source
stringclasses 4
values | story
stringlengths 268
10.6k
| questions
listlengths 0
23
| answers
dict |
|---|---|---|---|
vilaweb
|
‘No acceptarem la sentència i actuarem en conseqüència. Tots els drets que ens siguin negats els tornarem a exercir', ha dit el president de la Generalitat, Quim Torra, en la conferència que ha fet avui a Madrid en l'esmorzar informatiu organitzat per l'agència Europa Press. Hi havia expectació mediàtica, i política, amb l'assistència d'un gran nombre de representants d'ambaixades. El govern espanyol, en canvi, hi ha enviat una representació menor, amb càrrecs intermedis però cap ministre per a fer gala del diàleg pregonat, per a poder escoltar amb tots els ets i uts què vol dir el president quan parla de confrontació democràtica en un context que serà marcat per la sentència. Torra n'ha donat pocs detalls, però ha deixat clar això: ‘Si la sentència no és absolutòria, ens portarà a una nova etapa, a prendre de nou la iniciativa, a traçar amb fermesa el camí fins a culminar la independència'. Quim Torra, un gran abisme a Madrid i el detall oblidat de Pedralbes- Crònica Josep Casulleras Quina forma prendrà això Quim Torra no ho ha revelat, però ha insistit que ha de tenir una dimensió institucional i també una altra de mobilització social basada en la desobediència civil. I això vol confrontació democràtica, és a dir, en paraules del president, ‘que en la nova etapa que s'obrirà a Catalunya es posarà en el centre de l'acció política l'exercici del dret d'autodeterminació dels catalans, amb un programa de país i amb els valors del republicanisme i del respecte als drets humans'. Però hi ha desavinences sobre quina ha de ser la resposta institucional per part dels partits independentistes. Poc abans de la conferència de Torra, la cadena SER difonia una entrevista per escrit amb el president d'ERC, Oriol Junqueras, que reblava allò que ja havien declarat anteriorment uns altres dirigents del partit: que caldria que hi hagués un govern de concentració que inclogués els comuns i que no s'havia pas de tenir por a unes eleccions avançades. Torra hi ha posat distància. ‘L'últim que hem de fer és abocar-nos a unes eleccions amb el grau de confrontació que això implicaria, i que ens impediria de concentrar-nos en donar una resposta a la sentència. I la proposta d'aprovar el presssupost és una oportunitat de país per a fer això.' I una altra diferència substancial amb ERC: la investidura de Pedro Sánchez. Si ahir Gabriel Rufián deia que la facilitarien, que no hi posarien cap pega i fins i tot renyava Podem i els comuns, avui Torra ha deixat clar que la posició de Junts per Catalunya es mantindrà en el no del juliol si es manté la posició que va fixar el president espanyol amb la compareixença de dimarts, i que deixava clar que no pensava negociar cap referèndum. Recusació dels magistrats del TSJC Abans de la sentència, hi haurà la Diada amb lema, ‘Objectiu: independència', que el president ha fet seu, i probablement hi haurà tema el judici a Torra al TSJC per no haver volgut despenjar la pancarta de suport als presos polítics del balcó del Palau de la Generalitat. La data del judici fixada pel tribunal és el 25 i 26 de setembre, justament els mateixos dies del debat de política general al Parlament. Li han demanat on anirà, si al parlament o al TSJC, i Torra ha respost que aquest problema l'ha de resoldre el tribunal, i no pas ell, però que tampoc no demanarà que canviï la data, perquè és quelcom que han de fer els magistrats, que ja haurien de saber que hi ha aquesta incompatibilitat que han creat ells. El president ha anunciat, a més, que recusarà els magistrats i que presentarà al·legacions contra la manera irregular com es va fixar la data del judici. Ací podeu recuperar la conferència íntegra de Torra:
|
[
"Qui és Quim Torra?",
"Què ha anunciat avui?",
"On?",
"Quins representants del govern central hi han anat?",
"Què ha aclarit Torra?",
"Què ha emfatitzat?",
"Quins són els seus valors principals?",
"Qui ha fet pública una entrevista?",
"Quan?",
"Amb qui era aquesta?",
"Torra vol que hi hagi nous comicis?",
"Està d’acord amb Esquerra?",
"El partit de Torra vol que Sánchez sigui president del govern?",
"Quan serà la Diada?",
"Quan serà el judici de Torra?",
"Per què hi haurà una acusació de Torra?"
] |
{
"answer_end": [
167,
167,
274,
493,
903,
1187,
1498,
1687,
1687,
1738,
1992,
2332,
2638,
2774,
3071,
3608
],
"answer_start": [
125,
0,
118,
276,
686,
1025,
1407,
1651,
1613,
1651,
1723,
2259,
2301,
2734,
2843,
3456
],
"input_text": [
"El president de la Generalitat.",
"Que no acceptaran la sentència i actuaran en conseqüència.",
"En la conferència que ha fet avui a Madrid en l'esmorzar informatiu organitzat per l'agència Europa Press.",
"Càrrecs intermedis però cap ministre.",
"Que si la sentència no és absolutòria, els portarà a una nova etapa, a prendre de nou la iniciativa, a traçar amb fermesa el camí fins a culminar la independència.",
"Que ha de tenir una dimensió institucional i també una altra de mobilització social basada en la desobediència civil.",
"Del republicanisme i del respecte als drets humans.",
"La cadena SER.",
"Poc abans de la conferència de Torra.",
"Amb el president d'ERC, Oriol Junqueras.",
"No.",
"No.",
"No.",
"Abans de la sentència.",
"El 25 i 26 de setembre.",
"Per la manera irregular com es va fixar la data del judici."
]
}
|
bios
|
Anna Monner (o també Agna Monner o Munné) (Palma, Mallorca, 1850 - Barcelona, 2 d'abril de 1914) va ser una actriu de teatre.
La vida d'Anna Monner va estar sempre vinculada al món del teatre. Era filla de l'actor Agustí Monner i d'Anna Bassas i Dulachs (+1888); va néixer a Palma, quan els seus pares estaven de gira amb la companyia de Manuel Catalina, i es va casar amb el també actor Enric Antiga.
Comença a actuar quan era una noieta de dotze anys al Teatre Tirso de Barcelona fent els papers de dama jove. El 1865 estrena al Teatre Principal Tal faràs, tal trobaràs, d'Eduard Vidal i de Valenciano, i la temporada 1871-1872 treballa a l'Odeon, també de la ciutat comtal. Durant diversos anys apareix a les llistes d'actors de la companyia «de vers» que actuava al Gran Teatre del Liceu, dirigida per Gervasi Roca; a la dècada de 1880 és contractada per la companyia d'Antoni Tutau i Carlota de Mena per treballar al Teatre Novetats, i uns anys més tard, passa al Tívoli quan els Tutau-Mena també ho fan.
A finals de 1888 entra a formar part del quadre d'actors del Teatre Romea i és contractada per fer els papers de dama característica. Allí inaugura la temporada 88-89 amb La bruixa, de Frederic Soler, Pitarra, compartint cartell amb les populars actrius Mercè Abella i Caterina Fontova. En aquest teatre estrena, entre altres, diverses obres de Pitarra i Àngel Guimerà, com Tenorios! (1894) o La festa del blat (1896). El pas al teatre en català la impressionàː «Va semblar-me un art nou. Les obres no'm costaven tant de fer, però m'emocionaven més…»
La temporada de 1897-98 tota la companyia passà al Teatre Principal, on estrenà l'obra del pintor i dramaturg Modest Urgell Lluny dels ulls, prop del cor. En les temporades següents, de nou al Romea, es va posar en escena el drama d'Àngel Guimerà Mossèn Janot, Àngela, de Josep Nogué i Roca, Fum de palla, d'Artur Carreras, o La mel, de Manuel Rovira i Serra. A partir de 1899 s'incorporà a la Companyia d'Enric Borràs, amb seu al mateix teatre, amb la qual estrenà obres de Pous i Pagès, Rusiñol, Ignasi Iglesias, Jaume Brossa o Àngel Guimerà.
El 1903 va contraure una paràlisi i es va veure obligada a abandonar l'escena. Morí a casa, el 1914.
|
[
"Quan va néixer Anna Monner?",
"A què es va dedicar?",
"Qui van ser els seus pares?",
"D’on era originària?",
"Qui va ser el seu marit?",
"Quan va iniciar la seva trajectòria com a actriu?",
"Quan va portar a l'escenari una obra de Vidal?",
"Com es deia?",
"Amb qui va treballar a partir de 1880?",
"On va començar a treballar el 1888?",
"Amb qui hi interpretava?",
"Les obres de quins autors va dur en escena llavors?",
"I després de marxar i retornar al Romea?",
"Què va iniciar el 1899?",
"Quan va perdre la vida?"
] |
{
"answer_end": [
96,
124,
253,
280,
400,
452,
587,
587,
904,
1083,
1295,
1378,
1919,
1979,
2205
],
"answer_start": [
0,
97,
193,
263,
357,
402,
512,
512,
820,
1010,
1220,
1297,
1561,
1921,
2185
],
"input_text": [
"El 1850.",
"Va ser actriu de teatre.",
"Agustí Monner i Anna Bassas i Dulachs.",
"De Palma.",
"Enric Antiga.",
"Quan era una noieta de dotze anys.",
"El 1865.",
"Tal faràs, tal trobaràs.",
"Amb Antoni Tutau i Carlota de Mena.",
"Al Teatre Romea.",
"Amb Mercè Abella i Caterina Fontova.",
"Pitarra i Àngel Guimerà.",
"Àngel Guimerà, Josep Nogué i Roca, Artur Carreras i Manuel Rovira i Serra.",
"S'incorporà a la Companyia d'Enric Borràs.",
"El 1914."
]
}
|
books
|
La casa on havia anat a raure era una casa enlluernadora. Els mobles eren ornats de metalls. Hi havia molts gerros terriblement japonesos, ventruts i llampants, curulls de flors artificials i amb grans llaços de seda al coll com si tinguessin angines. Estàtues orientals amb bombetes elèctriques que s'encenien, ídols, vanos, ombrel·les del Japó i moltes pells; pells de tigre, d'ós blanc, d'isard, damunt les catifes blanes i gruixudes. A la sala hi havia una pianola amb tot el repertori vienès d'operetes mortals de necessitat, i un gramòfon amb totes les cançons de moda cantades per tot l'estol d'artistes que plenes de desvergonyiment anaven fent escola d'immortalitat pels teatres de varietés. Al despatx de l'amo de la casa hi havia una al·legoria de l'amor que figurava en un cert piset que tingué en la seva joventut. Les cortines eren abundoses i totes de seda, la calefacció sempre encesa… però la casa era una casa freda, trista, sense ànima i sense el caliu que dóna l'esperit… se sentia una fredor estranya; no hi havia biblioteca!
L'amo era un comerciant enriquit sobtadament a base d'una operació comercial que ell anomenava de viu. L'operació fou senzilla. Un vaixell arribava carregat d'una substància de què ell tenia el magatzem ple. Amb la seva influència, el vaixell no pogué descarregar perquè els papers no van ésser despatxats. El vaixell tornà després d'uns quants mesos i ell entretant va vendre la substància al preu que li semblà. Ara, enriquit, gastava els diners a gratcient, i la vanitat li feia somniar glòries populars. Anhelava ésser diputat i el ventre li esdevenia voluminós. Era baixet i rabassut i caravermell. Feia una signatura amb inicials grosses i cargolades, i una rúbrica on tot eren onades, llamps i corbes que semblava un temporal desfet.
|
[
"On havia anat a parar el personatge?",
"Com eren els mobles?",
"Què hi havia?",
"Quin instrument hi havia també?",
"I al despatx?",
"Com eren les cortines?",
"Però com era la llar?",
"Què hi faltava?",
"Qui n’era el propietari?",
"Era pobre?",
"Amb què va guanyar molts diners?",
"Què havia portat una embarcació?",
"L’empresari va fer que no es poguessin baixar a terra les seves mercaderies?",
"Quin càrrec volia obtenir l'home?",
"Com era la seva firma?"
] |
{
"answer_end": [
56,
91,
137,
468,
765,
871,
990,
1045,
1070,
1091,
1148,
1253,
1352,
1577,
1703
],
"answer_start": [
0,
58,
93,
438,
701,
828,
902,
1023,
1047,
1047,
1047,
1175,
1255,
1555,
1651
],
"input_text": [
"A una casa enlluernadora.",
"Ornats de metalls.",
"Molts gerros terriblement japonesos.",
"Una pianola.",
"Una al·legoria de l'amor.",
"Abundoses i totes de seda.",
"Freda, trista, sense ànima i sense el caliu que dóna l'esperit.",
"Biblioteca.",
"Un comerciant.",
"No.",
"Amb una operació comercial que ell anomenava de viu.",
"Una substància de què ell tenia el magatzem ple.",
"Sí.",
"El de diputat.",
"Amb inicials grosses i cargolades."
]
}
|
vilaweb
|
La mesa del congrés espanyol ha refusat les dues peticions per a crear una comissió d'investigació sobre el rei emèrit espanyol Juan Carlos I i les presumptes comptes irregulars a Suïssa i altres paradisos fiscals a nom de tercers, així com determinar les consegüents responsabilitats ‘civils, ètiques i polítiques'. L'havien sol·licitat, per una banda, ERC i el Grup Plural i, per l'altra, Unides Podem. Els integrants del PSOE, PP i Vox de la mesa han refusat la iniciativa mentre que els tres membres d'Unides Podem hi han donat suport. El text d'Unides Podem parlava de la ‘presumpta comissió, entre d'altres, possibles delictes de blanqueig de capitals' i s'indicava que ‘no resulta descartable que els mateixos s'estiguin executant actualment o s'haguessin executat amb posterioritat a l'abdicació del rei emèrit', que va tenir lloc el juny de 2014, moment, subratllen ‘en què va deixar de ser inviolable acord amb l'article 56.3 CE'. Els lletrats van redactar un informe en contra de l'admissió a tràmit de les peticions reiterant els antecedents i la interpretació que ve fent el Tribunal Constitucional sobre la posició de la prefectura de l'estat, segons han informat a Europa Press fonts parlamentàries. La presentació d'aquesta iniciativa ja va aprofundir les diferències entre PSOE i Unides Podem. Els socialistes es van desmarcar de la petició i van recordar que els lletrats sempre s'han oposat a qualificar iniciatives de control de la corona. ‘És simplement llegir-se la Constitució i saber que el rei és inviolable', va resumir la portaveu de Grup Socialista, Adriana Lastra. En la votació de la taula de Congrés, aquesta divisió s'ha materialitzat. El PSOE, juntament amb el PP i Vox, han donat suport l'informe dels lletrats i han acordat no admetre les iniciatives, mentre que Unides Podem s'ha quedat sol recolzant la seva tramitació. Unes noves revelacions sobre la fortuna amagada de Juan Carlos I publicades la setmana passada apunten que el 2008 va dipositar cent milions de dòlars en un compte corrent a Ginebra. Segons que publica Tribune de Genève, els diners formaven part d'un regal del rei Abdul·lah de l'Aràbia Saudita. El compte corrent era al banc Mirabaud i anava a nom de la fundació Lucum, una entitat panamenca de la qual Juan Carlos I és l'únic beneficiari. Segons el diari suís, el rei espanyol va retirar diners d'aquest compte durant anys, fins que el 2012 bona part del que quedava, uns seixanta-cinc milions, van ser lliurats a Corinna zu Sayn-Wittgenstein, amant del monarca, que els va dipositar en la filial d'un altre banc de Ginebra a les illes Bahames. Aquestes transaccions, que fins ara no s'havien fet públiques, són sota investigació criminal per les autoritats suïsses, que les consideren ‘sospitoses d'emblanquiment de capitals'. Juan Carlos va rebre cent milions de comissions pel TGV saudita i han aparegut a Ginebra
|
[
"Què ha fet la mesa del congrés espanyol?",
"I què més han rebutjat?",
"Qui ho havia demanat?",
"I qui s'hi ha oposat?",
"Qui s’hi ha mostrat a favor?",
"Quin tema han tractat aquests en un escrit?",
"Quan va abandonar el tron el monarca?",
"Què van fer els advocats?",
"Quin mitjà ho va treure a la llum?",
"Els socialistes i Unides Podem estan d’acord?",
"Quin posicionament tenien els del PSOE?",
"Amb qui han pactat?",
"Què més s’ha fet públic sobre el rei emèrit?",
"A qui va reglar part de la fortuna?",
"Aquest moviment de capital està sota sospita d’activitat il·legal?"
] |
{
"answer_end": [
230,
315,
403,
475,
538,
658,
854,
1156,
1192,
1309,
1458,
1744,
2038,
2501,
2785
],
"answer_start": [
0,
0,
317,
405,
487,
540,
676,
941,
1158,
1215,
1311,
1668,
1857,
2320,
2604
],
"input_text": [
"Ha refusat les dues peticions per a crear una comissió d'investigació sobre el rei emèrit espanyol Juan Carlos I i les presumptes comptes irregulars a Suïssa i altres paradisos fiscals a nom de tercers.",
"Determinar les consegüents responsabilitats civils, ètiques i polítiques.",
"Per una banda, ERC i el Grup Plural i, per l'altra, Unides Podem.",
"Els integrants del PSOE, PP i Vox.",
"Els tres membres d'Unides Podem.",
"La presumpta comissió, entre d'altres, possibles delictes de blanqueig de capitals.",
"El juny de 2014.",
"Van redactar un informe en contra de l'admissió a tràmit de les peticions reiterant els antecedents i la interpretació que ve fent el Tribunal Constitucional sobre la posició de la prefectura de l'estat.",
"Europa Press.",
"No.",
"Es van desmarcar de la petició i van recordar que els lletrats sempre s'han oposat a qualificar iniciatives de control de la corona.",
"Amb el PP i Vox.",
"Que el 2008 va dipositar cent milions de dòlars en un compte corrent a Ginebra.",
"A Corinna zu Sayn-Wittgenstein.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Liliana Fernández Steiner (Benidorm, Alacant, 4 de gener de 1987) és una jugadora de Voleibol de platja d'Espanya. Liliana forma parella amb Elsa Baquerizo i va ser, juntament amb Elsa, la primera jugadora espanyola d'aquest esport a classificar-se per a uns jocs olímpics: els Jocs Olímpics de Londres 2012. La parella espanyola es va classificar per als vuitens de final però no van poder superar a les italianes Greta Cicolari i Marta Menegatti.
Van començar la seva carrera en el voley platja en el 2006 en el "CETD de Voley Platja d'Arona", on es concentraven les joves promeses d'aquest esport fins als 22 anys. Però en el 2009 van començar aquesta aventura soles, al costat del seu entrenador i amb el suport de Sponsors que van confiar en la seva evolució.
L'any 2009 va ser el seu debut en el circuit mundial, anomenat World Tour. Van començar l'any en el lloc 190 i van acabar en el rànquing 33 del Món...
L'any 2010 van arribar al lloc 20 del Rànquing Mundial, superant totes les prèvies del circuit a excepció d'una.
En l'últim torneig de la temporada, tant en el 2010 com en el 2011, van obtenir un 5è lloc a Phuket, Tailàndia. A més de l'il·lusionant títol de Campiones d'Espanya per segon any consecutiu.
Ja en el 2011, van acabar la temporada 11 del Rànquing de World Tour i 10 del Rànquing Olímpic. Novament van ser campiones d'Espanya. I per primera vegada es van ficar en unes semifinals de World Tour a Quebec, Canadà.
En el 2012 es van pujar per primera vegada al podium continental, quedant terceres en la Final del Campionat d'Europa disputat a l'Haia (Holanda). Aquest mateix any van aconseguir la classificació definitiva per a les olimpíades de Londres 2012 i van obtenir un 9º lloc.
Aquest any 2013 han aconseguit quatre medalles a nivell internacional, una de les quals ha estat el Subcampionat d'Europa en Klagenfurt, Àustria. També van aconseguir la medalla de Plata en l'Open de World Tour de Fuzhou, Xina; Bronze en l'Europeu d'Antalya, Turquia; i Bronze en el Gran eslam de Moscou, Rússia.
|
[
"Quan va néixer Liliana Fernández?",
"I on?",
"A què es dedica?",
"Amb qui competeix?",
"De què van ser pioneres?",
"Van guanyar-los?",
"Quan va iniciar la seva trajectòria professional?",
"Quina posició va obtenir al World Tour de 2009?",
"I a Phuket?",
"Quan?",
"Què va aconseguir el 2011?",
"En quin lloc va acabar a la Haia?",
"Quants premis internacionals va rebre el 2013?",
"Quin premi va guanyar a la Xina?",
"I a Rússia?"
] |
{
"answer_end": [
65,
65,
103,
155,
272,
447,
507,
904,
1128,
1128,
1314,
1574,
1779,
1936,
2021
],
"answer_start": [
0,
0,
66,
115,
158,
309,
449,
765,
1029,
1029,
1223,
1457,
1710,
1856,
1980
],
"input_text": [
"El 4 de gener de 1987.",
"A Benidorm.",
"És jugadora de Voleibol de platja.",
"Amb Elsa Baquerizo.",
"De ser les primeres jugadores espanyoles d'aquest esport a classificar-se per a uns jocs olímpics.",
"No.",
"El 2006.",
"La 33.",
"La 5a.",
"Tant en el 2010 com en el 2011.",
"Va acabar la temporada 11 del Rànquing de World Tour i 10 del Rànquing Olímpic.",
"En tercer lloc.",
"Quatre.",
"La medalla de Plata en l'Open de World Tour de Fuzhou.",
"Bronze en el Gran eslam de Moscou."
]
}
|
mitologia
|
Antígona (designació de planeta menor : 129 Antígona) és un gran asteroide del cinturó principal. Les observacions del radar indiquen que està compost de ferro - níquel gairebé pur. Probablement, aquest i altres asteroides similars s'originen en el nucli de Vesta semblant aplanetesimal que tenia un interior diferenciat. Va ser descobert per l'astrònom germanoamericà CHF Peters el 5 de febrer de 1873 i va rebre el nom d'Antígona (filla d'Èdip) (rei de Tebes) i Iocasta, en la mitologia grega.
El 1979 es va suggerir un possible satèl·lit d'Antígona basat en dades de corbes de llum. Un model construït a partir d'aquests mostra que la pròpia Antígona té una forma força regular. El 1990, l'asteroide es va observar des de l' Observatori Collurania-Teramo, permetent produir una corba de llum composta que mostrava un període de rotació de 4.9572 ± 0.0001 hores i una variació de brillantor de 0,34 ± 0,01 en magnitud. Es va trobar que la proporció de longituds dels eixos major a menor d'aquest asteroide era d'1,45 ± 0,02.
Les dades radiomètriques de 10 µ recollides de Kitt Peak el 1975 van donar un diàmetre estimat de 114 km. Des de 1985, s'han observat un total de tres ocultacions estel·lars per part d'Antígona. Es va observar una ocultació favorable d'una estrella l'11 d'abril de 1985 des de llocs propers a Pueblo, Colorado, permetent una estimació del diàmetre de 113,0 ± 4,2 km a calcular.
Viccionari
|
[
"Què és Antígona?",
"De què està format?",
"D’on sorgeix?",
"Qui el va observar per primer cop?",
"Quan?",
"Qui és Antígona en la tradició clàssica?",
"Què va passar el 1979?",
"Com és aquest asteroide?",
"Des d’on es va contemplar el 1990?",
"Què es va descobrir llavors?",
"Quant mesura?",
"Què s’ha vist des de 1985?",
"Quants cops?",
"Quan es va veure un d’aquests cops?",
"Des d’on?"
] |
{
"answer_end": [
96,
180,
263,
379,
402,
494,
584,
680,
757,
1025,
1131,
1220,
1220,
1296,
1336
],
"answer_start": [
0,
98,
182,
322,
322,
405,
496,
586,
682,
921,
1027,
1133,
1146,
1225,
1222
],
"input_text": [
"Un gran asteroide del cinturó principal.",
"De ferro - níquel gairebé pur.",
"Probablement, del nucli de Vesta.",
"L'astrònom germanoamericà CHF Peters.",
"El 5 de febrer de 1873.",
"La (filla d'Èdip) i Iocasta.",
"Es va suggerir un possible satèl·lit d'Antígona basat en dades de corbes de llum.",
"De forma força regular.",
"Des de l' Observatori Collurania-Teramo.",
"Que la proporció de longituds dels eixos major a menor d'aquest asteroide era d'1,45 ± 0,02.",
"Té un diàmetre estimat de 114 km.",
"Ocultacions estel·lars per part d'Antígona.",
"Tres.",
"L'11 d'abril de 1985.",
"Des de llocs propers a Pueblo, Colorado."
]
}
|
bios
|
Mercè Sorribas i Elias (Sabadell, 22 de juliol de 1920 - 2 de maig de 2000) va ser una locutora de ràdio i actriu catalana. El 1933 era la locutora més jove de l'Estat espanyol juntament amb Juan Hernández, tots dos treballadors de Ràdio Sabadell. Sorribas i Josepa Figueras són les dues locutores sabadellenques dels anys trenta del segle xix.
Mercè Sorribas, anomenada, Merceneta, va néixer en el si d'una família de treballadors tèxtils. Era la tercera de quatre germans. Va seguir els estudis primaris i de ben petita va destacar pels dots teatrals. L'any 1933 va entrar a treballar a Ràdio Sabadell, amb 13 anys, falsificant l'edat i dient que en tenia 15. L'emissora li va pagar els estudis a l'escola de les Escolàpies de Sabadell fins als 14 anys. Va compaginar durant un temps la locució radiofònica amb la feina d'actriu. A partir del 1939, acabada la guerra, abandonà la ràdio i es dedicà plenament al teatre fins a l'any 1949, quan deixà de treballar per casar-se.
|
[
"Quan va néixer Mercè Sorribas?",
"I on?",
"Quan va morir?",
"A què es va dedicar?",
"Què era el 1933?",
"Amb qui treballava?",
"On?",
"Qui era una altra locutora de l’època?",
"Quin sobrenom tenia Sorribas?",
"Era filla única?",
"Per a què tenia talent?",
"Quina mentida va dir?",
"Què volia aconseguir així?",
"Què li va finançar la ràdio?",
"Quan va centrar-se únicament en la tasca d’actriu?"
] |
{
"answer_end": [
75,
75,
75,
113,
176,
205,
246,
343,
381,
473,
552,
660,
660,
737,
919
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
76,
124,
124,
207,
248,
345,
441,
508,
554,
554,
662,
832
],
"input_text": [
"El 22 de juliol de 1920.",
"A Sabadell.",
"El 2 de maig de 2000.",
"Va ser locutora de ràdio i actriu.",
"La locutora més jove de l'Estat espanyol.",
"Amb Juan Hernández.",
"A Ràdio Sabadell.",
"Josepa Figueras",
"Merceneta.",
"No.",
"Pel teatre.",
"Va falsificar l'edat.",
"Entrar a treballar a Ràdio Sabadell.",
"Els estudis a l'escola de les Escolàpies de Sabadell.",
"A partir del 1939."
]
}
|
vilaweb
|
La Generalitat Valenciana ha decidit de crear unitats d'Igualtat a cadascuna de les conselleries i també a la Presidència amb el propòsit de vetllar per l'aplicació efectiva del principi d'igualtat entre homes i dones. Segons que informa el consell, serà un servei que dependrà de cada subsecretaria, es regirà com un òrgan administratiu i actuarà d'acord amb les competències del departament respectiu. Aquestes unitats seguiran el compliment de la normativa en matèria d'igualtat i l'avaluaran. També assessoraran a l'hora d'elaborar informes sobre l'impacte per raó de gènere. Amb aquest servei, el govern vol proposar mesures per a incorporar la perspectiva de gènere en contractes, subvencions, convenis, acords, gestió de recursos humans i qualsevol altra actuació. També fomentarà l'ús d'un llenguatge no sexista ni discriminatori als documents i informes elaborats per les conselleries. El govern explica, a més, que les unitats d'Igualtat es creen per impulsar mesures específiques dirigides a corregir situacions de desigualtat social que afecten especialment dones en exclusió social, víctimes de violència o que pateixen discriminació múltiple. Una tasca serà la d'assistir a l'elaboració de publicitat institucional per a transmetre ‘valors positius i igualitaris i evitar estereotips de gènere'. També supervisaran i proposaran mesures per a incorporar la perspectiva de gènere quan s'elaboren els pressupostos. Més competències: s'encarregaran de demanar la informació estatística originada per l'activitat del departament; i, des del punt de vista del gènere, examinaran les estatístiques oficials relacionades amb l'àmbit competencial que els pertoca i també les aniran seguint i les controlaran. Les unitats d'igualtat també promouran l'elaboració d'estudis d'investigació i informes tècnics de diagnòstic de la situació de les dones, en relació amb les àrees d'activitat del departament, amb la finalitat de detectar possibles situacions de desigualtat entre dones i homes i corregir-les. També assessoraran per a elaborar plans d'igualtat, col·laboraran per a avaluar-los i proposaran de prendre mesures correctores. Accions formatives D'una altra banda, impulsaran la formació i la sensibilització del personal dels departaments en relació amb l'abast i significat del principi d'igualtat d'oportunitats entre dones i homes, mitjançant propostes d'accions formatives a la Direcció General de l'Institut Valencià de les Dones i per la Igualtat de Gènere. Així mateix, impulsaran mesures de coresponsabilitat i conciliació de la vida personal, laboral i familiar que prengui la conselleria amb competències en funció pública.
|
[
"Quina institució ha pres una decisió?",
"Quina ha sigut?",
"Amb quin objectiu?",
"Qui ho regularà?",
"Quines normes es tindran en compte?",
"Quina altra tasca faran?",
"Què es vol aconseguir així?",
"Quin tipus de llenguatge s’impulsarà?",
"Per a quins col·lectius estan pensades aquestes reformes?",
"Des de quina perspectiva es revisaran les estadístiques?",
"Què més es vol dur a terme?",
"Donaran consell?",
"S’oferiran cursos als treballadors?",
"On es faran actes de formació?",
"Quina altra funció tindrà aquest servei?"
] |
{
"answer_end": [
64,
121,
217,
299,
495,
578,
770,
893,
1155,
1613,
1851,
2135,
2344,
2473,
2581
],
"answer_start": [
0,
3,
40,
219,
404,
497,
580,
772,
895,
1542,
1714,
2008,
2156,
2346,
2475
],
"input_text": [
"La Generalitat Valenciana.",
"Crear unitats d'Igualtat a cadascuna de les conselleries i també a la Presidència.",
"Vetllar per l'aplicació efectiva del principi d'igualtat entre homes i dones.",
"Cada subsecretaria.",
"La normativa en matèria d'igualtat.",
"Assessoraran a l'hora d'elaborar informes sobre l'impacte per raó de gènere.",
"Proposar mesures per a incorporar la perspectiva de gènere en contractes, subvencions, convenis, acords, gestió de recursos humans i qualsevol altra actuació.",
"Llenguatge no sexista ni discriminatori als documents i informes elaborats per les conselleries.",
"Per a dones en exclusió social, víctimes de violència o que pateixen discriminació múltiple.",
"Del gènere.",
"Estudis d'investigació i informes tècnics de diagnòstic de la situació de les dones.",
"Sí.",
"Sí.",
"A la Direcció General de l'Institut Valencià de les Dones i per la Igualtat de Gènere.",
"Impulsarà mesures de coresponsabilitat i conciliació de la vida personal, laboral i familiar."
]
}
|
mitologia
|
En la mitologia grega, un mite ambientat a Quios parla de Ciparís (grec: κυπάρισσος, "Kyparissos"; llatí: cupressus, Cupressus sempervirens), un jove, fill de Tèlef, descendent d'Hèracles. Vivia a Ceos i era estimat per Apol·lo (o segons altres tradicions per Zèfir, o per Silvà, el déu romà), a causa de la seva gran bellesa.
Tenia un cérvol domesticat amb les banyes d'or i garlandes de pedres precioses com a company predilecte, que l'acompanyava a tot arreu. Un dia, Apol·lo va regalar unes fletxes a Ciparís que, emocionat, les va voler provar. El cérvol dormia estirat a l'ombra i al disparar la fletxa Ciparís va matar-lo per equivocació. Ple de dolor va demanar als déus que l'ajudessin a plorar sempre la mort d'aquell bell cérvol. Apol·lo el va convertir en un xiprer, que simbolitza la tristesa, el dol i el dolor pels éssers estimats.
Es tracta d'un mite d'època hel·lenística, que també apareix a la literatura llatina, entre altres obres a Les metamorfosis, d'Ovidi Llibre X, 106 - 142.
Un altre Ciparís és un fill de Mínias i germà d'Orcomen. Ell va posar el nom a la ciutat de Ciparíssia, al Parnàs, entre Daulis i Delfos.
|
[
"Qui és Ciparís?",
"Segons quina tradició?",
"On residia?",
"Qui estava enamorat d’ell?",
"Per què?",
"Quin animal de companyia tenia Ciparís?",
"Quin obsequi li va fer el déu?",
"Què va fer sense voler el jove?",
"Què va exigir a les divinitats llavors?",
"En què va transformar Ciparís el déu?",
"Què representa aquest arbre?",
"De quin període és aquesta història?",
"A quina obra s’explica?",
"Hi ha un altre personatge amb aquest nom?",
"Quin lloc s’anomena així per ell?"
] |
{
"answer_end": [
187,
65,
201,
227,
325,
461,
512,
644,
739,
777,
845,
888,
979,
1056,
1114
],
"answer_start": [
58,
0,
189,
204,
204,
327,
463,
550,
646,
741,
768,
847,
847,
1001,
1058
],
"input_text": [
"Un jove, fill de Tèlef, descendent d'Hèracles.",
"La grega.",
"A Ceos.",
"Apol·lo.",
"Per la seva gran bellesa.",
"Un cérvol domesticat.",
"Unes fletxes.",
"Va matar el cérvol.",
"Que l'ajudessin a plorar sempre la mort d'aquell bell cérvol.",
"En un xiprer.",
"La tristesa, el dol i el dolor pels éssers estimats.",
"De l'hel·lenístic.",
"A Les metamorfosis, d'Ovidi.",
"Sí.",
"La ciutat de Ciparíssia, al Parnàs."
]
}
|
books
|
En Ramon descobrí de repent el joc de mossèn Joan i l'objecte que perseguia. Comprengué que son oncle dubtava d'ell, i aquesta sospita el ferí al mig del cor. Un instant els dos interlocutors s'abrigaren amb una intensa mirada, que ambdós sostingueren valentament. Després en Ramon respongué amb veu reposada:
-¿I que es pensa que els estudis científics no conduieixen a Déu, tant com els estudis filosòfics i teològics, dels quals vostè està tan emprendat? Que n'ha d'ésser, d'obcecat, el científic que no sent la idea de Déu en cada una de les infinites lleis que veu desenrotllar-se, tant si mira al cel com a la terra, com a l'horitzó! No és pas entre els esbrinadors d'aquestes lleis a on cal cercar-hi els impius i els descreguts; més aviat els trobarà entre els filosops i doctrinaris, molts dels quals, entenebrats de cap per cavilacions superiors a ses forces cerebrals, traïts per ses pròpies argúcies que acaben per tornar-se contra si mateixos, tocats de satànic orgull per lo que ells creuen triomfs de la raó i sovint no són més que fosforecències de cervells malaltissos, acaben per creure's semidéus, quan no són més que pobres alienats, dubten, neguen i reneguen, fins d'ells mateixos; mes el pobre científic, especulant sobre el fet, aplanat pel pes de l'evidència, pasmat sempre de lo que veu i sent, ¿de què pot dubtar, com no siga de ses pròpies forces, ni quin altre remei li queda que confessar-se petit i mesquí davant d'aquest Esperit Puríssim, Savi, Inmens i Etern, fundador i regulador de totes les lleis?
En quant a mi, li afegiré que fins n'he sentit el contacte, d'aquest Esperit, amb una mena de frisança, amb una suprema delectació, un no sé què d'indefinible i imponderable, que en certs moments, transformant-me, m'identifica amb les harmòniques sensacions que m'envolten, emborratxant-me d'intens plaer. Me diuen que això és la percepció de la Bellesa, però a mi, que crec que la Bellesa és Déu, me sembla que aquestes sensacions no són altra cosa que l'espasme produït per la mística conjunció de Déu amb l'ànima.
-Bene!, fill meu, optime!- exclamà el Rector, que havia escoltat amb la boca badada i llagrimejant l'expansió de son nebot. -Jo me n'alegro infinit, de veure que tens cap i respires pel cor; però ara més que mai sento no veure't amb la carrera que era el meu ideal. Allí sí que podries esplatjar-te sense perill amb aquests lirismes que tant t'agraden, i llavors trobaries el perquè d'aquestes sensacions psíquiques que…
-Vol que li parli clar, senyor oncle?- féu en Ramon, interrompent-lo, com per a sostreure's a ses carícies. -Ja que em posa els dits a la boca, l'hi diré tot. No he seguit la carrera eclesiàstica perquè no he sentit la vocació i crec que cada u deu ésser allò a què ve destinat. A mi, donat mon temperament i mon modo d'ésser, potser la sotana m'hauria vingut estreta, perquè jo sóc un revolucionari…
|
[
"De què es va adonar en Ramon?",
"Què va entendre?",
"Què van fer els dos personatges?",
"Qui va palar després?",
"Quina pregunta va fer primer?",
"Qui està ofuscat, segons el Ramon?",
"On és qui no creu en Déu?",
"Per què estan orgullosos aquests?",
"Qui són en realitat?",
"A qui ha notat en Ramon?",
"Què és la bellesa per a ell?",
"Què creu que són les emocions que sent?",
"Com havia estat el Rector?",
"De què està content?",
"Per quin motiu en Ramon no ha seguit la mateixa trajectòria que el seu oncle?"
] |
{
"answer_end": [
49,
115,
226,
308,
457,
585,
791,
1022,
1152,
1609,
1929,
2048,
2172,
2239,
2748
],
"answer_start": [
0,
77,
159,
265,
310,
458,
640,
957,
1122,
1533,
1903,
1931,
2077,
2175,
2630
],
"input_text": [
"Del joc de mossèn Joan.",
"Que son oncle dubtava d'ell.",
"S'abrigaren amb una intensa mirada.",
"En Ramon.",
"¿I que es pensa que els estudis científics no conduieixen a Déu, tant com els estudis filosòfics i teològics, dels quals vostè està tan emprendat?",
"El científic que no sent la idea de Déu en cada una de les infinites lleis que veu desenrotllar-se.",
"Entre els filosops i doctrinaris.",
"Per lo que ells creuen triomfs de la raó.",
"Pobres alienats.",
"A aquest Esperit.",
"Déu.",
"L'espasme produït per la mística conjunció de Déu amb l'ànima.",
"Escoltant amb la boca badada i llagrimejant l'expansió de son nebot.",
"De veure que té cap i respira pel cor.",
"Perquè no ha sentit la vocació i creu que cada u deu ésser allò a què ve destinat."
]
}
|
books
|
La mare, apartada de mi algunes passes, caminava silenciosa, vessant avall de la muntanya. Jo la seguia contorbat, llambregant amb basarda aquells surassos caducs, que caragolaven sobre mon cap llurs branques malgirbades, cobertes d'una llarga molsa, blanca com els pèls d'un jai. Ratats molts d'ells arran del sòl pels ricards, bosellats pels corcs, escorxats i escorpitats a trossos; minats alguns per podridures que els convertien el cor en una massa groga i tova, que es desfeia, al més petit fregadís, en una serradina impalpable com tabac de pols; abonyegats altres per monstruosos tumors, que es rebentaven i regalimaven formant en terra sinuosos xaragalls; aqueixos buidats per esvorancs espantosos, aquells esberlats de dalt a baix i amb la meitat dels feixucs membres caiguda a llurs peus; tots colossals, nafrats, enteranyinats i polsosos; presentaven un aspecte grandiós de desolació que esfereïa. Se diria que eren condemnats per Déu a un sofriment terrible sense gemegor ni esplai de cap mena.
¡Que extensa, que interminable era aquella sureda! Mai m'ho havia semblat tant. I la claror del dia anava minvant com si es desmaiés la tarda part d'allà de la nuvolada. ¿Érem, doncs, cap al vespre? Jo tenia intenció d'enraonar, de fer alguna pregunta a la mare; mes la meva voluntat, balba i esmaperduda, no trobava el ressort secret que la comunica amb els sentits, i, a pesar dels meus esforços, la veu no es formava en ma gargamella contreta. Quin patir, Déu meu!
Mentre anàvem baixant, vaig reparar, per entre la brossa dels arbres, lluny, cap avall, un home que davallava amb una maleta a coll. Aquesta visió em va suggerir la idea d'un viatge, d'una absència penosa, de quelcom d'inevitable i desconsolador. Pobra mareta meva! ¿Seria ella la que marxava? I a on?… Aquell cap gris tan estimat havia d'apartar-se de l'escalf dels meus petons? I per què separar-nos?… Per què?… I, pesadament, anava donant voltes a aquestes qüestions en la meva imaginació, i mentrestant vaig veure que ens atansàvem a una planura blavosa i emboirada; i la mare apressà el pas i jo també.
|
[
"Qui baixava un pendent?",
"Com avançava el narrador?",
"Què tenia sobre seu?",
"Com eren alguns d’aquests arbres?",
"De què estaven plens alguns d’aquests?",
"Alguns altres tenien protuberàncies?",
"Com era el paisatge?",
"Què semblaven els arbres?",
"Era un indret gran?",
"Era de nit?",
"Què volia fer el narrador?",
"Ho va poder fer?",
"A qui va observar?",
"En què li va fer pensar això?",
"A prop d’on van arribar després el narrador i la seva progenitora?"
] |
{
"answer_end": [
89,
113,
220,
314,
414,
594,
908,
970,
1057,
1176,
1235,
1453,
1607,
1657,
2082
],
"answer_start": [
0,
91,
91,
281,
386,
554,
851,
910,
1009,
1090,
1207,
1207,
1499,
1609,
1971
],
"input_text": [
"La mare.",
"Contorbat.",
"Surassos caducs.",
"Ratats arran del sòl.",
"De podridures.",
"Sí.",
"De desolació.",
"Condemnats per Déu a un sofriment terrible.",
"Sí.",
"No.",
"Enraonar.",
"No.",
"A un home que davallava amb una maleta a coll.",
"En un viatge.",
"A una planura blavosa i emboirada."
]
}
|
bios
|
Carme Romeu Pecci (Barcelona, 1920 – 17 de juliol de 2021) desenvolupà una polifacètica activitat esportiva com a muntanyenca, atleta, escaladora, esquiadora i nadadora. Va néixer en el si d'una família aficionada a la muntanya que li va transmetre aquesta passió. El seu pare, Isidre Romeu, fou el primer a assolir el cim superior dels Encantats, juntament amb Ludovic Fontan, el 1901.
Va practicar l'atletisme, va formar part del moviment escolta i va assistir al col·legi alemany de Barcelona. Entre els anys 1940 i 1950 va portar a terme una intensa activitat d'escalada i alta muntanya. L'any 1940 va fer la primera ascensió a La Bola de la Partió de Montserrat, fent cordada amb Ernest Mallafré i Josep Piqué. També va participar el 1941 a les primeres cordades efectuades per dones al Cavall Bernat, Gat de Pedraforca, Nord de la Pique Longue al Vignemale i la cara nord del mont Perdut. L'any 1951 es va convertir en la primera dona a baixar el Pas de Chèvre, als Alps, amb esquís de muntanya. Entre els anys 1942 i 1956 aconseguí diversos títols de campiona de Catalunya i d'Espanya de descens en esquí alpí, en eslàlom i eslàlom gegant. És sòcia fundadora del Grup d'Alta Muntanya (GAM) constituït el 1940 dins el Club Muntanyenc Barcelonès. El 1942 fundà el Centre Acadèmic d'escalada (CADE) dins del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) i el 1952 ingressà en el Grupo de Alta Montaña Español (GAME). En el moment de la seva mort, ostentava el número 1 de sòcia del CEC, un títol que testimoniava la seva rellevància i longevitat (81 anys de sòcia) al centre.
Entre 1980 i 1990 va prendre part en competicions d'esquí de veterans amb bons resultats internacionals. També va participar en campionats de llançament de pes, amb èxits en la seva categoria. La seva notable activitat en el món de l'esport ha estat reconeguda amb varis premis, entre els més rellevants: La medalla de la Federación Española de Montaña (FEM), la d'or del Club Peñalara, la medalla del Centre Excursionista de Catalunya i la de la dona del districte de Sarrià-Sant Gervasi. El 2015 en el marc del Barcelona Sports Film Festival, rebé l'homenatge del Museu Olímpic i de l'Esport en reconeixement de la seva trajectòria esportiva.
Va ser protagonista del documental Encordades conjuntament amb la Mònica Verge Folia, l'Elisabeth Vergés Costa, l'Esther Sabadell Simó i l'Helena Alemán Sobrino entre altres, i on diferents generacions d'alpinistes i muntanyenques expliquen les seves vivències amb la seva passió per pujar muntanyes, i on es reflexiona sobre el paper femení en aquest esport.
|
[
"Quan va néixer Carme Romeu?",
"A què es va dedicar?",
"De qui va ser filla?",
"Què va aconseguir ell?",
"On va estudiar Carme Romeu?",
"Quin esport va practicar sobretot?",
"On va pujar per primer cop?",
"Amb qui?",
"Què va assolir el 1951?",
"Va guanyar tornejos?",
"Què va crear?",
"Què va fer a la dècada dels vuitanta?",
"Ha tingut reconeixements per la seva trajectòria?",
"On va aparèixer?",
"De què tracta aquest?"
] |
{
"answer_end": [
60,
170,
292,
348,
497,
592,
668,
716,
1002,
1147,
1353,
1679,
2219,
2266,
2579
],
"answer_start": [
0,
61,
267,
267,
453,
499,
605,
605,
897,
1004,
1149,
1576,
1769,
2221,
2221
],
"input_text": [
"El 1920.",
"Va ser muntanyenca, atleta, escaladora, esquiadora i nadadora.",
"D'Isidre Romeu.",
"Fou el primer a assolir el cim superior dels Encantats.",
"Al col·legi alemany de Barcelona.",
"Escalada i alta muntanya.",
"A La Bola de la Partió de Montserrat.",
"Amb Ernest Mallafré i Josep Piqué.",
"Es va convertir en la primera dona a baixar el Pas de Chèvre, als Alps, amb esquís de muntanya.",
"Sí.",
"El Grup d'Alta Muntanya (GAM) dins el Club Muntanyenc Barcelonès i el Centre Acadèmic d'escalada (CADE) dins del Centre Excursionista de Catalunya (CEC).",
"Va prendre part en competicions d'esquí de veterans amb bons resultats internacionals.",
"Sí.",
"Al documental Encordades.",
"Diferents generacions d'alpinistes i muntanyenques expliquen les seves vivències amb la seva passió per pujar muntanyes, i es reflexiona sobre el paper femení en aquest esport."
]
}
|
books
|
El foraster català és enterament diferent. Com a ha estat moltes vegades a Barcelona, es forma el propòsit decidit de no admirar-se de res i té una espècie de vanaglòria en no necessitar ningú que l'acompanyi, per més que moltes vegades confongui el carrer dels Flassaders amb el dels Tallers. El foraster català generalment passa pocs dies a Barcelona; ha vingut per veure L'Africana o alguna esquadra, i de camí es fa roba per l'estació vinent, es compra un barret i renova la subscripció del diari d'en Brusi. Per un regular posa en la fonda d'España o en la posada de Caballers; dina a la una i sopa a les vuit.
El foraster estranger és el més estimat de tots, perquè generalment és el que gasta més la plata; és la víctima segura dels revenedors de localitats i els cotxeros. Tots els dies en veureu algun pels nostres carrers. És aquest senyor alt i prim, vestit amb traje de fil, sombrero de palla i sabates de dos soles, que en una mà porta un llibre amb les escobertes vermelles i en l'altra una sombrilla tan gran com un paraigua. L'estranger dóna molt poca importància als establiments industrials i passa pel carrer de Fernando sense donar una mirada a les botigues; en canvi el veureu aturat mitja hora davant del porticó d'alguna casa vella de la Baixada de la Canonja o copiant algun detall arquitectònic de la Seu o de Santa Maria del Mar. L'estranger posa en un dels millors quartos de la Fonda de les Quatre Nacions, i pren cafè, conyac o absenta en el Cafè de Paris.
La impressió que l'estranger s'emporta de la nostra ciutat, és la següent: Barcelona és una població que no té fesomia espanyola; s'assembla a qualsevol ciutat del reste d'Europa. En vuit dies que hi he passat no he vist cap corrida de toros, cap manola, ni cap xulo que em donés la més petita ganivetada. Té bon clima, bones costums, i s'hi disfruta de completa tranquilitat. Cap agent de policia no se m'ha acostat a exigirme els papers ni a molestar-me mai; en canvi, en certa ocasió, en vaig necessitar un i no em va servir de res. Barcelona, en una paraula, podria confondre's amb qualsevol ciutat d'una nació civilitzada si no fos per la circumstància especial de què no hi he vist mai cap borratxo pels carrers.
|
[
"Com és un estranger de Catalunya?",
"Quina intenció té?",
"De què està orgullós?",
"Quant temps passa a la capital catalana?",
"Quan fa els àpats?",
"Com és un turista de fora?",
"Per quin motiu?",
"Com vesteix aquest?",
"Què li agrada contemplar?",
"On s’allotja?",
"Què beu?",
"Amb quines altres localitats relaciona la ciutat comtal?",
"Què no hi ha contemplat a Barcelona?",
"Qui no li ha parlat mai?",
"Quina diferència té la capital catalana amb altres d’europees?"
] |
{
"answer_end": [
41,
138,
208,
352,
614,
663,
712,
927,
1282,
1433,
1464,
1664,
1790,
1945,
2203
],
"answer_start": [
0,
86,
141,
294,
583,
616,
619,
833,
1179,
1356,
1437,
1561,
1666,
1863,
2022
],
"input_text": [
"Enterament diferent.",
"No admirar-se de res.",
"De no necessitar ningú que l'acompanyi.",
"Pocs dies.",
"Dina a la una i sopa a les vuit.",
"És el més estimat de tots.",
"Perquè generalment és el que gasta més la plata.",
"Amb traje de fil, sombrero de palla i sabates de dos soles.",
"El porticó d'alguna casa vella de la Baixada de la Canonja.",
"En un dels millors quartos de la Fonda de les Quatre Nacions.",
"Cafè, conyac o absenta.",
"Amb qualsevol ciutat del reste d'Europa.",
"Cap corrida de toros, cap manola, ni cap xulo que em donés la més petita ganivetada.",
"Cap agent de policia.",
"Que no hi ha vist mai cap borratxo pels carrers."
]
}
|
books
|
I la Monja i en Tem els dona per riure, i riu que riuràs, i la noia plora que plora.
El jorn neixia rublert de joia. Les remors del treball s'escampaven per la platja; la serra de la mestrança, rítmica i mormolant, tallava un pi empresonat entre cadenes i tascons, i a cada cop de serra s'espargien en l'aire les serradines flairoses de saba. L'aviram del mestre d'aixa pellucava entre les barques envellides i enmantelades de rosada. Una dona despentinada, estenia damunt de la sorra la roba neta i humida. L'oreig matinal somovia les fulles seques de les enramades dels corders. Els primers respirs del dia eren sadollats d'una pau inefable.
La gent de l'art feia el primer volt davant del poble. La Gemma va demanar-ho i tots ho aprobaren. Feia dies que no treien gaire peix i sempre que la Gemma triava un lloc nou, la sort els protegia.
La Gemma és un altre. Queien les penes de la seva ànima com cauen les fulles seques dels arbres que s'adormen en els primers freds… i lentament, resplandia en sos ulls l'alegrança… brollaven en sos llavis les rialles esplendents, s'escampava per ses galtes marcides la rojor sanitosa… Gemma entre les manyagueries de la bondat, la visió superba de la mar i la nova llibertat de son esperit i el caliu de la llar que va acollir-la, sentia una força vivificant en la saba de son cor atuït. Gemma, reflorí en joventut i frescor, en beatitud i alegria… les seves rialles s'espargien per la platja com un perfum de lliri i era adorada de tothom. Bona de naixença i recollida en aquell catau de misticisme de casa la Monja, la seva ànima va santificar-se i sos ulls s'amaraven d'una serenitat plàcida que atreia. La gent de l'art l'esguardava com es mira un cel ben clar o un mar ben quiet o una fondalada silenciosa… tots l'esguardaven sentint tot el misteri de l'encís i l'estimaven devotament, com s'estima una imatge miraculosa.
|
[
"Com era el dia?",
"Què talava un arbre?",
"Qui havia fet la bugada?",
"Com havia començat el jorn?",
"Qui caminava per l’indret?",
"Ha canviat la Gemma?",
"Ja no estava trista?",
"Com era la seva mirada?",
"De quin color tenia el rostre?",
"Per què havia guanyat força?",
"Com eren els seus riures?",
"On vivia?",
"Qui la contemplava?",
"De quina manera?",
"Com apreciaven a la noia ells?"
] |
{
"answer_end": [
115,
228,
506,
642,
697,
862,
1021,
1021,
1125,
1300,
1457,
1558,
1678,
1752,
1867
],
"answer_start": [
85,
168,
435,
581,
644,
842,
864,
987,
1072,
1127,
1391,
1502,
1649,
1649,
1809
],
"input_text": [
"Rublert de joia.",
"La serra de la mestrança.",
"Una dona despentinada.",
"Amb una pau inefable.",
"La gent de l'art.",
"Sí.",
"No.",
"D'alegrança.",
"De rojor sanitosa.",
"Per les manyagueries de la bondat, la visió superba de la mar i la nova llibertat de son esperit i el caliu de la llar que va acollir-la.",
"Com un perfum de lliri.",
"A casa la Monja.",
"La gent de l'art.",
"Com es mira un cel ben clar o un mar ben quiet o una fondalada silenciosa.",
"Devotament, com s'estima una imatge miraculosa."
]
}
|
mitologia
|
Segons la mitologia grega, Fobos (en grec antic Φόϐος, ‘pànic ') fou una divinitat que personificava la por i el terror. Fill d'Ares i d'Afrodita. El seu equivalent en la mitologia romana és Timor.
Acompanyava el seu pare Ares, déu de la guerra, a la batalla juntament amb el seu germà Deimos i la deessa Enió. Incitava els combatents a fugir. Els dos germans eren les aurigues del déu de la guerra. La figura de Fobos és sovint representada com si tingués un lleó o un cap de lleó.
Aquells que adoraven a Fobos sovint feien sacrificis en el seu nom. El seu temple principal era a Esparta i els espartans hi anaven a pregar abans d'anar a la batalla.
La paraula fòbia, etimològicament ve del déu Fobos.
Asaph Hall, descobridor de les llunes de Mart, Fobos i Deimos, la va anomenar Fobos, ja que el nom romà d'Ares és Mart, així els seus dos satèl·lits porten el nom dels seus dos fills.
|
[
"Qui és Fobos?",
"En quina tradició?",
"Qui eren els seus pares?",
"Qui és el seu igual en les divinitats romanes?",
"De què era una deïtat el seu progenitor?",
"On anaven junts?",
"Amb qui més?",
"Com es caracteritzava Fobos?",
"Què feien els seus fidels?",
"On era el seu santuari més important?",
"Quan hi anaven els residents de la ciutat?",
"Quin mot prové del nom d’aquest déu?",
"Quin científic va trobar satèl·lits a Mart?",
"Com va anomenar-los?",
"Per quin motiu?"
] |
{
"answer_end": [
119,
119,
145,
196,
244,
258,
309,
481,
549,
588,
649,
701,
748,
764,
885
],
"answer_start": [
27,
0,
121,
147,
198,
198,
198,
400,
483,
551,
591,
651,
703,
703,
766
],
"input_text": [
"Una divinitat que personificava la por i el terror.",
"La grega.",
"Ares i Afrodita.",
"Timor.",
"De la guerra.",
"A la batalla.",
"Amb el seu germà Deimos i la deessa Enió.",
"Com si tingués un lleó o un cap de lleó.",
"Sacrificis en el seu nom.",
"A Esparta.",
"Abans d'anar a la batalla.",
"Fòbia.",
"Asaph Hall.",
"Fobos i Deimos.",
"Perquè el nom romà d'Ares és Mart, així els seus dos satèl·lits porten el nom dels seus dos fills."
]
}
|
mitologia
|
L'Heliea (en grec antic: Ήλιαία, en grec: Ηλιαία) era el tribunal suprem de l'antiga Atenes. Es pensa que el nom del tribunal prové del verb Ήλιάζεσθαι, del grec antic, que significa συναθροίζεσθαι, ço és, 'congregar-se'. Una altra versió és que el tribunal rep aquest nom perquè les audiències es duien a terme a l'exterior, sota el sol. L'Heliea també s'anomenava gran ekklesia. Al començament aquest nom era el del lloc on es realitzaven les audiències, però després aquesta denominació va estendre's fins a incloure també el tribunal.
Els jutges s'anomenaven heliastes (Ήλιασταί) o dikastes (δικασταί). Els processos s'anomenaven Ήλιάζεσθαι.
L'Heliea era un tribunal popular compost per 6.000 ciutadans, majors de 30 anys i repartits en deu classes de 500 ciutadans (1.000 en quedaven de reserva), sortejats anualment per ser heliastes. L'acusació era sempre una iniciativa personal d'un ciutadà. En cas de condemna, rebien una part de la multa, com a indemnització i recompensa per llurs esforços per la justícia, per això alguns ciutadans feien de la delació un ofici. Tot i els mecanismes que limitaven les desviacions d'aquest sistema, contribuïa a dividir la ciutat i servia d'argument al partit aristocràtic contra el nou règim. Per un complex sistema i segons l'afer, es designava per sorteig (sota control d'un magistrat instructor) un nombre petit o gran d'heliastes per a cada procés. Així doncs, el títol d'exemple, per a un procés privat, 201 jutges es reunien normalment, i 401 excepcionalment. Per als processos públics, eren 501, 1.001 ó 1.501 jutges. La tasca de jutjar era difícil, atès que no hi havia un codi de procediment, ni codi penal, la qual cosa obria una gran llibertat d'interpretació de les lleis, que, d'altra banda, no eren gaires.
Els veredictes eren sense apel·lació i immediatament executables, d'on es comprèn l'important paper polític que els tribunals de l'Heliea prengueren. Hi havia prop de 200 reunions anuals, cadascuna sota la presidència d'un magistrat que no prenia part en la votació. El tribunal dels Efetes (51 membres) fou el que acaparà les prerrogatives de l'Areòpag, i podia reunir-se en quatre llocs diferents segons els tipus d'afers:
|
[
"Què és l’Heliea?",
"De quina altra forma es podia dir?",
"Què era aquest indret en inici?",
"Com es deien els jutges?",
"Quanta gent formava part de l’Heliea?",
"De quina edat?",
"Com s'inculpava a algú altre?",
"Què passava si guanyava el cas?",
"Què comportava això?",
"S’intentava regular?",
"Què se sortejava?",
"Quants jutges hi havia en un cas privat?",
"I en un cas públic?",
"Per què era complicat fer de jutge?",
"Quantes trobades hi havia cada any?"
] |
{
"answer_end": [
91,
379,
455,
594,
706,
725,
899,
1017,
1073,
1142,
1397,
1487,
1569,
1661,
1953
],
"answer_start": [
2,
339,
381,
539,
646,
646,
841,
901,
901,
1075,
1279,
1431,
1512,
1571,
1917
],
"input_text": [
"El tribunal suprem de l'antiga Atenes.",
"Gran ekklesia.",
"El lloc on es realitzaven les audiències.",
"Heliastes o dikastes.",
"6.000 ciutadans.",
"Majors de 30 anys.",
"Era sempre una iniciativa personal d'un ciutadà.",
"Rebia una part de la multa, com a indemnització i recompensa per llurs esforços per la justícia.",
"Que alguns ciutadans feien de la delació un ofici.",
"Sí.",
"Un nombre petit o gran d'heliastes per a cada procés.",
"201.",
"501, 1.001 ó 1.501.",
"Perquè no hi havia un codi de procediment, ni codi penal.",
"Prop de 200."
]
}
|
books
|
Un vespre va quedar tot sorprès en dir-li la Malena:
-No vinguis, als vespres: creu-me a mi.
-Per què?
-Perquè… perquè sí. Ni jo mateixa ho sé, veies!… Emprò me fa por, que vinguis. Mira: anit mateix no he poscut atrapar el son de cap de les maneres, pensant que te n'havia passat alguna. I mira't: con te'n vares haver anat, vaig estar a punt de cridar-te; perquè, encara no vares ser a l'indret de la font, vaig donar una llambregada carrer amunt i vaig veure an en Jan que sortia de l'hostal amb tres o cotre. I tot l'aire el tenien de cercar quelcom. I el cor me diu que duien mals intents.
Al vespre de l'endemà, en lloc d'arreplegar l'eina que solia portar sobre, els altres dies, per un si decàs, va deixar-la a casa, temerós que, si l'escometien, es deixés portar del gènit i fes algun disbarat. Fins aleshores no se li havia acudit la pensada que, obrant i tot en justa defensa, podia perdre's per tota la vida; però ara, que començava a creure en aquell perill, naixia en ell una gran temor de si mateix, que li donava esgarrifances, presentant-li a cada punt la imatge del presidi com la d'un monstre disposat a engolir-lo de bell nou.
-No, això no: de cap manera!…
Però ben aviat compareixia el dubte. I si l'agullonaven fins a llevar-li el seny?… ¿I si es veia obligat a defensar-se?… ¿I si, en sentir-se escomès, no es podia governar?
|
[
"El personatge s’esperava el comentari de la Malena?",
"Què li havia demanat ella?",
"Li va donar un motiu concret?",
"Què tenia al cap la nit abans la Malena?",
"Quan va estar a punt d’avisar-lo?",
"A qui va observar?",
"A on era aquest?",
"Amb qui anava?",
"Quines intencions li va semblar a la noia que tenien?",
"On va deixar el seu estri l’endemà el personatge?",
"Per quin motiu?",
"En què no havia caigut abans?",
"De qui tenia por?",
"Quina idea li venia?",
"Tenia confiança en si mateix?"
] |
{
"answer_end": [
51,
77,
121,
287,
356,
471,
471,
511,
593,
723,
802,
919,
1013,
1091,
1212
],
"answer_start": [
0,
53,
93,
188,
299,
451,
409,
451,
557,
595,
704,
804,
972,
1044,
1177
],
"input_text": [
"No.",
"Que no hi anés, als vespres.",
"No.",
"Que li n'havia passat alguna.",
"Con se'n vara haver anat.",
"En Jan.",
"Carrer amunt.",
"Amb tres o cotre.",
"Males.",
"A casa.",
"Temerós que, si l'escometien, es deixés portar del gènit i fes algun disbarat.",
"Que, obrant i tot en justa defensa, podia perdre's per tota la vida.",
"De si mateix.",
"La imatge del presidi.",
"No."
]
}
|
books
|
-Voleu dir?
-El veig a sa canya que governa, i… vaja… està sencer com una poma sense corc.
Aquesta resposta m'alleujà del pes que m'oprimia el pit. Vaig fer un gran respir, i la gargamella se momplí de sanglots, que esclataren a borbolls.
-I ara!- exclamà el vell. -Què tens? ¡T'hai donat una bona notícia i te'm trastornes!…
Jo plora que ploraràs.
-Vui el pare! vui que el pare vingui!
-Però, santa cristiana!, si t'asseguro que…
-Jo el vui! el vui aquí, aquí!… El vui tocar! Vui el pare! vull el meu pare!…
El bon mariner no sabia què fer-se. Ajupí el cap, se gratà el clatell, brandà de dalt a baix l'estesa manassa amb un aire que volia ser un recomanament de calma, i obrí la boca com per dir-me algun mot aconhortador; però, veient que el meu desfici creixia i que els meus crits eren encara més forts, renuncià de cop i volta a persuadir-me.
|
[
"Amb quina pregunta comença el text?",
"On observava el vell al pare del narrador?",
"Com estava aquest?",
"Com es va prendre aquesta notícia el narrador?",
"Es va posar a plorar?",
"Per què es va sorprendre l’ancià?",
"Per què sanglotava, doncs?",
"Què exclamava el narrador?",
"Sabia com actuar el seu interlocutor?",
"Què va fer amb la seva testa?",
"I amb la seva mà?",
"De quina manera?",
"Va intentar parlar?",
"Per què no ho va fer finalment?"
] |
{
"answer_end": [
11,
43,
89,
146,
237,
324,
386,
461,
543,
557,
618,
669,
723,
847
],
"answer_start": [
0,
12,
13,
91,
148,
239,
326,
431,
509,
545,
580,
580,
673,
671
],
"input_text": [
"Voleu dir?",
"A sa canya que governa.",
"Sencer com una poma sense corc.",
"Li alleujà del pes que li oprimia el pit.",
"Sí.",
"Perquè li ha donat una bona notícia i se li trastorna.",
"Perquè volia el seu pare.",
"Jo el vui! el vui aquí, aquí!",
"No.",
"L'ajupí.",
"La brandà de dalt a baix.",
"Amb un aire que volia ser un recomanament de calma.",
"Sí.",
"Perquè va veure que el seu desfici creixia i que els seus crits eren encara més forts."
]
}
|
bios
|
Anna Manso Munné (Barcelona, 27 de setembre de 1969) és guionista i escriptora de literatura infantil i juvenil.
Va néixer a Barcelona l'any 1969. Viu al barri de Gràcia. És la sisena de set germans i mare de tres fills. Va estudiar Imatge i so a l'Escola de Mitjans Audiovisuals de Barcelona (EMAV) en l'especialitat de cinema (1991), producció de cinema al Centre Calassanç (1992), i cursa el Màster d'escriptura de guió cinematogràfic i de televisió de la UAB (1993). Des de l'any 1996 ha treballat com a guionista de programes infantils (Barri Sèsam, Club Super 3, Top ten Tomàtic, Les tres bessones i l'enigme del Quixot, MIC, Una mà de contes), sèries (El joc de viure, Ambiciones, Mar de Fons, 700 euros una historia de amor, Zoo, Ventdelplà, El Cor de la Ciutat, L'un per l'altre, KMM, 39+1, Com si fos ahir) i programes d'entreteniment (Me lo dijo Pérez, De buena tinta, Museos con encanto, La Lloll a BTV, Cuina x Solters, La peor madre del mundo en Para todos la 2).
Com a escriptora ha publicat més de quaranta títols de literatura infantil i juvenil. Publica el seu primer llibre ,El Fittipaldi, l'any 2001 (Editorial Cruïlla. Col·lecció El Vaixell de Vapor). Ha guanyat el Premi Gran Angular de literatura juvenil de l'editorial Cruïlla l'any 2008 amb l'obra Canelons freds, i l'any 2016 amb l'obra Allò de l'avi. L'any 2016 guanya el premi Atrapallibres en la categoria de lectors de 9 anys amb el llibre Amics monstruosos (Animallibres). Té obra publicada en català, castellà, coreà, polonès, anglès i portuguès (Brasil). També desenvolupa activitats d'animació lectora.
És autora de l'obra obra de teatre infantil Perduts a la Viquipèdia, (Tzitània Teatre, Festival Grec 2013).
Autora de la columna d'opinió, La pitjor mare del món que es va començar a publicar en format blog el maig del 2010 i que des del juliol del 2011 passà a publicar-se setmanalment al diari ARA, al suplement Criatures. El 2013 es publicaria un llibre amb el mateix nom, La pitjor mare del món, el manual (Columna edicions – Labutxaca 2013).
Col·labora en diferents mitjans de comunicació (televisió, ràdio i premsa). Participa en la tertúlia d'actualitat del programa Catalunya Migdia de Catalunya Ràdio, des de l'octubre del 2016. Membre fundadora de la plataforma APE (Autors en Perill d'Extinció), de l'associació GAC (Guionistes Associats de Catalunya), l'associació Escrivim (Associació d'escriptores i escriptors de literatura) i de la plataforma #Onsonlesdones.
|
[
"Quan va néixer Anna Manso?",
"A què es dedica?",
"On resideix?",
"És filla única?",
"On es va formar?",
"Quina feina fa des del 1996?",
"En quines ficcions televisives ha treballat?",
"Quantes obres narratives ha tret?",
"Ha obtingut algun guardó?",
"Quin en va rebre el 2016?",
"En quantes llengües té obres?",
"Ha escrit algun text de dramatúrgia?",
"A quin mitjà de premsa escriu?",
"I a quin programa de ràdio treballa?",
"Què va crear?"
] |
{
"answer_end": [
52,
111,
169,
198,
292,
517,
816,
1062,
1437,
1368,
1527,
1654,
1886,
2196,
2460
],
"answer_start": [
0,
53,
147,
171,
221,
471,
471,
978,
1173,
1328,
1454,
1587,
1695,
2110,
2225
],
"input_text": [
"El 27 de setembre de 1969.",
"És guionista i escriptora de literatura infantil i juvenil.",
"Al barri de Gràcia.",
"No.",
"A l'Escola de Mitjans Audiovisuals de Barcelona.",
"De guionista.",
"En El joc de viure, Ambiciones, Mar de Fons, 700 euros una historia de amor, Zoo, Ventdelplà, El Cor de la Ciutat, L'un per l'altre, KMM, 39+1 i Com si fos ahir.",
"Més de quaranta.",
"Sí.",
"El premi Atrapallibres.",
"En sis.",
"Sí.",
"Al diari ARA.",
"A Catalunya Migdia de Catalunya Ràdio.",
"La plataforma APE (Autors en Perill d'Extinció), de l'associació GAC (Guionistes Associats de Catalunya), l'associació Escrivim (Associació d'escriptores i escriptors de literatura) i la plataforma #Onsonlesdones."
]
}
|
books
|
-Tu, xarric, que no tens cap xurmé?
-Aquest any no, son dues xurmeres.
-I d'aquestes, quan ne vos?
-Nou unces.
El marxant sense dir un mot s'allunyà.
-On vas tan esverat! parlem! ¡ja em posaré a la raó!
I sota un sol aclaparador, la vaca pacient, bo i remugant, rep el cop de cap del vedell que mama afamat. Un ramat de bens resten quiets amb el cap baix i amagat com si parlessin conjurats. Els garrins dins les gàbies, sota l'ombra de les branques del vern, uns dormen apilonats com si tinguessin fred, altres flairen amb el morro brut de fang i graten la terra amb les potes petites i blanquinoses. I entre la vèrbola de la gent esclaten els bruels dels bous com les notes d'un orgue desafinat, els esquellerincs dels cavalls, que s'esquiven les mosques, lligats als carros, que han dut els animals a fira, i la cridadissa dels porcells quan són agafats pels compradors.
L'avi Pelat hi havia dut un ruc petitó i panxut i vell com ell.
-I dôs, jo em creia que no es portava bèstia rossam?
-Aquest no és bèstia; és un amic que va amb mi.
|
[
"Qui se'n va anar?",
"Què va exclamar un personatge després?",
"Fa calor?",
"Quin animal hi ha?",
"Quin altre?",
"Què fa aquest?",
"Què fan les ovelles?",
"On són els porcs?",
"Què fan uns?",
"I els altres?",
"Què se sent?",
"I què més?",
"Qui havia portat un burro?",
"Com era aquest animal?",
"Com el considera l’ancià?"
] |
{
"answer_end": [
148,
170,
228,
237,
290,
306,
354,
419,
503,
545,
661,
872,
905,
928,
1037
],
"answer_start": [
111,
150,
203,
203,
230,
262,
308,
392,
460,
505,
604,
604,
874,
874,
991
],
"input_text": [
"El marxant.",
"On vas tan esverat!",
"Sí.",
"Una vaca.",
"El vedell.",
"Mama afamat.",
"Resten quietes amb el cap baix.",
"Dins les gàbies.",
"Dormen apilonats com si tinguessin fred.",
"Flairen amb el morro brut de fang.",
"Els bruels dels bous.",
"Els esquellerincs dels cavalls i la cridadissa dels porcells.",
"L'avi Pelat.",
"Petitó i panxut i vell.",
"Com un amic que va amb ell."
]
}
|
bios
|
Núria López Alonso és una química catalana, investigadora a l'Institut Català d'Investigació Química. Va rebre el premi a l'Excel·lència investigadora per la Reial Societat Espanyola de Química el 2015.
López va estudiar Química a la Universitat de Barcelona, on va completar el grau i el doctorat. Es va doctorar en Química Teòrica el 1999. Posteriorment va ingressar al Centre de Física de Materials d'escala atòmica de la Universitat Tècnica de Dinamarca, on va treballar en el laboratori de Jens Nørskov.
El 2001 López va tornar a Barcelona amb una beca Ramón y Cajal a la Universitat de Barcelona. El 2005 estableix el seu propi grup de recerca a l'Institut Català d'Investigació Química (ICIQ), centrat en la fotoelectrocatàlisis. La seva recerca està focalitzada en la realització de simulacions atòmiques al Centre Nacional de Supercomputació per a entendre els mecanismes fonamentals que expliquen la catàlisi heterogènia. El seu grup se centra a dissenyar materials més eficients, selectius i sostenibles per a la catàlisi heterogènia, enfocats a millorar la selectivitat i la catàlisi d'or. El 2015 va rebre el premi a l'Excel·lència investigadora per la Reial Societat Espanyola de Química. D'altra banda, López també va utilitzar la catàlisi heterogènia per a desenvolupar nous materials en la fabricació d'edulcorants, usant productes renovables i de baix cost com l'arabinosa. Amb la seva recerca, ha mostrat que és possible reorganitzar els àtoms de sucre usant un catalitzador de molibdè i una etapa d'hidrogenació catalitzada per ruteni.
López ha realitzat estudis computacionals per a determinar els materials i les condicions experimentals que podrien millorar l'eficàcia dels electrolitzadors d'aigua; dispositius utilitzats per a dividir la molècula d'aigua. En aquests electrolitzadors, l'oxidació d'aigua té lloc prop de l'ànode, que generalment presenta un coll d'ampolla per fer funcionar el dispositiu. En aquest elèctrode, dos àtoms d'oxigen s'uneixen per formar oxigen gasós, que requereix una alineació precisa dels espins de l'electró. Col·locant un imant (ferrita de níquel-zinc) prop de l'ànode, el seu grup era capaç de mostrar que l'evolució de l'oxigen, i la producció associada d'hidrogen, podria aconseguir-se a potencials baixos, salvant quantitats considerables d'energia. S'ha comprovat que ocorre perquè les capes magnètiques actuen alineant els espins dels electrons prop de l'ànode, que controla l'estat d'espín dels electrons en l'oxigen, assegurant que els espins estiguin correctament alineats per a la formació d'una unió oxigen-oxigen. Per a la reacció, van utilitzar catalitzadors abundants, que incloïen el níquel i el ferro. L'imant requerit per doblegar la producció d'hidrogen va costar menys de 10 dòlars.
|
[
"A què es dedica Núria López?",
"Quin reconeixement va obtenir?",
"Quina carrera va cursar?",
"Quin títol universitari té?",
"On va traslladar-se després?",
"Quan va tornar a Catalunya?",
"Què va fer el 2005?",
"En què es basa la seva investigació?",
"Quin tipus de materials volen crear?",
"Què ha demostrat?",
"Quin tipus de recerques ha dut a terme?",
"Què creen dos àtoms d’oxigen?",
"Què ha pogut demostrar López i el seu equip?",
"Què es va fer servir per a la reacció?",
"Quants diners val l’imant necessari?"
] |
{
"answer_end": [
33,
201,
228,
332,
457,
544,
692,
930,
1044,
1554,
1721,
2003,
2311,
2675,
2759
],
"answer_start": [
0,
102,
203,
299,
342,
509,
603,
737,
932,
1392,
1556,
1951,
2067,
2585,
2677
],
"input_text": [
"És química.",
"El premi a l'Excel·lència investigadora per la Reial Societat Espanyola de Química el 2015.",
"Química.",
"És doctora en Química Teòrica.",
"A Dinamarca.",
"El 2001.",
"Establir el seu propi grup de recerca a l'Institut Català d'Investigació Química.",
"En la realització de simulacions atòmiques al Centre Nacional de Supercomputació per a entendre els mecanismes fonamentals que expliquen la catàlisi heterogènia.",
"Materials més eficients, selectius i sostenibles per a la catàlisi heterogènia.",
"Que és possible reorganitzar els àtoms de sucre usant un catalitzador de molibdè i una etapa d'hidrogenació catalitzada per ruteni.",
"Estudis computacionals per a determinar els materials i les condicions experimentals que podrien millorar l'eficàcia dels electrolitzadors d'aigua.",
"Oxigen gasós.",
"Que l'evolució de l'oxigen, i la producció associada d'hidrogen, podria aconseguir-se a potencials baixos, salvant quantitats considerables d'energia.",
"Catalitzadors abundants, que incloïen el níquel i el ferro.",
"Menys de 10 dòlars."
]
}
|
bios
|
Maria Carratalà i Van den Wouver (Barcelona, 19 de juny de 1899 - 21 de març de 1984) va ser una pianista i compositora catalana que es dedicà també a la pedagogia i a la crítica musicals.
Va néixer a Barcelona el 19 de juny de 1899, filla del barceloní Josep Carratalà i Oliu i de Rosa Van den Wouver.
Estudià a l'Escola Francesa de Barcelona i al Conservatori del Liceu de Barcelona, i allí s'hi formà amb els mestres Modest Serra, Costa i Nogueras (piano), Avel·lí Abreu i Sànchez Cavagnach (teoria i harmonia). Acabà els estudis el 1916.
Als anys 20 començà a actuar a l'estranger, especialment a París, on amplià la seva formació amb Felip Pedrell. A mitjans de la dècada dels 20 s'especialitzà en el repertori hispànic, en un ventall cronològic que cobria d'Antonio de Cabezón fins a Manuel de Falla. Va fer concerts a Barcelona, com l'any 1926, quan donà a conèixer cinc sonates inèdites de Josep Gallés, i transcripcions de Pedrell d'obres de Francesc Guerau, Diego Pisador i Juan del Encina. Aquell mateix any també estrenà la versió per a piano de la innovadora Suite Intertonal de Jaume Pahissa; i el 1930 estrenà la Serenata a un infant, de Manuel Blancafort, amb text de López-Picó.
Com a compositora va ser autora d'una peça orquestral, Réverie, estrenada al Liceu el 3 d'abril del 1914; i també fou autora d'una fuga. Es dedicà a la musicologia, i publicà nombrosos articles de crítica musical en diverses revistes, com D'Ací i d'Allà, Art Novell, Meridià: Setmanari del Front, Boletín Musical (Còrdova) i La Nova Revista (1927-1929), o el diari El Matí. La confiança que li tenia Jaume Pahissa es mostrà quan li confià la redacció de l'article "Pahissa" en el Diccionario de la Música Ilustrado que ell mateix dirigia.
Presentà l'obra Florentina al premi de teatre "Ignasi Iglesias" del 1938, i La mort al parapet al concurs d'obres en un acte inspirades en la guerra contra el feixisme. Com a traductora col·laborà estretament amb el director teatral Artur Carbonell i Carbonell, per a qui traduí peces de Cocteau, Pellerin, Goethe, Strindberg, Bernard i Lenormand. Entre el 1929 i el 1935 va fer una quinzena de conferències sobre música, poesia i teatre. Va ser una de les fundadores del Lyceum Club de Barcelona, i el presidí entre 1933 i 1935. Donà conferències, i impulsà l'activitat teatral, encarregant-se d'escollir (i traduir) obres estrangeres per representar en una funció que es feia anualment. En la postguerra va fer una conferència sobre Arte temporal y arte espacial: música y pintura (1950).
|
[
"On va néixer Maria Carratalà?",
"Quan va morir?",
"Per què és coneguda?",
"Qui van ser els seus pares?",
"On va formar-se?",
"Qui van ser els seus professors?",
"Quan es va graduar?",
"Va interpretar fora de Catalunya?",
"Què va treure a la llum el 1926?",
"I quatre anys més tard?",
"Va escriure articles?",
"A quines publicacions?",
"Les obres de qui va traduir?",
"De quina institució va ser presidenta?",
"Què va dur a terme després de la Guerra Civil?"
] |
{
"answer_end": [
85,
85,
119,
301,
384,
493,
540,
606,
999,
1170,
1429,
1568,
2081,
2263,
2517
],
"answer_start": [
0,
0,
86,
234,
303,
388,
515,
542,
807,
1109,
1363,
1363,
1904,
2174,
2424
],
"input_text": [
"A Barcelona.",
"El 21 de març de 1984.",
"Per ser pianista i compositora.",
"Josep Carratalà i Oliu i Rosa Van den Wouver.",
"A l'Escola Francesa de Barcelona i al Conservatori del Liceu de Barcelona.",
"Modest Serra, Costa i Nogueras, Avel·lí Abreu i Sànchez Cavagnach.",
"El 1916.",
"Sí.",
"Sonates inèdites de Josep Gallés, i transcripcions de Pedrell d'obres de Francesc Guerau, Diego Pisador i Juan del Encina.",
"La Serenata a un infant, de Manuel Blancafort.",
"Sí.",
"A diverses revistes, com D'Ací i d'Allà, Art Novell, Meridià: Setmanari del Front, Boletín Musical (Còrdova) i La Nova Revista (1927-1929), o el diari El Matí.",
"De Cocteau, Pellerin, Goethe, Strindberg, Bernard i Lenormand.",
"Del Lyceum Club de Barcelona.",
"Va fer una conferència sobre Arte temporal y arte espacial: música y pintura."
]
}
|
vilaweb
|
ERC i JxCat han exigit al ministre de l'Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska, que rendeixi comptes per la ràtzia policíaca contra els independentistes d'aquest matí. Els dos partits han sol·licitat la compareixença del ministre davant la Comissió d'Interior del Congrés espanyol. Tanmateix, aquesta no es podrà produir perquè aquest dimarts es dissoldrà la cambra per la convocatòria de les eleccions espanyoles del 10 de novembre. ‘Vius en un país en el qual es deté a gent de matinada per a buscar proves en contra seva. Ho comento perquè en democràcia és just a l'inrevés. L'única pregunta que cal fer-se és qui serà el següent. Ja vam avisar. El ‘A por ellos' era un ‘A por todos', ha escrit a Twitter el portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián. Per la seva banda, la portaveu de Junts, Laura Borràs, ha reclamat a Marlaska per una operació que ha titllat d' ‘opaca i criminalitzadora contra l'independentisme'. ‘Primer detenen i després investiguen'?', s'ha preguntat a la mateixa xarxa social. Els comuns, preocupats El líder d'En Comú Podem, Jaume Asens, ha assegurat que està ‘preocupat' per l'operació policíaca perquè genera ‘crispació i alarma social de manera injustificada' a les portes de la sentència del judici de l'1-O. En una conferència de premsa, Asens ha lamentat que s'estigui ‘banalitzant el terrorisme' en acusar els detinguts d'aquests càrrecs i lamenta que es titlli l'independentisme de terrorista perquè ‘és un moviment eminentment pacifista' que, segons ha considerat, ha mostrat en reiterades ocasions ‘una clara voluntat de renúncia a la violència.' ‘Ens preocupa perquè sabem com solen acabar aquestes operacions amb molta publicitat i alarma social, després s'acaben desinflant', ha explicat Asens, que ha recordat els casos d'Adrià i Tamara Carrasco, acusats de terrorisme encara que després es va acabar arxivant el cas. Tot i això, Asens s'ha mostrat ‘prudent' perquè ha reconegut que desconeixen tota la informació de l'operació.
|
[
"Qui és Fernando Grande-Marlaska?",
"Quins partits polítics s’han dirigit a ell?",
"Què li han demanat?",
"On l’han citat?",
"El ministre hi anirà?",
"Quan seran els comicis?",
"Què passa a la nació?",
"Qui ha fet unes piulades?",
"Qui és Laura Borràs?",
"Com ha definit els fets ella?",
"Quina incògnita ha plantejat a Twitter?",
"Qui és Jaume Asens?",
"Què li ha sabut greu a ell?",
"De quins successos ha fet memòria?",
"Què ha admès també?"
] |
{
"answer_end": [
83,
83,
171,
285,
418,
437,
528,
757,
812,
923,
1007,
1069,
1335,
1792,
1974
],
"answer_start": [
23,
0,
0,
173,
287,
371,
440,
693,
778,
800,
925,
1032,
1276,
1722,
1877
],
"input_text": [
"El ministre de l'Interior espanyol.",
"ERC i JxCat.",
"Que rendeixi comptes per la ràtzia policíaca contra els independentistes d'aquest matí.",
"A la Comissió d'Interior del Congrés espanyol.",
"No.",
"El 10 de novembre.",
"Es deté a gent de matinada per a buscar proves en contra seva.",
"El portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián.",
"La portaveu de Junts.",
"Com una operació opaca i criminalitzadora contra l'independentisme.",
"Primer detenen i després investiguen?",
"El líder d'En Comú Podem.",
"Que s'estigui banalitzant el terrorisme.",
"Els d'Adrià i Tamara Carrasco.",
"Que desconeixen tota la informació de l'operació."
]
}
|
books
|
Sis vailets de samarreta blava, esparracats i bruts, estan asseguts en les penyes, deixant penjar les cames nues sobre el mar, que sovint s'estufa i els mulla els peus. Cada un té la seva canya i el seu pilotet de cuca de roca, el menjar més agradós als peixets.
Pesquen ja fa hores, i alcen tots una cridòria de triomf cada vegada que un d'ells treu del mar algun serrà bocabadat, que esparrama en l'aire el branillatge lluent de ses membranes espinoses.
El crepuscle del vespre va esmortuint la resplendor de ses fumeres moradenques. Algunes estrelles comencen a guspirejar en l'aire blau. Un vol de corbs atravessa l'espai, anant a perdre's a la muntanya, entremig de les parets negroses i esbadellades d'un antic castell.
Alguns dels vailets, tot sotjant sotjant llurs guarniments, que assorolla l'onada, s'han endormiscat. Llurs caps cauen sobre el pit. Llurs dits s'afluixen, i amb prou feines aguanten les canyes, que ajauen llurs cimerols en l'aigua.
-Ja no piquen- rondina un. -¡Coi, que és fosc!- exclama un altre escampant la vista pel cel. -Em voleu creure? Fem-hi una dormida fins que surti la lluna- proposa un tercer. Tots s'hi convenen. S'arrastellen junts, es junyeixen passant llurs braços sobre els muscles i els clatells dels companys, i s'adormen tranquilament a la serena, repapats en una roca.
|
[
"Quants nens hi ha?",
"On són?",
"Quin objecte tenen?",
"Què estan fent?",
"Quanta estona fa?",
"Quan s’alegren?",
"Quina part del dia és?",
"Què hi ha al firmament?",
"Quins ocells passen volant?",
"Cap a on van aquests?",
"Tenen son alguns nois?",
"De què es queixa un d’ells?",
"Quin pla idea un altre dels nens?",
"Tothom hi està d’acord?",
"Com es col·loquen per dormir?"
] |
{
"answer_end": [
67,
81,
193,
282,
282,
380,
534,
590,
625,
657,
826,
984,
1131,
1151,
1281
],
"answer_start": [
0,
0,
169,
263,
263,
286,
456,
536,
592,
592,
726,
959,
1070,
1133,
1153
],
"input_text": [
"N'hi ha sis.",
"Asseguts en les penyes.",
"Cada un té la seva canya.",
"Pescar.",
"Fa hores.",
"Cada vegada que un d'ells treu del mar algun serrà bocabadat.",
"El vespre.",
"Algunes estrelles.",
"Corbs.",
"Cap a la muntanya.",
"Sí.",
"Que ja no piquen.",
"Fer-hi una dormida fins que surti la lluna.",
"Sí.",
"S'arrastellen junts, es junyeixen passant llurs braços sobre els muscles i els clatells dels companys."
]
}
|
books
|
Jo tenia nyonya… una galvana, una son!… Me vaig posar a l'ombra d'una vela estesa, i em vaig lliurar al temptador ensopiment que m'afalagava. Però, tot just els meus pensaments s'havien esvaït en les primeres boires del son, quan una remor llunyana, ronca, creixent, em desvetllà. Me vaig aixecar esverat; i encara no estava ben dret que em va envestir una ventada xardorosa, cuidant tombar-me a terra.
Vaig veure que el pescador vell recollia sos ormeigs i corria com un boig d'ací d'allà, cridant: -Mar de llamp! Mar de llamp! I altres mariners s'anaven aixecant, com a fantasmes, d'entremig de les barques, i repetien aquell crit esporuguidor.
Deseguida comparegueren adalerats més i més homes, i s'armaren els palanquis, i vingué el paler amb son parell de bous, i grinyolaren les corrioles, i els llaguts i les llanxes foren hissats amunt, ben amunt, a dalt de les penyes. I tot era moviment i cridòria, i tothom guaitava la mar amb els ulls eixamplats per l'espant.
Jo també hi vaig adreçar la vista. De bon principi no vaig reparar sinó que s'estenia rabent rabent una clapa ombrívola, com l'ombra d'un ser invisible que hi volés pel damunt. Allò era el primer efecte de la ventada: se comprenia de seguida. La ratxa que suara m'havia envestit hauria sigut un esbufec prematur. Ara venia l'alenada grossa. Com corria! Va abordar terra amb l'espetec d'un drap colossal que es desplega violentament, pataquejà les roques, s'esqueixà en llurs cantells amb una xiscladissa esgarrifosa, rebufà la sorra escampant-la a tall de metralla, que em ferí dolorosament, i va envair el poble rebatent-se per parets i teulades. Se sentia el tancament de les portes, el dringar dels vidres que es rompien… Les xemeneies s'eren convertides en sirenes que cornaven en diferents tons de veu. Algunes balandrejaven i queien. Per certes sinuositats en la llarga bramulada del vent, s'haurien pogut endevinar les corbes i colzades dels carrers per on s'encanonava. Les canals xiulaven, els penells flautejaven, giravoltant llurs banderetes; les campanes repicaven a mal temps. Tota la vila sonava com un gran instrument musical tocat per un boig.
|
[
"Estava cansat el narrador?",
"On va anar?",
"Va començar a adormir-se?",
"Per quin motiu es va despertar?",
"Com va caure a terra?",
"A qui va contemplar?",
"Com es comportava aquest?",
"Quina exclamació feia?",
"Els altres homes del vaixell deien el mateix?",
"Cap a on miraven tots?",
"El narrador també?",
"Quin va ser el primer resultat de la borrascada?",
"Com va ser la següent ràfega?",
"La ventada va arribar al municipi?",
"A causa d'això se sentia soroll?"
] |
{
"answer_end": [
37,
81,
140,
279,
401,
455,
489,
514,
645,
933,
1005,
1188,
1311,
1584,
2130
],
"answer_start": [
0,
40,
85,
148,
308,
403,
403,
458,
515,
911,
972,
1007,
1285,
1489,
1620
],
"input_text": [
"Sí.",
"A l'ombra d'una vela estesa.",
"Sí.",
"Per una remor llunyana, ronca, creixent.",
"El va envestir una ventada xardorosa.",
"Al pescador vell.",
"Com un boig.",
"Mar de llamp!",
"Sí.",
"Cap a la mar.",
"Sí.",
"Que s'estenia rabent rabent una clapa ombrívola.",
"Grossa.",
"Sí.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Rosa Mateu i Sacristan (Vilassar de Mar, Maresme, 1967) és una soprano catalana.
Va estudiar cant al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona amb Carme Bustamante. Ha aprofundit l'estudi d'interrelació del cos amb la veu amb Maria Teresa Celma amb qui treballa regularment. Amb Maria Rosa Tamarit i Assumpta Mateu, Rosa Mateu va ser premiada al X Concurs Joan Massià el novembre de 1989. Dirigida per Joan Anton Sánchez, i al costat del baix Josep Ferrer, el 1995 va interpretar el paper de Serpina a La serva padrona de Paisiello al Jove Teatre Regina. Amb l'Orquestra de Cambra del Palau de
la Música Catalana intervé com a Bernise a L'occasione fa il ladro, de Rossini.
El seu primer paper fou el de Bellina a Le astuzie femminili de Cimarosa al pati de Lletres de la
Universitat de Barcelona el 27 de juny de 1990, rebut amb bones crítiques. L'any següent interpreta Bastiana a Bastià i Bastiana, de Mozart, en versió catalana de Joaquim Pena, a l'Auditòrium de La Caixa de L'Hospitalet.
A partir del 1993, amb La fada d'Enric Morera, comença la seva col·laboració amb l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell amb Mirna Lacambra. Amb ells ha interpretat, entre d'altres, la Comtessa d'Almaviva (Les noces de Fígaro), Donna Elvira (Don Giovanni), Giovanna Seymour (Anna Bolena), Violetta i Flora (La Traviata) o Santuzza (Cavalleria Rusticana).
El seu interès per la música contemporània l'ha portat a estrenar obres de molts compositors, entre ells Xavier Montsalvatge, José Luis Turina, Xavier Turull, Moisès Bertran, Ernest Borràs, Ramon Humet, Joan Carles Martínez, Xavier Gols o Albert Guinovart. Fou requerida pel mateix Montsalvatge per estrenar a la Sala d'Actes L'Amistat de Cadaqués i després al Gran Teatre del Liceu la seva òpera Babel 46. Del mateix compositor, la mateixa temporada del Liceu, canta a Una voce in off i a Nova York Invocaciones al Crucificado.
El 2000 va assistir al Festival de Torroella de Montgrí per interpretar Tassarba, òpera d'Enric Morera. L'octubre del 2003 va fer un recital al costat de Jaume Aragall i Jane Dutton al Liceu per commemorar els quaranta anys de carrera d'Aragall. A la seva crònica a La Vanguardia, Roger Alier en parlava així:
Regularment duu a terme recitals a l'estat espanyol, Europa, Amèrica del Nord, Amèrica del Sud i Itàlia amb els pianistes Mac Macclure, Anna Ferrer i Marco Evangelisti.
|
[
"Quan va néixer Rosa Mateu?",
"A què es dedica?",
"On es va formar?",
"Quin reconeixement va obtenir?",
"De quin personatge va fer el 1995?",
"I amb quin personatge va debutar?",
"Quan?",
"Què va iniciar el 1993?",
"Quins papers ha fet amb ells?",
"Quins músics ha portat a l’escenari?",
"On va fer Babel 46?",
"Què va fer el 2000?",
"I tres anys després?",
"Qui va parlar d’ella?",
"On actua habitualment?"
] |
{
"answer_end": [
55,
70,
155,
380,
512,
724,
831,
1130,
1363,
1620,
1770,
1949,
2084,
2202,
2307
],
"answer_start": [
0,
56,
81,
329,
470,
687,
687,
1006,
1151,
1365,
1622,
1894,
1998,
2140,
2204
],
"input_text": [
"El 1967.",
"És soprano.",
"Al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona.",
"El premi al X Concurs Joan Massià.",
"El de Serpina.",
"Amb el de Bellina.",
"El 27 de juny de 1990.",
"La seva col·laboració amb l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell.",
"La Comtessa d'Almaviva (Les noces de Fígaro), Donna Elvira (Don Giovanni), Giovanna Seymour (Anna Bolena), Violetta i Flora (La Traviata) o Santuzza (Cavalleria Rusticana).",
"Xavier Montsalvatge, José Luis Turina, Xavier Turull, Moisès Bertran, Ernest Borràs, Ramon Humet, Joan Carles Martínez, Xavier Gols i Albert Guinovart.",
"A la Sala d'Actes L'Amistat de Cadaqués i després al Gran Teatre del Liceu.",
"Va assistir al Festival de Torroella de Montgrí.",
"Va fer un recital al costat de Jaume Aragall i Jane Dutton al Liceu.",
"Roger Alier.",
"A l'estat espanyol, Europa, Amèrica del Nord, Amèrica del Sud i Itàlia."
]
}
|
vilaweb
|
La portaveu de Ciutadans, Inés Arrimadas, intenta una ofensiva final per a concórrer amb el PP a les eleccions de Galícia i del País Basc el 5 d'abril. Un acord de coalició que també vol que inclogui Catalunya, tot i que els comicis encara no tenen una data fixada. Només queden dos dies perquè registrin una coalició. Ciutadans, al caire de l'abisme Arrimadas es reuneix amb el president del PP, Pablo Casado, per a pressionar-lo perquè els conservadors acceptin la coalició a Galícia. La candidatura gallega és el principal escull, atès que el dirigent del PP gallec, Alberto Núñez Feijóo, és reticent a l'acord amb Ciutadans. De fet, les enquestes li auguren una nova majoria absoluta. L'aliança amb el PP al País Basc és pròxima, mentre que Casado accepta que Ciutadans lideri una coalició a Catalunya per a intentar plantar cara a l'independentisme. Tanmateix, Arrimadas vol que també es faci una coalició a Galícia, cosa que de moment el PP es resisteix a acceptar. La negativa de Feijóo a acceptar Ciutadans a la seva candidatura pot enterrar les opcions d'una aliança electoral al País Basc i també a Catalunya. Per la seva banda, Casado pressiona Arrimadas perquè Ciutadans s'integri a la candidatura del PP a les pròximes eleccions espanyoles per a provar de derrotar el PSOE. De moment, però, Cs manté que té el seu propi espai polític i defensa que les aliances electorals serien excepcionals a Galícia, el País Basc i Catalunya.
|
[
"Qui és Inés Arrimadas?",
"Què ha provat de fer?",
"Quan són els comicis?",
"Què vol que consti en el pacte a més a més?",
"Quant temps falta per tancar la coalició?",
"Amb qui s’ha trobat la portaveu?",
"Amb quin objectiu?",
"Qui és Alberto Núñez Feijóo?",
"Ell té ganes de pactar amb el partit d’Arrimadas?",
"Què apunten les enquestes?",
"A què vol posar fre Casado?",
"Quina conseqüència pot tenir que Feijóo no pacti amb Cs?",
"A qui vol guanyar Casado?",
"Què assegura Ciutadans?",
"A on vol una coalició únicament aquest partit?"
] |
{
"answer_end": [
40,
137,
150,
209,
317,
409,
485,
590,
627,
687,
853,
1118,
1285,
1346,
1440
],
"answer_start": [
0,
0,
95,
152,
266,
351,
351,
543,
570,
629,
734,
972,
1120,
1287,
1304
],
"input_text": [
"La portaveu de Ciutadans.",
"Una ofensiva final per a concórrer amb el PP a les eleccions de Galícia i del País Basc.",
"El 5 d'abril.",
"Catalunya.",
"Dos dies.",
"Amb el president del PP, Pablo Casado.",
"Pressionar-lo perquè els conservadors acceptin la coalició a Galícia.",
"El dirigent del PP gallec.",
"No.",
"Li auguren una nova majoria absoluta.",
"A l'independentisme.",
"Pot enterrar les opcions d'una aliança electoral al País Basc i també a Catalunya.",
"Al PSOE.",
"Que té el seu propi espai polític.",
"A Galícia, el País Basc i Catalunya."
]
}
|
books
|
Però vaig adonar-me aviat que cordis appetitiones subvertunt mentis rationes, o, traduint lliurement, que et tirava més el cor que la sagristia. Àdhuc així, quedava encara l'honorable carrera del Dret, a on tant hi ha que fer en el camp de la polèmica i no t'obligava a sacrificar el nom de la família, del qual ets avui l'únic hereu. Però ca… Recordo que tu em deies: -Avui la impietat abandona el camp de la filosofia i la dialèctica, per a invadir el de les ciències, d'on procura extraure els projectils per a enrunar l'edifici de la Fe. És, doncs, en aquest terreno a on deuen acudir els bons catòlics a combatre i a vèncer, com combateren i venceren en aquell.- Potser sí tens raó i mes idees no són més que cabòries de rector bosquerol, però sempre he sospitat que tes resolucions, més que d'altra cosa, provenien de ta aversió al llatí, aversió nascuda en les modernes aules, a on aquesta llengua sagrada, mare de totes les ciències, és avui mal ensenyada i pitjor apresa, i, per lo tant, poc assaborida i en conseqüència en gran manera menyspreada. I jo pregunto: no coneixent la llengua ¿com hem d'estudiar les ciències que en ella estan escrites? ¡Prou se coneix, fill meu, amb la marxa de la societat moderna! ¡Prou se coneix que no anem a la font!
En fi, que els temps han canviat, i quan me'n vaig adonar ja tenies el cap ple d'aquestes modernes invencions, que no m'inspiren gota de confiança. -La carrera d'enginyer és la carrera del pervenir!- me deies, i justament és el pervenir que veig fosc, jo que sols visc del passat.
Però, fill meu, veig que torno a la dèria de botzinar de tot, sense reparar que no tinc encara alçada la penitència que per aquest pecat m'imposares. Mes, què hi farem? Els vells som com les criatures; no ens corretgim, encara que ens piquin els dits. Perdona'm, doncs, estimat Ramon, com jo et perdono l'esperit d'emancipació que en certes coses t'ha portat lluny de mi. Si has encertat, ben teu serà el mèrit; del contrari, ningú més que tu en passarà la pena. Però, sia com sia, no dubtis que ta carta m'ha commogut fins a fer-me plorar de goig, sobretot quan reconeixes estar en descobert amb qui tantes proves d'estimació t'ha donat. Paga, doncs, aquest deute de gratitud i alegraràs els darres anys de la vida de ton vell oncle, que t'estima com a un fill,
|
[
"De quina carrera universitària parla primer el narrador?",
"A quin element no cal renunciar amb aquesta?",
"Què se’n va de l’àmbit de lletres?",
"I a on es dirigeix?",
"Quina intenció té aquesta?",
"Per tant, on han d’anar els creients?",
"Quina llengua no li agrada al seu nebot?",
"Per quin motiu?",
"Què no es manté igual?",
"Quin aspecte creu que serà negatiu el narrador?",
"Com creu el narrador que són els ancians?",
"Com ho exemplifica?",
"De què ha exculpat al seu nebot?",
"En Ramon li ha enviat una missiva?",
"Com el farà content?"
] |
{
"answer_end": [
200,
301,
435,
469,
540,
665,
843,
979,
1293,
1511,
1742,
1792,
1912,
2089,
2275
],
"answer_start": [
145,
157,
370,
370,
370,
542,
744,
824,
1261,
1473,
1711,
1711,
1794,
2024,
2181
],
"input_text": [
"De Dret.",
"Al nom de la família.",
"La impietat.",
"Al camp de les ciències.",
"Extraure els projectils per a enrunar l'edifici de la Fe.",
"En aquest terreno.",
"El llatí.",
"Per les modernes aules, a on aquesta llengua sagrada, mare de totes les ciències, és avui mal ensenyada i pitjor apresa.",
"Els temps.",
"El pervenir.",
"Com les criatures.",
"Diu que no es corregeixen, encara que els piquin els dits.",
"De l'esperit d'emancipació que en certes coses l'ha portat lluny d'ell.",
"Sí.",
"Pagant aquest deute de gratitud."
]
}
|
mitologia
|
El Griu de Tarragona és un element de les festes majors de Tarragona que representa un griu i que s'incorpora en les bèsties de foc i representa la Vall de l'Arrabassada. Normalment surt per Santa Tecla (la vígila, la diada i la Mercè) i a més, a més surt per carnaval (dia de dol, crema de ninots i bóta), per Sant Joan o per trobades de bèsties o de correfoc.
Va ser dissenyat pel mestre artesà i imatger Joan Iniesta Llopés i és confeccionat amb lli, material històric al Seguici. Té els colors carmesí –identitari de la ciutat–, caldera i gris. El mocador és gris. L'escut de Tarragona és a l'esquena. Balla al so de sis timbals. Els dos tocs del «Ball del Griu» han estat composts per Jordi Anglès.
Ja el 2006, els Diables del Port van sol·licitar crear el Griu però va ser refusat per «mancances tant en l'argumentació i la documentació històrica, com artístiques». Des del 2012, els membres de l'Associació de Veïns de la Vall de l'Arrabassada van fer un tempteig nou per a rehabilitar el griu. Al setembre del 2014, el griu va ser assessorat i incorporat oficialment. La seva incorporació té lloc deu anys després de la del Ball de Cossis, l'any 2004, i pel que fa als elements de foc, la primera en 21 anys després de la Víbria (1993).
La carcassa zoomòrfica del griu de Tarragona apareix reflectida en el sotacor de la sagristia de la catedral realitzada entre 1355 i 1360, que recull la festa de l'època, en un capitell del claustre de la catedral i en la làpida de marbre blanc de 1362 dels canonges Berenguer i Dalmaci de Martorell, custodiant la lletra grega tau, emblema de la seu; i en el segell del rei català Ferran I el d'Antequera (1412 - 1416) que va crear el seu orde de la Gerra, el Liri i el Griu, dels quals els cavallers rebien un collaret de lliris del qual penjava un griu. La seva iconografia també apareix en el primer protocol o consueta de les Festes de Santa Tecla de 1369 presidint l'altar major de la catedral.
|
[
"Què és el Griu de Tarragona?",
"Quan apareix?",
"Qui el va crear?",
"I amb quin material?",
"De quines tonalitats és?",
"Què té al llom?",
"Qui va crear la música de la seva dansa?",
"Què es va demanar el 2006?",
"Per quin motiu no es va fer?",
"Qui ho va tornar a intentar?",
"Quan es va fer finalment?",
"On es pot observar el griu?",
"Quan es va dur a terme això?",
"I en quins altres llocs es pot contemplar?",
"I per acabar?"
] |
{
"answer_end": [
68,
360,
426,
452,
547,
604,
702,
766,
871,
1000,
1074,
1353,
1382,
1650,
1944
],
"answer_start": [
0,
171,
362,
429,
484,
569,
634,
704,
704,
872,
1002,
1245,
1309,
1245,
1802
],
"input_text": [
"Un element de les festes majors de Tarragona.",
"Per Santa Tecla (la vígila, la diada i la Mercè) i a més, a més surt per carnaval (dia de dol, crema de ninots i bóta), per Sant Joan o per trobades de bèsties o de correfoc.",
"Joan Iniesta Llopés.",
"Lli.",
"Carmesí, caldera i gris.",
"L'escut de Tarragona.",
"Jordi Anglès.",
"Crear el Griu.",
"Per mancances tant en l'argumentació i la documentació històrica, com artístiques.",
"Els membres de l'Associació de Veïns de la Vall de l'Arrabassada.",
"Al setembre del 2014.",
"En el sotacor de la sagristia de la catedral.",
"Entre 1355 i 1360.",
"En un capitell del claustre de la catedral i en la làpida de marbre blanc de 1362 dels canonges Berenguer i Dalmaci de Martorell i en el segell del rei català Ferran I el d'Antequera.",
"En el primer protocol o consueta de les Festes de Santa Tecla de 1369 presidint l'altar major de la catedral."
]
}
|
bios
|
Chanel Terrero (l'Havana, 28 de juliol de 1991), coneguda artísticament com a Chanel, és una actriu, cantant i ballarina catalana d'origen cubà. Des dels quatre anys resideix a Olesa de Montserrat (Baix Llobregat). El 29 de gener de 2022 va ser escollida al Benidorm Fest com a representant espanyola al Festival de la Cançó d'Eurovisió 2022, el maig a Torí, amb la cançó «SloMo».
Nascuda a la capital cubana, a l'edat de 3 anys la família es va traslladar a Olesa de Montserrat. Des dels nou anys, va rebre classes de cant i actuació, i classes de ballet segons el sistema de la Royal Academy of Dance. Els seus estudis de dansa inclouen aprenentatge amb figures del ball com Victor Ullate, Coco Comín o Gloria Gella. Amb 16 anys començava a donar les primeres passes en el món del teatre.
Chanel es va mudar a Madrid per començar la seva carrera com a actriu. Es va donar a conèixer al llarg de la dècada del 2010 participant en musicals com Mamma Mia!, Flashdance, El guardaespatlles i El Rei Lleó. La seva carrera compta amb nombroses actuacions en la petita i la gran pantalla a nivell nacional i internacional. El 2010, va ballar amb Shakira en l'actuació de la cantant colombiana als MTV Europe Music Awards. Va participar com a ballarina al popular programa Tu cara me suena.
El desembre del 2021, es va anunciar que seria una dels catorze participants del Benidorm Fest 2022, l'esdeveniment celebrat per seleccionar el representant d'Espanya al Festival de la Cançó d'Eurovisió, on va interpretar el tema «SloMo». Després de fer-se amb el primer lloc a la primera semifinal el 26 de gener de 2022, va obtenir el nombre més gran de punts també en la final del 29 de gener, convertint-se en la representant espanyola d'Eurovisió a Torí (Itàlia).
|
[
"Quan va néixer Chanel Terrero?",
"A què es dedica?",
"D’on és originària?",
"On es va celebrar Eurovisió 2022?",
"Quan va instal·lar-se a Catalunya Chanel?",
"En quins àmbits artístics es va formar?",
"Quan va debutar al teatre?",
"On va traslladar-se?",
"A quins espectacles va aparèixer?",
"Amb qui va treballar el 2010?",
"A quin programa de televisió va sortir?",
"Què és el Benidorm Fest?",
"Quin tema va cantar-hi?",
"Quan va ser la final del concurs?",
"I quina conseqüència va tenir per Chanel el seu triomf allà?"
] |
{
"answer_end": [
47,
120,
143,
357,
478,
555,
789,
818,
1000,
1214,
1282,
1486,
1521,
1679,
1735
],
"answer_start": [
0,
86,
86,
327,
381,
480,
719,
791,
862,
1117,
1216,
1306,
1306,
1523,
1607
],
"input_text": [
"El 28 de juliol de 1991.",
"És actriu, cantant i ballarina.",
"De Cuba.",
"A Torí.",
"A l'edat de 3 anys.",
"En cant, actuació i ballet.",
"Amb 16 anys.",
"A Madrid.",
"A Mamma Mia!, Flashdance, El guardaespatlles i El Rei Lleó.",
"Amb Shakira.",
"A Tu cara me suena.",
"L'esdeveniment celebrat per seleccionar el representant d'Espanya al Festival de la Cançó d'Eurovisió.",
"SloMo.",
"El 29 de gener de 2022.",
"Es va convertir en la representant espanyola d'Eurovisió."
]
}
|
mitologia
|
L'oracle de Didima fou un oracle d'Apol·lo, situat a Dídima en territori de Milet; era el principal oracle dels jonis i eolis.
La tradició diu que l'oracle ja existia quan els jonis van arribar a la costa asiàtica, i suposadament hauria estat construït pel mateix Hèrcules, mentre el temple hauria estat obra de Brancos, un endeví i purificador llegendari, fill d'Esmicre i amant d'Apol·lo, vingut des de Delfos. No obstant, la seva antiguitat no es pot remuntar més enllà del segle vii aC.
Els sacerdots eren anomenats branquides (branchidae) i tenien la completa administració de l'oracle i temple, com a suposats descendents de Brancos. El gran sacerdot s'anomenava Στεφανεφόρος (stefaneforos, "el que porta corona"). Una família posseïa de manera hereditària el poder de transmetre com a missatgers les profecies (els Evangèlides), però el càrrec de profeta no era vitalici. L'oracle era inspirat en l'Oracle de Delfos. El sacerdot o sacerdotessa de l'oracle de Didima (de la família dels branquides) donava les seves profecies en estat d'èxtasi, com l'oracle de Claros o la pítia de Delfos. El ritual de l'oracle era molt semblant: el vident agafava un bastó entre les mans, s'asseia sobre una fusta, es rentava els peus i la punta del vestit en aigua sagrada, aspirava vapors, dejunava durant tres dies i es retirava a l'adyton, el lloc més sagrat del temple. Apuleu diu que aquest oracle responia també per sortem. Aquesta paraula llatina pot voler dir que l'oracle extreia una resposta a l'atzar, documentada així mateix a Delfos des del segle iv aC, o també pot referir-se genèricament a la resposta oracular.
Fou consultat per Cressos de Lídia que li va fer importants regals. El temple i oracle foren cremats pels perses vers el 499 aC, com la pítia de Delfos havia predit, però fou restaurat i adornat amb una estàtua d'Apol·lo que Xerxes I de Pèrsia es va emportar a Ecbàtana el 480 o 479 aC. Una part dels branquides va seguir el partit persa i se'n van anar a Bactriana on els seus descendents haurien estat castigats per Alexandre el Gran 150 anys després.
Seleuc I Nicàtor va retornar l'estàtua d'Apol·lo a Dídima, després que l'oracle el va reconèixer com a rei en una profecia.
Encara existeixen algunes ruïnes del temple.
|
[
"Què és l’oracle de Didima?",
"On es trobava?",
"Qui el va edificar, segons la llegenda?",
"I el santuari?",
"Com es deien els sacerdots d'allà?",
"Quina funció hi feien?",
"Qui eren els Evangèlides?",
"En què s’havia basat l’oracle de Didima?",
"Com hi duia a terme les prediccions el religiós?",
"Com era la cerimònia?",
"Què significava “per sortem”?",
"Qui va destrossar l’indret?",
"Què s’hi va posar de decoració posteriorment?",
"Qui va tornrar l’escultura del déu allà?",
"Què perdura del lloc actualment?"
] |
{
"answer_end": [
42,
81,
272,
319,
530,
599,
834,
922,
1049,
1364,
1503,
1731,
1839,
2130,
2240
],
"answer_start": [
0,
0,
217,
274,
491,
546,
721,
879,
924,
1096,
1366,
1687,
1785,
2073,
2197
],
"input_text": [
"Un oracle d'Apol·lo.",
"A Dídima en territori de Milet.",
"Hèrcules.",
"Brancos.",
"Branquides.",
"Tenien la completa administració de l'oracle i temple.",
"La família que posseïa de manera hereditària el poder de transmetre com a missatgers les profecies.",
"En l'Oracle de Delfos.",
"En estat d'èxtasi.",
"El vident agafava un bastó entre les mans, s'asseia sobre una fusta, es rentava els peus i la punta del vestit en aigua sagrada, aspirava vapors, dejunava durant tres dies i es retirava a l'adyton, el lloc més sagrat del temple.",
"Que l'oracle extreia una resposta a l'atzar.",
"Els perses.",
"Una estàtua d'Apol·lo.",
"Seleuc I Nicàtor.",
"Algunes ruïnes del temple."
]
}
|
books
|
-No em quedaré ni que em pengin- exclamà en Ramon amb vivesa. -I per evitar-me un refús, val més que ens despedim sense entrar.
I això dient, besà la mà de son amoïnat oncle, que en va tractava de retenir-lo, quan de sobte, obrint-se la porta vidrada que separava el recibidor de l'espaiosa sala, aparegué el senyor amb aire campetxano, exclamant:
-Vaja, senyors! ¿Què fan aquí parats al peu de l'escala? Per què no entren?
-Vegi, don Eudald: aquí té mon nebot que s'empenya en passar de llarg, fins privant-me del gust de fer-li sa presentació.
-Ah! Vostè és el nebot de mossèn Joan?- digué don Eudald acabant de passar la porta i allargant al jove la mà. -I quant m'alegro de coneixe'l! Però faci'm el favor d'entrar, perquè en quant a lo de passar de llarg, és cosa que amb semblant temps no ho consentiria a un desconegut; però a vostè ni ara ni mai.
Mossèn Joan, per sa part, feta la presentació de don Eudald a son nebot, afegí:
-Mira, Ramon: en aquesta casa, hi entro i surto com de família, honrant-me amb una confiança que, encara que immerescuda, me permet manar-hi tant o més que en ma pròpia casa.- (Això ho digué amb un cert retintin que copsà al vol en Ramon.) -Vull dir-te, doncs, que la invitació de don Eudald és coral del tot, i que no és de llei que la refusis.
En Ramon, que, barret en mà, havia cortesment correspost a la bona arribada de don Eudald, respongué resoltament:
-Don Eudald: jo agraeixo, com no es pot imaginar, sa invitació que m'honra més del que mereixo; però dec fer-li notar que el temps que fa en aquest moment el feia ja quan he muntat a cavall; per lo que compendrà si deuen ésser poderosos els motius que m'obligavn a marxar i ara m'impedeixen quedar-me: d'això no n'hi dirà de menys el meu senyor oncle, que els coneix.
|
[
"Volia marxar d’allà en Ramon?",
"Com tenia intenció de fer-ho?",
"Però qui volia quedar-se?",
"Qui va arribar llavors?",
"Com es deia aquest?",
"Es coneixien ell i en Ramon?",
"Els va demanar que passessin dins de la casa?",
"El tiet del Ramon estava familiaritzat amb aquesta llar?",
"Per això, creu que és de mala educació que el seu nebot no hi entri?",
"Quina peça aguantava el nebot?",
"Va donar-li les gràcies per l’acollida al senyor?",
"Quan feia el mateix temps?",
"Com són les causes que fan que hagi d’anar-se’n?",
"Qui n'és conscient d'això?"
] |
{
"answer_end": [
31,
126,
207,
315,
441,
655,
853,
1108,
1279,
1337,
1489,
1584,
1666,
1761
],
"answer_start": [
0,
63,
128,
209,
297,
424,
689,
935,
1175,
1281,
1395,
1491,
1586,
1699
],
"input_text": [
"Sí.",
"Despedint-se sense entrar.",
"Son amoïnat oncle.",
"El senyor.",
"Don Eudald.",
"No.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí.",
"Un barret.",
"Sí.",
"Ja quan ha muntat a cavall.",
"Poderoses.",
"El seu senyor oncle."
]
}
|
bios
|
Carola Fabra i Mestre (Bilbao, 1904 – Barcelona, 2 de desembre de 1998) fou una tennista catalana, filla gran de Pompeu Fabra.
L'any 1912 va anar-se'n de Bilbao amb els seus pares i les seves dues germanes, la Teresa i la Dolors, i la família es va instal·lar a Badalona fins al 1939.[cal citació] Després de l'escolarització primària, no va voler continuar els estudis. El seu pare li va encomanar l'afició pel tenis i Carola va guanyar nombroses competicions. Fou finalista en el Campionat d'Espanya (1926) i campiona de Catalunya (1928)
Igual que els seus pares, tots els membres de la família Fabra es van exiliar el 1939, durant els últims mesos de la guerra civil. Durant els primers anys del seu exili van residir a diferents poblacions del sud de França. El 1948 es va traslladar a Prada i 3 anys més tard, es va instal·lar a Barcelona, on va entrar a treballar a la Caixa de Jubilacions de la Indústria Tèxtil. Hi va treballar 25 anys, fins que es va jubilar l'any 1976.[cal citació]
L'any 1993, juntament amb la seva germana Dolors, van ser exculpades d'una demanda per plagi de l'obra del seu pare presentada per Editora y Distribuidora Hispano Americana (EDHASA), contra Gran Enciclopèdia Catalana i elles dues. Carola Fabra es va mantenir soltera tota la vida i va morir l'any 1998 a Barcelona.
|
[
"Quan va néixer Carola Fabra?",
"Qui va ser el seu pare?",
"On residia Carola i la seva família?",
"On es va traslladar posteriorment?",
"Per què li agradava el tenis?",
"Va obtenir bons resultats als tornejos?",
"Quan van haver de fugir del país?",
"On van viure en inici?",
"I més tard?",
"Un cop va retornar a Catalunya, a què es va dedicar?",
"Quant temps hi va estar?",
"Fins quan?",
"Va ser condemnada per plagi?",
"Qui havia acusat a ella i a la seva germana?",
"Es va casar?"
] |
{
"answer_end": [
73,
127,
162,
285,
419,
541,
671,
763,
797,
920,
945,
980,
1110,
1167,
1274
],
"answer_start": [
0,
101,
129,
129,
373,
422,
568,
673,
765,
802,
922,
922,
995,
1045,
1226
],
"input_text": [
"El 1904.",
"Pompeu Fabra.",
"A Bilbao.",
"A Badalona.",
"Perquè el seu pare l'hi va encomanar l'afició.",
"Sí.",
"El 1939, durant els últims mesos de la guerra civil.",
"A diferents poblacions del sud de França.",
"A Prada.",
"Va entrar a treballar a la Caixa de Jubilacions de la Indústria Tèxtil.",
"25 anys.",
"Fins que es va jubilar l'any 1976.",
"No.",
"Editora y Distribuidora Hispano Americana.",
"No."
]
}
|
bios
|
Marta Sanz-Solé (Sabadell, 19 de gener de 1952) és una matemàtica catalana especialista en la teoria de la probabilitat, la recerca de la qual se centra en l'anàlisi estocàstica, Ha estat presidenta de la Societat Europea de Matemàtiques. El 1974 es llicencià en matemàtiques a la Universitat de Barcelona i es doctorà el 1978, sota la direcció de David Nualart.
Sanz-Solé és catedràtica a la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona i directora del grup de processos estocàstics. Ha participat en nombrosos projectes d'R+D+I relacionats en aquest camp. Abans de vincular-se a la UB va ser professora titular a la UAB. La seva activitat acadèmica es van iniciar a la UPC contractada com a ajudant.
Fou degana de la Facultat de Matemàtiques de la UB durant el període 1993-96 i Vice-presidenta de la Divisió de Ciències Experimentals i Matemàtiques durant 2000-2003. Ha estat la coordinadora del comitè científic de la Barcelona Graduate School of Mathematics (BGSMath) y, entre maig del 2018 i octubre del 2019, la directora d'aquesta organització.
L'activitat de recerca de Sanz-Solé se centra en l'anàlisi estocàstica i més precisament, en la teoria de les equacions diferencials i en derivades parcials estocàstiques. És autora de gairebé 100 articles publicats en revistes especialitzades i d'una monografía sobre càlcul de Malliavin i aplicacions a les equacions en derivades parcials estocàstiques.
Entre els anys 1997 i 2004 fou membre del comitè executiu de The European Mathematical Society. Més tard en fou elegida Presidenta i exercí el càrrec entre gener del 2011 i desembre del 2014.
Sanz-Solé forma part de nombrosos comitès internacionals relacionats amb l'activitat matemàtica. Per exemple, el comitè d'administració de l'Institut Henri Poincaré, de la FSMP (Fondation Sciences Mathématiques de Paris), el comitè de recerca i ensenyament de l'École Polytechnique, el comitè científic del CIRM (Centre des Rencontres Mathématiques, Luminy, France)(2015-2019). També ha estat membre del comitè científic del Banach Center (2010-2014), del Fellows Committee de l'Institute of Mathematical Statistics (2012-2014), i del Committee of Special Lectures (2008-2010). Entre el 2007 i el 2010 va formar part de l'equip de direcció del Centre de Recerca Matemàtica (Bellaterra, Barcelona). El juny del 2015 ha estat nomenada membre de l'Abel Committee pel Premi Abel 2016 i 2017. El setembre de 2015 va signar un manifest de científics a favors de Junts pel Sí, candidatura independentista a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015.
El 1998 va rebre la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya per les seves contribucions en anàlisi estocàstica, l'anàlisi en l'espai de Wiener (càlcul de Malliavin) i l'estudi de les equacions diferencials i en derivades parcials estocàstiques. El 2011 va ser elegida Fellow of the Institute of Mathematical Statistics. El novembre de 2016 fou nomenada membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l'IEC. El 2017 va ser guardonada amb la Medalla de la Real Sociedad Matemática Española per les seves importants contribucions a la comunitat matemàtica espanyola i, el mateix any, va ser nomenada col·legiada d'honor del Col·legi d'Economistes de Catalunya. Des de gener del 2019 es membre numerària de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. La professora Marta Sanz-Solé ha estat elegida presidenta de la Societat Europea de Matemàtiques
|
[
"Quan va néixer Marta Sanz-Solé?",
"A què es dedica?",
"Quina carrera va cursar?",
"Qui va dirigir la seva tesi doctoral?",
"A quina institució treballa?",
"Però on van ser els seus inicis?",
"Quin càrrec va tenir entre el 1993 i el 1996?",
"I posteriorment?",
"En què es basa la seva investigació?",
"Ha publicat textos acadèmics?",
"En què col·labora?",
"Aquests són centres estrangers?",
"A favor de quin grup polític es va posicionar?",
"Ha obtingut reconeixements per la seva tasca?",
"De què forma part des del 2019?"
] |
{
"answer_end": [
48,
66,
306,
362,
449,
712,
790,
863,
1235,
1419,
1709,
2192,
2484,
3271,
3367
],
"answer_start": [
0,
49,
240,
309,
364,
635,
714,
714,
1065,
1237,
1614,
1614,
2404,
2573,
3273
],
"input_text": [
"El 19 de gener de 1952.",
"És matemàtica.",
"Matemàtiques a la Universitat de Barcelona.",
"David Nualart.",
"A la Universitat de Barcelona.",
"A la UPC.",
"Fou degana de la Facultat de Matemàtiques de la UB.",
"Vice-presidenta de la Divisió de Ciències Experimentals i Matemàtiques.",
"En l'anàlisi estocàstica i més precisament, en la teoria de les equacions diferencials i en derivades parcials estocàstiques.",
"Sí.",
"En nombrosos comitès internacionals relacionats amb l'activitat matemàtica.",
"Sí.",
"De Junts pel Sí.",
"Sí.",
"De la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona."
]
}
|
books
|
-Vols fer una juguesca?
-Calla, tabalot; no en faig mai de juguesques perquè si guanyes et fan passar amb raons i si perds et fan mala cara perquè no pagues. Calla i tingues paciència. Fem-nos cárrec que som dós pescadors de canya.
Continuava la nevada, que ja barrava decididament la porta. De sobte va començar d'espesseïr-se encara més. La blancor era exasperant. Un hom comprenia la tristesa ferèstega i exacerbada de l'udol dels llops. El blanc és molt bonic quan fa taquetes insignificants, com els ametllers florits i les papellonetes i totes aquelles coses que les noies que no saben de pintar pinten en els coixins. Però quan tot, tot, tot és blanc, i s'hi envícia, i cauen floquets i floquets, sense saber-se'n estar, el blanc és una cosa sinistre. Sentiu una commoció al ventrell com si us vinguessin ganes de plorar. En Vallcebre va començar de dar-se cops de punys als genolls: el fred l'atacava sempre per allà. Jo mateix comprenia que la meva cara devia fer aquell efecte de xuclada cap endins que causa el fred quan se us aferrissa. Va baixar l'hostaler, amb una cara de tres déus perquè ja no podrien venir els minyons que traginen coses de França per les bandes poc concorregudes, i que són els únics que li fan l'hivern una mica comportívol. Va mirar la finestra com si volgués anar a cops de puny amb algú de fora, i remugant una cosa tan curta com lletja, va tancar la porta d'una revolada. Aquella revolada va obrir la finestra que estava, sembla, sense fermar. Va entrar un remolí de borrallons i va empastifar tot el Mutis, que es va aixecar fent tentines, de borrallons que tenia als ulls, al nas, a les orelles, a per tot. Al capdavall, després d'un instant d'esverament, va fer un parell de ganyotes, de primer amb l'una galta i després amb l'altra i en acabat va anar al peu de l'escala a gratar-hi el vestit per a desenflocar-se'l.
|
[
"Amb quina pregunta comença el text?",
"Vol fer-la, el seu interlocutor?",
"Per quin motiu s’hi nega?",
"Quina feina tenen tots dos?",
"Feia fred?",
"Què entenien així?",
"Quan és bella la blancor?",
"I quan és llòbrega?",
"Quina part del cos tenia més freda en Vallcebre?",
"Com tenia el rostre el narrador?",
"Qui va arribar a on eren?",
"Per quin motiu estava enfadat?",
"Quina intenció semblava que tenia?",
"Per on va entrar una ràfega?",
"Qui va haver d’espolsar-se la roba?"
] |
{
"answer_end": [
23,
69,
156,
230,
290,
439,
495,
757,
924,
1047,
1069,
1197,
1333,
1517,
1859
],
"answer_start": [
0,
24,
25,
185,
232,
367,
441,
625,
829,
926,
1049,
1049,
1261,
1412,
1484
],
"input_text": [
"Vols fer una juguesca?",
"No.",
"Perquè si guanyes et fan passar amb raons i si perds et fan mala cara perquè no pagues.",
"Pescadors de canya.",
"Sí.",
"La tristesa ferèstega i exacerbada de l'udol dels llops.",
"Quan fa taquetes insignificants.",
"Quan tot, tot, tot és blanc, i s'hi envícia, i cauen floquets i floquets, sense saber-se'n estar.",
"Els genolls.",
"Li feia aquell efecte de xuclada cap endins que causa el fred quan se us aferrissa.",
"L'hostaler.",
"Perquè ja no podrien venir els minyons que traginen coses de França per les bandes poc concorregudes.",
"Anar a cops de puny amb algú de fora.",
"Per la finestra.",
"El Mutis."
]
}
|
mitologia
|
Niamh (ˈniːɒf) a la mitologia irlandesa és la filla de Manannán mac Lir. Ella és una de les reines de Tír na nÓg i possiblement la filla de Fand ja que és sobirana d'un regne de fades. És anomenada Niamh "del cabell daurat" (en gaèlic Niamh Chinn Óir) per la seva extensa cabellera, a més es diu que posseïa els ulls blaus brillosos.
Niamh creua el Mar Occidental en el cavall màgic Enbarr, demanant-li a Fionn mac Cumhaill que el seu fill Oisín l'acompanyés a Tír na nÓg (la terra de la joventut). Oisín accepta i junts parteixen, prèvia promesa al seu pare que aviat el visitarà.
Oisín era membre d'una Fianna, malgrat que ell s'enamora de Niamh a Tír na nÓg, es posa nostàlgic al cap de tres anys. Niamh li presta al cavall Enbarr malgrat estar disconforme amb la idea, fent-li prometre que mai en baixarà o tocarà sòl irlandès.
Quan arriba a la seva pàtria, els tres anys que va passar a Tír na nÓg van resultar ser equivalents a tres-cents anys a Irlanda, fet que descobreix en preguntar per Fionn mac Cumhail i la seva Fianna, ja que l'informen que van morir fa centenars d'anys. En el seu viatge a través d'Irlanda, Oisín pregunta a uns homes per moure una pedra que estava dreta, quan s'ajup per ajudar-los, cau del cavall i instantàniament en tocar el terra es converteix en un ancià.
A continuació, es diu que Sant Patrici el va cuidar fins a la mort. Mentrestant, Niamh va donar a llum la seva filla, Plor na mBan i quan torna a Irlanda a buscar-lo s'assabenta que Oisín havia mort.
|
[
"Qui és Niamh?",
"On governa?",
"Qui és el seu pare?",
"Quin epítet té?",
"De quin color té les ninetes?",
"Quin animal té?",
"On vol anar?",
"Amb qui?",
"De què forma part ell?",
"Què li deixa ella?",
"Quant temps ha passat realment en tres anys?",
"Com se n’adona Oisín?",
"Què passa quan ell posa els peus a terra ferma?",
"Qui va tenir cura d’ell?",
"Qui va néixer llavors?"
] |
{
"answer_end": [
71,
112,
144,
224,
334,
391,
473,
473,
613,
735,
951,
1033,
1294,
1362,
1426
],
"answer_start": [
0,
73,
115,
186,
291,
336,
393,
393,
584,
703,
834,
963,
1190,
1311,
1377
],
"input_text": [
"A la mitologia irlandesa és la filla de Manannán mac Lir.",
"A Tír na nÓg.",
"Fand.",
"Del cabell daurat.",
"Blaves.",
"El cavall màgic Enbarr.",
"A Tír na nÓg.",
"Amb Oisín.",
"D'una Fianna.",
"El cavall Enbarr.",
"Tres-cents anys.",
"En preguntar per Fionn mac Cumhail i la seva Fianna.",
"Es converteix en un ancià.",
"Sant Patrici.",
"La filla de Niamh, Plor na mBan."
]
}
|
mitologia
|
Xenocles d'Atenes el Vell (en llatí Xenocles, en grec antic Ξενοκλῆς) fou un poeta tràgic atenenc de la família de Carcí d'Agrigent, concretament el seu fill gran i pare de Carcí el Jove. Sembla que la família va mantenir una certa celebritat als escenaris atenencs durant quatre generacions.
No es conserva cap fragment de la seva obra excepte una paròdia en poques paraules d'una obra d'ell titulada Lycymnius. Encara era viu l'any 405 aC. Sembla que l'anomenaven Datis degut a certes faltes en el seu llenguatge, encara que hi havia un poeta, Datis, anomenat així. El qualificatiu Datis s'hauria aplicat en aquest cas degut a un general persa de nom Datis que parlava incorrectament quan va provar de parlar grec. Probablement va ser coreg a les comèdies del seu pare en les que es donava un gran protagonisme a les parts musicals, i el seu ball va ser ridiculitzat per Aristòfanes. Aristòfanes també diu que Xenocles era lleig i feia poesia lletja (ὢν κακὸς κακῶς ποιεῖ). L'any 415 aC va obtenir una victòria sobre Eurípides en un concurs, i Claudi Elià opina que o bé el jurat no entenia de teatre, o que va ser subornat.
En aquest concurs Xenocles va presentar quatre obres: Oedipus (Èdip), Lycaon (Licaó), Bacchae (Les Bacants), i el drama satíric Athamas (Atamant). Les obres que Eurípides va presentar van ser Alexander (Alexandre), Palamedes, Troades (Les troianes), i el drama satíric Sisyphus (Sísif).
|
[
"Qui és Xenocles?",
"Qui va ser el seu fill?",
"Quant temps van ser una nissaga famosa en l'àmbit teatral?",
"Han perdurat els textos de Xenocles?",
"Quin text és l’únic que ha arribat a l'actualitat?",
"Quin sobrenom tenia l'autor?",
"Per quin motiu?",
"A qui feia referència?",
"Quin àmbit del teatre era rellevant pel dramaturg i el seu pare?",
"Quin altre autor va parlar de Xenocles?",
"El va lloar?",
"Com va descriure les seves creacions Aristòfanes?",
"Quan va triomfar en un certamen de teatre Xenocles?",
"Quines representacions va portar-hi?",
"I Eurípides?"
] |
{
"answer_end": [
97,
186,
291,
336,
411,
471,
514,
715,
833,
884,
951,
951,
1042,
1272,
1412
],
"answer_start": [
0,
0,
188,
293,
293,
442,
442,
568,
717,
837,
837,
886,
976,
1127,
1274
],
"input_text": [
"Un poeta tràgic atenenc.",
"Carcí el Jove.",
"Durant quatre generacions.",
"No.",
"Una paròdia en poques paraules d'una obra d'ell titulada Lycymnius.",
"Datis.",
"Per certes faltes en el seu llenguatge.",
"A un general persa de nom Datis que parlava incorrectament quan va provar de parlar grec.",
"El musical.",
"Aristòfanes.",
"No.",
"Com a lletges.",
"L'any 415 aC.",
"Oedipus (Èdip), Lycaon (Licaó), Bacchae (Les Bacants), i el drama satíric Athamas (Atamant).",
"Alexander (Alexandre), Palamedes, Troades (Les troianes), i el drama satíric Sisyphus (Sísif)."
]
}
|
books
|
El saló és gairebé ple. Les dues germanes troben aviat dues colles, que els ofereixen seient. L'Adelaida, com és de llei, resta instal·lada entre les senyores casades; l'Eulàlia entre cinc amigues que no arriben a disset anys: cadascuna al seu lloc.
El pianista, jovencell ros que s'engreixa a mesura que avança l'estiu, es posa a tocar el preludi d'una cançoneta francesa. Ix una infeliç coupletiste i canta:
«Ce soir, quand il fera noir, je m'en irai chercher fortune; ce soir, quand il fera noir, je m'en irai au clair de lune…"»
La cançó és molt més tendra que maliciosa; però l'Adelaida comença de creure ofesa la seva virtut, i sobretot la de la seva germana. Es va capficant ràpidament: cada cop la cançó li sembla més plena de perversitats, i la roba de la cantant més escotada. No pot més: s'aixeca. El seu bust sobreïx entre els caps de l'auditori. Està roja de preocupació. -Anem, Eulàlia: aquestes coses no es poden veure ni sentir.- L'Eulàlia la mira un moment, esbalaïda, sense acabar d'entendre; i, quan veu que comença de caminar cap a la sortida, la segueix d'esma.
Murmuri general. L'assemblea comenta el cop. La veu de la chanteuse à voix gairebé no se sent.
|
[
"La sala està buida?",
"Qui hi ha?",
"Amb qui seuen?",
"On s’asseu l’Adelaida?",
"I l’Eulàlia?",
"Quina edat tenen elles?",
"Com és el músic?",
"Quina peça interpreta?",
"Qui hi posa veu?",
"Com és el tema?",
"Què n’opina l’Adelaida?",
"Com reacciona ella?",
"Què li diu a la seva germana?",
"Totes dues marxen?",
"La gent de la sala parla d’això?"
] |
{
"answer_end": [
22,
48,
92,
166,
196,
225,
276,
372,
408,
574,
747,
807,
943,
1081,
1126
],
"answer_start": [
0,
0,
24,
94,
94,
170,
250,
250,
374,
533,
666,
787,
859,
946,
1083
],
"input_text": [
"No.",
"Les dues germanes.",
"Amb dues colles.",
"Entre les senyores casades.",
"Entre cinc amigues.",
"No arriben a disset anys.",
"És un jovencell ros.",
"Una cançoneta francesa.",
"Una infeliç coupletiste.",
"Molt més tendre que maliciós.",
"Cada cop la cançó li sembla més plena de perversitats.",
"S'aixeca.",
"Anem, Eulàlia: aquestes coses no es poden veure ni sentir.",
"Sí.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
Meguidó (hebreu: מגידו; àrab: مجیدو, Majīdū, potseriorment تل المتسلم, Tall al-Mutasallim) és un tel, que es troba al nord d'Israel, prop del quibuts Megido, uns 30 km al sud-est de Haifa. El lloc és conegut per la seva importància històrica i teològica, sobretot en virtut del seu nom grec, Armageddon. En l'antiguitat, Meguidó fou una important ciutat estat. Les excavacions han desenterrat 26 capes de ruïnes, cosa que indica un llarg període d'assentament.
Fou una ciutat cananea del nord de Palestina, propera a Tanac; a la seva rodalia es va lliurar la Batalla de Meguidó.
El seu nom hebreu, Har Meguiddó, ‘Muntanya de Meguidó', va originar el nom grec Harmagedon.
Sota domini egipci, n'apareix com a rei Biridya de Meguidó, de Nuribta i de Shunem (segle xiv aC). En una carta al faraó, el rei es queixa dels atacs del rei Labayu de Sequem, que disposava de mercenaris habiru.
Va passar als israelites al segle xi aC.
Es troba a la regió de Galilea.
|
[
"Què és Meguidó?",
"On està situat?",
"Per què és famós l’indret?",
"Com s’anomena en grec?",
"Què era antany aquest lloc?",
"Què s’hi ha trobat, arqueològicament?",
"Què significa això?",
"Quin conflicte hi va haver a prop?",
"Com s’anomena en hebreu Meguidó?",
"Qui va ser-ne un monarca?",
"Quan?",
"A qui va enviar una missiva aquest monarca?",
"De què s’exclamava?",
"Quin poble va ocupar Meguidó després?",
"Quan?"
] |
{
"answer_end": [
101,
188,
254,
303,
360,
412,
460,
578,
611,
754,
769,
846,
846,
908,
923
],
"answer_start": [
0,
92,
190,
256,
305,
362,
362,
525,
580,
672,
672,
771,
771,
884,
884
],
"input_text": [
"Un tel.",
"Al nord d'Israel, prop del quibuts Megido, uns 30 km al sud-est de Haifa.",
"Per la seva importància històrica i teològica.",
"Armageddon.",
"Una important ciutat estat.",
"26 capes de ruïnes.",
"Un llarg període d'assentament.",
"La Batalla de Meguidó.",
"Har Meguiddó.",
"Biridya de Meguidó, de Nuribta i de Shunem.",
"El segle xiv aC.",
"Al faraó.",
"Dels atacs del rei Labayu de Sequem.",
"Els israelites.",
"Al segle xi aC."
]
}
|
mitologia
|
Reva, també de vegades anomenat Reve, Reue o Reo[Nota 1], és un déu suprem del panteó galleg preromà associat a la jerarquia, la justícia, i sobre tot a la mort. És la divinitat més estesa a Gal·lècia interior, amb deu dedicatòries galaico-romanes. Un dels seus santuaris més grans és el balneari galaico-romà que es troba a As Burgas d'Ourense del segle i, on s'han descobert cinc àrees dedicades al déu (assimilat pels romans), de manera que aquest déu està relacionat amb rius, llacunes, aigües termals, etc.
Generalment, Reo apareix amb un epítet relatiu a un lloc, com Reo Paramaeco descobert a Lugo. De vegades està relacionat amb divinitats associades a les muntanyes sota l'epítet Reo Larouco.
A part de Reo Larauco (Reus de Larouco), els epítets comparteixen un element -aik- interpretat com a marcador adjectival familiar de les inscripcions lusitanes en les dedicacions a Reo Paramaeco (Reus de Paramo) Amoaego Arcunii, Anabaraeco i Alabaraico Sulensi.
El primer element Reo / Reus és molt semblant al nom REVE que apareix a la inscripció lusitana de Cabeço das Fráguas, part de la qual diu INDI TAVROM IFADEM REVE T ..., normalment interpretada com «i (o després) un fèrtil (?) bou per a Reve» amb l'epítet perdut. Per tant, Reve també sembla un datiu en la forma lusitana del nom. Reve apareix de nou a la inscripció de la Ribeira da Venda, incloent-hi un epítet, REVE AHARACVI (aquesta vegada la deïtat rep un sacrifici de deu ovelles).
El KT Witczak deriva el nom de l'antic *diewo, cosa que suggereix que la llengua lusitana va canviar la protoindoeuropea d per r, fent de Reo una divinitat celestial similar a (i tenia un nom relacionat amb) els Zeus grec i Júpiter romà, cosa que pot ser ser recolzat per dedicacions a ell prop de muntanyes que també fan al·lusió a Júpiter romà; tanmateix, altres autoritats com Blázquez i Villar suggereixen que pot haver estat una deïtat vinculada als rius i que el nom deriva d'una arrel que significa «riu» o «corrent d'aigua».
|
[
"Qui és Reva?",
"Com es pot anomenar també?",
"D’on és?",
"On és un dels seus temples més rellevants?",
"Amb quins elements està associada aquesta divinitat?",
"Com se l’anomena normalment?",
"Què tenen aquests en comú?",
"Quin text hi ha a Cabeço das Fráguas?",
"Quina altra funció tenia el nom de Reve?",
"A quin altre lloc hi ha un rètol que el menciona?",
"Quin nom hi surt en aquest cas?",
"Quin so va variar en l’idioma lusità?",
"Amb quines divinitats antigues es relaciona Reva?",
"Quin autor va parlar d'aquest déu?",
"Quina idea va aportar?"
] |
{
"answer_end": [
100,
48,
209,
344,
510,
568,
861,
1080,
1292,
1352,
1390,
1579,
1687,
1910,
1910
],
"answer_start": [
0,
0,
162,
249,
430,
512,
743,
1026,
1237,
1294,
1294,
1521,
1581,
1809,
1809
],
"input_text": [
"Un déu suprem del panteó galleg preromà.",
"Reve, Reue o Reo.",
"De Gal·lècia interior.",
"A As Burgas d'Ourense.",
"Amb rius, llacunes, aigües termals, etc.",
"Amb un epítet relatiu a un lloc.",
"Comparteixen un element -aik- interpretat com a marcador adjectival familiar de les inscripcions lusitanes.",
"Una inscripció lusitana.",
"De datiu.",
"A Ribeira da Venda.",
"REVE AHARACVI.",
"La protoindoeuropea d per r.",
"Amb Zeus grec i Júpiter romà.",
"Blázquez i Villar.",
"Que pot haver estat una deïtat vinculada als rius."
]
}
|
mitologia
|
Segons la mitologia grega, Io (en grec antic Ἰώ) fou una nimfa, filla d'Ínac i de Mèlia. Les tradicions varien sobre la persona del seu pare, però totes estan d'acord a fer-la princesa de l'estirp reial d'Argos i descendent d'Ínac. De vegades té per pare Iasos, però les versions més corrents la fan filla d'Ínac, el deu-riu. Quan se la considera filla d'Ínac, la seva mare és Mèlia, i quan és filla de Iasos, la seva mare és Lèucane.
L'amor de Zeus per Io es deu a la seva bellesa. Es deia que un somni havia fet anar Io al llac de Lernaper lliurar-se a Zeus. Io va explicar el somni al seu pare, que va fer consultar l'oracle de Dodona i el de Delfos, que li van dir que obeís si no volia que ell i casa seva fossin fulminats per Zeus. Zeus es va unir a la jove i Hera va sospitar de seguida. Per tal d'evitar la gelosia de la seva dona, Zeus va transformar Io en una vedella d'una blancor meravellosa, i va jurar que no havia estimat mai aquell animal. Hera va exigir a Zeus que li oferís, i Io es va trobar consagrada a la seva rival, que, per vigilar-la la va confiar a Argos, el dels cent ulls. Io, va vagar pels voltants de Micenes, i després per Eubea, i per tot arreu on passava naixien per a ella plantes noves. Zeus va tenir compassió de la seva amant, (es diu que l'anava a veure en forma de toro) i va encarregar a Hermes que l'alliberés del gegant. Hermes va adormir cinquanta ulls d'Argos, mentre els altres cinquanta dormien de son natural. Després el va matar. Però la mort d'Argos no va alliberar Io, ja que Hera va enviar-li un tàvec per turmentar-la. Io, enfurismada, va recórrer Grècia, i passava el mar pels estrets que separen Europa d'Àsia, donant origen al Bòsfor (pas de la vaca). Va vagar per Àsia i finalment va fer cap a Egipte, on la van acollir bé i va tenir el fill que esperava de Zeus, Èpaf, que va ser rei d'Egipte i va donar lloc a una estirp nombrosa, entre la qual figuren les Danaides. Recuperada la seva forma primitiva, i després de superar una altra prova posada per Hera, la recuperació del seu fill raptat pels Curets, va tornar a Egipte per regnar-hi i on va ser venerada amb el nom d'Isis.
Viccionari
|
[
"Qui és Io?",
"Totes les llegendes coincideixen en qui era el seu progenitor?",
"Qui és aquest, en algunes ocasions?",
"Per quin motiu Zeus s’enamora d’ella?",
"En quin animal va convertir el déu a Io?",
"Amb quin objectiu?",
"Qui es va quedar amb Io posteriorment?",
"Per on va caminar ella?",
"Com la visitava el rei de l’Olimp?",
"Qui havia de deixar Io en llibertat?",
"A qui va assassinar aquest?",
"Io va viatjar per molts llocs després?",
"On va donar llum més tard?",
"Què va esdevenir el noi?",
"Com va ser adorada Io allà?"
] |
{
"answer_end": [
87,
140,
260,
481,
877,
877,
1080,
1159,
1309,
1361,
1476,
1756,
1818,
1849,
2134
],
"answer_start": [
27,
89,
232,
435,
840,
795,
956,
1101,
1222,
1312,
1363,
1571,
1737,
1781,
2063
],
"input_text": [
"Una nimfa, filla d'Ínac i de Mèlia.",
"No.",
"Iasos.",
"Per la seva bellesa.",
"En una vedella.",
"Evitar la gelosia de la seva dona.",
"Argos.",
"Pels voltants de Micenes, i després per Eubea.",
"En forma de toro.",
"Hermes.",
"A Argos.",
"Sí.",
"A Egipte.",
"Rei d'Egipte.",
"Com a Isis."
]
}
|
bios
|
Diana Riba i Giner (Barcelona, 1975) és una pedagoga, activista pels drets civils i política catalana. És candidata a les eleccions al Parlament Europeu de 2019 per la candidatura d'Esquerra Republicana de Catalunya.
Es va llicenciar en pedagogia a la Universitat de Barcelona. Començà a treballar a la Fundació Centre d'Iniciatives i Recerques Europees a la Mediterrània (CIREM). Fou programadora cultural del Fòrum Universal de les Cultures que es va celebrar a Barcelona l'any 2004. Regentà la llibreria Pati de Llibres de Sant Cugat del Vallès. Fou membre de la junta i tresorera del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil i vocal del Gremi de Llibreters de Catalunya. Fou vicepresidenta dels Castellers de Sant Cugat. És fundadora i tresorera de l'Associació Catalana pels Drets Civils (ACDC).
Riba està casada amb l'antic diputat al Parlament Europeu Raül Romeva i Rueda.
Candidata al número 3 de la llista d'Ara Repúbliques per a les eleccions al Parlament Europeu de 2019 a Espanya, va ser escollida eurodiputada.
|
[
"Quan va néixer Diana Riba?",
"I on?",
"A què es dedica?",
"A quin partit polític està afiliada?",
"Quina carrera va estudiar?",
"Amb quina institució va col·laborar?",
"Què va fer el 2004?",
"Quin negoci va portar?",
"De què va formar part?",
"Què va fundar?",
"Qui és el seu marit?",
"A quina llista electoral va estar?",
"En quina posició?",
"Què va esdevenir llavors?"
] |
{
"answer_end": [
36,
36,
92,
215,
276,
371,
484,
547,
632,
796,
882,
936,
936,
1026
],
"answer_start": [
0,
0,
37,
103,
217,
278,
381,
486,
549,
729,
805,
884,
884,
997
],
"input_text": [
"El 1975.",
"A Barcelona.",
"És pedagoga, activista pels drets civils i política.",
"A Esquerra Republicana de Catalunya.",
"Pedagogia a la Universitat de Barcelona.",
"Amb la Fundació Centre d'Iniciatives i Recerques Europees a la Mediterrània.",
"Fou programadora cultural del Fòrum Universal de les Cultures que es va celebrar a Barcelona.",
"La llibreria Pati de Llibres de Sant Cugat del Vallès.",
"Del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil.",
"L'Associació Catalana pels Drets Civils.",
"Raül Romeva i Rueda.",
"La llista d'Ara Repúbliques.",
"La 3.",
"Eurodiputada."
]
}
|
vilaweb
|
El conseller d'Acció Exterior, Ernest Maragall, ha reobert a Londres aquest vespre la delegació de la Generalitat al Regne Unit i Irlanda, que fou clausurada amb l'aplicació de l'article 155. És la segona delegació que es reobre després que es restituís la de Berlín la setmana passada. El delegat Sergi Marcén seguirà al capdavant de la delegació de Londres després d'haver estat restituït i nomenat pel govern el juliol. Maragall ha afirmat que la Generalitat batallarà als tribunals contra el recurs del govern espanyol per la reobertura de les delegacions. Ahir l'advocacia de l'estat va presentar un recurs contenciós-administratiu en nom del Ministeri d'Afers Estrangers espanyol al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra el decret de reobertura que va aprovar la Generalitat. Segons el conseller, el recurs és part d'una ‘horrible normalitat' i en aquest sentit ha afirmat no li sorprèn ni impressiona. Maragall manté que no hi ha hagut ni precipitació ni desconeixement en la reobertura de les seus a l'estranger, però ha matisat que primer cal esperar a rebre el contingut del recurs. Segons que ha explicat, el govern l'estudiarà per presentar les ‘evidències, arguments i raons' per les quals es defensarà la correcció dels passos fets per reobrir les delegacions. En qualsevol cas, però, el conseller ha descartat que el procés afecti el calendari previst pel departament, que contempla que a l'octubre es reobrin les delegacions de Suïssa i Itàlia mentre que al novembre tornin a obrir les portes les seus als EUA i a França. La reobertura del Diplocat, a finals d'any Preguntat per l'estat en què es troba la reactivació del Diplocat, Maragall ha afirmat que està en procés de recuperació formal i operativa i ha indicat que la previsió és que es pugui completar de manera que a finals d'any estigui obert ‘amb personal i una estratègia definida'.
|
[
"Qui és Ernest Maragall?",
"Què ha fet avui?",
"Per quin motiu estava tancada aquesta?",
"Quan es va tornar a obrir la primera?",
"Quina era aquesta?",
"Qui serà l’encarregat de la delegació de la capital del Regne Unit?",
"Qui va presentar un recurs?",
"En contra de què?",
"Quina opinió sobre això ha expressat Maragall?",
"Què continua afirmant?",
"Quin fet no alterarà el recurs?",
"Quan s’han d’obrir més delegacions?",
"A on?",
"I al cap d’un mes?",
"En quina situació es troba Diplocat?"
] |
{
"answer_end": [
46,
137,
190,
285,
285,
358,
611,
792,
919,
1031,
1394,
1471,
1471,
1548,
1732
],
"answer_start": [
0,
0,
83,
192,
192,
287,
561,
561,
794,
921,
1287,
1396,
1426,
1414,
1593
],
"input_text": [
"El conseller d'Acció Exterior.",
"Ha reobert a Londres aquest vespre la delegació de la Generalitat al Regne Unit i Irlanda.",
"Per l'aplicació de l'article 155.",
"La setmana passada.",
"La de Berlín.",
"Sergi Marcén.",
"L'advocacia de l'estat.",
"Contra el decret de reobertura que va aprovar la Generalitat.",
"Que no li sorprèn ni impressiona.",
"Que no hi ha hagut ni precipitació ni desconeixement en la reobertura de les seus a l'estranger.",
"El calendari previst pel departament.",
"A l'octubre.",
"A Suïssa i Itàlia.",
"Als EUA i a França.",
"En procés de recuperació formal i operativa."
]
}
|
mitologia
|
Segons la mitologia grega, Ceix (o Cèïx) (en grec antic Κήυξ), va ser un heroi, fill de Fòsfor. Es casà amb Alcíone i esdevingué rei de Traquis. Va tindre un fill anomenat Hipas. De vegades se'l fa també pare d'Hilas, company d'Hèracles i dels argonautes.
Malgrat l'oposició de la seua muller, que temia per ell, s'embarcà cap a Claros per consultar l'oracle d'Apol·lo. Però els presagis d'Alcíone resultaren certs: durant el viatge, esclatà una tempesta i la seua nau s'enfonsà. El cos de Ceix fou arrossegat pel mar fins a la platja del seu regne, on Alcíone el va trobar. Els déus els transformaren en alcions.
Un altre Ceix o potser el mateix, era amic d'Hèracles i nebot d'Amfitrió. Hèracles trobà asil a casa seva després d'haver mort per accident el jove Eunom a la cort del rei Eneu. Després de la mort d'Hèracles, els seus fills, perseguits per Euristeu, es van refugiar a Traquis, al costat de Ceix. Euristeu va obligar Ceix a expulsar-los.
La filla de Ceix, Temistònoe era esposa de Cicne, mort per Hèracles. Ceix va organitzar els honors fúnebres per Cicne.
|
[
"Qui és Ceix?",
"Qui va ser la seva esposa?",
"On va governar?",
"Com es va dir el seu fill?",
"Cap a on va navegar Ceix?",
"Amb quin objectiu?",
"Va arribar-hi?",
"Qui va descobrir les seves despulles?",
"I on?",
"En què es va convertir el matrimoni?",
"Amb qui tenia amistat Ceix, potser?",
"Quan va hostatjar-se amb el rei l’heroi?",
"On van anar els fills d'Hèracles?",
"Qui era el marit de Temistònoe?",
"Qui el va matar?"
] |
{
"answer_end": [
94,
115,
143,
177,
335,
368,
478,
573,
573,
612,
667,
790,
908,
999,
1018
],
"answer_start": [
27,
96,
118,
145,
313,
313,
370,
480,
480,
575,
614,
688,
792,
951,
951
],
"input_text": [
"Un heroi, fill de Fòsfor.",
"Alcíone.",
"A Traquis.",
"Hipas.",
"Cap a Claros.",
"Consultar l'oracle d'Apol·lo.",
"No.",
"Alcíone.",
"A la platja del seu regne.",
"En alcions.",
"Amb Hèracles.",
"Després d'haver mort per accident el jove Eunom a la cort del rei Eneu.",
"A Traquis, al costat de Ceix.",
"Cicne.",
"Hèracles."
]
}
|
mitologia
|
L'angelet de les dents o simplement els angelets és un mite popular català destinat a tranquil·litzar els infants petits quan perden les dents de llet. Igual que en altres països occidentals, a Catalunya hi ha la tradició que quan a un nen li cau una dent de llet, l'ha de posar sota el coixí quan se'n va a dormir, durant la nit l'angelet de les dents la prendrà i deixarà confits o algun dineret per als nens.
La tradició del personatge que recull les dents de llet dels infants quan cauen és pràcticament universal. A Espanya i als països llatinoamericans existeix la tradició del ratoncito Pérez, també conegut simplement com el ratón Pérez o el ratón de los dientes (Mèxic). La tradició espanyola neix d'un conte escrit per Luis Coloma Roldán (1851-1915) per al rei Alfons XIII quan tenia 8 anys.
A França l'encarregat de recollir les dents també és un ratolinet, La petite souris. Aquesta tradició sembla, igual que l'espanyola, provenir d'un conte del segle xvii escrit per Madame d'Aulnoy: La bonne petite souris, on una fada transformada en ratolí ajuda una reina a vèncer un rei malvat amagant-se sota el coixí i fent-li caure totes les dents.
Als països anglosaxons l'encarregada és una fada, la Tooth Fairy (fada de les dents). El seu origen sembla, talment com a França, el conte escrit per Madame d'Aulnoy. Al Canadà també se l'anomena Tooth Fairy, i al francòfon Quebec coexisteixen els noms de la Fée des dents i la Petite souris.
A Alemanya existeix el Zahnfee, a Noruega el Tannfe, i a Itàlia conviuen la tradició de la fada anomenada Fatina i la del ratolí Topino. Al País Basc, existeix la tradició de Maritxu Teilatukoa (Maria de la teulada).
Tradició que enllaçaria amb les tradicions de països asiàtics com Corea, l'Índia, la Xina, les Filipines o Vietnam on els nens llencen les dents a les teulades, si les dents provenen de la mandíbula inferior o sota el terra si són de la superior i d'aquesta manera canvien la dent per la d'un ratolí, que creix i no cau.
Al Japó, hi ha una petita variació, ja que les dents de la mandíbula superior es llencen en línia recta cap a terra i les de la superior cap a l'aire, la idea és que la nova dent creixe recta.
Als països de l'orient mitjà com Iraq, Jordània, Palestina. Egipte i Sudan, hi ha la tradició de llençar les dents dels infants cap al Sol o cap Al·là. Aquesta tradició podria haver-se originat d'ofrenes pre-islàmiques, i es remuntaria al segle xiii com menciona el lingüista i escriptor Izz bin Hibat Allah Al Hadid al mateix segle xiii.
|
[
"Què és l’angelet de les dents?",
"On s’ha de guardar la dent que ha caigut?",
"Quan?",
"Quin obsequi portarà l’angelet llavors?",
"És un mite molt estès?",
"Quina variant és pròpia d’Espanya i Amèrica Llatina?",
"D’on prové aquest mite?",
"Quin personatge fa aquesta funció a França?",
"Qui va redactar-ne el relat?",
"Qui recull les dents al Regne Unit?",
"Al Canadà també?",
"Com es diu el personatge alemany?",
"I el basc?",
"Hi ha una tradició semblant a Àsia?",
"Quin és l’objectiu de la versió japonesa?",
"De quan prové la tradició a l’Orient Mitjà?"
] |
{
"answer_end": [
150,
292,
314,
410,
517,
599,
747,
885,
996,
1218,
1361,
1477,
1640,
1823,
2176,
2427
],
"answer_start": [
2,
226,
265,
330,
412,
519,
680,
802,
887,
1154,
1321,
1447,
1584,
1664,
1985,
2178
],
"input_text": [
"Un mite popular català destinat a tranquil·litzar els infants petits quan perden les dents de llet.",
"Sota el coixí.",
"Quan se'n va a dormir.",
"Confits o algun dineret.",
"Sí.",
"La tradició del ratoncito Pérez.",
"D'un conte escrit per Luis Coloma Roldán.",
"Un ratolinet, La petite souris.",
"Madame d'Aulnoy.",
"Una fada, la Tooth Fairy.",
"Sí.",
"Zahnfee.",
"Maritxu Teilatukoa.",
"Sí.",
"Que la nova dent creixe recta.",
"Del segle xiii."
]
}
|
mitologia
|
Erec i Enide (en francès, Érec et Énide) és un roman escrit per Chrétien de Troyes cap a l'any 1176. Seria, per tant, el primer roman d'aquest autor que ha arribat fins a nosaltres i el primer testimoni conegut del cicle artúric a llengua romanç.
Podríem dir que aquesta obra és una novel·la idíl·lica atípica, ja que el matrimoni no és el seu final ni és suficient per assegurar la felicitat dels protagonistes. En realitat, el matrimoni és gairebé el motor de la "novel·la": Enide s'enamora d'Erec pels seus dots cavallerescos. Al cap de poc es casen en la cort del Rei Artús. Durant uns anys, el protagonista masculí viu assossegadament al costat de la seva esposa, però no pot ser feliç, ja que ha abandonat la que era la seva raó de ser: la cavalleria. De manera que es posen en marxa els dos a la recerca d'aventures i proves. Després de sortir victoriosos de totes elles (en alguns casos gràcies a la inestimable ajuda de personatges que troben al seu camí, per exemple Guivret el Petit), tornen a la cort artúrica. Allà Erec s'assabenta de la mort del seu pare, el rei Lac. Finalment, el mateix Artús els corona a Nantes.
|
[
"Què és Erec i Enide?",
"Qui n’és l’autor?",
"Quan va ser redactat?",
"En què consisteix, doncs?",
"I què més?",
"Com es podria definir aquest text?",
"Per quin motiu?",
"Què és, en el text, la institució matrimonial?",
"Per què Enide estima a Erec?",
"El casament fa content al cavaller?",
"Per què no?",
"Com ho intenten solucionar?",
"Triomfen en les seves gestes?",
"On van després?",
"Qui ha perdut la vida?"
] |
{
"answer_end": [
52,
82,
99,
180,
245,
309,
411,
475,
528,
690,
756,
831,
877,
1021,
1080
],
"answer_start": [
0,
41,
41,
101,
101,
247,
247,
413,
477,
530,
674,
758,
758,
996,
1023
],
"input_text": [
"Un roman.",
"Chrétien de Troyes.",
"Cap a l'any 1176.",
"En el primer roman d'aquest autor que ha arribat fins a nosaltres.",
"El primer testimoni conegut del cicle artúric a llengua romanç.",
"Com una novel·la idíl·lica atípica.",
"Perquè el matrimoni no és el seu final ni és suficient per assegurar la felicitat dels protagonistes.",
"El motor de la novel·la.",
"Pels seus dots cavallerescos.",
"No.",
"Perquè ha abandonat la que era la seva raó de ser: la cavalleria.",
"Es posen en marxa els dos a la recerca d'aventures i proves.",
"Sí.",
"Tornen a la cort artúrica.",
"El rei Lac."
]
}
|
vilaweb
|
La Fundació Mapfre acaba d'inaugurar a Barcelona ‘Picasso-Picabia. La pintura en qüestió‘, una gran exposició que per primera vegada ofereix un acostament a les històries creuades de Pablo Picasso i Francis Picabia, i estableix connexions en la seva obra. La seva especial relació amb la ciutat de Barcelona i el desig de desafiar les convencions pictòriques són dos elements centrals del diàleg que proposa la comissària de la mostra, Aurélie Verdier, conservadora del Centre Georges Pompidou. L'exposició compta amb 150 obres de tots dos artistes procedents de diverses pinacoteques, entre elles el Museu Granet d'Aix-en-Provence que coorganitza l'exhibició i el Museu Nacional Picasso de París, que hi ha contribuït en gran mesura. Picasso, el mestre de l'art internacional del segle XX, i Picabia, un provocador dadaista, parlen de tu a tu a la nova exposició de la Fundació Mapfre a Barcelona. Per primera vegada una mostra es dedica a fer dialogar tots dos artistes: ‘Mai Picabia s'havia considerat interlocutor de Picasso', ha subratllat la comissària Aurélie Verdier, defensant l'excepcionalitat d'aquesta mostra. Amb aquest relat, la comissària vol posar de manifest que la relació entre els dos pintors és més proper del que ha quedat en el llegat històric. I tot i que en principi semblen figures prou antagòniques des del punt de vista de la seva concepció de l'art, la mostra descobreix punts en comú en la seva obra i aprofundeix també en la seva relació difícil i intermitent. Sosté Verdier que el nom d'origen castellà i sonoritat similar dels dos artistes ja provocava confusions al París de principis de segle XX, fins i tot amb algun equívoc en les primeres crítiques escrites de la seva obra. Per la comissària aquesta anècdota no és sinó un indici dels paral·lelismes en les seves trajectòries vitals de falsos bessons. L'exposició està formada per més de 150 obres entre pintures, dibuixos, gravats i documents d'arxiu: revistes, cartes i fotografies. De manera paral·lela a la trajectòria de cadascun d'ells, la mostra fa un recorregut per la història de l'art des de l'inici de les primeres avantguardes fins al començament de l'abstracció. De l'aparició del cubisme amb Picasso com a protagonista i la seva derivació òrfica que abraça Picabia, al naixement del dadaisme, del qual Picabia és una figura fonamental. La mostra també recull la coincidència dels dos artistes a Barcelona el 1917, on Picabia llançaria la seva revista ‘391'; la tornada de Picasso al clacissisme; les trobades de tots dos a la Costa Brava diversos estius i fins a les darreres creacions d'ambdós, amb un Picasso centrat en la representació de la figura humana i Picabia reduint l'acte de pintar a uns monocroms subtils esquitxats de punts. Pel director de l'Àrea de Cultura de la Fundació Mapfre, Pablo Jiménez Burillo, el més interessant de l'exposició és que la tesi funciona. ‘No és només la feina feta per apropar-nos les formes de treballar i com es posicionen davant les avantguardes tots dos artistes, el més destacat és que la unió de les obres a la sala funciona', ha destacat. Burillo creu, a més, que la mostra permet veure un Picasso més inconformista del que estem acostumats i un Picabia més formal del que tenim al cap'. Aquesta és una de les moltes propostes que us oferim per al cap de setmana. Si voleu descobrir-ne més, cliqueu a Què podem fer aquest cap de setmana: deu propostes
|
[
"Quina institució ha obert una exhibició?",
"Com es titula aquesta?",
"De què tracta?",
"Amb quin lloc estan connectades les obres en qüestió?",
"Qui és Aurélie Verdier?",
"D’on provenen les peces de l’exhibició?",
"És el primer cop que es combinen els dos pintors?",
"Es vol demostrar que tenien molts punts en comú?",
"Per quin motiu a vegades era difícil distingir-los a França?",
"Què demostra això també?",
"Quantes peces hi ha en total?",
"Quin trajecte es fa?",
"Quan es van trobar tots dos pintors?",
"Qui és Pablo Jiménez Burillo?",
"Què considera un encert de la mostra?",
"Quins punts de vista innovadors dels artistes s’hi presenten?"
] |
{
"answer_end": [
109,
109,
254,
307,
493,
631,
971,
1266,
1605,
1839,
1886,
2163,
2415,
2820,
2879,
3235
],
"answer_start": [
0,
0,
91,
256,
408,
495,
899,
1122,
1510,
1713,
1841,
2032,
2339,
2742,
2742,
3089
],
"input_text": [
"La Fundació Mapfre.",
"Picasso-Picabia. La pintura en qüestió.",
"Ofereix un acostament a les històries creuades de Pablo Picasso i Francis Picabia, i estableix connexions en la seva obra.",
"Amb la ciutat de Barcelona.",
"La comissària de la mostra, conservadora del Centre Georges Pompidou.",
"De diverses pinacoteques, entre elles el Museu Granet d'Aix-en-Provence.",
"Sí.",
"Sí.",
"Pel nom d'origen castellà i sonoritat similar dels dos artistes.",
"És un indici dels paral·lelismes en les seves trajectòries vitals de falsos bessons.",
"Més de 150 obres.",
"Per la història de l'art des de l'inici de les primeres avantguardes fins al començament de l'abstracció.",
"El 1917.",
"El director de l'Àrea de Cultura de la Fundació Mapfre.",
"Que la tesi funciona.",
"Un Picasso més inconformista del que estem acostumats i un Picabia més formal del que tenim al cap."
]
}
|
vilaweb
|
El tinent de Prevenció i Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle, ha admès que Barcelona pateix ‘una crisi de seguretat‘ amb un augment dels fets delictius del 9% que han fet créixer la sensació ‘d'inseguretat' entre la ciutadania. Tanmateix, ha volgut fer una crida a la calma i ha dit que els delictes contra les persones, els més greus, havien disminuït un 1,27% el primer semestre respecte del mateix període de l'any passat. També ha destacat, com a solucions en marxa, l'augment de l'activitat de la policia i les accions per a revertir la ‘insuficiència' de presència policíaca. El regidor ha posat com a exemple que ‘les coses es fan bé' l'operatiu conjunt d'avui contra quatre narcopisos, un fenomen que diu que ja és ‘residual', en què han detingut cinc persones. Batlle ha volgut enviar un missatge de tranquil·litat i ha situat Barcelona als mateixos nivells que ciutats com París, Londres i Roma pel que fa a la seguretat. Per això ha recalcat que la ciutat era ‘potent i forta' per a superar amb ‘complicitat' aquest problema i ha demanat de fer-ne una anàlisi ‘serena i responsable'. Després d'un tercer apunyalament a la ciutat en dos dies, Batlle ha rebatut les dades i tot i reconèixer un 9% més de fets delictius el primer semestre del 2019, ha dit que els delictes contra les persones havien fet un petit retrocés. Ha manifestat que no es volia ‘resignar' a lluitar contra qualsevol delicte, i ha admès que si, fins ara, la preocupació ‘constant' era per petits delictes i de ‘baixa intensitat', ara s'havia de posar ‘sobre la taula l'accent d'altres delictes com les agressions'. ‘Que hi hagi un apunyalament' és un fet ‘desgraciadíssim', diu, però creu que l'important és que la intervenció de la policia, si passa, ‘recuperi la confiança de la ciutadania'. Per això, ha destacat que en gairebé tots els casos, els Mossos d'Esquadra havien detingut o identificat els autors dels delictes. Batlle, doncs, ha posat molt èmfasi en l'augment dels agents de seguretat a la capital catalana i s'ha mostrat convençut que l'augment dels agents de Guàrdia Urbana aquest estiu i dels 300 agents més dels Mossos previstos a la tardor, a més de la creació de 1.000 places més de policia municipal i la incorporació de 200 persones a l'Institut de Seguretat Pública, permetran de superar la situació ‘d'insuficiència de recursos'. Per Batlle, l'augment dels delictes ha anat acompanyat d'una acció policíaca més ràpida i s'ha mostrat convençut que els nous efectius contribuiran a millorar la prevenció dels fets delictius, a la percepció de seguretat i al seguiment i la investigació de cada cas. Més morts violentes que el 2018 En total, 47 persones han estat víctimes d'homicidis o assassinats a Catalunya des de començament d'any, tretze de les quals a Barcelona, segons dades de Mossos d'Esquadra. Amb aquestes dades, ja s'han superat les 44 morts violentes que va haver-hi durant tot el 2018, deu de les quals a Barcelona. Fins al juny, hi va haver cinc assassinats a Barcelona, però la xifra ha crescut a l'estiu. Al juliol, hi va haver un crim mortal a l'Eixample, un altre a Ciutat Vella, un altre al Port Olímpic, un altre a Sarrià i el cinquè al Poble Nou. A l'agost hi ha hagut una baralla mortal a Ciutat Vella i dilluns es va localitzar el cadàver d'una dona de 46 anys al passeig de Can Tunis, al districte de Sants-Montjuïc. A més, en el conjunt de Catalunya, també es van cometre dos crims més al juliol, un a l'Hospitalet de Llobregat i un altre a Terrassa, tots dos de violència masclista. L'11 d'agost, un home de 30 anys va morir per ferides d'arma blanca en el transcurs d'una baralla al barri de la Mina de Sant Adrià de Besòs.
|
[
"Qui és Albert Batlle?",
"Què ha afirmat?",
"Quina conseqüència té això?",
"Però en quin àmbit hi ha menys crims?",
"Quines mesures hi ha de moment?",
"Quanta gent ha sigut capturada avui?",
"Amb quines ciutats està equiparada la capital catalana?",
"En quin àmbit?",
"Quin succés hi ha hagut avui per tercer cop?",
"En quins crims s’han de concentrar els esforços, segons Batlle?",
"Què és rellevant en casos així?",
"Quant personal nou hi haurà als Mossos?",
"Quants morts hi ha hagut des de l'inici de l’any?",
"Són més que el 2018?",
"On n’hi ha bastants?",
"Quan es va produir l’assassinat a Sant Adrià de Besòs?"
] |
{
"answer_end": [
78,
134,
244,
379,
598,
786,
922,
948,
1169,
1613,
1740,
2136,
2756,
2920,
3362,
3672
],
"answer_start": [
0,
0,
93,
246,
444,
660,
844,
844,
1113,
1530,
1615,
2023,
2653,
2826,
2952,
3532
],
"input_text": [
"El tinent de Prevenció i Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona.",
"Que Barcelona pateix una crisi de seguretat.",
"Ha fet créixer la sensació d'inseguretat entre la ciutadania.",
"En el dels delictes contra les persones.",
"L'augment de l'activitat de la policia i les accions per a revertir la insuficiència de presència policíaca.",
"Cinc persones.",
"Amb París, Londres i Roma.",
"El de la seguretat.",
"Un apunyalament.",
"En delictes com les agressions.",
"La intervenció de la policia.",
"300 agents més.",
"47.",
"Sí.",
"A Barcelona.",
"L'11 d'agost."
]
}
|
bios
|
Maria Ester-Sala (Barcelona, 1946-1994), musicòloga.
Realitzà els estudis de música al Conservatori Superior de Música del Liceu (1957-1967). Es llicencià en Història de l'Art a la Universitat Autònoma de Barcelona (1971-1976). Estudià contrapunt i fuga amb el compositor Josep Soler i Sardà durant els anys 1968-1970. S'especialitzà en la música per a tecla dins l'àmbit ibèric amb Macario Santiago Kastner a Lisboa entre els anys 1972-1974 i amplià els estudis de musicologia amb Raymond Meylan a Basilea el 1975. Des de 1988 fou col·laboradora tècnica del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Escrigué en diverses publicacions musicals, com la Revista Musical Catalana, la Revista de musicología de la Sociedad Española de Musicología, Nassarre, Lligall i l'Anuario Musical. Junt amb Josep M. Vilar i Torrents realitzà la tasca de recerca, documentació, catalogació i difusió del patrimoni musical conservat als arxius de Catalunya.
El seu fons personal es conserva a la Biblioteca de Catalunya.
w:
|
[
"Quan va néixer Maria Ester-Sala?",
"I on?",
"A què es va dedicar?",
"On es va formar?",
"Quina carrera va estudiar?",
"Qui va ser el seu professor de música?",
"En què es va centrar Ester-Sala?",
"Amb qui?",
"I on?",
"On va començar a treballar el 1988?",
"Ha publicat articles?",
"En quins mitjans?",
"S’ha dedicat a la investigació?",
"Conjuntament amb qui?",
"On es pot consultar el seu fons?"
] |
{
"answer_end": [
39,
39,
51,
128,
175,
291,
378,
407,
416,
612,
656,
794,
859,
859,
1015
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
53,
142,
228,
319,
319,
319,
516,
614,
614,
796,
796,
954
],
"input_text": [
"El 1946.",
"A Barcelona.",
"Era musicòloga.",
"Al Conservatori Superior de Música del Liceu.",
"Història de l'Art.",
"Josep Soler i Sardà.",
"En la música per a tecla dins l'àmbit ibèric.",
"Amb Macario Santiago Kastner.",
"A Lisboa.",
"Al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.",
"Sí.",
"En diverses publicacions musicals, com la Revista Musical Catalana, la Revista de musicología de la Sociedad Española de Musicología, Nassarre, Lligall i l'Anuario Musical.",
"Sí.",
"Amb Josep M. Vilar i Torrents.",
"A la Biblioteca de Catalunya."
]
}
|
vilaweb
|
El president Carles Puigdemont i els consellers Toni Comín i Lluís Puig tornen a comparèixer avui al Palau de Justícia de Brussel·les. El jutge de la Cambra del Consell va citar-los després d'una primera declaració en el procediment de l'euroordre en què els tres exiliats van refusar de ser extradits a Espanya i va acceptar d'agrupar les declaracions en una sola data tot i que d'entrada havia fixat dies diferents. És previst que avui les defenses sol·licitaran si més no l'ajornament de la vista, tot esperant la resolució de dijous del Tribunal de Luxemburg sobre la immunitat d'Oriol Junqueras. Puigdemont i Comín se'n poden veure afectats, i també esperen que es resolgui el seu cas, després d'haver maniobrat, Espanya, per intentar deixar-los fora del Parlament Europeu i sense immunitat. Si el Tribunal de Luxemburg els dóna la raó, l'escenari jurídic canviaria completament perquè Puigdemont i Comín guanyarien la immunitat i l'euroordre probablement decauria. Tanmateix, el procediment contra Puig podria continuar endavant fins que el jutge belga no es pronunciés sobre la seva situació, tot i que la defensa confia que també decaurà. Puigdemont, Comín i Puig són en llibertat sense fiança, amb les úniques mesures cautelars de comunicar la residència fixa a Bèlgica i si tenen intenció de sortir del país mentre es mantingui vigent l'euroordre. La justícia espanyola els reclama per sedició i malversació, dos delictes que no són dins els 32 del sistema d'euroordres. La fiscalia belga defensa els interessos de la justícia espanyola en aquest procediment. Quant a la consellera Meritxell Serret, la justícia espanyola ha renunciat provisionalment a reclamar-ne l'extradició perquè només l'acusen d'haver comès un presumpte delicte de desobediència. És la tercera euroordre relativa al cas que examina la justícia belga. La primera, enviada per la magistrada Carmen Lamela, va ser retirada pel jutge Pablo Llarena el desembre del 2017 pel temor de perdre-la. L'abril del 2018 la justícia belga va refusar la segona euroordre per un defecte de forma perquè Llarena s'havia refusat a modificar la que havia emès el març d'aquell any.
|
[
"Qui farà unes declaracions a Bèlgica?",
"On, concretament?",
"Per qui van ser-hi convocats?",
"Quan?",
"Què demanaran els seus advocats?",
"Qui vol que Puigdemont i Comín no siguin eurodiputats?",
"Què passaria si guanyessin el cas?",
"En quina situació es troben els tres?",
"Amb quines condicions?",
"De quins crims estan acusats a Espanya?",
"Qui és Meritxell Serret?",
"Per quin motiu ja no es vol la seva extradició?",
"Quantes euroordres sobre el mateix succés han rebut a Bèlgica?",
"Qui va expedir-ne la primera?",
"Quan es va negar la segona?"
] |
{
"answer_end": [
133,
133,
181,
311,
499,
777,
969,
1201,
1356,
1417,
1608,
1761,
1832,
1885,
2037
],
"answer_start": [
0,
0,
135,
135,
418,
601,
797,
1147,
1147,
1358,
1570,
1570,
1763,
1834,
1972
],
"input_text": [
"El president Carles Puigdemont i els consellers Toni Comín i Lluís Puig.",
"Al Palau de Justícia de Brussel·les.",
"Pel jutge de la Cambra del Consell.",
"Després d'una primera declaració en el procediment de l'euroordre en què els tres exiliats van refusar de ser extradits a Espanya.",
"L'ajornament de la vista.",
"Espanya.",
"L'escenari jurídic canviaria completament perquè Puigdemont i Comín guanyarien la immunitat i l'euroordre probablement decauria.",
"En llibertat sense fiança.",
"Comunicar la residència fixa a Bèlgica i si tenen intenció de sortir del país mentre es mantingui vigent l'euroordre.",
"De sedició i malversació.",
"Una consellera.",
"Perquè només l'acusen d'haver comès un presumpte delicte de desobediència.",
"Tres.",
"Carmen Lamela.",
"L'abril del 2018."
]
}
|
vilaweb
|
Avui, dissabte 13 d'octubre, el Comitè de Solidaritat Catalana de Catalunya Nord fa una acció sorpresa a Barcelona per ajudar els represaliats. Qualsevol qui ho vulgui podrà contribuir a la caixa de resistència fent un donatiu en canvi d'una de les urnes oficials fabricades per al referèndum del primer d'octubre. Aquell dia les urnes que varen baixar de Catalunya Nord van donar la veu als demòcrates. Avui els demòcrates són represaliats i, si n'agafeu una, podreu donar-los suport. El Comitè de Solidaritat Catalana de Catalunya Nord ja va fer una acció com la d'avui el mes de desembre passat al monestir de Sant Miquel de Cuixà, on van repartir tres-centes urnes. El Comitè estudia la possibilitat. de fer pròximes accions semblants. El donatiu per cadascuna és de cinquanta euros, però també s'accepta qualsevol de superior. Per obtenir-les podeu passar per l'Espai VilaWeb, al carrer Ferlandina número 43 de Barcelona, avui de les 11.00a les 14.00 i de les 16.00 a les 19.00 o bé fins que s'acabin. El diari VilaWeb ha cedit desinteressadament el seu local al Comitè de Solidaritat Catalana de Catalunya Nord. Els diners recaptats aniran íntegrament al comitè per donar suport a la caixa de solidaritat. El Comitè de Solidaritat Catalana va ser constituït el 25 d'octubre a Perpinyà i, entre més, ha estat el promotor de l'exposició ‘Urnes: 55 artistes per la llibertat', inaugurada a Brussel·les pel govern a l'exili. Va arribar a Catalunya el dos de setembre, primer a Perpinyà i ara a Barcelona, al Centre d'Art Santa Mònica. A Perpinyà, el Comitè ha convocat per aquest 30 d'octubre una nova concentració a la Plaça de la Victòria en suport als presos polítics catalans, als exiliats i a tots els represaliats.
|
[
"Què fa el Comitè de Solidaritat Catalana?",
"On?",
"Amb quin objectiu?",
"De quina manera la gent pot participar?",
"Què van representar les urnes?",
"I en l’actualitat?",
"Ja s’havia organitzat un esdeveniment semblant anteriorment?",
"Quantes urnes es van entregar?",
"Estan considerant tornar-ho a repetir pròximament?",
"Quant costa cada urna?",
"Què es farà amb els diners reunits?",
"Quina presentació ha dirigit el Comitè de Solidaritat Catalana a Brussel·les?",
"S’ha fet també a Barcelona?",
"On?",
"Quin acte es vol realitzar el 30 d’octubre a Perpinyà?"
] |
{
"answer_end": [
102,
114,
142,
313,
402,
484,
633,
668,
738,
786,
1210,
1425,
1505,
1535,
1721
],
"answer_start": [
29,
29,
29,
144,
315,
404,
486,
638,
670,
740,
1118,
1212,
1427,
1427,
1537
],
"input_text": [
"Una acció sorpresa.",
"A Barcelona.",
"Ajudar els represaliats.",
"Fent un donatiu a canvi d'una de les urnes oficials fabricades per al referèndum del primer d'octubre.",
"Van donar la veu als demòcrates.",
"Els demòcrates són represaliats i si s'agafa una urna se'ls podrà donar suport.",
"Sí.",
"Tres-centes.",
"Sí.",
"Cinquanta euros.",
"Aniran íntegrament al comitè per donar suport a la caixa de solidaritat.",
"L'exposició Urnes: 55 artistes per la llibertat.",
"Sí.",
"Al Centre d'Art Santa Mònica.",
"Una concentració en suport als presos polítics catalans, als exiliats i a tots els represaliats."
]
}
|
bios
|
Montserrat Medalla Cufí va néixer a Barcelona l'any 1953 i viu a Blanes des dels anys 80.
Llicenciada en Història de l'art, és mestra, psicopedagoga i logopeda. Dedicada des dels divuit anys al món de l'educació, no va ser fins més tard que va impulsar la seva faceta d'escriptora gràcies a la xarxa, quan va detectar que allò que escrivia agradava als qui ho llegien. Així, va començar a publicar en obres conjuntes: Hojas de otoño, poemas en la red; Micro-relats de terror; 365 contes, Històries veïnals i altres.
Del 2004 al 2007 va ser col·laboradora de Diari de Girona amb una columna setmanal d'opinió. L'any 2007 va guanyar els certamens literaris Dona més dona, Relatsencatalà.com, dedicat a les noves tecnologies, i Peregrinas en la red amb el relat d'una experiència viscuda, el camí de Sant Jaume, que posteriorment es va publicar en el llibre Peregrinas por el Camino de Santiago (2013). El mateix 2007 va quedar entre els cinc finalistes al premi Joaquim Ruyra de narrativa i l'any 2008 va ser finalista dels premis Recull de Blanes amb l'obra Dones de vidre i altres relats.
Ha col·laborat en l'elaboració de novel·les col·lectives (Il·lusions i incerteses amb gent de les terres de l'Ebre, així com a L'arbreda ebrenca) i de relats de gènere negre, com Un riu de crims, publicats tots ells entre 2009 i 2010.
Posteriorment, es va associar a l'ARC (Associació de Relataires en Català) i va participar en els reculls col·lectius Garbuix de contes, Barcelona t'estimo, Criatures fantàstiques, Temps era temps, Segona oportunitat i L'aigua. Entre l'octubre de 2012 i l'octubre de 2013 va ser presidenta de l'ARC i va col·laborar en l'editorial de la revista literària digital Lo Càntich.
L'any 2014 va publicar Dones de vidre, el seu primer llibre en solitari, on inclou alguns dels relats guardonats l'any 2008. El llibre és un recull de relats que, entre altres temes, parlen de segones oportunitats amoroses de la vida i la mort i del lesbianisme.
|
[
"Quina és la procedència de Montserrat Medalla Cufí?",
"Quina és la seva formació?",
"Quina va ser la seva primera feina?",
"En què es va centrar després?",
"A través de quina via?",
"Com va veure que podia continuar endavant per aquest camí?",
"Quines publicacions va fer inicialment?",
"En quin diari ha participat com a escriptora?",
"En quines convocatòries va sortir guanyadora?",
"Quina obra relata una vivència personal?",
"Alguna de les seves obres va ser nominada en algun premi entre el 2007 i 2008?",
"Ha participat en l’escriptura d’obres de gènere negre?",
"A quina organització es va unir?",
"Quin va ser el seu rol els anys 2012 i 2013 a l’ARC?",
"De què tracta la seva obra en solitari Dones de vidre?"
] |
{
"answer_end": [
56,
122,
211,
280,
299,
367,
416,
607,
745,
891,
1045,
1262,
1398,
1622,
1960
],
"answer_start": [
0,
90,
161,
213,
241,
301,
375,
516,
620,
725,
900,
1089,
1324,
1552,
1722
],
"input_text": [
"És de Barcelona.",
"És llicenciada en Història de l'art.",
"Es va dedicar al món de l'educació des dels divuit anys.",
"En l'escriptura.",
"La xarxa.",
"Va detectar que allò que escrivia agradava als qui ho llegien.",
"Va començar a publicar en obres conjuntes.",
"Al Diari de Girona.",
"Dona més dona, Relatsencatalà.com i Peregrinas en la red.",
"Peregrinas por el Camino de Santiago.",
"Sí.",
"Sí.",
"A l'ARC (Associació de Relataires en Català).",
"En va ser presidenta.",
"De segones oportunitats amoroses de la vida i la mort i del lesbianisme."
]
}
|
mitologia
|
Cicne (en grec antic Κύκνος), va ser, segons la mitologia grega, un fill de Posidó, però a diferència d'un altre Cicne, també fill de Posidó i mort per Aquil·les, aquest era fill d'Escamandròcide. Era rei de la ciutat de Colones, a poca distància de Troia, davant de l'illa que llavors es deia Lèucofris i que més tard es va dir Tenedos.
La seva mare l'havia abandonat en néixer, a la vora del mar, i allà en va tenir cura un cigne. Més endavant es va casar amb Pròclia, una filla de Laomedont. Va tenir un fill, Tenes i una filla, Hemítea. La seva esposa va morir, i es va tornar a casar amb Filònome, filla de Tragas. Filònome es va enamorar del seu fillastre Tenes, i com que el noi es va negar a tenir relacions amb ella, el va calumniar davant Cicne. Cicne va considerar culpable al noi i el va fer llançar al mar dins d'un cofre, junt amb la seva germana Hemítea. Els dos germans van arribar sense problemes a Lèucofris, situada davant de la ciutat, i l'illa passà a denominar-se Tenedos.
L'acusació de Filònome va ser recolzada per un flautista, Eumolp, que va donar fals testimoni contra el jove. Quan Cicne va veure al cap d'un temps que havia estat enganyat, va fer lapidar Eumolp i va enterrar viva Filònome. Es va dirigir a Tènedos per reconciliar-se amb el seu fill, però Tenes es va negar a acollir-lo, i amb un cop de destral va tallar l'amarra que lligava a port la nau del seu pare. A causa d'aquesta aventura tots els flautistes eren desterrats de Tenedos.
Una versió recollida per Tzetzes explica que Cicne va ser acollit pel seu fill a Tènedos. Allà l'hauria mort Aquil·les, confonent-se els dos Cicnes fills de Posidó.
|
[
"Qui va ser Cicne?",
"A quina mitologia pertany?",
"Qui era el seu pare?",
"On governava?",
"Quin territori tenia proper?",
"Com va ser la seva infància?",
"Amb qui es va unir en matrimoni?",
"Va tenir descendència?",
"Per què es va casar per segon cop?",
"Per què Filònome va maleir Tenes davant Cicne?",
"Cicne va castigar Tenes?",
"Qui havia donat suport a les acusacions de Filònome?",
"De quina manera va reaccionar Cicne en saber la veritat?",
"Tenes es va voler reconciliar amb el seu pare?",
"Què s’explica en la narració de Tzetzes sobre aquesta història?"
] |
{
"answer_end": [
82,
63,
195,
228,
336,
431,
493,
539,
601,
754,
834,
1103,
1218,
1315,
1638
],
"answer_start": [
0,
38,
163,
197,
230,
338,
433,
495,
541,
620,
756,
995,
1105,
1220,
1475
],
"input_text": [
"Un fill de Posidó.",
"A la grega.",
"Escamandròcide.",
"A la ciutat de Colones.",
"Troia, i es trobava davant de l'illa que llavors es deia Lèucofris i que més tard es va dir Tenedos.",
"La seva mare l'havia abandonat en néixer, a la vora del mar, i allà en va tenir cura un cigne.",
"Amb Pròclia, una filla de Laomedont.",
"Sí.",
"Perquè la seva primera esposa havia mort.",
"Perquè se n'havia enamorat però ell no va voler tenir relacions amb ella.",
"Sí.",
"El flautista Eumolp.",
"Va fer lapidar Eumolp i va enterrar viva Filònome.",
"No.",
"Que Cicne va ser acollit pel seu fill a Tènedos i que allà l'hauria mort Aquil·les, confonent-se els dos Cicnes fills de Posidó."
]
}
|
bios
|
Teresa Font Guiteras (Gallifa, 1956) és una muntadora catalana. Ha treballat en títols com Juana La Loca, Libertarias, Celos, El día de la bestia, Jamón, jamón, Días contados, El rey pasmado, Muertos de risa o la sèrie de televisió Los jinetes del alba.
Va estudiar a la Universitat de Barcelona, tot i que volia treballar al cinema, per la qual cosa es va traslladar a Londres per conèixer escoles de cinema, bé que no va arribar a estudiar-hi mai. En tornar a Barcelona va buscar feina com a meritòria en diverses productores. En ser dona li van proposar treballar com script o muntadora i es va decidir pel muntatge de cinema. També ha treballat com a muntadora de so en pel·lícules com El día de la bestia, Jamón, jamón i d'altres, encara que no hi surt acreditada en aquesta tasca. La seva formació com a muntadora és autodidacta, procedeix de veure pel·lícules, tant en la seva estada a Londres com de tornada a Barcelona en la filmoteca.
Va estar casada amb Vicente Aranda, a qui va conèixer quan treballava amb ell en Asesinato en el comité central en 1982 i va seguir treballant com a muntadora de totes les seves pel·lícules posteriors, fins a l'última Luna caliente. Va començar a treballar al cinema el 1976, com a ajudant de muntatge. Els anys 1977 i 1978 treballa en curtmetratges de l'ICC (Institut de Cinema Català). La seva primera feina com a muntadora data de 1979 a Nemo, de Jesús Garay. El seu primer llargmetratge és el documental de 1980 Numax presenta... de Joaquim Jordà. El 1982 realitza el muntatge de Asesinato en el comité central, de Vicente Aranda. D'ençà d'aquesta data treballa a totes les pel·lícules de Vicente Aranda. Són títols com Fanny Pelopaja. Tiempo de silencio, El Lute, camina o revienta, Amantes, La pasión turca, Tirant lo Blanc o Luna caliente. També treballa de forma habitual amb realitzadors com Imanol Uribe per a qui realitza el muntatge de El rey pasmado, Días contados, Bwana, Plenilunio, El viaje de Carol o La carta esférica.
El documental El tren de la vida va revitalitzar la seva carrera i fa dos anys Almódovar la va trucar per substituir José Salcedo, el seu muntador de tota la vida, que havia mort feia poc. El seu treball a Dolor y gloria l'ha fet mereixedora del Goya en la categoria de muntatge per la intrincada xarxa de connexions entre les diferents històries i èpoques del film.
Des del seu punt de vista els muntadors han de tenir una sensibilitat especial per captar el sentit del que s'està explicant i triar els plans més adequats per a cada moment de la narració cinematogràfica. En aquest sentit creu que cal eliminar tot el material que no sigui fonamental, deixant el necessari perquè les escenes siguin fàcilment comprensibles per a l'espectador.
De la mateixa forma i en la seva opinió la feina de muntatge exigeix posar-se en el lloc del públic per acabar proporcionant-li exactament el que necessita veure. La seva feina com a muntadora de so li va fer entendre la importància que té en el muntatge cinematogràfic, tant per ajudar en el propi muntatge de les imatges com per manipular el temps i el ritme.
|
[
"Qui és Teresa Font Guiteras?",
"En quins títols reconeguts ha participat?",
"On es va formar?",
"Per què es va mudar a Londres?",
"Va quedar-s’hi indefinidament?",
"Per quin àmbit del cinema es va decantar a l’hora de treballar?",
"Quina formació va rebre en aquest camp?",
"En quin any va iniciar la seva trajectòria com a muntadora?",
"Quina va ser la seva primera pel·lícula?",
"Ha treballat per Vicente Aranda?",
"Per quina altra persona sol treballar?",
"Qui la va contactar per substituir José Salcedo?",
"Quin premi va guanyar amb Dolor y gloria?",
"Com creu Teresa Font que ha de ser la feina dels muntadors?",
"Què va aprendre sent muntadora?"
] |
{
"answer_end": [
64,
254,
297,
410,
529,
630,
868,
1385,
1497,
1654,
1860,
2113,
2262,
2726,
3088
],
"answer_start": [
0,
66,
256,
309,
412,
531,
789,
1335,
1410,
1582,
1794,
2063,
2173,
2351,
2891
],
"input_text": [
"Una muntadora catalana.",
"A Juana La Loca, Libertarias, Celos, El día de la bestia, Jamón, jamón, Días contados, El rey pasmado, Muertos de risa o la sèrie de televisió Los jinetes del alba.",
"A la Universitat de Barcelona.",
"Per conèixer escoles de cinema.",
"No.",
"Pel muntatge de cinema.",
"És autodidacta, procedeix de veure pel·lícules.",
"El 1979.",
"Numax presenta... de Joaquim Jordà.",
"Sí.",
"Imanol Uribe.",
"Almodóvar.",
"Un Goya.",
"Creu que els muntadors han de tenir una sensibilitat especial per captar el sentit del que s'està explicant i triar els plans més adequats per a cada moment de la narració cinematogràfica, així com eliminar tot el material que no sigui fonamental, deixant el necessari perquè les escenes siguin fàcilment comprensibles per a l'espectador.",
"Va entendre la importància que té en el muntatge cinematogràfic, tant per ajudar en el propi muntatge de les imatges com per manipular el temps i el ritme."
]
}
|
mitologia
|
La Mulassa de Vilanova i la Geltrú és una peça zoomòrfica que forma part dels entremesos de Vilanova i la Geltrú. La Mulassa és l'element més juganer de la cercavila i representa una mula de grans dimensions i d'aquí prové el nom amb què els ciutadans la coneixen.
A Vilanova i la Geltrú conviuen tres mulasses: la Mulassa, coneguda com 'La boja', la Presumida i la Cabreta. Els acompanyants de la Mulassa porten camisa blanca, mocador granat amb punts negres, faixa vermella, pantaló negre i espardenyes.
Les primeres notícies que es tenen de la Mulassa daten de començaments del segle XVII, concretament del 1629, mitjançant un document existent a la parròquia de Sant Antoni que documenta el pagaments per part dels "sagristants" (organitzadors de la festa) d'uns "gastos de mulassa" de 16 sous. Al 1907 s'apunten les despeses de pintar els gegants i la mulassa en el llibre de comptes de la parròquia de Sant Antoni. La primera representació gràfica de la figura la trobem en un petit dibuix al cadastre municipal de l'any 1739.
Fins a l'any 1779 la Mulassa era un animal ferotge i ofensiu, ja que portava petards a la boca. A partir d'aquesta data i com a conseqüència d'unes disposicions oficials dictades a Barcelona va deixar de llançar foc, passant a ser un animal pacífic. No va ser fins al 1812 que va sortir per la Festa Major. L'any 1808 apareix un Mulassó que coexisteix amb la Mulassa fins al 1856. L'any 1902 la Mulassa gran és restaurada amb motiu del Concurs de Gegants, tot i que finalment no viatja a Barcelona amb el drac i els gegants.
Com d'altres entremesos de la vila desapareix l'any 1936 a l'Estadi Olímpic de Barcelona, coincidint amb l'esclat de la Guerra Civil, i Vilanova i la Geltrú es queda sense Mulassa fins al 1947 en què se'n crea una de nova gràcies a una subscripció popular. Es tracta de la Mulassa grossa, també coneguda com 'La Boja', una rèplica de l'anterior de 1902. Posteriorment, el 1955, es crea una segona mulassa (o Mulassó) més petita anomenada Presumida i que va ser apadrinada per María José Galcerán. Aquesta mulassa té la particularitat de moure una orella. Finalment l'any 1984 apareix una tercera mulassa, la més petita de les tres, anomenada Cabreta. L'any 1997, coincidint amb el 50è aniversari de la bèstia, la colla de portants de l'Agrupació de Balls Populars de Vilanova i la Geltrú promou la reforma de la Mulassa gran, motiu pel qual aquell mateix any estrenà un nou cap, a banda de refer les mantes de vellut, brodar-se de nou els escuts, arreglar-se els guarniments de les cues i col·locant-se nous picarols de les tres mulasses. El cap antic es diposita al Museu Balaguer.
El 3 d'agost, antevigília de la Festa Major de la Mare de Déu de les Neus, les tres mulasses són les encarregades de recollir els xumets de la canalla de Vilanova en una festa que es va instaurar l'any 2008 i va sorgir de forma espontània, quan es va constatar que molts pares donaven els xumets a les Mulasses.
|
[
"Què és La Mulassa?",
"Què la caracteritza?",
"És gran?",
"Quantes mulasses hi ha a la ciutat?",
"Com vesteixen els que van amb la Mulassa?",
"Quin és el registre més antic d’aquesta figura?",
"On es troba aquest material informatiu?",
"Què s'hi va anotar el 1907?",
"On es pot veure el primer dibuix de la Mulassa?",
"Per què al principi la Mulassa era considerada feroç?",
"En quin any va fer la seva primera aparició als carrers?",
"Quin fet provoca la seva desaparició l’any 1936?",
"Quina nova versió es crea més tard?",
"Quins canvis va rebre la Mulassa gràcies a la promoció de l’Agrupació de Balls Populars de Vilanova i la Geltrú?",
"Què fan les tres mulasses el 3 d’agost?"
] |
{
"answer_end": [
112,
165,
207,
373,
504,
614,
677,
919,
1031,
1127,
1338,
1690,
1910,
2595,
2951
],
"answer_start": [
0,
125,
168,
265,
375,
506,
616,
799,
921,
1051,
1283,
1558,
1743,
2268,
2641
],
"input_text": [
"Una peça zoomòrfica que forma part dels entremesos de Vilanova i la Geltrú.",
"És l'element més juganer de la cercavila.",
"Sí.",
"Tres.",
"Amb camisa blanca, mocador granat amb punts negres, faixa vermella, pantaló negre i espardenyes.",
"Se'n tenen notícies a començaments del segle XVII, concretament al 1629.",
"En un document existent a la parròquia de Sant Antoni.",
"Les despeses de pintar els gegants i la mulassa en el llibre de comptes de la parròquia de Sant Antoni.",
"En un petit dibuix al cadastre municipal de l'any 1739.",
"Perquè portava petards a la boca.",
"El 1812.",
"L'esclat de la Guerra Civil.",
"La Mulassa grossa, també coneguda com La Boja, una rèplica de l'anterior de 1902.",
"Estrenà un nou cap. A més, es van refer les mantes de vellut, es van brodar de nou els escuts, es van arreglar els guarniments de les cues i es van col·locar nous picarols a tres mulasses.",
"Són les encarregades de recollir els xumets de la canalla de Vilanova en una festa que es va instaurar l'any 2008 i va sorgir de forma espontània, quan es va constatar que molts pares donaven els xumets a les Mulasses."
]
}
|
bios
|
Judith Sans Serra (Ascó, 31 de març de 1994) és un jugadora d'handbol catalana, que juga en la posició de pivot.
Formada en els equips inferiors del CH Ascó, va passar a competir a la màxima categoria amb l'Esportiu Castelldefels. El 2014 va fitxar per l'Alcobendas madrileny on romandre un any. L'any següent va marxar al potent Bera Bera. Al 2017, les seves bones actuacions va fer que l'equip danès del Midtjylland l'incorporés a les seves files, però l'any següent va tornar a l'equip basc.
Amb la selecció espanyola va debutar al 2016 però finalment no va entrar a llista dels Jocs Olímpics de Rio. El 2018 va participar als Jocs Mediterranis de Tarragona on va guanyar la medalla d'or. Al 2019, amb només 25 anys, va anunciar la seva retirada. Però a finals del 2020 va decidir tornar a jugar en el Handbol Sant Quirze de la Divisió de plata. En el seu palmarès destaca el títol de lliga del 2015/16, tres de Supercopa Espanyola, i el de la Copa de la Reina a la 2018/19 amb el Bera Bera, on a més va obtenir durant dos temporades el guardó com a Millor defensora de la lliga.
|
[
"Qui és Judith Sans Serra?",
"Quin és el seu rol a l’equip?",
"Quina va ser la seva formació?",
"Amb quin equip va participar en la categoria més elevada?",
"On va jugar el 2014?",
"I un any més tard?",
"Va quedar-se de forma indefinida al Midtjylland?",
"Va participar en les Olimpíades de Rio?",
"On va quedar en primera posició el 2018?",
"Amb quina edat va dir que deixava l’esport?",
"Va reprendre-ho més endavant?",
"On?",
"Va obtenir títols de lliga?",
"Quins altres?",
"Quin reconeixement va aconseguir en el Bera Bera?"
] |
{
"answer_end": [
80,
113,
158,
231,
277,
341,
495,
604,
692,
750,
800,
849,
907,
995,
1083
],
"answer_start": [
0,
86,
115,
160,
233,
298,
343,
523,
606,
707,
757,
757,
870,
909,
979
],
"input_text": [
"Una jugadora d'handbol catalana.",
"Pivot.",
"Va estar als equips inferiors del CH Ascó.",
"Amb l'Esportiu Castelldefels.",
"A l'Alcobendas madrileny.",
"A Bera Bera.",
"No.",
"No.",
"Als Jocs Mediterranis de Tarragona.",
"Amb 25 anys.",
"Sí.",
"Al Handbol Sant Quirze de la Divisió de plata.",
"Sí.",
"Tres de Supercopa Espanyola, i el de la Copa de la Reina a la 2018/19 amb el Bera Bera.",
"El guardó com a Millor defensora de la lliga."
]
}
|
books
|
Antigament, el dia 23 d'abril cada any era Sant Jordi…
Ja sento com molts lectors lleugers diuen:
-Home… de veres?… Quina estranyesa! Ara passa el mateix…
Vet aquí lo de sempre: encara no s'han rumiat una idea, el gran afany de combatre-la sense acabar de conèixer-la. Tinguin un poc de paciència, i anem al gra.
Antigament, repetesc, el dia 23 d'abril era sant Jordi; el sant aquell que mata l'aranya, animalot que els retratistes de Sant Jordi no comprenen com Buffon.
Ara bé: Sant Jordi i roses eren dues coses tan conjuntes com dia i sol, com Jocs Florals i el rei En Jaume, com escrits d'història de Catalunya i polèmiques pel senyor Bofarull. No tornar a casa amb un pomet de roses el dia de Sant Jordi, feia, en temps de nostres pares, home de molt poc més o menos: avui ens passem d'allò més maco sense les roses de Sant Jordi, sense comptar els que es passarien del sant lo mateix que de les flors.
Ara bé; un Sant Jordi sense roses és lo que no pot compendre el senyor Badó, home de bé a carta cabal, que, a pesar de les revolucions socials i científiques, a pesar de l'any 48 i del telègrafo elèctric, menja cassola el Dijous Gras, i una volta tots els anys es permet sortir a fora, amb quatre amics, per fer la favada.
Conegut el senyor Badó, permetin que ell sigui qui prengui la paraula.
Figurin-se'l el dilluns últim, a les vuit del vespre, quadrat davant d'un platillo amb arròs, guisadu de què fa ús cada nit, amb pròleg de sopa amb ceba i epíleg de lletuga. Son color és pujat com de costum, un núvol de tristesa s'estén per son front, i contempla fixament la negra cassola amb idèntica expressió que el gran Cató degué emplear contemplant les despulles de la llibertat romana.
|
[
"Què ocorria el 23 d’abril?",
"Continua passant això en l’actualitat?",
"Segons qui?",
"Què conclou respecte a rebatre una idea?",
"Què demana?",
"Com es concebia el monstre que matava Sant Jordi?",
"La tradició de les roses se seguia de forma estricta també a l’antiguitat?",
"Què comportava no arribar amb una rosa a casa en aquell dia?",
"Creu que passa el mateix en l’actualitat?",
"Qui no entén que se celebri Sant Jordi sense roses?",
"Quina tradició conserva?",
"Què més feia en companyia d’amics?",
"Quins plats menjava sens falta?",
"Sentia alegria?",
"Com es defineix la seva mirada?"
] |
{
"answer_end": [
53,
153,
153,
267,
311,
458,
541,
771,
906,
983,
1141,
1229,
1474,
1552,
1694
],
"answer_start": [
0,
99,
55,
178,
269,
353,
471,
649,
773,
916,
1113,
1145,
1356,
1476,
1556
],
"input_text": [
"Era Sant Jordi.",
"Sí.",
"Molts lectors lleugers.",
"Que encara no s'han rumiat i tot i així hi ha un gran afany de combatre-la sense acabar de conèixer-la.",
"Que tinguin una mica de paciència i que vagin al gra.",
"Com una aranya, un animal que no saben comprendre.",
"Sí.",
"Feia d'home de molt poc més o menos.",
"No.",
"El senyor Badó.",
"Menja cassola el Dijous Gras.",
"Una volta per fer la favada.",
"Un platillo amb arròs, guisadu de què fa ús cada nit, sopa amb ceba i epíleg de lletuga.",
"No.",
"Idèntica a l'expressió que el gran Cató degué emplear contemplant les despulles de la llibertat romana."
]
}
|
vilaweb
|
La secretària d'estat d'España Global, Irene Lozano, continua suscitant polèmiques. Primer va dir, en una entrevista a la BBC, que els presos polítics ja eren ‘condemnats', i ara ha comparat el referèndum de l'1-O amb una violació. En una entrevista a la cadena britànica Sky News, Lozano –que és ex-diputada d'UPyD– ha dit: ‘El sexe no és pas prohibit, com votar, que tampoc no ho és. Tanmateix, no es pot fer a la força. Has de tenir permís per a fer-ho; si no, és una violació.' Arran d'aquestes declaracions, l'entrevistador li ha repreguntat si realment comparava el referèndum amb una violació. Lozano ha provat de rebaixar el to i s'ha excusat: ‘Potser no m'he explicat bé.' I ha conclòs: ‘Vull dir que qualsevol acte és diferent si el fas amb permís o sense.' Posteriorment, Lozano ha demanat disculpes: ‘Ahir a la nit no vaig fer la millor de les comparacions.' Marchena no inclou a la causa les paraules de Lozano declarant-los ‘condemnats' Precisament avui, el president del tribunal del judici contra el procés, Manuel Marchena, ha comunicat que no incorporaria a la causa les paraules de Lozano en què es referia als acusats com a ‘condemnats'. Les defenses ho havien demanat perquè entenien que vulnerava la presumpció d'innocència.
|
[
"Qui és Irene Lozano?",
"Quines reaccions ha provocat?",
"Què va afirmar sobre els presos polítics?",
"I amb què ha assimilat el referèndum de l’1-O?",
"De quin partit va formar part anteriorment?",
"Què diu que està permès igual que el sexe?",
"De quina manera diu que no es pot dur a terme?",
"Què cal fer per no qualificar-lo com a violació?",
"Lozano va intentar excusar-se per les seves afirmacions?",
"Va demanar perdó?",
"Quina paraula ha obviat Marchena de les seves declaracions?",
"Quin paper té com a jutge?",
"Ha dit públicament que no inclouria la paraula que va utilitzar Lozano per a dirigir-se als acusats?",
"Qui ho havia reclamat?",
"Per què?"
] |
{
"answer_end": [
51,
82,
171,
230,
315,
363,
421,
479,
650,
810,
950,
1039,
1156,
1188,
1245
],
"answer_start": [
0,
0,
91,
179,
282,
326,
386,
423,
601,
783,
871,
969,
1024,
1158,
1158
],
"input_text": [
"La secretària d'estat d'España Global.",
"Ha suscitat polèmiques.",
"Que ja eren condemnats.",
"Amb una violació.",
"D'UPyD.",
"Votar.",
"A la força.",
"S'ha de tenir permís per a fer-ho.",
"Sí.",
"Sí.",
"Condemnats.",
"És el president del tribunal del judici contra el procés.",
"Sí.",
"Les defenses.",
"Perquè entenien que vulnerava la presumpció d'innocència."
]
}
|
bios
|
María Lucila Pascua Suárez, també coneguda com a Luci Pascua, (Sabadell, 21 de març de 1983) és una jugadora de bàsquet catalana.
Formada al Bàsquet Sant Gabriel Ripollet, va completar la seva formació al Club Natació Sabadell i al Segle XXI. La temporada 2001-02 va debutar a la Lliga Femenina al Mann-Filter Zaragoza, on va jugar durant quatre anys. La temporada 2005-06 va fitxar pel CB San José, tornat al club aragonès després de la desaparició del club lleonès. Va fitxar pel Perfumerias Avenida la temporada 2011-12, amb el qual va guanyar una Lliga espanyola, una Copa de la Reina, dues Supercopes d'Espanya i una Supercopa d'Europa. Posteriorment, va jugar al ŽKK Novi Zagreb, de la lliga croata, i PINKK-Pécsi 424, aconseguint una lliga hongaresa. De tornada a la lliga espanyola, va jugar al CB Conquero de Huelva, guanyant una altre Copa de la Reina, l'Stadium Casablanca de Saragossa, Lointek Gernika Bizkaia, i des de la temporada 2019-20 amb el Cadí la Seu. A la Lliga Femenina, ha disputat més de 500 partits, superat els 3.000 punt i és la màxima rebotadora històrica de la competició. Actualment, és la presidenta de l'Associación de Jugadoras de Baloncesto.
Amb la selecció espanyola de bàsquet ha sigut internacional en 244 ocasions, essent la quarta jugadora de bàsquet amb més internacionalitats. Ha participat en tres Jocs Olímpics (Atenes 2004, Pequín 2008 i Rio de Janeiro 2016) i, entre d'altres èxits, ha guanyat una medalla d'argent als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016. al Campionat del Món de 2014 i al Campionat d'Europa de 2007, i una medalla de bronze als Jocs Mediterranis de 2001, al Mundial 2010 i tres al Campionat d'Europa.
|
[
"Qui és María Lucila Pascua Suárez?",
"Quina va ser la seva formació?",
"Quins van ser els seus inicis?",
"Quant de temps hi va estar?",
"Quins premis va guanyar amb el Perfumerias Avenida?",
"Va formar part d’un equip de Croàcia?",
"Amb quin va guanyar una lliga a Hongria?",
"Amb quin equip espanyol va aconseguir una altra Copa de la Reina?",
"De quins altres equips ha format part?",
"Ha jugat més de 500 partits?",
"En quina competició?",
"Quina és la seva puntuació?",
"De què és presidenta?",
"Ha participat en les Olimpíades?",
"Quines medalles es va endur en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016?"
] |
{
"answer_end": [
128,
241,
318,
350,
640,
704,
756,
861,
971,
1024,
1024,
1048,
1175,
1354,
1501
],
"answer_start": [
0,
130,
243,
323,
468,
657,
708,
758,
863,
994,
973,
1026,
1103,
1319,
1429
],
"input_text": [
"Una jugadora de bàsquet catalana.",
"Es va formar al Bàsquet Sant Gabriel Ripollet i va completar la seva formació al Club Natació Sabadell i al Segle XXI.",
"La temporada 2001-02 va debutar a la Lliga Femenina al Mann-Filter Zaragoza.",
"Quatre anys.",
"Una Lliga espanyola, una Copa de la Reina, dues Supercopes d'Espanya i una Supercopa d'Europa.",
"Sí.",
"Amb el PINKK-Pécsi 424.",
"El CB Conquero de Huelva.",
"De l'Stadium Casablanca de Saragossa, el Lointek Gernika Bizkaia, i des de la temporada 2019-20 el Cadí la Seu.",
"Sí.",
"A la Lliga Femenina.",
"Ha superat els 3.000 punts.",
"De l'Associación de Jugadoras de Baloncesto.",
"Sí.",
"La d'argent."
]
}
|
books
|
-Escolti, mossèn Joan- deia el facultatiu, alçant la veu: -com se troba?
-Me sembla que una mica millor- Responia aquest amb veu fosca i apagada.
-Una mica millor? No m'ho sembla pas a mi, així- deia el metge, amb veu prou alta perquè aquell ho pogués sentir.
-No es pensi- afegia la Feliça, -li ha calmat molt aquella ardència de set i fins suara parlava de llevar-se.
-De llevar-se, eh?- refeia el metge, tot aplicant-li l'orella al pit. -Això és lo que menys m'agrada. Si es trobés més bé, s'adonaria més del mal.
-Després també sembla que li ha minvat molt el romball.
-Massa que tornarà- insistí aquell, arrufant el nas i rodant el cap.
I així, per aquest estil, anava el bon doctor destruint a les barbes mateixes de l'interessat, les il·lusions que el bon desig volia formar-se.
-Mossèn Joan- digué, per fi, encarant-se amb el malalt i prenent un to solemne: vostè no és pas cap criatura i té prou coneixement de les coses del món perquè jo hagi de tractar d'enganyar-lo. Hem arribat a un punt en que la ciència humana ha de confessar la seva impotència. A dalt n'hi ha Un que tot ho pot i a Ell hem de confiar-nos perquè hi faci més que nosaltres. Tingui ànim i fora, que no serà pas més de lo que Déu voldrà.
|
[
"Què li va preguntar el facultatiu a mossèn Joan?",
"Ho va dir en veu baixa?",
"Què va respondre mossèn Joan?",
"De quina manera?",
"El facultatiu accepta el que diu mossèn Joan?",
"Què va afegir la Feliça?",
"Què li preocupa al metge?",
"Què li ha disminuït molt?",
"El mossèn volia creure que estava millor?",
"El metge li donava esperances?",
"Què li diu amb serietat?",
"Té intenció d’enredar-lo?",
"La ciència hi pot fer alguna cosa?",
"On ha de dipositar la confiança, segons el metge?",
"Quines paraules utilitza per donar-li suport?"
] |
{
"answer_end": [
72,
72,
103,
144,
208,
368,
470,
571,
784,
784,
937,
977,
1060,
1121,
1216
],
"answer_start": [
1,
1,
74,
105,
147,
261,
371,
518,
668,
668,
787,
866,
979,
1062,
1156
],
"input_text": [
"Com es trobava.",
"No.",
"Que li semblava que es trobava una mica millor.",
"Amb veu fosca i apagada.",
"No.",
"Que li ha calmat molt aquella ardència de set i fins suara parlava de llevar-se.",
"Que parli de llevar-se.",
"El romball.",
"Sí.",
"No.",
"Que no és pas cap criatura i té prou coneixement de les coses del món.",
"No.",
"No.",
"En Déu.",
"Que no serà pas més de lo que Déu voldrà."
]
}
|
books
|
Amb tot, igual que sempre, quedava al fons de les consciències el caliu colgat, que espeternegava al més petit senyal de mal temps o a la més lleugera pujada de les aigües, i eixia a fora en mirades feréstegues dirigides al capdamunt del cingle de Mal-vent: el cingle maleït que, aixecant-se superb, semblava estar orgullós d'aguantar sobre el seu esquenall l'emblanquinada torre, vorejada d'horta i de camps i fistonada de boscos, en els quals pasturaven les bèsties guardades per la Llogaia.
-¡Com s'hi fan bons, els lladres, a l'esquena del comte!- solia esclafir en Jan sempre que llambregava amunt.
I rumiant sobre la seva sort i la de llurs enemics, i comparant la deixadesa de les terres que ell malmenava amb l'ufanor de les que conreava en Biel, li dansaven per la testa imatges sagnoses, i se li cloïen els punys fins a clavar-se les ungles als palmells de les mans.
En semblants ocasions, tot era cercar conversa als companys de l'hostal, i esbravar-se dient esguerradures i parlant de fer un exemplar que en tremolés la terra.
-Sang a mitja cama, hi haurà el dia que m'hi posi!- repetia sovint.
I, escalfant-se i encalabrinant-se de més en més, va arribar a sentir-se posseït amb tan bella força de semblant dèria, que un dia, havent vist passar per davant de l'hostal la Malena, que venia de Rosari, va pendre comiat de la colla dels bevedors i la va seguir de lluny a lluny, fent cuitamaga per no ser descobert.
Era a la vesprada, i, durant les hores que havia passat a l'hostal, els companys havien anat enfaristolant-lo i atiant-lo a fer a la dona un tort del qual es ressentís en Biel.
-Allà on hi ha hagut, sempre hi queda- li havien dit. -I, a fi de comptes, alguna estimació t'havia tingut, la Malena, abans de la tornada d'aquell perdut!…- I ell havia considerat que tenien raó, els companys. I la mala pensada havia enfondit ben aviat les arrels a dintre la seva testa, i el propòsit de convertir-la en obra l'havia estat agullonant tota la tarda, a tall de barrina que li furgués el cervell.
Els vapors de la bodega engolida acabaven d'avarar-lo, encenent-li les sangs i fent-li eixir pels ulls, a flamarades, el foc que li recorria la còrpora i amb el qual, ara, anant poble avall darrera la Malena, s'anava abrandant encara més a causa del moviment onejant que feia el cos de la dona cada cop que posava la petja a terra.
Poc abans de veure-la arribar a la palanca, va rumiar un moment. Allò de seguir-la li semblava un mal camí per a conseguir el seu objecte: el que calia era segar-li l'aventatge i sobtar-la al cor del bosc, a fi que, amb el sust, no li quedés habilior per a la defensa.
Pensar i obrar va ser tot u: va trencar a la dreta, va davallar en quatre salts al córrec, va travessar-lo sense descalçar-se, amb aigua a genoll, i, abans que la dona engolfés la passera, ja ell començava a entaforar-se per la foscor dels alzinars, que, amb les ombres de llurs copes tofudes, avançaven la nit de mitja hora grassa.
|
[
"Què acabava al més profund de les consciències?",
"Què feia?",
"Com es descriu quan sortia a fora?",
"Quina actitud semblava que tenia?",
"Què exclamava en Jan normalment?",
"Amb qui feia comparacions de les seves terres?",
"Quins pensaments li venien al cap?",
"Com reaccionava?",
"Parlava amb els altres treballadors de l’hostal sobre el dia que tingués èxit?",
"Quina frase deia constantment?",
"Què va fer quan un dia va veure la Malena passant per allà?",
"Els companys deien al Jan que la Malena l’havia estimat en algun moment?",
"Com se sentia mentre seguia la Malena?",
"Quin canvi de plans va fer?",
"Quin camí va fer?"
] |
{
"answer_end": [
78,
171,
256,
379,
573,
753,
796,
875,
1037,
1105,
1424,
1758,
2345,
2614,
2864
],
"answer_start": [
27,
84,
175,
258,
495,
658,
755,
800,
877,
1039,
1239,
1603,
2015,
2391,
2645
],
"input_text": [
"El caliu colgat.",
"Espeternegava al més petit senyal de mal temps o a la més lleugera pujada de les aigües.",
"Eixia a fora en mirades feréstegues dirigides al capdamunt del cingle de Mal-vent.",
"Aixecant-se superb, semblava estar orgullós d'aguantar sobre el seu esquenall l'emblanquinada torre.",
"¡Com s'hi fan bons, els lladres, a l'esquena del comte!",
"Amb les del Biel.",
"Imatges sagnoses.",
"Se li cloïen els punys fins a clavar-se les ungles als palmells de les mans.",
"Sí.",
"Sang a mitja cama, hi haurà el dia que m'hi posi!",
"Va pendre comiat de la colla dels bevedors i la va seguir de lluny a lluny, fent cuitamaga per no ser descobert.",
"Sí.",
"Els vapors de la bodega engolida acabaven d'avarar-lo, encenent-li les sangs i fent-li eixir pels ulls, a flamarades, el foc que li recorria la còrpora i amb el qual, ara, anant poble avall darrera la Malena, s'anava abrandant encara més a causa del moviment onejant que feia el cos de la dona cada cop que posava la petja a terra.",
"Va pensar que calia segar-li l'aventatge i sobtar-la al cor del bosc, a fi que, amb el sust, no li quedés habilior per a la defensa.",
"Va trencar a la dreta, va davallar en quatre salts al córrec, va travessar-lo sense descalçar-se, amb aigua a genoll, i, abans que la dona engolfés la passera, ja ell començava a entaforar-se per la foscor dels alzinars."
]
}
|
vilaweb
|
El president Carles Puigdemont, cap de llista de Junts per Catalunya, ha declarat avui que estava disposat a venir al Palau de la Generalitat 'si la voluntat dels catalans el 21-D és que torni a ser president'. En una conferència de premsa organitzada per l'agència ACN, Puigdemont ha demanat al bloc unionista que respecti el resultat de les eleccions i, malgrat l'amenaça d'empresonament, ha dit: ‘Demano que tothom respecti els resultats. I si la voluntat dels catalans és que torni a ser el president, jo seré al Palau. Què pesa més? Les manilles o els vots? En una democràcia, els vots. No poden emmanillar la polítia, és una indecència'. Puigdemont s'ha declarat disposat a córrer el risc de la detenció. ‘Pot implicar una detenció unes idees que et poden portar a la presidència de la Generalitat? Potser sí, potser val la pena córrer aquest risc, de sortir investit del parlament i automàticament ser detingut per les mateixes idees que t'han portat a tenir la confiança d'una cambra escollida democràticament per les regles del joc, aquesta vegada de l'estat espanyol. La contradicció és sagnant.' ‘Arriscar-se a ser detingut per les idees que et poden portar a la presidència de la Generalitat és un risc que potser val la pena córrer', ha afegit.
|
[
"Qui és Carles Puigdemont?",
"Ha mostrat predisposició per retornar al Palau de la Generalitat?",
"Quina condició ha posat?",
"On ho ha comunicat?",
"A qui s’ha dirigit?",
"Quina petició els ha fet?",
"Què vol que es tingui en consideració?",
"Quina motivació faria que tornés al Palau de la Generalitat?",
"Quin factor diu que té més importància en un territori democràtic?",
"Què considera indecent?",
"Està preparat per fer front a un possible arrest?",
"Segons Puigdemont, què pot provocar que et detinguin?",
"Què no li fa res intentar?",
"Qui diu que ha establert les regles del joc?",
"Reafirma que està disposat a córrer el risc de ser arrestat per idees?"
] |
{
"answer_end": [
68,
141,
208,
269,
310,
352,
440,
522,
590,
641,
709,
803,
1040,
1076,
1244
],
"answer_start": [
0,
70,
91,
211,
271,
271,
400,
444,
524,
592,
644,
712,
816,
1022,
1108
],
"input_text": [
"El president i cap de llista de Junts per Catalunya.",
"Sí.",
"Si la voluntat dels catalans el 21-D és que torni a ser president.",
"En una conferència de premsa organitzada per l'agència ACN.",
"Al bloc unionista.",
"Que respectin el resultat de les eleccions.",
"Els resultats.",
"La voluntat dels catalans que torni a ser el president.",
"Els vots.",
"Emmanillar la política.",
"Sí.",
"Unes idees que et poden portar a la presidència de la Generalitat.",
"Sortir investit del parlament i automàticament ser detingut per les mateixes idees que l'han portat a tenir la confiança d'una cambra escollida democràticament per les regles del joc.",
"L'estat espanyol.",
"Sí."
]
}
|
books
|
Aquest senyor fa esforços per a mostrar-se serè, però no pot dissimular l'espant que el té apoderat. Es comprèn: el seu germà ha mort del pit. I, com ja és el tercer de la família que mor d'aquest mal, li sembla ja que no pot respirar amb desahogo.
Al costat d'aquest un altre senyor té a la falda un noi de dos anys, que és el seu fillol, fill del difunt, i va dient a l'un i a l'altra «-Prenguin un glopet més de medicina; és cosa que no els pot fer cap mal. No siguin d'aquesta manera.» Al mateix temps, per distreure al noiet, que els demés dies, en aquella hora, ja és al llit, li posa el rellotge a l'orella perquè escolti la rateta.
Sentada en el sofà, i a prop de la viuda, hi ha la senyora del segon pis, que té, amb una mà agafada la de la viuda i amb l'altra engrandeix (sense voler-ho fer) un foradet que hi ha en el sofà.
Al mig del sostre hi ha una gàbia penjada. A dins de la gàbia hi ha un canari mort, puix, atrafegats els de la casa amb la malaltia de l'amo, no s'han cuidat de dar-li menjar i ni menys s'han adonat que hagi deixat de viure. Ja sa ve que qui més se'n cuidava era el mateix amo.
Deixem aquest segon terme del quadro desconsolador, i anem a veure el que passa en la sala on hi ha el mort. Hi ha la criada, que ja ha tornat de can Brusi amb quatre pessetes; dos fadrins fusters que acaben de dur la caixa, i un enfermer que van llogar per descansar la senyora, però que de res no ha servit, puix el malalt no volia pendre res que no l'hi servís la seva muller.
La gent que he dit i quatre ciris rodegen al difunt.
|
[
"Què intenta amb totes les seves forces el senyor?",
"Ho aconsegueix?",
"Quin fet li causa aquest malestar?",
"Què li provoca?",
"Qui es troba a prop d’ell?",
"És el seu fill biològic?",
"De qui és?",
"Quina frase va repetint el pare a tothom?",
"De quina manera fa que el nen s’entretingui?",
"Què sol fer el nen a aquella hora?",
"Qui es troba al costat de la viuda?",
"Com està l’ocell de la gàbia del sostre?",
"Qui es troba a l’habitació del difunt?",
"Per què la tasca de l’infermer no va resultar d’utilitat?",
"Qui envolta el mort?"
] |
{
"answer_end": [
47,
99,
200,
247,
316,
355,
355,
487,
638,
581,
712,
923,
1391,
1491,
1544
],
"answer_start": [
0,
54,
113,
202,
249,
322,
322,
389,
507,
507,
662,
835,
1193,
1340,
1493
],
"input_text": [
"Mostrar-se serè.",
"No.",
"El seu germà ha mort del pit i és el tercer de la família que mor d'aquest mal.",
"Sembla ja que no pot respirar amb desahogo.",
"Un altre senyor que té a la falda un noi de dos anys.",
"No.",
"El seu fillol, fill del difunt.",
"Que prenguin un glopet més de medicina, que és cosa que no els pot fer cap mal, i que no siguin d'aquesta manera.",
"Li posa el rellotge a l'orella perquè escolti la rateta.",
"Dormir.",
"La senyora del segon pis.",
"Mort, puix.",
"La criada, dos fadrins fusters que acaben de dur la caixa, i un enfermer que van llogar per descansar la senyora.",
"Perquè el malalt no volia pendre res que no l'hi servís la seva muller.",
"La gent mencionada anteriorment i quatre ciris."
]
}
|
books
|
-Ramon, Lluís! -va cridar. -Que us haveu adormit?
Vaig tapar amb la mà la boca d'en Lluís, que, mogut del seu natural bondadós, anava a respondre.
-Que us heu adormit? -tornà en Xaneta.
Va esperar una estona i, no obtenint contesta, davallà, fingint-se alarmat.
-Sou morts o vius? -deia mentre anava venint. -Ai Maria Santíssima! Que teniu algun trabai? Responeu, si us plau. Es gras això. Responeu com un botavant! Vaja, no estic per comèdies. Responeu o no em mireu mai més sa cara. Això no es fa amb un amic, no es fa. Per ses nafres santes de Nostre Senyor Jesucrist, parleu.
|
[
"A qui va avisar en crits en Xaneta?",
"Què li va preguntar?",
"En Lluís va poder respondre?",
"Què va fer que estigués a punt de fer-ho?",
"Va preguntar de nou en Xaneta si s’havien adormit?",
"Va escoltar alguna resposta?",
"Com va reaccionar?",
"Quina pregunta va fer mentre s’acostava?",
"Quina expressió va pronunciar?",
"Va implorar obtenir una resposta?",
"De quina manera va ordenar que algú respongués?",
"Ho deia seriosament?",
"Quina conseqüència va advertir que hi hauria si no rebia cap contestació?",
"Com lamentava que aquesta situació no podia ocórrer entre amistats?",
"Amb quina expressió religiosa va implorar que li contestessin?"
] |
{
"answer_end": [
25,
49,
89,
145,
184,
231,
260,
306,
329,
374,
415,
443,
483,
520,
570
],
"answer_start": [
1,
28,
50,
96,
148,
186,
233,
263,
309,
354,
390,
416,
445,
485,
522
],
"input_text": [
"A en Ramon i en Lluís.",
"Si s'havien adormit.",
"No.",
"La seva naturalesa bondadosa.",
"Sí.",
"No.",
"Davallà, fingint-se alarmat.",
"Si eren morts o vius.",
"Ai Maria Santíssima!",
"Sí.",
"Responeu com un botavant!",
"Sí.",
"Que no el miressin més a sa cara.",
"Això no es fa amb un amic, no es fa.",
"Per ses nafres santes de Nostre Senyor Jesucrist."
]
}
|
bios
|
Carme Ribé Ferré (Reus, 1920 - Barcelona, 1991) va ser una bibliotecària catalana nascuda a Reus però que es mudà a Barcelona amb la seva família als 9 anys.
Estudià el batxillerat a l'Institut-Escola, on s'aficionà a l'esport i a la vida a l'aire lliure. S'implicà amb l'esport de competició i va participar en l'Olimpíada estudiantil d'Anvers, l'agost del 1936, al començament de la guerra civil. Era una convocatòria que representava una rèplica crítica als Jocs Olímpics organitzats aquell any pels nazis. Allà va batre el record estatal d'atletisme en la prova de 200 metres llisos, però en acabar la guerra el títol no li va ser reconegut pel nou règim feixista. El 1938 va ingressar a l'escola de bibliotecàries quan encara n'era el director Jordi Rubió i Balaguer, però l'escola va restar tancada des del gener al maig de 1939. La major part del professorat s'havia exiliat, i les alumnes van haver de revalidar els estudis que havien fet durant la República i uns anys després va obtenir el títol. Va ser bibliotecària a diverses biblioteques de característiques molt diferents. Es va iniciar a l'empresa privada, a la biblioteca de la companyia Hispano-Suiza del 1943 al 1956. Després va treballar a la Biblioteca Popular d'Olesa del 1956 al 1959, des d'on va iniciar diversos projectes per tal de recuperar els autors catalans i en català a aquella biblioteca i a les biblioteques populars. Organitzà conferències a la sala de la biblioteca en una iniciativa pionera durant aquells anys, i van donar xerrades Carles Soldevila, Pere Bohigas, Josep Romeu, Josep Maria Corredor i altres. El 1959 s'incorporà a la Biblioteca de Catalunya on va treballar a la sala de lectura, al departament de catalogació i al d'adquisicions, des d'on va aconseguir incorporar al fons de la Biblioteca les obres d'alguns autors catalans i internacionals que estaven vetades per la censura. Simultàniament, des de l'inici dels anys seixanta fins a la meitat dels setanta, s'ocupà de la biblioteca particular de Joan Antoni Samaranch, biblioteca especialitzada en temes esportius i en la guerra civil espanyola. Es va incorporar a les classes que Joaquim Molas feia als cursos d'Estudis Universitaris Catalans, i més endavant, el 1970, va ingressar a la Universitat Autònoma de Barcelona per a estudiar Filologia Catalana. Va publicar una novel·la, Del dia a la nit. Barcelona: Cadí, 1968, i va presentar al Premi Prudenci Bertrana una obra autobiogràfica, "Girasol", un testimoni dels primers díes de l'ocupació de Barcelona per les tropes franquistes. Però la producció escrita més important és la que dedicà als temes professionals. Juntament amb Teresa Rovira va publicar una Bibliografia histórica del libro infantil en catalán el 1972, i diversos treballs bibliogràfics sobre revistes catalanes: La Revista (1915-1936): la seva estructura, el seu contingut. Barcelona: Barcino, 1983, tesi de la seva llicenciatura, Índex de Lo gay saber: Barcelona, 1868-1869, 1878-1883. Barcelona: Barcino, 1988, i diversos treballs de bibliografia en revistes especialitzades, entre altres, una llista d'encapçalaments de matèria sobre l'esport i articles sobre el préstec de materials, el servei d'informació o la difusió dels serveis bibliotecaris. Va deixar inèdita una obra de teatre, "El Gos" que havia presentat al premi Josep Aladern.
La ciutat de Reus li ha dedicat un carrer.
|
[
"Qui va ser Carme Ribé Ferré?",
"On va néixer?",
"Quina va ser la seva formació?",
"Per quina activitat va tenir interès?",
"A quin esdeveniment va assistir el 1936?",
"Quin significat tenia aquesta competició?",
"Quin èxit va aconseguir allà?",
"Per què no va tenir validesa la condecoració?",
"Per què va tancar l’escola de bibliotecàries fins al maig de 1939?",
"Quina va ser la trajectòria de Carme Ribé dins l’àmbit bibliotecari?",
"Va fer alguna presentació?",
"Quin càrrec va obtenir el 1959?",
"Quins estudis va fer més endavant?",
"De les seves obres publicades, quina és la més destacada?",
"De quina manera Reus ha fet honor a Carme Ribé?"
] |
{
"answer_end": [
81,
96,
200,
254,
362,
508,
586,
667,
881,
1400,
1497,
1732,
2310,
2623,
3363
],
"answer_start": [
0,
82,
158,
158,
295,
399,
510,
593,
778,
1088,
1402,
1596,
2101,
2548,
3322
],
"input_text": [
"Una bibliotecària catalana.",
"A Reus.",
"Estudià el batxillerat a l'Institut-Escola.",
"Per l'esport i la vida a l'aire lliure.",
"A l'Olimpíada estudiantil d'Anvers.",
"Representava una rèplica crítica als Jocs Olímpics organitzats aquell any pels nazis.",
"Va batre el record estatal d'atletisme en la prova de 200 metres llisos.",
"A causa del nou règim feixista.",
"Perquè la major part del professorat s'havia exiliat.",
"Es va iniciar a l'empresa privada, a la biblioteca de la companyia Hispano-Suiza del 1943 al 1956. Després va treballar a la Biblioteca Popular d'Olesa del 1956 al 1959, des d'on va iniciar diversos projectes per tal de recuperar els autors catalans i en català a aquella biblioteca i a les biblioteques populars.",
"Sí.",
"S'incorporà a la Biblioteca de Catalunya on va treballar a la sala de lectura, al departament de catalogació i al d'adquisicions.",
"Es va incorporar a les classes que Joaquim Molas feia als cursos d'Estudis Universitaris Catalans, i més endavant, el 1970, va ingressar a la Universitat Autònoma de Barcelona per a estudiar Filologia Catalana.",
"La que dedicà als temes professionals.",
"Li ha dedicat un carrer."
]
}
|
books
|
En mig d'aquestes angúnies va recordar-se del sarró, que el captaire li havia tirat a la cara i que havia caigut al marge de la carretera. Segurament contindria una bona provisió de rebostalles, que podria aprofitar; i qui dies passa, anys empeny. Calia, doncs, apoderar-se'n.
Gambejant de quatre grapes, s'atansà al camí ral i, després d'escoltar atentament per assegurar-se que no hi sonava cap trepig, s'hi esmunyí, agafà d'una arpada el sarró i tornà al seu amagatall. No tenia gens de gana, però sí un defalliment i un cori-mori molt gran. Per de prompte un glopet de vi li aniria més bé que cap vianda. Va posar-se a escorcollar el sarró i, al dessota d'un sostre de rosegons, va trobar-hi pa tou, formatge, una llonganissa de llom i finalment una carabasseta plena d'una garnatxa més dolça que la mel i més ardent que un caliu, segons pogué comprovar en tastant-la.
Va beure a petits glops cop i recop i anà reconfortant-se. I quan, ja satisfet, desava la carabassa i les rebostalles, que havia escampat sobre l'herbei, hi reparà entremig una bena de seda amb uns lligams, de la qual tot seguit endevinà la servitud. Era una bena, que el belitre del captaire es lligava al cap per sobre els ulls a fi d'inspirar més compassió, aparentant una malaltia de la vista. Ja suara en Jeroni li havia llegit ànima endins aquesta picardia, juntament amb altres per l'estil. Mes, heu-vos aquí una idea salvadora: si aquell gat vell se valia de tal facècia per a explotar el proïsme ¿per què no se'n podia valer en Jeroni en un cas de necessitat com el seu?
Va tornar de mort a vida; i més encara quan, havent-se posat la bena, constatà que era d'un teixit clarer, a través del qual podia mig veure les coses properes. No li imposava, doncs, una ceguera completa, sinó un emboirament. Els llunys s'esfumaven i perdien, però, en atansar-se, els objectes prenien coa d'ombra i, segons com els feria la llum, àdhuc color i relleu. Si allò li tapava la tara, estava salvat.
|
[
"Què li va venir a la ment a en Jeroni?",
"Què pensava que hi hauria dins?",
"Va decidir quedar-se’l?",
"De quina manera va fer camí?",
"Com se sentia?",
"Què contenia el sarró?",
"Va provar alguna cosa?",
"Quina?",
"Què va veure quan va deixar la carabassa i les rebotalles al terra?",
"Per a què servia?",
"En Jeroni creia que també podia actuar amb picardia com el captaire?",
"Va decidir col·locar-se la bena?",
"Quins efectes li provocava?",
"Com veia el paisatge?",
"Què va concloure que podria salvar-lo?"
] |
{
"answer_end": [
137,
215,
275,
325,
543,
833,
871,
871,
1078,
1269,
1552,
1712,
1778,
1921,
1963
],
"answer_start": [
27,
139,
248,
277,
473,
647,
835,
750,
934,
1124,
1409,
1592,
1714,
1780,
1923
],
"input_text": [
"El sarró que el captaire li havia tirat a la cara i que havia caigut al marge de la carretera.",
"Una bona provisió de rebostalles que podria aprofitar.",
"Sí.",
"Gambejant de quatre grapes.",
"No tenia gens de gana, però sí un defalliment i un cori-mori molt gran.",
"Va trobar-hi pa tou, formatge, una llonganissa de llom i finalment una carabasseta plena d'una garnatxa més dolça que la mel i més ardent que un caliu.",
"Sí.",
"La garnatxa.",
"Una bena de seda amb uns lligams.",
"Era una bena que el belitre del captaire es lligava al cap per sobre els ulls a fi d'inspirar més compassió, aparentant una malaltia de la vista.",
"Sí.",
"Sí.",
"No li imposava una ceguera completa sinó un emboirament.",
"Els llunys s'esfumaven i perdien, però, en atansar-se, els objectes prenien coa d'ombra i, segons com els feria la llum, àdhuc color i relleu.",
"Que allò li tapés la tara."
]
}
|
vilaweb
|
Avui Jordi Sànchez i Jordi Cuixart ja poden obtenir permisos per a sortir dels Lledoners: ja han complert un quart de la pena de nou anys imposada pel Tribunal Suprem el 14 d'octubre passat. Fonts de la defensa de Sànchez expliquen que és molt probable que ja hagi demanat el permís, perquè és una petició que ha de fer ell personalment al centre penitenciari. En canvi, Òmnium no vol detallar quan el demanarà Cuixart. Fonts de l'entitat expliquen que és un procediment que forma part de l'àmbit privat, però que sí que el demanarà perquè ‘hi té dret i no implica cap reconeixement' dels delictes pels quals l'ha sentenciat el Suprem. La setmana passada el Departament de Justícia va validar el segon grau que les juntes de tractament de les presons dels Lledoners, el Mas d'Enric i el Puig de les Basses havien donat als nou presoners polítics catalans. Era l'última etapa que havien de cremar els qui ja haguessin complert un quart de la pena abans de poder-se acollir-se a permisos penitenciaris. Ara podran demanar de sortir trenta-sis dies l'any i, si tenen feina a fora de la presó, podran tenir un règim força obert. Tanmateix, cal tenir en compte que no és pas automàtic: són requisits mínims i no obliguen pas l'administració penitenciària a concedir el permís. Són els funcionaris de la junta de tractament de cada presó que han de decidir-ho. La defensa de Jordi Sánchez creu que no hi haurà cap problema a concedir el primer permís, però esperen la decisió amb cautela abans no hi hagi una decisió d'aquí a pocs dies. Amb el segon grau atorgat, la demanda del tercer no s'apaga. Les defenses d'alguns presos, sobretot els vinculats a Junts per Catalunya, van ser les més actives a sol·licitar el règim penitenciari més flexible. La Coordinadora de l'Advocacia de Catalunya explicava ahir en un article a VilaWeb que la legislació permet de donar-lo sense impediments. Per una banda, l'article 72.3 permet l'accés directe al tercer grau a un condemnat, mentre que el 104.3 diu que no cal haver extingit una quarta part de la condemna, com és el cas de la majoria de presoners. ‘La llei és claríssima. Hi ha gent que diu que amb penes de deu o dotze anys no es pot donar el tercer grau tan de pressa. Però és que si en situacions excepcionals no som capaços d'aplicar la literalitat de la llei, quan l'hem d'exigir?', diu Jordi Domingo, advocat membre d'aquest col·lectiu. I afegeix que si es vol optar per una actitud ‘conservadora' que eviti la confrontació amb el Suprem –perquè un recurs sobre el tercer grau podria arribar-hi–, cal dir-ho clarament, però ‘la Generalitat podria tenir tots els presos al carrer demà mateix, perquè això és una batalla política'.
|
[
"Què se li ha concedit a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart?",
"Per quin motiu?",
"El permís s’ha de demanar de forma presencial?",
"El procés per obtenir-lo és d’àmbit públic?",
"Quins motius dona Òmnium a favor que Cuixart el demani?",
"Qui havia donat el segon grau als presoners polítics de Catalunya?",
"Quants dies podran gaudir fora de la presó?",
"Els administradors concedeixen el permís de forma automàtica?",
"Qui pren la decisió?",
"Quins grups de defensa van demanar amb més insistència l’opció més flexible de règim penitenciari?",
"Què diu l’article 72.3?",
"I el 104.3?",
"Creu Jordi Domingo que s’ha de ser literal amb la llei en casos excepcionals?",
"Què explica que és necessari per no confrontar el Suprem?",
"Per què pensa que la Generalitat seria capaç d’alliberar els presos ràpidament?"
] |
{
"answer_end": [
88,
189,
359,
503,
634,
854,
1051,
1179,
1353,
1740,
1963,
2045,
2346,
2564,
2674
],
"answer_start": [
0,
90,
291,
420,
514,
655,
1001,
1136,
1272,
1592,
1896,
1976,
2224,
2386,
2572
],
"input_text": [
"Permisos per a sortir dels Lledoners.",
"Perquè ja han complert un quart de la pena de nou anys imposada pel Tribunal Suprem el 14 d'octubre passat.",
"Sí.",
"No.",
"Que hi té dret i no implica cap reconeixement dels delictes pels quals l'ha sentenciat el Suprem.",
"Les juntes de tractament de les presons dels Lledoners, el Mas d'Enric i el Puig de les Basses.",
"Trenta-sis dies l'any..",
"No.",
"Els funcionaris de la junta de tractament de cada presó.",
"Les dels vinculats a Junts per Catalunya.",
"Permet l'accés directe al tercer grau a un condemnat.",
"Que no cal haver extingit una quarta part de la condemna.",
"Sí.",
"Que si es vol optar per una actitud conservadora que eviti la confrontació amb el Suprem, cal dir-ho clarament.",
"Perquè creu que això és una batalla política."
]
}
|
mitologia
|
El crater de Derveni és un crater amb volutes, i un dels més elaborats del seu tipus, descobert l'any 1962 en una tomba a Derveni, no lluny de Tessalònica; es mostra al Museu Arqueològic de Tessalònica. Té un pes de 40 kg i està realitzat amb un aliatge de bronze i estany en quantitats hàbilment escollides, cosa que fa que presenti una excel·lent brillantor daurada sense usar or en absolut. L'atuell està datat al segle IV aC i probablement va ser fet a Atenes. Els vasos grans de metall són supervivències extremament estranyes a l'art grec antic: el crater de Derveni és una obra excepcional de l'art hel·lenístic, mentre que el crater de Vix és un exponent del període arcaic.
El crater es va descobrir enterrat, fent la funció d'urna funerària per a un aristòcrata tessali el nom del qual és gravat al gerro: «Astioúneios, fill d'Anaxàgores, de Làrissa». Els craters, però, eren atuells destinats habitualment a la barreja de vi diluït amb aigua i probablement amb diverses espècies; així era com se servia la beguda en celebracions rituals o festives. Quan es va descobrir a l'excavació, el crater de Derveni contenia 1.968,31 g d'ossos cremats que pertanyien a un home entre els 35 i els 50 anys i a una dona jove.
El vas consta de dues fulles de metall que es martellejaven fins a unir-les, encara que les nanses i les volutes van ser realitzades a part i s'hi van unir més tard. L'aliatge principal s'utilitzava per aconseguir un color daurat, però en diversos punts de la decoració es va treballar amb diferents metalls per fer superposicions o incrustacions, com ara plata, coure, bronze i altres metalls bàsics. Aquests punts destacats inclouen les garlandes platejades de vinya i heura tot al voltant del crater, les franges de plata i coure dels vipèrids de les nanses i les vores de plata de les màscares de les volutes.
La part superior del crater està decorada amb motius tant ornamentals com figuratius: a la part del coll presenta un fris d'animals, i quatre estatuetes –dues mènades, Dionís i un sàtir– estan dipositades sobre les espatlles de l'atuell, en un posat que presagia la del Faune Barberini. Al cos del gerro, el fris en baix relleu, de 32,6 cm d'alçada, està dedicat a les divinitats Ariadna i Dionís, envoltats del seguici de thiasos compost per sàtirs i mènades. També hi ha un guerrer que porta una única sandàlia, la identitat del qual està en disputa; així, podria tractar-se de Penteu, Licurg de Tràcia o, potser, Jàson, cabdill dels argonautes.
La data exacta i el lloc de l'execució són en disputa. Barr-Sharrar pensa que es va fer pels volts del 370 aC a Atenes. Sobre la base de les formes dialectals utilitzades en la inscripció, alguns comentaristes creuen que va ser fabricat a Tessàlia en el moment de la revolta dels Aleuades, entorn del 350 aC. Altres ho daten entre els anys 330 i 320 aC i consideren que el treball el van dur a terme bronzaires de la cort reial d'Alexandre el Gran. La inscripció funerària del crater diu:
La inscripció està escrita en tessali, una variant del dialecte eòlic: Ἀστιούνειος Ἀναξαγοραίοι ἐς Λαρίσας (Astioúneios, fill d'Anaxàgores, de Làrissa).
|
[
"Què és el crater de Derveni?",
"Quin any va ser la seva descoberta?",
"On està exposat?",
"On es creu que va ser fabricat?",
"Quin material no és gens comú de l’art grec de l’antiguitat?",
"Per a què es feia servir el crater?",
"Quina era la seva funció original?",
"Què hi havia dins el crater quan es va trobar?",
"Quina tonalitat es volia obtenir?",
"Van utilitzar-se diferents tipus de metall?",
"Es poden observar dibuixos en el crater?",
"Se sap la data concreta de la seva creació?",
"Quina és la hipòtesi de Barr-Sharrar?",
"I la d’alguns comentaristes?",
"En quin idioma apareix la inscripció del crater?"
] |
{
"answer_end": [
45,
106,
201,
463,
550,
779,
1058,
1222,
1453,
1570,
2484,
2539,
2604,
2794,
3044
],
"answer_start": [
0,
86,
156,
431,
465,
683,
862,
1060,
1390,
1460,
1838,
2486,
2541,
2675,
2975
],
"input_text": [
"Un crater amb volutes.",
"El 1962.",
"Al Museu Arqueològic de Tessalònica.",
"A Atenes.",
"Els vasos grans de metall.",
"El crater es va descobrir enterrat, fent la funció d'urna funerària per a un aristòcrata tessali.",
"Estava destinat habitualment a la barreja de vi diluït amb aigua i probablement amb diverses espècies, així era com se servia la beguda en celebracions rituals o festives.",
"Contenia 1.968,31 g d'ossos cremats que pertanyien a un home entre els 35 i els 50 anys i a una dona jove.",
"Daurada.",
"Sí.",
"Sí.",
"No.",
"Pensa que es va fer pels volts del 370 aC a Atenes.",
"Creuen que va ser fabricat a Tessàlia en el moment de la revolta dels Aleuades, entorn del 350 aC.",
"En tessali, una variant del dialecte eòlic."
]
}
|
vilaweb
|
El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha fet un últim esforç per a evitar unes noves eleccions i assolir un acord amb Ciutadans i Podem. Per fer-ho, ha optat per pressionar Pablo Iglesias i l'ha responsabilitzat del govern del canvi: ‘Demano al senyor Pablo Iglesias que desbloquegi la situació perquè junts posem fi al Govern de la vergonya'. Aquestes paraules que ha pronunciat Pedro Sánchez arriben vint-i-quatre hores després que el portaveu del partit, Antonio Hernando, donés per trencades les negociacions. ‘Potser Iglesias viu millor amb Rajoy com a president del Govern, però els seus milions de votants estic segur que viuen pitjor amb Rajoy com a president', ha dit Sánchez, que ha demanat al líder de Podem que es decideix i eviti les eleccions. Davant dels diputats i senadors socialistes, el líder del PSOE ha estat molt clar sobre aquells que confien amb un acord amb el PP: ‘No hi ha cap possibilitat d'acord.' Nova ronda de contactes Aquestes declaracions de Sánchez arriben el dia que el rei espanyol Felipe VI ha anunciat que farà una nova ronda de consultes amb els dirigents dels partits polítics els dies 25 i 26 d'abril. El monarca ha pres aquesta decisió després de donar per fracassades les negociacions del PSOE amb Ciutadans i Podem. N'ha informat al president del congrés, Patxi López. Vol mirar si hi ha cap altre candidat a la presidència del govern espanyol que tingui el suport necessari al congrés o si, pel contrari, no hi ha més remei que dissoldre les corts i convocar unes noves eleccions. El termini per a proposar un president s'acaba el dia primer de maig. Si no es cumplís, la legislatura expiraria automàticament i es convocaria una segona votació, en què només caldria una victòria per majoria simple per a formar govern. Les dates decisives són les següents: –25-26 d'abril. Els dos dies que el rei Felipe VI ha de menester per a reunir-se amb els grups parlamentaris i fer la proposta, si escau. –28 d'abril. El dia en què, després de la comunicació del rei, el president de les corts espanyoles podrà convocar el ple d'investidura. –29 i 30 d'abril. Primera tanda del ple d'investidura, en què caldria que el candidat aconseguís la majoria absoluta. –1 de maig. Darrer dia de la legislatura, en què es podria votar encara la investidura en segona tanda, per a la qual el candidat només necessitaria una majoria simple. Si aquest dia no hi hagués investidura, es dissoldria el parlament espanyol automàticament i es convocarien eleccions per al dia 26 de juny.
|
[
"Qui és Pedro Sánchez?",
"Què ha intentat amb totes les seves forces?",
"De quina manera?",
"A qui s’ha dirigit?",
"Quan va fer aquestes declaracions?",
"Què ha dit sobre Pablo Iglesias i Mariano Rajoy?",
"Està obert a pactar amb el PP?",
"Quan es reunirà Felipe VI amb els líders dels partits?",
"Per què tindran lloc aquestes reunions?",
"A qui li ha comunicat?",
"Què vol comprovar?",
"Què passaria si no hi ha una proposta de president abans del dia 1 de maig?",
"El dia de la investidura, quins requisits hauria de tenir la persona candidata?",
"El dia 1 de maig caldria de nou obtenir majoria absoluta?",
"Quin dia hi hauria eleccions en cas que no s’investís a ningú?"
] |
{
"answer_end": [
44,
143,
240,
195,
520,
692,
932,
1150,
1267,
1320,
1533,
1697,
2202,
2371,
2512
],
"answer_start": [
0,
31,
145,
145,
352,
523,
848,
1011,
1152,
1269,
1322,
1535,
2104,
2205,
2373
],
"input_text": [
"El secretari general del PSOE.",
"Evitar unes noves eleccions i assolir un acord amb Ciutadans i Podem.",
"Ha optat per pressionar Pablo Iglesias i l'ha responsabilitzat del govern del canvi.",
"A Pablo Iglesias.",
"Vint-i-quatre hores després que el portaveu del partit, Antonio Hernando, donés per trencades les negociacions.",
"Que potser Iglesias viu millor amb Rajoy com a president del Govern, però que els seus milions de votants segur que viuen pitjor amb Rajoy com a president.",
"No.",
"Els dies 25 i 26 d'abril.",
"Perquè es van donar per fracassades les negociacions del PSOE amb Ciutadans i Podem.",
"Al president del congrés, Patxi López.",
"Si hi ha cap altre candidat a la presidència del govern espanyol que tingui el suport necessari al congrés o si, pel contrari, no hi ha més remei que dissoldre les corts i convocar unes noves eleccions.",
"La legislatura expiraria automàticament i es convocaria una segona votació.",
"El candidat hauria d'aconseguir la majoria absoluta.",
"No.",
"El 26 de juny."
]
}
|
bios
|
Esther Sullastres Ayuso (Torroella de Montgrí, 20 de març de 1993) és una futbolista catalana. Ha actuat com a portera de la selecció de futbol de Catalunya i de la selecció de futbol d'Espanya.
Amb 16 anys assumí la titularitat a la porteria de la UE L'Estartit, compartida amb Alba Montserrat. La temporada 2011-12 la UE L'Estartit va descendir a la Segona Divisió degut als problemes econòmics. Aquesta circumstància li va permetre escollir entre diversos clubs de la Primera Divisió i va acabar decantant-se pel FC Barcelona. La temporada 2012-13 va ser la més brillant de la seva carrera esportiva, ja que va fer el doblet amb el seu club, el FC Barcelona: la Lliga i la Copa de la Reina. La temporada 2013-2014 va fitxar per Transportes Alcaine de Saragossa, en el qual va jugar dues temporades, fins que va fitxar pel València Féminas CF.
El setembre del 2011, Ángel Vilda, seleccionador Sub-19, va convocar Sullastres per al mini-torneig de preparació per a l'Eurocopa del 2012 jugat a Bòsnia i Hercegovina. El seu debut va ser el 19 de setembre del 2011 davant la República de Moldàvia a Sarajevo, amb victòria per a les espanyoles (8-0). El març del 2012, Vilda convocava novament a Sullastres per participar en la ronda elit, celebrada a Sotxi (Rússia). Malgrat ésser suplent tot el campionat, va gaudir d'alguns minuts davant Rússia, partit guanyat per les espanyoles per 0-4. A la fase final de l'Eurocopa 2012 disputada a Antalya (Turquia), a semifinals derrotaren a Portugal (1-0) i caigueren a la final davant Suècia (1-0) a la pròrroga. Així, Sullastres va proclamar-se subcampiona d'Europa Sub-19 el juliol del 2012.
|
[
"Qui és Esther Sullastres Ayuso?",
"En quins equips ha estat portera?",
"Amb quina edat va ser portera titular a la UE L’Estartit?",
"Juntament amb qui?",
"Què va passar la temporada 2011-12?",
"Què va permetre això a Esther Sullastres?",
"Quina va ser l’etapa més destacada de la seva trajectòria?",
"Per què?",
"En quin equip va estar durant els anys 2013 i 2014?",
"On va marxar després?",
"A quina competició va participar el setembre de 2011?",
"Quin va ser el resultat de les jugadores espanyoles el 19 de setembre del 2011?",
"Ha participat en partits celebrats a Rússia?",
"El seu equip va guanyar?",
"Quin èxit va obtenir el juliol de 2012?"
] |
{
"answer_end": [
95,
195,
264,
296,
398,
530,
604,
694,
765,
846,
1016,
1148,
1265,
1389,
1635
],
"answer_start": [
0,
97,
197,
197,
298,
400,
532,
532,
696,
804,
848,
1109,
1168,
1267,
1562
],
"input_text": [
"Una futbolista catalana.",
"Ha actuat com a portera de la selecció de futbol de Catalunya i de la selecció de futbol d'Espanya.",
"Amb 16 anys.",
"Amb Alba Montserrat.",
"La UE L'Estartit va descendir a la Segona Divisió degut als problemes econòmics.",
"Escollir entre diversos clubs de la Primera Divisió i va acabar decantant-se pel FC Barcelona.",
"La temporada 2012-13.",
"Perquè va fer el doblet amb el seu club, el FC Barcelona: la Lliga i la Copa de la Reina.",
"Al Transportes Alcaine de Saragossa.",
"Al València Féminas CF.",
"Al mini-torneig de preparació per a l'Eurocopa del 2012 jugat a Bòsnia i Hercegovina.",
"Van guanyar 8-0.",
"Sí.",
"Sí.",
"Va ser subcampiona d'Europa Sub-19 el juliol del 2012."
]
}
|
bios
|
Roser Bru Llop (Barcelona, 15 de febrer de 1923 - Santiago de Xile, 26 de maig de 2021) era una artista, pintora i gravadora catalana resident a Xile des del 1939. Adscrita al moviment de la neofiguració, va il·lustrar importants llibres de poesia (Diez odas para diez grabados de Roser Bru, de Pablo Neruda) i té obra exposada en diversos museus del món. La seva família, compromesa amb la República, es trobava entre els passatgers del Winnipeg, exiliats de la Guerra Civil Espanyola que s'establiren a Xile.
Va néixer a Barcelona el 1923, filla del periodista i diputat al Parlament de Catalunya Lluís Bru i Jardí i de l'artista plàstica Josepa Llop. A l'any següent la seva família es va exiliar a París, a conseqüència de la dictadura de Miguel Primo de Rivera. Quatre anys després, van tornar a la seva ciutat natal, en la qual Bru va estudiar a l'Escola Montessori i, posteriorment, el 1931, a l'Institut-Escola de la Generalitat. El 1939, després de la Guerra Civil Espanyola, la família es va traslladar a França, on es va embarcar en el vaixell Winnipeg, que la va portar a Xile. Va arribar a Valparaíso el 3 de setembre d'aquest any.
Va estudiar pintura a l'Escola de Belles Arts de la Universitat de Xile des de 1939 fins a 1942, on va ser alumna de Pablo Burchard i Israel Roa. El 1947 es va unir al Grupo de Estudiantes Plásticos al costat d'altres artistes com Josep Balmes, Gracia Barrios i Guillermo Núñez. El 1957 va iniciar els seus estudis de gravat al Taller 99, dirigit per Nemesio Antúnez. Més tard, entre 1964 y 1968, exercí com a professora de dibuix i pintura a la Escuela de Arte de la Pontificia Universitat Catòlica de Santiago de Xile, en què formà part de l'equip de profesorat fundador. També va fer murals en distintes tècniques per a 'escola de Talcahuano, la Casa de Arte del Cerro San Cristóbal i l'edifici Unctad de Santiago.
Va morir en el seu domicili de Santiago de Xile el 26 de maig de 2021, als 98 anys.
Roser Bru ha exposat en diversos països de l'Amèrica Llatina, així com a Espanya, mentre que algunes de les seves obres es troben en el Museu d'Art Modern de Nova York, al Museu de Brooklyn, al Museo de Arte Contemporaneo (MAC) , de Santiago, al Museu d'art Modern Chiloé, a la ciutat de Castro, al Museo Nacional de Bellas Artes (MNBA), al Museo de la Solidaridad Salvador Allende (MSSA), al Museu Històric Nacional, al Metropolitan Museum of art de Nova York, al Museu d'art Modern de Rio de Janeiro, el Staatliche Museen de Berlín o al Macba de Barcelona, entre d'altres.
Va fer els gravats, comentats per Pablo Neruda, Diez odas para diez grabados de Roser Bru i els murals per a l'escola de Talcahuano, la Casa de Arte del Cerro San Cristóbal i l'edifici Unctad de Santiago.
En el Museu Naciocal d'Art de Catalunya es troba l'obra Dona amb les seves parts la qual representa una figura totèmica que recorda les estatuetes femenines de la prehistòria. Aquesta pintura és una mostra d'un dels temes que la va ocupar especialment als anys seixanta, la dona i la condició femenina encara que no va abandonar mai. La seva data de creació, el 1968, coincideix amb l'augment de les demandes feministes.
El 1995 va ser condecorada a Espanya amb l'Orde d'Isabel la Catòlica. L'any 2004 va rebre una nominació al Premi Altazor de les Arts Nacionals en la categoria Arts visuals - Gravat i dibuix per Un conjunt de 34 gravats en el seu vuitantè aniversari, mentre que l'any 2005 va rebre una altra nominació en la mateixa categoria per Obra en exposición Pablo Neruda, la infancia del poeta; l'any 2000 va rebre aquest guardó en la categoria Pintura per Enseñanzas de Goya, premi que va tornar a guanyar l'any 2013 en la mateixa categoria per Vivir en obra. L'any 2015, el Govern de Xile li va atorgar el Premio Nacional de Artes Plasticas.
|
[
"Qui va ser Roser Bru Llop?",
"A quin moviment va pertànyer?",
"Quines obres van comptar amb les seves il·lustracions?",
"Es poden veure també algunes a museus?",
"Quina era la ideologia política de la seva família?",
"Quins eren els seus pares?",
"Quina va ser la seva formació a Barcelona?",
"I a Xile?",
"A quin grup es va afiliar el 1947?",
"A què es va dedicar del 1964 al 1968?",
"Per a qui va realitzar murals?",
"Amb quants anys va morir?",
"A quins museus d’arreu del món ha fet exposicions?",
"Té alguna obra al MNAC relacionada amb el feminisme?",
"Ha sigut premiada algun cop?"
] |
{
"answer_end": [
162,
203,
308,
354,
400,
652,
936,
1240,
1343,
1664,
1861,
1945,
2520,
3146,
3783
],
"answer_start": [
0,
164,
205,
311,
356,
542,
788,
1145,
1291,
1523,
1725,
1863,
1947,
2727,
3148
],
"input_text": [
"Una artista, pintora i gravadora catalana resident a Xile des del 1939.",
"Al de la neofiguració.",
"Importants llibres de poesia (Diez odas para diez grabados de Roser Bru, de Pablo Neruda).",
"Sí.",
"Republicana.",
"El periodista i diputat al Parlament de Catalunya Lluís Bru i Jardí i l'artista plàstica Josepa Llop.",
"A l'Escola Montessori i, posteriorment, el 1931, a l'Institut-Escola de la Generalitat.",
"Va estudiar pintura a l'Escola de Belles Arts de la Universitat de Xile des de 1939 fins a 1942.",
"Al Grupo de Estudiantes Plásticos.",
"Exercí com a professora de dibuix i pintura a la Escuela de Arte de la Pontificia Universitat Catòlica de Santiago de Xile.",
"Per a l'escola de Talcahuano, la Casa de Arte del Cerro San Cristóbal i l'edifici Unctad de Santiago.",
"Amb 98.",
"Al Museu d'Art Modern de Nova York, al Museu de Brooklyn, al Museo de Arte Contemporaneo (MAC), de Santiago, al Museu d'art Modern Chiloé, a la ciutat de Castro, al Museo Nacional de Bellas Artes (MNBA), al Museo de la Solidaridad Salvador Allende (MSSA), al Museu Històric Nacional, al Metropolitan Museum of art de Nova York, al Museu d'art Modern de Rio de Janeiro, el Staatliche Museen de Berlín o al Macba de Barcelona, entre d'altres.",
"Sí.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
Èurit, (en grec antic Εὔρυτος) segons la mitologia grega,va ser un dels reis d'Ecàlia, ciutat que tan aviat se situa a Tessàlia com a Messènia. Era fill de Melaneu, un arquer molt notable que passava per ser fill d'Apol·lo per la seva habilitat, i d'Estratonice.
Casat amb una filla de Piló, Antíoque, tenia quatre fills, Deíon (o Molíon), Clici, Toxeu i Ífit, i una filla, Íole. Segons Homer, va desafiar el mateix Apol·lo en el tir a l'arc i el déu el va matar "abans que arribés a la vellesa" per castigar-lo per la seva presumpció. Èurit passa també per ser el mestre d'Hèracles, a qui ensenyà el tir a l'arc. L'arc d'Èurit l'heretà el seu fill Ífit, que el donà a Odisseu com a present d'hospitalitat, mentre que Odisseu obsequià Ífit amb una llança i una espasa. Amb aquest arc Odisseu matà els pretendents.
Va prometre la mà de la seua filla a qui fos capaç de vèncer-lo en el tir amb arc. Hèracles el vencé, però els fills d'Èurit no van voler concedir-li el premi perquè temien que Hèracles, en cas de tenir fills amb la seva germana, els matés i tornes a passar el que havia succeït una vegada quan l'heroi va embogir i va matar els fills tinguts amb Mègara. Només Ífit es posà de part d'Heracles. A partir d'aquí hi ha diverses versions. En unes, Èurit acusa l'heroi d'haver robat un ramat que en realitat havia robat Autòlic, i Ífit, va oferir-se a Hèracles per sortir amb ell a recuperar-lo. Però Hèracles en un nou atac de bogeria tirà Ífit des de dalt de les muralles de Tirint. En altres versions, Hèracles és realment l'autor del robatori, i quan Ífit li reclama la seva part del botí, l'heroi el mata. Per expiar aquest crim, Hermes va vendre Hèracles com a esclau a Òmfale. Èurit es negà a acceptar el preu que Hèracles li volia pagar per la mort del seu fill. Més endavant, quan es va haver acabat el temps d'esclavitud, l'heroi va dur a terme una expedició contra Ecàlia, va conquerir la ciutat i va matar Èurit i els seus fills, i va fer esclava Íole.
|
[
"Qui va ser Èurit?",
"La ciutat té una localització fixa?",
"Qui era el seu pare?",
"I la seva mare?",
"Amb qui es va unir en matrimoni?",
"Per què va morir en mans d’Apol·lo?",
"Qui va ser el deixeble d’Èurit?",
"En quina habilitat el va instruir?",
"Com assassinà Odisseu els pretendents?",
"Per què els fills d’Èurit no van atorgar la mà de la seva germana a Hèracles?",
"Qui va mostrar suport a Hèracles?",
"Què es diu en una de les versions de la història sobre el que passa a continuació?",
"En altres adaptacions s’acusa Hèracles de robar?",
"Per què Hermes va vendre Hèracles com a esclau d’Òmfale?",
"Què es diu que va fer Hèracles un cop no hi va haver més esclavitud?"
] |
{
"answer_end": [
85,
142,
244,
261,
300,
534,
582,
612,
812,
1167,
1206,
1492,
1555,
1691,
1972
],
"answer_start": [
0,
79,
144,
144,
263,
394,
536,
536,
614,
897,
1169,
1249,
1494,
1514,
1794
],
"input_text": [
"Un dels reis d'Ecàlia.",
"No.",
"Melaneu, un arquer molt notable que passava per ser fill d'Apol·lo per la seva habilitat.",
"Estratonice.",
"Amb una filla de Piló, Antíoque.",
"Perquè el va desafiar en el tir a l'arc i el déu el va castigar per la seva presumpció.",
"Hèracles.",
"En tir a l'arc.",
"Amb l'arc d'Èurit.",
"Perquè temien que Hèracles, en cas de tenir fills amb la seva germana, els matés i tornes a passar el que havia succeït una vegada quan l'heroi va embogir i va matar els fills tinguts amb Mègara.",
"Ífit.",
"Èurit acusa l'heroi d'haver robat un ramat que en realitat havia robat Autòlic, i Ífit, va oferir-se a Hèracles per sortir amb ell a recuperar-lo. Però Hèracles en un nou atac de bogeria tirà Ífit des de dalt de les muralles de Tirint.",
"Sí.",
"Per expiar el crim d'haver matat Ífit.",
"Va dur a terme una expedició contra Ecàlia, va conquerir la ciutat i va matar Èurit i els seus fills, i va fer esclava Íole."
]
}
|
vilaweb
|
Rudy Giuliani, advocat del president nord-americà, Donald Trump, i exbatlle de Nova York, ha assegurat que el mandatari va pagar al seu advocat personal, Michael Cohen, 130.000 dòlars que es van utilitzar per fer una transferència a l'ex-actriu porno Stephanie Clifford a canvi d'un compromís de confidencialitat. Clifford, coneguda com ‘Stormy Daniels', assegura que va tenir una relació sexual amb el magnat el 2006 i que cinc anys més tard, després de contactar amb una revista per parlar de l'assumpte, un home se li va acostar en un aparcament per amenaçar-la. Cohen ha reconegut que va pagar 130.000 dòlars a l'ex-actriu unes setmanes abans de les eleccions, cosa que el president ha negat conèixer. ‘Aquests diners no eren diners de campanya', ha afirmat Giuliani en una entrevista a Fox News, segons ha recollit la cadena nord-americana CNN. ‘No són diners de campanya. No hi ha infracció de finançament de campanya', ha asseverat. A més, l'advocat de Trump ha assenyalat que els diners ‘els va canalitzar a través de la companyia d'advocats i el president els va pagar'. Cohen va admetre haver pagat Daniels amb diners de la seva pròpia butxaca. No obstant això, el mandatari nord-americà mai no va signar l'acord de no-divulgació, per la qual cosa l'ex-actriu porno al·lega en la seva demanda que l'acord ara és nul. L'advocat de Daniels, Michael Avenatti, ha assenyalat que està ‘atordit' per l'afirmació de Giulani que Trump sabia que s'havia fet el pagament. ‘Estic atordit i sense paraules. Si això és cert, ha mentit i enganyat al poble nord-americà durant mesos i s'ha de fer justícia', ha advertit Avenatti. La demanda imposada per Daniels contra Cohen ha estat paralitzada durant 90 dies després d'una ordre del jutge federal a càrrec del cas, en al·legar que els drets constitucionals de Cohen seran posats en risc si la demanda segueix en curs mentre està sent sotmès a una investigació penal. Cohen va declarar a principis de la setmana passada que s'acolliria a la Cinquena Esmena i es negaria a respondre les preguntes de la demanda després que l'FBI fes una batuda a casa seva, la seva oficina i la seva habitació d'hotel dues setmanes enrere. La Cinquena Esmena de la Constitució dels Estats Units estableix que cap individu ‘pot ser obligat en un cas penal a atestar contra si mateix'.
|
[
"Qui és Rudy Giuliani?",
"Què ha comunicat?",
"Amb quin nom es coneix Clifford?",
"Quins fets ha compartit?",
"Cohen ha admès que va donar 130.000 dòlars a l’exactriu?",
"Va dir Giuliani que aquests diners formaven part del finançament de campanya?",
"Per què l’acord de no-divulgació no té validesa?",
"Qui és Michael Avenatti?",
"Què li ha sabut greu?",
"Considera que cal intervenir amb la justícia?",
"En quin estat es troba la demanda de Daniels a Cohen?",
"Per quin motiu?",
"Què va dir Cohen que faria?",
"Quin fet havia tingut lloc dues setmanes abans?",
"Què diu la Cinquena Esmena de la Constitució dels Estats Units?"
] |
{
"answer_end": [
63,
312,
353,
564,
626,
770,
1325,
1365,
1470,
1623,
1705,
1912,
2055,
2166,
2310
],
"answer_start": [
0,
0,
314,
314,
566,
707,
1172,
1327,
1349,
1505,
1625,
1625,
1914,
2056,
2168
],
"input_text": [
"L'advocat del president nord-americà, Donald Trump.",
"Que el mandatari va pagar al seu advocat personal, Michael Cohen, 130.000 dòlars que es van utilitzar per fer una transferència a l'ex-actriu porno Stephanie Clifford a canvi d'un compromís de confidencialitat.",
"Stormy Daniels.",
"Que va tenir una relació sexual amb el magnat el 2006 i que cinc anys més tard, després de contactar amb una revista per parlar de l'assumpte, un home se li va acostar en un aparcament per amenaçar-la.",
"Sí.",
"No.",
"Perquè el mandatari nord-americà mai no va signar-lo.",
"L'advocat de Daniels.",
"L'afirmació de Giulani que Trump sabia que s'havia fet el pagament.",
"Sí.",
"Paralitzada durant 90 dies.",
"Perquè el jutge federal va al·legar que els drets constitucionals de Cohen seran posats en risc si la demanda segueix en curs mentre està sent sotmès a una investigació penal.",
"Acollir-se a la Cinquena Esmena i negar-se a respondre les preguntes de la demanda.",
"L'FBI havia fet una batuda a casa seva, la seva oficina i la seva habitació d'hotel.",
"Que cap individu pot ser obligat en un cas penal a atestar contra si mateix."
]
}
|
vilaweb
|
La nau Juno de la NASA, que orbita el planeta Júpiter des de l'any passat, emprèn avui una de les missions més esperades: sobrevolarà la gran taca vermella del planeta, una gran tempesta de més de 16.000 quilòmetres d'amplada, que fou observada per primera vegada el 1830 i que hom calcula que fa tres-cents cinquanta anys que dura. Ara la Juno permetrà que la humanitat observi per primera vegada directament i a molt pocs quilòmetres de distància aquesta gran taca vermella. L'investigador Scott Bolton, el principal investigador de la Juno, al Southwest Research Institute de San Antonio, als EUA, diu: ‘Aquesta tempesta monumental fa segles que hi és, al planeta. Ara la Juno i els seus instruments científics, que poden penetrar en els núvols, s'hi endinsaran per veure fins a quin punt són profundes les arrels d'aquesta tempesta, i ens ajudaran a entendre com funciona i què la fa tan especial.' La tempesta, de forma ovalada, es troba al sud de l'equador de Júpiter. Varia molt, tant de color com d'intensitat. De vegades, és d'un color roig fort, i realment molt notable, i de vegades empal·lideix fins a fer-se insignificant. És més freda que no els núvols que l'envolten. Una possible explicació és que sigui un cicló tropical. Si això és així, té un nucli que gairebé ultrapassa la nostra imaginació, no solament perquè roman d'un any a un altre, sinó per la grandària: la taca vermella és tan enorme que podria empassar-se dues vegades i mitja la Terra. Vegeu-ne aquesta comparació aproximada de les dimensions: La nau Voyager 1 va permetre de veure per primera vegada amb detall el gir antihorari de la taca vermella, el 1979.
|
[
"Per on passa la nau Juno de la NASA?",
"Des de quan?",
"Quina missió ha iniciat?",
"Què farà possible, això?",
"Qui és Scott Bolton?",
"Segons ell, la tempesta fa poc que hi és?",
"Què podrà fer la Juno?",
"Quina utilitat tindrà?",
"On està ubicada la tempesta?",
"En quins aspectes és variable?",
"Quines tonalitats va adquirint?",
"Quina hipòtesi hi ha sobre la seva naturalesa?",
"Com s’intueix que és la grandària del nucli?",
"Per què?",
"Quin any es va poder observar per primera vegada la taca vermella?"
] |
{
"answer_end": [
73,
73,
225,
475,
542,
666,
835,
900,
973,
1017,
1134,
1237,
1311,
1465,
1639
],
"answer_start": [
0,
0,
75,
337,
477,
492,
672,
839,
903,
975,
1019,
1183,
1256,
1313,
1542
],
"input_text": [
"Pel planeta Júpiter.",
"Des de l'any passat.",
"Sobrevolarà la gran taca vermella del planeta, una gran tempesta de més de 16.000 quilòmetres d'amplada.",
"Que la humanitat observi per primera vegada directament i a molt pocs quilòmetres de distància aquesta gran taca vermella.",
"El principal investigador de la Juno.",
"No.",
"Podrà penetrar en els núvols i es veurà fins a quin punt són profundes les arrels d'aquesta tempesta.",
"Ens ajudaran a entendre com funciona i què la fa tan especial.",
"Al sud de l'equador de Júpiter.",
"En color i intensitat.",
"De vegades, és d'un color roig fort, i realment molt notable, i de vegades empal·lideix fins a fer-se insignificant.",
"Una possible explicació és que sigui un cicló tropical.",
"Gairebé ultrapassa la nostra imaginació.",
"Perquè no solament roman d'un any a un altre, sinó per la grandària de la taca vermella, que és tan enorme que podria empassar-se dues vegades i mitja la Terra.",
"El 1979."
]
}
|
bios
|
María del Mar Gómez Saura, coneguda com a Mar Saura (Barcelona, 16 d'octubre de 1975), és una actriu, model i presentadora de televisió.
Va ser Miss Barcelona 1992, classificant en Miss Espanya 1993 com 1a Dama d'Honor de la guanyadora Eugenia Santana.
Comença la seva carrera professional com a model publicitària a mitjan dècada dels noranta rodant nombrosos anuncis per a televisió. La seva posterior evolució li porta a desfilar en les passarel·les Gaudí i Cibeles de la mà de Francina International Modeling Agency, i a residir a Nova York, Milà i Japó.
Després de donar per finalitzada la seva etapa com a model, inicia la seva activitat com presentadora de televisió i, actualment, actriu. En aquesta última faceta, va participar en el repartiment de la sèrie Una de dos (1998-1999), interpretada per Lina Morgan per a Televisió espanyola, a més d'intervenir en alguns episodis d'altres sèries espanyoles de televisió. En cinema va rodar la pel·lícula infantil El rey de la granja (2002).
Enfront de les seves puntuals incursions en el món de la interpretació, la seva trajectòria com a presentadora ha estat més inflada, des que es posés al capdavant de l'espai Mírame (2000-2001), d'Antena 3, substituint Silvia Jato.
Amb posterioritat ha presentat diversos programes de varietats com La noche de los errores (2002), amb Josema Yuste; Verano Noche (2002), amb Bertín Osborne; El show de los récords (2001), amb Manu Carreño, una col·laboració a A plena luz (2002), amb Pedro Piqueras, els concursos Doble y más (2003) i Llama y gana (2003) -tots ells a Antena 3 - i Noche Sensacional (2007) a Canal Nou, a més de nombroses gales en TVE, entre elles els especials de Nit de cap d'any corresponents a 2003, 2004 i 2005, tots ells dirigits per José Luis Moreno.
A través de José Luis Moreno i de la mà de Telecinco Mar, recupera la seva faceta d'actriu, des de finals de 2008 interpretant a la nova núvia de Miguel, una advocada anomenada Ainhoa, formant la parella jove d' Escenas de matrimonio.
A Mèxic el 2010 participa a les sèries Capadocia i Mujeres asesinas, aconseguint ser considerada una de les llatines del moment (al febrer de 2010) al costat del cubà William Levy, motiu pel qual van posar per a la revista Glamour en un enclavament d'excepció, l'Icon Vallarta vestits de Dolce & Gabbana.
En 2011, de nou en Telecinco, intervé en la sèrie Ángel o demonio com Alexia. Actualment te un bloc a la revista online Mujerhoy.com en la qual comparteix els seus looks. Ha estat triada com una de les dones més elegants a la Red Carpet.
En abril de 2013 va començar a gravar a Cuatro al costat de Rubén Poveda el programa Inteligencia artificial.
En 2013 participa en un capítol de la tercera temporada de Los misterios de Laura a TVE. Ja en 2014 interpretà a La madrastra al capítol "Blancanieves" de la serie Cuéntame un cuento a Antena 3. En 2015 interpretà Olga, xicota de Fermín, a La que se avecina de Telecinco. El 2015 va tenir una breu participació a El Ministerio del Tiempo, convertint-se en personatge regular en la segona temporada, emesa en 2016, on interpreta a Susana Torres, nova Sotssecretària de la institució.
El 15 d'abril de 2005 es va casar amb Javier Revuelta del Peral, president de la Real Federació Espanyola de Hípica, en Madrid i tenen una filla, Claudia, nascuda el 23 de juliol de 2005.
Mar dona a llum al seu segon fill, Javier, l'1 d'octubre de 2013, 15 dies abans del seu aniversari.
|
[
"Qui és María del Mar Gómez Saura?",
"Quin títol va obtenir el 1992?",
"I al 1993?",
"Els seus inicis van ser a la televisió?",
"A quins actes participa més endavant com a model?",
"Què va decidir fer un cop deixà de ser model?",
"A quines sèries va aparèixer entre el 1998 i 1999?",
"Ha aparegut en alguna pel·lícula?",
"Quina va ser la seva activitat laboral més destacada?",
"En quin tipus de programació ha aparegut?",
"Ha fet alguna aparició a programes de cap d’any?",
"Va participar en sèries fora d’Espanya?",
"A quina sèrie va aparèixer el 2015 i el 2016?",
"Amb qui va contraure matrimoni?",
"Quants fills tenen?"
] |
{
"answer_end": [
135,
163,
251,
384,
519,
695,
924,
994,
1127,
1289,
1691,
2070,
3137,
3254,
3368
],
"answer_start": [
0,
137,
165,
253,
386,
559,
723,
926,
1068,
1245,
1646,
2003,
2928,
3139,
3268
],
"input_text": [
"Una actriu, model i presentadora de televisió.",
"Miss Barcelona 1992.",
"Dama d'Honor de la guanyadora Eugenia Santana.",
"Sí.",
"En les passarel·les Gaudí i Cibeles de la mà de Francina International Modeling Agency.",
"Inicia la seva activitat com presentadora de televisió i, actualment, actriu.",
"En Una de dos (1998-1999), interpretada per Lina Morgan per a Televisió espanyola, a més d'intervenir en alguns episodis d'altres sèries espanyoles de televisió.",
"Sí.",
"La de presentadora.",
"En programes de varietats.",
"Sí.",
"Sí.",
"A El Ministerio del Tiempo.",
"Amb Javier Revuelta del Peral, president de la Real Federació Espanyola de Hípica.",
"Dos."
]
}
|
books
|
Doncs, veu's aquí que com en Pere Perdis era esdevingut sol en el món, sense parents ni adherents, el pobre xicot feia la viu-viu en un despatx comercial, on per un estipendi, de tan menut verossímil, li tocava escriure durant dotze hores diàries muntanyes de faixes amb noms de parroquians i amb senyes de les cases respectives. És clar que no era precisament aquell ofici a què el cridava el seu temperament somniador. Però… ¿què voleu fer-hi quan el geni no va acompanyat de voluntat?
Davant de l'escriptoriet tot el sant dia, ni un pam de cel blau podia veure, perquè els cristalls glaçats de la finestra li tapaven la vista del defora. Sort tenia de que allà on no hi arribava amb els ulls, hi arribava amb la imaginació, ajudada per la dita dels veïns. Així és que mentre maquinalment posava les adreces: Don Benet Grau. Sastre. Igualada… Donya Carme Serra. Merceria. Sabadell… Senyors Comerma Germans, Stat. en Comandita… en Pere Perdis reforjava la imatge ideal que s'havia fet de les prades maragdines, il·luminades per un sol rialler i enjoiades per ocells cantaires i reguerols murmuradors.
Al principi, en aquell paradís artificial, el poeta-dependent hi posava amb la imaginació una figura de carn i ossos: la de la donzella dels seus callats amors. Era una noia veïna de la dispesa on ell s'estava, que havia vist algun cop traient el cap a la finestra. ¡Quina aparició tan dolça a l'ànima! Si ell s'hagués trobat amb prou esperit, li hauria declarat el seu amor; però mai va gosar a dir que l'ànima fos seva. I és clar, va succeir el què sol succeir en aquests casos: que la noia va enamorar-se d'un altre i va desaparèixer del veïnat.
|
[
"En Pere Perdis tenia família?",
"On vivia?",
"Què feia allà?",
"Era una feina que el motivava?",
"Quina raó dona el narrador?",
"Per què no era capaç de veure el cel?",
"Què feia per compensar aquesta situació?",
"Com imaginava l’exterior mentre escrivia en els documents?",
"A qui més imaginava?",
"D’on era?",
"Com havia arribat a conèixer-la?",
"Voldria haver-li confessat els seus sentiments?",
"Es va atrevir a dir-li?",
"Ella es va fixar en un altre jove?",
"Es va quedar per la zona?"
] |
{
"answer_end": [
97,
153,
328,
419,
487,
639,
757,
1100,
1261,
1311,
1366,
1476,
1522,
1620,
1649
],
"answer_start": [
26,
99,
201,
330,
427,
488,
641,
929,
1164,
1263,
1313,
1405,
1483,
1587,
1623
],
"input_text": [
"No.",
"En un despatx comercial.",
"Escriure durant dotze hores diàries muntanyes de faixes amb noms de parroquians i amb senyes de les cases respectives.",
"No.",
"Que no es pot fer res si el geni no va acompanyat de voluntat.",
"Perquè els cristalls glaçats de la finestra li tapaven la vista del defora.",
"S'ajudava amb la imaginació i la dita dels veïns.",
"Reforjava la imatge ideal que s'havia fet de les prades maragdines, il·luminades per un sol rialler i enjoiades per ocells cantaires i reguerols murmuradors.",
"A la de la donzella dels seus callats amors.",
"Era una noia veïna de la dispesa on ell s'estava.",
"L'havia vist algun cop traient el cap a la finestra.",
"Sí.",
"No.",
"Sí.",
"No."
]
}
|
vilaweb
|
L'ex-president d'ERC al congrés espanyol Joan Tardà ha demanat a la nova batllessa de Barcelona, Ada Colau, ‘reconstruir els ponts' de cara a les negociacions de la Diputació de Barcelona, després de l'acord fallit amb el regidor Ernest Maragall per a conformar un govern municipal conjunt. En una entrevista al diari ARA, Tardà ha reconegut que se sent ‘enfadat, trist, emprenyat i decebut' per la situació viscuda a consistori, però aposta per ‘no fer-se retrets'. De fet, Tardà ha alertat de l'existència de ‘molts interessos' perquè la fractura entre els independentistes i els comuns sigui ‘definitiva'. En aquest sentit, el diputat ha confiat en trobar nous punts d'entesa, i ha apostat per treballar perquè el trencament no sigui ‘irreparable'. Tardà, que ha assegurat que els companys de files a nivell municipal van fer ‘tot el que creien que havien de fer' sí que ha explicat que a vegades per aconseguir ‘un bé superior' –en referència a un govern d'ERC i BComú- ‘cal pagar penyores'. ‘A vegades cal pagar penyores que no són una, sinó dues o tres penyores, fins i tot injustes i immenses', ha apuntat en ser preguntat si hauria ofert la batllia a Colau abans, encara que després ha afegit que no ‘desmereix' la feina feta. Així, Tardà ha apostat per l'entesa entre sobiranistes i independentistes ‘malgrat el greu accident' i ha avisat que cal ‘un camí molt ample' davant el procés repressiu, que augura que serà ‘dur'. ‘No tindria sentit que no fóssim capaços de convergir en l'últim tram, que serà costerut i difícil, fins a assolir un referèndum avalat internacionalment', ha assegurat.' Un govern amb el PSOE amb el suport de Podem sempre serà més dialogant que el PP amb Cs' En referència a la investidura del candidat del PSOE, Pedro Sánchez, com a president espanyol, Tardà avisa que és una decisió que ‘encara no s'ha pres', encara que avisa que un govern del PSOE amb el suport de Podem ‘sempre serà més dialogant' que un del PP amb el suport de Ciutadans, i recorda que el seu grup va votar a la moció de censura ‘a canvi de res'. En aquest sentit, Tardà aposta per ‘un diàleg franc' amb el PSC perquè forma part ‘del catalanisme polític, cultural i lingüístic', encara que reconeix haver estat ‘molt criticat' per aquesta postura. És en aquesta lògica de teixir fronts amplis que Tardà aposta perquè sigui ERC qui lideri la següent fase del procés, que creu que ha de basar-se en a construcció d'un ‘govern ampli del 80%', que creu que hauria d'anar dels comuns a JxCat a la CUP, amb ERC al capdavant presidint-lo. Per a Tardà, aquest executiu hauria de tenir quatre punts al programa: la defensa de l'estat social, el dret a l'habitatge, l'amnistia i el diàleg i la negociació amb l'estat espanyol.
|
[
"Qui és Joan Tardà?",
"Què ha reclamat a Ada Colau?",
"Quin esdeveniment havia tingut lloc prèviament?",
"Com diu Tardà que es troba?",
"Què ha dit que vol evitar?",
"Creu que hi ha gent amb ganes que hi hagi diferències entre els partits a favor de la independència i els comuns?",
"Què vol aconseguir per intentar que no hi hagi una fractura impossible de solucionar?",
"Mostra suport pels seus companys de l’àmbit municipal?",
"Quin és el preu que va ser necessari pagar per obtenir un objectiu favorable?",
"Com justifica aquest preu a pagar?",
"Té com a objectiu arribar a un referèndum amb validesa internacional?",
"Prefereix dialogar amb PSOE i Podem abans que amb PP i Cs’?",
"Per quin motiu va rebre crítiques Tardà?",
"Qui creu que hauria de dirigir el tram següent del procés?",
"En quins aspectes hauria de basar-se?"
] |
{
"answer_end": [
51,
187,
289,
428,
465,
607,
750,
866,
994,
1099,
1585,
1691,
2252,
2370,
2721
],
"answer_start": [
0,
41,
189,
323,
430,
475,
627,
752,
874,
997,
1489,
1603,
2071,
2303,
2551
],
"input_text": [
"L'ex-president d'ERC al congrés espanyol.",
"Reconstruir els ponts de cara a les negociacions de la Diputació de Barcelona.",
"Un acord fallit amb el regidor Ernest Maragall per a conformar un govern municipal conjunt.",
"Enfadat, trist, emprenyat i decebut per la situació viscuda a consistori.",
"Fer-se retrets.",
"Sí.",
"Trobar nous punts d'entesa i treballar perquè el trencament no sigui irreparable.",
"Sí.",
"Pagar penyores.",
"Dient que a vegades cal pagar penyores que no són una, sinó dues o tres penyores, fins i tot injustes i immenses.",
"Sí.",
"Sí.",
"Per haver apostat per un diàleg franc amb el PSC perquè forma part del catalanisme polític, cultural i lingüístic.",
"ERC.",
"En la defensa de l'estat social, el dret a l'habitatge, l'amnistia i el diàleg i la negociació amb l'estat espanyol."
]
}
|
mitologia
|
Un monstre (del llatí monstrum) és una criatura més o menys llegendària, que usualment fa por i és vista com a maligna pels éssers humans.
El que destaca en els monstres és l'anormalitat física. El terme ve de "monstrare", del llatí, que significava "ensenyar", perquè eren una cosa digna de veure (van començar sent éssers humans amb alguna deformitat que es lluïen en les fires)
Llista de monstres cèlebres:
Un monstre marí és cada un dels animals que segons la mitologia poblen el mar. Es poden esmentar:
Les sirenes eren originàriament monstres de terra, i després de l'aire, encara que fascinaven als mariners. Si bé les sirenes de l'època grecollatina no eren ben bé animals marins, a partir de l'edat mitjana començaren a tenir coa de peix. Alguns d'aquest mites, es pot dir així, viuen encara avui a les constel·lacions, Així Cetus rep el seu nom degut al monstre marí conegut com a Balena.
|
[
"Què és un monstre?",
"Quin és el terme en llatí?",
"Quin aspecte és el que més crida l’atenció dels monstres?",
"El seu significat té a veure amb mostrar alguna cosa?",
"Per què?",
"Com eren inicialment els monstres?",
"Hi ha de tipus aquàtic?",
"On vivien?",
"Les sirenes han sigut sempre monstres del mar?",
"Què eren inicialment?",
"I més endavant?",
"Quin efecte tenien sobre els mariners?",
"Quan van començar a representar-se amb cua de peix?",
"On es poden continuar veient?",
"A partir de qui Cetus es va anomenar així?"
] |
{
"answer_end": [
137,
30,
193,
260,
297,
379,
487,
487,
557,
557,
578,
614,
746,
827,
897
],
"answer_start": [
0,
12,
139,
195,
262,
299,
410,
454,
508,
508,
561,
580,
689,
748,
834
],
"input_text": [
"Una criatura més o menys llegendària, que usualment fa por i és vista com a maligna pels éssers humans.",
"Monstrum.",
"L'anormalitat física.",
"Sí.",
"Perquè eren una cosa digna de veure.",
"Éssers humans amb alguna deformitat que es lluïen en les fires.",
"Sí.",
"Al mar.",
"No.",
"Monstres de terra.",
"Monstres de l'aire.",
"Els fascinaven.",
"A partir de l'edat mitjana.",
"A les constel·lacions.",
"Del monstre marí conegut com a Balena."
]
}
|
vilaweb
|
El grup de Catalunya En Comú Podem ha demanat que el vice-president del govern, Pere Aragonès, comparegui al parlament per l'ajust pressupostari a les conselleries i la retallada del 6% a les empreses públiques ordenada pel Departament d'Economia. A la sol·licitud, registrada avui, afegeixen la reclamació que comparegui a la Diputació Permanent, cosa que haurà de ser abans del 16 d'agost. La presidenta del grup, Jéssica Albiach, ha afirmat que amb la seva proposta de reforma fiscal i l'aprovació del pressupost espanyol, els ‘més progressistes dels darrers anys', ara no hi hauria aquesta situació. ‘Cal una nova proposta valenta des de la Generalitat', ha instat avui en un piulet. El grup ha criticat que Aragonès ‘aprofita que tothom fa vacances a l'agost per anunciar més retallades'. Detallen que volen ‘explicacions' per saber en què afectaran concretament les noves retallades. També la CUP demanarà explicacions a Aragonès, segons que ha confirmat el diputat Carles Riera a l'agència EFE. ‘Volem saber per què el Govern decideix d'acatar una vegada més el límit de despesa imposat per l'estat espanyol i assumeix una altra vegada les retallades, en compte de fer com nosaltres proposem, que és desobeir aquesta normativa i adoptar una política econòmica i financera sobirana.' Riera demana al govern de desobeir el límit de dèficit imposat per Madrid: ‘Si volem avançar en el procés d'autodeterminació i tenir els recursos mínims necessaris per a aplicar polítiques socials, cal desobeir la normativa europea i espanyola que limita el dèficit i la despesa pública.' Aragonès ordena retallades als departaments i empreses públiques
|
[
"Què ha reclamat En Comú Podem a Pere Aragonès?",
"De quina manera s’han comunicat amb ell?",
"On volen que aparegui Pere Aragonès?",
"Quina és la data límit?",
"Qui és Jéssica Albiach?",
"Què ha dit sobre la seva iniciativa?",
"Quin aspecte d’Aragonès assenyala En Comú Podem?",
"Què exigeixen?",
"Quin altre partit vol obtenir informació al respecte?",
"Qui ho ha dit?",
"Creuen que seria millor no acceptar les retallades que proposa el govern d’Espanya?",
"Què opinen que seria millor i que farien ells?",
"Què exigeix Riera?",
"Amb quin objectiu?",
"A quins àmbits afecten les retallades compartides per Aragonès?"
] |
{
"answer_end": [
246,
281,
346,
390,
431,
602,
791,
888,
935,
984,
1157,
1287,
1363,
1533,
1643
],
"answer_start": [
0,
248,
283,
357,
392,
416,
688,
794,
890,
890,
1003,
1159,
1290,
1366,
1579
],
"input_text": [
"Que comparegui al parlament per l'ajust pressupostari a les conselleries i la retallada del 6% a les empreses públiques ordenada pel Departament d'Economia.",
"Amb una sol·licitud.",
"A la Diputació Permanent.",
"El 16 d'agost.",
"La presidenta del grup.",
"Que amb la seva proposta de reforma fiscal i l'aprovació del pressupost espanyol, els més progressistes dels darrers anys, ara no hi hauria aquesta situació.",
"Que aprofita que tothom fa vacances a l'agost per anunciar més retallades.",
"Explicacions per saber en què afectaran concretament les noves retallades.",
"La CUP.",
"El diputat Carles Riera.",
"Sí.",
"Desobeir aquesta normativa i adoptar una política econòmica i financera sobirana.",
"Demana al govern de desobeir el límit de dèficit imposat per Madrid.",
"Avançar en el procés d'autodeterminació i tenir els recursos mínims necessaris per a aplicar polítiques socials.",
"Als departaments i empreses públiques."
]
}
|
books
|
-Sí, segueix! No t'aturis!
-Jo penso que un bon casament és el que respon a la meva màxima que diu: ¡cerca una dona bona que t'estimi!
-Està bé!
-Varen començar els discursos, després les amenaces, més tard les prohibicions i a la fi em van desterrar, i ja em tens a mi avorrint-me en un despatx de Madrid sense oblidar aquella noia i que per a mi era la més bona i la que més m'agradava. Jo submís, en més d'un moment vaig sentir ganes d'obeir els consells del meu pare. ¡Creu-me que jo era el primer de lamentar que la dona que jo estimava no fos del gust del meu pare! I per altra part, ¡jo no podia sacrificar un amor de dona per un caprici del meu pare! No hi havia solució. Les discussions cada dia ens allunyaren més. Seràs un desgraciat! -em deia ell- i jo li responia: ¿Que ho ha estat vostè amb la mare que no era rica? -Gran escàndol.- ¡Això és faltar al respecte. Tú no tens món!- i fins un altra baralla no ens dèiem res. Jo, francament crec que amb l'amor no s'hi poden fer jocs. L'amor és massa gran i la vida és massa curta. Pel poc temps que un home és a la terra cal restar-hi com un cavaller! Ves si jo havia de casar-me amb una dona del gust del meu pare! ¿i si després era desgraciat? quina recança tota la vida! El meu pare des del fossar, ¿quin remei m'hi haguera donat?
|
[
"A què l'anima?",
"Què creu el segon interlocutor que conforma un bon matrimoni?",
"Hi està d’acord l’altre interlocutor?",
"De quina manera va anar malament la relació del segon interlocutor?",
"On va acabar ell?",
"Continuava pensant en la noia?",
"Al seu pare li agradava la noia?",
"Ell estava disposat a prioritzar l’opinió del seu pare?",
"Va trobar alguna manera de resoldre el problema?",
"Què els va distanciar?",
"Creu que es pot jugar amb l’amor?",
"Com ho argumenta?",
"Quina creu que ha de ser l’actitud d’un home?",
"Què temia que passés si s’unia en matrimoni amb una dona que agradés el seu pare?",
"Com se sentiria la resta de la seva vida?"
] |
{
"answer_end": [
26,
133,
144,
250,
305,
387,
571,
658,
679,
724,
993,
1040,
1111,
1205,
1233
],
"answer_start": [
1,
28,
136,
146,
252,
306,
474,
592,
660,
681,
936,
995,
1042,
1178,
1207
],
"input_text": [
"A seguir i no aturar-se.",
"Buscar una dona que t'estimi.",
"Sí.",
"Varen començar els discursos, després les amenaces, més tard les prohibicions i a la fi el van desterrar.",
"En un despatx de Madrid.",
"Sí.",
"No.",
"No.",
"No.",
"Les discussions.",
"No.",
"Dient que l'amor és massa gran i la vida és massa curta.",
"La d'un cavaller.",
"Ser després un desgraciat.",
"Amb recança."
]
}
|
mitologia
|
El vampiro és una pel·lícula mexicana de terror de 1957. Dirigida por Fernando Méndez, basada en un guió de Ramón Obón Arellano, és considerat el major èxit en la carrera del realitzador i una pel·lícula de culte del cine de México.
Degut al seu bon acolliment es va filmar una seqüela titulada El ataúd del vampiro estrenada el 1958.
Marta (Ariadne Welter) és una jove que viatja a la hisenda Los Sicomoros, en la qual es va criar, per a visitar a la seva tia malalta situada en la Sierra Negra mexicana. En el mateix tren que viatja Enrique (Abel Salazar) un agent viatger. Després d'arribar a l'estació la jove descobreix la impossibilitat de prosseguir el viatge fins l'endemà al matí ja que no acudeixen a recollir-la des de la hisenda i els vilatans es neguen a traslladar-la a causa de la proximitat de la nit. Marta accepta continuar el viatge en una vella carreta, que va arribar per a recollir una misteriosa caixa enviada des de Hongria, i Enrique s'ofereix a acompanyar-la. Quan arriba a la hisenda Marta descobreix que la seva tia ha mort i decideix quedar-se en companyia de la resta de familiars i servents sense saber que es troba a la mercè dels vampirs que aguaiten la zona.
Aquest film ocupa el lloc 35 dins de la llista de les 100 millors pel·lícules del cinema mexicà, segons l'opinió de 25 crítics i especialistes del cinema a Mèxic, publicada per la revista Somos en juliol de 1994.
|
[
"Què és El vampiro?",
"Qui l’ha dirigit?",
"És una obra original?",
"Quina rellevància té aquest llargmetratge?",
"Com es diu la segona part filmada més endavant?",
"Què fa la protagonista?",
"Quin altre personatge va en el mateix mitjà de transport que ella?",
"Per què no pot continuar la noia el viatge un cop arriba a l’estació?",
"Què fa com a alternativa?",
"Qui va amb ella?",
"Quina descoberta fa Marta quan arriba al seu destí?",
"Quina decisió pren?",
"Aquesta pel·lícula està entre les 50 millors valorades de Mèxic?",
"Segons qui?",
"On s’ha compartit aquesta informació?"
] |
{
"answer_end": [
55,
85,
127,
231,
315,
504,
574,
816,
947,
984,
1051,
1191,
1288,
1354,
1404
],
"answer_start": [
0,
57,
87,
129,
261,
335,
506,
576,
818,
951,
986,
1054,
1193,
1290,
1356
],
"input_text": [
"Una pel·lícula mexicana de terror de 1957.",
"Fernando Méndez.",
"No.",
"És considerat el major èxit en la carrera del realitzador i una pel·lícula de culte del cine de México.",
"El ataúd del vampiro.",
"Viatja a la hisenda Los Sicomoros, en la qual es va criar, per a visitar a la seva tia malalta situada en la Sierra Negra mexicana.",
"Un agent viatger, Enrique (Abel Salazar).",
"Perquè no acudeixen a recollir-la des de la hisenda i els vilatans es neguen a traslladar-la a causa de la proximitat de la nit.",
"Accepta continuar el viatge en una vella carreta que va arribar per a recollir una misteriosa caixa enviada des de Hongria.",
"Enrique.",
"Que la seva tia ha mort.",
"Quedar-se en companyia de la resta de familiars i servents sense saber que es troba a la mercè dels vampirs que aguaiten la zona.",
"Sí.",
"Segons l'opinió de 25 crítics i especialistes del cinema a Mèxic.",
"A la revista Somos."
]
}
|
books
|
-Veiam! dóna'm l'aixada… es allà… la veus?…-
La Madrona va sentir com si li caigués al damumt una galleda d'aigua freda… Se'l quedà mirant… dubtà un moment… després, com subjugada per aquella mirada freda i serena, anà a buscar l'aixada i gambadejant per sobre les mates ajegudes, li va portar. Ell l'agafà i començà a treballar amb la resignació de la força, arrencant les mates partides, redreçant les poques que quedaven senceres.
I tots dos callaven… semblava que tinguessin por de que al parlar les llàgrimes els ofeguessin. Ella dreta al davant, els braços a la cintura, com formant nances del seu cos, se'l mirava amb els ulls negats, sense gosar a dir res…
De sobte ell, com seguint un pensament que'l dominava, li digué sense aixecar el cap tant sols:
-Diu que a câl Albert han rebut!… Que ell té molt mal!…
-Sí?- va respondre ella, sentint redressar-se-li al cor tot l'horror d'aquella nit.
Però ell va continuar amb sa calma forçada, però imperturbable:
-Assuara ha passat el Lari i m'ho ha dit… i a ell, la teulada enlaire… Llamp de llamp!…
I no digué res més… I quan una hora després la Madrona tornava per aquells camps, que havia passat tan trasbalsada, veia per tot arreu la mateixa escena que la de casa seva; per tot els homes treballaven, ferms al pes de la desgràcia, arrapats cadascú al seu terròs; alguns s'allunyaven cap al poble portant a coll feixos de mates, que al moviment del pas brandaven tristament, com cossos sense vida… I li semblà que de per tot, d'aquells homes acotats, d'aquella humanitat abatuda, n'eixia un gemec de dolor, trist i profund, però ple de força i vida.
Migdia tocat, els camps van quedar deserts, el poble semblava mort, enlloc es veia un ànima; la marinada hi passava, omplint-los d'ample a ample, i en el silenci, en la fosca d'aquells casalots rònecs i miserables, aquell poblet es refeia d'una estrebada per a tornar a una altra. Els rosegons de pa, eren devorats amb l'ànsia de la bèstia afamada; les calderades s'esvaïen de pressa, les mans terroses no donaven abast a la fam que les movia; i amb la fam mig apagada, ferm en son abatiment, aquell poble eixí de la fosca, passà pels estrets carrerons, i s'esbandí altre cop per la planura. Ja eren corriolades de gent, joves i vells, homes i dones, tots barrejats caminant enllà de la carretera que s'estenia, com una cinta blanquinosa, tota llarga i tota trista pel mig del pla rogenc… I poc a poc, silenciosament, aquella gent s'anà destriant pels camps i les peces, en mig d'un silenci ombrívol d'una gravetat esfereïdora… -I el sol brillava alegre i en tota aquella extensió, sense un cant ni una rialla: no es sentia més que l'aspre esgratinyar de les aixades, esgarrapant la terra.
|
[
"Què li va demanar que li donés la Madrona?",
"Ella va reaccionar amb alegria?",
"Va entregar-li l’eina amb seguretat?",
"Què va fer ell un cop la va obtenir?",
"Per què no conversaven?",
"Quina postura tenia ella?",
"Qui va ser el primer en parlar?",
"Què va dir?",
"Quins sentiments va despertar en ella?",
"Quin paisatge observava la Madrona una estona més tard en aquella zona?",
"Què li transmetia veure els homes treballant?",
"Com va quedar tot al migdia?",
"On estava la gent?",
"Quin era l’únic so perceptible?"
] |
{
"answer_end": [
23,
119,
293,
432,
528,
640,
759,
815,
899,
1318,
1604,
1885,
2463,
2694
],
"answer_start": [
1,
45,
121,
295,
434,
530,
665,
762,
818,
1075,
1456,
1606,
2198,
2617
],
"input_text": [
"L'aixada.",
"No.",
"No.",
"Començà a treballar amb la resignació de la força, arrencant les mates partides, redreçant les poques que quedaven senceres.",
"Semblava que tinguessin por de que al parlar les llàgrimes els ofeguessin.",
"Tenia els braços a la cintura, com formant nances del seu cos, se'l mirava amb els ulls negats.",
"Ell.",
"Que a cal Albert han rebut, que ell té molt mal.",
"Va sentir redressar-se-li al cor tot l'horror d'aquella nit.",
"Veia per tot arreu la mateixa escena que la de casa seva; per tot els homes treballaven, ferms al pes de la desgràcia, arrapats cadascú al seu terròs.",
"Li semblà que de per tot, d'aquells homes acotats, d'aquella humanitat abatuda, n'eixia un gemec de dolor, trist i profund, però ple de força i vida.",
"Els camps van quedar deserts, el poble semblava mort, enlloc es veia un ànima; la marinada hi passava, omplint-los d'ample a ample, i en el silenci, en la fosca d'aquells casalots rònecs i miserables, aquell poblet es refeia d'una estrebada per a tornar a una altra.",
"Tots barrejats caminaven enllà de la carretera que s'estenia, com una cinta blanquinosa, tota llarga i tota trista. Poc a poc, silenciosament, aquella gent s'anà destriant pels camps.",
"L'aspre esgratinyar de les aixades, esgarrapant la terra."
]
}
|
books
|
L'enramada de l'Auguer serà la millor de la vuitada, perquè enguany els pescadors volen lluir-se. En Panxo Manxiula, s'americano nou, fill del vell sardinaler, ha contractat la cobla per al ball de la nit; El sac dels gemecs anirà, doncs, a recó; però tocarà a la taverna per engrescar els bevedors. La festa serà com no se n'hagi mai vista cap al barri.
El noi Garet, un mariner simpàtic, caraprim, morenet, d'ull gris i mirar vergonyós, ix a la porta de casa seva, afaitat de fresc, vestit amb una roba flamant de llana negra, calçat amb botes noves de vedellet i cobert el cap amb una gorreta de seda. No viu pas al barri de la festa. El seu carrer està ombrívol; mes els que l'habiten saben prou on han de trobar el divertiment i la lluminària. Les comares xafarderes se criden de porta a porta i es van ajuntant. Passa una colla de xicotassos agafats del braç, cantant una cançó d'amor més funeral que el Dies irae; després un estol de vailets coronats de ginesta, tocant timbals i trompetes de fira; després una cordada de mosses que xisclen i riuen sense motiu, de la manera més estrepitosa que poden, per emportar-se l'atenció dels joves casadors. Tothom va cap a l'Auguer, i en Garet se determina, per fi, a seguir la riada. Però, en mig de la riada de gent riallera, en Garet camina macilent i pensívol, perquè sap que a l'enramada no hi va a xalar, sinó a patir. Està enamorat de la seva cosina, de la Cinta, filla d'un palangrer, i no creu ser pas correspost; si bé és veritat que en tres anys de sospirar per ella no ha gosat encara declarar-s'hi. I la culpa de tot la té el no saber de ballar; perquè, si ell n'hagués sabut, no li haurien pas mancat ocasions ni coratge. Ah! vol molt de valor, això d'acostar-se sense més ni més a una noia i, mentre ella vos està clavant la vista fins a l'ànima, dir-li que l'estimeu! En canvi, amb el braç voltejat a la seva cintura i el cap acostat a la seva orella, en mig de les giravoltes d'un vals, entre el traüt i la bonior, ja és diferent. A en Garet li sembla que en aquest cas les paraules han d'acudir a la boca i esllavissar-se'n per si soles. -Vaja, s'homo que no sap de ballar és un ningú. Valdria més que el tiressin en mar amb un roc as coll.
|
[
"Per què es diu que l’enramada de l’Auguer serà la millor de la vuitada?",
"Qui és Panxo Manxiula?",
"A qui ha pagat?",
"Quin instrument hi haurà?",
"Qui és en Garet?",
"Com vesteix?",
"La zona on resideix està prop on hi haurà la festa?",
"Què fa un grup de nois que circula per allà?",
"I els nens?",
"En qui es fixen els joves?",
"En Garet s’uneix a la gent que es dirigeix a la festa?",
"Què el fa sentir abatut?",
"Quin fet li impedeix confessar els seus sentiments a la seva cosina?",
"De quina manera es confessen els sentiments mentre es balla?",
"Què pensa en Garet de qui no sap ballar?"
] |
{
"answer_end": [
96,
158,
204,
298,
437,
603,
636,
919,
1004,
1154,
1232,
1470,
1606,
1995,
2206
],
"answer_start": [
0,
98,
160,
206,
355,
485,
605,
818,
929,
1014,
1184,
1277,
1563,
1843,
2112
],
"input_text": [
"Perquè els pescadors volen lluir-se.",
"S'americano nou, fill del vell sardinaler.",
"A la cobla per al ball de la nit.",
"Un sac de gemecs.",
"Un mariner simpàtic, caraprim, morenet, d'ull gris i mirar vergonyós.",
"Amb una roba flamant de llana negra, calçat amb botes noves de vedellet i cobert el cap amb una gorreta de seda.",
"No.",
"Van agafats del braç, cantant una cançó d'amor més funeral que el Dies irae.",
"Van tocant timbals i trompetes de fira.",
"En una cordada de mosses que xisclen i riuen sense motiu, de la manera més estrepitosa que poden.",
"Sí.",
"Perquè està enamorat de la seva cosina, de la Cinta, filla d'un palangrer, i no creu ser pas correspost.",
"No saber ballar.",
"Amb el braç voltejat a la seva cintura i el cap acostat a la seva orella, en mig de les giravoltes d'un vals, entre el traüt i la bonior.",
"Que és un ningú i que valdria més que el tiressin en mar amb un roc as coll."
]
}
|
mitologia
|
Segons la mitologia grega, Cirene (en grec antic Κυρήνη) fou una filla d'Hipseu, rei dels làpites, que la nàiade Creüsa, filla d'Oceà i de Gea havia engendrat amb el déu-riu Peneu. La seva mare era la nimfa Trica.
Cirene portava una vida lliure i salvatge pels boscos de Pindos, on guardava els ramats del seu pare contra els atacs de les feres. Un dia va atacar sense armes un lleó, i lluitant contra ell, el va domar. Apol·lo va veure aquesta proesa i se'n va enamorar. Va anar a veure al centaure Quiró per ensenyar-li la noia i per saber de la seva identitat. La va raptar amb el seu carro d'or, la portà mar enllà fins a Líbia i va unir-se amb ella en un palau d'or. Li concedí una part del territori, la regió que des d'aleshores porta el seu nom, la Cirenaica. De les seues relacions amb Apol·lo nasqué Aristeu, que va ser educat per les Hores i per la seva àvia Gea.
Aquesta forma de la llegenda ens és transmesa per Píndar, que es remunta a un poema perdut d'Hesíode. Versions posteriors explicaven que Cirene, després d'arribar a Líbia portada per Apol·lo, va rebre el reialme "de Cirene" de mans del rei de Líbia Eurípil, fill de Posidó. Un lleó assolava el país, i Eurípil va prometre una part del seu regne a que eliminés la fera. Cirene ho va aconseguir, i fundà la seva ciutat, Cirene. En aquesta versió, Cirene, a més d'Aristeu, té un altre fill, Antuc.
Hi ha diverses variants de la vida de Cirene. De vegades no ve directament de Tessàlia, sinó que passa un temps a Creta. Altres tradicions expliquen que Apol·lo es va unir a ella en forma de llop (hi ha un culte a Apol·lo Liceu). Virgili explica a les Geòrgiques l'episodi d'Aristeu i diu que Cirene era una nimfa de les aigües que viu sota el riu Peneu, a la gruta subterrània on es troben els rius abans de sorgir a la terra. No fa cap al·lusió a la seva anada a Líbia.
|
[
"Qui va ser Cirene?",
"Qui era la seva mare?",
"Com vivia Cirene?",
"A quin animal es va enfrontar un dia?",
"Què va aconseguir?",
"Com va reaccionar Apol·lo en veure això?",
"A qui va preguntar per la noia?",
"Què va fer amb ella?",
"Què li va entregar?",
"Quina descendència van tenir?",
"Qui va explicar aquesta història?",
"En versions aparegudes més endavant què es narra que va obtenir Cirene?",
"Com va guanyar-lo?",
"En altres versions Apol·lo adopta la forma d’animal?",
"Què explica Virgili sobre Cirene?"
] |
{
"answer_end": [
179,
212,
344,
382,
418,
470,
562,
670,
766,
817,
931,
1147,
1299,
1565,
1796
],
"answer_start": [
0,
181,
214,
346,
386,
420,
472,
564,
672,
768,
875,
977,
1149,
1491,
1600
],
"input_text": [
"Una filla d'Hipseu, rei dels làpites, que la nàiade Creüsa, filla d'Oceà i de Gea havia engendrat amb el déu-riu Peneu.",
"La nimfa Trica.",
"D'una manera lliure i salvatge pels boscos de Pindos, on guardava els ramats del seu pare contra els atacs de les feres.",
"A un lleó.",
"Domar-lo.",
"Se'n va enamorar.",
"Al centaure Quiró.",
"La va raptar amb el seu carro d'or, la portà mar enllà fins a Líbia i va unir-se amb ella en un palau d'or.",
"Li concedí una part del territori, la regió que des d'aleshores porta el seu nom, la Cirenaica.",
"Un fill, Aristeu.",
"Píndar.",
"El reialme de Cirene de mans del rei de Líbia Eurípil, fill de Posidó.",
"Va eliminar el lleó que amenaçava el país i que si derrotava faria que Eurípil li entregués una part del seu regne.",
"Sí.",
"Que era una nimfa de les aigües que vivia sota el riu Peneu, a la gruta subterrània on es troben els rius abans de sorgir a la terra."
]
}
|
books
|
-Pepeitta, Ramoneitta!… Ont us fiqueu?
-Qui ès, aquell? Ai la mare! si no en conec d'atro! si ès en Pauet de can Ternal de sa Cama d'Ase!
-Calla! no xisclus, beneita!
-Guaita, guaita! Aquell tan lleig ès en Saura.
-Oidà! sí, que té es nas dels Saures!
-Bo d'homo! mireu com li degoten ses llàgrimes!
-Reina! això entendreix!
-Caretons de Déu! Ja se n'anaven a fons, i sa Verge…
-A on va ara, aqueix carro? ¡Enrera, enrera! Que voleu fer una tragèria?
|
[
"A qui busca en Pauet?",
"El reconeix una de les dones?",
"D’on és?",
"Què li diu l’altra quan la primera admet que el coneix?",
"Qui troben que no és atractiu?",
"Quin aspecte de la seva cara destaquen?",
"Què observen en ell?",
"Com es dirigeix una a l’altra?",
"Què conclou una d’elles quan veu plorar en Saura?",
"Amb quina expressió respon l’altra?",
"On diu que es dirigien?",
"A qui més menciona?",
"Què es pregunta l’altra?",
"Es vol apropar?",
"Què creu que pot passar?"
] |
{
"answer_end": [
38,
90,
136,
166,
212,
250,
298,
307,
323,
342,
364,
376,
405,
0,
450
],
"answer_start": [
1,
40,
97,
139,
168,
221,
264,
301,
308,
326,
343,
366,
379,
0,
423
],
"input_text": [
"A la Pepeitta i la Ramoneitta.",
"Sí.",
"De can Ternal de sa Cama d'Ase.",
"Que calli i que no cridi.",
"En Saura.",
"El nas.",
"Que està plorant.",
"Dient-li reina.",
"Que això entendreix.",
"Caretons de Déu!",
"A fons.",
"A sa Verge.",
"On va el carro.",
"",
"Que passi una tragèria."
]
}
|
vilaweb
|
El diputat de Ciutadans, José María Espejo Saavedra, assegura que Ciutadans i el PP han suspès les negociacions per a una coalició a Catalunya i no les reprendran fins que Quim Torra les conovqui. Espejo Saavedra diu que els populars han preferit que l'acord no englobés els tres comicis –a Catalunya, el País Basc i Galícia– i afirma que han acceptat la decisió ‘malgrat que creiem que els ciutadans del País Basc no es mereixen que el no de Feijóo els afecti'. En aquest sentit, ha avançat que ‘si Feijóó manté la seva negativa a l'acord, Cs es presentarà pel seu compte a les eleccions gallegues', ha dit. ‘Nosaltres sempre defensarem la unitat dels constitucionalistes', ha insistit. Suspeses les negociacions entre Cs i PP per presentar-se conjuntament a les eleccions catalanes. Així ho ha anunciat el diputat de Ciutadans durant una roda de premsa aquest dijous on ha assegurat que es tracta d'una decisió del Partit Popular perquè ‘ha preferit que l'acord no englobi les tres votacions'. Espejo Saavedra ha dit que des del partit taronja han acceptat la decisió, tot i que creuen que ‘els ciutadans del País Basc no es mereixen que el no de Feijóo els afecti'. ‘No es pot demanar en un lloc el que no fas en un altre', ha dit. En aquest sentit, ha assegurat que si Feijóó es manté “en el seu incomprensible no, Cs es presentarà pel seu compte a les eleccions gallegues”. D'altra banda, ha dit que preveuen que una comissió entre els dos partits abordi els punts programàtics fonamentals. Amb tot, ha insistit que sempre defensaran ‘la unitat de les forces constitucionalistes' i que governen per a '20 milions d'espanyols, en quatre comunitats autònomes i som la primera força a Catalunya'. Principi d'acord amb País Basc Mentre pengen els acords a Catalunya i a Galícia, ambdós partits van anunciar ahir un principi d'acord per presentar-se junts a les eleccions basques amb el popular Alfonso Alonso al capdavant i com a candidat a lehendakari. Malgrat això, el PP Basc ha fet un tuit aquest matí on posava en dubte la ‘proposta anunciada per Cs per a una possible coalició electoral al País Basc: No guarda relació amb la realitat de cada partit aquí i no forma part de cap acord amb els populars'. Alonso ha compartit la piulada al seu compte de Twitter.
|
[
"Qui és José María Espejo Saavedra?",
"Què diu sobre Ciutadans i el PP?",
"Quan tenen pensat fer-les?",
"A qui no vol el PP incloure al pacte?",
"Què pensen sobre el poble del País Basc?",
"Faran el PP i Cs una coalició de cara a les eleccions de Catalunya?",
"Qui ho ha decidit?",
"Cs hi ha estat d’acord?",
"Què farà Cs si Feijóó continua negant-se?",
"Per quin aspecte continuaran lluitant?",
"Quina és la presència de Cs a l’Estat?",
"Qui dirigirà la possible coalició de Cs i PP de cara a les eleccions del País Basc?",
"El PP del País Basc té confiança en aquesta aliança?",
"Per què?",
"On ho ha comunicat Alfonso Alonso?"
] |
{
"answer_end": [
51,
142,
195,
324,
460,
783,
931,
1069,
1376,
1583,
1696,
1922,
2106,
2207,
2265
],
"answer_start": [
0,
25,
145,
221,
387,
688,
889,
996,
1253,
1505,
1591,
1699,
1955,
2108,
2210
],
"input_text": [
"El diputat de Ciutadans.",
"Que Ciutadans i el PP han suspès les negociacions per a una coalició a Catalunya.",
"Quan Quim Torra les conovqui.",
"Els tres comicis: a Catalunya, el País Basc i Galícia.",
"Que no es mereixen que el no de Feijóo els afecti.",
"No.",
"El Partit Popular.",
"Sí.",
"Que Cs es presentarà pel seu compte a les eleccions gallegues.",
"Per la unitat de les forces constitucionalistes.",
"Governen per a 20 milions d'espanyols, en quatre comunitats autònomes i són la primera força a Catalunya.",
"Alfonso Alonso del Partit Popular.",
"No.",
"Perquè no guarda relació amb la realitat de cada partit aquí i no forma part de cap acord amb els populars.",
"Al seu compte de Twitter."
]
}
|
vilaweb
|
L'advocat Gonzalo Boye ha presentat un recurs de súplica a l'Audiència espanyola contra l'embargament dels seus comptes, al qual ha tingut accés VilaWeb. Hi qüestiona la independència i imparcialitat del tribunal, especialment de la presidenta, Concepción Espejel, i l'insta a presentar dues qüestions pre-judicials al Tribunal de Luxemburg. A la primera, qüestiona l'aparença d'imparcialitat del tribunal pel fet que Espejel el presideixi havent estat designada pel CGPJ. A la segona, pregunta si és compatible amb el dret europeu el fet d'alterar la composició del tribunal incorporant-hi dos jutges que no tenen garantida la plaça sense un informe favorable de la presidenta de la sala. A Boye volen fer-li pagar 1,2 milions d'euros d'indemnització per responsabilitat civil a l'empresari Emiliano Revilla, arran del segrest per ETA el 1986. Revilla va admetre durant el judici que no havia vist mai Boye, que fou condemnat a catorze anys de presó. I Boye sempre ha mantingut que és innocent i ha denunciat reiteradament la injustícia del seu empresonament. Gonzalo Boye: ‘Em van torturar durant els cinc primers dies de la detenció' L'advocat sosté que és una persecució política per l'exercici de la defensa del president de la Generalitat, Quim Torra, del president Carles Puigdemont i dels consellers exiliats. A més, qüestiona la legitimitat de la part que li ha reclamat la indemnització per a Revilla perquè no consta que tingui poders notarials ni res que asseguri que actua d'acord amb els interessos de l'empresari, que no li ha reclamat mai cap indemnització. Considera que és una decisió arbitrària i argumenta que fins ara tota la jurisprudència de l'Audiència espanyola i de les audiències provincials sostenia que el termini de prescripció –quinze anys– no s'altera per una investigació patrimonial que va començar el 2008. Aquest, de fet, és el parer del magistrat Ramón Sáez Valcárcel, que va formular un vot particular donant la raó a Boye. El recurs també cita l'última sentència dels magistrats Concepción Espejel i Eduardo Gutiérrez el 2018, en què també sostenien la tesi de Boye. Els quatre abusos de la justícia espanyola contra Boye Boye assegura que la causa contra ell l'activen el 2018 després d'aconseguir el rebuig de les euroordres a Bèlgica i Alemanya, i que l'objectiu és desprestigiar-lo i debilitar-lo. I recorda que anteriorment també l'han atacat quan ha assumit la defensa de casos molests per a l'extrema dreta, com el de les víctimes de l'atemptat de l'11-M. Al recurs, la defensa també ironitza sobre l'error reiterat dels cognoms de Boye, a qui anomenen ‘Boyé Tusset'. En un peu de pàgina, hi diu: ‘Seria aconsellable per a evitar confusions que, després de vint-i-vuit anys d'existència del procediment en contra del meu representat, es comenci a referir-se a ell pels seus cognoms correctament: Boye i Tuset'.
|
[
"Qui és Gonzalo Boye?",
"Què ha demanat a l’Audiència espanyola?",
"Quina opinió té del tribunal?",
"Com argumenta la falta de parcialitat del tribunal?",
"Què qüestiona tenint com a referència Europa?",
"Quin és l’import que havia d’abonar Boye?",
"Per quin motiu?",
"Quant de temps d'encarcerament va rebre Boye?",
"Boye defensa la seva innocència?",
"Quin tracte diu que va rebre a l’inici del seu empresonament?",
"Per què ho qualifica de persecució política?",
"Ramón Sáez Valcárcel va mostrar suport a Boye?",
"Quan diu Boye que comença la persecució contra ell?",
"En quines altres ocasions diu que ha estat víctima d’atacs?",
"Inclou en el document una petició de corregir una falta als seus cognoms?"
] |
{
"answer_end": [
22,
119,
263,
471,
688,
735,
843,
950,
994,
1135,
1316,
1960,
2286,
2501,
2855
],
"answer_start": [
0,
0,
154,
356,
486,
690,
690,
903,
954,
1061,
1137,
1884,
2161,
2343,
2614
],
"input_text": [
"Un advocat.",
"Que no procedeixin amb l'embargament dels seus comptes.",
"En qüestiona la independència i imparcialitat, especialment de la presidenta, Concepción Espejel.",
"Pel fet que Espejel el presideixi havent estat designada pel CGPJ.",
"Si és compatible amb el dret europeu el fet d'alterar la composició del tribunal incorporant-hi dos jutges que no tenen garantida la plaça sense un informe favorable de la presidenta de la sala.",
"1,2 milions d'euros.",
"Com a indemnització per responsabilitat civil a l'empresari Emiliano Revilla, arran del segrest per ETA el 1986.",
"Catorze anys.",
"Sí.",
"El van torturar.",
"Per l'exercici de la defensa del president de la Generalitat, Quim Torra, del president Carles Puigdemont i dels consellers exiliats.",
"Sí.",
"El 2018 després d'aconseguir el rebuig de les euroordres a Bèlgica i Alemanya.",
"Quan ha assumit la defensa de casos molests per a l'extrema dreta, com el de les víctimes de l'atemptat de l'11-M.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
El Barri Jueu (en hebreu: הרובע היהודי) (transliterat: HaRova HaYehudi ) és un dels quatre barris en els que està dividida la Ciutat vella de Jerusalem. L'àrea, que mesura 116.000 metres quadrats, està situada en el sud-est de la ciutat emmurallada. S'estén des de la Porta de Sió, al sud de la ciutat, fins al Barri Armeni, en l'oest, i el Mur de les Lamentacions al nord i la Mont del Temple, a l'est.
El barri està habitat per 2.348 habitants (2004) i acull nombroses ieixivot i sinagogues, en particular la Sinagoga Hurva. Després d'haver estat construïda en 1701, destruïda en 1721, reconstruïda en 1864 i destruïda novament en 1948 durant l'ocupació jordana, la Sinagoga Hurva va ser novament reconstruïda a partir de 2006 i va tornar a consagrar-se en 2010.
El barri té una rica història, amb una contínua presència jueva des del segle VIII a. C. Quan en 135, l'emperador romà Adrià va construir la ciutat de Aelia Capitolina sobre les runes de l'antiga Jerusalem, la Desena Legió tenia el seu campament en el terreny de l'actual barri jueu.
Al començament del segle xx la població del barri va arribar fins als 19.000 habitants, sense que fos una població completament jueva, existint també altres comunitats vivint en el mateix. Gairebé totes les propietats al barri van ser llogades als seus ocupants com a béns arrels musulmans (waqf). Aquesta va ser una de les raons per a l'expansió i construcció a l'oest de la ciutat en els darrers anys de l'Imperi Otomà, ja que la terra fora de la ciutat era propietat de ple dret (mulk) i més fàcil d'adquirir. D'aquesta manera, van començar a néixer nous barris fora dels murs de la Ciutat Vella, com Mishkenot Sha'ananim o Mea Shearim, amb la qual cosa el nombre d'habitants jueus dins de la Ciutat Vella va descendir gradualment.
És el barri més cuidat de la Ciutat Vella. Després de la conquesta israeliana del sector oriental de la ciutat després de la Guerra dels Sis Dies, aquesta es va tornar a reconstruir de les greus destrosses produïdes pels bombardejos jordans durant la Guerra d'independència d'Israel, i per la manca de manteniment durant el període d'ocupació jordana.
Per a la seva reconstrucció es va tenir constància de l'aparença original del barri, les fronteres del barri es van definir i van començar els processos de topografia i cartografia. La seva superfície va ser ampliada en incorporar àrees del Barri Armeni que no havien pertangut al barri jueu (incloent aquestes els complexos d'edificis Ja'ouni, Bashiti i Anabousi, que eren propietat d'àrabs locals però van ser expropiades). Es va incorporar també el veí Barri Marroquí, demolit en 1967, la qual cosa va possibilitar construir una esplanada per als fidels jueus, visitants i turistes davant del Mur de les Lamentacions i va iniciar així la transformació física del barri, gràcies a la qual cosa tant carrers com a cases i places van ser completament renovades.
El seu centre és la Plaça Hurva (si bé anteriorment era la Plaça Batei Mahaseh). Es una petita plaça amb una placa commemorativa dels successos de 1948, quan els jordans van reunir a tots els jueus i els van expulsar de la Ciutat Vella cap a la part oest de Jerusalem.
|
[
"Què és el Barri Jueu de Jerusalem?",
"On està ubicat?",
"Quantes vegades es va reconstruir la Sinagoga Hurva?",
"La zona es caracteritza per la presència dels jueus?",
"Hi vivien altres comunitats a principis del segle xx?",
"Què va passar amb les propietats de la zona?",
"Què va provocar això?",
"Per què?",
"Què va sorgir a partir d’aquest fet?",
"El Barri Jueu és la zona més descuidada de Jerusalem?",
"Què va causar devastació en la zona oriental de la ciutat?",
"Com es va dur a terme la rehabilitació del barri?",
"Quines zones es van afegir?",
"Quina és la part central del Barri?",
"Quins fets es recorden en la placa commemorativa que hi ha?"
] |
{
"answer_end": [
152,
249,
764,
829,
1237,
1346,
1470,
1561,
1648,
1826,
2135,
2317,
2607,
2930,
3166
],
"answer_start": [
0,
198,
509,
766,
1050,
1239,
1348,
1472,
1563,
1785,
1932,
2137,
2357,
2899,
3004
],
"input_text": [
"És un dels quatre barris en què està dividida la Ciutat vella de Jerusalem.",
"Al sud-est de la ciutat emmurallada.",
"Dues.",
"Sí.",
"Sí.",
"Gairebé totes van ser llogades als seus ocupants com a béns arrels musulmans (waqf).",
"Va ser una de les raons per a l'expansió i construcció a l'oest de la ciutat en els darrers anys de l'Imperi Otomà.",
"Perquè la terra fora de la ciutat era propietat de ple dret (mulk) i més fàcil d'adquirir.",
"Van començar a néixer nous barris fora dels murs de la Ciutat Vella.",
"No.",
"Els bombardejos jordans durant la Guerra d'independència d'Israel i la manca de manteniment durant el període d'ocupació jordana.",
"Es va tenir constància de l'aparença original del barri, se'n van definir les fronteres i van començar els processos de topografia i cartografia.",
"Àrees del Barri Armeni que no havien pertangut al barri jueu (inclosos els complexos d'edificis Ja'ouni, Bashiti i Anabousi), i el veí Barri Marroquí.",
"La Plaça Hurva.",
"Els successos de 1948, quan els jordans van reunir a tots els jueus i els van expulsar de la Ciutat Vella cap a la part oest de Jerusalem."
]
}
|
bios
|
Maria Cabré Roigé (Riudecols, 29 de desembre de 1919 - Reus 10 de juliol de 2019) va ser una poetessa catalana. Signava les seves obres amb el nom de Maria Cabré de Calderó.
Filla de Pere Cabré i de Maria Roigé, de ben joveneta es va instal·lar a Reus on va fer els estudis de batxillerat. Després va estudiar magisteri a l'Escola Normal de Tarragona, i en acabar, va exercir de mestra a Reus. A la postguerra es va casar amb el pintor Pere Calderó Ripoll, i es va dedicar a la poesia. Havia publicat ja poemes i articles a la revista estudiantil Aules, apareguda en temps de la República. Va prendre part a l'Antologia de la poesia reusenca, on l'any 1957 va guanyar el premi que es donava als poetes novells. Els seus poemes es van publicar a la premsa local, com ara el Setmanari Reus i la Revista del Centre de Lectura. Va publicar diversos llibres i va mantenir l'activitat poètica fins quasi al final de la seva vida. Formava part d'un col·lectiu de poetes i escriptores creat el 2013 amb el nom de Reusenques de lletres.
|
[
"Qui va ser Maria Cabré Roigé?",
"Amb quin pseudònim presentava les seves obres?",
"Quins eren els seus pares?",
"On va estudiar?",
"Quina va ser la seva primera feina?",
"Amb qui es va unir en matrimoni?",
"A què es va dedicar a partir d’aquest moment?",
"On es podien llegir alguns dels seus continguts?",
"A quina època pertany?",
"En quina compilació va aparèixer?",
"Quin reconeixement va obtenir?",
"On es van fer públics els seus poemes?",
"Ha sigut autora de llibres?",
"Va dedicar-se a la poesia de forma indefinida?",
"A quin grup de Reus pertanyia?"
] |
{
"answer_end": [
110,
172,
210,
350,
392,
455,
484,
552,
588,
641,
709,
760,
852,
922,
1026
],
"answer_start": [
0,
112,
174,
212,
354,
394,
459,
486,
524,
590,
646,
711,
824,
855,
924
],
"input_text": [
"Una poetessa catalana.",
"Maria Cabré de Calderó.",
"Pere Cabré i de Maria Roigé.",
"A Reus va fer els estudis de batxillerat i després va estudiar magisteri a l'Escola Normal de Tarragona.",
"Mestra.",
"Amb el pintor Pere Calderó Ripoll.",
"A la poesia.",
"A la revista estudiantil Aules.",
"A la República.",
"A l'Antologia de la poesia reusenca.",
"El premi que es donava als poetes novells.",
"A la premsa local.",
"Sí.",
"Sí.",
"A un col·lectiu de poetes i escriptores creat el 2013 amb el nom de Reusenques de lletres."
]
}
|
books
|
Esbargida la torbonada, donya Dolors proposà de passar a pendre el cafè a la terrassa. Don Eudald entregant una claueta a la Montserrat, li donà ordre d'obrir un cert calaixet i portar una cigarrera, on hi guardava mostres d'excel·lents havanos, moble que sortia sols en casos excepcionals i quan se tractava d'obsequiar un hoste de molta consideració. N'oferí un al jove (ell no fumava sinó paper), i mentres aquell prenia foc d'una escalfeta de plata que la noia li presentava, li deia don Eudald, referint-se al paisatge que per sobre la balustrada es descobria:
-Veu? Aqui no tenim el mar com a Barcelona, ni grans planures de conreu com a la terra baixa; mes, sense això, disfrutem també de bones vistes.
I, en efecte: en el moment en què els convidats s'assentaven entorn de la gran taula de pedra de la terrassa disposant-se a assaborir l'aromàtica beguda que, reclosa en antiquada cafetera de plata, servia la nina major, les bromades de llevant, esquinçades, retudes i desfetes pel vent de Segarra, anaven a rossegons per les muntanyes, deixant ençà i enllà despulles i rebuigs de ses humides i blanques vestes, que, enganxades per les copes dels pins i faigs, s'anaven fonent als raigs de sol que s'obrien pas per entre les runes d'aquell cel desballestat. L'atmosfera, purificada per la fosa tempesta, era d'una transparència tal que deixava veure amb tot son esclat els tons perlats de les cingleres i els esmaragdins dels opulents boscatges que es destacaven negrosos sobre els matisos més tendres i riallers dels artigatges i pastorius. La terra, xopa a desdir, s'escorria amb bellugadissos regalims que, ajuntant-se, es convertien en impetuosos torrents, desbocats vers les rogenques i grosses aigües de la riera de Vall de Pedres.
-Verdaderament, això no es veu enlloc més- digué, per fi, el jove Montbrió, ullprès per tan hermós panorama. -Jo he viatjat poc o molt per Espanya i fora d'ella, i tinc molt conegudes les conques del Pirineu; però els hi asseguro que una vall més encantadora que aquesta no sabria pas on anar-la a buscar. Aquí s'hi respira l'esperit de la naturalesa primitiva, ja que fins la poca indústria humana que s'hi veu és de lo més rudimentari.
Don Eudald, que seguia mol platxeriós el curs de l'enraonament del jove, semblà no quedar-ho tant de sa conclusió, i digué:
-Ja veurà: em sembla que aquí es fa tot lo que es pot fer i la terra dóna tot lo que pot donar, a menys de corsecar-la.
-No ho cregui pas, don Eudald. Aquí (i quan dic aquí no creguin que em circumscriga a aquesta vall) lleva la terra lo que li dóna la gana, i la terra, per fèrtil que sia, és precís ajudar-la i obligar-la perquè doni lo que pot i no lo que vol, que això és lo que constitueix l'art del pagès, o l'agricultura. Amb la particularitat de que, convenientment ajudada la terra, no sols no es corseca, com vostè diu, sinó que cada vegada és més pròdiga, excedint-se a ella mateixa, que per alguna cosa és el símbol de l'agraïment.
|
[
"Qui va suggerir moure’s a la terrassa?",
"Després de quin fet?",
"Què li va demanar don Eudald?",
"Quan solia fer entrega d’aquest objecte?",
"Què deia don Eudald al jove mentre aquest agafava foc per començar a fumar?",
"Què solien fer els convidats quan s’asseien al voltant d'aquella taula?",
"Com era l’ambient?",
"I el terreny?",
"Què va concloure en Montbrió en veure el paisatge?",
"Estava impressionat per les vistes?",
"Creu que és millor aquesta zona que els Pirineus?",
"Què caracteritza aquesta zona?",
"Don Eudald escoltava les paraules del jove?",
"Creu el jove que en aquesta zona és fàcil obtenir el que es vulgui de la terra?",
"De quina manera diu que es podria aconseguir?"
] |
{
"answer_end": [
85,
22,
244,
351,
708,
1044,
1549,
1745,
1821,
1854,
2051,
2183,
2256,
2671,
2902
],
"answer_start": [
24,
0,
87,
246,
402,
744,
1267,
1551,
1748,
1748,
1857,
2053,
2185,
2460,
2768
],
"input_text": [
"Donya Dolors.",
"Un cop esbargida la torbonada.",
"Que obrís un cert calaixet i portés una cigarrera, on hi guardava mostres d'excel·lents havanos.",
"Quan volia obsequiar un hoste de molta consideració.",
"Que allà no tenien el mar com a Barcelona, ni grans planures de conreu com a la terra baixa, però sense això, gaudien també de bones vistes.",
"Assaborien l'aromàtica beguda que servia la nina major mentre observaven el paisatge.",
"Era d'una transparència tal que deixava veure amb tot son esclat els tons perlats de les cingleres i els esmaragdins dels opulents boscatges que es destacaven negrosos sobre els matisos més tendres i riallers dels artigatges i pastorius.",
"Xop a desdir, s'escorria amb bellugadissos regalims que, ajuntant-se, es convertien en impetuosos torrents, desbocats vers les rogenques i grosses aigües de la riera de Vall de Pedres.",
"Que allò no es veia enlloc més.",
"Sí.",
"Sí.",
"S'hi respira l'esperit de la naturalesa primitiva, ja que fins la poca indústria humana que s'hi veu és de lo més rudimentari.",
"Sí.",
"No.",
"Convenientment ajudada la terra, no sols no es corseca, sinó que cada vegada és més pròdiga, excedint-se a ella mateixa."
]
}
|
books
|
Quan ja les forces m'abandonaven del tot, vingué la nostra gent i ens transportà, més morts que vius, a proa, deixant-nos mal ajaguts prop de la roda, a on ens lligaren no sé com ni de quina manera. Al principi no coneixia ningú ni m'adonava de res: m'havia embascat. Després me vaig fer càrrec del lloc on érem i de que tots els mariners estaven ajaçats i lligats al meu voltant. Déu meu, quina nit! Si has llegit el poema de Milton i et recordes del viatge de Satanàs a través del caos, figura-te'l, i figura't un ramell de brèvols sers humans fermat a l'esquena d'aquell monstruós viatger: això et donarà idea de com anàvem. Tot era dens i pesat al nostre entorn, i corríem a bots i capbussades, respirant sols a glops a través del xàfec, la maror i les tenebres. En Cadernera, agemolit al meu costat, somicava monòtonament com un infant malalt a la falda de sa mare. L'avi Mauva respirava amb una ranera que retrunyia dintre el meu pit. En Pau, que amb la mullena i la fatiga s'era agreujat del seu braç ferit, se revolcava de dolor, i, després d'haver invocat tots els sants que li venien a la memòria, començà a borbollar unes blasfèmies que escruixien. Per a mi l'infeliç desvariejava; i vaig pensar: -Té: vet aquí que aquesta ànima, encunyada amb el segell del vici, se presentarà a Déu tot flastomant-lo. En Vadô Set-trossos era el més sencer de la colla. Amb una paciència admirable, arreglava a cada moment uns tapaboques que ens servien de coixí, afluixava els lligams que ens feien mal, i procurava que el braç d'en Pau descansés en tou. I, el pare, ¿com devia estar, allà a la canya del timó? Sols una energia sobrehumana podia sostenir-l'hi.
|
[
"Quan arribà la gent?",
"Què van fer?",
"Com els van col·locar?",
"Va trigar a reconèixer on es trobaven?",
"Amb què compara la situació que estaven vivint?",
"Com van passar el trajecte al vaixell?",
"Com estava en Cadernera?",
"I l’avi Mauva?",
"En Pau es trobava bé?",
"Què expressava en aquest estat?",
"Què pensava el narrador sobre les seves exclamacions?",
"Qui era el que aguantava millor la situació?",
"Què feia?",
"On es trobava el pare?"
] |
{
"answer_end": [
63,
149,
197,
311,
626,
765,
869,
939,
1036,
1158,
1312,
1363,
1549,
1606
],
"answer_start": [
0,
42,
153,
199,
401,
628,
767,
871,
941,
1041,
1195,
1314,
1365,
1554
],
"input_text": [
"Quan ja les forces l'abandonaven del tot.",
"Eld transportà, més morts que vius, a proa, deixant-los mal ajaguts prop de la roda.",
"Els van lligar.",
"Sí.",
"Amb el poema de Milton, on es parla del viatge de Satanàs a través del caos.",
"Tot era dens i pesat al seu entorn, i corrien a bots i capbussades, respirant sols a glops a través del xàfec, la maror i les tenebres.",
"En Cadernera, agemolit al seu costat, somicava monòtonament com un infant malalt a la falda de sa mare.",
"Respirava amb una ranera que retrunyia dintre el seu pit.",
"No.",
"Després d'haver invocat tots els sants que li venien a la memòria, començà a borbollar unes blasfèmies que escruixien.",
"Que aquesta ànima, encunyada amb el segell del vici, se presentarà a Déu tot flastomant-lo.",
"En Vadô Set-trossos.",
"Amb una paciència admirable, arreglava a cada moment uns tapaboques que els servien de coixí, afluixava els lligams que els feien mal, i procurava que el braç d'en Pau descansés en tou.",
"A la canya del timó."
]
}
|
mitologia
|
Melanti o Melanci (en llatí Melanthius, en grec antic Μελάνθιος "Melánthios") fou un poeta tràgic atenenc de certa distinció en el seu temps, del que poques coses són conegudes.
Se sap que va ser atacat i satiritzat pels poetes còmics con Èupolis, Aristòfanes, Ferècrates, Leucó i Plató, el poeta còmic. Les tres comèdies que van guanyar el premi literari del 419 aC l'atacaven fortament: (Κόλακες d'Èupolis, Εἰρήνη d'Aristòfanes, i Φράτορες de Leucó). Aristòfanes el va a tornar a atacar a Els ocells l'any 414 aC.
Unes observacions de Melanti sobre Diògenes Enomau que va florir cap a l'any 400 aC, acaben de situar l'època en què va viure. Alguns autors l'han situat a la cort d'Alexandre de Feres, però és improbable.
Aristòfanes va conservar el nom i un fragment de la seva comèdia Medea a La Pau. Ateneu diu que també va escriure algunes elegies, i Plutarc, que el celebrava pel seu enginy, diu que va escriure elegies epigramàtiques, però es podria tractar en ambdós casos d'un personatge diferent. Fabricius l'inclou a la Bibliotheca Graeca.
|
[
"Qui va ser Melanti?",
"Com s’anomena en llatí?",
"Se’n sap molt d’ell?",
"De què va ser víctima?",
"Com es coneixia Plató?",
"Què caracteritzava les comèdies que l’any 419 aC van rebre un premi?",
"En quina obra va tornar a rebre atacs Melanti?",
"Què dona una pista de l’època a la qual va pertànyer Melanti?",
"On es creu que s’ubicava segons diversos autors?",
"Què va mantenir Aristòfanes?",
"De què va ser autor Melanti segons Ateneu?",
"I segons Plutarc?",
"Què valorava Plutarc de Melanti?",
"Sabem del cert si fan referència al mateix personatge?",
"On l’inclou Fabricius?"
] |
{
"answer_end": [
140,
38,
176,
286,
302,
387,
515,
641,
700,
801,
851,
939,
895,
1004,
1048
],
"answer_start": [
0,
19,
142,
178,
281,
304,
453,
516,
643,
722,
803,
855,
855,
946,
1006
],
"input_text": [
"Un poeta tràgic atenenc de certa distinció en el seu temps.",
"Melanthius.",
"No.",
"Dels atacs i les sàtires dels poetes còmics con Èupolis, Aristòfanes, Ferècrates, Leucó i Plató.",
"Com el poeta còmic.",
"Atacaven fortament Melanti.",
"A Els ocells.",
"Unes observacions de Melanti sobre Diògenes Enomau que va florir cap a l'any 400 aC.",
"A la cort d'Alexandre de Feres.",
"El nom i un fragment de la seva comèdia Medea a La Pau.",
"D'algunes elegies.",
"D'elegies epigramàtiques.",
"El seu enginy.",
"No.",
"A la Bibliotheca Graeca."
]
}
|
mitologia
|
Boibe (en llatí Boebe, en grec antic Βοίβη) era una ciutat del districte de Magnèsia a Tessàlia, que menciona Homer al «Catàleg de les naus» a la Ilíada, situada a la riba oriental del llac anomenat Βοιβηΐς λίμνη (Boebeis Lacus). El llac rep els rius Oncestos, Amiros i diversos rierols més petits, però no té sortida per a les seves aigües. Per la seva proximitat al mont Ossa, Lucà l'anomena Ossaea Boebeis. Segons Hesíode, Atena va banyar-se els peus en aquell llac.
La ciutat, a partir del segle iii aC va utilitzar-la Demetri Poliorcetes, juntament amb altres poblacions properes, per fundar la de Demetries, i durant molt de temps va dependre de la nova ciutat. S'ha identificat tradicionalment amb les ruïnes de Volvis, prop de Kanalia. William Martin Leake va visitar el lloc al segle xix, i diu que ocupava un turó de considerable alçada davant de la muntanya, i s'inclinava gradualment cap a la plana. A la part posterior tenia un tallat natural que li servia de defensa. Sembla que estava construïda de maçoneria. L'acròpoli es trobava al cim, on encara hi va veure restes de grans blocs quadrangulars, entre ruïnes més considerables de petites pedres i morter. De les antigues muralles de la ciutat hi havia algunes restes incorporades a una església dedicada a Sant Atanasi, segurament d'època romana d'Orient, situada als peus del turó. Es pot deduir, per la seva distància de l'acròpoli, que la ciutat tenia uns 3 km. de circumferència. En parlen Estrabó, Plini el Vell i Titus Livi.
|
[
"Què és Boibe?",
"Qui l’esmenta?",
"On?",
"Quins rius arriben al llac Boebeis Lacus?",
"De quin indret es troba a prop Boibe?",
"Quin nom li va posar Lucà a causa d’això?",
"Qui va fer servir la ciutat des del segle iii aC?",
"Què va crear amb altres pobles del voltant?",
"Qui va visitar aquesta zona el segle xix?",
"Quina era la seva ubicació?",
"Comptava amb alguna part destinada a la protecció?",
"Quin era el material utilitzat?",
"On se situava l’acròpoli?",
"Què es va fer amb algunes parts conservades de les muralles?",
"Quins autors mencionen la ciutat?"
] |
{
"answer_end": [
95,
115,
152,
297,
377,
408,
542,
612,
796,
910,
980,
1023,
1053,
1286,
1497
],
"answer_start": [
0,
97,
97,
181,
342,
379,
470,
544,
752,
800,
912,
982,
1025,
1173,
1452
],
"input_text": [
"Una ciutat del districte de Magnèsia a Tessàlia.",
"Homer.",
"A la Ilíada.",
"Els rius Oncestos, Amiros i diversos rierols més petits.",
"Del mont Ossa.",
"Ossaea Boebeis.",
"Demetri Poliorcetes.",
"La ciutat de Demetries.",
"Martin Leake.",
"Ocupava un turó de considerable alçada davant de la muntanya, i s'inclinava gradualment cap a la plana.",
"Sí.",
"Maçoneria.",
"Al cim.",
"Es van incorporar a una església dedicada a Sant Atanasi.",
"Estrabó, Plini el Vell i Titus Livi."
]
}
|
mitologia
|
Cthulhu és un personatge de la literatura de l'escriptor americà Howard Phillips Lovecraft (1890-1937).
Lovecraft i un cercle d'altres autors van crear amb els seus contes una mitologia d'horror (el gènere anomenat de "terror còsmic") que descriu l'existència d'universos paral·lels i els éssers que en provenen, éssers que van existir "abans del temps" i que si tenen contactes amb els humans es desencadenen terribles conseqüències. El monstre-divinitat anomenat Cthulhu és l'emblema i una de les figures recurrents d'aquesta mitologia, coneguda com els Mites de Cthulhu. Se'l descriu en la narració La crida de Cthulhu.
Segons aquesta mitologia, Cthulhu reposa somiant sota un segell en la ciutat submergida de R'lyeh (un lloc de la bogeria no Euclidiana localitzat en l'Oceà Pacífic). Espera escapar-se'n algun dia (el dia en què "Les estrelles estiguin de nou en posició") amb l'ajuda d'ocultistes i sectaris per a tornar a estendre el seu poder sobre la Terra. Aquests li dediquen el salm "Ph´nglui mglw´nafh Cthulhu R´lyeh wgah-nagl fhtagn" que aproximadament significa "En el seu lloc d'estada de R'lyeh, Cthulhu mort espera somiant".
Segons Lovecraft, Cthulhu descendeix del déu Nagoob i del déu Exterior Yog-Sothoth, i va néixer en el planeta Vhoorl. Es tracta d'un Primigeni, una criatura extraterrena que té característiques físiques i habilitats que el fan una mica semblant a un déu per als humans. Els seus principals seguidors són la Llavor Estel·lar de Cthulhu. També l'adoren la major part dels Profunds, éssers mig humans, mig batracis, que habiten al fons dels oceans. Per sobre dels Primigenis hi ha els déus Exteriors.
Segons la descripció feta a La Crida de Cthulhu, es tracta d'un enorme monstre amb cap de pop o calamar, amb nombrosos tentacles i cos de drac, amb les seves respectives ales. Té la capacitat d'alterar la seva forma, encara que sempre és bàsicament la mateixa. El seu cos escamós està compost d'una substància diferent de les que es troben en el nostre planeta, una mena de massa gelatinosa que el fa pràcticament indestructible. De totes maneres, si algun dia fos destruït (cosa molt improbable), la seva essència fecundaria la seva pròpia filla, tornant a néixer. Va ser un dels conqueridors de la Terra i domina des de les profunditats de l'oceà.
No existeix unanimitat respecte a la pronunciació del nom: s'accepten K'zulju, K'tulú, K'zulu, C'tulú, Cethulhu, (amb "h" aspirada), Chulu, Tulu, Zulu, Kuthulu o Katulu com a pronunciacions vàlides, però es convé que la forma més apropiada de fer-ho no pot ser pronunciada per l'aparell fonològic humà.
Que la pronunciació de Cthulhu no sigui precisa és un tret típic de l'estil lovecraftià, que cultiva l'ambigüitat en les seves descripcions per a suggerir un ambient de caos que provoqui fòbia i horror en l'inconscient.
|
[
"Qui és Cthulhu?",
"Què s’explica en les seves històries?",
"Cthulhu forma part d’una mitologia?",
"On resideix?",
"Quin objectiu té?",
"Li dediquen algun text sagrat?",
"Quina és l’ascendència de Cthulhu segons Lovecraft?",
"De quin planeta prové?",
"Què es defineix com a Primigeni?",
"Quins són els seguidors de Cthulhu?",
"Com és el seu físic?",
"En què consisteix la seva habilitat?",
"De quina manera tornaria a viure en el cas que fos derrotat?",
"Hi ha un consens quant a la forma de pronunciar el seu nom?",
"Per què a Lovecraft és comú que no hi hagi una forma concreta de pronunciar paraules?"
] |
{
"answer_end": [
90,
433,
537,
720,
965,
1047,
1225,
1259,
1411,
1587,
1815,
1900,
2205,
2348,
2812
],
"answer_start": [
0,
104,
435,
649,
789,
975,
1143,
1229,
1261,
1413,
1690,
1817,
2089,
2291,
2594
],
"input_text": [
"Un personatge de la literatura de l'escriptor americà Howard Phillips Lovecraft.",
"Una mitologia d'horror anomenada terror còsmic que descriu l'existència d'universos paral·lels i els éssers que en provenen, éssers que van existir abans del temps i que si tenen contactes amb els humans es desencadenen terribles conseqüències.",
"Sí.",
"A la ciutat submergida de R'lyeh.",
"Espera escapar-se'n algun dia amb l'ajuda d'ocultistes i sectaris per a tornar a estendre el seu poder sobre la Terra.",
"Sí.",
"Descendeix del déu Nagoob i del déu Exterior Yog-Sothoth.",
"Del planeta Vhoorl.",
"Una criatura extraterrena que té característiques físiques i habilitats que el fan una mica semblant a un déu per als humans.",
"Els seus principals seguidors són la Llavor Estel·lar de Cthulhu. També l'adoren la major part dels Profunds, éssers mig humans, mig batracis, que habiten al fons dels oceans.",
"Es tracta d'un enorme monstre amb cap de pop o calamar, amb nombrosos tentacles i cos de drac, amb les seves respectives ales.",
"Altera la seva forma, encara que sempre és bàsicament la mateixa.",
"La seva essència fecundaria la seva pròpia filla, tornant a néixer.",
"No.",
"Per a suggerir un ambient de caos que provoqui fòbia i horror en l'inconscient."
]
}
|
books
|
Les senyores de la casa passen totes atrafegades. L'una porta uns draps fins; l'altra se'n duu el vas i la cullera.
-No s'ofereix pas res?
-Si som bones per alguna cosa…
-No, gràcies.
-És que ja ho saben: de dia, de nit, a qualsevol hora… Escolti, en aquest món…
-Ja ho sé; jo els ho agraeixo.
-Miri: si no ens ajudavem els uns als altres… vol dir que…
-I què tal? que no parla?
-Ara m'ha signat que tenia els llavis secs i li donaré una culleradeta d'això que últimament ha fet dur el metge. Dissimulin…
-Vagi en nom de Déu.
Així que la pobra senyora entra al quarto… què!… a penes gira l'espatlla, ja l'una fa l'ullet i diu:
|
[
"Qui està amb molta feina?",
"Què duu a sobre una?",
"I l’altra?",
"Què els pregunta una persona?",
"Què respon una d’elles?",
"I la persona?",
"Què conclouen?",
"L’altra persona se sent agraïda?",
"Quan una parla d’ajudar-se mútuament, acaba la frase?",
"Amb quina pregunta l’interromp l’altra persona?",
"Què diu que li donarà?",
"Demana fer-ho de forma discreta?",
"De quina manera s’acomiada l’altra persona?",
"On accedeix la senyora?",
"Com reacciona després?"
] |
{
"answer_end": [
48,
76,
114,
138,
169,
183,
262,
295,
354,
380,
493,
505,
526,
569,
621
],
"answer_start": [
0,
50,
78,
117,
140,
171,
185,
266,
303,
356,
382,
495,
508,
528,
554
],
"input_text": [
"Les senyores de la casa.",
"Uns draps fins.",
"El vas i la cullera.",
"Si s'ofereix alguna cosa.",
"Si són bones per alguna cosa.",
"Que no, gràcies.",
"És que ja ho saben: de dia, de nit, a qualsevol hora… Escolti, en aquest món.",
"Sí.",
"No.",
"Què tal, si no parla.",
"Una culleradeta d'allò que últimament ha fet dur el metge.",
"Sí.",
"Dient que vagi en nom de Déu.",
"A l'habitació.",
"Gira l'espatlla i ja l'una fa l'ullet."
]
}
|
mitologia
|
Aracne (Aράχνη), nascuda a Lidia i filla del tintorer Idmó, era, segons la mitologia grega una teixidora de gran anomenada, famosa per la seva habilitat al teler. Un dia va exhibir un tapís tan ben elaborat que tant ella, que era molt orgullosa, com tothom que el veia opinava que la seva destresa superava fins i tot la de la deessa Atena. Aquesta, incrèdula, baixà a la terra a veure el tapís en persona. Primer va adoptar la figura d'una velleta que va recomanar a Aracne que no fos tan orgullosa, ja que a Grècia el pecat de supèrbia, en grec hibris, es considerava gravíssim. La noia va desoir els seus consells, i Atena va recuperar la seva forma veritable. Aleshores les dues van iniciar un concurs a veure qui feia el millor tapís. Atena va representar al seu tapís els dotze déus de l'Olimp en tota llur majestat, i perquè servís d'advertència a la seva rival, va posar als extrems de la tela quatre episodis que mostraven què els passava als mortals quan gosaven desafiar els déus. Aracne va representar els amors dels Olímpics, però indicant aquells no gaire gloriosos: Zeus amb Europa, Zeus i Dànae, i d'altres. La seva feina va ser perfecta, però Atena, irritada, va trencar el tapís d'Aracne i li va donar un cop amb la llançadora. La noia, embogida, es va suïcidar penjant-se d'un arbre. Però Atena, adonant-se que s'havia deixat dur per la gelosia, va decidir convertir-la en aranya, de manera que tant ella com els seus descendents podrien teixir i teixir per sempre, però una obra que ningú mai no admiri. Suides li atribueix un germà, Fàlanx. El poeta Ovidi inclou aquest mite a la seva gran obra mitològica Les Metamorfosis.
|
[
"Qui va ser Aracne?",
"On va néixer?",
"A quina mitologia pertany?",
"Què va fabricar que va deixar tothom bocabadat?",
"A qui creien que guanyava en habilitat?",
"Què va fer Atena en assabentar-se’n?",
"Què va dir a Aracne en forma de dona vella?",
"Per què Atena va tornar a la seva forma real?",
"Què van decidir fer les dues?",
"Quina escena va plasmar Atena al seu tapís?",
"I Aracne?",
"Com va reaccionar Atena?",
"Què va provocar en Aracne?",
"Quina decisió va prendre Atena un cop va veure el que havia fet?",
"On s’inclou aquesta història d’Ovidi?"
] |
{
"answer_end": [
161,
32,
104,
268,
339,
405,
579,
662,
738,
990,
1122,
1244,
1301,
1522,
1643
],
"answer_start": [
0,
0,
60,
163,
250,
341,
414,
581,
664,
740,
992,
1160,
1246,
1308,
1562
],
"input_text": [
"Una teixidora de gran anomenada, famosa per la seva habilitat al teler.",
"A Lidia.",
"A la grega.",
"Un tapís molt ben elaborat.",
"La deessa Atena.",
"Incrèdula, baixà a la terra a veure el tapís en persona.",
"Que no fos tan orgullosa, ja que a Grècia el pecat de supèrbia, en grec hibris, es considerava gravíssim.",
"Perquè la noia va desoir els seus consells.",
"Un concurs a veure qui feia el millor tapís.",
"Els dotze déus de l'Olimp en tota llur majestat, i perquè servís d'advertència a la seva rival, va posar als extrems de la tela quatre episodis que mostraven què els passava als mortals quan gosaven desafiar els déus.",
"Els amors dels Olímpics, però indicant aquells no gaire gloriosos: Zeus amb Europa, Zeus i Dànae, i d'altres.",
"Irritada, va trencar el tapís d'Aracne i li va donar un cop amb la llançadora.",
"Va embogir i es va suïcidar penjant-se d'un arbre.",
"Va decidir convertir-la en aranya, de manera que tant ella com els seus descendents podrien teixir i teixir per sempre, però una obra que ningú mai no admiri.",
"En la seva gran obra mitològica Les Metamorfosis."
]
}
|
mitologia
|
Valeria de Llemotges (Augustoritum, actual Llemotges, s. III) fou una jove màrtir, venerada com a santa a la diòcesi de Llemotges. Probablement es tracta d'una figura llegendària sense existència real.
Segona la tradició, només transmesa per la Vita prolixior de sant Marcial de Llemotges, Valèria era filla del governador d'Augustoritum, l'esposa del qual havia acollit Marcial en una ocasió. Va ésser promesa en matrimoni a un alt funcionari romà, però la jove, ja cristiana, no volia casar-se amb un pagà. Ofès, el seu promès la va fer decapitar. Llavors es produí el miracle: el botxí morí fulminat per una força divina i Valèria, ja decapitada, recollí el seu cap i començà a caminar fins a arribar al puig de Saint-Étienne, on Marcial feia missa. Marcial, en veure-la, va pregar per la seva ànima i Valèria morí en la pau de Déu. El promès, en veure-ho, va convertir-se al cristianisme i prengué el nom d'Esteve.
En el mateix lloc on caigué, s'edificà una capella, que després quedaria integrada al transsepte nord de la catedral de Llemotges. Al segle x, els monjos de l'abadia de Saint-Martial de Llemotges van traslladar les relíquies de Valèria a la ribera de la Voueize, a l'actual departamen de la Cruesa; un monestir hi nasqué i, al voltant seu, la vila de Chambon-sur-Voueize.
Una confraria femenina es creà en 2002 per mantenir el culte a Santa Valèria, el crani de la qual es conserva, segons la tradició a l'església de Saint-Michel-des-Lions de Llemotges. A les ruïnes de la cripta de l'antiga abadia de Sant Marcial, hi ha el lloc de les tombes antigues de Valèria i Esteve.
Antiga tomba al jaciment de la Place de la République, Llemotges
Església de Chambou, on hi havia les restes de la santa
Altar de Santa Valèria (Saint-Michel des Lions, Llemotges), amb el seu crani
|
[
"Qui va ser Valeria de Llemotges?",
"Va existir realment?",
"Com es va saber la seva història?",
"Qui era el pare de Valèria?",
"Amb qui es va prometre ella?",
"Per què no es volia casar amb ell?",
"Com va reaccionar el noi?",
"Què va ocórrer després de forma miraculosa?",
"On arribà?",
"Quina va ser la reacció d’en Marcial en veure-la?",
"Què va provocar aquest fet en el seu promès?",
"Es va construir algun edifici on va caure?",
"On van portar les restes de Valèria?",
"Qui va continuar la veneració a Valèria?",
"Què hi ha a l’església de Chambou?"
] |
{
"answer_end": [
81,
200,
288,
337,
448,
507,
548,
688,
751,
834,
917,
969,
1216,
1367,
1791
],
"answer_start": [
0,
131,
202,
290,
394,
450,
509,
550,
671,
753,
836,
919,
1062,
1291,
1659
],
"input_text": [
"Una jove màrtir.",
"Probablement no.",
"Per la Vita prolixior de sant Marcial de Llemotges.",
"El governador d'Augustoritum.",
"Amb un alt funcionari romà.",
"Ja cristiana, no volia casar-se amb un pagà.",
"Es va ofendre i la va fer decapitar.",
"El botxí morí fulminat per una força divina i Valèria, ja decapitada, recollí el seu cap i començà a caminar.",
"Al puig de Saint-Étienne, on Marcial feia missa.",
"Va pregar per la seva ànima i Valèria morí en la pau de Déu.",
"Va convertir-se al cristianisme i prengué el nom d'Esteve.",
"Sí.",
"A la ribera de la Voueize, a l'actual departamen de la Cruesa.",
"Una confraria femenina que es creà en 2002.",
"Les restes de Santa Valèria amb el seu crani."
]
}
|
books
|
Al cap d'una estona va comparèixer l'avi Mauva.
-Saura- va dir: -hai vist que no m'avisàveu, i vinc per sebre es vostres intents. Si voleu que a sa nit pugu vetllar, serà des cas que vaju a dormir unes contes hores. Són ja dos corts de tres ben caiguts…
-Teniu raó: me n'havia distret respongué el pare… -Sí, Mauva, a la nit no vui que ningú toqui la canya sinó vós i jo. En Pau i en Vadô són massa dormilegues. Aneu, aneu. ¿Qui governa, ara?
-En Pau Ternal; però renega com un oriol, perquè diu que ha d'endegar es fanals i coure es sopar.
-Està bé. Cada u a la seva feina. El timó va a càrrec meu. Aneu, aneu a dormir.
|
[
"A qui es va dirigir l’avi Mauva?",
"Què va dir que no havia fet?",
"Quin objectiu tenia?",
"Què li aconsella que faci si vol quedar-se despert?",
"Quina hora era?",
"Hi estava d’acord el seu pare?",
"Quina voluntat tenia en Saura?",
"Com descriu a en Pau i en Vadô?",
"Es pregunta qui és el dirigent en aquell moment?",
"Quin nom dona l’avi?",
"De quina manera el defineix?",
"Per què?",
"Es queda conforme amb la resposta?",
"Qui diu que porta el timó?",
"Els diu que vagin a dormir?"
] |
{
"answer_end": [
62,
91,
128,
214,
252,
302,
370,
410,
442,
457,
483,
539,
549,
598,
619
],
"answer_start": [
0,
65,
95,
130,
216,
255,
305,
372,
424,
444,
464,
485,
542,
575,
600
],
"input_text": [
"A en Saura.",
"Avisar-lo.",
"Sebre els seus intents.",
"Dormir unes contes hores.",
"Dos corts de tres.",
"Sí.",
"No vol que a la nit ningú toqui la canya sinó en Mauva i ell.",
"Diu que són massa dormilegues.",
"Sí.",
"Pau Ternal.",
"Diu que renega com un oriol.",
"Perquè diu que ha d'endegar es fanals i coure es sopar.",
"Sí.",
"Ell.",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
La sala segona del Tribunal Suprem espanyol ha emès avui la interlocutòria que confirma la seva competència per a jutjar dotze dirigents independentistes, mentre que divideix el judici en dos perquè els ex-membres de la mesa i Mireia Boya, acusats de desobediència, siguin jutjats al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Tanmateix, a la pàgina 36 el tribunal, presidit per Manuel Marchena, ho aprofita per enviar un missatge sibil·lí als presos polítics i als seus advocats. Argumenta que sí que és un organisme competent per a enjudiciar els fets i diu, primer, que es garanteix ‘el contacte directe i permanent' dels acusats amb els advocats. Les males condicions amb què declararan els presos en el judici de l'1-O Sobre la petició de Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn de declarar en català durant el judici, la interlocutòria qüestiona que es pugui fer ús de la seva llengua materna: ‘Contrasta amb l'absència de qualsevol queixa d'indefensió durant el llarg temps que ja han consumit la investigació i la fase intermèdia d'aquesta causa especial.' El tribunal, per tant, deixa entreveure que refusarà la petició quan la registri l'advocat Jordi Pina perquè fins ara no s'havia sol·licitat de declarar en català. Dit d'una altra manera, no té en compte que és diferent la fase d'instrucció del judici en si. Sobre l'argument de la defensa que un judici llarg i complex com aquest es faci a sis-cents quilòmetres del domicili dels acusats, comenta: ‘El nostre sistema constitucional no concedeix als processats el dret de ser enjudiciats en les proximitats del domicili familiar. Cap sistema processal no considera la proximitat domiciliària com a fòrum determinant de la competència en el procés penal.' Per últim, envia un missatge pervers. Els diu que, com que demanen de declarar en català i a prop del domicili, no tindria gens de sentit de recórrer al Tribunal d'Estrasburg: ‘Sigui com sigui, fer dependre el dret a un procés just de la distància entre la seu del domicili i la de l'òrgan jurisdiccional o de l'ús de la llengua materna pels professionals que assumeixen la defensa, conduiria a l'absurditat de negar que aquest dret tingui vigència, per exemple, al Tribunal Europeu de Drets Humans.'
|
[
"Què ha comunicat la sala segona del Tribunal Suprem?",
"Què provoca això?",
"Quin missatge es dona a la pàgina 36?",
"Marchena es posiciona a favor del tribunal quant a la seva professionalitat?",
"Quin fet diu que està assegurat?",
"Què van demanar Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn?",
"La interlocutòria els ha concedit el permís?",
"Quina s’intueix que serà la resposta del tribunal al respecte?",
"Per què?",
"Què es comenta que el sistema constitucional no pot fer?",
"Altres organismes sí que ho permeten?",
"L’últim missatge que transmet el tribunal com es defineix?",
"Per què no veuen lògic acudir al Tribunal d’Estrasburg?",
"Creuen que la distància al domicili i fer servir la llengua materna per part de la defensa és un dret vigent?",
"On?"
] |
{
"answer_end": [
153,
326,
480,
554,
650,
823,
899,
1129,
1228,
1594,
1718,
1757,
1895,
2169,
2219
],
"answer_start": [
0,
155,
339,
482,
557,
731,
825,
1066,
1066,
1466,
1596,
1732,
1772,
1915,
2171
],
"input_text": [
"Que confirma la seva competència per a jutjar dotze dirigents independentistes.",
"Divideix el judici en dos perquè els ex-membres de la mesa i Mireia Boya, acusats de desobediència, siguin jutjats al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.",
"Un missatge sibil·lí als presos polítics i als seus advocats.",
"Sí.",
"El contacte directe i permanent dels acusats amb els advocats.",
"Declarar en català durant el judici.",
"No.",
"Que refusarà la petició.",
"Perquè fins ara no s'havia sol·licitat de declarar en català.",
"Que no concedeix als processats el dret de ser enjudiciats en les proximitats del domicili familiar.",
"No.",
"Com a pervers.",
"Perquè demanen de declarar en català i a prop del domicili.",
"No.",
"Al Tribunal Europeu de Drets Humans."
]
}
|
books
|
Damunt una taula, en una safata coberta amb un drap, hi ha la mà de'n Joan. Tots els que passen la miren i s'esgarrifen. El pobre pare la vetlla; l'esguarda fixament movent la testa i plorant; s'escruixeix en veure aquelles taques negres i aquella inflor terrible.
-I doneu gràcies a Déu, que si no cuitem és ben mort,- va dir-li el cirurgià.
-També morirà quan ho sàpiga… Avui ha mort la mà i després morirà el cos,- va respondre sanglotant el pobre jaio.
Després va un metge ros, prim, de bigoti retallat, agafà un escarpell i començà de tallar la mà per a veure el límit de la gangrena.
-Per Déu, no la fassi més malbé!- va dir amb tant viva expressió el pobre vellet que'l metge estranger va entendre'l i marxà.
-Nasi!… oh, Nasi!… diu en Joan que se sent dels dits- va fer la Remei abraçant-lo… -I és que li creix una altra mà!…
-Potser és un miracle!…
-Tots ho diuen això… no cal que us feu il·lusions- va dir amb urc un practicant jovenet.
-Remei- exclamava el pare, -mira la mà… és morta! i el noi sense mà també és mort… veus, mira-la… és ben morta! ja és freda!… i tant saberuda… en tot lo món no n'hi ha cap com aquesta!…
El pobre vellet va abastar els dos canalobres de l'oratori i en posà un a cada cantó de la mà i va quedar-se tota la nit al seu costat, com si vetllés el cadàver del seu fill.
Avui en Joan surt de casa. Camina poc a poc i s'ho mira tot amorosament i somriu com un infantó. Porta el braç penjant d'un mocador negre, lligat amb un llacet darrera el coll. Tots els de la casa volen acompanyar-lo i ell rebutja a tothom amb suavitat.
|
[
"On es troba la mà del Joan?",
"Com reacciona la gent que la veu?",
"Qui protegeix la mà?",
"Amb quin ànim ho fa?",
"Quines paraules va pronunciar el cirurgià?",
"Què deia entre llàgrimes el jaio?",
"Al vell l’importava que fes malbé la mà?",
"Com va reaccionar el metge estranger?",
"Què exclamava la Remei?",
"Creia que li sortia una altra mà?",
"Creien que podia ser un miracle?",
"El jove practicant hi estava d’acord?",
"El pare va concloure que la mà seguia amb vida?",
"Què va fer el vell?",
"Quan en Joan surt a passejar deixa que algú l’acompanyi?"
] |
{
"answer_end": [
74,
119,
144,
263,
341,
455,
670,
714,
798,
832,
857,
946,
1132,
1308,
1562
],
"answer_start": [
0,
76,
121,
146,
266,
344,
591,
624,
717,
801,
836,
860,
949,
1134,
1487
],
"input_text": [
"Damunt una taula, en una safata coberta amb un drap.",
"S'esgarrifen.",
"El pare.",
"Mou el cap plorant i s'escruixeix en veure aquelles taques negres i aquella inflor terrible.",
"I doneu gràcies a Déu, que si no cuitem és ben mort.",
"També morirà quan ho sàpiga… Avui ha mort la mà i després morirà el cos.",
"Sí.",
"Va entendre'l i marxà.",
"Nasi!… oh, Nasi!… diu en Joan que se sent dels dits.",
"Sí.",
"Sí.",
"No.",
"No.",
"Va abastar els dos canalobres de l'oratori i en posà un a cada cantó de la mà i va quedar-se tota la nit al seu costat, com si vetllés el cadàver del seu fill.",
"No."
]
}
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.