit o vint?",
"Què li passa de cop?",
"Quant fa des que no és un jove?",
"Com recordava el seu passat?"
] |
{
"answer_end": [
42,
72,
88,
153,
172,
208,
291,
386,
491,
580,
858,
928,
1035,
1055,
1163,
1238
],
"answer_start": [
0,
44,
44,
109,
156,
175,
251,
293,
388,
544,
795,
876,
931,
1037,
1086,
1165
],
"input_text": [
"Que allò era paradoxal.",
"Restaren callats.",
"Sense mirar-se.",
"Pensaria que estan conspirant.",
"D'en Llucià.",
"No.",
"Es va sentir més abandonat que mai.",
"Faigs i castanyers.",
"No.",
"No.",
"Eixuta i encarcarada.",
"Amb ell mateix.",
"L'Eulàlia.",
"Un record el sobtà.",
"En fa vint anys.",
"Il·luminat per una claror novella."
]
}
|
vilaweb
|
Arriba un nou lliurament de les aventures i desventures del detectiu Salvo Montalbano, personatge magistral creat per l'escriptor Andrea Camilleri. Mort mar endins, publicat per Edicions 62, amb una traducció de Pau Vidal, aplega vuit relats dels inicis de la carrera del comissari. Un jove Montalbano que ja mostra un caràcter llunàtic, a vegades esquerp, que resol els casos amb audàcia, en un entorn, Vigata, ple de personatges singulars. El llibre serà a les llibreries aquesta setmana entrant. Podeu llegir-ne un fragment. Hem demanat a l'editora, Pilar Beltran, que ens en parli. Explica: ‘No conec a ningú que havent llegit una novel·la de la sèrie que tenen com a protagonista el comissari sicilià Salvo Montalbano –dues dotzenes fins ara publicades en català– i s'hagi pogut resistir a llegir-ne una altra. Un cop entres en el món de Vigata i vius les peripècies del dia a dia d'una investigació, amb tots els personatges de l'entorn del comissari –la Lívia, l'eterna promesa, el doctor Pasquano, l'entranyable Catarella, en Mimí, en Fazio…– t'hi tornes addicte. Afortunadament, l'escriptor italià Andrea Camilleri, el pare de la criatura, ens té acostumats a un ritme sostingut d'un parell de casos a l'any. Enguany, tot i la seva edat avançada, Camilleri no ens ha fallat. Per Sant Jordi vau poder llegir Una veu de nit, i ara estem contents d'editar Mort mar endins. ‘ Continua Beltran: ‘Traduït, com sempre, de manera magnífica per en Pau Vidal –que amb els anys s'ha convertit en un dels traductors de referència d'Andrea Camilleri a tot el món i no em sorprendria gens que qualsevol dia aparegués com un personatge més del nucli dur de la comissaria vigatana–, en els vuit relats de Mort mar endins Camilleri ens fa retrocedir fins a la joventut del comissari Montalbano. Divertit, sorrut, indulgent i èticament irreprotxable, hi trobareu les seves primeres passes en el món del crim amb un bon repertori dels trucs que a la llarga l'han fet famós, començant per l'sfunnapedi, l'enfonsapeus, el parany per fer confessar els delinqüents basat en les habilitats teatrals de Montalbano. I al seu costat, com sempre, els personatges habituals que l'acompanyen enfrontant-se als conflictes perennes dels éssers humans. Divertiu-vos!'
|
[
"Es tracta d'una primera entrega?",
"Com es diu l'investigador?",
"Qui n'és l'autor?",
"Com es titula el llibre?",
"Qui l'ha passat al català?",
"De quina forma enllesteix els casos Montalbano?",
"Quan es podrà comprar el volum?",
"Qui diu unes paraules sobre la història?",
"Quants llibres hi ha ja de la sèrie de Montalbano?",
"És una persona gran l'autor?",
"Per què estan contents?",
"Qui ha esdevingut un dels traductors claus per a l'autor?",
"Quantes històries conformen el llibre?",
"Com es descriu el personatge de Montalbano?",
"Què vol el narrador que facin els lectors?"
] |
{
"answer_end": [
24,
85,
146,
189,
221,
388,
497,
584,
767,
1254,
1377,
1558,
1713,
1840,
2242
],
"answer_start": [
0,
56,
98,
148,
191,
357,
442,
528,
631,
1125,
1334,
1448,
1676,
1724,
2229
],
"input_text": [
"No.",
"Salvo Montalbano.",
"Andrea Camilleri.",
"Mort mar endins.",
"Pau Vidal.",
"Amb audàcia.",
"Aquesta setmana entrant.",
"L'editora Pilar Beltran.",
"Dues dotzenes.",
"Sí.",
"Per editar Mort mar endins.",
"Pau Vidal.",
"Vuit relats.",
"Divertit, sorrut, indulgent i èticament irreprotxable.",
"Que es diverteixin."
]
}
|
books
|
-I t'agradaria, que et retratés?- vaig preguntar-li.
-Si m'agradaria!- contestà tot decidit. -Jo sóc un pobre, i a sa bestreta ja sabeu lo que us puc donar; però no perdreu res, mestressa, llamp me matu!… Des meus estalvis us aniré refent, fins a compliment, de tot lo que sigu. Jo gonyo a cada viatge: enteneu? I, com més gran me faig, més. En Pau i en Vadô poden ser bons testimonis; i aquesta creu des meus dits, que beso, me faju sa llei, amén, si trenco sa paraula.
-Vaja, mestressa, que això gairebé val tant com una escriptura de notari- va dir en Vadô Set-trossos encreuant cames i braços amb un aire que volia semblar seriós. -Podeu cloure es tracte sense por. I més, que, un minyó tan guapet i carafí, ha de donar bo de pintar, i no heu de mirar prim en sa mà d'obra.
-Jo no regatejo- reparà en Cadernera amb dignitat.
-Que ès cas, de regatejar, hereu Escampa de Mas Perdut!- exclamà en Pau Ternal pegant-li manotada al muscle. -A tu no et ve d'una dobla de quatre.
-Anem a pams- va saltar en Vadô. -Ara m'atalaio d'una dificultat. Tu, marrec, deus voler retenir s'estampa: oi?
-Home! que som nens? Ès clar, que la vui!
|
[
"Què li demana?",
"Què li respon aquest?",
"En quina situació diu que es troba?",
"De quina forma li pagarà?",
"Quines són les persones presents al fet?",
"A quina cosa li fa petons?",
"Amb què compara la seva paraula?",
"De quina forma ho diu?",
"Per quin motiu?",
"Es posen d'acord?",
"De quina manera reclama en Cadernera?",
"Com reacciona en Pau?",
"Què li diu en Vadô?",
"Quina pregunta li fa?",
"Aquest hi està d'acord?"
] |
{
"answer_end": [
51,
91,
109,
277,
384,
424,
543,
596,
633,
668,
827,
936,
1007,
1088,
1131
],
"answer_start": [
0,
53,
94,
205,
342,
386,
472,
545,
545,
636,
795,
886,
976,
1043,
1090
],
"input_text": [
"Si li agradaria que el retratés.",
"Que sí que li agradaria.",
"En la pobresa.",
"Des seus estalvis li anirà refent, fins a compliment de tot.",
"En Pau i en Vadô.",
"A una creu.",
"Amb una escriptura de notari.",
"Encreuant cames i braços.",
"Per semblar seriós.",
"Sí.",
"Amb dignitat.",
"Pegant-li manotada al muscle.",
"Que vagin a pams.",
"Si vol retenir s'estampa.",
"Sí."
]
}
|
books
|
-Bona nit! No vull ésser còmplice d'una tragèdia- Va dir En Martí amb un to sec i el seu veí restà astorat mormolant. -¡Si és boig que el tanquin!- i es recolzà còmodament tot mastegant el seu cigar apagat.
Quan En Martí va sortir del circ semblava un orat defallit pels desvaris. Retut per ses remembrances, davant d'aquella dona i aquell fill miseriosos i abandonats, se sentí agullonat per la tortura del penediment. Ell tenia un fill que veia com el del circ fent salts mortals i maleint el pare que s'havia allunyat del seu costat! Això era monstruós. Ell era un malvat. I recordant la conversa del xofer va arribar a casa seva i es llançà a la poltrona i exclamà estemordit: -No puc més!- ¡I trencà en un plor sense conhort!
-La meva vida és una mort lenta! ¡El meu casament serà un enterrament sense fi! ¡no puc més! no puc més!- Exclamava el pobre dissortat i a la fi va adormir-se afadigat i enfeblit, i somià que es moria dolçament auriolat d'una confortant alegrança!
Amb l'ànima marcida per la dolor, els ulls emmusteïts, colltorçat i macilent, En Martí marxà de la ciutat devés el poble, on encara havia de romandre fins als jorns darrers de setembre. Talment En Martí era com una flor boscana que mor enyoradissa en l'ambient d'una estada closa i que sobtadament es reviscola en tornar a l'aire vivificant de l'alba, en sentir la frescor del rou i en veure l'aigua gemada dels xaragalls. En Martí davant la mar esplendent, les claredats del cel i la beutat de la seva promesa, agullonat per la gelosia que li féu deixondir un nou foraster elegant, es lliurà a la vanitat i a poc a poc se li esmorteïren les lluites que en l'anada a ciutat s'havien congriat en son cor. La por al ridícul se li arrelà i fingia més que mai una estimació que no sentia. Per altra part la seva promesa, deessa de la colònia d'aquell poble, semblava cada dia més íntima, com si tingués una miqueta de cor i sos ulls, ultra donar encís, poguessin llevar una llàgrima d'amor.
|
[
"Qui no volia tenir res a veure amb el que podia passar?",
"Com es va pronunciar?",
"Hi havia algú amb ell?",
"D'on va sortir en Martí?",
"Amb què es compara en Martí?",
"Com se sentia?",
"Ell era pare?",
"Què va fer un cop a casa?",
"Com veia la seva boda?",
"Quin somni va tenir?",
"Que va fer en Martí?",
"Fins quan s'havia de quedar?",
"Què temia?",
"Què aparentava?",
"Com era considerada la seva promesa?"
] |
{
"answer_end": [
65,
79,
116,
239,
279,
418,
437,
658,
810,
978,
1099,
1163,
1713,
1762,
1831
],
"answer_start": [
0,
50,
80,
207,
207,
370,
420,
610,
764,
911,
1057,
1111,
1683,
1716,
1764
],
"input_text": [
"En Martí.",
"Amb un to sec.",
"Sí.",
"Del circ.",
"Amb un orat defallit pels desvaris.",
"Agullonat per la tortura del penediment.",
"Sí.",
"Es llançà a la poltrona.",
"Com un enterrament sense fi.",
"Que es moria dolçament auriolat d'una confortant alegrança.",
"Marxà de la ciutat devés el poble.",
"Fins als jorns darrers de setembre.",
"El ridícul.",
"Una estimació que no sentia.",
"Com una deessa."
]
}
|
bios
|
Agustina Reixach i Oliver (Girona, 5 de juliol de 1910 - Girona, 7 d'abril de 2009) fou una mestra, artesana i escriptora gironina.
Agustina Reixach i Oliver va néixer l'any 1910 al carrer Santa Clara de Girona en el si d'una família benestant. Els seus pares regentaven “Can Reixach” un magatzem de queviures molt conegut a la ciutat. Era la gran de cinc germans.Va cursar els estudis primaris al Col·legi de les Dominiques i al Cor de Maria. Més endavant va estudiar magisteri a l'Escola Normal. L'any 1932 es va casar amb Francesc Prohias, que treballava al negoci familiar i era home de confiança del seu pare. Va tenir un fill que va morir jove i va enviudar el 1946. Durant la República va exercir de mestra i durant la postguerra es va dedicar a la fabricació artesana de barrets de senyora. Quan els seus pares van morir també es va ocupar durant una època de l'empresa de la família.
Tot i que va viure tota la vida a Girona, durant la seva infantesa va estar molt vinculada a la Garrotxa on hi tenia família i més endavant amb l'Empordà, especialment Platja d'Aro on estiuejava. També va ser una gran viatgera. Va visitar Mallorca, París, Berlín, Itàlia, Dinamarca, Grècia… i fins i tot països més llunyans com el Líban i Síria. No va ser fins que es va jubilar que es va dedicar més intensament a escriure, l'activitat per la qual és més coneguda. Als 75 anys va publicar el seu primer llibre. Va conrear tant la poesia com la prosa. Va morir el 7 d'abril de 2009, als 98 anys, sense poder veure publicada la seva última obra, un llibre de records que ja havia acabat.
Tot i que va començar a editar els seus llibres molt gran, va ser una escriptora prou prolífica. L'anomenaven la "poeta del carrer Santa Clara" Va escriure llibres de poesia, dietaris, llibres de viatges i novel·les. En les seves obres, de factura clàssica, alterna temàtiques personals amb descripcions dels llocs on va viure i que coneixia tan bé. El seu primer llibre "Els meus camins" va ser guardonat als Jocs Florals de Perpinyà. Les presentacions dels seus llibres, habitualment a l'Auditori Narcís de Carreres, eren esdeveniments socials on no hi faltava cap personalitat de la vida cultural i política gironina, tal com recorda el llibreter Guillem Terribas.
L'escriptor Narcís Jordi-Aragó valora la "perfecció formal" de l'obra poètica de Reixach, i va incloure poemes seus en vàries antologies: “Antologia de Sant Daniel” i “La Girona dels poetes” També va escriure articles i l'any 1993 va guanyar el premi de periodisme Bonmatí de Girona per l'article «L'esperit de Carlemany», publicat al Diari de Girona. i va publicar reculls dels seus poemes a la Revista de Girona. El 20 de setembre de 2019, en el desè aniversari de la seva mort, se li va retre homenatge a La Nit dels Poetes de Girona.
|
[
"Qui era Agustina Reixach i Oliver?",
"Quan va néixer?",
"En quina data va morir?",
"En què es va formar?",
"En quin any va contraure matrimoni?",
"Amb qui?",
"Va tenir descendents?",
"En quin any va morir el seu marit?",
"Què va fer després de la mort dels seus progenitors?",
"En quina població solia passar l'estiu?",
"En quins llocs ha estat?",
"Quina edat tenia quan va sortir a la llum el seu primer escrit?",
"Com era coneguda?",
"Quin és el títol de la seva primera obra?",
"Què es va fer en memòria seva deu anys després de la seva defunció?"
] |
{
"answer_end": [
130,
83,
83,
496,
520,
541,
631,
671,
891,
1087,
1237,
1403,
1723,
1968,
2785
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
457,
498,
509,
615,
652,
799,
1048,
1121,
1359,
1677,
1930,
2691
],
"input_text": [
"Fou una mestra, artesana i escriptora gironina.",
"El 5 de juliol de 1910.",
"El 7 d'abril de 2009.",
"Magisteri.",
"El 1932.",
"Amb Francesc Prohias.",
"Sí.",
"El 1946.",
"Es va ocupar durant una època de l'empresa de la família.",
"A Platja d'Aro.",
"Mallorca, París, Berlín, Itàlia, Dinamarca, Grècia, Líban i Síria.",
"75 anys.",
"Com la poeta del carrer Santa Clara.",
"Els meus camins.",
"Se li va retre homenatge a La Nit dels Poetes de Girona."
]
}
|
bios
|
Llum Barrera (Alcúdia, Mallorca, 30 de novembre de 1968) és una actriu i periodista mallorquina.
És llicenciada en Ciències de la Informació (Periodisme) per la U.A.B. (1991) i en Art Dramàtic a l'Institut del Teatre de Barcelona (1994).
Dins de la seva tasca de periodista, ha publicat Chica busca chico. Manual de ligue de una mujer desesperada, de l'editorial La Esfera de los Libros, Col·lecció Sonrisas y Páginas, del que va vendre més de 8000 exemplars l'any 2003; ha col·laborat al Diario de Mallorca, ABC (redacció de Catalunya), Diari de Barcelona i en Ràdio, a la cadena SER - Ràdio Barcelona a l'equip d'Informatius (1991), i a La Ventana de Verano (2002).
Com a actriu, començà fent obres molts diverses amb companyies catalanes com Els Comediants o Tricicle. Com a membre dels comediants, inauguraria l'Auditori d'Alcúdia el 1999, fent el paper de guia per mostrar als seus conciutadans les instal·lacions del nou Auditorium de la vila. També ha coprotagonitzat la comèdia 5 mujeres.com, El Maletí, entre altres, i va arribar a dirigir Històries d'imprevist el 1993.
L'any 1999 marxà a Madrid on trobaria treball a les televisions estatals. A la capital, ha treballat, amb un paper fix, en sèries com Un, dos, tres... ¡A leer esta vez! (2004) a TVE, fent el paper d'haver de resumir el llibre del programa, sense haver-ho llegit. Seguidament, debutà a la sèrie Aquí no hay quien viva (temporades 3a i 4a) fent el paper de núvia del porter Emilio (Fernando Tejero), i darrerament a Zoo de TV3. Ha passat, amb aparicions d'un sol capítol, per les sèries Cuestión de sexo de Cuatro i Hospital Central, Una nueva vida, El Comisario i 7 vidas de Telecinco.
I en la seva faceta de presentadora o col·laboradora, a la TV, participà com a comentarista en magazíns com: Channel Nº 4 i Nos pierde la Fama a Cuatro. A Telecinco, fou la copresentadora a Nada Personal (conduït per Núria Roca, ella mateixa i Maribel Casany) i col·laboradora de La corriente alterna. A TVE copresentà el programa 30 veces 31, on es feia un repàs als programes especials de Nit de Cap d'Any de TVE de les últimes tres dècades, així com la gala Andalucía te quiere; col·laborà a La Azotea de Wyoming, participà en el programa d'humor sobre les estadístiques, titulat 9 de cada 10, presentat per Toni Clapés i també presentà, en solitari, la gala dels VII Premis Max de les arts escèniques emesa per La 2. Al canal autonòmic balear, IB3, copresentà les gales d'inauguració de la cadena (2005) així com la que feia referència a la presentació de la programació d'hivern 2006-07 i posteriorment passà a tenir el seu propi magazín anomenat Llum i acció al darrer trimestre de 2006. El 2007 va participar en el penúltim capítol de Planeta Finito a laSexta viatjant a Puerto Rico.
També va copresentar la XII i la XIII Gala d'entrega dels Premis Unió d'Actors, el 2003 i 2004, respectivament. Varen ser retransmeses per Canal +, la primera en diferit, el següent dia, i la segona en directe, però no en obert.
Ha participat en rodatges de pel·lícules, com Princesas en el 2005, Diari d'una nimfòmana en el 2008 i un telefilm per TVE i TV3 anomenat Psiquiatres, psicòlegs i altres malalts.
També ha participat en el curtmetratge Arturo Hijo (1999) de la mà del director basc Ion Arrtxe. Des del 2015 participa en la sèrie «Seis hermanas» de TVE1.
Al 2017 comença a presentar el nou programa concurs d'IB3 Televisió titulat Agafa'm si pots.
|
[
"Qui és Llum Barrera?",
"Quan va néixer?",
"On?",
"Quins estudis té?",
"Qué més va estudiar?",
"Ha tret llibres al mercat?",
"En quins mitjans ha col·laborat?",
"En quina inauguració va participar com a integrant d'Els Comediants?",
"Què va fer el 1999?",
"En quina sèrie espanyola va participar?",
"En quins programes de Cuatro va intervenir?",
"Què va fer a La 2?",
"Què va fer el 2007?",
"Quina tasca va portar a terme el 2003 i 2004?",
"De quin programa es posa al capdavant l'any 2017?"
] |
{
"answer_end": [
95,
56,
56,
153,
216,
469,
666,
842,
1105,
1417,
1816,
2384,
2754,
2850,
3412
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
97,
175,
238,
471,
772,
1080,
1343,
1728,
2290,
2659,
2756,
3321
],
"input_text": [
"És una actriu i periodista mallorquina.",
"El 30 de novembre de 1968.",
"A Alcúdia, Mallorca.",
"És llicenciada en Ciències de la Informació, Periodisme.",
"Art Dramàtic.",
"Sí.",
"Al Diario de Mallorca, ABC, Diari de Barcelona, a la cadena SER, Ràdio Barcelona, i a La Ventana de Verano.",
"En la de l'Auditori d'Alcúdia.",
"Marxà a Madrid.",
"A Aquí no hay quien viva.",
"A Channel Nº 4 i Nos pierde la Fama.",
"Presentà, en solitari, la gala dels VII Premis Max de les arts escèniques.",
"Va participar en el penúltim capítol de Planeta Finito a laSexta viatjant a Puerto Rico.",
"Va copresentar la XII i la XIII Gala d'entrega dels Premis Unió d'Actors.",
"Agafa'm si pots."
]
}
|
mitologia
|
Athor o Hathor (en egipci antic: ḥwt-ḥr, que vol dir casa d'Horus) és a la mitologia egípcia deessa de l'amor, la joia i la música. Habitualment identificada amb Afrodita i Venus, oferia libacions als morts. El seu culte original es relacionava amb el zel i els cels.
Va esser la mare del déu Horus, encara que algunes fonts suggereixen que hi havia un matrimoni sagrat amb Horus com a part del festival anual a Luxor. Junts van venjar la mort del pare d'Horus, el déu Osiris. També se la considera l'encarnació de la lluna.
Com a deessa de la fertilitat tenia una associació especial amb els naixements reials i era vista simbòlicament com la mare de cada faraó, qui de vegades era representat bevent llet de la deessa Athor en reafirmació del seu dret diví a regir Egipte.
Es representava amb el disc solar i la cornamenta de vaca i el seu atribut era el sistre que li servia per a allunyar les influències malignes. Athor apareixia representada en diferents formes, de figura humana, de vaca, com a deessa de la fertilitat, de lleona, quan representava a Sekhmet, de serp i fins i tot d'arbre de sicòmor.
Hi ha teories que defensen que el vedell d'or esmentat en la Bíblia podria ser una imatge del culte a Athor (Èxode 32:4-6).
Noms alternatius: Hathor, Hwt-Hert, Het-Heru, Het-hert.
|
[
"Qui és Athor?",
"Amb quines deïtats se l'associa?",
"Qui va ser el seu fill?",
"Què van fer conjuntament?",
"Qui era?",
"De què era deïtat Athor?",
"Amb quin astre està relacionada?",
"Com era considerada?",
"Com es plasmava aquesta simbologia?",
"De quina forma és descrita?",
"Per a què servia aquest estri?",
"Com es mostrava Athor?",
"Què diuen algunes hipòtesis?",
"En quin llibre sagrat es menciona això?",
"Quines altres denominacions té?"
] |
{
"answer_end": [
130,
178,
298,
460,
475,
554,
523,
662,
725,
863,
917,
1106,
1215,
1230,
1286
],
"answer_start": [
0,
132,
268,
419,
419,
525,
477,
555,
613,
775,
835,
919,
1108,
1108,
1232
],
"input_text": [
"És a la mitologia egípcia deessa de l'amor, la joia i la música.",
"Afrodita i Venus.",
"Horus.",
"Van venjar la mort del pare d'ell.",
"El déu Osiris.",
"De la fertilitat.",
"Amb la lluna.",
"Com la mare de cada faraó.",
"Els faraons eren representats de vegades bevent llet de la deessa Athor.",
"Es representava amb el disc solar i la cornamenta de vaca i el seu atribut era el sistre.",
"Per a allunyar les influències malignes.",
"Com a figura humana, vaca, com a deessa de la fertilitat, lleona, serp i fins i tot com a arbre de sicòmor.",
"Que el vedell d'or esmentat en la Bíblia podria ser una imatge del culte a Athor.",
"A l'Èxode.",
"Hathor, Hwt-Hert, Het-Heru, Het-hert."
]
}
|
books
|
-Que em faràs, demà, per dinar?
-Ai! el que vostè vulgui, senyoret.
-El que jo vulgui… el que jo vulgui!…- mormola de baix en baix En Llucià. I aquests mots li caminen cor endins amb un aire diví de novetat, li causen una sensació tan forta, que resta amb la mirada fixa, sense veure res, oblidat del lloc, de l'hora i de la Genoveva.
-El que jo vulgui… Déu meu!… el que jo vulgui!…
La minyona, mentre dura aquest monòleg, s'està plantada en mig del menjador amb una safata a les mans. Guaita el senyor amb una mica d'esverament. Què pot tenir? Li fa por que no demani plats massa difícils, després de rumiar tant. Dues vegades ha estat a punt de dir-li alguna cosa per retornar-lo del seu encaparrament. No gosa. A la fi (la safata plena de vaixella li pesa d'una faisó intolerable) es decideix. Diu, amb humilitat:
|
[
"Quina pregunta fa?",
"Què li respon la minyona?",
"Com es diu la persona què pregunta primer?",
"Com reacciona a la resposta?",
"Què li provoquen?",
"En què deixa de pensar?",
"Què no para de repetir?",
"Qui es queda quieta durant aquest temps?",
"On?",
"Amb què?",
"Què es pregunta?",
"Què es contesta a si mateixa?",
"Quants cops quasi li crida l'atenció al senyoret?",
"Què hi duu a la plata?"
] |
{
"answer_end": [
31,
66,
140,
206,
240,
333,
382,
458,
458,
484,
544,
613,
703,
750
],
"answer_start": [
0,
32,
68,
142,
208,
289,
335,
383,
383,
383,
530,
530,
615,
723
],
"input_text": [
"Que li farà demà per dinar.",
"Que el que vulgui el senyoret.",
"Llucià.",
"Aquells mots li caminen cor endins amb un aire diví de novetat.",
"Una sensació tan forta, que resta amb la mirada fixa, sense veure res.",
"En el lloc, l'hora i la Genoveva.",
"El que jo vulgui… Déu meu!… el que jo vulgui.",
"La minyona.",
"En mig del menjador.",
"Amb una safata a les mans.",
"Què pot tenir.",
"Que li fa por que no demani plats massa difícils, després de rumiar tant.",
"Dos.",
"Vaixella."
]
}
|
vilaweb
|
La fiscalia d'Escòcia, que actua en nom de l'estat espanyol, acusarà l'ex-consellera d'Ensenyament, Clara Ponsatí, de ‘conspiració per alterar la constitució amb mitjans criminals' i ‘traïció' per executar l'euroordre contra ella, segons han confirmat fonts de la defensa a l'ACN. Els dos crims són els que la ‘Crown Office' escocesa considera equiparables al delicte espanyol de rebel·lió, i els que defensarà durant el judici per l'extradició, que està previst que comenci el 30 de juliol. Demà la defensa de Ponsatí i la fiscalia aniran als jutjats d'Edimburg per una última vista preliminar del cas. Segons que han indicat des de la defensa, Ponsatí considera ‘surrealista' l'acusació de traïció i els seus advocats defensaran que no se l'ha d'extradir perquè la justícia espanyola ‘criminalitza les opinions i els vots dels diputats'. La fiscalia escocesa va notificar dilluns als advocats de Ponsatí que utilitzaria els càrrecs de conspiració i traïció per intentar extradir l'ex-consellera. Uns càrrecs que, segons indiquen des de la defensa, impliquen prevaricació, una desobediència constant i ‘imprudent'ag de les ordres judicials i una mobilització massiva de la ciutadania. La defensa de Ponsatí, liderada per l'advocat Aamer Anwar, assegura que si la primera ministra escocesa hagués organitzat un referèndum i el govern britànic hagués enviat 15.000 agents de policia per a ‘atacar votants' i hagués empresonat mig govern i forçat l'altre mig a l'exili, ‘hi hagués hagut una condemna global'. I això, remarca, ‘és el que va passar a Catalunya'. Segons els advocats, Ponsatí no ha de ser retornada a l'estat espanyol perquè les autoritats judicials ‘criminalitzen les opinions i els vots dels diputats i els ministres en l'exercici del seu deure' i posen en perill ‘l'estat de dret'. Per la defensa, la doble criminalitat ‘no es compleix' a Escòcia i equiparar la rebel·lió espanyola a la traïció o conspiració britàniques. D'acord amb la defensa, l'euroordre contra Ponsatí viola també el ‘principi de proporcionalitat' perquè l'ex-consellera podria passar 33 anys a la presó si fos condemnada. Els advocats argumentaran que Ponsatí no va tenir cap rol en les ‘manifestacions espontànies' de l'1-O, que defensaran que van ser un exercici del dret a la lliure associació que no es pot considerar violència.
|
[
"Qui opera en nom d'Espanya?",
"Quin càrrec imputarà la fiscalia a Clara Ponsatí?",
"Qui ha assegurat que són aquests els càrrecs?",
"Per quan està fixada la primera vista?",
"Qui es presentarà demà als jutjats d'Edimburg?",
"Per quin motiu?",
"Com veu Ponsatí el càrrec de traïció?",
"Quina estratègia seguiran els seus defensors?",
"Quin dia va rebre la defensa l'avís de l'objectiu de la fiscalia?",
"Què engloben els càrrecs?",
"Què afirma Anwar?",
"Què creu la defensa que hauria de passar amb Ponsatí?",
"Per què?",
"Quant de temps la podrien empresonar?",
"Com intentaran salvarla?"
] |
{
"answer_end": [
59,
229,
279,
490,
562,
602,
699,
756,
894,
1184,
1505,
1629,
1794,
2089,
2211
],
"answer_start": [
0,
61,
231,
393,
492,
524,
646,
702,
840,
998,
1222,
1559,
1630,
2034,
2109
],
"input_text": [
"La fiscalia d'Escòcia.",
"Conspiració per alterar la constitució amb mitjans criminals i traïció.",
"Fonts de la defensa.",
"Pel 30 de juliol.",
"La defensa de Ponsatí i la fiscalia.",
"Per una última vista preliminar del cas.",
"Surrealista.",
"Defensaran que no se l'ha d'extradir.",
"Dilluns.",
"Prevaricació, una desobediència constant i imprudent de les ordres judicials i una mobilització massiva de la ciutadania.",
"Que si la primera ministra escocesa hagués organitzat un referèndum i el govern britànic hagués enviat 15.000 agents de policia per a atacar votants i hagués empresonat mig govern i forçat l'altre mig a l'exili, hi hauria hagut una condemna global.",
"Que no hauria de ser retornada a l'estat espanyol.",
"Perquè les autoritats judicials criminalitzen les opinions i els vots dels diputats i els ministres en l'exercici del seu deure i posen en perill l'estat de dret.",
"33 anys.",
"Argumentant que Ponsatí no va tenir cap rol en les manifestacions espontànies de l'1-O."
]
}
|
bios
|
Judit Martín (L'Hospitalet de Llobregat, 1976) és una pallassa i actriu catalana. Forma part del projecte Pallapupas i actua com a imitadora a la ràdio i a la televisió (Versió RAC1, Polònia i Programa inesperat).
Va estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona i es va especialitzar en fotografia i vídeo. Amb l'ajuda d'una beca va passar el darrer any dels estudis al Massachusetts College of Art. Després dels estudis va treballar com a teleoperadora (telemàrqueting) i va crear un personatge per desenvolupar la seva feina. El 2004 va entrar en el grup de còmics Compañía de Jabugo Humor (a Teatreneu). Dos anys més tard es va fer membre de Pallapupas, un projecte en què els pallassos visiten els nens i nenes als hospitals. Durant les últimes dècades, Martín ha treballat als diversos escenaris catalans, sovint amb improvisació teatral.
Durant els anys 2010, Martín ha aparegut en moltes produccions de ràdio i televisió. Des del 2015 forma part de Versió RAC1, a RAC1 (amb els personatges la Vane i la Nunú), i del 2017 al 2019 va ser un dels còmics de Programa inesperat, a La 2. Des des del 2016 també fa interpretacions en produccions de Minoria Absoluta, a Crackòvia (durant el 2017) i a Polònia, on ha imitat Irene Montero i Cristina Cifuentes. Les seves interpretacions de Marta Pascal, Eulàlia Reguant i Gabriela Serra han tingut molt èxit.
El 2018 va guanyar el Premi internacional d'Humor Gat Perich en la secció d'actor.
|
[
"Qui és Judit Martín?",
"Quan va néixer?",
"Quina feina realitza?",
"Què va cursar?",
"On?",
"Com va poder acabar els estudis en un altre lloc?",
"En quin lloc?",
"Quina va ser la seva primera feina?",
"Què va passar al 2004?",
"Què és Pallapupas?",
"Què ha Judit Martín fet durant els anys 2010?",
"A quins personatges del Versió RAC1 posa veu des del 2015?",
"Quina labor porta a terme des del 2016?",
"En quins programes?",
"Què li van entregar el 2018?"
] |
{
"answer_end": [
80,
46,
168,
237,
267,
404,
404,
476,
597,
734,
933,
1021,
1171,
1213,
1443
],
"answer_start": [
0,
0,
82,
214,
214,
313,
313,
406,
534,
651,
850,
935,
1095,
1095,
1362
],
"input_text": [
"És una pallassa i actriu catalana.",
"El 1976.",
"Forma part del projecte Pallapupas i actua com a imitadora a la ràdio i a la televisió.",
"Belles Arts.",
"A la Universitat de Barcelona.",
"Amb l'ajuda d'una beca.",
"Al Massachusetts College of Art.",
"De teleoperadora.",
"Va entrar en el grup de còmics Compañía de Jabugo Humor.",
"És un projecte en què els pallassos visiten els nens i nenes als hospitals.",
"Ha aparegut en moltes produccions de ràdio i televisió.",
"A la Vane i la Nunú.",
"Fa interpretacions en produccions de Minoria Absoluta.",
"A Crackòvia i Polònia.",
"El Premi internacional d'Humor Gat Perich en la secció d'actor."
]
}
|
vilaweb
|
El candidat de JxCat, Carles Puigdemont, retreu a la vice-presidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, que consideri que la independència és una idea ‘criminal'. ‘Ventar-se d'estar liquidant l'independentisme. És això el que busquen, posar l'independentisme a la presó perquè consideren que la independència és una idea criminal', ha replicat Puigdemont en una entrevista a TV3 després que la vice-presidenta hagi reivindicat en un acte electoral que el PP ha ‘escapçat' els líders independentistes. Puigdemont diu que la reacció ‘tan autoritària' de l'estat no era la ‘més previsible' en el mapa de probabilitats que el govern tenia previst, tot i així, ha defensat que no es va equivocar en confiar en la democràcia espanyola. ‘Jo estic disposat a tot per la independència. Però hi ha una cosa que no faré mai: la violència', ha reblat. Puigdemont ha considerat que ‘no estar clar' que l'hagin de detenir si torna a Catalunya després del 21-D. El candidat de JxCat ha tornat a reclamar a tots els partits i a l'estat espanyol que es comprometin a acceptar els resultats de les eleccions. En cas que la seva sigui la llista més votada, ha recordat que el seu programa estableix que s'exigirà la retirada de la causa judicial. A més, ha afegit que si Rajoy no accepta els resultats del 21-D, ‘el problema el tindrà Europa'. ‘Troba lògic que les mateixes idees que em puguin portar a presidir la Generalitat em puguin portar a emmanillar-me? Pensen acceptar el resultat electoral sí o no?', ha preguntat. Respecte a les diferències amb ERC sobre qui ha de ser el president de la Generalitat en cas que l'independentisme sumi majoria absoluta, Puigdemont ha explicat que no n'ha pogut parlar amb el candidat d'ERC, Oriol Junqueras, que és a la presó d'Estremera. Segons Puigdemont, l'última vegada que en va parlar amb els republicans coincidien que la millor resposta és mantenir els coses ‘allà on les van estroncar'. De tota manera, Puigdemont insisteix que s'ha de tenir confiança al govern il·lícitament cessat i ha avisat que si Rajoy se'n surt aquesta vegada, Catalunya ‘estarà venuda' com a país perquè tornaran a aplicar el 155 quan els convingui.
|
[
"Qui és l'aspirant de JxCat?",
"Qui culpa?",
"Per quin motiu?",
"On ho va dir?",
"S'imaginava la resposta de l'estat?",
"Continua tenint fe en la democràcia espanyola?",
"Què no està disposat a fer en la seva lluita?",
"Què demana?",
"A qui ho demana?",
"Què passarà segons Puigdemont si el president del govern no assumeix el desenllaç del 21-N?",
"Qui és Oriol Junqueras?",
"On es troba?",
"Quina idea té clara Puigdemont?",
"Què li passara a Catalunya si Rajoy guanya?",
"Per què?"
] |
{
"answer_end": [
39,
116,
175,
392,
628,
742,
852,
1103,
1103,
1337,
1743,
1774,
2028,
2116,
2168
],
"answer_start": [
0,
0,
118,
346,
515,
658,
796,
961,
982,
1242,
1709,
1728,
1949,
2041,
2117
],
"input_text": [
"Carles Puigdemont.",
"La vice-presidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría.",
"Per considerar que la independència és una idea criminal.",
"En una entrevista a TV3.",
"No.",
"Sí.",
"La violència.",
"Que es comprometin a acceptar els resultats de les eleccions.",
"A tots els partits i a l'estat espanyol.",
"Que el problema el tindrà Europa.",
"El candidat d'ERC.",
"A la presó d'Estremera.",
"Que s'ha de tenir confiança al govern il·lícitament cessat.",
"Que estarà venuda com a país.",
"Perquè tornaran a aplicar el 155 quan els convingui."
]
}
|
mitologia
|
Lampècia (en grec antic Λαμπετιη Lampetie "brillant"), és, en mitologia grega una filla del Sol. Hèlios havia tingut dues filles amb la nimfa Neera. Lampècia i Faetusa.
Ella i la seva germana vigilaven els ramats del seu pare, a l'illa de Trinàcia, identificada amb Sicília. Odisseu i els seus homes van arribar a l'illa i, contravenint les ordres que l'heroi els hi havia donat, els mariners van matar les vaques d'Hèlios i se les van menjar. Lampècia va córrer a avisar el seu pare, que va demanar a Zeus que el deixés venjar-se per la mort d'un dels seus ramats. Zeus va enviar un dels seus raigs juntament amb trons i una tempesta a la terra, fent naufragar la nau en la que fugien de l'illa Odisseu i els seus companys. Van ofegar-se tots, excepte Odisseu, que va sobreviure agafat al pal major.
Una tradició la fa esposa d'Asclepi, i mare de Macàon, Podaliri, Iaso, Panacea i Higiea.
|
[
"Qui és Lampècia?",
"Qui eren els seus pares?",
"Els seus pares van tenir més descendència?",
"On es dedicaven a treballar?",
"Què va passar amb els animals del seu progenitor?",
"Qui era aquesta gent que va acabar amb el bestiar?",
"Què va fer Lampècia?",
"I aquest com va reaccionar?",
"Per quin motiu?",
"Com el va ajudar Zeus?",
"Què va provocar això?",
"Què els va passar?",
"Va sobreviure algú?",
"Amb qui es va casar Lampècia?",
"Qui eren els seus fills?"
] |
{
"answer_end": [
95,
167,
167,
247,
442,
442,
483,
530,
564,
645,
723,
743,
799,
836,
888
],
"answer_start": [
0,
97,
97,
169,
380,
275,
444,
472,
489,
566,
647,
725,
725,
801,
838
],
"input_text": [
"És en mitologia grega una filla del Sol.",
"Hèlios i Neera.",
"Sí.",
"A l'illa de Trinàcia.",
"Els mariners van matar les vaques i se les van menjar.",
"Odisseu i els seus homes.",
"Va córrer a avisar el seu pare.",
"Va demanar a Zeus que el deixés venjar-se.",
"Per la mort d'un dels seus ramats.",
"Va enviar un dels seus raigs juntament amb trons i una tempesta a la terra.",
"Va fer naufragar la nau en què fugien de l'illa Odisseu i els seus companys.",
"Van ofegar-se tots.",
"Sí.",
"Amb Asclepi.",
"Macàon, Podaliri, Iaso, Panacea i Higiea."
]
}
|
vilaweb
|
Hongria s'ha proposat frenar l'onada de refugiats i per fer-ho ha posat en marxa dues mesures. Per una banda, aquesta matinada ha entrat en vigor la nova llei antiimmigració, que castiga els immigrants que entrin al país sense papers. Aquesta nova legislació del govern de Viktor Orbán ja s'aplica i aquest matí la policia hongaresa ha detingut seixanta persones que havien entrat al país a través de la frontera amb Sèrbia. Al marge d'aquesta llei, el govern ha decidit de segellar la frontera amb una tanca de 175 quilòmetres i quatre metres d'alçada, que des d'ahir és vigilada per 900 policies i 4.500 militars. Des d'ara, Hongria només acceptarà les sol·licituds d'asil dels qui puguin acreditar que fugen d'un país en conflicte. Els immigrants hauran de registrar la petició abans d'entrar a Hongria, i això vol dir que durant el tràmit faran cua a Sèrbia. Segons que diu la nova llei, els qui entrin il·legalment a Hongria seran expulsats directament del país. En cas de reincidència, la llei preveu que els immigrants siguin empresonats. Les penes poden arribar als tres de presó i als cinc si es malmet. Per tramitar ràpidament els procediments d'expulsió, s'ha establert un dispositiu especial amb 130 jutges. Ampliació de la tanca El govern hongarès ha anunciat que estendrà la tanca cap a la frontera amb Romania. El ministre d'Interior, Janos Lazar, diu que la mesura és necessària, ja que la tanca que s'ha construït fins a la frontera amb Sèrbia podria desviar les rutes dels refugiats cap a Romania, i des d'allà a Hongria. De moment només es tracte d'un projecte del qual Budapest ja n'ha informat Romania. De moment no s'ha concretat quina longitud tindria aquesta tanca i, probablement, es construiria fins al riu Maros, a uns vint quilòmetre de la frontera amb Sèrbia. Nova reunió dels ministres de l'Interior de la UE, dimarts vinent Els ministres de l'Interior de la Unió Europea celebraran un altre consell extraordinari dimarts vinent amb l'objectiu de superar les divisions i arribar a un acord per a situar els 120.000 refugiats que demanen asil a la UE. Les reunions de les darreres hores no han servit per consensuar cap decisió. Han estat les reserves dels països de l'est a acceptar quotes obligatòries d'acollida el que ha impedit arribar a cap acord.
|
[
"Què s'ha decidit?",
"Qui?",
"Quin és el primer pas que han fet?",
"Quin president ho ha implantat?",
"Quantes persones han aturat?",
"Per on han intentat entrar a Hongria?",
"Quantes persones observen la frontera?",
"Qui podrà accedir al país?",
"Què passarà amb els que ho facin sense permís?",
"I si es repeteix?",
"Fins on tenen pensat ampliar el tancament?",
"Per quin motiu?",
"Qui ho diu?",
"Per què es reuniran el pròxim dimarts els ministres de l'Interior de la UE?",
"Ho han aconseguit?"
] |
{
"answer_end": [
49,
49,
233,
285,
362,
423,
614,
733,
966,
1044,
1324,
1538,
1366,
2079,
2281
],
"answer_start": [
8,
0,
110,
235,
300,
367,
554,
635,
892,
968,
1220,
1350,
1326,
1855,
2158
],
"input_text": [
"Frenar l'onada de refugiats.",
"Hongria.",
"Ha entrat en vigor la nova llei antiimmigració, que castiga els immigrants que entrin al país sense papers.",
"Viktor Orbán.",
"Seixanta persones.",
"A través de la frontera amb Sèrbia.",
"900 policies i 4.500 militars.",
"Els que puguin acreditar que fugen d'un país en conflicte.",
"Seran expulsats directament del país.",
"La llei preveu que els immigrants siguin empresonats.",
"Fins a la frontera amb Romania.",
"Perquè la tanca que s'ha construït fins a la frontera amb Sèrbia podria desviar les rutes dels refugiats cap a Romania, i des d'allà a Hongria.",
"El ministre d'Interior, Janos Lazar.",
"Per superar les divisions i arribar a un acord per a situar els 120.000 refugiats que demanen asil a la UE.",
"No."
]
}
|
books
|
Avui, quan la gent de l'art anava estenent els ormeigs i la Monja i la Gemma duien el peix cap a la plaça, tot d'una se sentí un xiscle esgarrifós que esborronà. La pobre Gemma corria com una boja d'un cantó a l'altre, cossada per un home desconegut que li deia enfellonit:
Gemma!… Gemma! aquí, si no vens et mato!
-Soc perduta… veniu! veniu! mia madre! soc morta!
De sobte tots van romandre esmaperduts, però tant punt aquell home va enarborar el bastó que duia, tots els de l'art se sentiren punyits de l'ira, i la sang va remoure's dintre les venes i passà una rauxada de follia per tota la platja.
La noia veient-se perduda, va llançar-se a l'aigua i fugia nedant entre els xarbots que feien les pedres que li tirava aquell home foll de rencúnia que fugia dels pescadors que l'encalçaven. Com la mar havia crescut i feia una mica de ressaga i la cridòria fou gran, ningú s'entenia, tots seguien apedregant l'inconegut… Sobtadament, tots s'aturaren com obeint a un senyal… La pobre Gemma nedava prop del xuclador famolenc, que roncava entre les roques feréstegues.
-Fuig… allarga't!…
-Vina!
-Neda cap a garbí!
La infeliça no sentia res… nedava i plorava. Ses llàgrimes queien dins la mar, els respirs es fonien en la ventada i els sanglots s'ofegaven entre les remors de l'escuma i les ones que es rebotien contra les penyes… prou volia sostenir-se tot mirant vers la platja on li feien senyals amb els braços… però perdia les forces; i una riuada folla va endur-se-la vers una roca que ressonava paorosament; i un altre cop de mar va xuclar-la, fent-li donar una munior de voltes en la ubagor de l'aigua… i un xiscle d'horror va esclatar en la platja, i tres homes van llençar-se a l'aigua nedant a grans braçades…
En els ulls de tots va espurnejar el foc de la venjança.
|
[
"Què feien les persones?",
"Qui portava el peix?",
"On es dirigien?",
"Què van escoltar de sobte?",
"Què li deien a la Gemma?",
"Com van reaccionar els presents quan l'home va aixecar el pal?",
"Què va fer la Gemma davant aquest percal?",
"Què pretenia?",
"Cap a on es dirigia la Gemma?",
"Què feia per sortir d'allà?",
"Contra què xocaven les oles?",
"Què intentava fer la Gemma?",
"Què li va passar?",
"Van intentar salvar-la?",
"Com es va quedar la gent?"
] |
{
"answer_end": [
54,
90,
105,
160,
314,
551,
652,
737,
1066,
1156,
1327,
1377,
1607,
1717,
1774
],
"answer_start": [
0,
57,
57,
107,
274,
464,
602,
655,
976,
1113,
1285,
1329,
1515,
1658,
1719
],
"input_text": [
"Anaven estenent els ormeigs.",
"La monja i la Gemma.",
"Cap a la plaça.",
"Un xiscle esgarrifós que esborronà.",
"Li deien Gemma, Gemma, aquí, si no vens et mato.",
"Se sentiren punyits de l'ira, i la sang va remoure's dintre les venes.",
"Va llançar-se a l'aigua.",
"Fugir nedant entre els xarbots que feien les pedres que li tirava aquell home foll.",
"Nedava prop del xuclador famolenc, que roncava entre les roques feréstegues.",
"Nedava i plorava.",
"Es rebotien contra les penyes.",
"Volia sostenir-se tot mirant vers la platja.",
"Un altre cop de mar va xuclar-la, fent-li donar una munior de voltes en la ubagor de l'aigua.",
"Sí.",
"Amb els ulls espurnejant el foc de la venjança."
]
}
|
mitologia
|
Sile va ser una ciutat cananea del sud de Palestina, al Sinaí. Va ser destruïda pels habiru al segle xiv aC.
Se sap el nom de dos reis o governadors, Turbazu i Yaptihadda. Després probablement va va ser una fortalesa de l'est d'Egipte que defensava el límit oriental a la regió del Sinaí situada a l'inici del Camí d'Horus, que unia l'antic Egipte amb Àsia i portava des de Suez a la ciutat de Rafah, a Gaza. El nom egipci de la ciutat era Tjaru, o Zaru, Taru, Tharo o Dyaru i Sile n'era el seu nom grec. Va ser la capital del nomós XIV del Baix Egipte (Khenty-abt, El més oriental).
Es fa referència dues vegades a Sile en una de les Cartes d'Amarna, la numerada EA 382.[a] Aquestes cartes recullen la correspondència entre Egipte i les seves possessions, aliats o reis hostils entre els anys 1350 aC i 1335 aC. La carta EA 382 parla de Turbazu, suposadament rei o governador de Sile, i es diu que ha "...mort a la porta de la ciutat de Sile." També es diu que uns altres dos governadors van ser assassinats a la porta de la ciutat. L'assassinat de Turbazu també s'explica en una altra carta, la EA-355.
Una estela trobada a Karnak fa referència al Decret del faraó Horemheb, on diu que desfigurarà i desterrarà a Sile als funcionaris que siguin trobats culpables de corrupció, incloent-hi requises de vaixells i esclaus, robatori de ramats, taxes il·legals als grangers privats, establiment de taxes fraudulentes, extorsió de caps locals per oficials reials encarregats d'organitzar la visita anyal del rei al festival Opet.
Seti I abans de ser proclamat faraó l'any 1291 aC va ser comandant militar de Tjaru o Sile. Els assiris van guanyar a Sile la batalla que l'any 671 aC els va entregar el país. Els romans consideraven molts bons els vins que es feien a la regió del llac de Menzalah i en especial al districte de Sile.
S'han trobat restes a Tell Abu Safa (o Tell Abu Safya) i a Tell Habwa, a uns 15 km al nord-est d'Al-Kantarah o Al-Qantara (Al-Qantara el-Sharqiya i Al-Qantara el-Gharbiya, a l'est de Qantir –l'antiga Pi-Ramsès- i de Tanis i al sud-est de Pelúsion), entre elles una fortalesa faraònica del temps de Seti I, que cobreix un ample espai amb gran nombre de torres, juntament amb magatzems, cases i centenars de peces antigues i segells de Tuthmosis III, Ramsès II i altres.
Després de l'any 1999 es va excavar la regió per un equip multidisciplinari; a 10 km a l'est de Qantara Sharq, a Tell el-Borg, es va trobar un assentament militar format per dos forts que protegien la ruta militar que portava a Tjaru (Sile), anomenats Hebua I i Hebua II, a 5 i 3 km respectivament; la zona dels forts estava separada de les àrees residencial i funerària per una branca del Nil (braç Pelusiac) o per un canal del llac Ballah. El 2007 es va trobar una rasa que aparentment rodejava l'àrea, mostrant que era un lloc molt ben defensat.
|
[
"Què és Sile?",
"Qui la va enderrocar?",
"De qui va passar a ser propietat?",
"Com es deia segons els egipcis?",
"Què és la EA 382?",
"De què tracta?",
"En quin altre lloc es fa referència a la mort de Turbazu?",
"Quina era la disposició de Horemheb?",
"Quins delictes s'hi inclouen?",
"Què va passar l'any 671 aC?",
"Què hi ha entre el que han descobert al nord-est d'Al-Kantarah?",
"Què va succeeir després del 1999?",
"Què eren Hebua I i Hebua II?",
"Què feia de frontera entre aquesta zona i altres àrees?",
"EL 2007 què va passar?"
] |
{
"answer_end": [
61,
91,
234,
474,
671,
885,
1104,
1278,
1440,
1702,
2296,
2373,
2568,
2738,
2801
],
"answer_start": [
0,
63,
172,
409,
625,
814,
1035,
1148,
1280,
1620,
1829,
2298,
2472,
2597,
2740
],
"input_text": [
"Va ser una ciutat cananea del sud de Palestina, al Sinaí.",
"Els habiru.",
"De l'est d'Egipte.",
"Tjaru, o Zaru, Taru, Tharo o Dyaru.",
"Una de les Cartes d'Amarna.",
"Parla de Turbazu, suposadament rei o governador de Sile.",
"A la EA-355.",
"Desfigurar i desterrar a Sile els funcionaris que siguin trobats culpables de corrupció.",
"Requises de vaixells i esclaus, robatori de ramats, taxes il·legals als grangers privats, establiment de taxes fraudulentes, extorsió de caps locals.",
"Els assiris van guanyar a Sile.",
"Una fortalesa faraònica del temps de Seti I, que cobreix un ample espai amb gran nombre de torres, juntament amb magatzems, cases i centenars de peces antigues i segells de Tuthmosis III, Ramsès II i altres.",
"Es va excavar la regió per un equip multidisciplinari.",
"Eren dos forts que protegien la ruta militar que portava a Tjaru.",
"Una branca del Nil o un canal del llac Ballah.",
"Es va trobar una rasa que aparentment rodejava l'àrea."
]
}
|
books
|
-Feliça: ja n'hi ha prou, de camàndules!- exclamà, per fi, en Ramon, que ja es començava a impacientar. -Sense necessitat de que ningú li digués, o, millor dit, perquè vaig avinentar-li jo mateix, sap vostè prou bé com y de què estic jo agraviat, com ho estaria fins el gos del veí si s'hagués vist tractat com jo. ¡Miri que tirar-me al carrer en dejú i amb un temps com aquell!…
Palplantada al mig de la sala, la Feliça semblava una d'aquelles munyaques que els pagesos posen al mig dels sembrats per a espantar als pardals, i al sentir-se increpada per en Ramon, amb indignació més afectada que real, creuà les mans per sos dits anant-les pujant fins a l'altura dels llavis, en tant que sa boca desequilibrada es contreia tan desigualment que, mentre els espectadors de la dreta creien que anava a riure, els de l'esquerra presumiren que anava a esclatar en plors.
-Verge Santa del Roser!- exclamà. -¡Diu que el vaig tirar al carrer en dejú! ¿Qui som, jo, pobra de mi, per a poder fer semblant cosa a la Rectoria? ¿No va ésser vostè, que se'n va anar sense acceptar ni un plat de sopa? I encara les que em vaig haver de sentir, Déu meu!
El jove comprengué que aquella dona obrava a la força i sols obeint un manament imperiós del senyor Rector, qui havia volgut donar una prova de virilitat ordenant-li aquella satisfacció. Sa humiliació, doncs, era imposada, no sentida; i ell no sabia si indignar-se de debò per tanta farsa, o si bromejar davant de lo original de l'escena, a lo qual hi convidava fins la predisposició de l'auditori, excitat per les diablures de l'enfutismada Loreto, que, col·locada darrera la dona, i feia grips i gonyes. No obstant, es repensà, i, comprenent que allò era portat per son propi oncle i tal volta en connivència amb donya Dolors per a procurar una solució al conflicte pendent, decidí agafar-ho (o suposar-ho al menys) per la tremenda, per veure si així lograva dominar aquell caràcter empedreït, fent que es donés per la pell.
-Ja n'hi ha prou!- exclamà amb veu forta i redreçant-se. -¿S'ha cregut vostè que després de tenir-me a casa del meu oncle com qui diu a pa i aigua, després de traure'm materialment de la casa, que més és meva que de vostè, oferint-me per tot refrigeri l'emplasta de pa que tenia preparada per al seu amo, encara té dret, per tota satisfacció, de venir-me a tirar a la cara lo fet com un benefici? Sàpiga i entengui que no li estimo per res. Vostè, que esclavitza al pobre senyor oncle, abusant de la seva bondat, que es complau en mortificar-lo, fent-li representar papers ridículs davant del poble; vostè, que amb sa coquineria l'indisposa amb la família i amb sos filigresos, escurçant-li la vida amb privacions i disgustos, no té dret a parlar davant meu sinó de genolls. I jo, que havia donada paraula de no posar més els peus a la Rectoria mentres vostè hi fos, li dic ara que m'he repensat, que hi entraré demà i que vostè en sortirà per la finestra si abans no ha procurat sortir-ne per la porta.
|
[
"Quin és el primer nom que es menciona?",
"Què li diuen?",
"Qui ho diu?",
"Quin animal esmenta?",
"Com el fa fora?",
"Quina pinta tenia la Feliça?",
"Quina sensació va tenir davant en Ramon?",
"Què li va reclamar?",
"Què va entendre en Ramon?",
"Sabia com reaccionar?",
"La casa és d'en Ramon?",
"Creu en Ramon que la Feliça és bona amb el seu oncle?",
"Com considera que ella hauria de dirigir-se a ell?",
"Per quin lloc li indica que la farà fora?"
] |
{
"answer_end": [
40,
40,
67,
281,
379,
524,
579,
1087,
1245,
1476,
2187,
2691,
2739,
2921
],
"answer_start": [
1,
1,
0,
247,
315,
411,
528,
1016,
1139,
1376,
2114,
2407,
2693,
2863
],
"input_text": [
"Feliça.",
"Que ja n'hi ha prou de camàndules.",
"En Ramon.",
"Un gos.",
"En dejú i amb un temps com aquell.",
"Semblava una d'aquelles munyaques que els pagesos posen al mig dels sembrats per a espantar als pardals.",
"Va sentir-se increpada amb indignació.",
"Que va ésser ell, que se'n va anar sense acceptar ni un plat de sopa.",
"Que aquella dona obrava a la força i sols obeint un manament imperiós del senyor Rector.",
"No.",
"Sí.",
"No.",
"De genolls",
"Per la finestra."
]
}
|
bios
|
Júlia Bertran Lafuente (1980) és una periodista cultural especialitzada en arts escèniques, il·lustradora i escriptora. Reportera de televisió, treballa des del 2005 a Televisió de Catalunya. Ha estat redactora i reportera en programes com “Silenci?”, “Ànima” i “Tria33”. També ha treballat a Catalunya Ràdio, iCat i Com Ràdio.
Va ser la cantant dels Tejero, una banda barcelonina de pop-punk formada per ella mateixa i Juanpe González. L'any 2015 va ser l'encarregada de presentar la Nit de Santa Llúcia, considerada la vetllada literària més important en llengua catalana.
El 2016 va exposar les seves il·lustracions a la Galeria H2O (Barcelona), sota el títol “Imagina't que fóssim normals”. El 2017 va publicar el llibre "M'estimes i em times", en el qual es qüestiona l'amor romàntic, la cultura monògama, la família tradicional i el sistema binari de gènere i els seus rols sexistes.
L'any 2018 va fer la lectura del manifest de la marxa multitudinària a Barcelona convocada amb motiu del Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones, juntament amb les activistes Carmen Juares i Sofia Bengoetxea. Actualment és periodista del programa “Quan arribin els marcians” a TV3 i col·labora en la revista Enderrock.
|
[
"Qui és Júlia Bertran Lafuente?",
"Quan va néixer?",
"A què es dedica?",
"On ha participat?",
"On més?",
"Què són els Tejeros?",
"Qui l'integrava?",
"Què va fer el 2015?",
"I l'any 2016?",
"Què explica en el seu llibre publicat el 2017?",
"De què es va ocupar l'any 2018?",
"On?",
"Per quina causa?",
"Avui dia què fa?",
"Quina altra feina fa?"
] |
{
"answer_end": [
118,
29,
190,
270,
326,
392,
435,
504,
635,
888,
958,
970,
1064,
1200,
1237
],
"answer_start": [
0,
0,
144,
192,
272,
351,
393,
437,
575,
695,
890,
890,
971,
1129,
1203
],
"input_text": [
"És una periodista cultural especialitzada en arts escèniques, il·lustradora i escriptora.",
"El 1980.",
"Treballa des del 2005 a Televisió de Catalunya.",
"En programes com Silenci?, Ànima i Tria33.",
"A Catalunya Ràdio, iCat i Com Ràdio.",
"Una banda barcelonina de pop-punk.",
"Ella i Juanpe González.",
"Va ser l'encarregada de presentar la Nit de Santa Llúcia",
"Va exposar les seves il·lustracions a la Galeria H2O.",
"Es qüestiona l'amor romàntic, la cultura monògama, la família tradicional i el sistema binari de gènere i els seus rols sexistes.",
"De fer la lectura del manifest de la marxa multitudinària.",
"A Barcelona.",
"Amb motiu del Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones.",
"És periodista del programa Quan arribin els marcians a TV3.",
"Col·labora en la revista Enderrock."
]
}
|
bios
|
Ruth von Wild (Barcelona, 1912- Thun, 1983) va ser una mestra i activista suïssa, nascuda a Barcelona, que va treballar a l'entitat "Ajuda Suïssa" per auxiliar els infants damnificats de la guerra d'Espanya.
Ruth von Wild va néixer a Barcelona al si d'una família suïssa. El seu pare, l'enginyer Ernest von Wild, exercia de subdirector de l'empresa Central Catalana d'Electricitat, una companyia elèctrica amb capital suís. Ruth va estudiar francès a la Universitat de Neuchâtel i va exercir de mestra a l'Escola Suïssa de Barcelona, creada sobretot per a la comunitat de suïssos que habitava de forma permanent a la ciutat. En tancar el col·legi per causa de la guerra, va marxar a Anglaterra per a completar la seva formació, però va retornar a Barcelona l'agost de 1938 per participar en el Comitè Suís d'Ajuda als Nens d'Espanya, més conegut com l'Ajuda Suïssa, com a voluntària del Servei Civil Internacional (SCI), entitat que liderava el comitè. A Barcelona, Ruth von Wild va ocupar-se, conjuntament amb els quàquers, de donar suport logístic i material a altres entitats locals, com l'Ajut Infantil de Reraguarda, que organitzaven colònies per acollir infants refugiats. També feia arribar les donacions de la població suïssa a diferents refugis i menjadors de Catalunya, amb l'ajut dels també voluntaris Rüdi Grubenmann i Hans Zeier, que conduïen els convois.
Entre finals de gener i inicis de febrer del 1939, els membres del comitè van sortir de Barcelona junt amb la població civil que fugia cap a França (Retirada). Poc després, l'Ajuda Suïssa es va reorganitzar en el sud de França i Ruth von Wild va dirigir a Sijan (Aude) una colònia per a infants espanyols refugiats (colònia suïssa del Château du Lac), operativa entre el maig del 1939 i el maig del 1940. Va comptar amb el suport de Willy Begert, que va esdevenir més tard el primer secretari internacional del SCI, i del metge polonès Gabriel Ersler, antic brigadista. A finals del 1940, Ruth von Wild va passar a dirigir una altra colònia de la mateixa entitat -transferida el 1942 a la Creu Roja Suïssa- a Pringy (Alta Savoia), propera a la frontera suïssa, per a nens damnificats de la guerra europea, majoritàriament francesos, encara que també n'hi havia d'altres nacionalitats, alguns dels quals jueus, que van sobreviure, com és el cas de Margot Wicki-Schwarzschild, nascuda el 1931.
Després de la Segona Guerra Mundial, va continuar vinculada a accions solidàries, ja que, com a membre de l'Obra de les Esglésies Protestants de Suïssa, entre 1946 i 1961 dirigí una residència per a nens amb condicions desfavorides a Alemanya i, més tard, un asil en el cantó suís de Saint-Gall, fins al 1974. Va morir a Thun (Suïssa) l'any 1983.
|
[
"Qui era Ruth Von Wild?",
"Quan va néixer?",
"On va laborar?",
"De qui era filla?",
"Què va cursar?",
"On va anar a parar?",
"Què va fer el 1938?",
"Quines persones l'ajudaven conduint els convois?",
"Qui va marxar cap a França?",
"Què es va dedicar a fer Ruth von Wild al sud de França?",
"En què es va convertir Willy Begert?",
"Què li succeeix el 1940?",
"Qui és Margot Wicki-Schwarzschild?",
"Què va fer en finalitzar la guerra?",
"On va morir?"
] |
{
"answer_end": [
80,
43,
146,
311,
478,
693,
864,
1367,
1516,
1683,
1883,
2031,
2342,
2441,
2686
],
"answer_start": [
0,
0,
103,
272,
424,
671,
733,
1280,
1420,
1598,
1802,
1939,
2136,
2361,
2671
],
"input_text": [
"Una mestra i activista suïssa.",
"El 1912.",
"A l'entitat Ajuda Suïssa.",
"De l'enginyer Ernest von Wild.",
"Va estudiar francès a la Universitat de Neuchâtel.",
"A Anglaterra.",
"Va retornar a Barcelona l'agost de 1938 per participar en el Comitè Suís d'Ajuda als Nens d'Espanya, més conegut com l'Ajuda Suïssa.",
"Rüdi Grubenmann i Hans Zeier.",
"Els membres del comitè i la població civil.",
"Va dirigir a Sijan una colònia per a infants espanyols refugiats.",
"En el primer secretari internacional del SCI.",
"Va passar a dirigir una altra colònia de la mateixa entitat.",
"Una nena jueva damnificada de la guerra europea que va sobreviure.",
"Va continuar vinculada a accions solidàries.",
"A Thun."
]
}
|
bios
|
Berta Alomà i Sesé (Barcelona, 7 de novembre de 1992) és una jugadora catalana de corfbol que el 2013 es va convertir en la primera jugadora catalana en fitxar per un club holandès, país bressol d'aquest esport.
Va començar a practicar corfbol a l'equip del seu institut del barri de Gràcia de Barcelona. El seu primer club va ser el Korfbal Club Barcelona, en el qual hi va jugar durant quatre temporades fins el 2011. En aquestes temporades va aconseguir diversos guardons, com ser la millor jugadora progressió (2008 i 2010), millor jugadora de la Lliga catalana (2011) i màxima anotadora de la competició (2011). Després va fitxa per l'Assessoria Vallparadís, club amb el qual va guanyar l'Europa Shield l'any 2013. L'estiu de 2013 va fer el salt a la lliga holandesa per jugar al segon equip del OVVO/De Kroon, Utrecht, debutant a la Korfbal League en la seva primer temporada, la millor lliga d'aquest esport. El 2015 va tornar al KC Barcelona, amb qui torna a guanyar l'Europa Shield el 2016.
Berta també ha sigut internacional en totes les categories amb la Selecció Catalana. Va debutar amb la selecció absoluta l'any 2010, al Campionat d'Europa celebrat als Països Baixos. Amb la màxima selecció nacional ha participat en quatre campionats d'Europa (2010, 2014, 2016 i 2018), i en tres campionats del Món (2011, 2015 i 2019).
El 2016 va guanyar amb la selecció la medalla de bronze a l'Europeu disputat a Dordrecht (Països Baixos), la primera medalla oficial en una competició internacional de la història de Catalunya.
|
[
"Qui és Berta Alomà i Sesé?",
"Quan va néixer?",
"Què va aconseguir el 2013?",
"On es va iniciar en aquest esport?",
"En quin centre va començar?",
"Quant de temps hi va estar?",
"Què va poder obtenir?",
"A quin club va anar?",
"Que va aconseguir en aquest equip?",
"Amb qui va repetir la victoria de l'Europa Shield?",
"Què va fer el 2010?",
"En quin lloc?",
"En quins anys va jugar campionats del Món?",
"El 2016 què va aconseguir?",
"Quin significat té?"
] |
{
"answer_end": [
89,
53,
180,
280,
356,
405,
615,
662,
718,
990,
1131,
1181,
1334,
1424,
1528
],
"answer_start": [
0,
0,
90,
212,
305,
358,
443,
617,
664,
924,
1085,
1133,
1288,
1336,
1442
],
"input_text": [
"És una jugadora catalana de corfbol.",
"El 7 de novembre de 1992.",
"Es va convertir en la primera jugadora catalana en fitxar per un club holandès.",
"A l'equip del seu institut del barri.",
"Al Korfbal Club Barcelona.",
"Quatre temporades.",
"Ser la millor jugadora progressió, la millor jugadora de la Lliga catalana i la màxima anotadora de la competició.",
"A l'Assessoria Vallparadís.",
"L'Europa Shield l'any 2013.",
"Amb el KC Barcelona.",
"Va debutar amb la selecció absoluta .",
"Al Campionat d'Europa celebrat als Països Baixos.",
"Els anys 2011, 2015 i 2019.",
"Va guanyar amb la selecció la medalla de bronze a l'Europeu disputat a Dordrecht.",
"Era la primera medalla oficial en una competició internacional de la història de Catalunya."
]
}
|
vilaweb
|
La portaveu de Catalunya en Comú Podem al parlament, Jéssica Albiach, considera que ‘no tindria sentit' que Més País, el partit d'Íñigo Errejón, es presentés el 10 de novembre a Catalunya, on ja hi ha un ‘espai de referència de l'esquerra verda' que són els comuns. ‘Si Catalunya li queda molt lluny, la cosa normal és que no es presenti', ha dit en una entrevista a Catalunya Ràdio, en una al·lusió irònica a les declaracions que va fer Errejón quan, preguntat per la suspensió dels presos polítics electes, va dir que era una qüestió que li quedava ‘molt lluny' perquè estava centrat a les eleccions madrilenyes. Podeu escoltar ací l'entrevista: La diputada ha assegurat que Errejón no ha contactat amb ningú de la confluència, que ja ha dit que mantindrà la seva aliança amb Unides Podem. ‘No sabem quins són els seus plans per a Catalunya', ha subratllat. Així i tot, ha confiat en el fet que Errejón respectarà el projecte de ‘confluència i unitat' dels comuns, ‘que s'ha tirat endavant amb molta generositat', i del qual forma part Equo, que ha arribat a un preacord amb Més País per concórrer junts al 10-N en diverses províncies. Equo es queda amb els comuns Per la seva part, Equo Catalunya ha refusat de formar part de Més País, a Catalunya seguirà amb el seu acord amb els comuns. En una circular a la qual ha tingut accés Europa Press, Equo recorda que han treballat braç a braç amb els comuns des de l'inici de la creació de l'espai, un espai que defineixen com a verd transversal i de suma, i afirmen: ‘Equo Catalunya defensa les confluències àmplies i el diàleg amb tots els actors de l'esquerra'. Equo diu que qualsevol persona en democràcia ‘està en el seu dret de presentar-se a les eleccions i explicar les seves propostes electorals', però exposa que són els comuns els que representen ‘les forces del canvi a Catalunya' i subratlla que Equo continuarà la seva tasca dins d'aquest espai. Alhora, considera un error històric ‘que el partit d'Íñigo Errejón no respecti la diversitat dels diferents territoris i en aquest cas la singularitat del territori català i la de l'espai dels comuns'. ‘Si volem començar una nova experiència en clau federal que sumi, seria un greu error impulsar un partit des de Madrid. L'espai dels comuns representa un espai unitari, plural i català, que és la referència de l'esquerra verda', adverteixen.
|
[
"Qui és Jéssica Albiach?",
"Com veu els comuns?",
"En quin mitjà de comunicació ha parlat?",
"Què ha manifestat?",
"Les paraules d'Albiach fan referència a unes declaracions anteriors d'Errejón?",
"Quina esperança té la diputada?",
"Quin partit està involucrat també en aquest projecte?",
"Amb qui s'ha associat aquest grup per presentar-se de forma conjunta el 10-N en algunes zones?",
"Què ha pogut veure Europa Press?",
"En què afirma Equo que ha col·laborat amb els comuns?",
"Quina idea manté Equo?",
"Quin partit creuen que es pot descriure com les forces del canvi a Catalunya?",
"Què en pensen de l'actitud del grup d'Errejón pel que fa a la diversitat territorial?",
"Quin és el model de l'esquerra verda?"
] |
{
"answer_end": [
68,
264,
382,
346,
445,
965,
1042,
1136,
1346,
1503,
1611,
1840,
2108,
2337
],
"answer_start": [
0,
201,
340,
266,
384,
860,
916,
1044,
1292,
1348,
1517,
1760,
1916,
2230
],
"input_text": [
"És la portaveu de Catalunya en Comú Podem al parlament.",
"Com un espai de referència de l'esquerra verda.",
"A Catalunya Ràdio.",
"Que si Catalunya li queda molt lluny a Íñigo Errejón, la cosa normal és que no es presenti.",
"Sí.",
"Que Errejón respectarà el projecte de confluència i unitat dels comuns.",
"Equo.",
"Amb Més País.",
"Una circular.",
"En la creació d'un espai verd, transversal i de suma.",
"Les confluències àmplies i el diàleg amb tots els actors de l'esquerra.",
"Els comuns.",
"Que és un error històric.",
"Un espai unitari, plural i català."
]
}
|
mitologia
|
Fost d'Alguaire o Faust és un sant llegendari, que segons la tradició va néixer i morir a Alguaire (Segrià), on és venerat com a patró dels pagesos.
La tradició el fa era natural d'Alguaire, on havia nascut en una època indeterminada de l'edat mitjana. Algunes hagiografies el daten al segle vii, abans de la conquesta musulmana de la península; l'L'historiador Joaquín José de Landázuri y Romarate, a Los compendios históricos de la ciudad y villas de ... Álava, Arxivat 2012-06-29 at Archive.is diu que hauria mort el 604. Faust, nom que es va convertir en Fost, era pagès, molt treballador i caritatiu, i tot i que no havia anat a escola, va aprendre a llegir i llegia tot el que podia, especialment obres de devoció cristiana. Va voler anar a Terra Santa com a pelegrí, però durant el viatge d'anada, el seu vaixell fou pres per pirates musulmans i Fost va ésser venut com a esclau.
El seu amo va veure un dia que, mentre ell pregava, l'arada llaurava sola: després de conversar repetidament amb Fost, es va convertir al cristianisme i va deixar-lo lliure, acompanyant-lo fins a Alguaire. Pocs anys després, Fost hi va morir. Per decidir on sebollir-lo, els amics van col·locar-ne el cos sobre una somera cega i la van deixar lliure: la somera va anar seguint el curs del Segre, Ebre, riu Aragó i l'Ega fins a arribar a Bujanda (municipi de Campezo, Àlaba), on va donar un cop de pota a terra i va caure morta. Al lloc on va donar el cop va brollar una font d'aigües remeieres, que encara existeix, i a la vora va ésser enterrat Faust. El cos incorrupte d'aquest hipotètic sant es venera encara a Bujanda.
L'autenticitat de la història és inversemblant, però podria correspondre a un substrat real. La zona d'Àlaba, propera a la Rioja on es troba Bujanda comptava amb comunitats cristianes durant l'Alta Edat mitjana i nombrosos eremitoris, com el proper de sant Emilià de la Cogolla: podria ésser que el cos venerat a Bujanda fos d'algun eremita mort amb fama de santedat, de qui se'n va perdre la memòria. També s'ha dit que podria una relíquia portada al poble molt més tard, cap als segles XII o XIII, quan la reconquesta fa possible la repoblació del territori.
El sant no és present al Martirologi romà; la seva festivitat se celebra el 13 d'octubre, que corresponent a la dels sants Faust, Genar i Marcial de Còrdova. Probablement, la figura de Fost d'Alguaire sigui un cas de duplicació de personalitat hagiogràfica on es fonen elements locals, com el de la relíquia de Bujanda i la veneració a sant Faust de Còrdova, difuminada amb el temps, o a algun altre sant de nom Faust. En cercar un dia per a la celebració, s'assignà el d'aquest sant cordovès.
A Catalunya, Fost d'Alguaire era venerat com a Sant Fost i fou el sant patró dels camperosls a les terres de Lleida, fins que al segle xvii fou substituït per la devoció a Sant Isidre el Llaurador.
El sant d'Alguaire era invocat a Àlaba i zones properes també com a patró dels pagesos i afavoridor de la fertilitat, tant de la terra com dels matrimonis: les seves relíquies eren portades per afavorir els embarassos reials: Maria Lluïsa de Parma va recórrer al sant abans del naixement de Ferran VII d'Espanya, com també feren Maria Isabel de Bragança o Elisabet II d'Espanya. Aquest sant té uns Goigs dedicats.
|
[
"Qui és Fost d'Alguaire?",
"On va néixer?",
"Com és considerat?",
"Quan va arribar al món?",
"Qui era Joaquín José de Landázuri y Romarate?",
"Com era Fost d'Alguaire?",
"Què va fer tot i no tenir estudis?",
"Quin desig tenía?",
"Què li va passar de camí?",
"Com van decir els seus amics on enterrar-lo?",
"Què passa amb Faust avui dia?",
"Què diu la història real sobre el sant venerat?",
"Quin dia es festeja sant Faust?",
"Per quin altre sant va ser reemplaçat en terres catalanes?",
"Amb què el van honrar?"
] |
{
"answer_end": [
45,
98,
147,
251,
398,
604,
688,
772,
850,
1538,
1608,
1976,
2259,
2861,
3275
],
"answer_start": [
0,
0,
109,
191,
346,
525,
608,
731,
774,
1130,
1540,
1889,
2214,
2665,
3242
],
"input_text": [
"És un sant llegendari.",
"A Alguaire.",
"Com el patró dels pagesos.",
"En una època indeterminada de l'edat mitjana.",
"Un historiador.",
"Era pagès, molt treballador i caritatiu.",
"Va aprendre a llegir i llegia tot el que podia.",
"Anar a Terra Santa com a pelegrí.",
"El seu vaixell fou pres per pirates musulmans.",
"Van col·locar el seu cos sobre una somera cega i la van deixar lliure: la somera va anar seguint el curs del Segre, Ebre, riu Aragó i l'Ega fins a arribar a Bujanda (municipi de Campezo, Àlaba), on va donar un cop de pota a terra i va caure morta. Al lloc on va donar el cop va brollar una font d'aigües remeieres, que encara existeix, i a la vora va ésser enterrat Faust.",
"Es venera encara a Bujanda",
"Que podria ser que el cos venerat a Bujanda fos d'algun eremita mort amb fama de santedat.",
"El 13 d'octubre.",
"Per Sant Isidre el Llaurador.",
"Amb uns Goigs dedicats."
]
}
|
vilaweb
|
Jordi Pina i Andreu Van den Eynde, advocats de Josep Rull, Jordi Turull, Jordi Sànchez, Raül Romeva i Oriol Junqueras, respectivament, s'han adreçat al Tribunal Suprem espanyol perquè demani al congrés i al senat que els presos que són parlamentaris, i per tant, aforats, siguin alliberats. La petició es fa perquè puguin recollir les actes, però també perquè puguin exercir plenament els seus drets polítics com a representants elegits legítimament. Van den Eynde ha dit: ‘Donem una oportunitat a la sala perquè es pronunciï sobre fins on vol protegir els drets polítics dels nostres clients.' I Pina ha explicat que no demanen directament la suspensió del judici contra el procés, però que seria absurd que continués mentre no s'hagi resolt el suplicatori a les cambres parlamentàries. Mentre el congrés i el senat espanyols no s'hi pronunciïn, els advocats han declarat que les mesures cautelars contra Rull, Turull, Romeva, Junqueras i Sànchez, s'han de suspendre i això implica també la suspensió de la presó preventiva. El Suprem dóna temps fins demà a les 16 hores perquè les acusacions presentin al·legacions. Fins llavors, el tribunal no resoldrà si demana el suplicatori al congrés i al senat. Llegiu ací les peticions dels presos: Segons la llei d'enjudiciament criminal, quan un processat esdevé electe, el Suprem ha de posar-ho en coneixement de les cambres perquè resolguin. Fins llavors, el judici resta suspès, durant uns quants dies o unes quantes setmanes. Però falta saber què decidirà el tribunal. El cas és que Marchena ha programat les sessions del judici només fins al dia 20 de maig, és a dir, un dia abans de la constitució del congrés espanyol.
|
[
"Qui es dirigeix al tribunal?",
"Per quin motiu?",
"Quin és l'objectiu d'aquesta sol·licitud?",
"I què més?",
"Què és el que no han reclamat els advocats?",
"Què no tindria sentit segons Pina?",
"Qui no diu res de moment?",
"Què han explicat els defensors?",
"I això què suposaria?",
"Quin termini s'acaba demà a les 16h?",
"Què passarà fins aleshores?",
"Quant de temps quedarà parat el procediment?",
"Què ha fet Marchena?",
"Quin problema hi ha?"
] |
{
"answer_end": [
176,
289,
340,
449,
681,
786,
845,
967,
1024,
1116,
1202,
1473,
1606,
1669
],
"answer_start": [
0,
177,
291,
347,
597,
618,
788,
847,
975,
1026,
1118,
1389,
1518,
1608
],
"input_text": [
"Jordi Pina i Andreu Van den Eynde.",
"Perquè demani al congrés i al senat que els presos que són parlamentaris, i per tant, aforats, siguin alliberats.",
"Que puguin recollir les actes.",
"I que puguin exercir plenament els seus drets polítics com a representants elegits legítimament.",
"La suspensió del judici contra el procés.",
"Que continués el judici mentre no s'hagi resolt el suplicatori a les cambres parlamentàries.",
"El congrés i el senat espanyols.",
"Que les mesures cautelars contra Rull, Turull, Romeva, Junqueras i Sànchez, s'han de suspendre.",
"La suspensió de la presó preventiva.",
"El de presentació d'al·legacions per part de les acusacions.",
"El tribunal no resoldrà si demana el suplicatori al congrés i al senat.",
"Durant uns quants dies o unes quantes setmanes.",
"Ha programat les sessions del judici només fins al dia 20 de maig.",
"Que és un dia abans de la constitució del congrés espanyol."
]
}
|
bios
|
Mireia Ros (Barcelona, 3 de desembre de 1956), de naixement Lídia Senties i Tamborero, és una actriu, productora i directora catalana de cinema, teatre i televisió.
A finals dels anys 70 va ser una de les cares més visibles del període del destape espanyol en films com Alícia a l'Espanya de les meravelles, i posteriorment va aparèixer en pel·lícules com Putapela, Hay que zurrar a los pobres, Les mans buides o [REC]³ Gènesi. La seva figura, això no obstant, ha destacat sobretot des de mitjans dels 90 com a directora dels llargmetratges La Monyos (1997), El triunfo (2006); del telefilm El zoo d'en Pitus (2000) i del documental Barcelona, abans que el temps ho esborri (2010), guanyador d'un premi Gaudí l'any 2012.
Senties va iniciar la seva trajectòria cinematogràfica en pel·lícules eròtiques (cinema S) i reportatges fotogràfics de destape propis de la transició espanyola, en revistes com Interviú, Fotogramas, Lib, etc., tot esdevenint una dels màxims exponents d'aquests gèneres. Va ser en aquell moment quan va adoptar el nom de Mireia Ros (també Mireya Ros i Mireia Ross en algunes publicacions). El seu debut es va produir a finals dels anys setanta amb films com l'eròtic homosexual Jill i el musical Una loca extravagancia sexy, ambdós dirigits el 1978 pel director Enrique Guevara. Un any després va protagonitzar la pel·lícula d'èxit dirigida per Jordi Feliu Alícia a l'Espanya de les meravelles (1979), considerada el primer atac frontal del cinema espanyol contra el franquisme i obra de culte del gènere destape.
A partir d'aquell moment la seva activitat interpretativa es va accentuar amb treballs a la pantalla gran com La larga noche de los bastones blancos, de Javier Elorrieta (1979), Sus años dorados, d'Emilio Martínez Lázaro (1980), o la Putapela, de Jordi Bayona —on va coincidir amb Ovidi Montllor. Tanmateix, també va començar a aparèixer en sèries televisives com Gran Teatre (1981), Cosas de dos (1984) o Planeta Imaginari (1985).
Entrada la dècada dels 90, Ros va diversificar encara més la seva participació en la indústria cinematògrafica i televisiva amb les seves primeres direccions. Prèviament havia debutat dirigint el curtmetratge Un adiós a Steve McQueen (1980). El seu primer llargmetratge, La Monyos (1996), va tenir el suport financer del modista Adolfo Domínguez i fou nominat als premis de millor directora novella del Festival Internacional de Chicago de 1997 i dels premis Goya de 1998.
Durant aquest període també va fundar amb la productora Marta Figueras l'empresa Bailando con todos, iniciada el 1992 i amb la qual ha col·laborat en bona part dels seus projectes posteriors. En col·laboració amb Televisió de Catalunya i la seva empresa va realitzar Junts (1999) i l'adaptació a la pantalla petita d'El zoo d'en Pitus (2000).
Més endavant va participar com a actriu en diverses sèries televisives i en films com Sincopat (2002), Les mans buides (2003), Animales de compañía (2008, nominada a l'Espiga d'Or de la Setmana Internacional de Cinema de Valladolid de 2008) o [REC]³ Gènesis (2012). També va dirigir, per altra banda, El triunfo (2006), Wendy (2009) i el documental en sèpia Barcelona, abans que el temps ho esborri (2011), coproduït amb TV3 i guanyador del Gaudí a la millor pel·lícula documental de 2012.
|
[
"Qui és Mireia Ros?",
"Quan va néixer?",
"Què va succeeir als anys 70?",
"En quines pel·licules?",
"En quina època va sobresortir més?",
"Per quin motiu?",
"Com va començar la seva carrera?",
"En quines publicacions va sortir?",
"Va ser aleshores que es va canviar el nom?",
"En què va participar el 1979?",
"Com la va ajudar Adolfo Domínguez?",
"Amb qui va crear l'empresa Bailando con todos?",
"On va aparèixer el 2003?",
"De quines pel·lícules en va ser la directora?",
"Quin premi va rebre?"
] |
{
"answer_end": [
163,
45,
256,
426,
504,
680,
881,
929,
1109,
1421,
2312,
2539,
2908,
3115,
3271
],
"answer_start": [
0,
0,
165,
257,
461,
461,
721,
883,
992,
1300,
2209,
2468,
2783,
3049,
3118
],
"input_text": [
"És una actriu, productora i directora catalana de cinema, teatre i televisió.",
"El 3 de desembre de 1956.",
"Va ser una de les cares més visibles del període del destape espanyol.",
"Alícia a l'Espanya de les meravelles, Putapela, Hay que zurrar a los pobres, Les mans buides o [REC]³ Gènesi.",
"Des de mitjans dels 90.",
"Com a directora dels llargmetratges La Monyos (1997) i El triunfo (2006), del telefilm El zoo d'en Pitus (2000) i del documental Barcelona, abans que el temps ho esborri (2010).",
"En pel·lícules eròtiques i reportatges fotogràfics de destape propis de la transició espanyola.",
"Interviú, Fotogramas i Lib., entre d'altres.",
"Sí.",
"En la pel·lícula Alícia a l'Espanya de les meravelles.",
"Li va donar suport financer per al seu primer llargmetratge, La Monyos.",
"Amb la productora Marta Figueras.",
"Al film Les mans buides.",
"D'El triunfo i Wendy.",
"El Gaudí a la millor pel·lícula documental de 2012 per Barcelona, abans que el temps ho esborri."
]
}
|
books
|
Entre les coses que em fan fàstic hi enclouesc certs hòmens de bé.
Va de veres.
Són hòmens, aquells, que ningú en té res que dir: estalviadors, casolans, de costums ordenades, religiosos, tot lo que vulgau; mes són canalla de cap a peus, i l'ànima els pudiria si les qualitats de l'ànima fossin perceptibles a l'olfato, o si eixos hòmens tinguessin qualsevol d'aquelles coses que des de temps immemorial se n'ha vingut dient ànima.
Sé de cert que vostès ne coneixen molts d'aquests hòmens: abunden en el món com totes les malalties, i en sa major part, no sols gosen d'una reputació envejable, sinó que són presentats com modelos d'honradès i enteniment, i moltes vegades ells són els que dirigeixen als demés, desde puestos molt eminents.
Aquests hòmens de bé són, molts, de baixa extracció. Tal volta son pare fou un jornaler que no sabia llegir ni escriure; tal volta era un botigueret sempre atrassat; potser sa mare va ser una apenada bugadera, hostalera o criada de servei; i si aquest home de bé el sentissen parlar del poble baix, per lo molt que el desprecia (cometent així la infàmia de despreciar sa pròpia sang), se figurarien que és fill d'algun d'aquests innumerables prínceps que amb el trono al coll, van pel món oferint constitucions lliberals a tots els ximples de l'Univers.
Però aquest mateix home recomana molt a sos fills el respecte a la família, i s'escandalitza de veure molts pares que no saben criar-los.
Converteix, aquest home de bé, l'egoisme en una estimable virtut; perquè sempre està dient que no es fica amb res, i és, en efecte, no perquè respecti els interessos dels altres, sinó perquè no vol que ningú l'amoïni.
El dia que el govern li augmenta la contribució, és cosa de sentir-li maleir els farsants de Madrid, els que ha estat venerant fins llavors; diu mal dels diputats que ell mateix ha elegit per congraciar-se amb el governador; trona contra el sistema constitucional que l'ha tret de l'estat miserable e indigne en què visqueren sos pares; i, després de xerrar una hora sobre totes les coses que es refereixen a la governació de l'Estat, se desfoga amb verinosa vehemència contra els que s'ocupen de coses públiques.
És veritat que ell, de política, sols ne parla quan li toquen la butxaca, i, si bé sempre predica l'orde i l'obediència al govern, cada vegada que el govern que ell ha volgut el mortifica, creu que és menester que s'acabin aqueixes farses i que el poble en faci una de grossa.
És aficionat a parlar mal dels usurers; però, quan averigua que el gènero que ell ven escasseja en la plaça, l'augmenta de preu, i es frega les mans amb molta sal i garbo, dient:
-Ara, qui en vulgui, se farà repicar i tindrà de pagar-ho al preu que jo digui.
Enyora el temps dels frares!…
|
[
"Qui li disgusta molt al narrador?",
"Com són aquests?",
"Però què més són?",
"N’hi ha gaires d’aquest tipus?",
"Com se’ls representa?",
"Aquest tipus d'home prové de famílies benestants?",
"Però tracta bé les classes baixes?",
"Quina ensenyança fa als seus fills?",
"Per quin motiu no s’involucra en cap assumpte?",
"Quan es queixa dels polítics?",
"En contra de què es posiciona?",
"Quan tracta el tema de la política només?",
"Quina contradicció té llavors?",
"De qui més té una opinió negativa?",
"Però quina acció comet ell?"
] |
{
"answer_end": [
65,
205,
236,
531,
653,
978,
1215,
1368,
1648,
1789,
1985,
2236,
2439,
2479,
2568
],
"answer_start": [
0,
80,
207,
432,
603,
793,
982,
1299,
1505,
1650,
1875,
2164,
2241,
2441,
2441
],
"input_text": [
"Certs hòmens de bé.",
"Estalviadors, casolans, de costums ordenades, religiosos, tot lo que vulgau.",
"Canalla de cap a peus.",
"Sí.",
"Com modelos d'honradès i enteniment.",
"No.",
"No.",
"El respecte a la família.",
"Perquè no vol que ningú l'amoïni.",
"El dia que el govern li augmenta la contribució.",
"Del sistema constitucional.",
"Quan li toquen la butxaca.",
"Si bé sempre predica l'orde i l'obediència al govern, cada vegada que el govern que ell ha volgut el mortifica, creu que és menester que s'acabin aqueixes farses i que el poble en faci una de grossa.",
"Dels usurers.",
"Quan averigua que el gènero que ell ven escasseja en la plaça, l'augmenta de preu."
]
}
|
books
|
Embadalit i un si és no és capficat amb ses cabòries estava el jove, quan el revingué una lleugera remor de faldilles. Al girar el cap, se trobà amb la figura, ensems sèria i riallera, de la Montserrat, que havia tornat sobre sos passos.
-Déu méu, i que capficat està!- li digué mig rient i no trobant mellor manera d'entrar en conversa.
-Capficat no, pensatiu sí- contestà ell, en el mateix to. Vol que li diga? Hi ha coses que em fan sentir d'una manera especial, tal com si em pesessin damunt del cor. Una d'elles és l'espectacle de devastació que tenim al davant. ¡Qui els havia de dir, als artistes d'aquesta obra admirable, que vindria una generació que destruiria, amb mà irada i ignorant, el fruit de tots sos afanys i de son geni!
-I que, ademés, desenterraria i ventaria llurs cendres- afegí la noia completant la idea, -perquè aquelles ossamentes humanes que allí es veuen escampades, són, de segur, dels antics constructors i moradors d'aquesta casa.
-Precisament en això estava pensant ara mateix. Les ossamentes que des d'aquí es veuen són dels que, aquí mateix, sota aquestes arcades, transitaven cada dia, quan aquest monument estava en la seva plenitud. Aquí s'ha d'ésser romàntic per força. Redreçant amb la imaginació aquestes miserables runes, m'apar veure'ls encara passejant-se silenciosos per sota aquestes arcades, coberts amb llurs caputxons i acotada la testa sobre el llibre de reso. Allavors aquest munt de runes era un poema vivent en què el misticisme religiós donava forma a les més pures expressions d'un art, model de senzillesa i elegància. Doncs bé: el pensar que això ha desaparegut, no per un cataclisme de la naturalesa, sinó per la imbecilitat humana, em dóna pena i em desespera.
|
[
"Com estava el noi?",
"Qui va arribar llavors?",
"Què va exclamar ella?",
"Quin fet feia sentir malament el jove?",
"La Montserrat va continuar amb l’argument del noi?",
"De qui són les despulles que hi ha allà?",
"Per on passejaven abans aquests?",
"Quan?",
"Al jove encara li sembla que els veu?",
"Amb què es tapaven el cap els antics residents del lloc?",
"Quin text aguantaven?",
"Què eren les restes de l’edifici antigament?",
"Per quin motiu s’ha destruït tot?",
"Quins sentiments li provoca això al noi?"
] |
{
"answer_end": [
67,
236,
278,
566,
828,
961,
1120,
1169,
1337,
1366,
1409,
1540,
1689,
1718
],
"answer_start": [
0,
119,
238,
338,
740,
831,
1011,
1011,
1264,
1264,
1369,
1411,
1575,
1585
],
"input_text": [
"Embadalit i un si és no és capficat amb ses cabòries.",
"La Montserrat.",
"Déu méu, i que capficat està!",
"L'espectacle de devastació que tenien al davant.",
"Sí.",
"Dels antics constructors i moradors de la casa.",
"Per allà mateix, sota les arcades.",
"Quan el monument estava en la seva plenitud.",
"Sí.",
"Amb llurs caputxons.",
"El llibre de reso.",
"Un poema vivent en què el misticisme religiós donava forma a les més pures expressions d'un art.",
"Per la imbecilitat humana.",
"Pena i desesperació."
]
}
|
vilaweb
|
Els ministres de l'Interior de la Unió Europea han aprovat distribuir un primer grup de 40.000 refugiats arribat a Grècia i Itàlia. La decisió suposa la confirmació oficial del pacte que ja s'havia assolit el mes de juliol, i s'aplicarà a persones amb una ‘necessitat clara de protecció internacional' que hagin arribat o arribin entre el 15 d'agost d'aquest any i el 16 de setembre del vinent en aquests dos països europeus. Cada estat rebrà 6.000 euros per acollit. ‘Ara que el consell discuteix mesures addicionals d'emergència, és molt important veure que aquest primer mecanisme està en marxa i comença a tenir efecte', ha dit el ministre de la presidència de torn luxemburguesa, Jean Asselborn. La decisió del Consell d'Afers Interiors d'avui permetrà que els primers refugiats puguin arribar als seus països d'acollida ‘aviat', segons el Consell. L'acord és per acollir 40.000 persones, tot i que només hi ha xifres de repartiment entre països per a 32.256, i la resta es decidiran abans de finals d'any. Després d'aquest primer pas, cal ara també que els estats discuteixin el gruix de les mesures proposades per la Comissió Europea arran de la crisi dels refugiats d'aquest estiu. Brussel·les vol que en total es reparteixin entre els 28 estats membres 160.000 refugiats, els 40.000 acordats aquest dilluns i 120.000 persones més. El govern espanyol acollirà 1.300 persones del primer grup de 40.000 refugiats proposats per la Comissió Europea, tot i que Brussel·les li demanava que en rebés 4.288. Si finalment tiren endavant els plans addicionals de la CE, li correspondrien 15.000 refugiats més del sistema de quotes per arribar als 120.000 refugiats addicionals. El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, ha dit aquest dilluns que l'estat espanyol podria acollir en el proper any 35.000 persones, entre els compromisos europeus i les persones que demanin asil directament a Madrid. El Regne Unit i Dinamarca no participen del sistema de repartiment de refugiats, mentre que Irlanda, que s'hi podria negar segons els seus tractats amb la UE, ha decidit acollir-s'hi.
|
[
"Qui ha pres una decisió?",
"Quina ha sigut?",
"Què significa això?",
"En quines dates ha d’haver arribat la gent?",
"Quants diners tindrà cada país per refugiat?",
"Què és rellevant?",
"Qui és Jean Asselborn?",
"Quin resultat tindrà aquesta mesura?",
"Quanta gent s’instal·larà als nous països en total?",
"Quin serà el segon pas?",
"Quanta gent es pretén que vagi a viure a la Unió Europea?",
"Quants d'aquests s'instal·laran a Espanya?",
"Qui és Jorge Fernández Díaz?",
"Quina afirmació ha fet?",
"Quins països no formen part de les mesures imposades per la UE?"
] |
{
"answer_end": [
130,
130,
222,
393,
466,
622,
699,
833,
892,
1188,
1279,
1452,
1723,
1900,
1981
],
"answer_start": [
0,
0,
132,
224,
426,
532,
632,
701,
854,
1012,
1190,
1340,
1676,
1676,
1902
],
"input_text": [
"Els ministres de l'Interior de la Unió Europea.",
"Distribuir un primer grup de 40.000 refugiats arribat a Grècia i Itàlia.",
"La confirmació oficial del pacte que ja s'havia assolit el mes de juliol.",
"Entre el 15 d'agost d'aquest any i el 16 de setembre del vinent.",
"6.000 euros.",
"Veure que aquest primer mecanisme està en marxa i comença a tenir efecte.",
"El ministre de la presidència de torn luxemburguesa.",
"Que els primers refugiats puguin arribar als seus països d'acollida aviat.",
"40.000 persones.",
"Que els estats discuteixin el gruix de les mesures proposades per la Comissió Europea arran de la crisi dels refugiats d'aquest estiu.",
"160.000 refugiats.",
"1.300 persones del primer grup de 40.000 refugiats proposats per la Comissió Europea.",
"El ministre de l'Interior.",
"Que l'estat espanyol podria acollir en el proper any 35.000 persones, entre els compromisos europeus i les persones que demanin asil directament a Madrid.",
"El Regne Unit i Dinamarca."
]
}
|
bios
|
Isabel Segura i Soriano (Barcelona, 1954) és una historiadora, investigadora i assagista especialitzada en història de l'àmbit feminista. És Llicenciada en Història per la Universitat de Barcelona l'any 1977. Un dels seus interessos ha estat conèixer com vivien i què feien les dones, dins la història urbana, especialment a la ciutat de Barcelona.
Als seus llibres ha tractat la defensa dels drets de la dona a l'educació i la professionalització, les vagues al sector del tèxtil, l'avortament i la maternitat lliure, entre d'altres temes centrats en la lluita feminista. És membre de l'Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya.
Va ser directora literària de la col·lecció Clàssiques Catalanes, de l'editorial LaSal, i d'Espai de Dones d'Edicions de l'Eixample, fins al 1993, on va rebre el «Premi 8 de març de Maria Aurèlia Capmany». Ha comissariat nombroses exposicions, totes relacionades amb les dones i el feminisme, destaquem entre d'altres: «50è aniversari del dret de vot de les dones» (1981); «Les dones i la ciutat de Barcelona» (1995); «Dones de l'Hospitalet. Itineraris històrics» (1998).
La història, la literatura i l'urbanisme configuren els seus centres d'interès. Els seus últims treballs inscriuen la història i la literatura de les dones en dues geografies urbanes de gran intensitat i riquesa: Barcelona i l'Havana.
L'any 2019, publicà el llibre Barcelona feminista 1975-1988, el qual retrata i documenta l'explosió de llibertat que van protagonitzar les dones després de la mort del dictador Francisco Franco i que va prendre forma a les Jornades Catalanes de la Dona el 1976. El llibre, amb una part gràfica destacada, és una invitació a crear un fil conductor que lliga totes les lluites de les dones del país.
|
[
"Quan va néixer Isabel Segura?",
"I on?",
"Quina és la seva professió?",
"Quina carrera va estudiar?",
"Quin ha sigut el seu punt principal de recerca?",
"Ha publicat obres?",
"Sobre quins temes?",
"Què va dirigir?",
"Ha tingut algun reconeixement?",
"Ha organitzat exhibicions?",
"Les dones de quines ciutats ha estudiat?",
"Quina obra va treure el 2019?",
"Què s'hi explica?",
"Quins punts intenta unir Isabel Segura en aquest text?"
] |
{
"answer_end": [
41,
41,
136,
164,
347,
571,
571,
768,
841,
1107,
1342,
1403,
1537,
1740
],
"answer_start": [
0,
0,
42,
138,
209,
349,
349,
637,
787,
843,
1189,
1344,
1356,
1609
],
"input_text": [
"El 1954.",
"A Barcelona.",
"És historiadora, investigadora i assagista especialitzada en història de l'àmbit feminista.",
"Història.",
"Conèixer com vivien i què feien les dones, dins la història urbana, especialment a la ciutat de Barcelona.",
"Sí.",
"Sobre la defensa dels drets de la dona a l'educació i la professionalització, les vagues al sector del tèxtil, l'avortament i la maternitat lliure, entre d'altres temes centrats en la lluita feminista.",
"La col·lecció Clàssiques Catalanes, de l'editorial LaSal, i l'Espai de Dones d'Edicions de l'Eixample.",
"Sí.",
"Sí.",
"De Barcelona i l'Havana.",
"Barcelona feminista 1975-1988.",
"L'explosió de llibertat que van protagonitzar les dones després de la mort del dictador Francisco Franco.",
"Totes les lluites de les dones del país."
]
}
|
vilaweb
|
El govern espanyol ha aprovat un paquet de mesures de suport als llogaters afectats per la crisi econòmica derivada del coronavirus que inclou la suspensió durant sis mesos dels desnonaments a inquilins en situació de vulnerabilitat. El decret també determina que els inquilins de bancs o fons d'inversió tindran una quitança del deute del 50% o bé una reestructuració d'aquesta a tornar en tres anys. Pel que fa als llogaters de petits propietaris -aproximadament el 90-95% del total-, podran demanar microcrèdits sense comissions i a interès 0% a través de l'ICO per fer front als pagaments. Aquells que no puguin pagar el microcrèdit, tindran ajudes governamentals perquè puguin fer-hi front. Entre les mesures aprovades a la reunió del consell de ministres espanyol, també hi ha la pròrroga extraordinària de mig any des del final de l'estat d'alarma dels contractes que estiguin a punt de vèncer. Pel que fa als microcrèdits, seran sense costos d'interessos ni comissions i es donaran a persones que entrin en zona de vulnerabilitat i es podran tornar en sis anys, prorrogables quatre anys més. S'amplien les condicions d'accés a aquest programa de microcrèdits, que seran menys restrictives. L'executiu permet que s'hi acullin totes les persones aturades, afectades per ERTO o reduccions de jornada i autònoms que hagin vist reduïts els seus ingressos. El vice-president segon i ministre d'Afers Socials, Pablo Iglesias, ha dit durant la conferència de premsa que les mesures aprovades són per a ‘reforçar la protecció social' i donar ‘seguretat', ‘protecció' i ‘garanties' durant el confinament, perquè sense les mesures econòmiques i socials les restriccions d'activitat ‘no són viables socialment'. Vaga de pagament de lloguers El paquet de mesures s'ha aprovat després de les crítiques d'entitats socials i formacions polítiques per no haver inclòs mesures per als llogaters als decrets econòmics aprovats fins ara. De fet, aquesta setmana més de 200 associacions, entre les quals el Sindicat de Llogaters, han convocat una vaga de pagament de lloguer a partir de l'1 d'abril pel que consideren ‘abandonament governamental de les arrendatàries afectades per la crisi de la Covid-19'.
|
[
"Qui ha acceptat un decret?",
"En què consisteix aquest?",
"Quina altra mesura s’ha establert?",
"Quina acció podran dur a terme els inquilins de petits propietaris?",
"I si no s’ho poden permetre?",
"Quina ampliació de termini hi haurà?",
"Quines característiques tindran els microcrèdits?",
"Es podran aconseguir més fàcilment aquests?",
"Qui els podrà demanar?",
"Qui és Pablo Iglesias?",
"Quins arguments a favor d’aquest decret ha donat?",
"Quan s’ha acceptat el paquet de mesures?",
"Quantes agrupacions han programat una aturada?",
"Com serà aquesta?",
"Quan s’iniciarà?"
] |
{
"answer_end": [
83,
131,
400,
564,
694,
900,
976,
1196,
1357,
1425,
1601,
1924,
2038,
2061,
2085
],
"answer_start": [
0,
0,
234,
402,
594,
696,
902,
1100,
1198,
1359,
1359,
1737,
1926,
2017,
2017
],
"input_text": [
"El govern espanyol.",
"En un paquet de mesures de suport als llogaters afectats per la crisi econòmica derivada del coronavirus.",
"Que els inquilins de bancs o fons d'inversió tindran una quitança del deute del 50% o bé una reestructuració d'aquesta a tornar en tres anys.",
"Demanar microcrèdits sense comissions i a interès 0% a través de l'ICO.",
"Tindran ajudes governamentals perquè puguin fer-hi front.",
"Una pròrroga extraordinària de mig any des del final de l'estat d'alarma dels contractes que estiguin a punt de vèncer.",
"No tindran costos d'interessos ni comissions.",
"Sí.",
"Totes les persones aturades, afectades per ERTO o reduccions de jornada i autònoms que hagin vist reduïts els seus ingressos.",
"El vice-president segon i ministre d'Afers Socials.",
"Que les mesures aprovades són per a reforçar la protecció social i donar seguretat, protecció i garanties durant el confinament.",
"Després de les crítiques d'entitats socials i formacions polítiques per no haver inclòs mesures per als llogaters als decrets econòmics aprovats fins ara.",
"Més de 200.",
"Serà una vaga de pagament de lloguer.",
"L'1 d'abril."
]
}
|
vilaweb
|
Alarma a Hong Kong. Després d'una setmana d'enfrontaments avui s'han vist per primera vegada unitats de l'exèrcit xinès al carrer. De moment són unitats petites que ajuden a netejar alguns dels espais més malmesos, com ara la Universitat Baptista. Els soldats no porten armes i de moment es limiten a treure runa, però l'alarma és important, perquè segons la Llei Bàsica d'Hong Kong i la llei que hi regula la presència de l'exèrcit xinès, no pot interferir en els afers de la ciutat i sempre ha de comunicar les seves activitats al govern local, cosa que no ha passat. Fonts locals han confirmat a VilaWeb la preocupació per aquest pas, però han posat en dubte que signifiqui el començament d'una operació a gran escala. Consideren que durant un quant temps l'exèrcit xinès es limitarà a provar de normalitzar la seva presència al carrer, cosa que viola la constitució d'Hong Kong, però no creuen que això signifiqui que prendran part immediatament en la repressió contra els manifestants. Després del pacte entre el Regne Unit i la República Popular i el pas de Hong Kong a sobirania xinesa, l'Exèrcit Popular d'Alliberament hi va entrar i va ocupar algunes de les instal·lacions militars britàniques. També al port de la ciutat, a l'illa d'Hong Kong, es va establir una caserna identificable per la seva arquitectura i la presència d'una gran insígnia de l'exèrcit a dalt de tot. Però sempre els soldats s'han mantingut dins les casernes i no han sortit al carrer ni han fet ostentació de la seva presència. L'any passat un grup de soldats va participar en les tasques de reparació de les destrosses efectuades pel tifó Mangkhut, però afirmant que era una acció completament voluntària i que no s'havia d'entendre com una activitat oficial. Aquesta setmana Hong Kong ha passat pels incidents més importants d'ençà que van començar les protestes democràtiques el mes de juny passat. Els manifestants han paralitzat completament la ciutat durant cinc dies impedint la circulació de vehicles i impossibilitant el funcionament del transport públic. Diumenge vinent seran les eleccions a l'Assemblea Legislativa, en les quals s'ha prohibit que s'hi presenti Joshua Wong, el dirigent més conegut del moviment democràtic.
|
[
"On hi ha una situació crítica?",
"Qui ha sortit pels carrers?",
"Quines accions hi fan ara per ara?",
"Per quin motiu és rellevant que hi siguin?",
"Això significa que és segur que iniciaran una operació més gran?",
"Què va en contra de les lleis de la ciutat?",
"Quan van arribar els militars xinesos a Hong Kong per primer cop?",
"On van muntar una base?",
"Com és aquesta?",
"Els militars havien sortit del seu edifici abans?",
"En quina única ocasió ho van fer?",
"Com va ser aquesta actuació?",
"Com han sigut els últims dies a la ciutat?",
"Què ha succeït?",
"Quan hi haurà uns comicis?"
] |
{
"answer_end": [
18,
129,
213,
568,
720,
881,
1202,
1280,
1381,
1509,
1631,
1688,
1883,
2046,
2109
],
"answer_start": [
0,
20,
131,
314,
570,
722,
991,
1204,
1254,
1383,
1511,
1633,
1744,
1885,
2048
],
"input_text": [
"A Hong Kong.",
"Unitats de l'exèrcit xinès.",
"Ajuden a netejar alguns dels espais més malmesos.",
"Perquè segons la Llei Bàsica d'Hong Kong i la llei que hi regula la presència de l'exèrcit xinès, no pot interferir en els afers de la ciutat i sempre ha de comunicar les seves activitats al govern local, cosa que no ha passat.",
"No.",
"La presència al carrer de l'exèrcit xinès.",
"Després del pacte entre el Regne Unit i la República Popular i el pas de Hong Kong a sobirania xinesa.",
"Al port de la ciutat, a l'illa d'Hong Kong.",
"Identificable per la seva arquitectura i la presència d'una gran insígnia de l'exèrcit a dalt de tot.",
"No.",
"Per les tasques de reparació de les destrosses efectuades pel tifó Mangkhut.",
"Completament voluntària.",
"Hong Kong ha passat pels incidents més importants d'ençà que van començar les protestes democràtiques el mes de juny passat.",
"Els manifestants han paralitzat completament la ciutat durant cinc dies impedint la circulació de vehicles i impossibilitant el funcionament del transport públic.",
"Diumenge vinent."
]
}
|
mitologia
|
Iòbates (en grec antic Ἰοβάτης), va ser rei de Lícia. Va ésser pare d'Estenebea i de Filònoe. Té un paper important en la llegenda d'Acrisi i en la de Bel·lerofont.
Acrisi havia desterrat el seu germà bessó Pretos del regne d'Argos. Pretos va refugiar-se a Lícia, a la cort d'Iòbates, que va casar-lo amb la seva filla Antea, anomenada també Estenebea, i organitzant una expedició per a recuperar el reialme d'Argos. Acrisi ocupà Argos i en va ser rei, i Pretos regnà a Tirint. Pretos va creure que Bel·lerofont havia volgut seduir la seva dona i l'envià a Iòbates, demanant-li en secret que el matés. Però ell, per no trair l'hospitalitat, preferí enviar-lo a missions perilloses amb l'esperança que no tornaria, especialment, el feu lluitar contra la Quimera, el monstre que devastava el seu regne. Quan Bel·lerofont en sortí victoriós, Iòbates comprengué que els déus el protegien i li atorgà la mà de Filònoe, la seva altra filla. Quan va morir, Iòbates va deixar el seu regne a Bel·lerofont.
|
[
"Qui fou Iòbates?",
"Com s'anomenaren les seves filles?",
"En quin mite tingué gran pes la seva figura?",
"Què succeïa en el relat?",
"Llavors, a on fugia aquest últim?",
"Aleshores, com l'ajudà el rei?",
"I de quina altra forma?",
"Amb quina finalitat?",
"Finalment, en quins regnes governaren ambdós germans?",
"Per què Pretos volia que Bel·lerofont morís?",
"Per tant, a qui va encomanar que acabés amb ell?",
"Tot i això, com va respondre el monarca davant aquesta exigència?",
"Per què?",
"L’heroi va acabar mort?",
"En conseqüència, què va obtenir del dignatari?"
] |
{
"answer_end": [
52,
92,
163,
231,
283,
324,
380,
415,
476,
600,
600,
669,
712,
837,
995
],
"answer_start": [
0,
54,
94,
165,
233,
276,
353,
355,
417,
478,
478,
602,
641,
801,
801
],
"input_text": [
"Rei de Lícia.",
"Estenebea i de Filònoe.",
"En la llegenda d'Acrisi i de Bel·lerofont.",
"Que Acrisi havia desterrat el seu germà bessó Pretos del regne d'Argos.",
"A Lícia, a la cort d'Iòbates.",
"Casant-lo amb la seva filla Antea.",
"Organitzant una expedició.",
"Recuperar el reialme d'Argos.",
"Acrisi a Argos i Pretos a Tirint.",
"Perquè creia que havia volgut seduir la seva dona.",
"A Iòbates.",
"Va preferir enviar Bel·lerofont a missions perilloses.",
"Perquè tenia l'esperança que no tornaria.",
"No.",
"La mà de la seva filla Filònoe, i el seu regne."
]
}
|
vilaweb
|
El vice-president del govern i president d'ERC, Oriol Junqueras, ha criticat avui que quan el govern espanyol diu que el referèndum no es pot celebrar el que està dient és que l'opinió dels catalans ‘els importa un rave'. Ho ha dit en l'acte dels republicans que obre la seva campanya a favor del ‘Sí' a la independència de cara al referèndum del setembre. Junqueras s'ha mostrat convençut que la gent preferirà deixar el seu futur en les seves pròpies mans que no pas en mans d'aquells que cada dia s'esforcen en demostra que no els importa allò que fan els catalans: ‘Ens ho demostren quan ens diuen que la nostra opinió no la volen escoltar', ha afirmat. El dirigent republicà ha convidat els comuns i els partidaris del ‘No' a lluitar també perquè el referèndum es pugui celebrar: ‘Atès que el que ens importa és l'opinió de la gent, tots aquells que volen votar ‘No' són dels nostres i nosaltres d'ells perquè compartim amb ells una cosa més important que el ‘Sí' o el ‘No': la voluntat de votar', ha dit. A més, ha reivindicat la tasca d'ERC a la Generalitat i ha defensat que tant els càrrecs del seu partit amb responsabilitats als municipis com el govern treballa per donar resposta a les necessitats del catalans i, a la vegada, per conèixer la seva opinió a través del referèndum. Ahir al vespre, ERC va fer el primer acte simbòlic amb una enganxada de cartells a prop de la seu del partit en el qual van intervenir Marta Rovira i Sergi Sabrià. El partit ha pressupostat aproximadament un milió d'euros per a la campanya. Bosch insta Colau a obrir els col·legis El regidor d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona Alfred Bosch ha demanat a la batllessa de la capital catalana, Ada Colau, que el dia del referèndum obri els col·legis. ‘Sé que tu també vols votar i que es voti, acompanya'ns', ha afegit invocant a Colau. Ha explicat que a Barcelona és especialment necessari defensar el ‘Sí' al referèndum, ja que és la forma d'aconseguir la plena capitalitat de la ciutat. Segons Bosch, votar ‘Sí' significa apostar per aquesta capitalitat i votar ‘No' vol dir mostrar-se a favor que sigui Madrid qui la tingui.
|
[
"Qui és Oriol Junqueras?",
"En contra de qui s’ha posicionat?",
"Què els ha retret?",
"On ha fet aquestes declaracions?",
"En què confia?",
"Per què?",
"Qui espera que participi en la defensa de la consulta?",
"Per quina raó?",
"Per tant, què opina dels que estan en contra de la independència?",
"Quina cosa tenen en comú ambdós bàndols?",
"Quin és l’objectiu de la formació d’esquerres, segons Junqueras?",
"Què van celebrar la nit anterior els republicans?",
"Quants diners destinaran a aquests actes?",
"Quina petició han fet a l'alcaldessa de Barcelona?",
"Finalment, què opina el regidor d’Esquerra Republicana a la capital catalana sobre el vot negatiu?"
] |
{
"answer_end": [
63,
109,
220,
355,
567,
656,
783,
836,
888,
1000,
1290,
1531,
1531,
1736,
2114
],
"answer_start": [
0,
65,
65,
222,
357,
569,
658,
786,
838,
838,
1067,
1292,
1456,
1573,
1977
],
"input_text": [
"El vice-president del govern i el president d'ERC.",
"Del govern espanyol.",
"Que quan diuen que el referèndum no es pot celebrar el que estan dient és que l'opinió dels catalans els importa un rave.",
"En l'acte dels republicans que obre la seva campanya a favor del Sí a la independència de cara al referèndum del setembre.",
"Que la gent preferirà deixar el seu futur en les seves pròpies mans que no pas en mans d'aquells que cada dia s'esforcen en demostrar que no els importa allò que fan els catalans.",
"Perquè afirma que els hi demostren quan els diuen que la seva opinió no la volen escoltar.",
"Els comuns i als partidaris del No.",
"Perquè el que els importa és l'opinió de la gent.",
"Que són dels seus.",
"La voluntat de votar.",
"Donar resposta a les necessitats dels catalans i conèixer la seva opinió a través del referèndum.",
"El primer acte simbòlic de la campanya.",
"Aproximadament un milió d'euros.",
"Que el dia del referèndum obri els col·legis.",
"Que vol dir mostrar-se a favor que sigui Madrid qui tingui la capitalitat."
]
}
|
mitologia
|
Àmpel (en grec antic Ἄμπελος, "cep de vinya"), va ser, segons la mitologia grega, un jove sàtir, estimat de Dionís. Era fill d'un sàtir i d'una nimfa. Normalment a les estàtues clàssiques, se'l representa al costat del déu.
Segons Nonnos a les Dionisíaques, Àmpel viu a Lídia. Acompanya sempre Dionís i per atreure l'atenció del seu amant, puja a cavall de tigres, ossos i lleons. Dionís li va dir, però, que es guardés de les banyes dels braus. A petició d'Hera, la deessa Ate, l'Error, que era a Frígia perquè Zeus, enfadat amb ella, l'havia precipitat allà, es va presentar a Àmpel en forma d'un sàtir jove, i li va aconsellar que provés de cavalcar un toro, i convencent-lo que amb això es guanyaria la predilecció de Dionís i la possibilitat de guiar el seu carro, que llavors portava Maró. Àmpel va caure i es trencà el coll. Dionís el va transformar en cep i de la seva sang en va fer vi.
Ovidi el fa també fill d'un sàtir i d'una nimfa i estimat per Dionís. El déu li regalà una vinya. Els ceps, carregats de raïm, penjaven d'un om. El jove va voler agafar el raïm, va pujar a l'arbre i va caure i es va matar. Dionís el va transformar en constel·lació.
|
[
"Qui fou Àmpel?",
"Qui eren els seus pares?",
"A la vora de qui sol col·locar-se en imatges?",
"On habitava?",
"En quin lloc apareix aquesta informació?",
"De qui estava enamorat?",
"Com intenta captivar-lo?",
"Contra què el va prevenir Dionís?",
"Qui va temptar Dionís perquè muntés un toro?",
"Per què va aconseguir persuadir-lo?",
"Com va acabar la història?",
"Aleshores, què va fer el seu estimat?",
"Quin altre autor esmentà Àmpel en la seva obra?",
"En aquest mite, com va perdre la vida el protagonista?",
"Aquest últim, en què va convertir el seu amant?"
] |
{
"answer_end": [
114,
149,
222,
275,
275,
338,
379,
444,
660,
768,
830,
894,
964,
1117,
1160
],
"answer_start": [
0,
116,
151,
224,
224,
277,
303,
381,
446,
613,
796,
832,
896,
966,
1119
],
"input_text": [
"Un jove sàtir, estimat de Dionís.",
"Un sàtir i una nimfa.",
"De Dionís.",
"A Lídia.",
"A les Dionisíaques.",
"De Dionís.",
"Pujant a cavall de tigres, ossos i lleons.",
"Contra les banyes dels braus.",
"La deessa Ate.",
"Perquè va convèncer-lo que amb això es guanyaria la predilecció de Dionís i la possibilitat de guiar el seu carro.",
"Va caure i es trencà el coll.",
"El va transformar en cep i de la seva sang en va fer vi.",
"Ovidi.",
"En caure de la vinya que li havia regalat Dionís.",
"En constel·lació."
]
}
|
mitologia
|
Segons la mitologia grega, Licos (en grec antic Λύκος, "llop"), fou un rei de Tebes, fill d'Hirieu i de Clònia, i, en la versió més freqüent, oncle d'Antíope, per ser germà de Nicteu. Una versió diferent feia de Licos i Nicteu els fills de Ctoni, un dels Esparts, els guerrers nascuts de les dents del drac que va matar Cadme. De vegades també, es considera Antíope filla de Licos i no la seva neboda.
Per venjar el rapte d'Antíope, Licos va atacar i prendre la ciutat de Sició i va matar Epopeu. Però de vegades s'explica que Licos hauria atacat Sició per venjar la mort del seu germà.
Apol·lodor diu que Nicteu i Licos van marxar d'Eubea, el seu país, per haver mort el fill d'Ares i de Dotis, Flègias. Es van refugiar a Híria, a Beòcia i després van anar a Tebes, on els va acollir Penteu, que va confiar a Licos el càrrec de "polemarc" o cap de l'exèrcit. A la mort de Penteu, Licos va ser nomenat rei. Una altra versió explica que Licos havia estat regent després de la mort de Làbdac, perquè el fill del rei, Laios, encara era massa jove.
Una altra llegenda que explica Higí fa de Licos el marit d'Antíope. Licos l'havia repudiat perquè ella tenia un amant, Èpaf, i després l'havia estimat Zeus. Per altra banda, Licos s'havia casat amb Dirce i ella estava gelosa d'Antíope, perquè sospitava que el seu marit encara la veia. Dirce la va fer empresonar, però Zeus ordenà que fos alliberada miraculosament de les seves cadenes i va marxar a Citeró, on va tenir dos fills, Amfíon i Zetos. Aquests herois van castigar més endavant Dirce i Licos. S'explica que els dos joves van matar Licos, però també que en van tenir prou amb privar-lo del seu reialme.
|
[
"On va regnar Licos?",
"Qui foren els seus pares?",
"Quina relació tenia amb Antíope?",
"El monarca fou fill únic?",
"Segons altres mites, com s’anomenava el seu progenitor?",
"Qui havia estat aquest?",
"Com va fer justícia pel segrest de la seva neboda?",
"Pel que fa a una llegenda diferent, quin hauria estat el motiu de l’assalt a la ciutat?",
"D’on eren originaris Licos i el seu germà?",
"Per què van veure's obligats a anar-se'n d'allà?",
"Aleshores, qui els va donar allotjament?",
"Quan aquest va perdre la vida, qui es va quedar amb el seu regne?",
"I com és que va arribar al poder Licos, segons una altra versió?",
"Com s’anomenaren els descendents que tingué Antíope, la dona de Licos en una tradició diferent?",
"És possible que aquests posessin fi a la vida del fill d’Hirieu?"
] |
{
"answer_end": [
83,
110,
157,
182,
245,
262,
495,
585,
652,
703,
791,
905,
1043,
1490,
1655
],
"answer_start": [
0,
85,
142,
159,
184,
240,
402,
497,
587,
606,
705,
860,
907,
1045,
1492
],
"input_text": [
"A Tebes.",
"Hirieu i Clònia.",
"N'era l'oncle.",
"No.",
"Ctoni.",
"Un dels Esparts.",
"Atacant i prenent la ciutat de Sició, i matant Epopeu.",
"Venjar la mort del seu germà.",
"D'Eubea.",
"Perquè havien mort el fill d'Ares i de Dotis, Flègias.",
"Penteu.",
"Licos.",
"Perquè havia estat regent després de la mort de Làbdac, perquè el fill encara era massa jove.",
"Amfíon i Zetos.",
"Sí."
]
}
|
books
|
-Estem a recés. Emprò… mireu, una de dues: o ve temporal o no en ve. Si no en ve, aquí haureu perdut es temps vanament; i si en ve, s'onatge es rebatrà com trenta dimonis per aquesta olla. Ja, amb sa ressaga d'ara, fa de mal habitar-hi. Figureu-vos, doncs!… Ès facil que ses àncores amollun, i llavors trebais per a sortir amb es vent de reborsada; i, si voleu desembarcar amb es bot, us en gordaran sa revoltura des rompents i ses seques que puntegen per davant de sa cala. Mal que mal, Déu me do un bon tou d'aigua per córrer. En mar me fan més por ets ossos que es suc. Podríem arribar a Tossa… o bé, si voleu, desembarcar aquí sa pubilla, i que se'n vaju a Sant Feliu.
-Tota sola?
-Caret!… portem sa gent tan justa per a sa maniobra!
-Potser que desembarquéssim tots i deixéssim el bastiment fondejat a la bona de Déu.
-Esteu mort de por! ¡Abandonar sa Santa Rita!
|
[
"Què passava a la nau Santa Rita?",
"Quines eren les opcions que se'ls presentaven?",
"En cas que no arribés la borrasca, com els afectaria?",
"I si el mal temps els enxampés?",
"En aquell precís instant, ja notaven certa incomoditat?",
"Per què?",
"Amb què podien experimentar problemes?",
"Quin element els complicaria, a més, el viatge?",
"Si volguessin desallotjar l'embarcació, podrien fer-ho amb seguretat?",
"Què tem el narrador?",
"A on creu que seria possible anar?",
"Quina altra possibilitat dona?",
"El segon interlocutor està d'acord?",
"Què proposa un altre company?",
"Aleshores, de què l'acusen?"
] |
{
"answer_end": [
14,
67,
118,
187,
235,
235,
290,
347,
473,
571,
596,
641,
684,
821,
841
],
"answer_start": [
1,
23,
69,
122,
189,
189,
258,
292,
352,
529,
573,
598,
674,
739,
824
],
"input_text": [
"Que estaven a recés.",
"O venia temporal o no en venia.",
"Haurien perdut el temps vanament.",
"Que s'onatge es rebatria com trenta dimonis per aquella olla.",
"Sí.",
"Per sa ressaga.",
"Amb ses àncores.",
"Es vent.",
"No.",
"Els ossos.",
"A Tossa.",
"Desembarcar allà sa pubilla.",
"No.",
"Que desembarquin tots i deixin el bastiment fondejat a la bona de Déu.",
"D'estar mort de por."
]
}
|
bios
|
Isabel Gardela i Espar (Barcelona, 1965) és una directora i guionista de cinema catalana, coneguda principalment per la pel·lícula El domini dels sentits, en la qual va dirigir Olalla Moreno i Alicia González Laá en el segment "L'olfacte".
Va estudiar filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona (UB), on es va llicenciar el 1988, i va obtenir el títol de tècnic en imatge i so en l'especialitat d'imatge fílmica a Escola de Mitjans Audiovisuals de Barcelona (EMAV), on va fer Orígens: "La consagració" d'Stravinsky (1987-1988)
Va començar a treballar com a ajudant de producció en televisió (TVE i TVC), publicitat i en la pel·lícula Boom boom (1990), de Rosa Vergés. L'any 1991 va tornar a la UB per a realitzar-hi el mestratge d'escriptura de guions per a televisió i cinema, i va continuar treballant de guionista de la televisió interactiva Telepick de TVE fins al 1994. El 1994 va unir-se a l'equip tècnic de Cadáveres para el lunes, una pel·lícula de Joaquín Torres en la que va ser la productora executiva.
Després d'haver realitzat els curtmetratges In nuce (1987), No obris mai la porta a un cec (1988), Com vulguis (1988), J.V. (Jodido violador) (1993) i Caps (1995), el 1996 va guionitzar i dirigir l'episodi "L'olfacte" de la pel·lícula col·lectiva El domini dels sentits, juntament amb les també guionistes i directores Judith Colell, Núria Olivé-Bellés, Teresa Pelegrí i Maria Ripoll. El seu primer llarmetratge, Prenent-te (Tomándote), va arribar l'any 2000, una història d'amor entre una escriptora catalana i un venedor de flors indi musulmà units per un llaç d'olors, i amb la qual va construir una paràbola sobre les relacions entre els mons cristià i islàmic.
D'ençà llavors va continuar en el món del cinema, tot i que també va fer el capítol "On estrenem?" (1998, de la sèrie de televisió Sota el signe de...) i va treballar d'ajudanta de direcció del videomuntatge de Hannah Collins La Mina. A 500 metres del Fòrum (2003-2004, emmarcat dins el Fòrum de les Cultures de Barcelona), entre d'altres, i en l'actualitat és professora associada del Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).
L'any 2018 va rodar a Manresa Reencuentros, del qual n'és guionista i directora, i que és un dels projectes escollits pel programa Acció Viver. Aquest forma part del Pla d'Acció Dones Visuals, que pretén impulsar i refermar les carreres de noves cineastes i de cineastes amb trajectòries curtes.
|
[
"Quan va néixer Isabel Gardela?",
"Qui és?",
"Amb quin film va obtenir gran reconeixement?",
"Com s’anomena el centre d’estudis superiors on es va formar?",
"Què hi va fer allà?",
"Quina va ser la seva primera feina?",
"On?",
"Per què es matriculà de nou a la Universitat de Barcelona?",
"L’any 94, on es va incorporar?",
"Com s’anomenen algunes de les cintes en què va participar?",
"Quan va estrenar el seu primer film?",
"De què anava?",
"Més tard, va seguir amb les produccions a la gran pantalla?",
"Avui dia, on fa feina com a docent?",
"Finalment, dins de quin projecte s'engloba el seu treball Manresa Reencuentros?"
] |
{
"answer_end": [
40,
88,
153,
301,
327,
584,
609,
783,
944,
1176,
1479,
1591,
1735,
2130,
2280
],
"answer_start": [
0,
0,
90,
240,
240,
534,
534,
675,
882,
1021,
1406,
1485,
1687,
2029,
2140
],
"input_text": [
"El 1965.",
"Una directora i guionista de cinema catalana.",
"El domini dels sentits.",
"Universitat de Barcelona.",
"La llicenciatura de filosofia i lletres.",
"Ajudant de producció.",
"A TVE i TVC.",
"Per a realitzar-hi el mestratge d'escriptura de guions per a televisió i cinema.",
"A l'equip tècnic de Cadáveres para el lunes.",
"In nuce, No obris mai la porta a un cec, Com vulguis, J.V., i Caps.",
"L'any 2000.",
"Era la història d'amor entre una escriptora catalana i un venedor de flors indi musulmà units per un llaç d'olors.",
"Sí.",
"Al Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra.",
"Del programa Acció Viver."
]
}
|
mitologia
|
Euphrosyne és l'asteroide núm. 31 de la sèrie, descobert a Washington l'1 de setembre del 1854 per en James Ferguson. És un dels asteroides més grans del cinturó principal i va ser el primer asteroide trobat a Amèrica del Nord. Porta el nom d'Eufròsine, una de les Càrites de la mitologia grega.
Es tracta d'un cos més o menys fosc prop de la vora exterior del cinturó principal. En conseqüència, Eufrosina no és visible amb binoculars, amb una magnitud màxima en oposició al voltant de 10,2, igual que el novembre de 2011, que en realitat és més feble que qualsevol dels trenta asteroides descoberts amb anterioritat.
És un cos molt poc estudiat tot i ser un dels asteroides més grans. Es tracta d'un asteroide de tipus C, amb una superfície primitiva. La seva òrbita, però, és força inusual i té una gran semblança amb la de Pal·les per la seva gran inclinació i excentricitat. Mentre que Pal·les i Eris (els únics cossos amb òrbites més inclinades) tenen nodes prop del periheli i afeli, el periheli d'Euphrosyne es troba en el punt més septentrional de la seva òrbita. Durant una Eufrosina oposició periheli rara és molt alt en el cel des de les latituds del nord, però invisible de països com Nova Zelanda i Xile.
L'estimació de la massa d'Euphrosyne en Baer (2011) fa semblar que l'asteroide cinquè-més massiu, ve després de només els quatre grans. També té la densitat més alta estima, el que indica que es tracta d'un cos sòlid com altres grans asteroides. No obstant això, tots els asteroides de gran mida amb densitats comparables ((16) Psique i (532) Herculina) tenen incerteses molt grans, per tant la massa i la densitat és probable que sigui inferior a l'estimació mitjana.
El seu període de rotació és típic de grans asteroides. Res se sap de la seva inclinació axial.
Viccionari
|
[
"Què és Euphrosyne?",
"Des de quan es coneix la seva existència?",
"Qui és el seu descobridor?",
"D'on prové el seu nom?",
"És d'un color clar?",
"Hi ha gaire informació sobre aquest cos?",
"Això és degut al fet que és un cos petit?",
"Quina mena de cos celeste és?",
"Què més se sap d'ell?",
"Pesa gaire?",
"Què es pot deduir a partir d'aquesta dada?",
"Quins cossos tenen una grandària i consistència semblant?",
"Són dades fiables?",
"Com és la seva rotació?",
"Se sap si és oblic?"
] |
{
"answer_end": [
25,
94,
116,
294,
331,
646,
685,
752,
878,
1353,
1463,
1572,
1686,
1742,
1782
],
"answer_start": [
0,
11,
0,
228,
296,
619,
619,
687,
754,
1219,
1355,
1465,
1465,
1688,
1744
],
"input_text": [
"És un asteroide.",
"Des de l'1 de setembre del 1854.",
"James Ferguson.",
"D'una de les Càrites de la mitologia grega.",
"No.",
"No.",
"No.",
"Es tracta d'un asteroide de tipus C, amb una superfície primitiva.",
"Que la seva òrbita és força inusual i té una gran semblança amb la de Pal·les per la seva gran inclinació i excentricitat.",
"L'estimació de la massa d'Euphrosyne en Baer (2011) fa semblar que és l'asteroide cinquè-més massiu, ve després de només els quatre grans.",
"Que és un cos sòlid.",
"Psique i Herculina.",
"No gaire.",
"És la típica dels grans asteroides.",
"No se sap."
]
}
|
books
|
L'home, per diners que tinga, és ben miserable.
(Que en porten de cua aquestes parauletes! Eh?)
Ara no es pensin que avui és el primer dia que me n'adono de la misèria i fragilitat humanes, sinó que ve bé recordar-se'n en l'ocasió present.
L'home és esclau de ses idees i ses idees són esclaves dels fets o successos.
No sé si m'explico.
Ja veuran, deixin-me dir i m'entendran tot seguit. Endemés vostès per no entendre les coses!
De què parlem tres mesos ha?
Del còlera.
I si no n'hi hagués hagut, ne parlaríem?
És clar que no.
Doncs per això els deia que l'home no és duenyo de pensar en el que vulgui i que els pensaments tampoc són duenyos de triar l'hora de manifestar-se: els successos els fan nèixer, i els successos estan subjectes a la llei que domina l'univers, y la llei de l'univers és immutable…
|
[
"Com descriuen l'humà?",
"Què li sembla aquesta opinió?",
"Ho havia pensat abans?",
"En què pensava?",
"Què més diu sobre l'humà?",
"I sobre els pensaments?",
"L'amoïna que no l'entenguin?",
"Quin tema havien tractat temps abans?",
"Per què?",
"Si no n'hi haguessin casos, haurien tractat aquell tema?",
"Què més diu sobre l'humà?",
"Què més afegeix?",
"Qui determina els pensaments?",
"Com defineix aquesta llei?"
] |
{
"answer_end": [
46,
89,
153,
188,
269,
304,
430,
470,
527,
527,
603,
676,
770,
807
],
"answer_start": [
0,
49,
96,
143,
240,
270,
318,
431,
472,
472,
529,
604,
678,
774
],
"input_text": [
"Com ben miserable.",
"Que porta cua.",
"Sí.",
"En la misèria i fragilitat humanes.",
"Que és esclau de les seves idees.",
"Que són esclaus dels fets.",
"Sí.",
"El còlera.",
"Perquè hi havia hagut còlera.",
"No.",
"Que no és lliure de pensar el que vulgui.",
"Que els pensaments tampoc són lliures de triar l'hora de manifestar-se.",
"Els successos.",
"Com immutable."
]
}
|
vilaweb
|
L'ex-soci d'Iñaki Urdangarin a l'Institut Nóos, Diego Torres, ha ingressat aquest dilluns pocs minuts després de les 17.00 a la presó de Brians 2, a Sant Esteve Sesrovires, a prop de casa seva, a Sant Cugat de Vallès. Hi complirà condemna de cinc anys i vuit mesos de presó, imposada pel Tribunal Suprem espanyol per l'anomenat ‘cas Nóos' pels delictes de malversació, prevaricació i frau a l'administració. Torres, cunyat d'Urdangarin, havia demanat indult. Durant aquesta setmana estarà al mòdul d'ingressos fins que se li assigni el definitiu i més tard serà classificat en primer, segon o tercer grau. Torres, com Urdangarin i l'ex-president balear Jaume Matas, tenia fins la propera mitjanit per ingressar a qualsevol centre penitenciari, però la setmana passada ja va confirmar que ho faria a Brians 2. L'ingrés voluntari a un centre penitenciari no comporta ser acompanyat per la policia. Els primers dies a presó Torres els passarà en una cel·la del mòdul d'ingressos, on el visitaran un metge i diferents professionals de l'equip de tractament per conèixer la seva situació, conèixer les seves necessitats i decidir el mòdul més adient, tenint en compte que és el primer cop que ingressa en una presó. Aquest procés sol durar dos dies, però es pot allargar fins a un màxim de cinc. A banda del mòdul, abans de dos mesos també es decidirà la classificació de Torres en primer, segon o tercer grau. La junta de tractament del centre farà la seva proposta a la direcció del centre, que prendrà una decisió definitiva. La decisió pot ser recorreguda per l'intern davant del jutjat de vigilància penitenciària. Es podria donar el cas que un pres fos classificat directament en tercer grau, que implica sortir cada dia del centre, fins i tot en condemnes greus superiors a cinc anys d'internament, amb dues excepcions: delictes greus com terrorisme, crim organitzat i abusos a menors, o que el jutge estableixi en la sentència un anomenat període de seguretat, cosa que suposa que l'accés al tercer grau només es dona a partir de la segona meitat de la condemna. Però per accedir al tercer grau es té molt en compte si s'ha pagat la responsabilitat civil establerta a la sentència. Si Torres fos classificat en segon grau, el més habitual, podria obtenir permisos a partir d'haver complert una quarta part de la condemna, o sigui d'aquí més d'un any, però no és un procediment automàtic, sinó que es té en compte la seva evolució com a intern, el tractament, la seva conducta, si té suport familiar o domicili fix. En el cas dels delictes econòmics, no hi ha un tractament únic i específic, sinó que en funció de cada intern s'elabora un pla individual de tractament, que tindria com a objectius assolir certs valors i raonaments ètics, empatia i pràctica d'activitats solidàries, o l'ajustament de les expectatives respecte l'estil de vida, fixant els objectius d'èxit personal o allò necessari per viure de forma satisfactòria.
|
[
"Qui és Diego Torres?",
"Què li ha passat?",
"On es troba aquest centre penitenciari?",
"De quant de temps és la seva pena?",
"Quin jutjat va instruir el seu cas?",
"Per quina investigació ha sigut penalitzat?",
"Quines il·legalitats se li atribueixen?",
"A més d'ex-soci, quina relació hi ha entre Diego i Iñaki?",
"Com serà la seva entrada al centre penitenciari?",
"Quant de temps comprèn aquesta fase?",
"En quin orde el classificaran?",
"Què significa tancar algú en tercer grau?",
"I en el segon?",
"Segons l'acusació que hi ha sobre ell, què podria passar amb Diego Torres?",
"Com es classifiquen aquestes infraccions?"
] |
{
"answer_end": [
60,
145,
171,
273,
312,
338,
406,
435,
1209,
1289,
1404,
1799,
2323,
2592,
2931
],
"answer_start": [
0,
48,
123,
218,
275,
275,
317,
408,
896,
1211,
1291,
1615,
2185,
2518,
2603
],
"input_text": [
"És l'ex-soci d'Iñaki Urdangarin a l'Institut Nóos.",
"Ha ingressat aquest dilluns pocs minuts després de les 17.00 a la presó de Brians 2.",
"A Sant Esteve Sesrovires.",
"De cinc anys i vuit mesos.",
"El Tribunal Suprem espanyol.",
"Pel cas Noós.",
"Malversació, prevaricació i frau a l'administració.",
"Són cunyats.",
"Els primers dies els passarà en una cel·la del mòdul d'ingressos, on el visitaran un metge i diferents professionals de l'equip de tractament per conèixer la seva situació, conèixer les seves necessitats i decidir el mòdul més adient, tenint en compte que és el primer cop que ingressa en una presó.",
"Aquest procés sol durar dos dies, però es pot allargar fins a un màxim de cinc.",
"Abans de dos mesos també es decidirà la classificació de Torres en primer, segon o tercer grau.",
"Que pot sortir cada dia del centre, fins i tot en condemnes greus superiors a cinc anys d'internament.",
"Podria obtenir permisos a partir d'haver complert una quarta part de la condemna.",
"En el cas dels delictes econòmics, no hi ha un tractament únic i específic.",
"En funció de cada intern s'elabora un pla individual de tractament, que tindria com a objectius assolir certs valors i raonaments ètics, empatia i pràctica d'activitats solidàries, o l'ajustament de les expectatives respecte l'estil de vida, fixant els objectius d'èxit personal o allò necessari per viure de forma satisfactòria."
]
}
|
bios
|
Sara Maria Blasi i Gutiérrez (Barcelona, 1942) és una pedagoga catalana de reconegut prestigi, ha exercit diversos càrrecs directius com a Inspectora d'Educació del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
Apareix reiteradament citada en llibres històrics sobre el Camp de la Bota. "Cal dir que el treball de traspàs massiu de nens i nenes del Camp de la Bota i d'altres espais de barraques a les escoles de la Mina no va ser gens fàcil;la massificació, la barreja de tanta gent diversa i desconeguda, d'altres estils escolars o d'infants que no havien estat escolaritzats va generar molts problemes. Que tot això no acabés en un desastre va ser gràcies als impagables esforços de la majoria de mestres i a la implicació de la inspectora Sara Blasi que alhora també ho era del Camp de la Bota."
Ha estat diputada provincial de Barcelona per CiU. Fou Directora General Ensenyament Primari de Catalunya de la Generalitat de Catalunya de 1980 a 1987. Regidora de l'Ajuntament de Barcelona de 1987 a 1994. Ha presidit el Consell Escolar de Catalunya entre el 2000 i el 2004 i fou la primera cap del Servei d'Ensenyament del Català (SEDEC), vinculat als programes d'immersió lingüística a l'escola. Fou un dels membres fundadors, el 1984, de la Societat Catalana de Pedagogia.
El 2007 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi. És presidenta de la Fundació Artur Martorell.
El 13 d'abril del 2013 diverses institucions i associacions vinculades a l'ensenyament li van retre un homenatge a l'Institut d'Estudis Catalans. L'acte fou presidit per la Consellera d'Ensenyament, Irene Rigau .
|
[
"On va néixer Sara Maria Blasi?",
"A què es dedica?",
"On ha treballat?",
"Per què és coneguda?",
"Com era la situació en aquell barri?",
"Com va ser possible que la seva idea funcionés?",
"Ha entrat en política?",
"En quin càrrec?",
"Durant quins anys?",
"Va ocupar altres càrrecs polítics?",
"Quina entitat va compondre?",
"Ha rebut algun guardó?",
"És al capdavant d'alguna entitat?",
"Algun cop li han fet algun reconeixement?",
"On es va fer?"
] |
{
"answer_end": [
46,
62,
221,
453,
589,
811,
863,
950,
965,
1019,
1289,
1336,
1382,
1496,
1528
],
"answer_start": [
0,
0,
95,
300,
454,
619,
814,
865,
865,
967,
1213,
1291,
1338,
1384,
1384
],
"input_text": [
"A Barcelona.",
"És pedagoga.",
"Ha exercit diversos càrrecs directius com a Inspectora d'Educació del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.",
"Pel traspàs massiu de nens i nenes del Camp de la Bota i d'altres espais de barraques a les escoles de la Mina.",
"Massificada, hi havia una barreja de gent diversa i desconeguda, d'altres estils escolars o d'infants que no havien estat escolaritzats.",
"Gràcies als impagables esforços de la majoria de mestres i a la implicació de la inspectora Sara Blasi que alhora també ho era del Camp de la Bota.",
"Sí.",
"Fou Directora General Ensenyament Primari de Catalunya de la Generalitat de Catalunya.",
"De 1980 a 1987.",
"Sí.",
"La Societat Catalana de Pedagogia.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí.",
"A l'Institut d'Estudis Catalans."
]
}
|
vilaweb
|
Un nou Mapa del Lloguer a Catalunya que s'ha presentat aquest divendres al saló Barcelona Meeting Point permet consultar tant el nombre de contractes de lloguer signats a cada municipi i comarca, com el preu mitjà que es demana als inquilins. Es tracta d'un visor que s'actualitza trimestralment gràcies a les dades de les fiances dipositades a l'Incasòl en el moment de formalitzar un contracte d'arrendament. Les dades que s'han fet servir per confeccionar el mapa virtual permeten apreciar un increment en els preus mitjans de lloguer per primer cop des del 2008. Durant el primer semestre, els preus del lloguer han pujat un 2,5% al conjunt de Catalunya, fins als 541,50 euros. A Barcelona ciutat han incrementat un 6,9% i el preu mitjà que paguen els inquilins és de 713 euros. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, ha presentat aquest divendres al saló immobiliari Barcelona Meeting Point aquest nou visor que permet al ciutadà consultar tant el nombre de contractes de lloguer signats a cada municipi i comarca, com el preu mitjà que es demana als inquilins.Les dades per confeccionar el Mapa del Lloguer a Catalunya procedeixen de les fiances dipositades a l'Incasòl en el moment de formalitzar un contracte de lloguer i s'actualitzen trimestralment. Aquesta informació s'ha abocat en un mapa interactiu, que permet fer la consulta per comarques, municipis i, en el cas específic de la ciutat de Barcelona, per districtes. De cara a més endavant, en una segona fase, es preveu que, en els municipis de més de 100.000 habitants, també es pugui fer la consulta per barris i incloure les dades de compravenda d'habitatges.Pugen els preus per primer cop des del 2008Les dades que s'han emprat per confeccionar el mapa han permès detectar un increment en els preus mitjans de lloguer per primer cop des del 2008, situant-se en imports similars als dels anys 2005 i 2006.Segons el departament de Territori i Sostenibilitat, els preus del lloguer han pujat un 2,5% al conjunt de Catalunya durant el primer semestre de 2015, comparat amb el mateix període del 2014, fins als 541,50 euros. En el cas de la ciutat de Barcelona, han pujat un 6,9% i el preu mitjà que paguen els inquilins és ara de 713 euros, mentre que els llogaters de la resta de l'àrea metropolitana abonen uns 546 euros mensuals.La Val d'Aran, el Pallars Sobirà, la Conca de Barberà i el Priorat són les comarques on ha baixat més el lloguer en un any, amb descensos superiors al 5%.En canvi, pel que fa al nombre de contractes de lloguer signats, el mercat comença a donar símptomes de saturació. Durant el primer semestre d'enguany van baixar un 4,6% respecte al mateix període del 2014. A la ciutat de Barcelona, aquest descens en la signatura de contractes de lloguer ha estat del 9,3%.
|
[
"Quin esdeveniment ha tingut lloc?",
"Quan s'ha realitzat l'acte?",
"On?",
"Quina novetat té el nou mapa?",
"Cada quant de temps es posen les dades al dia?",
"Quin organisme recull la informació?",
"Què diu la informació recollida?",
"Quin càrrec ocupa Santi Vila?",
"Què tenen previst incloure a l'eina?",
"Quant s'han incrementat els imports a Catalunya?",
"Quant han augmentat a la ciutat comtal?",
"On han caigut més els preus?",
"Cada cop s'estan formalitzant més acords?",
"Quant han caigut a Catalunya?",
"I a la ciutat comtal?"
] |
{
"answer_end": [
54,
71,
103,
241,
295,
409,
565,
837,
1644,
2105,
2222,
2468,
2582,
2674,
2775
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
104,
243,
243,
411,
783,
1449,
1891,
2107,
2315,
2479,
2584,
2676
],
"input_text": [
"La presentació d'un nou Mapa del Lloguer a Catalunya.",
"Aquest divendres.",
"Al saló Barcelona Meeting Point.",
"Permet consultar tant el nombre de contractes de lloguer signats a cada municipi i comarca, com el preu mitjà que es demana als inquilins.",
"Cada trimestre.",
"L'Incasòl.",
"Que hi ha hagut un increment en els preus mitjans de lloguer per primer cop des del 2008.",
"És el conseller de Territori i Sostenibilitat.",
"Que en els municipis de més de 100.000 habitants també es pugui fer la consulta per barris i incloure les dades de compravenda d'habitatges.",
"Segons el departament de Territori i Sostenibilitat, els preus del lloguer han pujat un 2,5% al conjunt de Catalunya durant el primer semestre de 2015, comparat amb el mateix període del 2014, fins als 541,50 euros.",
"Han pujat un 6,9% i el preu mitjà que paguen els inquilins és ara de 713 euros.",
"A la Vall d'Aran, el Pallars Sobirà, la Conca de Barberà i el Priorat.",
"No.",
"Durant el primer semestre d'enguany van baixar un 4,6% respecte al mateix període del 2014.",
"Un 9,3%."
]
}
|
mitologia
|
Segons la mitologia grega, Augies (o Augias) (en grec antic Αὐγείας, Augeias) fou un rei de l'Èlide, fill d'Hèlios.
Va participar en l'expedició dels argonautes, amb el propòsit, segons es diu, de conèixer el seu germanastre Eetes, a qui no havia vist mai.
Del seu pare havia rebut nombrosos ramats, i era considerat l'home més ric del seu temps. Posseïa una gran quantitat de vaques, però deixava, per negligència, els fems als seus estables, en tal quantitat que no hi havia manera de treure'ls del tot, i això minvava la fertilitat de la terra. Hèracles, per ordre d'Euristeu, s'encarregà de netejar aquests estables, però abans pactà amb Augies que rebria una desena part del seu bestiar si acabava la feina en un sol dia. Això acordat, l'heroi desvià el Peneu i l'Alfeu i obrí una escletxa al mur dels estables perquè hi passessin. L'aigua sortia per l'altre extrem i s'enduia tots els fems fins al mar. Irritat Augies de veure com l'heroi acomplia allò que havia promès, i amb el pretext que s'havia fet ajudar per Iolau o que estava al servei d'Euristeu, no li va voler pagar el preu convingut. Hèracles va prendre com a testimoni Fileu, fill d'Augies, que va assegurar davant dels àrbitres que el seu pare havia promès a Hèracles la desena part dels seus ramats com a pagament del treball fet. Abans del veredicte, Augies va desterrar Hèracles i Fileu del seu reialme. Però Hèracles va reunir un exèrcit de voluntaris arcadis i anà contra Augies. Aquest, quan va conèixer que l'heroi mobilitzava una tropa contra ell, va encarregar als seus nebots, els dos fills d'Àctor, els Moliònides, que el defenssessin. Hèracles va caure malalt i els dos germans ho van aprofitar per derrotar el seu exèrcit, però ben aviat, en el transcurs d'una cerimònia religiosa, Hèracles va matar els Moliònides i ocupà Elis. Va matar Augies i va establir Fileu en el tron de la ciutat.
|
[
"Qui va ser Augies?",
"Qui era el seu pare?",
"Per què es va unir als argonautes?",
"Augies era un home pobre?",
"Quins animals tenia?",
"Quin problema tenia amb el seu bestiar?",
"Qui va desempestar els estables?",
"Què van acordar Augies i Hèracles?",
"Hèracles com els va netejar?",
"Com va ser la reacció d'Augies?",
"Quin nom tenia l'hereu d'Augies?",
"Què va garantir aquest?",
"Augies va pagar Hèracles?",
"Hèracles es va quedar de braços creuats?",
"Com va acabar la història?"
] |
{
"answer_end": [
99,
114,
230,
345,
383,
546,
619,
725,
907,
1100,
1158,
1300,
1375,
1453,
1871
],
"answer_start": [
0,
101,
116,
257,
347,
390,
548,
626,
741,
909,
1102,
1138,
1302,
1377,
1765
],
"input_text": [
"Fou un rei de l'Èlide.",
"Hèlios.",
"Per conèixer el seu germanastre Eetes.",
"No.",
"Una gran quantitat de vaques.",
"Deixava els fems als seus estables en tal quantitat que no hi havia manera de treure'ls del tot, i això minvava la fertilitat de la terra.",
"Hèracles.",
"Que Hèracles rebria una desena part del seu bestiar si acabava la feina en un sol dia.",
"Desvià el Peneu i l'Alfeu i obrí una escletxa al mur dels estables perquè l'aigua sortís per l'altre extrem i s'endugués tots els fems fins al mar.",
"No li va voler pagar el preu convingut.",
"Fileu.",
"Que el seu pare havia promès a Hèracles la desena part dels seus ramats com a pagament del treball fet.",
"No.",
"No.",
"Hèracles va matar Augies i va establir Fileu en el tron de la ciutat."
]
}
|
books
|
I encara digué més el procurador: -Jo vull esser el vostre companyó, i menar us vull i conduir a aquell lloc on teniu voluntat d'anar; car sense mi, no podríeu mai trobar la terra vertadera de la promissió dels Sants. En veritat, jo sé que a Déu plau que vengui amb vosaltres per donar-vos endreçament i portar-vos, d'ací d'allà, per aquell paradís de les delícies, lo qual Déu ordenà en la terra al bell mig del món i hi allotjà a Adam, el primer home, i féu-lo guardià i senyor de tot ço que hi havia dins, exceptat un arbre que Déu volia per Ell: tants n'hi havia donats dels altres, que bellament li hauria pogut guardar aquell per Ell, emperò, no ho féu.- Ço digué el procurador.
L'abad muntà a la nau amb aquest home i els seus monjos. I com ell entrava en la nau, el darrer de tothom, tots els aucells d'aquella illa, petits i grans, ajustaren-se a la ribera, per al comiat. D'una randa d'ales viva era plè l'aire, i d'una lleugera tremolor de vol; car els uns voleiaven, esquius i lleus, i no eren gosats de posar- se; altres, vinclaven els rams amb llur alada lleugeresa, espessos a manera de fulles, mig florint i mig volant, eixerits i brunzents i arraïmats. I tots començaren a cantar meravellosament i a la una; i d'aquella cantoria tothom n'era joiós i consolat, i no els bastava cor per abandonar la ribera alada i sonora. I el bon home insistia en dir: -Hissau veles i anem-nos-en a la bella ventura.- I com començaven a desplegar veles, arribà encara un gran esbart d'aucells blancs com la neu; i uns eren menuts menuts com a mosques, i altres una mica més grans com abelles i altres encara més crescuts com les buscaroles; i volaven i revolaven, i muntaven i davallaven, sense aturai ni repòs, i cantaven a manera d'homes i de dones i d'infants i suavíssimament deien aquests versets: Dominus prosperum iter faciet illis in tempore et implebit desiderium illis; spes omnium finium terrae et in mari longe; laetamini in Domino et exultate, justi, et gloriamini omnes recti corde. Gloria Patri et Filio, etc. (El Senyor prosperarà els llurs camins i complirà llur desig; esperança de tots els termes de la terra i en les llunyanies de la mar; alegreu-vos en el Senyor, els justos, i exulteu i gloriegeu tots els dreturers de cor).
I cantaven alternant aquests versets en tal manera que quan cantaven els uns romanien callats els altres. Finit aquest cant preciós, Sant Brandan i aquells qui amb ell eren, començaren de navegar fortment cap a Llevant; i quan els veieren partits, els aucells així mateix se n'anaren. I la nau errant tocà un dia la ribera i entrà en el port d'aquella illa, on sojornava el procurador. I en entrar-hi, tots començaren a cantar Te Deum laudamus: Te Dominum… I el procurador fou el primer d'eixir de la nau i de saltar a terra, i detràs d'ell tots els altres monjos. Quaranta dies s'estigueren en aquella illa del procurador, el qual copiosament sadollà de totes coses bones i els acompanyà per totes aquelles riberes, d'on era el guardià, i els mostrà tota quanta cosa hi havia plaent de veure. La bella aigua decorrent, entre l'herba verda que s'abellia a sa carícia lliscant, passava cantant sa fresca cançó rodoladissa. El cel, aquí, més rioler i ample, vestia el camp d'una claror purpúrea. Enflairava l'ambient odor d'estepes i garriga i de terra flonja, humida i núbil. Mesclaven els balsàmics alens la sàlvia i el romaní, la menta i les violes, la murta i els lliris. Sospiraven perfum, adesiara, els tarongers deliquiosos. Els fruiters hi eren agegantats, esponerosos salvatgement, i de totes maneres; i en les branques llurs, en companya i pau regnaven ensems la primavera en flor i l'autumne d'or. Eren perennalment poncellats i fruitats i fullats, pruneres i pomers. A la vora dels torrents, codonys autumnals i cireres de maig mesclaven sang amb ivori. Els préssecs i els albercocs, mostraven entre la verdor, llurs galtes odorants i vellutades. Els garrofers rodons, sota la volta immensa de llur brancam, abrigaven els castanyers hirsuts, rodons felinament i estarrufats. Del pas dels monjos estranys en fugien esquivament les bestioles. Sospeses d'un fil d'or, espaumades de l'embriagament, dins la voluptat del sol tebi i dels aromes, gronxàven-se les tarantes, que en veure els viatgers s'enfilaven branca amunt. Corrien a amagar-se els grills, que amb llur monocordi nocturnal, fan la solitud sonora. Els rams eren plens d'aucells, qui dulcífluament cantaven. Si altre paradís no hi hagués, sinó aquest dels aucells cantant, ja a bastament seria per emparadissar i beatificar aquell qui els sentís. Les perles de música que esgrana el rossinyol, la veu d'argent i seda de la merla, ni el doll de notes roents de l'alosa, dard de llum, ni aquell càntic que fila subtilment, damunt un ram de bruc, la cadernera, al càntic d'aquests aucells paradisíacs, podia hom comparar.
|
[
"Qui va continuar parlant?",
"Què va dir?",
"Per què haurien d'anar amb ell?",
"Qui diu que vol que ell els acompanyi?",
"Cap a on els vol conduir?",
"La resta de personatges van acceptar que anés amb ells?",
"Què feien a bord?",
"En quina direcció anaven?",
"On van arribar?",
"Com va reaccionar el procurador?",
"Quant temps van establir-se allà?",
"Quina relació tenia el procurador amb l'illa?",
"Els les va ensenyar?",
"Com reaccionava la fauna vers els religiosos?",
"Quins animals van sentir cantar?"
] |
{
"answer_end": [
32,
133,
216,
314,
364,
740,
1801,
2465,
2603,
2771,
2869,
2983,
3167,
4096,
4833
],
"answer_start": [
0,
35,
135,
218,
304,
685,
1714,
2421,
2532,
2706,
2812,
2842,
2987,
4032,
4563
],
"input_text": [
"El procurador.",
"Que volia acompanyar i guiar algú cap a un punt en concret.",
"Perquè sense ell no serien capaços d'arribar-hi.",
"Déu.",
"Al paradís de les delícies.",
"Sí.",
"Cantaven.",
"Cap a Llevant.",
"A una illa.",
"Fou el primer d'eixir de la nau i de saltar a terra.",
"Quaranta dies.",
"Era el guardià de les riberes.",
"Sí.",
"Fugien d'ells.",
"Ocells paradisíacs."
]
}
|
books
|
-No! no pot ser!- vaig exclamar. -¡No i cent cops no!
-Mireu! va saltar el xicot. -Ara s'onada se n'ha dut un rem de trenta quatre: ¿no l'heu vist? Ai de nosatros! Això ès un mal averany. Quan sa mar s'endú ses eines d'entrar a port (sempre ho hai sentit a dir), ès mal averany, ès que sa sentència ja ès feta! Ai, pubilla! Quants minuts tenim de vida? ¡No us feu il·lusions, no! Això se'n va! I estem sols i lligats, i ens bem de negar!
-No! sols no!- vaig cridar fora de mi. - Parla'm de la nit, dels abismes, del naufragi, de la mort… Tot això ho sento i ho palpo; i, no obstant, ¡no ès tan horrorós com l'ombra sola d'aqueix pensament maleït, que no puc creure ni creuré mai!… no, no!
Ambdós cridàvem com aligots desnierats per la tempesta.
-Ah, sa vida, sa vida!… ¡Ès tan dolça, sa vida!- va dir ell. -Cada u s'estima sa seua més que totes les des món plegades. ¡Qui sap què hauríem fet, nosatros, a ses seues aigües! ¡Misèria, misèria! Mort jo, mort tothom. Companys, germans, pares… A sa mar no em fio de ningú. Misèria, misèria!… ¡Verge santa des Vilar! ¡No crec sinó en vós; no espero sinó en vós: en vós i en ningú més!
|
[
"El primer personatge en parlar diu que sí o que no?",
"Què ha passat?",
"Com ho va interpretar un personatge?",
"Què li preocupava?",
"En quina situació estaven els personatges?",
"Com va reaccionar l'altre personatge?",
"Què li va demanar?",
"De què no volia parlar?",
"Qui dels dos clamava?",
"Què va dir un d'ells a continuació?",
"Opina que cadascú aprecia la seva vida per sobre de les de la resta?",
"Creu que la seva vida arribarà a la seva fi aviat?",
"Confia que l'oceà el salvarà?",
"A qui prega?",
"Prega a alguna divinitat més?"
] |
{
"answer_end": [
53,
130,
186,
352,
416,
475,
536,
678,
743,
792,
865,
962,
1017,
1060,
1128
],
"answer_start": [
1,
83,
164,
324,
394,
439,
479,
584,
689,
746,
807,
942,
990,
1039,
1063
],
"input_text": [
"Diu que no.",
"Una onada es va endur un rem de trenta-quatre.",
"Com un mal averany.",
"Quants minuts de vida els quedaven.",
"Estaven sols i lligats.",
"Va cridar.",
"Que li parlés de la nit, dels abismes, del naufragi o de la mort.",
"D'aquell pensament maleït, que no podia creure ni creuria mai.",
"Tots dos.",
"Que sa vida és dolça.",
"Sí.",
"Sí.",
"No.",
"A la Verge santa des Vilar.",
"No."
]
}
|
books
|
Elsa!… Senyor del cel!… ¡ja no és a la nau!… ¡Mireu com van les veles d'un cantó a l'altre!… ¡i com la petita nau vira sense una mà que governi el timó!… ¡Elsa ha caigut a la mar rient esbojarradament i les onades l'han colgada fent escuma mig embriagades per la remor del vent!… ¡Elsa, petita, fina, lleugera i cada jorn més bella!… ¡què serà de ta beutat i dels enamorats sense fi!… ¡Negar-se com es neguen els homes i les dones que no són petits, ni fins, ni lleugers, ni encisadors com ella!
Elsa!… ¡surt tan sols un instant a rebre el comiat triomfal dels esguards, els besars i els sospirs que els enamorats t'adrecen morint-se d'amor per tu!… Passen les onades forçudes, brolla de les blavors l'escuma vivent, s'alça la ventada amb sonoritats esplendoroses… ¡i Elsa, en lloc!
Sabanell és la platja més valenta del món. Les platges s'obren amoroses a la mar i prenen la forma d'una mitja lluna com si obrissin els braços per estimar. Sabanell és la platja del coratge; ella surt ardida mar en fora sense roques que li facin d'escut, i porta al seu damunt una pineda confiada i olorosa, i és enjoiada per les verdors d'un llac. La mar al seu davant té les foscors de la ira i li envia les onades més fortes del seu fons i li llança les ventades més fredes del seu pit i li remou la sorra amb mà torturadora. Sabanell no recula i treu la faç mar endins. I les canyes del seu areny s'alcen dretes com cabells eriçats per la paor de les lluites. Davant de Sabanell, la platja coratjosa que sempre roman deserta en les roncors del vent, les ones s'hi ajeuen fent ventalls d'escuma que pugen i baixen i es fonen tot seguit. La sorra és tota llisa de tanta solitud. Sols s'hi veuen les petjades que les gavines i els ànecs deixen en l'arena que les pluges han anat polint.
Ara al lluny es veu negrejar una cosa que puja i baixa i s'atansa amb lentitud. Com que es fa fosc, aqueixa lentitud es fa basardosa. La tenebra s'acosta més de pressa que el cos que puja i baixa. L'aire ha perdut la transparència, el cel la blavor, i el neguit es fa lloc en les ànimes i regna per tot, com el cant dels grills.
|
[
"Què havia passat amb el vaixell?",
"Qui el conduïa?",
"Per què Elsa ja no hi era al vaixell?",
"Ella semblava preocupada?",
"Com era ella?",
"Algú s'havia encapritxat d'ella?",
"On va desaparèixer l'Elsa?",
"Per què és tan valenta?",
"Com són les aigües que la banyen?",
"Quina vegetació envolta la platja?",
"Hi va gaire gent a aquest indret?",
"S'hi acosten animals?",
"Què hi ha a l'aigua?",
"És de dia o de nit?"
] |
{
"answer_end": [
42,
151,
178,
200,
331,
647,
824,
1131,
1311,
1446,
1512,
1770,
1850,
1967
],
"answer_start": [
25,
94,
155,
155,
281,
504,
783,
826,
1133,
1358,
1458,
1624,
1772,
1852
],
"input_text": [
"Algú ja no hi era.",
"Ningú.",
"Perquè havia caigut a la mar.",
"No.",
"Petita, fina, lleugera i cada jorn més bella.",
"Sí.",
"A Sabanell, la platja més valenta del món.",
"Mentre les platges s'obren amoroses a la mar i prenen la forma d'una mitja lluna com si obrissin els braços per estimar, Sabanell surt ardida mar en fora sense roques que li facin d'escut, i porta al seu damunt una pineda confiada i olorosa, i és enjoiada per les verdors d'un llac.",
"La mar al seu davant té les foscors de la ira i li envia les onades més fortes del seu fons i li llança les ventades més fredes del seu pit i li remou la sorra amb mà torturadora.",
"Canyes.",
"No, sempre roman deserta.",
"Sí.",
"Una cosa que puja i baixa i s'atansa amb lentitud.",
"S'està fent de nit."
]
}
|
books
|
Era enemic de les dones. Ho duia a la sang. Les dones temien l'arruga de malhumor del seu front. Havia estimat? Era una decepció romàntica o una inveterada eixutor, el motiu de la seva duresa, la seva impolidesa, la seva sorda enemistat contra les figures fines i elàstiques, igualment bones per dansar, per plorar, per somriure, per ignorar, per endevinar, per guarir i per malmetre?
De fet, ara no estimava sinó la música. La seva música, naturalment, i, a més, les suggestions musicals de la naturalesa. És segur que una bella part del misoginisme li venia de la relativa freqüència amb la qual el parloteig de la dona torbava arreu del món les seves absorcions estètiques. Un dia, tanmateix, hagué de confessar la gràcia física de la dona. -El mal és que no calli- afegí tot seguit. I, encara, amb més amargor: -Sí, la dona és una obra d'art, però d'art primitiu: una escultura; i, com diu Strindberg, l'escultura és la més grollera de les arts, perquè necessita les tres dimensions.-
Però Kate volgué conèixer el músic, aquest músic extraordinari d'un país gairebé inconegut, abans de tornar-se'n a la seva ciutat plena de boira i de fum. Estava avesada, per una pila de casos hongaresos, polonesos i russos, als músics de noms estrangers; i el nom de Puigrafegut no li feia feresa. Vam dir-li els perills que corria, per la rancúnia d'En Puigrafegut contra el sexe coquet i refiladís: una rancúnia plena d'injustícies i exabruptes. Kate digué que ella era molt seriosa i reservada, i que en aquest món no tenia por sinó a l'incivil galanteig dels madrilenys. Les brusquetats no la intimidaven. Havia tirat per les finestretes del vagó pipes de fumadors insolents. Sabia com manegar-se. I, a més, la seva admiració per la música d'En Puigrafegut era profunda, i, en realitat, les nostres observacions no havien fet sinó augmentar la seva graciosa tafaneria inexorable.
|
[
"Per quin tret es caracteritzava el personatge?",
"Per quin motiu les odiava?",
"Elles què opinaven d'ell?",
"Com era la vida amorosa d'aquest personatge?",
"Per què no agradava a les dones?",
"Què li agradava?",
"Quina en concret?",
"Què no li agradava de les dones?",
"Com les definia?",
"A qui cita per donar força al seu argument?",
"Com es diu la dona que volia saber més d'ell?",
"Li feia por el nom de Puigrafegut?",
"Estava advertida del caràcter d'ell?",
"Aquella dona com es definia a si mateixa?",
"Què opinava de l'obra d'en Puigrafegut?"
] |
{
"answer_end": [
23,
42,
95,
163,
274,
423,
505,
675,
866,
986,
1142,
1286,
1436,
1486,
1763
],
"answer_start": [
0,
25,
44,
112,
165,
385,
425,
507,
816,
883,
989,
1144,
1288,
1438,
1692
],
"input_text": [
"Per ser enemic de les dones.",
"Ho duia a la sang.",
"Temien l'arruga de malhumor del seu front.",
"Era una decepció romàntica o una inveterada eixutor.",
"Per la seva duresa, la seva impolidesa i la seva sorda enemistat contra les figures fines i elàstiques.",
"La música.",
"La seva música i també les suggestions musicals de la naturalesa.",
"La relativa freqüència amb la qual el parloteig d'elles torbava arreu del món les seves absorcions estètiques.",
"Com obres d'art primitiu.",
"Strindberg.",
"Kate.",
"No",
"Sí.",
"Molt seriosa i reservada.",
"L'admirava profundament."
]
}
|
vilaweb
|
La vice-presidenta del Consell, Mónica Oltra, ha criticat els dirigents dels partits que van participar en el debat electoral d'ahir i ha dit que, en la seva opinió, es va constatar el blocatge polític i va faltar més debat mediambiental. ‘El vaig veure fins que em vaig adormir, suposo que com molta gent', ha revelat. Segons que ha dit, cal un canvi en els lideratges, perquè la política ha de servir per a escoltar i no sols per a parlar. Ho ha dit abans de presentar un esmorzar informatiu del Nova Economia Fòrum de Madrid al candidat de Més País, amb qui Compromís es presenta en coalició, a la presidència del govern espanyol, Íñigo Errejón. Oltra ha començat la seva intervenció dient que li produïa ‘vergonya' i ‘empipament' estar en una nova campanya electoral explicant a la gent ‘que ha de tornar a votar', ja que, segons ella, la situació a la qual s'ha abocat l'estat és inexplicable. Sobre la possibilitat que el blocatge continuï després del 10-N, ha dit que haver de tornar a fer unes eleccions espanyoles li semblaria ‘una aixecada de camisa' i faria que la gent perdés la confiança en la política. Ha demanat de ‘trencar el cercle viciós' d'una política en la qual ‘es parla molt i s'escolta poc'. ‘I crec que Íñigo pot fer-ho', ha dit. ‘Cal trencar aquest bucle que ens tenalla perquè cal oferir acords i solucions, i crec que Íñigo pot fer-ho', ha proclamat Oltra, incidint en la necessitat de conformar un govern que posi ‘en el centre' a les persones, ‘i no obstinar-se a vèncer en el relat'. La seva relació amb Errejón També ha revelat a més que la relació amb Errejón no sempre ha estat bona i ha parlat de les campanyes de les eleccions espanyoles de 2015 i de 2016, en les quals Compromís va fer coalició amb Podem, amb Errejón com a director de la campanya. ‘He de confessar que la nostra primera trobada no va ser afortunat, algun dia ho explicarem', ha dit. Tot seguit, però, ha relatat que la relació va canviar quan es van trobar sense cambres i sense agenda prenent una cervesa al barri del Carme de València. ‘Aquí va començar una relació que a les Falles de 2018 va acabar de tancar-se', ha dit Oltra, que va convidar a Errejón a passar unes festes quan ella era fallera major. ‘Jo em vaig anar passades les tres de la matinada i ell es va quedar', ha relatat. Errejón, per la seva part, ha respost que ‘el que passa a les Falles, es queda a les Falles'. Baldoví reclama ‘apoderar' la llei de memòria històrica El cap de llista de Més Compromís, Joan Baldoví, ha reclamat que es continuï ‘apoderant' la llei de memòria històrica després de l'exhumació de Franco. En un acte a Paterna, ha reivindicat les víctimes de la dictadura que hi ha a les fosses comunes i ha dit que cal que siguin trobades i sepultades dignament. Ha insistit en la derogació de la llei mordassa i en la importància que Més Compromís tingui representació a Madrid. ‘Volem traslladar els problemes dels nostres pobles, com els que hem parlat avui a Paterna, i tinguin la solució que reclamen i mereixen', ha dit.
|
[
"Quin càrrec ostenta Mónica Oltra?",
"Què ha fet?",
"Quina és la seva opinió sobre el debat?",
"Què creu que es necessita a la política espanyola?",
"Com argumenta la seva postura?",
"En quin context ha fet aquestes declaracions?",
"Quina relació té el partit de Mónica amb aquest altre partit?",
"Qui lidera Més País?",
"Què ha afirmat Mónica Oltra sobre el blocatge?",
"Està d'acord amb la possibilitat d'haver de repetir les eleccions?",
"Per què aposta ella?",
"Confia en el candidat de Més País?",
"Mónica Oltra i Íñigo Errejón sempre s'han entès?",
"Quan va augmentar l'afinitat entre ells?",
"Amb quin objectiu defensa Joan Baldoví la presència de la seva formació al Congrés?"
] |
{
"answer_end": [
44,
132,
237,
369,
440,
551,
632,
647,
962,
1115,
1215,
1364,
1617,
2042,
3011
],
"answer_start": [
0,
0,
147,
320,
371,
442,
543,
442,
899,
899,
1117,
1256,
1516,
1889,
2757
],
"input_text": [
"És la vice-presidenta del Consell.",
"Ha criticat els dirigents dels partits que van participar en el debat electoral d'ahir.",
"Es va constatar el blocatge polític i va faltar més debat mediambiental.",
"Un canvi en els lideratges.",
"Opina que la política ha de servir per a escoltar i no sols per a parlar.",
"Abans de presentar un esmorzar informatiu del Nova Economia Fòrum de Madrid al candidat de Més País.",
"Compromís es presenta en coalició amb Més País a la presidència del govern espanyol.",
"Íñigo Errejón.",
"Que és possible que continuï després del 10-N.",
"No.",
"Per trencar el cercle viciós d'una política en la qual es parla molt i s'escolta poc.",
"Sí.",
"No.",
"Quan es van trobar sense cambres i sense agenda prenent una cervesa al barri del Carme de València.",
"Amb l'objectiu de traslladar els problemes dels pobles i que tinguin la solució que reclamen i mereixen."
]
}
|
bios
|
Núria Fernández Estopà (Flix, 1956) és una artista i escultora catalana.
Estudia a l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació a Reus, on es va graduar en l'especialitat d'Escultura.
L'any 2002 va obtenir el premi del certamen Premi Telax, convocat per la Galeria Antoni Pinyol de Reus, amb l'obra Dels cabells a l'Univers. L'any 2013 obté el primer premi de la I Biennal d'Art Contemporani ExPortArtImPortArt, de Tarragona, amb l'obra titulada Sobreviure a Fukushims. Aquest mateix any es presenta la seva mostra “Triologia de Gaia” a la galeria The Grey Square de Tarragona. La mostra estava integrada per tres peces i un text que les acompanya. Un altre guardó destacat que ha obtingut fou l'accèssit en el 37è premi Julio Antonio d'escultura, de la Biennal d'Art 2014, de la Diputació de Tarragona, per l'obra Animals en perill d'extinció. Cal ressaltar també el pes que té la poesia visual en la seva producció.
Referent a la seva obra, és una creadora multidisciplinària, amb interessos diversos: escultura, instal·lacions, poesia visual, performances. Va iniciar el seu treball escultòric fent servir els xiclets per fer uns petits caps d'animals. Era una forma de cridar l'atenció sobre el mal costum de llançar els xiclets a terra.
|
[
"On va néixer Núria Fernández Estopà?",
"En quin any?",
"A què es dedica?",
"A quina institució es va formar?",
"En què es va centrar?",
"Ha guanyat algun guardó algun cop?",
"Quina entitat l'organitzava?",
"Amb quina escultura el va obtenir?",
"Quins altres guardons té aquesta artista?",
"Com es diu l'escultura amb la qual va guanyar el primer?",
"Què més ha exposat?",
"De quantes escultures constava?",
"Quina escultura seva fou premiada el 2014?",
"A part d'escultura, de què consta la seva obra?",
"De quins altres tipus d'obres és creadora?"
] |
{
"answer_end": [
35,
35,
71,
130,
178,
235,
282,
319,
839,
464,
572,
643,
839,
912,
1054
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
73,
73,
180,
180,
180,
321,
321,
466,
574,
645,
841,
914
],
"input_text": [
"A Flix.",
"El 1956.",
"És artista i escultora.",
"A l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació a Reus.",
"En escultura.",
"Sí.",
"La Galeria Antoni Pinyol de Reus.",
"Dels cabells a l'Univers.",
"L'any 2013 obté el primer premi de la I Biennal d'Art Contemporani ExPortArtImPortArt de Tarragona i el 2014 l'accèssit en el 37è premi Julio Antonio d'escultura de la Biennal d'Art 2014 de la Diputació de Tarragona.",
"Sobreviure a Fukushims.",
"La seva mostra Triologia de Gaia a la galeria The Grey Square de Tarragona.",
"De tres peces i un text que les acompanya.",
"Animals en perill d'extinció.",
"De poesia visual.",
"D'instal·lacions i performances."
]
}
|
vilaweb
|
Ciutadans experimenta la crisi més greu d'ençà que va entrar en la política espanyola. Dos membres de l'executiva, Toni Roldán i Javier Nart, han dimitit per la deriva d'Albert Rivera, que només considera el PP i Vox com a aliats polítics. El cisma s'ha palesat a la reunió de la cúpula del partit, en què s'ha sotmès a votació l'estratègia d'Albert Rivera, que vol impedir la investidura de Pedro Sánchez. L'executiva ha donat suport al seu dirigent amb vint-i-quatre vots a favor, però quatre hi han votat en contra i tres s'han abstingut. Entre els contraris hi ha els eurodiputats Javier Nart i Luis Garicano, partidaris de negociar amb el PSOE per a desencallar la legislatura. Els altres dos són Francisco Igea, candidat a la presidència de Castella i Lleó, i Fernando Maura, ex-diputat al congrés espanyol. Toni Roldán, presumiblement també hi hauria votat en contra, però ha dimitit tots els càrrecs abans de la reunió de l'executiva. Els abstencionistes són Nacho Prendes, Marta Martín i Orlena de Miguel. El primer fou vice-president primer de la mesa del congrés la legislatura anterior i actualment n'és el vice-president quart. Martín fou portaveu de la comissió d'Educació. De Miguel, en canvi, no ha tingut càrrecs importants.
|
[
"Què li passa al partit taronja?",
"Qui ha marxat de la formació?",
"Com es diuen?",
"Per quin motiu han abandonat Ciutadans?",
"Quan ha tingut lloc la dimissió?",
"Quin era l'objecte de la reunió?",
"El resultat de la votació ha sigut positiu?",
"Qui no ha votat a favor?",
"Quins altres membres de Ciutadans no estan a favor de la mesura?",
"Algun altre membre ha marxat del partit?",
"Com es diuen els qui no han votat ni a favor ni en contra?",
"Quin càrrec tenia Nacho Prendes?",
"Ara quin càrrec ostenta?",
"Quina era la posició de Marta Martín?",
"I la d'Orlena de Miguel?"
] |
{
"answer_end": [
85,
153,
153,
238,
297,
405,
540,
681,
812,
941,
1013,
1097,
1073,
1186,
1240
],
"answer_start": [
0,
87,
87,
142,
240,
240,
407,
542,
683,
814,
943,
1015,
1051,
1141,
1191
],
"input_text": [
"Experimenta la crisi més greu d'ençà que va entrar en la política espanyola.",
"Dos membres de l'executiva.",
"Toni Roldán i Javier Nart.",
"Per la deriva d'Albert Rivera, que només considera el PP i Vox com a aliats polítics.",
"A la reunió de la cúpula del partit.",
"Sotmetre a votació l'estratègia d'Albert Rivera, que vol impedir la investidura de Pedro Sánchez.",
"Sí.",
"Javier Nart i Luis Garicano, partidaris de negociar amb el PSOE per a desencallar la legislatura.",
"Francisco Igea, candidat a la presidència de Castella i Lleó, i Fernando Maura, ex-diputat al congrés espanyol.",
"Sí, Toni Roldán.",
"Nacho Prendes, Marta Martín i Orlena de Miguel.",
"Fou vice-president primer de la mesa del congrés la legislatura anterior.",
"Actualment és el vice-president quart de la mesa del congrés.",
"Fou portaveu de la comissió d'Educació.",
"No ha tingut càrrecs importants."
]
}
|
bios
|
Zoraida de Torres Burgos (Tortosa, 1964). És llicenciada en Filosofia i també en Traducció i té un màster en Interpretació de Conferències. En els seus inicis va treballar en editorials i va exercir la docència, però actualment la seva activitat professional se centra en la traducció literària i institucional, que compagina amb la correcció tipogràfica i d'estil i amb la traducció de textos tècnics.
Les seves llengües de treball són l'anglès i el francès, que trasllada al català o al castellà indistintament. També treballa del català al castellà i viceversa. En l'àmbit editorial tradueix narrativa i assaig, literatura infantil i juvenil i obres de caràcter memorialístic i biogràfic.
Entre les seves traduccions al català destaquen una sèrie d'assajos de Norman Manea, Richard Sennett, Orhan Pamuk, Judith Butler i Martha Nussbaum, entre altres autors, publicats pel CCCB. Per a alguns festivals literaris ha traduït autors d'Àfrica i del Carib com ara Ken Bugul, Ananda Devi o D'Bi Young.
Al llarg de la seva carrera, ha participat activament en diverses associacions professionals. Ha estat vocal d'ATIC i d'ACE Traductores.
|
[
"On va néixer Zoraida de Torres Burgos?",
"Quins estudis superiors ha cursat?",
"Ha sigut professora?",
"A què es dedica avui en dia?",
"Quins idiomes estrangers domina?",
"I cap a quins tradueix?",
"Tradueix entre aquestes darreres llengües?",
"Quina mena de textos literaris ha treballat?",
"Quins autors ha traduït al català?",
"On s'han editat aquests textos?",
"Què més ha traslladat al català?",
"Per exemple?",
"Ha col·laborat amb entitats del seu gremi?",
"Sota quin càrrec ho ha fet?",
"De quines associacions?"
] |
{
"answer_end": [
40,
138,
210,
401,
458,
512,
563,
690,
852,
879,
952,
996,
1090,
1106,
1133
],
"answer_start": [
0,
42,
140,
217,
403,
403,
514,
565,
692,
692,
881,
881,
998,
1092,
1092
],
"input_text": [
"A Tortosa.",
"És llicenciada en Filosofia i també en Traducció i té un màster en Interpretació de Conferències.",
"Sí.",
"Actualment la seva activitat professional se centra en la traducció literària i institucional, que compagina amb la correcció tipogràfica i d'estil i amb la traducció de textos tècnics.",
"Anglès i francès.",
"Cap al català i el castellà.",
"Sí.",
"En l'àmbit editorial tradueix narrativa i assaig, literatura infantil i juvenil i obres de caràcter memorialístic i biogràfic.",
"Norman Manea, Richard Sennett, Orhan Pamuk, Judith Butler i Martha Nussbaum, entre altres.",
"Al CCCB.",
"Autors d'Àfrica i del Carib.",
"Ken Bugul, Ananda Devi o D'Bi Young.",
"Sí.",
"Ha estat vocal.",
"D'ATIC i d'ACE Traductores."
]
}
|
mitologia
|
(6) Hebe és un asteroide molt gran del cinturó d'asteroides. Té una superfície brillant i està compost de metall. És de níquel-ferro amb roques de silicats. Va ser el sisè asteroide descobert, l'1 de juliol de 1847 des de Driesen. Va ser el segon i últim asteroide descobert per Karl Ludwig Hencke, que també va trobar (5) Astrea. Va ser batejat en honor d'Hebe, deessa grega de la joventut.
El 5 de març de 1977, Hebe va ocultar Kaffaljidhma (γ Cetus), una estrella de tercera magnitud moderadament brillant. No s'ha informat de cap altra observació d'ocultacions per Hebe. Com a resultat d'aquesta ocultació, P. D. Maley va anunciar el descobriment d'un petit satèl·lit al que és anomenat Jebe. No obstant això, aquest descobriment no ha estat confirmat.
|
[
"Què és Hebe?",
"Com és la seva extensió?",
"De què està format?",
"Quan es va trobar?",
"A on?",
"Qui va ser l'autor de la troballa?",
"Quin altre va descobrir?",
"Per què se'l va anomenar Hebe?",
"Què va cobrir Hebe el 5 de març de 1977?",
"Arran d'aquest amagament, què va notificar P.D. Maley?",
"Es va corroborar aquesta descoberta?"
] |
{
"answer_end": [
59,
87,
155,
214,
229,
297,
329,
390,
452,
695,
755
],
"answer_start": [
4,
61,
90,
157,
215,
231,
299,
331,
392,
575,
697
],
"input_text": [
"Un asteroide molt gran del cinturó d'asteroides.",
"Té una superfície brillant.",
"De metall i de níquel-ferro amb roques de silicats.",
"L'1 de juliol de 1847.",
"A Driesen.",
"Karl Ludwig Hencke.",
"Astrea.",
"Va ser batejat en honor d'Hebe, deessa grega de la joventut.",
"Kaffaljidhma (γ Cetus).",
"El descobriment d'un petit satèl·lit al que és anomenat Jebe.",
"No."
]
}
|
bios
|
Carmen Caffarel Serra (Barcelona, 1953), és una lingüista, doctora en lingüística hispànica i catedràtica de comunicació audiovisual a la Universitat Rei Joan Carles de Madrid. Va ser directora general de RTVE entre 2004 i 2007. Des de 2007 a 2012 va ser directora de l'Institut Cervantes.
Ha desenvolupat la docència tant en aquesta universitat com a la Universitat Complutense de Madrid. Obtingué el 1988 el doctorat cum laude en lingüística hispànica per la Facultat de Filosofia i Lletres de la Complutense, amb la tesi La tasca periodística de José Ortega Munilla. Des de 1988 a 2000 fou professora titular de la Universitat Complutense de Madrid, i s'incorporà el 2000 a la Universitat Rei Joan Carles, on va ser vicerectora adjunta d'Alumnes i Relacions Internacionals des de 2001 i catedràtica des de 2002. En ambdues universitats exerceix a més diversos càrrecs de gestió.
Caffarel és filla de l'actor Josep Maria Caffarel i Fàbregas i mare de dos fills, Pablo i María.
El 23 d'abril de 2004 fou designada directora general de l'ens públic Radiotelevisió espanyola pel Consell de Ministres i el 26 d'abril prometé el seu càrrec en un acte presidit per la vicepresidenta del Govern María Teresa Fernández de la Vega.
Substituí en el càrrec a José Antonio Sánchez Domínguez, essent la tercera dona designada per aquest càrrec, després de Pilar Miró i Mónica Ridruejo.
La primera tasca de Caffarel a RTVE va ser la renovació dels seus càrrecs. La directora nomenà Pedro Piqueras Director de Ràdio Nacional d'Espanya en substitució de José Antonio Sentís, i a Fran Llorente com a director d'informatius de Televisió Espanyola.
Durant la seva gestió es va abordar la reforma de Radiotelevisió Espanyola que va implicar l'assumpció del deute històric, la transformació de l'ens públic a la Corporació RTVE i l'aprovació d'una reforma laboral que va implicar la sortida voluntària de l'ens de 4.150 professionals amb el suport unànime de tots els grups sindicals i la ratificació del 80% dels treballadors. A més, la reforma va suposar la modernització tecnològica de l'empresa.
Un cop aprovada la Llei de la Ràdio i la Televisió Estatal de 5 de juny de 2006, Carmen Caffarel va cessar en el càrrec el gener de 2007.
El 13 de juliol de 2007 fou nomenada directora de l'Institut Cervantes, a iniciativa de la ministra d'Educació i Ciència i del ministre de Cultura, a proposta del ministre d'Afers Exteriors i de Cooperació, de la ministra d'Educació i Ciència i del ministre de Cultura, prèvia deliberació del Consell de Ministres.
Fins a la seva incorporació a la direcció de l'Institut Cervantes, exercia la seva activitat docent i investigadora com a catedràtica de la Universitat Rei Joan Carles.
És coautora de diverses publicacions sobre llengua castellana i ha publicat en revistes especialitzades nombrosos articles relacionats principalment amb la comunicació, els mitjans informatius i la televisió.
|
[
"Qui és Carmen Caffarel Serra?",
"Quins anys va estar administrant l'Institut Cervantes?",
"En quina universitat de Madrid ha exercit com a professora?",
"Amb quina dissertació va aconseguir el doctorat cum laude?",
"On va treballar el 2000 després d'estar a la Universitat Complutense de Madrid?",
"Quin càrrec va ocupar el 2004 a Radiotelevisió Espanyola?",
"A qui va reemplaçar?",
"Quina va ser la seva primera funció a RTVE?",
"Amb quin ofici va designar a Pedro Piqueras?",
"I a Fran Llorente?",
"Què van suposar els canvis que va aplicar Caffarel a la cadena de televisió?",
"Quan va retirar-se de la posició?",
"Qui va nomenar-la regent de l'Institut Cervantes el 2007?",
"I què feia abans de feinejar d'això?",
"A part de les professions anteriors s'ha dedicat a escriure?"
] |
{
"answer_end": [
177,
290,
390,
570,
709,
1075,
1282,
1450,
1523,
1632,
2009,
2219,
2534,
2703,
2808
],
"answer_start": [
0,
231,
292,
392,
572,
981,
1227,
1377,
1452,
1563,
1634,
2083,
2221,
2536,
2705
],
"input_text": [
"Una lingüista, doctora en lingüística hispànica i catedràtica de comunicació audiovisual a la Universitat Rei Joan Carles de Madrid.",
"Des de 2007 a 2012.",
"En la Universitat Complutense de Madrid.",
"Amb la tesi La tasca periodística de José Ortega Munilla.",
"A la Universitat Rei Joan Carles.",
"Fou designada directora general de l'ens públic Radiotelevisió espanyola.",
"A José Antonio Sánchez Domínguez.",
"La renovació dels seus càrrecs.",
"Amb el de Director de Ràdio Nacional d'Espanya.",
"Amb el de director d'informatius de Televisió Espanyola.",
"Va implicar l'assumpció del deute històric, la transformació de l'ens públic a la Corporació RTVE i l'aprovació d'una reforma laboral que va implicar la sortida voluntària de l'ens de 4.150 professionals amb el suport unànime de tots els grups sindicals i la ratificació del 80% dels treballadors.",
"Un cop aprovada la Llei de la Ràdio i la Televisió Estatal de 5 de juny de 2006, Carmen Caffarel va cessar en el càrrec el gener de 2007.",
"Fou nomenada directora de l'Institut Cervantes, a iniciativa de la ministra d'Educació i Ciència i del ministre de Cultura, a proposta del ministre d'Afers Exteriors i de Cooperació, de la ministra d'Educació i Ciència i del ministre de Cultura, prèvia deliberació del Consell de Ministres.",
"Exercia la seva activitat docent i investigadora com a catedràtica de la Universitat Rei Joan Carles.",
"Sí."
]
}
|
books
|
Quina festassa farien el jorn de la benedicció! Van emblanquinar tota l'església. Ensajaven un himne que des del chor s'esbandiria pel temple il·luminat per centenars de flames enlairades. Pensant en aquella festa tot el convent feia una bunior de goig.
El cel era clar. Els falziots amb xiscladissa infantívola volaven damunt el convent. La lluna s'alçava rogenca, fent-se petita i blanca. Semblava que s'alcés per a esguardar el sol que baixava, baixava com a freturós de reposar damunt de les muntanyes de l'horitzó.
Mentres en Ferràn i sos companys s'endinzaven a la boscúria passejant com cada dia, va arribar una carreta arrossegada per dos bous resignats, calmosos, forçuts. Duien la Verge nova, aquella Verge de tant de preu, que fora la joia de l'esglesiola!
El temple estava fosc. Sols lluïa la flama de la llàntia del Santíssim, quieta, muda, i senyalant al cel damunt el vas d'oli pacífic.
Dins de l'església retrunyien els cops de martell damunt les escarpes; i els cruiximents de les fustes i el grinyolar dels claus, ofegava els respirs fadigats. La caixa s'obria i els cors bategaven. El Pare-Rector amb emoció va treure a grapats els flocs i papers que feien de niu caliuós a l'imatge, i les testes se movien plenes d'admiració mentres els llavis somreien tendrament…
|
[
"Què es durà a terme el dia de la benedicció?",
"Què es va fer a la casa de Déu?",
"Per on s'escamparia el càntic que s'escoltaria?",
"Com seria aquest últim?",
"Com eren els voltants?",
"Què feia l'efecte que fes el satèl·lit?",
"I com descendia?",
"Què va ocórrer mentre en Ferràn i altra gent anaven pel bosc?",
"Quina actitud tenien?",
"Què duien a sobre?",
"Què brillava dins l'església?",
"I què s'escoltava?",
"Què va sostreure el religiós de la capsa?"
] |
{
"answer_end": [
46,
80,
141,
187,
389,
446,
518,
651,
680,
701,
838,
1060,
1201
],
"answer_start": [
0,
48,
82,
131,
254,
391,
448,
520,
647,
682,
768,
902,
1062
],
"input_text": [
"Una festassa.",
"La van emblanquinar.",
"Pel temple.",
"Il·luminat per centenars de flames enlairades.",
"El cel era clar, els falziots amb xiscladissa infantívola volaven damunt el convent; i la lluna s'alçava rogenca, fent-se petita i blanca.",
"Semblava que s'alcés per a esguardar el sol que baixava.",
"Baixava com a freturós de reposar damunt de les muntanyes de l'horitzó.",
"Va arribar una carreta arrossegada per dos bous.",
"Resignats, calmosos, forçuts.",
"La Verge nova.",
"La flama de la llàntia del Santíssim.",
"Retrunyien els cops de martell damunt les escarpes; i els cruiximents de les fustes i el grinyolar dels claus, ofegava els respirs fadigats.",
"Els flocs i papers que feien de niu caliuós a l'imatge."
]
}
|
mitologia
|
Cleòmbrot I d'Esparta (en llatí Cleombrotus, en grec antic Κλεόμβροτος) fou el 23è rei d'Esparta de la línia Agida. Era fill de Pausànies d'Esparta i va succeir al seu germà Agesípolis I, el 390 aC. Va regnar durant 9 anys.
Després que Tebes es va revoltar contra Esparta l'any 379 aC Cleombrot va ser enviat a Beòcia al front de l'exèrcit espartà a la primavera del 378 aC. Va restar 16 dies a Beòcia sense combatre i va retornar deixant com a governador (harmost) a Esfòdries a la ciutat de Tèspies. En el seu camí les seves forces van patir molt per una turmenta. Els espartans van desaprovar la seva conducta i les dues següents expedicions contra Tebes les va dirigir l'altre rei, l'europòntida Agesilau II.
El 376 aC, a causa de la malaltia d'Agesilau II, se li va retornar el comandament, que de nou no va fer res i després d'un petit combat al pas de Citeró (Cithaeron) va tornar a Esparta. Això va fer augmentar l'hostilitat contra ell. Es va celebrar un congrés a Esparta entre tots els aliats, que van decidir seguir la guerra per mar.
El 374 aC una flota sota comandament de Cleombrot va ser enviada cap al golf de Corint i d'allí a la Fòcida que havia estat envaïda pels tebans, que quan es va acostar el rei es van retirar ràpidament cap a Beòcia.
Cleombrot va restar a Fòcida i Beòcia fins al 371 aC quan d'acord amb la política de què Tebes fos exclosa de la pau entre Atenes i Esparta, se li va ordenar atacar Beòcia. Va evitar a Epaminondes que vigilava el pas de Coronea i va marxar cap a Creusis, el port de Tèspies, que va ocupar i es va apoderar de 12 trirrems tebanes que eren al port. Llavors va avançar cap a les planes de Leuctres on es va trobar amb l'exèrcit tebà. Va intentar evitar la batalla tot i que era superior a l'enemic, però degut a les sospites que havien caigut sobre ell per les dues campanyes anteriors, va haver de lluitar i va morir en la batalla combatent com un brau; el seu cos va ser retirat del camp encara viu però la seva caiguda va determinar la pèrdua de la batalla, segons Diodor de Sicília, i va morir molt poc després. Ciceró diu que es va precipitar en l'atac.
El va succeir el seu fill Agesípolis II. La seva història la refereixen Xenofont, Plutarc, Diodor i Pausànies.
|
[
"Qui era Cleòmbrot I d'Esparta?",
"Quants anys va estar governant?",
"Què va ocórrer després de la rebel·lió de Tebes contra Esparta el 379 aC?",
"I què els va passar als militars que anaven amb ell?",
"Va tornar a dirigir les següents campanyes?",
"Quan va tornar a capitanejar-les?",
"On va la seva armada el 374 aC?",
"Quant de temps va estar a Fòcida i Beòcia?",
"Per on va avançar més endavant?",
"I després?",
"Com va perdre la vida?",
"Vivia quan van treure el seu cos del terreny de batalla?",
"Què comenta Diodor de Sicília que va fixar el fracàs de la guerra?",
"I què afirma Ciceró sobre els fets?",
"Qui va substituir-lo com a monarca?"
] |
{
"answer_end": [
114,
222,
373,
565,
684,
794,
1154,
1314,
1535,
1656,
1912,
1959,
2044,
2116,
2157
],
"answer_start": [
0,
199,
224,
502,
615,
713,
1047,
1262,
1492,
1609,
1868,
1914,
1965,
2075,
2118
],
"input_text": [
"Fou el 23è rei d'Esparta de la línia Agida.",
"9 anys.",
"Cleombrot va ser enviat a Beòcia al front de l'exèrcit espartà a la primavera del 378 aC.",
"Que en el seu camí van patir molt per una turmenta.",
"No.",
"El 376 aC, a causa de la malaltia d'Agesilau II.",
"Cap al golf de Corint i d'allí a la Fòcida.",
"Fins al 371 aC.",
"Va marxar cap a Creusis, el port de Tèspies.",
"Cap a les planes de Leuctres.",
"Va morir en la batalla combatent com un brau.",
"Sí.",
"La seva caiguda.",
"Que es va precipitar en l'atac.",
"El seu fill Agesípolis II."
]
}
|
bios
|
Glòria Marcos i Martí (València, 1950) és una política i professora valenciana.
Va nàixer el 1950 i és llicenciada en filosofia i lletres, ha estat professora de geografia i història en diversos instituts de Formació Professional (València, Port de Sagunt, Quart de Poblet i Burjassot).
Es va afiliar en 1978 a la Federació d'Ensenyament de Comissions Obreres i va ésser secretària d'Acció Sindical des de 1987 fins a 1991. Va ésser presidenta de la Junta de Personal de Centres Docents no-universitaris de la província de València des de 1987 fins a 1990.
Va ésser diputada de les Corts Valencianes d'EUPV durant dues legislatures, des de 1991 fins a 1999. Va pertànyer al Consell d'Administració de RTVV des de 1999 fins a 2007 a proposta d'EUPV. Pertany al Consell Polític Federal i a la presidència federal de Izquierda Unida.
Des de desembre de 2003 fins a març de 2009 va ser coordinadora general d'Esquerra Unida, mandat que estigué marcat per l'escissió d'un grup de militants arran de la crisi oberta al voltant de la candidatura del Compromís pel País Valencià, els quals formaren el nou partit Iniciativa del Poble Valencià. Marcos deixà el lideratge d'EUPV al X Congrés celebrat el 8 de març de 2009 a Massamagrell (Horta Nord), rellevant-la Marga Sanz, secretària general del PCPV.
En les eleccions a les Corts Valencianes de 2007 va ésser la candidata a la presidència de la Generalitat Valenciana per la coalició nacionalista i d'esquerres Compromís pel País Valencià, sent triada diputada per la província de València. Al mes de maig de 2008 va ésser expulsada del Grup Parlamentari Compromís pel País Valencià per decisió majoritària dels components d'aquest grup parlamentari, mesos després l'acompanyarien al grup mixt els dos diputats d'EUPV després d'abandonar el grup de Compromís. En juny de 2009, última sessió de les Corts fins a setembre, va abandonar el seu escó a les Corts Valencianes, sent substituïda per la Coordinadora d'Esquerra Unida, Marga Sanz.
En 2011 va ésser designada membre del Consell Valencià de Cultura per Esquerra Unida.
|
[
"Qui és Glòria Marcos i Martí?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"On va inscriure's el 1978?",
"Què va dirigir del 1987 al 1990?",
"Quin càrrec va ocupar des del 1991 fins al 1999?",
"I des de 2003 fins a 2009?",
"Què va ocórrer mentre estava al comandament?",
"A quin plebiscit va presentar-se el 2007?",
"Amb qui va formar aliança?",
"Què va passar-li el maig de 2008?",
"Va ser una resolució conjunta?",
"A què va renunciar el juny de 2009?",
"Qui va reemplaçar-la?",
"Com a què va ser nomenada el 2011?"
] |
{
"answer_end": [
78,
38,
38,
359,
555,
656,
919,
1134,
1411,
1482,
1626,
1693,
1913,
1980,
2066
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
287,
424,
557,
831,
921,
1295,
1412,
1535,
1627,
1804,
1915,
1982
],
"input_text": [
"Una política i professora valenciana.",
"A València.",
"El 1950.",
"A la Federació d'Ensenyament de Comissions Obreres.",
"Va ésser presidenta de la Junta de Personal de Centres Docents no-universitaris de la província de València.",
"El de diputada de les Corts Valencianes d'EUPV.",
"Va ser coordinadora general d'Esquerra Unida.",
"El mandat estigué marcat per l'escissió d'un grup de militants arran de la crisi oberta al voltant de la candidatura del Compromís pel País Valencià, els quals formaren el nou partit Iniciativa del Poble Valencià.",
"A les eleccions a les Corts Valencianes per a la presidència de la Generalitat Valenciana.",
"Amb la coalició nacionalista i d'esquerres Compromís pel País Valencià.",
"Va ésser expulsada del Grup Parlamentari Compromís pel País Valencià.",
"Sí.",
"Va abandonar el seu escó a les Corts Valencianes.",
"La Coordinadora d'Esquerra Unida, Marga Sanz.",
"Com a membre del Consell Valencià de Cultura per Esquerra Unida."
]
}
|
vilaweb
|
La batllessa de Barcelona, Ada Colau, ha alertat els batlles europeus de ‘l'amenaça' contra els drets a Catalunya per part de l'estat espanyol, en l'intent d'impedir el referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre. En una carta que ha enviat a una trentena d'homòlegs de diverses ciutats europees els ha informat que, arran d'aquesta situació, demanarà a la Comissió Europea que obri un ‘espai de mediació' per als governs espanyol i català ‘per tal de cercar una sortida dialogada' al conflicte. Colau també demana als batlles que traslladin aquesta voluntat de diàleg a totes les instàncies que creguin convenients. A la carta Colau es mostra preocupda per la gravetat de la situació que es viu a Catalunya i alerta que posa ‘en risc' els drets i les llibertats fonamentals. També afirma que els fets d'aquests dies són ‘greus' i ‘sense precedents' a la democràcia espanyola. A més, alerta que les mesures que pren l'estat espanyol per impedir el referèndum ‘suposen un augment de la tensió social' i el ‘blocatge' de la possibilitat de trobar una sortida dialogada al conflicte. També explica que tot i que no és independentista i ha criticat la ‘via unilateral' de l'executiu català, se sent ‘alarmada' davant la resposta ‘repressiva' del govern espanyol, que suposa un ‘salt qualitatiu' en l'estratègia de ‘judicialització del conflicte català'. Per tot plegat, Colau informa una trentena de batlles de ciutats europees com ara París, Londres, Berlín, Roma, Brussel·les, Atenes o Lisboa que demanarà a la Comissió Europea que obri un ‘espai de mediació' per als governs espanyol i català ‘per tal que cerquin una sortida dialogada' al conflicte. També els demanarà que, si és possible, traslladin aquesta voluntat de diàleg a totes les instàncies que creguin convenients. La batllessa de Barcelona ofereix un missatge similar en un article que ha enviat al diari britànic The Guardian, on, com en la carta, també diu que el conflicte català ha esdevingut europeu. Assenyala que Europa ‘no es pot permetre' d'adoptar una posició ‘passiva' amb relació a la qüestió catalana, ja que els esdeveniments que passen a Barcelona ‘afecten igualment París, Madrid, Brussel·les i Berlín'. Afegeix que els qui, com ella, proposen d'avançar cap a un projecte europeu en clau democràtica, social i de llibertats no podrien concebre que les institucions de la Unió ‘giressin l'esquena' a una situació que ‘posa en risc drets i llibertats fonamentals' i ‘no intentessin trobar canals' per donar una sortida ‘negociada' al conflicte. Colau també afirma que la qüestió catalana s'ha convertit en la crisi territorial ‘més greu' de la Unió Europea en els últims anys, i recorda que ‘la majoria' de la població vol votar, però ‘no desitja' un xoc de trens ‘de conseqüències imprevistes'. Alhora, es mostra ‘convençuda' que tampoc ho volen la majoria dels socis europeus. A l'article, Colau opina que l'origen de la crisi actual es troba en la negativa ‘reiterada' del govern espanyol d'emprendre un diàleg sobre la reforma territorial de l'estat espanyol que reconegui el dret dels catalans de decidir el seu futur polític i acusa l'executiu de Rajoy de ser el responsable ‘principal' de l'agreujament de la situació actual amb el seu ‘immobilisme'. A més, afirma que el conflicte no és només institucional, sinó també social i polític, i que ha de ser resolt per mitjans polítics, i advoca per una solució negociada ‘d'acord amb el parer del 82% de la població catalana', partidari ‘d'un referèndum acordat, tal com es va fer a Escòcia'. Finalment, Colau considera un ‘error' pensar que la qüestió catalana es pugui resoldre mitjançant l'acció judicial sobre els seus representants polítics. I alerta: ‘Perseverar en aquesta direcció tan sols contribueix a incrementar la tensió social i a blocar la possibilitat de trobar una sortida al conflicte.'
|
[
"Qui és Ada Colau?",
"De què ha advertit?",
"A qui ha tramès una carta?",
"I què els ha comunicat que farà?",
"Què impliquen aquestes mesures?",
"A quines localitats d'Europa es dirigeix?",
"Comenta més o menys el mateix en una crònica que ha remès a The Guardian?",
"Què més diu a l'article?",
"I què assereix?",
"Tot i voler exercir el seu dret al vot, què no desitja la ciutadania?",
"Quin creu Colau que és el motiu del malestar actual?",
"De què culpa al govern de Rajoy?",
"Quin tipus de resolució defensa?",
"Què considera una equivocació?",
"I què adverteix?"
] |
{
"answer_end": [
36,
215,
298,
497,
1082,
1493,
1891,
2522,
2654,
2773,
3109,
3235,
3524,
3678,
3835
],
"answer_start": [
0,
27,
217,
299,
887,
1369,
1779,
2185,
2524,
2670,
2871,
3112,
3371,
3537,
3680
],
"input_text": [
"La batllessa de Barcelona.",
"De l'amenaça contra els drets a Catalunya per part de l'estat espanyol, en l'intent d'impedir el referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre.",
"A una trentena d'homòlegs de diverses ciutats europees.",
"Que, arran d'aquesta situació, demanarà a la Comissió Europea que obri un espai de mediació per als governs espanyol i català per tal de cercar una sortida dialogada al conflicte.",
"Suposen un augment de la tensió social i el blocatge de la possibilitat de trobar una sortida dialogada al conflicte.",
"A París, Londres, Berlín, Roma, Brussel·les, Atenes o Lisboa.",
"Sí.",
"Que els qui, com ella, proposen d'avançar cap a un projecte europeu en clau democràtica, social i de llibertats no podrien concebre que les institucions de la Unió giressin l'esquena a una situació que posa en risc drets i llibertats fonamentals i no intentessin trobar canals per donar una sortida negociada al conflicte.",
"Que la qüestió catalana s'ha convertit en la crisi territorial més greu de la Unió Europea en els últims anys.",
"Un xoc de trens de conseqüències imprevistes.",
"Opina que l'origen de la crisi actual es troba en la negativa reiterada del govern espanyol d'emprendre un diàleg sobre la reforma territorial de l'estat espanyol que reconegui el dret dels catalans de decidir el seu futur polític.",
"De ser el responsable principal de l'agreujament de la situació actual amb el seu immobilisme.",
"Advoca per una solució negociada d'acord amb el parer del 82% de la població catalana, partidari d'un referèndum acordat, tal com es va fer a Escòcia.",
"Pensar que la qüestió catalana es pugui resoldre mitjançant l'acció judicial sobre els seus representants polítics.",
"Que perseverar en aquesta direcció tan sols contribueix a incrementar la tensió social i a blocar la possibilitat de trobar una sortida al conflicte."
]
}
|
bios
|
Maria Tort Xirau (Figueres, 26 de maig de 1924 – 6 de juny de 2018) fou una pintora i editora fotogràfica i cinematogràfica empordanenca. Malgrat no haver signat mai les seves obres, va desenvolupar una llarga trajectòria professional en estudis fotogràfics capdavanters, en pel·lícules de The Walt Disney Company i també en reclams publicitaris d'empreses com Educa Borràs. Va dedicar els darrers anys de la seva vida a la pintura, exercint un estil cromàtic lluminós, variat i nostàlgic en les tècniques de l'oli i l'aquarel·la i amb exposicions de la seva obra a Barcelona i Figueres.
Maria Tort Xirau va néixer a Figueres (Alt Empordà) el 26 de maig de 1924 en una família de l'àmbit professional fotogràfic. Filla del català Jaume Tort Bofill i de la malaguenya Maria Xirau Rumbado, als catorze anys i durant la Guerra Civil espanyola va endinsar-se en el camp de la fotografia i de la curiositat estètica. Primer ho va fer amb les tècniques de retoc i acoloriment; posteriorment va aprendre la tècnica i els efectes de llum i als disset anys ja s'encarregava de les fotografies de carnet.
El 1947 Tort Xirau es va traslladar a Barcelona i es va casar amb el tècnic d'automoció José García Sánchez. A cap i casal, el 1955 va començar a treballar als Estudios Fotográficos Industriales Cinematográficos (EFIC), empresa destacada en la producció de programes de mà, cartonatge i cartelleria de pel·lícules i obres teatreals. Allà hi acoloria amb anilina els fotogrames i les diapositives dels films que s'empraven en la cartelleria publicitària de les sales de cinema. Paral·lelament i des del pis on vivia, al Carrer Balmes, va col·laborar també amb l'empresa de joguines Educa Borràs i en tasques d'edició cinematogràfica de la companyia The Walt Disney Company i Publicidad J. M. Ribó. Si bé mai va signar les seves obres, s'ha documentat també que va participar en la pel·lícula Bambi, en pel·lícules de Joan Manuel Serrat entre les dècades de 1960 i 1970 i en fotografies de mostrari de l'agència de Teresa Gimpera i Flaquer.
Un cop va enviudar, Maria Tort Xirau va inscriure's a l'Escola de la Llotja de Barcelona per poder endinsar-se en el món del dibuix i la pintura. Allà va rebre influències i la mentoria del polifacètic artista plàstic barceloní Carles Madirolas. Més endavant es va dedicar plenament al món de l'art i va retornar a la seva Figueres natal. Va conrear la pintura a l'oli i l'aquarel·la, caracteritzada per un ventall divers de temàtiques i colors. El Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà va definir l'obra de Tort Xirau com «una pintura que es caracteritza per la força dels traços, la vivesa i lluminositat de la gamma cromàtica i traspua el domini de la tècnica fotogràfica. S'hi fa palesa una barreja de nostàlgia i tendresa».
Les pintures de Tort Xirau es van exposar a la dues localitats on va passar la seva vida: el 1992 va exhibir la seva obra a la Sala d'Exposicions la Caixa de Figueres. Dos anys més tard, ho feu a la Sala Conex de Barcelona i els anys 2007 i 2013 el Consorci del Castell de Sant Ferran i l'Ajuntament de Figueres l'hi van organitzar exposicions homenatge. L'any 2013 va cedir al consistori de la ciutat figuerenca la seva obra Mercat de la plaça de l'Ajuntament, aiguada sobre paper vers 1991, que s'exposa a la sala de descans de l'edifici.
El 6 de juny de 2018 va morir a Figueres a 94 anys rebent la bendició apostòlica. Dos anys després de la seva mort, una part de les seves pintures a va ser inclosa a l'exposició Pintar, crear, viure. Dones artistes a l'Alt Empordà (1830-1939) del Museu de l'Empordà, comissariada per Cristina Massanés i dedicada a recuperar la vida de 31 dones artistes de la comarca a través de 100 de les seves obres i una mirada feminista.
|
[
"Qui era Maria Tort Xirau?",
"En quins llocs notables va treballar?",
"Qui eren els seus pares?",
"Què va començar a fer amb catorze anys?",
"I en què es va formar?",
"Amb qui va contraure matrimoni?",
"On va feinejar el 1955?",
"I de què s'encarregava mentre era allà?",
"En quin famós film de Disney va contribuir?",
"Què va dur a terme quan el seu marit va morir?",
"Com va descriure el \"Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà\" les seves peces?",
"On es van exhibir?",
"Què va donar al consistori de Figueres el 2013?",
"Amb quants anys va perdre la vida?",
"On es van afegir algunes obres seves dos anys després de morir?"
] |
{
"answer_end": [
136,
373,
786,
910,
1093,
1202,
1313,
1570,
1891,
2122,
2761,
2985,
3254,
3354,
3569
],
"answer_start": [
0,
183,
713,
788,
912,
1145,
1219,
1428,
1629,
2034,
2480,
2763,
3118,
3325,
3386
],
"input_text": [
"Una pintora i editora fotogràfica i cinematogràfica empordanenca.",
"En estudis fotogràfics capdavanters, en pel·lícules de The Walt Disney Company i també en reclams publicitaris d'empreses com Educa Borràs.",
"Jaume Tort Bofill i Maria Xirau Rumbado.",
"Va endinsar-se en el camp de la fotografia i de la curiositat estètica.",
"En les tècniques de retoc i acoloriment; posteriorment va aprendre la tècnica i els efectes de llum i als disset anys ja s'encarregava de les fotografies de carnet.",
"Amb el tècnic d'automoció José García Sánchez.",
"Als Estudios Fotográficos Industriales Cinematográficos (EFIC).",
"Hi acoloria amb anilina els fotogrames i les diapositives dels films que s'empraven en la cartelleria publicitària de les sales de cinema.",
"En la pel·lícula Bambi.",
"Va inscriure's a l'Escola de la Llotja de Barcelona.",
"Com una pintura que es caracteritza per la força dels traços, la vivesa i lluminositat de la gamma cromàtica, traspua el domini de la tècnica fotogràfica i s'hi fa palesa una barreja de nostàlgia i tendresa.",
"A la Sala d'Exposicions la Caixa de Figueres i la Sala Conex de Barcelona.",
"La seva obra Mercat de la plaça de l'Ajuntament, aiguada sobre paper vers 1991.",
"Amb 94 anys.",
"A l'exposició Pintar, crear, viure. Dones artistes a l'Alt Empordà (1830-1939) del Museu de l'Empordà."
]
}
|
vilaweb
|
Avui fa deu anys dels fets del cas 4-F, també conegut per cas ‘Ciutat Morta‘, per l'impacte del documentari que porta aquest nom, i que explica la història de tres nois i una noia que van ser empresonats acusats d'haver ferit greument un agent de la guàrdia urbana de Barcelona el 2006. Temps més tard, la noia es va suïcidar. Per recordar aquest cas, avui surt al carrer el llibre ‘Ciutat Morta. Crónica del caso 4F', que recull en 350 pàgines documentació detallada sobre el procés d'instrucció, el judici, testimonis de presos i una anàlisi dels casos de tortura a l'estat espanyol, entre més informació. Els impulsors del llibre l'han editat gràcies una campanya de micromecenatge a Verkami. Vegeu el vídeo de promoció del llibre: Els fets es remunten al 4 de febrer de 2006, durant una càrrega en què un agent de la guàrdia urbana de Barcelona va resultar ferit greument per l'impacte d'un objecte al carrer de Sant Pere Més Baix. De primer, fins i tot el batlle de llavors, Joan Clos, va explicar qual l'agent havia rebut l'impacte d'un test que havia caigut des d'un balcó. Però hores més tard la versió oficial deia que la causa de la ferida havia estat una pedra llançada des del carrer. Quatre persones van ser detingudes per aquest cas: Juan Pintos, Àlex Cisterna, Rodrigo Lanza i Patricia Heras. Totes quatre han defensat sempre que eren innocents. Patricia Heras, que no era acusada de l'agressió sinó d'haver llançar una tanca contra la policia, es va suïcidar a casa seva, durant un permís penitenciari. Amnistia Internacional havia denunciat el cas i les tortures rebudes pels tres detinguts principals. I Heras, a més a més, havia denunciat maltractaments. Al llibre hi ha texts dels periodistes Jesús Rodríguez i David Fernàndez, els advocats Andrés García Berrio i Eduardo Cáliz, els antropòlegs Manuel Delgado, José Mansilla i Giuseppe Aricó; entrevistes a l'advocada Laia Serra, a la productora Metromuster i a portaveus de grups com ara Alfon Libertad, Xarxa Antirepressió de Familiars de Detingudes, mares d'encausats per l'acció Aturem el Parlament, Justicia Juan Andrés, Ester Quintana i altres. També hi ha els testimonis de Patricia Heras, Rodrigo i Katu Lanza, Mariana Huidobro, Helen Torres, Diana J. Torres i Silvia Villullas.
|
[
"Quant temps ha passat des del 4-F?",
"Quin altre nom rebia el fet?",
"Per quin motiu?",
"Què narra el documental?",
"Què es publica sobre el tema?",
"I què tractarà?",
"Com s'ha aconseguit donar a conèixer?",
"Quan va ocórrer l'esdeveniment?",
"I què li va passar al policia?",
"Qui era l'alcalde en aquella època?",
"Què va dir que havia succeït?",
"A qui van arrestar?",
"De què s'havia queixat Heras?",
"A quines persones s'inclou en la novel·la?",
"I qui testimonia també?"
] |
{
"answer_end": [
38,
76,
128,
277,
417,
606,
694,
778,
934,
989,
1079,
1306,
1672,
2119,
2255
],
"answer_start": [
0,
40,
78,
136,
352,
419,
608,
735,
806,
958,
980,
1197,
1622,
1674,
2121
],
"input_text": [
"Deu anys.",
"Ciutat Morta.",
"Per l'impacte del documentari que porta aquest nom.",
"La història de tres nois i una noia que van ser empresonats acusats d'haver ferit greument un agent de la guàrdia urbana de Barcelona.",
"El llibre Ciutat Morta. Crónica del caso 4F.",
"Documentació detallada sobre el procés d'instrucció, el judici, testimonis de presos i una anàlisi dels casos de tortura a l'estat espanyol, entre més informació.",
"Gràcies una campanya de micromecenatge a Verkami.",
"El 4 de febrer de 2006.",
"Va resultar ferit greument per l'impacte d'un objecte al carrer de Sant Pere Més Baix.",
"Joan Clos.",
"Va explicar qual l'agent havia rebut l'impacte d'un test que havia caigut des d'un balcó.",
"A Juan Pintos, Àlex Cisterna, Rodrigo Lanza i Patricia Heras.",
"Havia denunciat maltractaments.",
"Als periodistes Jesús Rodríguez i David Fernàndez, els advocats Andrés García Berrio i Eduardo Cáliz, els antropòlegs Manuel Delgado, José Mansilla i Giuseppe Aricó; a l'advocada Laia Serra, a la productora Metromuster i a portaveus de grups com ara Alfon Libertad, Xarxa Antirepressió de Familiars de Detingudes, mares d'encausats per l'acció Aturem el Parlament, Justicia Juan Andrés, Ester Quintana i altres.",
"Patricia Heras, Rodrigo i Katu Lanza, Mariana Huidobro, Helen Torres, Diana J. Torres i Silvia Villullas."
]
}
|
bios
|
Judit Mascó i Palau (Barcelona, 12 d'octubre de 1969) és una model i presentadora de televisió.
Judit Mascó va començar al món de la moda amb 15 anys, va tenir la seva primera actuació als 13 en un anunci de televisió. A més de piano, va estudiar per fer de model a l'escola de models Francina, fundada per Francina Díaz Mestre. Les seves primeres actuacions van ser a les passarel·les de Milà, París o Nova York.
Amb la internacionalització de la seva carrera, va desfilar per dissenyadors com Armani, Dolce & Gabbana, Valentino, Max Mara, Carolina Herrera, Escada, Sportmax, Byblos, Loewe o Anne Klein. Amb molts d'ells va protagonitzar-ne les campanyes publicitàries.
L'esclat definitiu de la seva carrera es va produir el 1990, quan va protagonitzar l'especial de bany de la revista Sports Illustrated. També ha estat portada de les revistes Vogue (EUA) (única model de nacionalitat espanyola que ho ha estat), Elle (en les edicions francesa, canadenca, estatunidenca, espanyola, sueca i italiana), Harper's Bazaar, Cleo, Glamour (EUA), Marie Claire, Telva, Ocean Drive, New Woman o Amica. Ha treballat amb importants fotògrafs, com ara Hans Feurer, Gilles Bensimon, Ellen von Unwerth, Bruce Weber, Oliviero Torcani, Steven Meisel, Outumuro, Fabrizio Ferri, Albert Watson o Patrick Demarchelier.
L'any 1992 va ser escollida com a imatge dels Jocs Olímpics de Barcelona.
Ha protagonitzat com a actriu secundària alguna pel·lícula i ha publicat dos llibres (El libro de Judit Mascó i Modelo).
Va deixar les passarel·les internacionals el 1995, però va continuar vinculada al món de la moda, apareixent, per exemple, a la Passarel·la Gaudí de Barcelona. Tot i això, continua fent campanyes de publicitat i reportatges fotogràfics. També ha treballat com a presentadora de televisió (Supermodelo a Cuatro o Els 25 a TV3).
Es va casar a l'ermita del castell de Sant Lluís de Rístol amb l'advocat Eduard Vicente el 1993 i és mare de quatre nenes: Maria, Paula, Romita i Clara.
També ha tingut una pròdiga participació en tasques humanitàries i de voluntariat social, on ha col·laborat amb diferents ONG, com la Fundació de Vicenç Ferrer, i altres entitats, com les Missioneres de la Caritat (orde religiós establert per la Mare Teresa de Calcuta).
És presidenta de la Fundació ARED.
L'any 2003 va rebre el «Premio a la Mujer del Año» de la revista Elle, i el 2009 li van concedir el premi Protagonistas per la seva tasca filantròpica.
|
[
"Qui és Judit Mascó?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"Quan va iniciar la seva trajectòria com a model?",
"Amb qui va caminar per la passarel·la quan va fer-se coneguda internacionalment?",
"Quan va fer-se famosa realment?",
"De quines revistes ha sigut portada?",
"Amb quins fotògrafs ha col·laborat?",
"Quina oportunitat va rebre el 1992?",
"Quan va retirar-se com a model internacional?",
"De quina manera continua associada a les passarel·les?",
"Amb qui va contraure matrimoni?",
"Amb quines organitzacions solidàries ha treballat?",
"Què presideix?",
"Què va guanyar el 2003?"
] |
{
"answer_end": [
94,
53,
53,
149,
603,
730,
1092,
1298,
1372,
1544,
1782,
1909,
2188,
2279,
2350
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
96,
414,
671,
737,
1094,
1300,
1495,
1551,
1822,
1975,
2246,
2281
],
"input_text": [
"Una model i presentadora de televisió.",
"A Barcelona.",
"El 12 d'octubre de 1969.",
"Va començar al món de la moda amb 15 anys.",
"Amb dissenyadors com Armani, Dolce & Gabbana, Valentino, Max Mara, Carolina Herrera, Escada, Sportmax, Byblos, Loewe o Anne Klein.",
"El 1990.",
"De Sports Illustrated, les revistes Vogue (EUA), Elle (en les edicions francesa, canadenca, estatunidenca, espanyola, sueca i italiana), Harper's Bazaar, Cleo, Glamour (EUA), Marie Claire, Telva, Ocean Drive, New Woman o Amica.",
"Amb Hans Feurer, Gilles Bensimon, Ellen von Unwerth, Bruce Weber, Oliviero Torcani, Steven Meisel, Outumuro, Fabrizio Ferri, Albert Watson o Patrick Demarchelier.",
"Va ser escollida com a imatge dels Jocs Olímpics de Barcelona.",
"El 1995.",
"Apareixent a la Passarel·la Gaudí de Barcelona, fent campanyes de publicitat i reportatges fotogràfics i treballant com a presentadora de televisió.",
"Amb l'advocat Eduard Vicente.",
"Amb diferents ONG, com la Fundació de Vicenç Ferrer, i altres entitats, com les Missioneres de la Caritat.",
"La Fundació ARED.",
"El «Premio a la Mujer del Año» de la revista Elle."
]
}
|
bios
|
Victòria Combalia Dexeus (Barcelona, 1952) és una crítica i assessora d'art catalana. També és comissària d'exposicions. És una especialista en l'obra de Dora Maar i Joan Miró. Fou nomenada Chevalière des Arts et des Lettres pel Ministeri de Cultura de la República Francesa. És historiadora i crítica d'art, amb una dilatada experiència en diferents àmbits relacionats amb l'art modern i contemporani. El fet d'haver conegut diferents membres del grup surrealista (Elisa Breton, Aube Breton, Dorothea Tanning, Dora Maar, Jean-Jacques Lebel,...) li permet donar al projecte expositiu un enfocament «des de dins» que altrament no hauria estat possible. Professora d'art modern a la Universitat de Barcelona, ha exercit la crítica en prestigiosos mitjans tant nacionals com internacionals. És especialista en l'obra de Joan Miró -sobre el qual ha escrit El descubrimiento de Miró ; Miró y sus críticos i Picasso-Miró: miradas cruzadas -, en Antoni Tàpies ( Tàpies y Tàpies, los años ochenta ), en art conceptual ( La poética de lo neutro ) i en Dora Maar ( Dora Maar, la fotografía, Picasso y los surrealistas ), de la qual és una experta internacionalment reconeguda. Fa poc ha publicat «El primer Eros. Àfrica, Amèrica, Oceania», (Palau de la Virreina, Barcelona. 2004).
Entre les nombroses exposicions que ha comissariat, cal destacar «Art i Modernitat en els Països Catalans» (Kunsthalle de Berlín, 1978), «Barcelona-París-Nova York» (1985), «Tàpies, els anys vuitanta» (1988), «Joan Brossa, 1941-1991» (Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, 1991), «Veure Miró. La irradiació de Miró en l'art espanyol» (Madrid, Barcelona i Palma, Fundació "la Caixa", i Las Palmas, CAAM, 1993), «Kandisky. La revolució del llenguatge pictòric» (MACBA, 1996), «Com ens veiem. Imatges i arquetips femenins» (l'Hospitalet, Centre Cultural Tecla Sala, i Madrid, Círculo de Bellas Artes, 1998), «Jardí d'Eros», (Palau de la Virreina, Barcelona 1999), «Dora Maar, la fotografia, Picasso i els surrealistes» (Munic, Haus der Kunst; Marsella, Vieille Charité, i l'Hospitalet, Centre Cultural Tecla Sala, 2002).
Va estudiar Història de l'Art a la Universitat Autònoma de Barcelona. Posteriorment va completar els seus estudis a París, on va rebre classes de Tzvetan Todorov, de Julia Kristeva, i Michel Foucault.
Va tornar a Barcelona i des de 1974 és professora d'art contemporani a la Universitat de Barcelona. Ha col·laborat amb institucions de renom internacional, com l'Institute of Fine Arts de la Universitat de Nova York, i amb diaris com El País. Durant el principi dels anys 80 va col·laborar en la fundació de dues revistes, Artilugi, i ampit.
És una de les fundadores de l'Associació Catalana de Crítics d'Art i membre de l'Associació Espanyola de Crítics d'Art i de AICA (Associació Internacional de Crítics d'Art). Col·laborà habitualment amb el programa Millenium del Canal 33.
El juliol de 2017 diposità temporalment a la Col·lecció MACBA diverses pintures, objectes, escultures, fotografies, collage, serigrafies i obres sobre paper.
|
[
"Qui és Victòria Combalia Dexeus?",
"En quin tipus d'art és experta?",
"A quines persones del grup surrealista va conèixer?",
"Què va suposar això per a ella?",
"En què s'ha especialitzat?",
"Quines obres ha escrit sobre ells?",
"Quines són les exhibicions més conegudes que va organitzar?",
"En què va formar-se?",
"On?",
"Qui va ensenyar-li també a París?",
"De què treballa actualment?",
"Què va dur a terme a inicis dels anys vuitanta?",
"Què va establir a Catalunya?",
"Amb quin espai de televisió ha cooperat sovint?",
"Què va entregar a la Col·lecció MACBA?"
] |
{
"answer_end": [
84,
401,
545,
650,
1052,
1109,
1991,
2123,
2162,
2293,
2393,
2635,
2703,
2873,
3031
],
"answer_start": [
0,
276,
403,
403,
788,
788,
1271,
2094,
2124,
2178,
2319,
2538,
2637,
2811,
2893
],
"input_text": [
"Una crítica i assessora d'art catalana.",
"Té una dilatada experiència en diferents àmbits relacionats amb l'art modern i contemporani.",
"A Elisa Breton, Aube Breton, Dorothea Tanning, Dora Maar i Jean-Jacques Lebel.",
"Li permet donar al projecte expositiu un enfocament des de dins que altrament no hauria estat possible.",
"En l'obra de Joan Miró, en Antoni Tàpies i en Dora Maar.",
"El descubrimiento de Miró ; Miró y sus críticos i Picasso-Miró: miradas cruzadas -, Tàpies y Tàpies, los años ochenta, La poética de lo neutro i Dora Maar, la fotografía, Picasso y los surrealistas.",
"Art i Modernitat en els Països Catalans; Barcelona-París-Nova York; Tàpies, els anys vuitanta; Joan Brossa, 1941-1991; Veure Miró. La irradiació de Miró en l'art espanyol; Kandisky. La revolució del llenguatge pictòric; Com ens veiem. Imatges i arquetips femenins; Jardí d'Eros; i Dora Maar, la fotografia, Picasso i els surrealistes.",
"En Història de l'Art.",
"A la Universitat Autònoma de Barcelona.",
"Tzvetan Todorov, Julia Kristeva, i Michel Foucault.",
"De professora d'art contemporani a la Universitat de Barcelona.",
"Va col·laborar en la fundació de dues revistes, Artilugi, i ampit.",
"És una de les fundadores de l'Associació Catalana de Crítics d'Art.",
"Amb el programa Millenium del Canal 33.",
"Diverses pintures, objectes, escultures, fotografies, collage, serigrafies i obres sobre paper."
]
}
|
mitologia
|
Baubo (en grec antic Βαυβώ/ Baubố), en la tradició òrfica de la mitologia grega, és una figura femenina lligada als misteris d'Eleusis i a la història de Demèter i Core.
L'escena mítica on apareix Baubo té lloc mentre Persèfone ha estat raptada per Hades. Demèter, la seva mare, la busca per tota la Terra. A Eleusis, ha estat acollida per Baubo. Submergida en la seva tristesa, ella refusa el ciceó (barreja d'ordi i d'herbes) que li ofereixen. Baubo s'arremanga llavors el seu peple i, «descobrint les seves parts, les mostra a la deessa». El jove Iacus, que es troba allà, agita la mà per sota la sina de Baubo. Alegrada per l'espectacle, Demèter accepta finalment la beguda.
El relat prové del fragment d'un himne òrfic preservat per Climent d'Alexandria en el seu Protrèptic i, sota una forma diferent i probablement corrompuda, per Arnobi en la seva traducció llatina del text de Climent. Troba el seu paral·lel en l'himne homèric a Demèter on una certa Iambe, en circumstàncies similars, fa riure la deessa amb bromes grolleres.
Aquests dos relats corresponen a un ritual concret dels misteris d'Eleusis, els Γεφυρισμοί / Gephurismoí, literalment les «burles grolleres». Quan els mistes (els iniciats) arriben en processó al pont a la frontera entre Atenes i Eleusis, a la caiguda de la nit, els acullen figures emmascarades amb bromes i gestos obscens.Quan els primers estels apareixen, seguint l'exemple de Demèter a casa de Baubo els mistes trenquen el dejuni. Hom ha també suggerit que el ritual de l'exposició indecent (ἀνάσυρμα / anásurma) es remuntava originàriament a les Tesmofòries, festivitats en honor de Demèter.
El nom de Baubo és un doblet del de Iambe; és versemblant que estigui lligat al verb βαυβάω / baubáô, «adormir-se, fer nones». Evoca, doncs, naturalment una dida; la paraula designa també el sexe femení.
S'anomenen « Baubos » determinat tipus de figuretes de terracota que representen una dona exposant el seu sexe, i en que sovint el cap és petit i rudimentari.
|
[
"Qui és Baubo?",
"A quina cultura pertany?",
"On surt aquesta figura?",
"Alberga Baubo a Demèter?",
"Per què no vol beure la deessa la beguda que li donen?",
"Com reacciona Baubo?",
"Acaba bevent el beuratge?",
"D'on ve aquesta història?",
"Homer menciona també a Demèter i Baubo?",
"A què es corresponen les narracions?",
"Qui rep els iniciats en aquests misteris?",
"D'on s'origina el ritual de l'exposició indecent?",
"A què es refereix també el nom de Baubo?",
"I a què més?",
"Què expressen aquestes?"
] |
{
"answer_end": [
168,
79,
254,
345,
444,
540,
677,
893,
1034,
1110,
1331,
1631,
1837,
1903,
1949
],
"answer_start": [
0,
0,
170,
256,
347,
446,
642,
679,
895,
1036,
1178,
1471,
1633,
1839,
1904
],
"input_text": [
"Una figura femenina lligada als misteris d'Eleusis i a la història de Demèter i Core.",
"A la tradició òrfica de la mitologia grega.",
"A l'escena mítica que té lloc mentre Persèfone ha estat raptada per Hades.",
"Sí.",
"Perquè estava submergida en la seva tristesa.",
"S'arremanga llavors el seu peple i, descobrint les seves parts, les mostra a la deessa.",
"Sí.",
"El relat prové del fragment d'un himne òrfic preservat per Climent d'Alexandria en el seu Protrèptic i per Arnobi en la seva traducció llatina del text de Climent.",
"Sí.",
"A un ritual concret dels misteris d'Eleusis.",
"Figures emmascarades.",
"Hom ha també suggerit que el ritual de l'exposició indecent es remuntava originàriament a les Tesmofòries, festivitats en honor de Demèter.",
"Evoca naturalment una dida i la paraula designa també el sexe femení.",
"A un determinat tipus de figuretes de terracota.",
"Una dona exposant el seu sexe."
]
}
|
mitologia
|
Les víctimes del Minotaure de Creta són aquelles persones ofertes com a sacrifici al Minotaure que residia al laberint. A la mitologia grega, el rei Minos de Creta, va obligar els habitants d'Atenes a escollir a catorze joves ciutadans nobles (set homes joves i set donzelles) per a oferir-los com a víctimes de sacrifici al Minotaure (un monstre meitat home meitat brau), perquè morissin en lloc d'Androgeu, el fill de Minos.
Aquestes víctimes foren elegides per sorteig, havien d'anar desarmades i acabaven sent ingerides pel Minotaure o perdent-se pel laberint on es trobava aquest. Les ofrenes es realitzaven cada set o nou anys, i duraren fins que Teseu s'oferí com a voluntari per a unir-se al tercer grup de víctimes. Teseu va acabar matant el Minotaure i alliberant la resta de companys del laberint.
Plutarc, en la seva obra sobre la vida de Teseu, cità una versió racionalitzada del mite, referint-se a Filòcor, el qual afirmava seguir una tradició local de Creta. Segons aquesta versió, els joves no foren assassinats, sinó que s'entregaren com a premi als vencedors dels jocs funeraris d'Androgeu i, el laberint representaria una masmorra ordinària on aquests esperarien, temporalment, a ser entregats. Segons la mateixa versió, el guanyador que adquirí els joves fou Taurus, el general més poderós de l'exèrcit de Minos, el qual maltractà els joves guanyant-se aixÍ la reputació de monstre. Més tard, Plutarc també cita a Aristòtil, el qual defens que els joves no foren assassinats sinó que foren esclavitzats de per vida.
Els noms individuals dels joves i les donzelles que navegaren a Creta juntament amb Teseu està molt mal conservat en les fonts existents. Tota la informació recuperable es troba recopilada a Ausführliches Lexikon der griechischen und römischen Mythologie de W. H. Roscher, que proposa fins a quatre llistes alternatives de noms:
De tots aquests, només el d'Eribea (Peribea), la filla d'Alcàtou, apareix en fonts literàries i presenta una història mitògica independent. També s'observa en el Lexicon que alguns dels noms de la llista corresponen a noms àtics, el que pot fer suposar que aquests noms provinguin d'algun poema èpic sobre Teseu. El nom Procritus, que apareix en dues de les quatre llistes, s'ha comparat amb el de Procris, tot i que altres suggereixen la lectura Herocritus. Els noms de Polyxenus, Celeus i Menestheus de la primera llista també recorden als noms d'altres herois àtics.
|
[
"Qui són les víctimes del Minotaure?",
"Qui va tenir la idea d'oferir-les al Minotaure?",
"I per què?",
"Quines condicions havien de complir les persones?",
"Cada quant se sacrificaven?",
"Qui va posar fi a la vida de la bèstia?",
"Què comenta sobre els joves Plutarc?",
"I qui ocupava el paper de Minotaure?",
"A qui més anomena Plutarc?",
"I què diu aquest?",
"Es conserven bé els noms de les víctimes?",
"On podem trobar informació d'aquests fets?",
"Quin és el nom que sembla més rellevant?",
"De quin origen són alguns d'ells?",
"Quin surt en dues llistes?"
] |
{
"answer_end": [
118,
334,
425,
584,
632,
760,
1213,
1361,
1444,
1535,
1673,
1864,
2004,
2094,
2238
],
"answer_start": [
0,
142,
373,
427,
586,
725,
809,
1215,
1404,
1435,
1537,
1675,
1866,
2040,
2179
],
"input_text": [
"Aquelles persones ofertes com a sacrifici al Minotaure que residia al laberint.",
"El rei Minos de Creta.",
"Perquè morissin en lloc d'Androgeu, el fill de Minos.",
"Aquestes víctimes foren elegides per sorteig, havien d'anar desarmades i acabaven sent ingerides pel Minotaure o perdent-se pel laberint on es trobava aquest.",
"Cada set o nou anys.",
"Teseu.",
"Que no foren assassinats, sinó que s'entregaren com a premi als vencedors dels jocs funeraris d'Androgeu i, el laberint representaria una masmorra ordinària on aquests esperarien, temporalment, a ser entregats.",
"Taurus, el general més poderós de l'exèrcit de Minos.",
"A Aristòtil.",
"Que els joves no foren assassinats sinó que foren esclavitzats de per vida.",
"No.",
"A Ausführliches Lexikon der griechischen und römischen Mythologie de W. H. Roscher, que proposa fins a quatre llistes alternatives de noms.",
"El d'Eribea (Peribea), la filla d'Alcàtou.",
"Alguns dels noms de la llista corresponen a noms àtics.",
"El nom Procritus."
]
}
|
vilaweb
|
L'estat espanyol no vetarà l'entrada d'una Escòcia independent a la Unió Europea. Segons el diari The National, Miguel Ángel Vecino Quintana, cònsol general a Edimburg, ho ha certificat en una carta reenviada a funcionaris del govern escocès. En la missiva, el diplomàtic assegura que l'executiu espanyol ‘sempre' ha mantingut el mateix posicionament: no vetar una Escòcia independent. Quintana va enviar la carta en primera instància al director del diari Herald, després que el 16 d'abril publiqués declaracions de l'eurodiputat del PP Esteban González Pons, en les quals expressava la seva oposició a la independència. El titular de la notícia era aquest: ‘Un eurodiputat espanyol diu que Escòcia anirà al final de la cua per entrar a la UE.' El diplomàtic, llavors, va escriure al director que els comentaris de Pons no representen al govern espanyol, ja que no existeix res semblant a una cua per poder accedir a la UE. És a dir, els estats formen part de la Unió si ‘compleixen els requisits econòmics i polítics que marquen els tractats'. El redactat de la carta és el següent: «He llegit en l'edició d'avui del vostre diari un article sobre declaracions d'Esteban González Pons, membre del partit conservador espanyol, en les quals afirma que el seu partit blocarà l'entrada d'una Escòcia independent a la Unió Europea. En aquest sentit, vull fer les següents consideracions: El ministre espanyol d'Afers Estrangers, Josep Borrell, ha declarat recentment que Espanya no blocarà l'entrada d'Escòcia a la UE si aconsegueix la independència d'una manera legal. Aquesta sempre ha estat la intenció del govern espanyol. El govern espanyol no ha intervingut, i no ho farà mai, en afers interns del Regne Unit o qualsevol altre estat. Per això esperem la mateixa reciprocitat. L'entrada a la Unió Europea no depèn en cap cas d'esperar en una cua com qui espera el seu torn en una botiga, tal com diu l'eurodiputat González Pons. L'accés a la UE s'aconsegueix si es compleixen els requisits econòmics i polítics que marquen els tractats. Per això, senyor director, vull deixar ben clar que les declaracions de González Pons i el seu partit són simplement responsabilitat seva i no pas del govern espanyol.» The National explica que la carta no es va publicar perquè així ho va voler el cònsol, però va ser reenviada a funcionaris del govern escocès. El diari l'ha aconseguit després de fer una petició d'informació a l'executiu sota l'empara de la legislació sobre llibertat d'informació.
|
[
"Què no farà Espanya?",
"Qui és Miguel Ángel Vecino Quintana?",
"Ha confirmat ell això?",
"Com?",
"Què ha afermat en aquesta?",
"A qui va ser tramesa primer?",
"Quan?",
"I qui és aquest eurodiputat?",
"Què va dir-li Quintana al director?",
"Per què?",
"I com entren els països a la Unió Europea llavors?",
"És a la missiva el fet que Josep Borrell afirmi que no es bloquejarà a Escòcia de la UE?",
"I desmenteix la qüestió relacionada amb les llistes d'espera?",
"A qui atribueix la responsabilitat de les paraules de González Pons?",
"A qui es va expedir l'escrit també?"
] |
{
"answer_end": [
80,
167,
198,
198,
384,
463,
537,
559,
854,
923,
1044,
1513,
1846,
2175,
2348
],
"answer_start": [
0,
112,
112,
169,
243,
386,
465,
517,
746,
856,
935,
1046,
1778,
2090,
2207
],
"input_text": [
"No vetarà l'entrada d'una Escòcia independent a la Unió Europea.",
"El cònsol general a Edimburg.",
"Sí.",
"Ho ha certificat en una carta.",
"Que l'executiu espanyol sempre ha mantingut el mateix posicionament: no vetar una Escòcia independent.",
"Al director del diari Herald.",
"Després que el 16 d'abril publiqués declaracions de l'eurodiputat del PP.",
"Esteban González Pons.",
"Va escriure al director que els comentaris de Pons no representen al govern espanyol.",
"Perquè no existeix res semblant a una cua per poder accedir a la UE.",
"Els estats formen part de la Unió si compleixen els requisits econòmics i polítics que marquen els tractats.",
"Sí.",
"Sí.",
"Les declaracions de González Pons i el seu partit són simplement responsabilitat seva.",
"A funcionaris del govern escocès."
]
}
|
vilaweb
|
La portaveu del govern de les Illes, Pilar Costa, ha defensat aquest divendres la decisió de fitxar el polèmic ex-cap de la Guàrdia Civil, Jaume Barceló, com a nou assessor de la consellera d'Hisenda, Catalina Cladera. Barceló va defensar publicament la violència exercida per la policia espanyola de l'1-O i va mostrar el seu rebuig a l'utilització del català a les aules. En una entrevista al diari Última Hora, Barceló justifica la violència exercida per la policia espanyola durant l'1-O. ‘Destaco el coratge dels nostres homes, que van ser encerclats i atacats. Podrien haver fet una barbaritat perquè els atacaven. Van ser valents', diu. En el mateix document critica la política de normalització lingüística del govern a l'escola: ‘Tinc agents que venen plorant perquè han de catalanitzar els seus fills a l'escola. Hi ha alguns amb problemes d'integració que han de tornar a la península. I tenen un trauma. La dona se'n va amb els fills i ell es queda. Això és molt greu', deia el 30 de setembre de l'any passat. Barceló va més enllà i afirma que la Guàrdia Civil no es cap força d'ocupació perquè ‘ja està tot conquerit'. Durant el seu mandat com a màxim responsable del cos policíac espanyol a les Illes Balears va arribar a reconèixer i justificar l'agressió a detinguts a les casernes de la Guàrdia Civil. L'executiu que presideix Francina Armengol s'ha limitat a explicar que el fitxatge de Barceló ‘no es tracta de cap assessor ni de cap plaça nova. És un funcionari de l'estat espanyol que s'ha prejubilat i que no costa diners a les Illes Balears'.
|
[
"Qui és Pilar Costa?",
"I Jaume Barceló?",
"I Catalina Cladera?",
"Què ha advocat Costa?",
"I Barceló?",
"I quin fet ha repudiat?",
"On ha defensat la brutalitat policial?",
"Què diu que podrien haver comès els agents?",
"Com veu els policies que han de portar els seus fills a escoles catalanes?",
"Quan va dir tot això?",
"Quines paraules ha pronunciat sobre la Guàrdia Civil?",
"I quins fets va admetre quan era excap de la Guàrdia Civil?",
"Què ha exposat l'organisme que comanda Francina Armengol?",
"I què és, llavors?"
] |
{
"answer_end": [
48,
152,
217,
217,
306,
372,
491,
599,
914,
1020,
1130,
1317,
1463,
1563
],
"answer_start": [
0,
100,
176,
37,
219,
307,
374,
567,
739,
738,
1045,
1132,
1319,
1465
],
"input_text": [
"La portaveu del govern de les Illes.",
"L'ex-cap de la Guàrdia Civil.",
"La consellera d'Hisenda.",
"La decisió de fitxar Jaume Barceló com a nou assessor de Catalina Cladera.",
"Va defensar publicament la violència exercida per la policia espanyola de l'1-O.",
"L'utilització del català a les aules.",
"En una entrevista al diari Última Hora.",
"Podrien haver fet una barbaritat.",
"Venen plorant perquè han de catalanitzar els seus fills a l'escola i hi ha alguns amb problemes d'integració que han de tornar a la península. I tenen un trauma.",
"El 30 de setembre de l'any passat.",
"Que no és cap força d'ocupació perquè ja està tot conquerit.",
"L'agressió a detinguts a les casernes de la Guàrdia Civil.",
"Que el fitxatge de Barceló no es tracta de cap assessor ni de cap plaça nova.",
"Un funcionari de l'estat espanyol que s'ha prejubilat i que no costa diners a les Illes Balears."
]
}
|
bios
|
Erika Bornay Campoamor (Barcelona) és una historiadora de l'art, escriptora i investigadora espanyola especialitzada en la iconografia de la dona en l'art, a la qual ha dedicat múltiples assajos i novel·les. L'any 2013 va rebre el premi a millor teòrica/crítica de l'associació Dones en les Arts Visuals.[cal citació]
Com a autora i escriptora, s'ha centrat des dels inicis de la seva carrera en els estudis sobre art i gènere. "Les filles de Lilith", "La cabellera femenina: un diàleg entre poesia i pintura", "Les dones de la Bíblia en la pintura del Barroc", "Aproximació a Ramón Casas a través de la figura femenina" i "Art s'escriu amb M de dona" són alguns dels seus assajos més reconeguts.
Amb "Els diaris de Fiona Courtauld" Bornay se separa de l'assaig per endinsar-se en el gènere de la ficció, i evitant recórrer a temes comercials, segons les seves paraules "com a docent vaig pensar que no podia recórrer a temes vendibles, sinó que en el que escrivís també havia d'aportar certa informació". En la novel·la, Bornay introdueix referències als intel·lectuals britànics del segle XIX al costat de referències artístiques i crítiques cap a l'actitud de la societat victoriana. Posteriorment seguiria publicant dins del gènere amb títols com "Les històries secretes que Hopper va pintar" i "Dilluns al carrer Slova. La dona bosniana", al costat de tres novel·les, l'última d'elles “Amélie Chabrier o l'embriaguesa d'una impostura”.
La seva obra literària es caracteritza per la condició introspectiva que explora amb enginy i complexitat l'univers femení des de múltiples perspectives. Punt en la seva obra narrativa com en l'acadèmica la dona, el seu món i la seva representació són els elements centrals: tracta a la dona d'una manera complexa, enriquidor i amb pluralitat de lectures. Bornay també ha publicat articles crítics en el periòdic espanyol "El País", com per exemple "La iconografia del poder" o "Turner, poeta de la llum". L'any 2015 comissària, entre altres, l'exposició "L'altre jo. De la màscara al selfie: retrats i figures en el Museu Abelló".
|
[
"Qui és Erika Bornay Campoamor?",
"On va néixer?",
"Què va obtenir el 2013?",
"En què s'ha limitat com a autora?",
"Quines són les seves obres més famoses?",
"Quin gènere tracta a \"Els diaris de Fiona Courtauld\"?",
"Què intenta no fer aquí?",
"Què creia que havia de dur a terme en aquesta peça?",
"Què inclou?",
"Quins altres llibres va redactar dins aquesta temàtica?",
"De què va la seva obra literària?",
"Quins són els temes principals?",
"Com descriu a la dona en general?",
"Ha redactat articles?",
"Quins?"
] |
{
"answer_end": [
154,
34,
303,
426,
695,
803,
842,
1003,
1185,
1439,
1593,
1714,
1795,
1838,
1945
],
"answer_start": [
0,
0,
208,
318,
428,
697,
805,
871,
1022,
1187,
1441,
1595,
1716,
1797,
1810
],
"input_text": [
"Una historiadora de l'art, escriptora i investigadora espanyola especialitzada en la iconografia de la dona en l'art.",
"A Barcelona.",
"Va rebre el premi a millor teòrica/crítica de l'associació Dones en les Arts Visuals.",
"S'ha centrat des dels inicis de la seva carrera en els estudis sobre art i gènere.",
"\"Les filles de Lilith\", \"La cabellera femenina: un diàleg entre poesia i pintura\", \"Les dones de la Bíblia en la pintura del Barroc\", \"Aproximació a Ramón Casas a través de la figura femenina\" i \"Art s'escriu amb M de dona\".",
"El gènere de la ficció.",
"Recórrer a temes comercials.",
"Que havia d'aportar certa informació.",
"Referències als intel·lectuals britànics del segle XIX al costat de referències artístiques i crítiques cap a l'actitud de la societat victoriana.",
"\"Les històries secretes que Hopper va pintar\", \"Dilluns al carrer Slova. La dona bosniana\", al costat de tres novel·les, l'última d'elles “Amélie Chabrier o l'embriaguesa d'una impostura”.",
"Es caracteritza per la condició introspectiva que explora amb enginy i complexitat l'univers femení des de múltiples perspectives.",
"La dona, el seu món i la seva representació.",
"Tracta a la dona d'una manera complexa, enriquidor i amb pluralitat de lectures.",
"Sí.",
"\"La iconografia del poder\" o \"Turner, poeta de la llum\"."
]
}
|
bios
|
Sara Alarcón i Postils (Solsona, 1982), política catalana, és l'actual presidenta del Consell Comarcal del Solsonès des de 2015. També és regidora de l'Ajuntament de Solsona des de 2007.
Casada i sense fills, és llicenciada en Història de l'Art per la Universitat de Lleida.
Ha estat vinculada al teixit associatiu de Solsona com a integrant del Solsona Patí Club i fundadora, el 2006, del Club Patinatge Solsonès. Ha estat membre de l'Esplai de Llobera, del Centre d'Estudis Lacetans i ha participat en diferents grups musicals locals.
La seva implicació política té lloc el 2007 com a integrant de la llista d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a les eleccions municipals a l'Ajuntament de Solsona. Escollida regidora, durant aquell mandat forma part dels equips de govern dels alcaldes Xavier Jounou i David Rodríguez com a delegada de Cultura i Joventut fins al 2011.
De nou escollida regidora a les eleccions municipals de 2011 és nomenada tercera tinent d'alcalde i delegada de Cultura, del Vinyet i de Salut durant el mandat que va durar fins al 2015. També entre 2011 i 2015 va ser consellera comarcal del Consell Comarcal del Solsonès per ERC.
El 2015, després de concórrer a les eleccions locals torna a ser elegida regidora de l'Ajuntament de Solsona on novament assumeix l'àrea de Cultura i torna a ser consellera comarcal.
El 20 de juliol de 2015 va ser elegida presidenta del Consell Comarcal del Solsonès, la primera dona en ocupar aquest càrrec.
|
[
"Qui és Sara Alarcón i Postils?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"Quin càrrec ocupa des del 2007?",
"Què va estudiar?",
"Amb quins centres no polítics se l'ha associada?",
"Com va començar la seva trajectòria política?",
"A quins equips de govern va pertànyer llavors?",
"De què va treballar per a ells?",
"Quin ofici se li designa en les votacions de 2011?",
"Quin altre va tenir també?",
"Què va revalidar el 2015?",
"I com a què va ser escollida el 20 de juliol del mateix any?"
] |
{
"answer_end": [
127,
38,
38,
185,
244,
535,
704,
825,
862,
1019,
1156,
1339,
1424
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
129,
209,
275,
537,
726,
826,
903,
1064,
1158,
1341
],
"input_text": [
"Una política catalana i l'actual presidenta del Consell Comarcal del Solsonès des de 2015.",
"A Solsona.",
"El 1982.",
"El de regidora de l'Ajuntament de Solsona.",
"Història de l'Art.",
"Ha estat vinculada al teixit associatiu de Solsona com a integrant del Solsona Patí Club i fundadora del Club Patinatge Solsonès, ha estat membre de l'Esplai de Llobera, del Centre d'Estudis Lacetans i ha participat en diferents grups musicals locals.",
"La seva implicació política té lloc el 2007 com a integrant de la llista d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a les eleccions municipals a l'Ajuntament de Solsona.",
"Forma part dels equips de govern dels alcaldes Xavier Jounou i David Rodríguez.",
"De delegada de Cultura i Joventut.",
"El de tercera tinent d'alcalde i delegada de Cultura, del Vinyet i de Salut.",
"El de consellera comarcal del Consell Comarcal del Solsonès per ERC.",
"Torna a ser elegida regidora de l'Ajuntament de Solsona on novament assumeix l'àrea de Cultura i torna a ser consellera comarcal.",
"Com a presidenta del Consell Comarcal del Solsonès."
]
}
|
books
|
-No pot ser; ell viu apartat de la dona, però no és viudo.
-És viudo, senyora, és viudo.
-Encara no fa vuit dies que he vist an ella.
-Doncs encara no en fa set que és enterrada. Se va casar amb llicència closa.
-Potser amb la Munda? ¡Quin desvergonyiment!
-Més desvergonyiment hauria sigut casar-se amb un altra. ¡Si fa set anys que per tot anava amb ella!
-Anem, no ho aboni. ¡Vaja, hi ha homes que no sé que els faria!
-Però, dona, faci's càrrec… posi's al seu puesto…
-No, senyor: jo no m'hi puc posar. Vostè és, perquè tal vegada seria capaç de fer com ell.
|
[
"Què comenta el primer interlocutor sobre la situació sentimental d'un home?",
"I l'altre?",
"Quan va ser l'últim cop que es va trobar la primera persona amb l'esposa d'ell?",
"I quan va morir ella?",
"Com va poder contraure matrimoni l'home amb ella, llavors?",
"Considera el primer personatge que això és una gosadia?",
"I què pensa el segon que hagués sigut pitjor?",
"Li diu al primer que empatitzi amb l'home?",
"I ho fa?",
"Per què creu que l'altre pot solidaritzar-se?"
] |
{
"answer_end": [
57,
68,
132,
177,
210,
256,
312,
470,
505,
561
],
"answer_start": [
0,
59,
89,
135,
179,
212,
257,
450,
472,
507
],
"input_text": [
"Que ell viu apartat de la dona, però no és viudo.",
"Que és viudo.",
"No fa vuit dies.",
"No en fa set.",
"Se va casar amb llicència closa.",
"Sí.",
"Casar-se amb un altra.",
"Sí.",
"No.",
"Perquè tal vegada seria capaç de fer com ell."
]
}
|
vilaweb
|
El portaveu d'ERC al Congrés espanyol, Joan Tardà, ha estat el primer testimoni en intervenir el judici contra el procés. La seva declaració ha estat marcada per les topades amb Manuel Marchena arran de l'ús del català i per les seves valoracions polítiques. ‘Aquest és un judici inspirat per la venjança política', li ha etzibat al magistrat. Tardà ha estat el primer en ser interrogat pel partit d'extrema dreta Vox. El diputat d'ERC els ha explicat que l'1-O va ser ‘la voluntat d'un poble indefens, cívic, pacífic i democràtic' i ha recordat que el 2014 Jordi Turull, Marta Rovira i Joan Herrera ja van anar al congrés a demanar el traspàs a Catalunya de les competències per a la convocatòria de referèndums. Tardà ha remarcat que sempre ha volgut que el procés fos dialogat. ‘El que tenim entre mans és un conflicte entre demòcrates', ha dit. A preguntes de la defensa, Tardà ha dit que ‘entenc que la mobilització ciutadana és un factor de progrés en la mesura que és l'expressió de la llibertat individual'. El diputat, però, ha remarcat que ‘ni la unitat d'Espanya ni la independència de Catalunya valen una mínima violència'. Sobre el 20-S, ha relatat que ‘no hi havia escenari de tensió sinó d'indignació d'estar vivint una situació anòmala i, segons el meu punt de vista, immerescuda'. Vegeu ací la intervenció íntegra de Tardà: Calendari del judici contra el procés Aquest dimecres 27 de febrer estan cridats a declarar: Joan Tardà, Artur Mas, Soraya Saenz de Santamaría, Cristóbal Montoro, Mariano Rajoy, Marta Pascal, Núria de Gispert, Eulàlia Reguant i Antonio Baños. També estava convocat el president del Parlament, Roger Torrent, qui ahir va anunciar que no aniria a declarar perquè havia de presidir el ple previst per avui. Les declaracions continuaran dijous. I si tot va segons el previst passaran per la sala del Tribunal Suprem espanyol tots aquests representants polítics: Iñigo Urkullu, Gabriel Rufián, Albano-Dante Fachin, Ernest Benach, Ada Colau, Juan Ignacio Zoido, Xavier Domènech, Josep Ginesta, Francesc Iglesias i Adrià Comella.
|
[
"Qui és Joan Tardà?",
"Ha sigut el declarant inicial en el judici?",
"De què s'han caracteritzat les seves paraules?",
"Què ha dit a l'edil?",
"Quin partit li ha fet preguntes?",
"Què ha comentat Tardà sobre l'1-O?",
"I què ha tingut present també?",
"En què ha insistit?",
"I què ha contestat a la defensa?",
"Considera que s'ha de ser agressiu pel que fa a la cohesió de l'estat espanyol i l'autonomia del territori català?",
"Com ha descrit el 20-S?",
"Qui haurà de testimoniar el 27 de febrer?",
"Quin càrrec té Roger Torrent?",
"I per què no testimoniejarà?",
"Qui haurà d'anar al tribunal superior de justícia més endavant?"
] |
{
"answer_end": [
49,
120,
257,
342,
417,
531,
712,
779,
1014,
1134,
1296,
1582,
1647,
1743,
2062
],
"answer_start": [
0,
39,
122,
259,
344,
419,
532,
714,
849,
1016,
1136,
1379,
1606,
1634,
1812
],
"input_text": [
"El portaveu d'ERC al Congrés espanyol.",
"Sí.",
"La seva declaració ha estat marcada per les topades amb Manuel Marchena arran de l'ús del català i per les seves valoracions polítiques.",
"Que aquest és un judici inspirat per la venjança política.",
"Vox.",
"Que va ser la voluntat d'un poble indefens, cívic, pacífic i democràtic.",
"Recordat que el 2014 Jordi Turull, Marta Rovira i Joan Herrera ja van anar al congrés a demanar el traspàs a Catalunya de les competències per a la convocatòria de referèndums.",
"En què sempre ha volgut que el procés fos dialogat.",
"Que entén que la mobilització ciutadana és un factor de progrés en la mesura que és l'expressió de la llibertat individual.",
"No.",
"Ha relatat que no hi havia escenari de tensió sinó d'indignació d'estar vivint una situació anòmala i, segons el seu punt de vista, immerescuda.",
"Joan Tardà, Artur Mas, Soraya Saenz de Santamaría, Cristóbal Montoro, Mariano Rajoy, Marta Pascal, Núria de Gispert, Eulàlia Reguant i Antonio Baños.",
"El de president del Parlament.",
"Va anunciar que no aniria a declarar perquè havia de presidir el ple previst per avui.",
"Iñigo Urkullu, Gabriel Rufián, Albano-Dante Fachin, Ernest Benach, Ada Colau, Juan Ignacio Zoido, Xavier Domènech, Josep Ginesta, Francesc Iglesias i Adrià Comella."
]
}
|
bios
|
Najat El Hachmi (Nador, 2 de juliol de 1979) és una escriptora catalana. Estudià filologia àrab a la Universitat de Barcelona i presentà un informatiu setmanal en llengua amaziga a l'antiga emissora Catalunya Cultura. Va fer de mitjancera cultural a Vic i de tècnica d'acollida a Granollers. Actualment resideix a Barcelona, on es dedica exclusivament a la literatura. Va ser guanyadora de l'edició 2008 del Premi Ramon Llull de novel·la amb la novel·la L'últim patriarca, que ha estat traduïda a deu llengües.
Va néixer a Beni Sidel, a la província marroquina de Nador, quan el seu pare ja havia emigrat a Catalunya, i als vuit anys va anar a viure a Vic gràcies al reagrupament familiar. En aquesta ciutat va estudiar fins que es va matricular de filologia àrab a la Universitat de Barcelona. A Vic va fer de tot: empleada de la neteja, cuinera, monitora d'esports... fins a ser mediadora a la Delegació d'Ensenyament de Vic.
Des de la publicació del seu primer llibre, Jo també soc catalana, ha participat en diferents taules rodones i fet conferències a Catalunya i altres països.
Ha col·laborat en alguns mitjans de comunicació com Catalunya Ràdio, ha publicat articles al diari El 9 Nou de Vic, a la revista digital Esguard, La Maleta de Portbou, L'Avenç o Letras Libres, i des del 2008 és col·laboradora d'El Periódico de Catalunya.
Va començar a escriure quan tenia dotze anys i, des d'aleshores, no ha deixat de fer-ho, al principi com un entreteniment, i més endavant com a mitjà per expressar inquietuds o per reflexionar i recrear la pròpia realitat, acostant aquests dos mons als quals pertany. El seu primer llibre, Jo també soc catalana (Columna, 2004), estrictament autobiogràfic, aborda la qüestió de la identitat i del procés d'arrelament al país que l'ha vist créixer des que va arribar a Vic, la seva ciutat, quan tenia vuit anys. Un llibre que, en certa manera, es va escrivint dia a dia, al mateix pas que es va formant la identitat de l'autora com a mare, treballadora, estudiant, catalana i d'origen marroquí.
La novel·la que l'ha fet famosa, L'últim patriarca, ha estat la guanyadora del Premi Ramon Llull de novel·la. L'obra exposa la història d'un immigrant marroquí que s'instal·la a la Catalunya central, un patriarca omnipotent, a vegades dèspota, que es troba confrontat amb els canvis culturals que assumeix la seva filla, que trenca amb la tradició d'origen i s'adapta als valors de la nova societat en què viu. A començaments de 2011 es publica La caçadora de cossos, també una novel·la en primera persona, en el qual aborda la temàtica de la sexualitat de manera molt oberta. El 2015 va guanyar el premi BBVA Sant Joan per La filla estrangera, que també va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona en literatura catalana. El 2018 va publicar Mare de llet i mel.
L'octubre de 2012 signà, juntament amb un centenar de professionals, un manifest a favor d'una solució federal per a Catalunya i de prioritzar polítiques d'esquerres. El 2015 va donar suport a la confluència d'esquerres Catalunya Sí que es Pot.
El 2021 li fou atorgat el Premi Nadal de novel·la per la seva obra El lunes nos querrán i, també, el Premi de Periodisme María Luz Morales pel seu article d'opinió titulat «Confinadas de por vida», publicat a El País a l'abril de 2020.
|
[
"Qui és Najat El Hachmi?",
"De què va treballar a Vic?",
"I a Granollers?",
"On va néixer?",
"Amb quina edat es va traslladar a Vic?",
"En què es va formar?",
"Com es diu la seva primera novel·la?",
"Ha participat en premsa escrita?",
"Amb quina edat va iniciar-se en el món de l'escriptura?",
"Què va acabar significant per a ella l'escriptura?",
"Què planteja Jo també soc catalana?",
"I L'últim patriarca?",
"Per quin text va obtenir el premi BBVA Sant Joan?",
"Quin document va firmar el 2012?",
"Quins reconeixements li van donar el 2021?"
] |
{
"answer_end": [
71,
253,
290,
569,
655,
763,
993,
1199,
1384,
1606,
1811,
2443,
2751,
2958,
3176
],
"answer_start": [
0,
218,
254,
511,
620,
729,
935,
1154,
1340,
1340,
1630,
2067,
2611,
2793,
3038
],
"input_text": [
"Una escriptora catalana.",
"Va fer de mitjancera cultural.",
"De tècnica d'acollida.",
"A Beni Sidel, a la província marroquina de Nador.",
"Amb vuit anys.",
"Filologia àrab.",
"Jo també soc catalana.",
"Sí.",
"Amb dotze anys.",
"Un mitjà per expressar inquietuds o per reflexionar i recrear la pròpia realitat, acostant aquests dos mons als quals pertany.",
"La qüestió de la identitat i del procés d'arrelament al país que l'ha vist créixer des que va arribar a Vic.",
"Exposa la història d'un immigrant marroquí que s'instal·la a la Catalunya central, un patriarca omnipotent, a vegades dèspota, que es troba confrontat amb els canvis culturals que assumeix la seva filla, que trenca amb la tradició d'origen i s'adapta als valors de la nova societat en què viu.",
"Per La filla estrangera.",
"Un manifest a favor d'una solució federal per a Catalunya i de prioritzar polítiques d'esquerres.",
"El Premi Nadal de novel·la i el Premi de Periodisme María Luz Morales."
]
}
|
books
|
-D'estatuària pura.
-Doncs, vostè, al posar a la imatge aquesta flama viva, autèntica, ha fet una estàtua d'art decoratiu, d'art industrial…
-Home… aquesta sí que és bona!
-No hi ha més. Tots els textes hi convenen…
-Sí, però semblants diferències solament les veieu vós i els catedràtics d'Estètica. Els demés mortals no es paren a distingir-ho.
-Què diu? No es coneix pas poc! Si l'obra d'art és de bellesa pura, el plaer que proporciona és un plaer desinteressat, i si l'obra és art d'aplicació, el plaer estètic que produeix sempre es barreja amb el goig d'inferiors interessos. I aquí, en l'estàtua de vostè, tal com ara l'ha deixada, aquest interès intrínsec, inferior, relatiu i secundari ve a ésser l'il·luminació…
-Sí que he fet un pa com unes hòsties! I no hi trobeu cap remei?
|
[
"De quin tipus d'escultura parlen els dos interlocutors?",
"Què considera el segon personatge que ha introduït el primer en aquesta?",
"Qui està d'acord sobre la composició de la peça?",
"Què comenta el primer interlocutor que només observa el segon?",
"Algú més les veu?",
"Qui?",
"I la resta de gent?",
"Què ocorre si la peça artística és bonica?",
"I si és art d'aplicació?",
"Què considera l'autor que ha elaborat?"
] |
{
"answer_end": [
139,
111,
214,
270,
299,
299,
345,
465,
581,
760
],
"answer_start": [
0,
28,
187,
221,
271,
271,
301,
379,
467,
723
],
"input_text": [
"D'una estàtua d'art decoratiu, d'art industrial.",
"Aquesta flama viva, autèntica.",
"Els textes.",
"Semblants diferències.",
"Sí.",
"Els catedràtics d'Estètica.",
"No.",
"Que el plaer que proporciona és un plaer desinteressat.",
"Que el plaer estètic que produeix sempre es barreja amb el goig d'inferiors interessos.",
"Un pa com unes hòsties."
]
}
|
mitologia
|
Els hikses (en grec antic Ὑκσώς, Ὑξώς) van ser un poble asiàtic, probablement semita, que va governar Egipte des d'aproximadament l'any 1750 aC fins al 1550 aC.
El nom d'hikses deriva de l'egipci heqa-khase o hikau kahusul, 'governants estrangers' o 'governants (originaris) d'una altra terra' i els egipcis el van donar a una sèrie de reis que van governar el delta del Nil des del 1750 aC fins al 1550 aC a la fi del Regne Mitjà. Eren probablement semites cananeus, potser hebreus (ancestres parcialment dels israelites), i madianites, edomites, moabites i ammonites (anomenats en conjunt pels egipcis Shasu (Shosu) i que formaven el grup cananeu del sud). La paraula heqa khase la va recollir Manetó que la va convertir en la paraula grega hiksos. Generalment, s'ha aplicat com a derivada d'una paraula egípcia equivalent a 'reis pastors'.
Una primera onada d'hikses va entrar a Egipte abans de l'any 1800 aC i es va establir al país i, cap la meitat del segle xviii aC, ja tenia el poder a la zona del delta (dinastia XIV) amb seu a Xois. Es pot considerar que la dinastia XIV va abraçar l'època de govern simultani de la dinastia XIII a Memfis i Itjtawi, mentre la dinastia XVI va ser una dinastia vassalla (i probablement no hikse) després de la conquesta del poder per part d'una segona dinastia dels hikses (coneguda per Grans Hikses) establerta a Avaris i que va acabar per dominar tot el delta, formada per una segona onada d'emigrants cananeus. Després del 1600 aC, els hikses van arribar a Tebes, però posteriorment no van poder mantenir les seves conquestes i van ser expulsats del delta per la dinastia XVII cap a l'any 1550 aC.
El seu domini va ser relativament breu en el temps històric egipci, però van aportar nous elements: de caràcter militar, com l'arc compost, el cavall i el carro de combat; de caràcter religiós, amb déus cananeus (que no van imposar) i noves tècniques de treball del bronze i de la plata. Progressivament, els hikses van quedar seduïts i culturalment absorbits pels egipcis.
La seva derrota final va tenir lloc a Sharuhen, a Canaan, després d'un setge de tres anys i la completa derrota dels hikses.
|
[
"Qui eren els hikses?",
"D'on prové el seu nom?",
"I què significa?",
"De quins pobles en concret es creia que es tractaven?",
"Qui va recopilar el mot \"heqa khase\"?",
"I què va fer amb ell?",
"Quan van introduir-se els hikses a Egipte per primer cop?",
"I quan van solidificar el seu poder?",
"Quina època va abastar la dinastia XIV?",
"I la dinastia XVI?",
"I què va acabar imperant aquesta?",
"Quan van venir els hikses a Tebes?",
"I quan els van fer fora?",
"En què van contribuir?",
"On van ser vençuts finalment?"
] |
{
"answer_end": [
159,
222,
293,
568,
702,
749,
911,
1011,
1158,
1362,
1403,
1507,
1641,
1929,
2073
],
"answer_start": [
0,
161,
196,
432,
659,
681,
843,
940,
1043,
1160,
1363,
1456,
1573,
1716,
2017
],
"input_text": [
"Un poble asiàtic, probablement semita, que va governar Egipte des d'aproximadament l'any 1750 aC fins al 1550 aC.",
"De l'egipci heqa-khase o hikau kahusul.",
"Governants estrangers o governants (originaris) d'una altra terra.",
"Eren probablement semites cananeus, potser hebreus (ancestres parcialment dels israelites), i madianites, edomites, moabites i ammonites.",
"Manetó.",
"El va convertir en la paraula grega hiksos.",
"Una primera onada d'hikses va entrar a Egipte abans de l'any 1800 aC.",
"Cap la meitat del segle xviii aC.",
"L'època de govern simultani de la dinastia XIII a Memfis i Itjtawi.",
"Va ser una dinastia vassalla (i probablement no hikse) després de la conquesta del poder per part d'una segona dinastia dels hikses (coneguda per Grans Hikses) establerta a Avaris.",
"Tot el delta.",
"Després del 1600 aC.",
"Cap a l'any 1550 aC.",
"Van aportar nous elements: de caràcter militar, com l'arc compost, el cavall i el carro de combat; de caràcter religiós, amb déus cananeus (que no van imposar) i noves tècniques de treball del bronze i de la plata.",
"A Sharuhen, a Canaan."
]
}
|
books
|
-Tot igual!
Quina nierada de belleses de l'antigor!… No havien pas fugit com la seva joventut! Aquella imatge de Sant Esteve, en tants d'anys encara no havia reposat, romania tot dret dins l'or que l'embolcallava i que s'havia anat esmorteint, esmorteint, fent-lo semblar de bronze; aquells canalobres negres, de unes potes separades com les de les aranyes, encara copsaven els ciris plorosos; aquells llibres que ningú entenia esperaven encara unes mans piadoses que'ls obrissin i uns ulls saberuts que'ls entenguessin, i dos gots, com sempre, allargaven les vides flairoses de les flors camperoles. Diria's que'l temps no ha passat per aquell reliquiari de vellúria.
En Joan s'agenollà, mirà a son entorn amb alegria i va fer: -Resem…- i tots senyalaren que sí, mentres sa mare butxaquejant va dir-li:
-Què vol resar?
En Joan sense respondre, va mirar-la bella estona estranyat. Ella tremolava davant del seu fill com si estigués davant d'una aparició celestial.
-I ara? Què dieu, mare? de vostè em tracteu?
-No en caldria d'altra!- exclamà el seu pare, penedit perque en arribar li escapà de tutejar-lo.
Ell va dir, abraçant-los:
-No'm tingueu aquesta adoració; el meu esperit està malalt i cerca el baume només que en vosaltres; soc un fill com tots, sentiu? Passem el Rosari per l'ànima d'aquell vellet capellà de Rodós!
|
[
"Creu el protagonista que el que observa és maco?",
"Què està mirant?",
"I què l'envoltava?",
"Feia l'efecte que fos or?",
"Per què?",
"Què més veu?",
"Com eren?",
"I què portaven?",
"Amb què comptaven les novel·les que hi havia per allà?",
"I quina funció tenien els dos gots?",
"Com va obrar en Joan?",
"Què va suggerir que fes la gent del voltant?",
"Com va reaccionar la mare d'en Joan quan aquest va esguardar-la?",
"Per què va penedir-se el seu pare?",
"En Joan aconsella als seus pares que no l'idolatrin tant?"
] |
{
"answer_end": [
50,
124,
212,
281,
281,
301,
356,
392,
519,
599,
718,
762,
915,
1105,
1163
],
"answer_start": [
12,
95,
95,
213,
213,
283,
283,
358,
394,
521,
669,
719,
764,
1010,
1107
],
"input_text": [
"Sí.",
"Aquella imatge de Sant Esteve.",
"Or.",
"No.",
"Perquè s'havia anat esmorteint.",
"Aquells canalobres.",
"Negres, de unes potes separades com les de les aranyes.",
"Els ciris plorosos.",
"Amb unes mans piadoses que'ls obrissin i uns ulls saberuts que'ls entenguessin.",
"Allargaven les vides flairoses de les flors camperoles.",
"S'agenollà i mirà a son entorn amb alegria.",
"Que resessin.",
"Tremolava.",
"Perque en arribar li escapà de tutejar-lo.",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
Manifestació històrica pel simbolisme i perquè era la primera vegada que, de manera multitudinària, l'independentisme es manifestava a Madrid, al cor de l'estat que jutja els seus dirigents polítics. Hi ha anat acompanyat d'una cinquantena d'organitzacions de l'esquerra espanyola favorables al dret d'autodeterminació del poble català i amb manifestants arribats de tots els racons dels Països Catalans que han omplert el passeig del Prado i que han deixat imatges que ja restaran per sempre ben guardades a la memòria. L'independentisme ha desbordat el centre de Madrid. I l'ha desbordat com sempre, de manera pacífica, democràtica i cívica. ‘No passaran‘, ‘Llibertat presos polítics‘ o ‘1 d'Octubre, ni oblit ni perdó‘, han ressonat durant tota la tarda al centre de la ciutat. La capçalera recordava que l'autodeterminació no és pas cap delicte i que la democràcia significa decidir. Els carrers del centre de la capital espanyola s'han omplert d'estelades i s'han tenyit de groc. S'ha reclamat la llibertat dels presos polítics i s'ha descrit el judici contra el procés com a farsa. A la manifestació unitària hi han acudit tots els partits polítics independentistes i ha esdevingut també una mostra de solidaritat i de germanor envers els ciutadans de la resta de pobles de l'estat espanyol que s'hi han afegit. Contra la repressió de l'estat espanyol, la monarquia, el judici contra el procés i a favor del dret d'autodeterminació, la manifestació de Madrid ha aconseguit d'unir tot el sobiranisme i a més s'hi han afegit col·lectius i entitats de l'esquerra espanyola, basca i gallega, que han fet costat a l'independentisme per plantar cara al règim del 78. A les sis els manifestants han començat a desfilar pel passeig del Prado fins a arribar a la Cibeles on han fet els parlaments, en un escenari disposat especialment i amb el lema de la manifestació escrit en vuit idiomes. La jornada ens ha deixat imatges iròniques –com la dels qui no s'han oblidat a casa l'ampolla de Fairy o els qui s'hi han disfressat–, emotives i històriques. Com el 2017 a Brussel·les, l'independentisme ha tornat a demostrar, aquesta vegada a Madrid, que ja no té por i que sortirà al carrer tantes vegades com calgui per l'autodeterminació i contra la repressió. Vídeo sencer de la manifestació
|
[
"Què ha ocorregut per primera vegada a Madrid?",
"Quines entitats han assistit a la manifestació?",
"Quin tipus de ciutadans han participat també?",
"I quin carrer s'ha emplenat?",
"Han sigut violents els fets?",
"Quins lemes s'han emès?",
"Què ha tingut present la pancarta?",
"De què estava cobert el centre de Madrid?",
"S'ha demanat que s'alliberin els presos polítics?",
"Quins grups polítics han anat?",
"Amb qui s'ha sentit un sentiment de fraternitat?",
"Què es pot dir que ha assolit la protesta?",
"Qui més s'ha adherit?",
"A quina hora ha començat la concentració?",
"Quin tipus d'imatges s'han pogut apreciar?"
] |
{
"answer_end": [
141,
335,
403,
440,
642,
756,
886,
983,
1032,
1171,
1316,
1504,
1592,
1717,
2046
],
"answer_start": [
47,
200,
336,
404,
521,
644,
781,
888,
985,
1088,
1174,
1439,
1505,
1667,
1889
],
"input_text": [
"Que, de manera multitudinària, l'independentisme es manifesta.",
"Una cinquantena d'organitzacions de l'esquerra espanyola favorables al dret d'autodeterminació del poble català.",
"Manifestants arribats de tots els racons dels Països Catalans.",
"El passeig del Prado.",
"No.",
"No passaran, Llibertat presos polítics o 1 d'Octubre, ni oblit ni perdó.",
"Que l'autodeterminació no és pas cap delicte i que la democràcia significa decidir.",
"Els carrers del centre de la capital espanyola s'han omplert d'estelades i s'han tenyit de groc.",
"Sí.",
"Tots els partits polítics independentistes.",
"Amb els ciutadans de la resta de pobles de l'estat espanyol que s'hi han afegit.",
"Unir tot el sobiranisme.",
"Col·lectius i entitats de l'esquerra espanyola, basca i gallega.",
"A les sis.",
"La jornada ha deixat imatges iròniques –com la dels qui no s'han oblidat a casa l'ampolla de Fairy o els qui s'hi han disfressat–, emotives i històriques."
]
}
|
bios
|
Georgette Clerc (Sallagosa, Alta Cerdanya, 17 d'agost del 1912 - Perpinyà, 12 d'abril del 1986) fou una militant comunista i resistent nord-catalana.
Era filla d'Antoni Clerc, secretari de la justícia de pau de Sallagosa, i cosina de l'escriptor Antoni Cayrol (Jordi-Pere Cerdà). El 1936 es va unir al Partit Comunista Francès, i en esclatar la guerra civil espanyola es va instal·lar a Barcelona, on va col·laborar amb les Brigades Internacionals fins a 1938, i després fou secretària del Comitè Central del Partit Comunista d'Espanya a Barcelona fins a 1939.
Tornada a França, es va traslladar a Yonne a petició del partit. Després de la derrota francesa davant el Tercer Reich, va tornar a Sallagosa i va viure amb el seu marit René Landais a Catllà (on va néixer el febrer de 1947 el seu fill Pierre Antoine). Es va traslladar, a petició del lideratge clandestí del partit, a Orléans (Loiret) el 1943. Després va allotjar a casa seva una impremta clandestina, on publicava fullets i diaris clandestins. També va ser agent d'enllaç entre Orleans i París i va amagar militants fugitius. Després de l'Alliberament, fou condecorada amb la Medalla de la Resistència.
Durant la dècada de 1950 va treballar a Le Travailleur Catalan, on també publicà alguns articles. Decebuda amb el "socialisme real", va abandonar el PCF després de la invasió de Txecoslovàquia pel Pacte de Varsòvia el 1968, i el 1977 es va divorciar del seu marit. Els darrers anys va caure en una depressió, i finalment es va suïcidar.
|
[
"Qui era Georgette Clerc?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"On va morir?",
"Quin dia?",
"Qui era el seu pare?",
"A quin partit polític es va afiliar el 1936?",
"On va anar en iniciar-se la Guerra Civil Espanyola?",
"Amb qui va cooperar allà?",
"Quin càrrec va ocupar fins a 1939?",
"Va retornar a Sallagosa?",
"Què va acollir a la seva residència personal?",
"Què va dur a terme entre Orleans i París?",
"On va feinejar en la dècada de 1950?",
"Quan va deixar el PCF?"
] |
{
"answer_end": [
148,
95,
95,
95,
95,
174,
326,
396,
447,
559,
702,
962,
1056,
1228,
1388
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
0,
0,
150,
280,
330,
398,
471,
681,
914,
1013,
1166,
1299
],
"input_text": [
"Una militant comunista i resistent nord-catalana.",
"A Sallagosa, Alta Cerdanya.",
"El 17 d'agost del 1912.",
"A Perpinyà.",
"El 12 d'abril del 1986.",
"Antoni Clerc.",
"Al Partit Comunista Francès.",
"A Barcelona.",
"Amb les Brigades Internacionals.",
"El de secretària del Comitè Central del Partit Comunista d'Espanya a Barcelona.",
"Sí.",
"Una impremta clandestina.",
"Va ser agent d'enllaç.",
"A Le Travailleur Catalan.",
"Després de la invasió de Txecoslovàquia pel Pacte de Varsòvia el 1968."
]
}
|
bios
|
Francesca Figueras Siñol (Molins de Rei, 1958) és una astrofísica catalana. L'any 1986 es va doctorar en Astrofísica per la Universitat de Barcelona.
Es va doctorar en ciències físiques i des de l'any 1991 és professora titular del Departament de Física Quàntica i Astrofísica. Va ser vicedirectora de l'Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB, IEEC-UB). La seva especialitat s'emmarca, dins de l'astrofísica, en l'estudi de l'origen i l'evolució de la Via Làctia i forma part, a més, de l'equip de científics que treballa a la missió Gaia de l'Agència Europea de l'Espai (ESA). L'any 2009 va participar en l'any Internacional de l'Astronomia i va ser coordinadora del pilar nacional “Ella és una astrònoma”. A hores d'ara coordina la Xarxa Espanyola d'Explotació Científica de la missió Gaia. Va ser presidenta de la Societat Espanyola d'Astronomia (SEA). El satèl·lit Gaia (2013-2018), va ser llançat l'any 2013 i situat a més d'un milió de quilòmetres de distància de la terra. Està observant de forma continuada mil milions d'estels de la nostra galàxia, un 1 % del seu contingut estel·lar, i està destinat a revolucionar el nostre coneixement de la Via Làctia.
Ha participat activament des del principi amb el primer projecte Gaia Data Access and Analysis Study (GDAAS), i en l'actualitat a la validació de les dades del Catàleg de Gaia (CU9). També participa en els grups de treball de Simulacions (CU2) i Fotometria (CU5).
|
[
"Qui és Francesca Figueras Siñol?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"En què s'ha doctorat?",
"De què treballa des del 1991?",
"En quin àmbit de l'astrofísica s'ha circumscrit?",
"A quin grup pertany?",
"On va intervenir el 2009?",
"I què va dirigir allà?",
"Què administra avui en dia?",
"Va presidir la Societat Espanyola d'Astronomia (SEA)?",
"Quan va ser projectat el satèl·lit Gaia?",
"Què examina aquest?",
"Amb què ha col·laborat des dels inicis en aquesta iniciativa?",
"En què coopera també actualment?"
] |
{
"answer_end": [
74,
46,
46,
185,
276,
493,
607,
672,
737,
822,
885,
943,
1087,
1304,
1458
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
87,
188,
385,
496,
609,
673,
739,
824,
887,
1011,
1196,
1379
],
"input_text": [
"Una astrofísica catalana.",
"A Molins de Rei.",
"El 1958.",
"En Astrofísica i ciències físiques.",
"És professora titular del Departament de Física Quàntica i Astrofísica.",
"En l'estudi de l'origen i l'evolució de la Via Làctia.",
"A l'equip de científics que treballa a la missió Gaia de l'Agència Europea de l'Espai (ESA).",
"En l'any Internacional de l'Astronomia.",
"Va ser coordinadora del pilar nacional “Ella és una astrònoma”.",
"La Xarxa Espanyola d'Explotació Científica de la missió Gaia.",
"Sí.",
"L'any 2013.",
"Està observant de forma continuada mil milions d'estels de la nostra galàxia.",
"Amb el primer projecte Gaia Data Access and Analysis Study (GDAAS).",
"En els grups de treball de Simulacions (CU2) i Fotometria (CU5)."
]
}
|
bios
|
Isabel Cerdà Soler (Palma, 1945 – Palma, 31 d'octubre del 2010), va ser una cantant i activista cultural mallorquina.
Juntament amb J.Eugeni Canyelles, Francesca Adrover, Antoni Peralta i Joan Guasp, el 1978 va ser fundadora de "Sis Som", un grup de recuperació i difusió de la música popular, o d'arrel popular, de Mallorca. De llarga vida, fins al 2002, el grup actuà per tot Mallorca, va fer gires per Catalunya i França, i concerts puntuals a Alemanya, Països Baixos, Rússia i la República Txeca. El recorden els cinc discos que publicà.
El 1973, Bel Cerdà comença a dedicar-se a la construcció i ensenyament d'instruments autòctons, sobretot de percussió, com ximbombes, castenyetes, xorracs i canyissos, i col·laborà en l'organització de dues exposicions monogràfiques: "La castanyeta d'anou i altres instruments" (Palma, 1985), i "Instruments de la música popular" (Manacor, 1987). A més, amb els seus companys de "Sis Som", endegà una sèrie de tallers d'instruments populars en el marc del programa "La Caixa a les Escoles", que es desenvoluparen al llarg de diversos cursos, i que es manifestaren més públicamenta l'any 1984 en una exposició a la Caixa de l'avinguda de les Amèriques.
En una altra faceta i en paral·lel, feu treballs de camp i recopilà cançons populars. El 1982 va impulsar l'edició del disc Tonades i músiques de llevant, una antologia de jotes i mateixes, cançons i tonades amb les veus de pagesos de Sant Llorenç des Cardassar, Manacor i Petra, editada en homenatge a l'amo en Toni Fai de Sant Llorenç; i el 1999 donà veu als cantadors poblencs en el disc Sa Pobla. Col·lecció sons d'una illa, amb enregistraments originals fets també el 1982.
En el vessant polític i ciutadà, estigué molt compromesa amb la seva ciutat. Promogué la lluita cívica des de l'Associació de Veïnats Puig de Sant Pere, del barri de la Santa Creu de Palma i, com a vocal de cultura de l'associació, impulsà extraordinàriament les festes patronals per sant Joan i sant Pere; també ajudà a recuperar les festes de Carnestoltes -censurades durant el franquisme- i a l'organització de la Cavalcada de Reis de Palma durant la dècada del 1980. Durant un període es dedicà professionalment al muntatge d'exposicions històriques i artístiques, i del 1996 al 2002, amb el pintor Guillem Llabrés muntà les exposicions nadalenques del convent de les caputxines. Els darrers anys de vida els passà al front del restaurant Singular, que obrí al carrer de Montenegro del palmesà barri de sa Llonja, i que prestava atenció especial a la cuina de mercat.
A títol pòstum, el govern de les Illes Balears li atorgà el 2011 el premi Ramon Llull i les ciutat de Felanitx i Palma li dedicaren, conjuntament amb la també traspassada Francesca Adrover, els concerts-homenatge "Dues dones, dues veus".
|
[
"Qui era Isabel Cerdà Soler?",
"Amb qui va crear \"Sis Som\"?",
"I què era?",
"A quins llocs del món va interpretar la banda?",
"Com va guanyar-se la vida Cerdà el 1973?",
"Com quins?",
"Què va iniciar amb \"Sis Som\"?",
"Què va impel·lir el 1982?",
"Qui va participar-hi?",
"Què va fomentar políticament?",
"Quines festivitats va incentivar?",
"I què va rescatar?",
"Què va fer del 1996 fins al 2002?",
"I la resta de la seva vida?",
"Què va rebre el 2011 després de la seva mort?"
] |
{
"answer_end": [
116,
237,
324,
499,
636,
708,
1031,
1401,
1472,
1861,
1978,
2116,
2355,
2424,
2630
],
"answer_start": [
0,
118,
228,
356,
542,
638,
896,
1280,
1402,
1673,
1905,
1980,
2244,
2357,
2545
],
"input_text": [
"Una cantant i activista cultural mallorquina.",
"Amb J.Eugeni Canyelles, Francesca Adrover, Antoni Peralta i Joan Guasp.",
"Un grup de recuperació i difusió de la música popular, o d'arrel popular, de Mallorca.",
"El grup actuà per tot Mallorca, va fer gires per Catalunya i França, i concerts puntuals a Alemanya, Països Baixos, Rússia i la República Txeca.",
"Comença a dedicar-se a la construcció i ensenyament d'instruments autòctons.",
"De percussió, com ximbombes, castenyetes, xorracs i canyissos.",
"Endegà una sèrie de tallers d'instruments populars en el marc del programa \"La Caixa a les Escoles\".",
"L'edició del disc Tonades i músiques de llevant, una antologia de jotes i mateixes, cançons i tonades.",
"Les veus de pagesos de Sant Llorenç des Cardassar, Manacor i Petra.",
"La lluita cívica des de l'Associació de Veïnats Puig de Sant Pere, del barri de la Santa Creu de Palma.",
"Les festes patronals per sant Joan i sant Pere.",
"Les festes de Carnestoltes i l'organització de la Cavalcada de Reis de Palma.",
"Muntà les exposicions nadalenques del convent de les caputxines.",
"Els darrers anys de vida els passà al front del restaurant Singular.",
"El premi Ramon Llull."
]
}
|
books
|
-O bon sant Jaume, bon sant Jaume. -implorà en Jeroni -perdoneu les meves sobergueries. He patit molt, he estat a les portes de l'infern; però, que n'he enteses de coses, fitre, que n'he enteses!
-No pas encara prou bé, -li va dir el sant, atansant-se-li més i envaint-lo d'una aura de serenitat i puresa. -Has d'entendre com és gran i meravellosa l'obra, que estan realitzant ací, a la terra, els pobres humans reclosos dins les seves urnes d'argila; obra especial d'ells en col·laboració amb el gran Home Crist, sense el qual fóra impossible: la de la purificació de la carn, que tornarà celestial i constituirà una essència gloriosa, que serà i és admiració dels mateixos àngels. Pensa que els homes, no sols treballeu per salvar l'esperit, sinó per salvar la matèria i tot, i en aquesta tasca fatigosa els justos pequen set vegades al dia. Què no faran els altres? No hi ha ningú que sigui tot dolent, ni tot bo; però si us veiessiu al descobert, tots us veuríeu dolents, perque una engruna de mal dins el bé fa com una veu desafinada en un chor: destrueix tota l'harmonia. Vet aquí, doncs, com és una misericòrdia que Déu hagi dotat d'una opacitat impenetrable els atuells, que contenen l'esperit humà. Així s'evita en gran part el mal de l'escàndol. Feliç l'asceta amb el seu cos mortificat, domat, purificat, reduït a una substància quasi tota útil per a l'eternitat! Hi haurà qui portarà al cel una bella mota; hi haurà qui no hi portara sinó una engruna. Vosaltres sou ací baix els ruscos de Crist. Tots féu mel, que s'aprofitarà, i cera, que ha de cremar-se. Benaventurat qui posi la seva bresca en mans de l'Apicultor! Cap gota de la seva mel no es perdrà. Mes, ai de qui no vulgui que la seva bresca sigui premuda! Mel i cera cremaran plegades aleshores per sempre més! I ai de qui destapa els ruscos de Crist, ai de qui escandalitza, ai de qui acusa, ai de qui no perdona! Ai també de l'hipòcrita, que es serveix d'un bé aparent per a un mal real! Medita, medita aquestes veritats, fill meu.
|
[
"A qui suplica en Jeroni?",
"I què li demana que li absolgui?",
"Què creu que ha comprès?",
"Segons el sant Jaume és així?",
"Què va apoderar-se d'en Jeroni?",
"De què s'ha d'adonar?",
"On estan aquests?",
"Qui va crear-les?",
"Què mira de fer la humanitat?",
"Què passa amb les persones justes?",
"Per què pensa que tothom es veuria roí?",
"Com considera que és el cos d'un asceta?",
"Qui és feliç segons ell?",
"Quina cosa no s'extraviarà?",
"I qui no tindrà sort?"
] |
{
"answer_end": [
53,
86,
169,
238,
304,
411,
450,
512,
776,
842,
1076,
1373,
1628,
1666,
1884
],
"answer_start": [
0,
44,
148,
196,
240,
306,
394,
426,
683,
778,
922,
1256,
1569,
1630,
1784
],
"input_text": [
"A bon sant Jaume.",
"Les seves sobergueries.",
"Coses.",
"No.",
"Una aura de serenitat i puresa.",
"Ha d'entendre com és gran i meravellosa l'obra, que estan realitzant ací, a la terra, els pobres humans.",
"Reclosos dins les seves urnes d'argila.",
"És una obra especial d'ells mateixos en col·laboració amb el gran Home Crist.",
"Salvar l'esperit i la matèria i tot.",
"Que en aquesta tasca fatigosa els justos pequen set vegades al dia.",
"Perque una engruna de mal dins el bé fa com una veu desafinada en un chor: destrueix tota l'harmonia.",
"Mortificat, domat, purificat, reduït a una substància quasi tota útil per a l'eternitat.",
"Qui posi la seva bresca en mans de l'Apicultor.",
"Cap gota de la seva mel.",
"Qui destapa els ruscos de Crist, qui escandalitza, qui acusa i qui no perdona."
]
}
|
vilaweb
|
El propietari de l'empresa de serveis de neteja Limasa, Manuel Carrillo, ha reconegut suborns perquè l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet li adjudiqués, en el mandat del socialista Bartomeu Muñoz, el contracte per a la neteja d'equipaments municipals. Carrillo ha relatat que va modificar les condicions de la seva oferta, a petició del propi Muñoz, per poder guanyar punts respecte l'empresa que havia quedat en primer lloc. L'empresari també ha explicat que va pagar diners en metàl·lic a l'ex-batlle -6.480 euros- per cuidar la seva relació amb el consistori, i també va accedir, a requeriment de Muñoz, al patrocini d'un equip de futbol sala. Després de la confessió, la fiscalia i la defensa han acordat una rebaixa de condemna que li evitarà l'entrada a presó. La petició inicial que la fiscal, Ana Cuenca, feia contra Carrillo era de tres anys de presó, però la pensa s'ha acabat reduint fins als sis mesos, substituïbles per una multa de 7.200 euros, amb la qual cosa, en cap cas entrarà a presó. La nova condemna també preveu que Carrillo torni els 6.480 que va pagar a l'Ajuntament i 6.000 euros més que va pagar a l'Ajuntament a través d'un conveni per patrocinar l'equip de futbol sala Ràpid Santa Coloma. Els 6.480 euros es van pagar en tres sobres, dividits en 2.100, 1.980 i 2.400 euros, que Carrillo va lliurar a Muñoz a una coneguda cafeteria que hi ha a la plaça de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. ”Era a Alacant de vacances i em vaig desplaçar a Santa Coloma per portar-li els diners”, ha relatat. El pagament es va fer a finals de juliol del 2009. Aquests pagaments es van fer, segons ha reconegut Carrillo, com a conseqüència de que l'Ajuntament de Santa Coloma que liderava Muñoz li adjudiqués el contracte de la neteja d'equipaments a Limasa, tot i no presentar la millor oferta. La conxorxa es reflecteix a les converses telefòniques que s'han reproduït durant el judici i que, a diferència de Muñoz, Carrillo sí ha reconegut i confirmat. En una d'aquestes escoltes, Carrillo agraeix ”moltíssim” a l'exalcalde que hagués intercedit per ell i aquest li demana que, a canvi, li ”arregli” algunes coses, que es concretarien en uns pagaments per al patrocini d'entitats de la ciutat, a banda dels diners pagats en metàl·lic: ”Caldria que quedés clar el compromís de l'empresa amb la ciutat”, li exigeix Muñoz en una de les converses. Carrillo ha explicat que va accedir al suborn perquè creia que era una manera de no ”deteriorar” la relació amb Muñoz i de mantenir una ”relació normal i correcta amb l'Ajuntament”. L'exalcalde fins i tot avisa aquest empresari que la seva intenció era mantenir-se vuit anys més a l'alcaldia i l'emplaçava a ”retrobar-se” en el pròxim concurs.
|
[
"Qui és Manuel Carrillo?",
"I què ha confessat?",
"Qui manava en l'ajuntament llavors?",
"Què ha dit Carrillo que va fer?",
"Per què?",
"Per quin motiu va donar-li diners a l'exalcalde?",
"Quants van ser?",
"Quina condemna per a Carrillo demanava Ana Cuenca?",
"I quina és la sentència final?",
"Com estaven repartits els 6480 euros?",
"On els va entregar?",
"On es pot observar això?",
"Què s'escolta en una d'elles?",
"Per què comenta Carrillo que va dir que sí al suborn?",
"Quin era l'objectiu de Muñoz?"
] |
{
"answer_end": [
71,
254,
199,
325,
428,
565,
520,
863,
1007,
1305,
1428,
1908,
2257,
2548,
2659
],
"answer_start": [
0,
56,
94,
256,
354,
430,
464,
676,
865,
1222,
1307,
1817,
1977,
2368,
2550
],
"input_text": [
"El propietari de l'empresa de serveis de neteja Limasa.",
"Ha reconegut suborns perquè l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet li adjudiqués el contracte per a la neteja d'equipaments municipals.",
"Bartomeu Muñoz.",
"Modificar les condicions de la seva oferta.",
"Per poder guanyar punts respecte l'empresa que havia quedat en primer lloc.",
"Per cuidar la seva relació amb el consistori.",
"6.480 euros.",
"Tres anys de presó.",
"Una multa de 7.200 euros, amb la qual cosa, en cap cas entrarà a presó.",
"Es van pagar en tres sobres, dividits en 2.100, 1.980 i 2.400 euros.",
"En una coneguda cafeteria que hi ha a la plaça de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.",
"A les converses telefòniques que s'han reproduït durant el judici.",
"Carrillo agraeix moltíssim a l'exalcalde que hagués intercedit per ell i aquest li demana que, a canvi, li arregli algunes coses, que es concretarien en uns pagaments per al patrocini d'entitats de la ciutat, a banda dels diners pagats en metàl·lic.",
"Perquè creia que era una manera de no deteriorar la relació amb Muñoz i de mantenir una relació normal i correcta amb l'Ajuntament.",
"Mantenir-se vuit anys més a l'alcaldia."
]
}
|
bios
|
Pia Vilarrubias Codina (Igualada, Barcelona, 1942) és pedagoga, mestra jubilada, escriptora i il·lustradora catalana de literatura infantil i juvenil, a més d'elaborar pòsters i cartells didàctics.
Com a mestre va exercir a l'Escola Mowgli (Igualada) l'any 1965, més tard, des de l'any 1967 fins al 1971 va ser mestra de l'Escola Sant Gregori (Barcelona), i des del mateix any fins al 1974 a la Maison des Petits à Geneve, on va anar a formar-se com a psicopedagoga. Durant la seva estada a Ginebra va començar la seva carrera com a il·lustradora, ja que en el període que va estar a l'Institut Jean Jacques Rousseau (Ginebra, Suïssa), s'ajudava de relats gràfics per poder comunicar-se amb els infants. Després d'aquesta formació va treballar des de l'any 1974 fins al 1979 a l'Escola Heura.
Per formar-se com a artista va estudiar al taller dels pintors Boter i Santaló, a l'Escola Massana Permanent (Barcelona), i així poder seguir amb els seus estudis de dibuix, aquarel·la, il·lustració i iniciació a l'animació. També va ser alumna de Josep Madaula, d'Arnal Ballester i Daniel Sessé.
Vilarrubias ha il·lustrat i escrit cinc col·leccions de llibres infantils, alguns dels quals ha traduït al castellà, al francès i a l'anglès. A partir de l'any 1970 publicà diferents articles com "Reforma de la Escuela", "Cuadernos de Pedagogia", "Guix", "Perspectiva escolar", "Butlletí de Mestres" de la Generalitat, "Aula Educativa" i "Barcelona Educació".
La seva primera col·lecció va ser publicada l'any 1978, "Tina-Ton" consta de 12 relats gràfics, són contes explicats només amb imatges, destinats a distreure i a establir comunicació entre adults i infants. A principi dels anys vuitanta, va publicar pòsters sobre les quatre estacions de l'any amb l'Editorial Juventud. Més tard també va publicar altres pòsters com “La cuina”, “Els instruments musicals”, “El pati de l'escola” i “La llar dinfants” per així normalitzar la lingüística catalana, aquests pòsters els va encarregar l'Àrea d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona i pel Departament de Normalització Lingüística de la Generalitat, van ser distribuïts per a les llars d'infants i les escoles infantils de Catalunya.
L'any 1995 publicà la col·lecció "Què passa?" amb l'Editorial Juventud, aquesta col·lecció consta de cinc relats explicats amb imatge i text, on explica anècdotes de les relacions entre els més petits. “Me'n dónes?” (1991), parla sobre aprendre i demanar, “¿Ho saps fer?” (1992) parla sobre el joc d'imitació entre iguals, “Hola i adéu” (1992) l'intercanvi com a mostra d'afecte, la raresa de les joguines que juguen soles en "Quin cotxe!" (1992) i la motivació per anar a l'escola "Jo també!" (1992). L'any 1997, a l'Editorial Barcanova, inicia dues col·leccions més, "En Nil i els seus Ninots" i "Els Tinatons", dues col·leccions amb contes d'imaginació per a infants, on les accions dels personatges trasllueixen valors com la solidaritat, la interculturalitat, la sostenibilitat, la cura en el tractament de gènere, la sensibilitat i els respecte per la natura, la cura dels animals i la cooperació entre iguals.
Col·laborà amb Pepi Soto per a la il·lustració del conte “L'ametller no va poder fugir” (2007), el qual va ser encarregat per ACNUR per parlar sobre els nens i nenes refugiats. L'any 2008, publicà quatre contes a la col·lecció “Sopa de Lletres". Pia Vilarrubias no només ha escrit contes pels més petits, també ha escrit dos llibres sobre pedagogia, "L'autoavaluació del projecte curricular de centre” (1998) i “La formación del profesorado” (2001).
|
[
"Qui és Pia Vilarrubias Codina?",
"On va estar ensenyant?",
"De què li va servir exercir com a il·lustradora?",
"On va formar-se?",
"Quants llibres per a nens ha redactat?",
"Què va sortir a la llum el 1970?",
"Què va editar a inicis dels vuitanta?",
"I quins va demanar l'Àrea d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona i el Departament de Normalització Lingüística de la Generalitat?",
"De què tractava la seva col·lecció \"Què passa?\"?",
"Quines narracions d'aquesta col·lecció es mencionen al text?",
"En quins anys es van escriure?",
"Què representen \"En Nil i els seus Ninots\" i \"Els Tinatons\"?",
"Amb qui va cooperar per a \"L'ametller no va poder fugir\"?",
"Què va dur a terme el 2008?",
"Ha parlat de pedagogia?"
] |
{
"answer_end": [
149,
421,
702,
913,
1163,
1448,
1743,
2090,
2376,
2669,
2676,
3091,
3180,
3337,
3441
],
"answer_start": [
0,
198,
499,
821,
1090,
1232,
1657,
1785,
2187,
2378,
2378,
2745,
3093,
3270,
3398
],
"input_text": [
"Una pedagoga, mestra jubilada, escriptora i il·lustradora catalana de literatura infantil i juvenil.",
"A l'Escola Mowgli (Igualada), l'Escola Sant Gregori (Barcelona) i a la Maison des Petits à Geneve.",
"En el període que va estar a l'Institut Jean Jacques Rousseau (Ginebra, Suïssa), s'ajudava de relats gràfics per poder comunicar-se amb els infants.",
"Al taller dels pintors Boter i Santaló, a l'Escola Massana Permanent (Barcelona).",
"Ha il·lustrat i escrit cinc col·leccions de llibres infantils.",
"Publicà diferents articles com \"Reforma de la Escuela\", \"Cuadernos de Pedagogia\", \"Guix\", \"Perspectiva escolar\", \"Butlletí de Mestres\" de la Generalitat, \"Aula Educativa\" i \"Barcelona Educació\".",
"Va publicar pòsters sobre les quatre estacions de l'any.",
"“La cuina”, “Els instruments musicals”, “El pati de l'escola” i “La llar dinfants”.",
"Consta de cinc relats explicats amb imatge i text, on explica anècdotes de les relacions entre els més petits.",
"“Me'n dónes?”, “¿Ho saps fer?”, “Hola i adéu”, \"Quin cotxe!\" i \"Jo també!\".",
"En el 1991 i 1992.",
"Són dues col·leccions amb contes d'imaginació per a infants, on les accions dels personatges trasllueixen valors com la solidaritat, la interculturalitat, la sostenibilitat, la cura en el tractament de gènere, la sensibilitat i els respecte per la natura, la cura dels animals i la cooperació entre iguals.",
"Amb Pepi Soto.",
"Publicà quatre contes a la col·lecció “Sopa de Lletres\".",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Emília Hazelip (Barcelona, 18 de juliol de 1937 - Carcassona, 2 de febrer de 2003), va ser una agricultora ecològica, pionera en el concepte i la metodologia de l'agricultura sinèrgica i la precursora de la permacultura a l'Estat francès. Els seus mètodes de cultiu van ser inspirats pels treballs del microbiòleg japonès Masanobu Fukuoka, així com per la permacultura de Bill Mollison i David Holmgren, les transmutacions biològiques de Corentin Louis Kervran, l'obra científica de Marc Bonfils, Sol et érosion, i l'agricultura de subsistència, entre d'altres investigacions, obres i tècniques de cultiu.
Hazelip narra, en l'únic vídeo en què explica la seva metodologia d'agricultura sinèrgica, que durant la seva infància prestava atenció a les terres de sembrat cremades a Castella, en les quals percebia que patien dolor, fet que li va originar el propòsit d'ajudar-les.
A principis de 1960 va realitzar estudis d'agricultura biològica a Califòrnia. Posteriorment va conèixer la tasca del mestre de jardineria Alan Chadwick, a Santa Cruz, alhora que va anar coneixent les obres de l'escriptor estatunidenc Ruth Stout, com Gardening Without Work, les obres de Bill Mollison amb David Holmgren i de Masanobu Fukuoka, sobretot la seva obra traduïda a l'anglès The One Straw Revolution, que la va encoratjar, més tard, a implantar el que hi va aprendre.
El 1985, Hazelip va assistir a una conferència de Marc Bonfils sobre com una producció de cereal podia fertilitzar-se a si mateixa, la importància de no alterar el sòl i l'obtenció de nutrients per part d'una planta en estar exposada als rajos del sol.
Un cop Hazelip va comprendre el cicle de vida de les plantes i com viuen saludablement en un ecosistema no pertorbat per la intervenció de l'espècie humana, va començar a detallar les tècniques, els processos, els elements i la metodologia per a restablir l'equilibri natural que ha de tenir una planta conreada perquè pugui desenvolupar-se completament, no es destrueixi el sòl on viu, no hi hagi tòxics produïts pels fertilitzants químics o pels pesticides per al control de plagues, i sigui possible que la plantació pugui sustentar-se a si mateixa progressivament, en paraules d'Emilia Hazelip: «un ecosistema evolutiu i autosostenible».
Hazelip va promoure no només l'ús de l'agricultura sinèrgica, sinó abandonar els estils convencionals de vida aferrats a l'explotació i al benefici econòmic que tant de mal causen a les espècies d'aquest planeta.
Després de la seva mort, s'homenatjà la seva vida aplegant els seus apunts, textos, dibuixos i cartes en una publicació titulada Agricoltura Sinergica, publicada l'any 2014 en italià, i es va fundar el centre de formació The Free School of Synergistic Agriculture Emilia Hazelip, a fi de seguir transmetent els ensenyaments d'Emília Hazelip i fer xarxa amb aquells practicants de l'agricultura sinèrgica d'arreu.
Hazelip va intentar implantar les tècniques de Masanobu Fukuoka al Llenguadoc sense resultats favorables a causa del clima amb poques precipitacions atmosfèriques a l'estiu i amb vent sec, amb la qual cosa es va adonar que havia d'adaptar les tècniques a aquelles terres, fet que la va portar a considerar les lleis basades en la sinergia. Posteriorment, Hazelip establí les quatre lleis fonamentals de l'agricultura sinèrgica procurant respectar l'equilibri entre espècies i el cicle natural de l'hàbitat que originàriament té una planta:
D'aquesta manera, Hazelip rebutjà els convencionalismes agrícoles com l'afirmació que tot ésser viu del regne de les plantes viu dels elements que l'envolten, com el sòl, i que depèn primordialment dels nutrients que el sòl li brindi per viure, quan, en canvi, és la planta qui realment promou que el sòl obtingui els nutrients. Amb les seves investigacions va aconseguir comprovar que les plantes absorbeixen només un 2.5% dels nutrients de terra i que tals nutrients són minerals (potassi, fòsfor, calci, sofre i magnesi) i oligoelements (ferro, silici, bor, coure, zinc, manganès i molibdè), mentre que la resta de les seves exigències energètiques les obté de l'aigua (75%), de la fotosíntesi (20%) i del nitrogen (2.5%).
Amb els anys, Hazelip va perfeccionar l'agricultura sinèrgica i va establir la metodologia idònia per a permetre, a mitjà termini, que un conreu se sustenti a si mateix com ho faria en estat salvatge. Per a això, destaca en les seves anotacions: la utilització de bancals, l'ús d'humus, les proves amb diferents depredadors naturals, com els lumbrícids i els coleòpters, la plantació de diverses plantes com fesols i clavells de l'Índia al costat del conreu principal, la cura de collir les plantes arrencant i mantenint les arrels a terra i la manutenció del cicle de l'oxigen-etilè, entre altres passos més detallats.
|
[
"Qui era Emília Hazelip?",
"En què van inspirar-se les seves pràctiques de conreu?",
"En què reparava quan era petita?",
"En què va formar-se a començaments del 1960?",
"I més endavant?",
"De què anava el congrés al qual va anar el 1985?",
"Què va dur a terme quan va entendre el procés vital de les plantes que habiten allunyades de la civilització?",
"Per quin motiu?",
"Què va fomentar?",
"Com es va honrar la seva memòria després de la seva defunció?",
"Per què els procediments de Masanobu Fukuoka no van funcionar al Llenguadoc?",
"Quins tòpics va refusar?",
"Què va descobrir amb la seva recerca?",
"Què feia una tècnica que va instituir?",
"I què remarca en les seves notes?"
] |
{
"answer_end": [
237,
604,
825,
940,
1286,
1606,
1919,
2248,
2461,
2874,
3063,
3659,
4140,
4341,
4760
],
"answer_start": [
0,
239,
701,
876,
955,
1355,
1608,
1920,
2250,
2463,
2876,
3434,
3745,
4206,
4355
],
"input_text": [
"Una agricultora ecològica, pionera en el concepte i la metodologia de l'agricultura sinèrgica i la precursora de la permacultura a l'Estat francès.",
"Els seus mètodes de cultiu van ser inspirats pels treballs del microbiòleg japonès Masanobu Fukuoka, així com per la permacultura de Bill Mollison i David Holmgren, les transmutacions biològiques de Corentin Louis Kervran, l'obra científica de Marc Bonfils, Sol et érosion, i l'agricultura de subsistència, entre d'altres investigacions, obres i tècniques de cultiu.",
"Prestava atenció a les terres de sembrat cremades a Castella, en les quals percebia que patien dolor.",
"Va realitzar estudis d'agricultura biològica.",
"Va conèixer la tasca del mestre de jardineria Alan Chadwick, alhora que va anar coneixent les obres de l'escriptor estatunidenc Ruth Stout, com Gardening Without Work, les obres de Bill Mollison amb David Holmgren i de Masanobu Fukuoka, sobretot la seva obra traduïda a l'anglès The One Straw Revolution.",
"De com una producció de cereal podia fertilitzar-se a si mateixa, la importància de no alterar el sòl i l'obtenció de nutrients per part d'una planta en estar exposada als rajos del sol.",
"Va començar a detallar les tècniques, els processos, els elements i la metodologia per a restablir l'equilibri natural que ha de tenir una planta conreada.",
"Perquè pugui desenvolupar-se completament, no es destrueixi el sòl on viu, no hi hagi tòxics produïts pels fertilitzants químics o pels pesticides per al control de plagues, i sigui possible que la plantació pugui sustentar-se a si mateixa progressivament, en paraules d'Emilia Hazelip: \"un ecosistema evolutiu i autosostenible\".",
"No només l'ús de l'agricultura sinèrgica, sinó abandonar els estils convencionals de vida aferrats a l'explotació i al benefici econòmic que tant de mal causen a les espècies d'aquest planeta.",
"S'homenatjà la seva vida aplegant els seus apunts, textos, dibuixos i cartes en una publicació titulada Agricoltura Sinergica, publicada l'any 2014 en italià, i es va fundar el centre de formació The Free School of Synergistic Agriculture Emilia Hazelip, a fi de seguir transmetent els ensenyaments d'Emília Hazelip i fer xarxa amb aquells practicants de l'agricultura sinèrgica d'arreu.",
"Pel clima amb poques precipitacions atmosfèriques a l'estiu i amb vent sec.",
"Que tot ésser viu del regne de les plantes viu dels elements que l'envolten, com el sòl, i que depèn primordialment dels nutrients que el sòl li brindi per viure.",
"Que les plantes absorbeixen només un 2.5% dels nutrients de terra i que tals nutrients són minerals (potassi, fòsfor, calci, sofre i magnesi) i oligoelements (ferro, silici, bor, coure, zinc, manganès i molibdè), mentre que la resta de les seves exigències energètiques les obté de l'aigua (75%), de la fotosíntesi (20%) i del nitrogen (2.5%).",
"Va establir la metodologia idònia per a permetre, a mitjà termini, que un conreu se sustenti a si mateix com ho faria en estat salvatge.",
"La utilització de bancals, l'ús d'humus, les proves amb diferents depredadors naturals, com els lumbrícids i els coleòpters, la plantació de diverses plantes com fesols i clavells de l'Índia al costat del conreu principal, la cura de collir les plantes arrencant i mantenint les arrels a terra i la manutenció del cicle de l'oxigen-etilè, entre altres passos més detallats."
]
}
|
mitologia
|
Citeró (en grec antic Κιθαιρών), va ser, segons la mitologia grega, un rei de Platea que va donar nom a la muntanya de Citeró.
Va ser el predecessor d'Asop (epònim del riu Asop), en el tron de la ciutat. Es deia que durant el seu regnat hi havia hagut una baralla entre Zeus i Hera perquè ella no volia acceptar els requeriments del déu. Hera va fugir a Eubea i Zeus es va refugiar a Platea, a la cort de Citeró. El rei, que era savi, va imaginar un recurs per resoldre la situació. Va aconsellar a Zeus que fabriqués una estàtua femenina, l'emboliqués amb un mantell i la col·loqués en un carro estirat per bous. En veure Hera el carro menat pel seu marit amb aquell equipatge, va voler saber què passava. Li van dir que Zeus havia raptat Platea, la filla d'Asop, perquè s'hi volia casar. Aquest era el rumor que havia fet córrer Citeró. Hera, enfurismada, s'hi va acostar i va estirar el mantell. De sota només en va sortir una estàtua de fusta, la deessa va posar-se a riure i els déus es van reconciliar. A Platea se celebrava cada any la festa del casament de Zeus i Hera.
Un altre Citeró es relaciona amb Tisífone, una de les Erínnies. Aquesta el sol·licità, perquè era molt bell, però Citeró la va rebutjar. Aleshores Tisífone va transformar un dels seus cabells en una serp que el va picar, i va morir de forma instantània. Va donar el nom a la muntanya de Citeró.
També es deia que Citeró i Helicó eren dos germans. Helicó era amable i dolç, i Citeró cruel i violent. Citeró va acabar matant el seu pare i el seu germà llançant-los des de dalt d'una roca. Llavors es van anomenar Citeró i Helicó dues muntanyes veïnes, la primera en record de l'heroi violent, va ser la seu de les Erínnies, i l'altra, en homenatge a l'heroi benèvol, era la residència de les muses.
|
[
"Qui era Citeró?",
"A qui va succeir com a rei?",
"Què havia ocorregut entre Zeus i Hera?",
"Per què?",
"On van anar cadascun?",
"Sabia Citeró com solucionar aquesta baralla?",
"Què va suggerir-li a Zeus que fes?",
"Va sentir Hera curiositat pel carruatge?",
"Què van comunicar-li que havia dut a terme Zeus?",
"I per quin motiu l'havia segrestat?",
"Què va trobar Hera en destapar el vel?",
"Quina és una altra història que uneix Citeró amb una de les Erínnies?",
"A qui va acabar donant mort en un altre relat?",
"Què es va nomenar en honor de Citeró i Helicó?",
"On era la de Citeró?"
] |
{
"answer_end": [
84,
202,
281,
336,
411,
481,
612,
705,
763,
788,
946,
1330,
1527,
1626,
1698
],
"answer_start": [
0,
127,
237,
282,
338,
413,
483,
614,
707,
765,
839,
1078,
1477,
1573,
1628
],
"input_text": [
"Un rei de Platea.",
"A Asop.",
"Hi havia hagut una baralla.",
"Perquè ella no volia acceptar els requeriments del déu.",
"Hera va fugir a Eubea i Zeus es va refugiar a Platea, a la cort de Citeró.",
"Sí.",
"Va aconsellar a Zeus que fabriqués una estàtua femenina, l'emboliqués amb un mantell i la col·loqués en un carro estirat per bous.",
"Sí.",
"Li van dir que Zeus havia raptat Platea, la filla d'Asop.",
"Perquè s'hi volia casar.",
"Una estàtua de fusta.",
"Una de les Erínnies el sol·licità, perquè era molt bell, però Citeró la va rebutjar; aleshores Tisífone va transformar un dels seus cabells en una serp que el va picar, i va morir de forma instantània.",
"Al seu pare i el seu germà.",
"Dues muntanyes veïnes.",
"A la seu de les Erínnies."
]
}
|
books
|
-¿Sap- diu la mocadera -que aquesta bèstia és molt grossa?
-Cent i deu- respon el marit.
-S'ha progressat molt en l'art de criar porcs- afegeix donya Tuies.
-Digui-m'ho a mi, que no faig altra cosa.
-I diga'ns, Gervasi: ¿no hi vols donar un cop de mà?- li pregunta la seva dona.
-Amb la condició de què me'n facis d'ous i d'arròs.
I nostre home es plantifica un davantal, s'arma de mitja lluna i comença a picar i repicar amb més afició que un escolanet a missa. A tot això no falten les juguesques de la neboda amb la Rita sobre quina trinxarà més; les receptes per fer el fetge amb romesco; el modo de conservar la sal morra, fer els xorissos i les llangonisses de Vich, fins que venen tastets.
Tots, com si estessen afamolits, esperen aquest moment per menjar una forquillada de carn, servida en un plat de pisa de València i amb cullera de fusta, no perquè en la casa no n'hi hagi de plata, però és de ritual. Tots paren la mà, tots mengen, tots saboregen, i luego tots diuen:
-Dolç.
-Salat.
-Picant.
|
[
"Quin és el primer personatge que parla?",
"I el segon?",
"Com es diu el tercer?",
"Què comenta sobre com es crien porcs?",
"Quin nom té ell?",
"Què li inquireix la seva esposa?",
"Quina condició li demana ell?",
"Què es posa a fer l'home?",
"Qui comença a conversar amb la Rita?",
"I què van discutir?",
"Què vol menjar tothom?",
"Tenen diverses opinions sobre el sabor de l'àpat?"
] |
{
"answer_end": [
22,
87,
156,
156,
220,
279,
331,
423,
550,
673,
788,
1005
],
"answer_start": [
0,
59,
89,
89,
201,
201,
281,
333,
476,
476,
699,
916
],
"input_text": [
"La mocadera.",
"El marit.",
"Donya Tuies.",
"Que s'ha progressat molt en l'art de criar porcs.",
"Gervasi.",
"Si no hi vol donar un cop de mà.",
"Que li faci d'ous i d'arròs.",
"Es plantifica un davantal, s'arma de mitja lluna i comença a picar i repicar.",
"La neboda.",
"Sobre quina trinxarà més; les receptes per fer el fetge amb romesco; el modo de conservar la sal morra, fer els xorissos i les llangonisses de Vich.",
"Una forquillada de carn.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Helena Calsamiglia i Blancafort (Barcelona, 31 de juliol de 1945 - Barcelona, 24 d'octubre de 2017), va ser una professora universitària i escriptora catalana, coneguda pel seu treball en el camp de la sociolingüística de la interacció, l'etnografia de la comunicació, la lingüística textual, la pragmàtica i l'anàlisi del discurs. Ha estat professora titular de la Facultat de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra, i va treballar en recerques internacionals sobre l'estudi del discurs. Era filla del filòsof i editor Josep Maria Calsamiglia i de Camila Blancafort, i neta del compositor català Manuel Blancafort.
Helena Calsamiglia va estudiar filologia romànica a la Universitat de Barcelona, va cursar estudis de postgrau a la Universitat de Califòrnia (Berkeley). Es va doctorar a la Universitat Autònoma de Barcelona, on va exercir com a docent i investigadora de 1973 a 1993. Al 1994, va passar a ser professora titular de la Universitat Pompeu Fabra al departament de Traducció i Ciències del Llenguatge i va impulsar, al costat de Teun van Dijk, la creació del Màster en Estudis del Discurs. Va dirigir des de 1997 el Grup de Recerca en Estudis del Discurs (GED) i la Xarxa d'Estudis del Discurs (XED). Va col·laborar amb l'Observatori de la Comunicació Científica UPF i va ser professora de l'anàlisi del discurs divulgatiu en el Màster de Comunicació Científica de la Barcelona School of Management-UPF. També va ser membre de l'Associació Internacional de Pragmàtica i del consell assessor de diverses revistes científiques de l'àmbit de l'Anàlisi del Discurs.
A partir del seu contacte i treball amb John Gumperz al Departament d'Antropologia de la Universitat de Berkeley, es va interessar per l'etnografia de la comunicació i la sociolingüística interaccional. Al costat d'Amparo Tusón, va impulsar aquestes orientacions per a l'estudi del bilingüisme a Catalunya. Més endavant, va centrar la seva recerca en la pragmàtica i va impulsar trobades científiques en aquest camp. En l'àmbit de l'Anàlisi del Discurs va participar i va dirigir projectes del Ministeri d'Educació i Ciència sobre el debat televisiu i la divulgació científica en mitjans de comunicació escrits. També ha investigat gèneres com l'entrevista i la conferència, o les estratègies d'apropament cognitiu entre experts i no experts.
L'obra intel·lectual d'Helena Calsamiglia va tenir un impacte determinant en l'escenari de la lingüística i l'anàlisi del discurs en el context espanyol i llatinoamericà, tant des del punt de vista científic com didàctic.
La intensa activitat duta a terme per Helena Calsamiglia en relació amb la recerca sobre el discurs de divulgació científica, especialment a partir de l'any 2000, inclou la creació de xarxes de col·laboració amb Amèrica Llatina (especialment, amb l'Argentina), i va culminar en la coordinació d'edicions monogràfiques dedicades al tema, com el volum 2 número 2 (juny de 2000) de la Revista iberoamericana de Discurso y Sociedad («Dir la ciència: les práctiques divulgatives en el punt de mira»), i el volum 5 número 2 (maig de 2003) de Discourse Studies, així com en articles publicats en revistas llatinoamericanes, com la Revista Argentina de Lingüística.
Les coses del dir. Manual d'Anàlisi del Discurs, escrit en col·laboració amb Amparo Tusón va esdevenir un text de referència obligada per als estudiosos en àmbits hispanoparlants i es va incorporar en bibliografies de cursos de grau i postgrau universitari. La claredat i precisió dels seus continguts, sumades a l'amplitud teòrica i la riquesa d'exemples de peces discursives provinents de nombrosos gèneres orals i escrits, en els quals destaca la presència de les diferents varietats lingüístiques de l'espanyol peninsular i americà, li van assegurar un lloc protagonista i perdurable en la didàctica de l'educació superior.
Entre els seus llibres i articles destaquen:
|
[
"Qui era Helena Calsamiglia i Blancafort?",
"En què es va formar?",
"Què va fomentar amb Teun van Dijk?",
"On va treballar el 1997?",
"En quina entitat va ser partícip?",
"Què va començar a apassionar-la quan va col·laborar amb John Gumperz?",
"I en què va centrar la seva investigació?",
"En quins altres gèneres s'ha circumscrit?",
"Què s'incorpora en la seva feina?",
"Què es va publicar al respecte?",
"Què va escriure amb Amparo Tusón?",
"Va ser un llibre important?",
"De què es caracteritza el discurs de Calsamiglia a l'hora d'escriure?",
"Va ser coneguda per això en el món de la docència?",
"Té publicacions notòries?"
] |
{
"answer_end": [
158,
851,
1128,
1239,
1600,
1803,
1966,
2343,
2794,
3223,
3314,
3403,
3851,
3851,
3896
],
"answer_start": [
0,
663,
1043,
1130,
1444,
1602,
1923,
2214,
2567,
2828,
3225,
3315,
3483,
3762,
3853
],
"input_text": [
"Una professora universitària i escriptora catalana.",
"Va estudiar filologia romànica, va cursar estudis de postgrau i es va doctorar.",
"La creació del Màster en Estudis del Discurs.",
"Al Grup de Recerca en Estudis del Discurs (GED) i la Xarxa d'Estudis del Discurs (XED).",
"Va ser membre de l'Associació Internacional de Pragmàtica i del consell assessor de diverses revistes científiques de l'àmbit de l'Anàlisi del Discurs.",
"Es va interessar per l'etnografia de la comunicació i la sociolingüística interaccional.",
"En la pragmàtica.",
"Ha investigat gèneres com l'entrevista i la conferència, o les estratègies d'apropament cognitiu entre experts i no experts.",
"La creació de xarxes de col·laboració amb Amèrica Llatina.",
"Edicions monogràfiques dedicades al tema, com el volum 2 número 2 (juny de 2000) de la Revista iberoamericana de Discurso y Sociedad («Dir la ciència: les práctiques divulgatives en el punt de mira»), i el volum 5 número 2 (maig de 2003) de Discourse Studies, així com articles publicats en revistas llatinoamericanes, com la Revista Argentina de Lingüística.",
"Les coses del dir. Manual d'Anàlisi del Discurs.",
"Sí.",
"De la claredat i precisió dels seus continguts, sumades a l'amplitud teòrica i la riquesa d'exemples de peces discursives provinents de nombrosos gèneres orals i escrits, en els quals destaca la presència de les diferents varietats lingüístiques de l'espanyol peninsular i americà.",
"Sí.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Neus Truyol Caimari (Palma, 27 de febrer de 1978) és una política mallorquina de MÉS per Mallorca, regidora a l'Ajuntament de Palma des d'octubre de 2013 i tinent de batle d'Ecologia, Agricultura i Benestar animal des del juny de 2015.
Es llicencià en Sociologia a Barcelona, on es va implicar en col·lectius i moviments socials de l'esquerra radical, cercant iniciatives comunitàries i emancipadores per a construir alternatives al model capitalista. Va viure també a Madrid. El 2007 tornà a Mallorca i visqué al Puig de Sant Pere. Ha estat membre d'una cooperativa de consum alternatiu i ecològic que busca la sobirania alimentària. Ha treballat en projectes d'investigació social, especialitzada en metodologies participatives per al desenvolupament local.
El maig de 2011 va ser la número 4 de la llista PSM-IniciativaVerds-Entesa-PACMA a l'Ajuntament de Palma, però no fou fins a l'octubre de 2013 que entrà al consistori com a regidora arran de la dimissió de Marisol Fernández. El novembre de 2014 fou elegida, mitjançant un procés de primàries, número 2 de la llista de MÉS per Palma a l'ajuntament. A les eleccions de 2015 va ser reelegida regidora, obtenint la llista de MÉS 23.000 vots i cinc regidors en total. Mitjançant un acord de govern amb PSIB-PSOE i Som Palma, Truyol es convertí durant la legislatura 2015-2019 en portaveu de l'ajuntament i 5a tinent de batle, regidora d'Ecologia, Agricultura i Benestar animal de l'Ajuntament de Palma i presidenta d'EMAYA.
|
[
"Qui és Neus Truyol Caimari?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"Què va estudiar?",
"En què va comprometre's quan va estar a Barcelona?",
"A quina altra ciutat espanyola va viure?",
"Quan va retornar a Mallorca?",
"De quina entitat cooperativista ha format part?",
"En quines iniciatives de caràcter col·lectiu ha participat també?",
"Què li va ocórrer el maig de 2011?",
"Quan va poder fer efectiu el seu càrrec, però?",
"Com a què va ser designada el novembre de 2014?",
"Va revalidar el seu càrrec com a regidora el 2015?",
"De què va treballar durant el mandat 2015-2019?",
"Gràcies a la unió de quins partits?"
] |
{
"answer_end": [
213,
49,
49,
262,
450,
475,
501,
633,
758,
864,
941,
1106,
1157,
1477,
1477
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
236,
263,
452,
477,
533,
635,
760,
866,
985,
1108,
1280,
1223
],
"input_text": [
"Una política mallorquina de MÉS per Mallorca, regidora a l'Ajuntament de Palma des d'octubre de 2013 i tinent de batle d'Ecologia, Agricultura i Benestar animal.",
"A Palma.",
"El 27 de febrer de 1978.",
"Sociologia.",
"Es va implicar en col·lectius i moviments socials de l'esquerra radical, cercant iniciatives comunitàries i emancipadores per a construir alternatives al model capitalista.",
"A Madrid.",
"El 2007.",
"Ha estat membre d'una cooperativa de consum alternatiu i ecològic que busca la sobirania alimentària.",
"Ha treballat en projectes d'investigació social, especialitzada en metodologies participatives per al desenvolupament local.",
"Que va ser la número 4 de la llista PSM-IniciativaVerds-Entesa-PACMA a l'Ajuntament de Palma.",
"Fins a l'octubre de 2013.",
"Com a número 2 de la llista de MÉS per Palma a l'ajuntament.",
"Sí.",
"Es convertí en portaveu de l'ajuntament i 5a tinent de batle, regidora d'Ecologia, Agricultura i Benestar animal de l'Ajuntament de Palma i presidenta d'EMAYA.",
"Mitjançant un acord de govern amb PSIB-PSOE i Som Palma."
]
}
|
vilaweb
|
El ministre d'Afers Estrangers espanyol, Josep Borrell, ha criticat la decisió de la justícia alemanya de no acceptar l'extradició del president Carles Puigdemont per rebel·lió. I ho ha fet en un mitjà alemany, el diari Handelsblatt. Borrell insinua que el tribunal alemany no hauria pres la mateixa decisió si els fets haguessin passat a Alemanya i no a l'estat espanyol. Diu: ‘No ho vull valorar com a ministre d'Afers Estrangers, perquè és un afer de la justícia, però em demano què hauria decidit el tribunal si això mateix hagués passat a Alemanya.' L'advocat Gonzalo Boye ha recordat que justament això va fer el tribunal alemany a l'hora de prendre la decisió: imaginar que el cas s'esdevenia a Alemanya, i que era un land alemany que pretenia independitzar-se mitjançant un referèndum. El tribunal superior de Slesvig-Holstein exposava en la resolució del 5 d'abril proppassat, quan va deixar en llibertat condicional Puigdemont, que ‘el comportament que se li atribueix no és punible segons la legislació vigent a la República Federal Alemanya'. ‘En primer lloc, si s'aplica directament la legislació penal vigent a Alemanya, el reclamat no hauria comès actes delictius perquè no existeix cap llei alemanya que penalitzi la participació en una “rebel·lió” a Espanya.' Per això, per a poder analitzar si els fets de què la justícia espanyola acusava Puigdemont eren punibles a Alemanya, el tribunal deia que calia ‘imaginar el cas en el seu conjunt com si s'hagués esdevingut a Alemanya, com si l'autor fos un ciutadà alemany i com si en l'afer hi haguessin estat implicades les institucions alemanyes'. I els jutges alemanys afegien això que justament Borrell demanava que fes la justícia alemanya en aquest paràgraf: ‘Per tant, en aquest cas caldria imaginar-se que el president d'un land alemany tingués el propòsit de portar el seu a la independència i amb aquesta intenció hagués convocat, en cooperació amb més membres del govern, un referèndum en què els ciutadans del land haguessin de pronunciar-se sobre la independència.' I conclou, efectivament, que ‘aquest comportament no seria punible segons la llei alemanya, i especialment no es podria contemplar com a alta traïció a la federació'. El delicte d'alta traïció alemany el comet ‘qui pretengui posar en perill amb violència o amenaça de violència l'existència de la República Federal Alemanya', que ‘serà castigat amb una pena de presó perpètua o no inferior de deu anys'.
|
[
"Qui és Josep Borrell?",
"Què ha desaprovat?",
"On ha criticat això?",
"Què al·ludeix?",
"Què ha comentat Gonzalo Boye al respecte?",
"El què, concretament?",
"Quina qüestió va manifestar el tribunal superior de Slesvig-Holstein?",
"On es declarava això?",
"Què ocorreria si s'apliquessin les lleis alemanyes a Puigdemont?",
"Per quin motiu?",
"Llavors, què s'havia de fer?",
"Deien els jutges alemanys el mateix que Borrell?",
"Com resol el tribunal els fets?",
"Què consideren els alemanys que és el delicte d'alta traïció?",
"Quina és la condemna?"
] |
{
"answer_end": [
54,
176,
232,
371,
666,
792,
1053,
884,
1178,
1274,
1610,
2038,
2206,
2365,
2443
],
"answer_start": [
0,
41,
178,
234,
555,
668,
794,
794,
1072,
1179,
1287,
1614,
2041,
2208,
2367
],
"input_text": [
"El ministre d'Afers Estrangers espanyol.",
"La decisió de la justícia alemanya de no acceptar l'extradició del president Carles Puigdemont per rebel·lió.",
"En un mitjà alemany, el diari Handelsblatt.",
"Que el tribunal alemany no hauria pres la mateixa decisió si els fets haguessin passat a Alemanya i no a l'estat espanyol.",
"Ha recordat que justament això va fer el tribunal alemany a l'hora de prendre la decisió.",
"Imaginar que el cas s'esdevenia a Alemanya, i que era un land alemany que pretenia independitzar-se mitjançant un referèndum.",
"Que el comportament que se li atribueix a Puigdemont no és punible segons la legislació vigent a la República Federal Alemanya.",
"En la resolució del 5 d'abril proppassat.",
"Que no hauria comès actes delictius.",
"Perquè no existeix cap llei alemanya que penalitzi la participació en una rebel·lió a Espanya.",
"El tribunal deia que calia imaginar el cas en el seu conjunt com si s'hagués esdevingut a Alemanya, com si l'autor fos un ciutadà alemany i com si en l'afer hi haguessin estat implicades les institucions alemanyes.",
"Sí.",
"Conclou, efectivament, que aquest comportament no seria punible segons la llei alemanya, i especialment no es podria contemplar com a alta traïció a la federació.",
"El delicte d'alta traïció alemany el comet qui pretengui posar en perill amb violència o amenaça de violència l'existència de la República Federal Alemanya.",
"Una pena de presó perpètua o no inferior de deu anys."
]
}
|
books
|
O Déu meu! Quin cor no s'havia de trencar? Nosaltres perdonar el nostre Bisbe! …De què? Oh, sí, d'allò que sapiguéssim i d'allò que no sapiguéssim, de tot el perdonàvem i de cor el beneíem. I, plens d'una emoció sagrada, ens abraçàrem uns amb altres, cadascú amb el que tenia més aprop; jo, amb un home barba-roig, que m'estrenyé contra el seu pit i m'implorà com si fos el seu confés: em perdones? I certament, jo, noiet de dotze anys, em vaig sentir revestit de la representació de tota la nissaga d'Adam, i, en nom de tota la humanitat, el vaig perdonar.
Ja quasi no tenia por. El meu esperit sublimat per una fe segura i una ferma esperança de glòria eterna, es sobreposava als surts i recances de l'instint. El meu agraïment, com el dels màrtirs, fa- mejava de patir per amor a Jesucrist. Els meus pecats clamaven penitència. Vaig guaitar per entre les columnetes de la balustrada, i vaig veure que les cases del fons de la plaça ondulaven com una draperia tempestejada pel vent. I… que us diré?.. em semblaren banderes que gloriejaven el meu Déu tot poderós. Però no vaig parar- hi esment gaire estona. La bramulada harmoniosa de l'orgue de la Catedral atragué les meves mirades cap a la porta del temple.
|
[
"A qui han d'absoldre tots segons el narrador?",
"De què?",
"Què van dur a terme tot seguit?",
"De quina manera?",
"Amb qui va abraçar-se el protagonista?",
"Com va obrar aquest?",
"Què va preguntar-li l'home?",
"Quants anys té el personatge?",
"Com va sentir-se?",
"Va fer el que li demanava el senyor?",
"A què va dominar-se la seva ànima?",
"Per on va decidir esperar?",
"I què va observar?",
"Com?",
"Què va fer que dirigís el seu esguard cap a la porta de l'església?"
] |
{
"answer_end": [
77,
146,
249,
249,
313,
384,
398,
435,
506,
556,
711,
885,
944,
983,
1210
],
"answer_start": [
43,
80,
221,
193,
287,
295,
350,
412,
437,
540,
581,
831,
889,
945,
1109
],
"input_text": [
"Al seu Bisbe.",
"D'allò que sapiguessin i d'allò que no sapiguessin.",
"S'abraçaren uns amb altres.",
"Plens d'una emoció sagrada.",
"Amb un home barba-roig.",
"L'estrenyé contra el seu pit i l'implorà com si fos el seu confés.",
"Si el perdonava.",
"Dotze anys.",
"Revestit de la representació de tota la nissaga d'Adam.",
"Sí.",
"Als surts i recances de l'instint.",
"Per entre les columnetes de la balustrada.",
"Que les cases del fons de la plaça ondulaven.",
"Com una draperia tempestejada pel vent.",
"La bramulada harmoniosa de l'orgue de la Catedral."
]
}
|
vilaweb
|
El PNB ha cedit un senador a Junts per Catalunya perquè mantingui grup parlamentari al senat espanyol. D'aquesta manera, el jelztale Luke Uribe-Etxebarria ha passat a formar part del grup del partit català. JxCat compta en l'actualitat amb només quatre representants al senat espanyol, quan el mínim exigit per tenir grup propi és de sis. Els catalans han reeditat el seu acord amb Coalició Canària, amb el qual suma un altre escó, però en necessitava un altre més. Per això, el PNB ha designat al guipuscoà Luke Uribe-Etxebarria perquè s'incorpori al grup de Junts per Catalunya-Coalició Canària. Els jeltzales han explicat que JxCat és ‘un partit que té, no només una gran implantació a Catalunya, sinó que defensa una ideologia representativa de la seva nació, per la qual cosa la seva veu ha de ser escoltada a les Corts Generals, i més encara a la cambra de representació territorial'. Aquesta decisió del PNB s'emmarca en la col·laboració que tots dos partits han mantingut històricament i que va ser ratificada el passat mes d'abril, amb la signatura d'un acord entre els seus dirigents, Andoni Ortuzar i David Bonvehí, quan la formació catalana va decidir presentar-se en les eleccions al Parlament Europeu en una candidatura exclusivament catalanista per donar visibilitat a la situació de Catalunya. L'acord, que va ser materialitzat a la seu de Sabin Etxea de Bilbao, inclou l'adopció d'estratègies compatibles que puguin resultar útils a totes dues formacions per a ‘la consecució dels objectius polítics nacionals i sectorials que comparteixen'. Realitat política de Catalunya El portaveu del PNB al senat espanyol, Jokin Bildarratz, ha afirmat que ‘el senat ha de fer oblidar la negra pàgina de la seva història en la qual va aplicar a Catalunya, sense justificació i de manera desproporcionada, les mesures recollides en l'article 155 de la constitució'. ‘Per fer-ho, és imprescindible dotar de les eines necessàries una de les sensibilitats més representatives de la realitat política catalana', ha apuntat. El senador jeltzale ha reclamat, una vegada més, ‘la millora de la qualitat democràtica de les Institucions i la necessitat del diàleg democràtic com a única via de resolució dels problemes polítics'. Per la seva banda, Uribe-Etxebarria ha assegurat que, per a ell, ‘és un plaer i un honor ajudar un partit que té un gran pes polític' i amb el qual comparteixen ‘històricament moltes coses'. ‘Demostra el compromís real del PNB amb ells', ha conclòs.
|
[
"Què ha transferit el PNB?",
"A qui?",
"Per quin motiu?",
"Qui s'ha afegit a Junts per Catalunya?",
"Quin és el mínim d'escons que es demana per a estar al senat?",
"I quants té JxCat?",
"Amb qui va pactar també el partit català?",
"Com s'anomena l'aliança política?",
"Comparteixen idees el PNB i JxCat?",
"Quan van confirmar aquesta resolució els dos partits?",
"Qui va firmar?",
"Què conté el pacte?",
"Què ha declarat Jokin Bildarratz?",
"I què ha sol·licitat el senador jeltzale?",
"Què ha afermat Uribe-Etxebarria?"
] |
{
"answer_end": [
26,
48,
101,
205,
337,
266,
398,
596,
762,
1039,
1125,
1557,
1868,
2223,
2414
],
"answer_start": [
0,
27,
49,
103,
207,
207,
339,
466,
598,
891,
1041,
1310,
1629,
2024,
2244
],
"input_text": [
"Un senador.",
"A Junts per Catalunya.",
"Perquè mantingui grup parlamentari al senat espanyol.",
"El jelztale Luke Uribe-Etxebarria.",
"Sis.",
"Només quatre.",
"Amb Coalició Canària.",
"Junts per Catalunya-Coalició Canària.",
"Sí.",
"El passat mes d'abril.",
"Andoni Ortuzar i David Bonvehí.",
"L'adopció d'estratègies compatibles que puguin resultar útils a totes dues formacions per a la consecució dels objectius polítics nacionals i sectorials que comparteixen.",
"Que el senat ha de fer oblidar la negra pàgina de la seva història en la qual va aplicar a Catalunya, sense justificació i de manera desproporcionada, les mesures recollides en l'article 155 de la constitució.",
"La millora de la qualitat democràtica de les Institucions i la necessitat del diàleg democràtic com a única via de resolució dels problemes polítics.",
"Que, per a ell, és un plaer i un honor ajudar un partit que té un gran pes polític i amb el qual comparteixen històricament moltes coses."
]
}
|
books
|
Feia bella estona que no nevava. Una branca esqueixada per la neu va fer estremir l'Esparver. A la llunyania naixia una clarícia feble. Semblava una parpella que s'anés obrint… obrint i allunyant-se de la son. La claror tímida, quieta i silenciosa anava avançant com si tingués por de fer remor i deixondir aquella neu que semblava adormida damunt la terra. El glaç dels bassiols i les fontanelles va pendre la brillantor com els ulls d'un mort. La mirada de l'Andreu que esdevingué escorcolladora cercant en aquella quietud la tremolor d'una mata somoguda pel senglar. No res! Les gotes dels arbres penjaven tèrboles i glaçades com si fossin llàgrimes de pedra immortalitzades per un estatuaire. L'aire era quiet com si també fos glaçat.
Ara!… Una esgarrifansa d'emoció va passar pel cos balb de l'Andreu. Un matoll va moure's al fons de la gorja. La neu va caure feixuga i les branques alliberades brandaven en l'aire cada cop més enllumenat per les clarors vivificants de l'alba tranquila. Els ulls de l'Andreu van esbatanar-se; el seu respir va perdre el ritme i el cos bategava ple d'impaciència. Mirà les pedres, agafà el ganivet i féu un sospir pregon i silent. Ja es veia la testa bruna del senglar que sotjava abans d'eixir, amb sos ulls petits que lluïen entre sos pèls grisos, aspres i bruts d'argila. Flairava la terra i l'aire i mirava al cel i caminava a poc a poc enfonsant les potes en la flonjor de la neu. El seu bleix feia un núvol que es perdia en l'aire geliu. Quan era al bell sota de l'espadat, on romania l'Andreu, amb la llestesa que cau un llamp, una pedra va caure furient damunt del senglar. S'oí un gruny de dolor i un rodolar de pedruscall i un crit triomfal de joia que deia: -Ja és meu!
|
[
"Quant de temps feia que no nevava?",
"Què va ocórrer a l'Esparver?",
"Què apareixia de lluny?",
"Com se la descriu?",
"I a la resplendor?",
"Com feia camí aquesta?",
"Com era l'esguard de l'Andreu?",
"Què buscava en aquella tranquil·litat?",
"L'aire estava mogut?",
"Què va sentir de sobte l'Andreu?",
"Com va despendre's la neu?",
"I les branques què feien?",
"Què va subjectar l'Andreu a la mà?",
"Com era el porc senglar que estava observant?",
"Què va caure damunt l'animal quan l'Andreu estava al penya-segat?"
] |
{
"answer_end": [
31,
92,
134,
208,
247,
356,
497,
568,
713,
805,
872,
919,
1135,
1311,
1618
],
"answer_start": [
0,
33,
94,
136,
210,
248,
446,
498,
697,
745,
849,
875,
993,
1169,
1482
],
"input_text": [
"Una bella estona.",
"Que una branca esqueixada per la neu va fer estremir-lo.",
"Una clarícia feble.",
"Semblava una parpella que s'anés obrint… obrint i allunyant-se de la son.",
"Com a tímida, quieta i silenciosa.",
"Anava avançant com si tingués por de fer remor i deixondir aquella neu que semblava adormida damunt la terra.",
"Esdevingué escorcolladora.",
"La tremolor d'una mata somoguda pel senglar.",
"No.",
"Una esgarrifansa d'emoció.",
"Va caure feixuga.",
"Brandaven en l'aire.",
"El ganivet.",
"Tenia la testa bruna i sos ulls petits que lluïen entre sos pèls grisos, aspres i bruts d'argila.",
"Una pedra."
]
}
|
vilaweb
|
El ponent de l'informe del Consell d'Europa sobre polítics empresonats a Europa visitarà Catalunya i Madrid la setmana que ve per investigar ‘sobre el terreny' la situació dels presos polítics independentistes, segons que ha pogut confirmar l'ACN. El letó socialista Boriss Cilevics, encarregat de realitzar l'informe que inclourà la situació dels presoners a Espanya i Turquia, volia programar la visita a Espanya ‘després de les eleccions, per evitar qualsevol interferència amb la campanya'. Una vintena de membres del Consell d'Europa denuncia que Espanya vulnera els drets dels polítics independentistes Ara finalment s'ha concretat aquesta data, que serà del dilluns 3 de febrer al dijous 6. Segons les fonts consultades, el ponent vol tenir enllestides el més aviat possible les conclusions, malgrat no han volgut donar més detalls. En un document preliminar, Cilevics es preguntava si es pot condemnar amb ‘llargues penes de presó' als dirigents independentistes per haver organitzat un referèndum. El ponent reconeixia que és probable que el cas acabi en mans del Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg. Així mateix, assegurava que ‘no dubtarà' a l'hora d'assenyalar ‘problemes sistemàtics' com el que podria haver-hi a Espanya. Aquest futur informe sobre l'estat espanyol i el turc va ser impulsat per un grup d'una vintena de diputats del Consell d'Europa el passat gener, però fonts de l'organització recorden que el text amb les conclusions del ponent haurà de ser aprovat pels membres de l'Assemblea. Cilevics haurà de presentar l'informe final que inclogui una resolució o recomanació al comitè de Drets Humans, que podrà presentar esmenes al text abans que sigui votat. El Consell d'Europa és una organització centrada en la defensa dels drets humans que agrupa 47 estats europeus i té seu a Estrasburg.
|
[
"Qui assistirà a Catalunya i Madrid la pròxima setmana?",
"Per quin motiu?",
"Qui ha corroborat això?",
"Qui és Boriss Cilevics?",
"Quan volia venir a Espanya?",
"Per què?",
"I al final quan vindrà?",
"Què es comenta que vol fer com més prompte millor?",
"Què inquiria en un informe anterior?",
"I què ha admès?",
"En què no titubejarà?",
"Qui va propulsar la redacció de l'escrit?",
"I qui l'haurà de donar el vistiplau?",
"Què fa el Consell d'Europa?",
"On està localitzat?"
] |
{
"answer_end": [
125,
209,
246,
377,
440,
492,
696,
797,
1005,
1110,
1235,
1365,
1512,
1795,
1817
],
"answer_start": [
0,
126,
211,
248,
379,
442,
609,
698,
840,
1007,
1125,
1237,
1425,
1685,
1798
],
"input_text": [
"El ponent de l'informe del Consell d'Europa sobre polítics empresonats a Europa.",
"Per investigar sobre el terreny la situació dels presos polítics independentistes.",
"L'ACN.",
"L'encarregat de realitzar l'informe que inclourà la situació dels presoners a Espanya i Turquia.",
"Després de les eleccions.",
"Per evitar qualsevol interferència amb la campanya.",
"Del dilluns 3 de febrer al dijous 6.",
"Vol tenir enllestides el més aviat possible les conclusions.",
"Si es pot condemnar amb llargues penes de presó als dirigents independentistes per haver organitzat un referèndum.",
"Que és probable que el cas acabi en mans del Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg.",
"No dubtarà a l'hora d'assenyalar problemes sistemàtics com el que podria haver-hi a Espanya.",
"Un grup d'una vintena de diputats del Consell d'Europa.",
"Els membres de l'Assemblea.",
"És una organització centrada en la defensa dels drets humans que agrupa 47 estats europeus.",
"A Estrasburg."
]
}
|
books
|
-Sí, sí!- clamaren tots a una.
-Encara una altra condició imposa el senyor, que també l'acceptareu, perquè en bona fe us dic que és en favor vostre. L'empriu, com a riquesa del poble, serà administrat per una Junta de representants, per parts iguals, dels propietaris, masovers, terralloners i menestrals, amb el Batlle per president i el Rector per conseller. Cada veí no podrà tirar a l'empriu més cabal del que a l'hivern pot mantenir en son terme. Les gallorses, contractades a bon preu, donaran un bon rendiment, que s'emplearà de primer en rescabalar els que varen sortir més esgarrapats de la feta de Sant Antoni, com també a les pobres víctimes de les vostres darreres malifetes; després servirà per llevar les càrregues del poble.
La idea era ben exposada, i lo pràctic, racional i just de la mateixa, entusiasmà els veïns, que començaren a tirar les barretines en l'aire cridant:
-Visca don Ramon!
El glaç estava fos del tot: aquells sublevats malmenats i sorruts, s'havien convertit de nou, per virtut de l'alè de casa, llançat per en Ramon, en pacífics pagesos, bonatxassos i riolers com criatures. Tot eren acudits de bona llei, que demostraven la satisfacció íntima que brollava de llurs cors senzills. Els defensors de la casa, desades les armes, ja feia estona que eren en mig de llurs conveïns. El mateix Basi havia ja encaixat amb tots sos enemics més significats i es complavia en donar i rebre proves d'oblit i bona amistat.
¡A què entretenir-se més a detallar un acte que, havent revestit tots els preparatius d'una tragèdia, acabava definint-se dintre les formes d'un idil·li campestre! Basti dir que, havent algú demanat per la família Serra-Bruna, aquesta aparegué, essent fortament aclamada. Don Eudald, amb sa figura espellofida i vinguda a menos, impressionà els espectadors, que esclataren seguidament en crits d'entusiasme al veure que arrencant-se, aquell, de la butxaca el famós patracol, el llençà a sos peus fet a miques. Les senyores, no cal dir si foren ben rebudes. Les senyoretes, que amb son tracte falaguer havien desarmat ja del tot el Sastret i la seva cobla de guerrers, amb major gust encara feren el compliment als valldepedrencs, servint-los per ses mans i abundosament tota mena de recaptes. Solament els midaren el vi. En fi, que tot anà com una seda tal com se sol quan, havent la bruixa posat en enrenou una societat de persones, que de fet no són nascudes per al mal, de sobte per un voler de Déu els cau la bena dels ulls. Tot lo que abans era mala voluntat, se tornà bondat de sentiments, i uns i altres s'esforçaren a demostrar-ho fins a l'excés.
|
[
"Hi ha persones cridant al començament del text?",
"Segons el segon interlocutor, el senyor demanarà un altre requisit per a aquesta gent?",
"I per què creu que l'aprovaran?",
"Què passarà amb l'empriu?",
"Què no podran dur a terme els veïns?",
"I què serà del ramat d'ovelles?",
"Va acceptar la gent aquesta condició?",
"Van celebrar la figura de don Ramon?",
"Va aconseguir en Ramon apaivagar la gentada que abans estava enfadada?",
"Fins i tot a en Basi?",
"Què va ocórrer quan la família Serra-Bruna va comparèixer?",
"Què va tirar don Eudald?",
"Com van reaccionar els altres?",
"Què van fer les senyoretes?",
"Què va esdevenir el desig malvat de la multitud?"
] |
{
"answer_end": [
29,
74,
147,
359,
450,
738,
831,
906,
1109,
1443,
1715,
1940,
1940,
2236,
2539
],
"answer_start": [
0,
31,
76,
149,
361,
452,
740,
822,
936,
1312,
1624,
1717,
1717,
2002,
2474
],
"input_text": [
"Sí.",
"Sí.",
"Perquè en bona fe els hi diu que és en favor seu.",
"Serà administrat per una Junta de representants, per parts iguals, dels propietaris, masovers, terralloners i menestrals, amb el Batlle per president i el Rector per conseller.",
"Cada veí no podrà tirar a l'empriu més cabal del que a l'hivern pot mantenir en son terme.",
"Donaran un bon rendiment, que s'emplearà de primer en rescabalar els que varen sortir més esgarrapats de la feta de Sant Antoni, com també a les pobres víctimes de les seves darreres malifetes; després servirà per llevar les càrregues del poble.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí.",
"Aparegué, essent fortament aclamada.",
"El famós patracol.",
"Esclataren seguidament en crits d'entusiasme.",
"Feren el compliment als valldepedrencs, servint-los per ses mans i abundosament tota mena de recaptes.",
"Una bondat de sentiments."
]
}
|
bios
|
Catalina de Sena Vives Pieras (Madrid, 1895 - 1979) fou una de les primeres dones de l'Estat Espanyol en rebre un doctorat en ciències, concretament de doctora en Ciències Naturals.
El curs 1910-1911 comença els seus estudis a la Facultat de Ciències de la Universitat Central de Madrid. Obté la llicenciatura el 30 de març de 1915 amb la qualificació d'excel·lent i amb premi extraordinari per oposició. Des del 1915 complementà els estudis a l'Escola d'Estudis Superiors de Magisteri amb els corresponents de doctorat. El seu títol de doctora fou expedit el 25 d'abril de 1917. En un principi, s'havia pensat que la primera dona en rebre un doctorat era Margarida Comas Camps, però posteriorment es va confirmar la major antiguitat del doctorat de Vives. El 1918 acabà els estudis a l'Escola d'Estudis Superiors del Magisteri i fou la número 1 de la seva promoció. La memòria del treball de fi de carrera fou Estudio de la Metodología de las Ciencias Naturales i versava sobre l'ensenyament de les ciències.
Va impartir conferències, va publicar articles de divulgació científica a la premsa de Mallorca i formà part del teixit associatiu de la Mallorca dels anys 20. Fou catedràtica de l'Escola Normal de Mestres de Balears i en fou directora fins a la seva jubilació. Va publicar, amb Teresa Valls Ramírez, l'obra Prácticas de Ciencias Naturales. Es va casar el 1921 amb el matemàtic i també professor de l'escola Normal de Palma, Josep Maria Eyaralar.
|
[
"Qui era Catalina de Sena Vives Pieras?",
"Quin en particular?",
"Quan va néixer?",
"On?",
"Quan va morir?",
"Quan va iniciar la seva formació?",
"A on?",
"On més va decidir estudiar el 1915?",
"Qui es creia que va ser la primera dona a obtenir un doctorat?",
"Es va comprovar que havia sigut Vives?",
"On va finalitzar la seva educació?",
"Quin va ser el títol de la seva dissertació?",
"Què va dur a terme a Mallorca?",
"Què va redactar amb Teresa Valls Ramírez?",
"Amb qui va contraure matrimoni?"
] |
{
"answer_end": [
134,
180,
51,
51,
51,
224,
286,
485,
677,
755,
827,
962,
1168,
1349,
1455
],
"answer_start": [
0,
136,
0,
0,
0,
182,
225,
405,
580,
679,
757,
867,
1010,
1272,
1351
],
"input_text": [
"Una de les primeres dones de l'Estat Espanyol en rebre un doctorat en ciències.",
"En Ciències Naturals.",
"El 1895.",
"A Madrid.",
"El 1979.",
"El curs 1910-1911.",
"A la Facultat de Ciències de la Universitat Central de Madrid.",
"A l'Escola d'Estudis Superiors de Magisteri.",
"Margarida Comas Camps.",
"Sí.",
"A l'Escola d'Estudis Superiors del Magisteri.",
"Estudio de la Metodología de las Ciencias Naturales.",
"Va impartir conferències, va publicar articles de divulgació científica a la premsa de Mallorca i formà part del teixit associatiu de la Mallorca dels anys 20.",
"L'obra Prácticas de Ciencias Naturales.",
"Amb el matemàtic i també professor de l'escola Normal de Palma, Josep Maria Eyaralar."
]
}
|
vilaweb
|
El Museu de Granollers acull l'exposició ‘Gols de tinta', fins al 20 de novembre. Fa un repàs a la història del futbol català a través de les vinyetes i les il·lustracions dels principals dibuixants de cada època. S'hi poden veure dibuixos de Valentí Castanys, Ricard Opisso, Joaquim Muntañola, Cesc, Perich i Òscar Nebreda, entre més. L'exposició compta amb la Copa Macaya, una joia modernista de principis del segle XX que és l'antecedent de la Copa Catalunya. L'exposició serà itinerant i a partir del desembre es podrà veure a L'Hospitalet de Llobregat. Es tracta d'un homenatge ‘als nostres grafistes i dibuixants, que expliquen gràficament la història del futbol català i que en cada vinyeta capten el context de la seva època', explica Jordi Riera, un dels comissaris de l'exposició. ‘Hi ha el sabor del temps a cada il·lustració', afegeix. El futbol va arribar a Catalunya a finals del XIX, però no és fins a aproximadament el 1920 que esdevé un esport important entre la societat catalana, segons comenta Riera. Les vinyetes que es poden veure van ser impreses sobretot en diaris i revistes com el setmanari ‘Xut'. Malgrat la dictadura de Primo de Rivera i la consegüent censura, la premsa esportiva permetia oferir continguts satírics perquè passaven més desapercebuts. A la mostra s'hi pot trobar la portada d'un ‘Xut' que explica el tancament del camp del Barça l'any 1925. El públic havia xiulat l'himne espanyol abans d'un partit contra el Júpiter, en plena dictadura de Primo de Rivera. El governador civil estava a la graderia i va ordenar tancar el camp per un període de sis mesos, tot i que finalment la sanció va ser de tres mesos.
|
[
"Quina exhibició albergarà el Museu de Granollers?",
"Fins quan estarà?",
"De què tractarà?",
"I què s'hi podrà trobar?",
"Quins serien aquests?",
"Què inclou la mostra?",
"Què és?",
"On es podrà visitar?",
"Qui és Jordi Riera?",
"I què ha comentat sobre aquesta?",
"Què més ha explicat sobre el futbol a Catalunya?",
"On es poden localitzar els dibuixos?",
"Què autoritzaven els mitjans esportius que es fes?",
"Què havia portat a cap l'audiència en un camp del Barça el 1925?",
"Com va reaccionar el governador civil a això?"
] |
{
"answer_end": [
56,
80,
125,
212,
334,
373,
461,
556,
789,
789,
1019,
1122,
1278,
1500,
1598
],
"answer_start": [
0,
58,
82,
126,
214,
336,
359,
514,
743,
558,
848,
1021,
1189,
1342,
1502
],
"input_text": [
"L'exposició Gols de tinta.",
"Fins al 20 de novembre.",
"Fa un repàs a la història del futbol català.",
"Vinyetes i les il·lustracions dels principals dibuixants de cada època.",
"Valentí Castanys, Ricard Opisso, Joaquim Muntañola, Cesc, Perich i Òscar Nebreda, entre més.",
"La Copa Macaya.",
"Una joia modernista de principis del segle XX que és l'antecedent de la Copa Catalunya.",
"A L'Hospitalet de Llobregat.",
"Un dels comissaris de l'exposició.",
"Que es racta d'un homenatge als seus grafistes i dibuixants, que expliquen gràficament la història del futbol català i que en cada vinyeta capten el context de la seva època.",
"Que va arribar a Catalunya a finals del XIX, però no és fins a aproximadament el 1920 que esdevé un esport important entre la societat catalana.",
"Van ser impreses sobretot en diaris i revistes com el setmanari Xut.",
"La premsa esportiva permetia oferir continguts satírics perquè passaven més desapercebuts.",
"El públic havia xiulat l'himne espanyol abans d'un partit contra el Júpiter, en plena dictadura de Primo de Rivera.",
"Va ordenar tancar el camp per un període de sis mesos."
]
}
|
mitologia
|
La plana de Xaron (en grec antic Σαρών, en hebreu שָׁרוֹן, en llatí Sarona, en català Xaron o també Saró o Saron) va ser el nom d'una plana costanera a la regió on hi ha actualment la moderna Tel-Aviv. Era una plana molt fèrtil, i Isaïes parla de «la glòria del Líban, l'esplendor del Carmel i de Xaron». El «narcís de Xaron», és una expressió que s'utilitza al Càntic dels Càntics.
Altres textos bíblics es refereixen a la seva importància com a lloc de pastura. Al Primer llibre de les Cròniques es diu que «Xirtai de Xaron s'ocupava dels ramats de vaques que s'alimentaven a la plana de Xaron». Eusebi de Cesarea diu que el territori anava des de Jaffa a Cesarea de Palestina, però altres autors parlen de què s'estenia per la costa al nord de Cesarea fins al Carmel. La ciutat també es menciona als Fets dels Apòstols amb motiu d'un miracle de Sant Pere.
El topònim es va utilitzar posteriorment com a nom de persona, especialment com a nom de dona (Sarona ~ Xarona, hebreu שָׁרוֹנָה)
Saró o Xaron era també el nom d'una vila de la tribu de Gad, situada vora Galaad, al districte de Basan, segons el Primer llibre de les Cròniques: "Van habitar a Galaad, a Basan, a les seves poblacions i a tots els llocs de pasturatge de Saron fins als seus límits".
|
[
"Què era la plana de Xaron?",
"I què hi trobem avui en dia?",
"Era fecund el terreny?",
"Com el descriu Isaïes?",
"On es pot trobar l'oració \"narcís de Xaron\"?",
"Què explica el Primer llibre de les Cròniques?",
"I Eusebi de Cesarea?",
"I què deien altres persones?",
"On apareix també la localitat?",
"Quin altre ús té el toponomàstic?",
"A què es referia també Saró o Xaron?",
"On estava emplaçada?"
] |
{
"answer_end": [
149,
200,
227,
303,
381,
596,
678,
769,
821,
920,
1048,
1092
],
"answer_start": [
0,
150,
202,
231,
305,
464,
598,
685,
771,
859,
989,
1050
],
"input_text": [
"Va ser el nom d'una plana costanera.",
"La moderna Tel-Aviv.",
"Sí.",
"Parla de la glòria del Líban, l'esplendor del Carmel i de Xaron.",
"Al Càntic dels Càntics.",
"Diu que Xirtai de Xaron s'ocupava dels ramats de vaques que s'alimentaven a la plana de Xaron.",
"Que el territori anava des de Jaffa a Cesarea de Palestina.",
"Altres autors parlen de què s'estenia per la costa al nord de Cesarea fins al Carmel.",
"Als Fets dels Apòstols.",
"Es va utilitzar posteriorment com a nom de persona.",
"Era també el nom d'una vila de la tribu de Gad.",
"Vora Galaad, al districte de Basan."
]
}
|
mitologia
|
Segons la mitologia grega, Neoptòlem (en grec antic Νεοπτόλεμος -έμου; en llatí: Nĕoptŏlĕmus -ī) fou un heroi grec fill del mític Aquil·les, que participà en la Guerra de Troia, assassinà el Rei Príam i fou el primer rei de l'Epir.
La nimfa Tetis va tenir un fill anomenat Aquil·les qui, segons una profecia, havia de morir en una gran guerra. Quan va esclatar la Guerra de Troia, la nimfa va amagar el seu fill a la cort del rei d'Esciros, Licomedes.
Allà el jove grec va enamorar-se de Deidamia, una de les set filles del rei i van casar-se, però poc després Aquil·les fou finalment convençut d'apuntar-se a la guerra i va abandonar la seva esposa. Mesos després a la parella els naixia un fill, Neoptòlem. En un principi el nom del nadó fou Pirros (en grec Πύῤῥος Pyrrhus), ja que durant el temps que el seu pare s'amagà a Esciros es feu passar per una dona anomenada Pirra.
Durant el setge de Troia, els grecs van capturar el príncep troià Helen, famós endeví. Aquest els va dir que no capturarien la ciutat fins que no es complissin tres condicions; que aconseguissin les fletxes emmetzinades d'Hèracles, robessin el Pal·ladi i el fill d'Aquil·les entrés en batalla.
Així fou com Odisseu va deixar Troia i va viatjar fins a Esciros, on va convèncer Neoptòlem d'allistar-se a la Guerra de Troia. Només tenia deu anys, però ja era tot un guerrer, a més tingué el mateix conseller que el seu pare, el lleial Fènix. Fou un dels grecs que es van amagar al ventre del Cavall de Troia. Durant el saqueig de la ciutat, va decapitar el rei Príam davant la seva dona Hècuba, i va portar el cos a la tomba del seu pare, on el deixà sense sepultura i on assassinà la princesa Políxena. També va matar el fill d'Hèctor, Astíanax, i va capturar com a esclaus la dona d'Hèctor, Andròmaca, i el germà d'Hèctor, Helen.
Després de la Guerra de Troia, Neoptòlem va viatjar fins a la regió de l'Epir enduent-se amb ell a la seva concubina Andròmaca, el seu conseller Fènix i el seu esclau Helen. Un cop allà la seva fama va créixer fins al punt que fou coronat com a rei de l'Epir pels molossos.
Va mantenir relacions amb la seva esclava Andròmaca, de les quals en van néixer tres fills:
Temps després es va casar amb Hermione, filla dels reis d'Esparta Menelau i Helena.
Passaven els anys i no podien tenir fills, aleshores va pensar que, igual que amb la mort del seu pare Aquil·les, el déu Apol·lo hi tenia quelcom a veure. Un dia va anar a un temple del déu i el va incendiar, com a venjança.
Existeixen dues versions de la seva mort:
|
[
"Qui era Neoptòlem?",
"De qui era fill Aquil·les?",
"Què deia un presagi sobre ell?",
"Amb qui va tenir Aquil·les a Neoptòlem?",
"Quins requisits va comentar l'endeví Helen als grecs que haurien de complir per a conquistar Troia?",
"Va participar Neoptòlem al final?",
"Quants anys tenia llavors?",
"Va ocultar-se dins el Cavall de Troia?",
"Què va fer després d'assaltar Troia?",
"A qui més va assassinar?",
"I a qui va empresonar?",
"Amb qui va anar a la regió de l'Epir?",
"Amb qui va contraure matrimoni més endavant?",
"Creia que no podia tenir descendència amb ella per culpa d'Apol·lo?",
"I com va reaccionar?"
] |
{
"answer_end": [
230,
282,
342,
707,
1170,
1298,
1320,
1482,
1677,
1720,
1805,
1979,
2211,
2410,
2480
],
"answer_start": [
27,
232,
256,
457,
904,
1172,
1300,
1417,
1484,
1679,
1724,
1838,
2173,
2257,
2412
],
"input_text": [
"Un heroi grec fill del mític Aquil·les, que participà en la Guerra de Troia, assassinà el Rei Príam i fou el primer rei de l'Epir.",
"De la nimfa Tetis.",
"Que havia de morir en una gran guerra.",
"Amb Deidamia.",
"Que aconseguissin les fletxes emmetzinades d'Hèracles, robessin el Pal·ladi i el fill d'Aquil·les entrés en batalla.",
"Sí.",
"Deu anys.",
"Sí.",
"Va decapitar el rei Príam davant la seva dona Hècuba, i va portar el cos a la tomba del seu pare, on el deixà sense sepultura i on assassinà la princesa Políxena.",
"Al fill d'Hèctor, Astíanax.",
"A la dona d'Hèctor, Andròmaca, i al germà d'Hèctor, Helen.",
"Amb la seva concubina Andròmaca, el seu conseller Fènix i el seu esclau Helen.",
"Amb Hermione.",
"Sí.",
"Un dia va anar a un temple del déu i el va incendiar, com a venjança."
]
}
|
books
|
-No, senyor: no m'hi he fixat…
-És que en convé saber-ho, perquè he fet una posta amb un senyor del costat que deia que el barco d'aquest acte era tan gran com el Pla de la Boqueria… Un dinar que penso guanyar…
* * *
-Què li sembla, això?
-Home, el barco m'ha agradat molt…, però ¿ja és prou natural, això de sortir negres en aquell temps?
-Home…
-És que jo estic que allavonses encara no se'n coneixien, i que si de cas tot just… tot just en començava a sortir algun…
* * *
-¿Ara diu que passa a l'Índia, això?
-Sí, senyora… Aquests arbres se crien per allà… Tots aquests són índios.
-Ditxosos ells!
-Per què?
-Perquè deuen menjar el gall barato.
|
[
"Què diu el segon interlocutor que ha dut a terme amb un altre home?",
"I què comentava aquest senyor?",
"Què vol obtenir l'interlocutor?",
"L'ha satisfet el vaixell?",
"Tot i això, què pensa que no és normal?",
"De quin país es parla més endavant?",
"Qui xerra d'aquesta regió?",
"I la següent persona explica alguna cosa sobre la flora d'allà?",
"A quina vegetació es refereix concretament?",
"Per què creu la dona que són afortunats els ciutadans de l'Índia?"
] |
{
"answer_end": [
106,
181,
209,
272,
339,
511,
524,
583,
583,
646
],
"answer_start": [
31,
107,
183,
246,
275,
475,
475,
512,
526,
585
],
"input_text": [
"Una posta.",
"Que el barco d'aquest acte era tan gran com el Pla de la Boqueria.",
"Un dinar.",
"Sí.",
"Això de sortir negres en aquell temps.",
"De l'Índia.",
"Una senyora.",
"Sí.",
"Als arbres.",
"Perquè deuen menjar el gall barato."
]
}
|
mitologia
|
El filòleg i escriptor J. R. R. Tolkien va crear un gran nombre de llengües artificials. La invenció de llengües (anomenada glossopoesi per Tolkien, del grec γλώσσα glôssa, 'idioma', 'llengua' i ποιῶ poiô, 'fer', en paral·lel a la idea de mitopoesi o construcció de mites) va ser una ocupació que Tolkien va realitzar durant tota la seva vida, començant quan era adolescent.
Un dels primers projectes de Tolkien va ser la reconstrucció d'una llengua germànica antiga que no estava registrada, la qual podria haver estat parlada per la societat humana que apareix a Beowulf, durant l'època heroica germànica.
El projecte més desenvolupat per part de Tolkien van ser les llengües èlfiques. Va començar a construir una "llengua èlfica" al voltant del 1910-1911, mentre estudiava a la King Edward's School de Birmingham. Posteriorment la va anomenar Quenya (circa 1915), i va continuar desenvolupant activament la història i la gramàtica de les seves llengües èlfiques fins a la seva mort, el 1973.
El 1931 va realitzar una conferència sobre la seva passió per les llengües construïdes titulada A Secret Vice. Allí hi contrastava el seu projecte de construir llengües artístiques, buscant el plaer estètic, amb el pragmatisme de les llengües auxiliars internacionals. Aquesta conferència també exposava les opinions de Tolkien sobre l'eufonia, citant el grec, el finès i el gal·lès com a exemples de llengües "que tenen una forma de les paraules molt bonica i molt característica".
La glossopoeia de Tolkien mostra dues dimensions temporals: el pas del temps intern (fictici) dels esdeveniments descrits a El Silmaríl·lion i altres obres, i el pas del temps extern de la pròpia vida de Tolkien, durant la qual sovint revisava i redefinia les seves llengües i la seva història fictícia.
|
[
"Qui era J.R.R. Tolkien?",
"Què va inventar?",
"Quan va iniciar-se en això?",
"I quant de temps va estar creant-ne?",
"Quin va ser el seu primer projecte?",
"I quin va ser el més complet?",
"Quan va engegar-lo?",
"I quin nom li va posar?",
"Quant temps li va dedicar?",
"De què va parlar en un congrés el 1931?",
"Com es deia aquest?",
"Què avaluava?",
"I què més es manifestava en aquesta reunió?",
"Què exposa la glossopoeia de Tolkien?",
"Quines són?"
] |
{
"answer_end": [
39,
87,
373,
342,
491,
686,
757,
852,
993,
1081,
1104,
1262,
1476,
1536,
1689
],
"answer_start": [
0,
23,
89,
273,
375,
608,
688,
831,
869,
995,
1082,
1106,
1264,
1478,
1538
],
"input_text": [
"Un filòleg i escriptor.",
"Un gran nombre de llengües artificials.",
"Quan era adolescent.",
"Va ser una ocupació que Tolkien va realitzar durant tota la seva vida.",
"La reconstrucció d'una llengua germànica antiga que no estava registrada.",
"Les llengües èlfiques.",
"Al voltant del 1910-1911.",
"Quenya.",
"Va continuar desenvolupant activament la història i la gramàtica de les seves llengües èlfiques fins a la seva mort, el 1973.",
"De la seva passió per les llengües construïdes.",
"A Secret Vice.",
"El seu projecte de construir llengües artístiques, buscant el plaer estètic, amb el pragmatisme de les llengües auxiliars internacionals.",
"Les opinions de Tolkien sobre l'eufonia, citant el grec, el finès i el gal·lès com a exemples de llengües que tenen una forma de les paraules molt bonica i molt característica.",
"Dues dimensions temporals.",
"El pas del temps intern (fictici) dels esdeveniments descrits a El Silmaríl·lion i altres obres, i el pas del temps extern de la pròpia vida de Tolkien."
]
}
|
vilaweb
|
Les eleccions andaluses sacsegen la política valenciana, abans de les eleccions del mes de maig. El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha tancat la porta a pactar amb Ciutadans si acaba arribant a acords amb Vox a Andalusia. Amb vista a futurs pactes postelectorals, ha manifestat que té la prioritat de repetir el pacte del Botànic, si bé ‘els ciutadans tenen l'última paraula', ha indicat, que vol dir sempre que el resultat ho faci possible. També ha dit que li agradava ‘el perfil més liberal de Cs', però que si pacta amb l'extrema dreta serà molt difícil d'entendre-s'hi. El PSPV ja va explorar l'opció d'un acord amb Ciutadans després de les últimes autonòmiques, quan les negociacions amb Compromís i Podem s'havien blocat, però finalment va acabant signant l'acord del Botànic. Durant la reunió del grup parlamentari socialista, ha volgut marcar distàncies entre la situació del País Valencià i la d'Andalusia, on els socialistes van perdre el govern. ‘Aquí no hi ha pulsió de canvi', ha dit en una conferència de premsa. Després de reivindicar que el govern actual havia significat un canvi al País Valencià, ha remarcat: ‘L'alternativa a aquest govern no és una governança vinculada a l'extrema dreta.' D'altra banda, aquest dissabte, 12 de gener, Casado anirà al País Valencià per a fer costat a Isabel Bonig com a cap de cartell a les eleccions autonòmiques del maig. No obstant això, no és clar qui encapçalarà la candidatura a l'Ajuntament de València. L'eurodiputat i ex-conseller valencià Esteban González Pons ha aparegut en algunes travesses, però ell ha deixat clar que s'estima més de no moure's de l'eurocambra. Un altre nom que sona és el de l'ex-consellera d'Educació María José Català, actual portaveu adjunta del PP a les Corts.
|
[
"Què ha ocorregut a València?",
"Qui és Ximo Puig?",
"Què ha rebutjat?",
"Què ha declarat?",
"I què ha comentat de Ciutadans?",
"I què opina que passarà si aquest partit s'uneix amb l'extrema dreta?",
"Qui va voler un cop formar coalició amb Cs?",
"Va progressar aquest acord?",
"Què ha explicat Puig en una reunió de premsa?",
"I en què ha insistit?",
"Qui viatjarà a València el 12 de gener?",
"Per a fer el què?",
"Qui és Esteban González Pons?",
"Què ha aclarit?",
"Qui més es creu que podria guanyar?"
] |
{
"answer_end": [
95,
138,
228,
337,
508,
581,
638,
790,
1034,
1216,
1293,
1384,
1532,
1637,
1714
],
"answer_start": [
0,
97,
129,
272,
450,
510,
583,
737,
966,
1124,
1234,
1294,
1473,
1572,
1639
],
"input_text": [
"Que les eleccions andaluses sacsegen la política valenciana, abans de les eleccions del mes de maig.",
"El president de la Generalitat.",
"Ha tancat la porta a pactar amb Ciutadans si acaba arribant a acords amb Vox a Andalusia.",
"Que té la prioritat de repetir el pacte del Botànic.",
"Que li agradava el perfil més liberal de Cs.",
"Que serà molt difícil d'entendre-s'hi.",
"El PSPV.",
"No.",
"Que aquí no hi ha pulsió de canvi.",
"Que l'alternativa a aquest govern no és una governança vinculada a l'extrema dreta.",
"Casado.",
"Per a fer costat a Isabel Bonig com a cap de cartell a les eleccions autonòmiques del maig.",
"L'eurodiputat i ex-conseller valencià.",
"Que s'estima més de no moure's de l'eurocambra.",
"L'ex-consellera d'Educació María José Català."
]
}
|
bios
|
Susana Bouis Gutiérrez (Barcelona, novembre de 1967) és una política catalana.
És llicenciada en Veterinària per la Universitat Autònoma de Barcelona, diplomada en Veterinària de Salut Pública per l'Institut Universitari de Salut Pública de Catalunya de la Universitat de Barcelona i diplomada en Sanitat per l'Institut d'Estudis de la Salut del Departament de Sanitat de la Generalitat. En l'àrea professional ha desenvolupat la seva activitat en diverses clíniques i ha estat docent al Centre de Capacitació Agrària de Monells de la Selva (Girona). També es va graduar en Direcció General per l'IESE (Universitat de Navarra), i es va diplomar en direcció executiva per ESADE.
Va treballar com a assessora de diputats del Grup Popular i del Grup Mixt al Parlament de Catalunya, fins que el 1996 fou nomenada directora del Gabinet Tècnic de la Delegació del Govern a Catalunya. El maig de 2002 fou nomenada subdelegada del Govern a Barcelona. És casada i té dos fills. A nivell laboral, és tècnic superior en Veterinària de l'Institut Municipal de Salut Pública de l'Ajuntament de Barcelona, en situació d'excedència. Fou nomenada delegada del Govern espanyol a Catalunya entre 2003 i 2004 El 2011, Artur Mas la va fitxar com a Directora general de la Funció Pública, dins de l'equip de la vicepresidenta Joana Ortega. Mantindria el càrrec fins a l'aplicació de l'Article 155 de la Constitució espanyola de 1978 l'octubre de 2017.
|
[
"Qui és Susana Bouis Gutiérrez?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"Què va estudiar?",
"A quins llocs?",
"On ha treballat?",
"Què feia en aquest últim lloc?",
"Quins altres estudis va obtenir?",
"On va feinejar com a assessora?",
"Com a què va ser designada el 1996?",
"I el maig de 2002?",
"De què s'ha demanat una excedència?",
"Què va nomenar-la Artur Mas?",
"Quant de temps va estar amb aquesta feina?"
] |
{
"answer_end": [
77,
52,
52,
304,
386,
549,
549,
666,
777,
876,
941,
1116,
1266,
1429
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
79,
79,
388,
469,
551,
678,
788,
878,
987,
1199,
1319
],
"input_text": [
"Una política catalana.",
"A Barcelona.",
"El novembre de 1967.",
"És llicenciada en Veterinària, diplomada en Veterinària de Salut Pública i diplomada en Sanitat.",
"A la Universitat Autònoma de Barcelona, l'Institut Universitari de Salut Pública de Catalunya de la Universitat de Barcelona i l'Institut d'Estudis de la Salut del Departament de Sanitat de la Generalitat.",
"En diverses clíniques i al Centre de Capacitació Agrària de Monells de la Selva (Girona).",
"Ha estat docent.",
"Es va graduar en Direcció General i es va diplomar en direcció executiva.",
"Va treballar com a assessora de diputats del Grup Popular i del Grup Mixt al Parlament de Catalunya.",
"Com a directora del Gabinet Tècnic de la Delegació del Govern a Catalunya.",
"Fou nomenada subdelegada del Govern a Barcelona.",
"De ser tècnic superior en Veterinària de l'Institut Municipal de Salut Pública de l'Ajuntament de Barcelona.",
"Directora general de la Funció Pública.",
"Mantindria el càrrec fins a l'aplicació de l'Article 155 de la Constitució espanyola de 1978 l'octubre de 2017."
]
}
|
vilaweb
|
Amb el recompte de les eleccions finalitzat, el Partit Pirata no ha aconseguit guanyar-les i ha quedat tercer amb el 14,5% dels vots. Ni tan sols ha estat el partit més votat de l'esquerra: Moviment Roig-Verd han quedat per davant. La darrera setmana hi havia una gran expectació perquè les enquestes assenyalaven que els pirates podien guanyar unes eleccions per primer vegada en la història però l'expectació ha estat defrauda. La primera força al nou parlament continua sent el dretà Partit de la Independència, amb 21 escons, dos més dels que tenia. El seu soci de govern actual, el Partit Progressista, ha perdut en canvi onze escons i es queda amb només vuit. Al parlament d'Islàndia la majoria està en 32 diputats i per tant els dos partits hauran de pactar amb altres forces la seva coalició si volen seguir governant. A l'esquerra el Moviment Roig-Verd és el principal partit, amb deu diputats però empatat a escons amb els Pirates, que també tenen deu però amb menys vots. Aquests dos partits havien anunciant ja la voluntat de formar una coalició comptant també amb Futur Brillant i l'Aliança Socialdemòcrata, que han aconseguit quatre i tres escons cadascú. En total, doncs, tampoc no tindrien els vots suficients per a formar govern. Tot queda, doncs, en les mans de l'únic partit que no s'han pronunciat ni per una coalició ni per l'altra i que porta per nom Regeneració. El partit, que ha aconseguit set escons, és una escissió liberal del Partit de la Independència i no tenia escons fins ara al parlament.
|
[
"Ha triomfat el Partit Pirata al plebiscit?",
"En quina posició ha quedat?",
"Quin percentatge de votacions ha aconseguit?",
"Qui hi havia en segon lloc?",
"Es creia que els pirates vencerien, però?",
"Quina és la primera força al Parlament?",
"Quants seients té?",
"I el Partit Progressista?",
"Quants diputats es necessiten a Islàndia per a formar govern?",
"I què hauran de fer els dos grups polítics, llavors?",
"Quin és el partit principal de l'esquerra?",
"I quants diputats té?",
"Tant aquest com el Partit Pirata volien unir-se amb Futur Brillant i l'Aliança Socialdemòcrata?",
"De qui depèn tot realment?",
"De quin tipus d'organització política es tracta?"
] |
{
"answer_end": [
90,
109,
132,
230,
392,
513,
528,
664,
720,
825,
884,
902,
1119,
1384,
1481
],
"answer_start": [
0,
93,
110,
190,
287,
430,
515,
584,
666,
723,
827,
886,
843,
1247,
1386
],
"input_text": [
"No.",
"Ha quedat tercer.",
"Un 14,5% dels vots.",
"Moviment Roig-Verd.",
"Sí.",
"El dretà Partit de la Independència.",
"21 escons.",
"Només vuit.",
"32 diputats.",
"Hauran de pactar amb altres forces la seva coalició si volen seguir governant.",
"Moviment Roig-Verd.",
"Deu diputats.",
"Sí.",
"Tot queda en les mans de l'únic partit que no s'han pronunciat ni per una coalició ni per l'altra i que porta per nom Regeneració.",
"És una escissió liberal del Partit de la Independència."
]
}
|
mitologia
|
Sirin és una criatura mitològica del folklore rus, amb el cap i el pit d'una bella dona i el cos d'un ocell (habitualment una òliba o mussol). Segons el mite, els sirins vivien prop del Jardí de l'Edèn o al voltant de l'Eufrates.
Aquestes criatures, mig dona mig ocell, es basen directament en els mites grecs de les sirenes. Habitualment eren representats amb una corona o una aurèola. Els sirins cantaven belles cançons als sants, predint les joies futures. Per als mortals, tanmateix, els ocells eren perillosos, ja que, en sentir-los, hom oblidava tot i els seguia fins que finalment moria. La gent intentava salvar-se dels sirins disparant canonades, fent sonar campanes o fent altres sorolls per foragitar l'ocell. Més tard (S. XVII-XVIII) la imatge dels sirins va canviar per simbolitzar l'harmonia del món, car vivien al paradís. En aquella època es creia que només els veritablement feliços podien sentir un sirin, i només uns pocs el podien veure, ja que és ràpid i difícil d'atrapar, igual que la felicitat humana. Simbolitza la joia eterna i la felicitat celestial.
La llegenda dels sirins podria haver estat introduïda a la Rus de Kíev per mercaders perses durant els segles vuitè i novè.
A les ciutats de Quersonès i Kíev se'n troben sovint imatges en restes de ceràmica, penjolls i als marges d'Evangelis entre els segles X i XII. Els Pomors sovint dibuixaven sirins a les il·lustracions del Gènesi com aus seient als arbres del paradís.
|
[
"Què és un sirin?",
"Com se la representa?",
"On residien els sirins?",
"D'on es creu que prové el seu origen?",
"Què solien portar a sobre?",
"Quines funcions tenien?",
"Els consideraven éssers segurs els humans?",
"Per què?",
"Com intentaven sobreviure les persones als sirins?",
"Què va ser d'aquestes criatures més endavant?",
"Qui es pensava que només podia notar un sirin?",
"Com es va fer conèixer la història dels sirins?",
"Què hi ha a Quersonès i Kíev?",
"Què feien els Pomors?",
"De quina manera els dibuixaven?"
] |
{
"answer_end": [
49,
141,
228,
324,
385,
458,
514,
593,
719,
813,
922,
1169,
1344,
1413,
1451
],
"answer_start": [
0,
51,
159,
270,
339,
387,
460,
516,
595,
721,
838,
1078,
1202,
1346,
1414
],
"input_text": [
"Una criatura mitològica del folklore rus.",
"Amb el cap i el pit d'una bella dona i el cos d'un ocell (habitualment una òliba o mussol).",
"Prop del Jardí de l'Edèn o al voltant de l'Eufrates.",
"Es basen directament en els mites grecs de les sirenes.",
"Una corona o una aurèola.",
"Cantaven belles cançons als sants, predint les joies futures.",
"No.",
"Perquè en sentir-los hom oblidava tot i els seguia fins que finalment moria.",
"La gent intentava salvar-se dels sirins disparant canonades, fent sonar campanes o fent altres sorolls per foragitar l'ocell.",
"La imatge dels sirins va canviar per simbolitzar l'harmonia del món.",
"Els veritablement feliços.",
"Podria haver estat introduïda a la Rus de Kíev per mercaders perses.",
"Imatges en restes de ceràmica, penjolls i als marges d'Evangelis entre els segles X i XII.",
"Dibuixaven sirins a les il·lustracions del Gènesi.",
"Com aus seient als arbres del paradís."
]
}
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.