source
stringclasses 4
values | story
stringlengths 268
10.6k
| questions
listlengths 0
23
| answers
dict |
|---|---|---|---|
books
|
-Teniu, avi: mireu-vos- va dir el pare presentant el portaestudis a l'avi Mauva. -No sou vós mateix?
El vell va deixar caure sobre la tela una mirada indiferent, que a poc a poc s'anà tornant atenta, trista i compassiva.
-Està bé… si: ès sa meva vitola- mormolà. I després de palpar-se lés arrugues del front,com si volgués comprovar llur realitat, girà la cara, espargint la vista al lluny amb un posat melangiós. -Ets anys ho trasmuden tot- va dir com parlant per a si mateix; -però ¿què se me'n dóna?
-Si sa vostra costella tornés de s'atro món, potser no us coneixeria -observà en Vadô.
-No tornarà- va respondre el vell amb veu sorda.
En això, en Cadernera, que no havia desemparat el quadret, contemplant-se'l llaminerament, estirà l'avi, Mauva d'una mànega i li preguntà:
-Ès gaire car, això?
-Què vols dir, marrec?
-Si us ha costats gaires cortos, això de fer-vos tirar aqueixa estampa.
-Ui!- exclamà en Vadô Set-trossos fent l'ullet a l'avi Mauva perquè callés. -Aqueixes pintures vénen de París de França i es paguen a pes d'or, sense comptar les mans de plata que les manegen i que no es lloguen a preu de grapa de manobre. Però no tingus por: s'avi té un roc a sa faixa i no haurà d'anar a manlleu.
-Oh! ell rai!- va fer en Cadernera gratant-se el clatell. -Però jo també tinc alguna cosa: tres pessetes i cinc cortos a sa guardiola… i guanys que van venint.
|
[
"Què li va comentar el pare a l’avi Mauva?",
"Com va ser la reacció de l’ancià?",
"Què va confirmar?",
"A continuació, què es va tocar?",
"Quina frase es va dir a ell mateix?",
"Quina observació li va fer Vadô?",
"Mauva ho veu possible?",
"En quin objecte es va fixar Cadernera?",
"Què li va preguntar al respecte?",
"El iaio ho va entendre?",
"A què es referia el jove?",
"Per què Vadô va mirar d’aquella manera a l’home gran?",
"Quina va ser la resposta d’aquest a la pregunta del noi?",
"És valuós el quadre?",
"Quants diners té Cadernera?"
] |
{
"answer_end": [
99,
219,
261,
308,
477,
589,
624,
730,
799,
821,
854,
969,
1133,
1133,
1344
],
"answer_start": [
0,
101,
221,
263,
415,
504,
591,
649,
699,
801,
824,
895,
972,
972,
1270
],
"input_text": [
"Que es mirés, si era ell mateix.",
"Va deixar caure sobre la tela una mirada indiferent, que a poc a poc s'anà tornant atenta, trista i compassiva.",
"Que ès sa seva vitola.",
"Lés arrugues del front.",
"Ets anys ho trasmuden tot.",
"Que si sa seva costella tornés de s'atro món, potser no es coneixeria.",
"No.",
"En el quadret.",
"Si ès gaire car.",
"No.",
"Que si li ha costats gaires cortos.",
"Perquè callés.",
"Que aqueixes pintures vénen de París de França i es paguen a pes d'or, sense comptar les mans de plata que les manegen i que no es lloguen a preu de grapa de manobre.",
"Sí.",
"Tres pessetes i cinc cortos."
]
}
|
vilaweb
|
Una persona s'ha mort i tres més han resultat ferides en un atac amb una arma de foc contra una sinagoga de Poway, al comtat de San Diego, a Califòrnia, segons que han informat les autoritats i recull el diari Los Angeles Times. El sospitós –que va fugir amb cotxe i més tard es va lliurar a la policia– ha estat identificat com a John Earnest, un jove de 19 anys de San Diego i el presumpte autor d'un manifest en el qual afirma haver incendiat una mesquita el mes passat i en què explica que s'ha inspirat en la massacre a la localitat de Christchurch, a Nova Zelanda, d'aquest març. El xèrif del comtat de San Diego, Bill Gore, ha assenyalat que John Earnest no té antecedents penals. No obstant això, estudiaran la seva possible participació en un incendi provocat en una mesquita pròxima fa vora d'un mes. A Internet els investigadors han trobat un text violent i antisemita escrit per un individu que es feia dir per aquest nom. Els agents van ser alertats de l'incident poc abans de les 11.30 d'ahir després de la denúncia que hi havia un ‘tirador actiu', ha explicat el sergent Aaron Meleen, del departament del xèrif del comtat. ‘Com us podeu imaginar, hi havia un panorama de caos amb gent corrent per tot arreu', ha afegit. ‘Vam trobar diverses víctimes i ferits de diversa consideració', ha apuntat. Després de l'atac, un important grup de fidels s'ha congregat a la part posterior del lloc de culte. El batlle de Poway, Steve Vaus, ha qualificat el tiroteig d'aquest dissabte de ‘crim d'odi'. Per la seva banda, el president dels Estats Units, Donald Trump ha lamentat aquest atac. ‘El meu condol més profund per als afectats. Sembla un crim d'odi i arribarem al fons de l'afer', ha dit. Quatre persones van resultar ferides pels trets i van ser traslladades immediatament a un centre mèdic, en el qual una s'ha mort. Les altres tres es troben estables.
|
[
"Què ha ocorregut a Poway?",
"En quin edifici ha passat?",
"Qui és el criminal?",
"Està ara sota càrrec policial?",
"Quin altre fet assegura haver comès?",
"En quin fet s’ha basat per a aquest atemptat?",
"Qui és Bill Gore?",
"Afirma que Earnest ha estat autor d’altres incidents?",
"Què podria haver escrit el jove?",
"Quan es va assabentar la policia de la massacre?",
"Quan van arribar allà, amb què es van trobar?",
"Només hi havia ferits?",
"Què va ocórrer després dels fets?",
"Com ha definit aquest atac l’alcalde de Poway?",
"Qui més ha denunciat aquest crim?"
] |
{
"answer_end": [
113,
113,
343,
343,
472,
553,
629,
686,
933,
1006,
1233,
1310,
1411,
1504,
1691
],
"answer_start": [
0,
65,
229,
229,
379,
459,
586,
631,
811,
935,
1139,
1236,
1312,
1413,
1525
],
"input_text": [
"Una persona s'ha mort i tres més han resultat ferides en un atac amb una arma de foc.",
"En una sinagoga.",
"John Earnest.",
"Sí.",
"Incendiar una mesquita el mes passat.",
"En la massacre a la localitat de Christchurch.",
"El xèrif del comtat de San Diego.",
"No.",
"Un text violent i antisemita.",
"Poc abans de les 11.30 d'ahir.",
"Amb un panorama de caos amb gent corrent per tot arreu.",
"No.",
"Un important grup de fidels s'ha congregat a la part posterior del lloc de culte.",
"Com un crim d'odi.",
"El president dels Estats Units."
]
}
|
vilaweb
|
La Guàrdia Civil va encara més enllà en la persecució i intimidació de l'independentisme polític i cívic. El Ministeri d'Interior espanyol ha filtrat a El Confidencial tres fulls d'un informe de la Guàrdia Civil enviats fa poc al jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena en què són assenyalats una vintena d'activistes i membres d'entitats vinculades al pacifisme i a la mobilització civil no violenta, entre els quals hi ha el diputat d'ERC i ex-portaveu de Casa Nostra – Casa Vostra, Rubèn Wagensberg; el director de Fundipau, Jordi Armadans; l'ex-diputat de la CUP David Fernàndez; la filòsofa Marina Garcés; l'històric activista i assessor de l'Institut Internacional per a l'Acció No Violenta Pepe Beúnza; el vice-president d'Òmnium Marcel Mauri; l'ex-diputat de la CUP Antonio Baños, jutnament amb més representants i portaveus de diversos CDR. El procediment és l'habitual de la Guàrdia Civil o la policia espanyola quan volen atemorir o criminalitzar algú dins l'independentisme: filtrar-ho a El Confidencial, un mitjà molt ben connectat amb els comandaments dels cossos policíacs espanyols. De fet, els autors de la notícia són els mateixos que van publicar una altra informació filtrada per la policia espanyola i que va ser donada per bona: un suposat cas de reclutament d'espies per part dels Mossos en un pis franc, que es va demostrar que era fals. Ara l'objectiu són representants dels moviments socials més pacifistes que hi ha a Catalunya. La Guàrdia Civil fa una llista dels noms, com si es tractés d'una informació revelada, com si hagués estat amagada, per bé que és una informació pública i fàcilment accessible des de fa mesos. En l'informe, assenyalen específicament la iniciativa En Peu de Pau, impulsada per una dotzena d'entitats amb el propòsit de traslladar a la ciutadania l'antimilitarisme, el pacifisme i el feminisme en un context de mobilitzacions en favor de la República i contra la repressió. En declaracions a VilaWeb, Wagensberg diu que amb informes com aquest ‘volen que la gent s'atemoreixi i que s'ho pensi dues vegades abans de participar activament en qualsevol iniciativa política. El missatge que volen fer arribar és que “si feu alguna cosa us estarem vigilant amb lupa”. I les paraules que fan servir contra nosaltres cerquen tergiversar el que fem.' A més, fa notar ‘la feina poca elaborada per part de la Guàrdia Civil', perquè és clar que van fer servir simplement el vídeo de la conferència de premsa de la presentació d'En Peu de Pau, perquè els noms de tots els assenyalats són presentats en el mateix ordre de les intervencions. Heus ací els noms assenyalats:
|
[
"En què s’ha sobrepassat la Guàrdia Civil?",
"Què ha mostrat el Ministeri d’Interior a El Confidencial?",
"Què s’esmenta?",
"Qui es menciona de NOVACT?",
"I de la CUP?",
"Quan actuen d’aquesta manera les forces armades?",
"De qui es tracta els que han filtrat aquesta llista?",
"Quin és ara el seu punt de mira?",
"En veritat, la llista que fa la Guàrdia Civil ja tenia un accés públic?",
"En què consisteix En Peu de Pau?",
"Què opina Wagensberg sobre aquests documents?",
"Què volen retransmetre?",
"Quina sensació dona aquest treball de la Guàrdia Civil?",
"Per què?",
"Per tant, han tret els seus noms d’una font d’En Peu de Pau?"
] |
{
"answer_end": [
104,
211,
400,
708,
787,
985,
1249,
1454,
1647,
1926,
2123,
2215,
2367,
2484,
2580
],
"answer_start": [
0,
106,
168,
402,
402,
850,
1107,
1362,
1456,
1663,
1955,
2125,
2304,
2338,
2369
],
"input_text": [
"En la persecució i intimidació de l'independentisme polític i cívic.",
"Tres fulls d'un informe de la Guàrdia Civil.",
"Una vintena d'activistes i membres d'entitats vinculades al pacifisme i a la mobilització civil no violenta.",
"Pepe Beúnza.",
"L'ex-diputat David Fernández i l'ex-diputat Antonio Baños.",
"Quan volen atemorir o criminalitzar algú dins l'independentisme.",
"Els mateixos que van publicar una altra informació filtrada per la policia espanyola i que va ser donada per bona.",
"Els representants dels moviments socials més pacifistes que hi ha a Catalunya.",
"Sí.",
"En una iniciativa impulsada per una dotzena d'entitats amb el propòsit de traslladar a la ciutadania l'antimilitarisme, el pacifisme i el feminisme en un context de mobilitzacions en favor de la República i contra la repressió.",
"Que amb informes com aquest volen que la gent s'atemoreixi i que s'ho pensi dues vegades abans de participar activament en qualsevol iniciativa política.",
"Que si feu alguna cosa us estarem vigilant amb lupa.",
"La feina poca elaborada per part seva.",
"Perquè és clar que van fer servir simplement el vídeo de la conferència de premsa de la presentació d'En Peu de Pau.",
"Sí."
]
}
|
books
|
N'Antoni Bauzà és un honrat betes-i-fils de la Ciutat de Mallorques. Van a la seva botiga velletes tot passant el rosari, i artistes exalçant el desenfrè de l'art. Els artistes hi van perquè N'Antoni Bauzà, a més a més de betes-i-fils, és pintor.
Un betes-i-fils que sigui pintor amb tots els ets i uts, és una cosa que no es veu cada dia. I és innegable que N'Antoni Bauzà és un pintor característic. Duu els cabells tan follívols com pugui portar-los un betes-i-fils, discuteix amb els seus confrares, va als dinars dels pintors, es posa la mà davant dels ulls per a limitar el paisatge, i en descriure un cap al tard a la costa brava, diu que a les penyes els morats van matant els roigs.
Em demanareu quina és la tasca pictòrica de N'Antoni Bauzà. Ja veureu, no podem ser-li exigents; En Bauzà, es passa els dies feiners a la botiga, i algun diumenge ha de sortir amb la dona. Per treballar li queda només dues o tres festes cada mes. De manera que N'Antoni Bauzà no podrà ésser mai un Rubens per la quantitat. La seva tasca serà més petita; però com a més lenta, més filtrada.
N'Antoni Bauzà, en rigor, no s'ha embrancat sinó en un sol assumpte, no ha pintat -més ben dit, no pinta- sinó un sol cuadro. El tema és senzill i grandiós: Un camp de blat.
Com li vingué, fa anys, a N'Antoni Bauzà, la idea de pintar un camp de blat? Molt senzill: la seva dona li portà, en dot, una caseta dels voltants de Manacor, i a la vora de la caseta hi ha un camp de blat. El blat se li va anar ficant ànima endins. Amb la mateixa lentitud que N'Antoni Bauzà abastava un rodet o un cabdell de cinta de color de malva, la seva ànima copsava l'emoció artística, la visió. N'Antoni Bauzà no era pas d'aquells que patapam, miren una model que badalla, se la imaginen una sirena o una abadessa, s'engresquen, empastifen una tela i la signen. Entre el blat i ell el diàleg va ésser lent. Van trigar a tenir completa consciència l'un de l'altre. A l'últim N'Antoni Bauzà va dir-se: -Hombre, a jo me pareix que el pintaré, an aquest blat. -
|
[
"Qui és Antoni Bauzà?",
"Quin tipus de clientela té?",
"Per quina raó hi van pintors?",
"És peculiar que una persona que tingui una merceria sigui també artista?",
"Com és físicament Bauzà?",
"Amb qui fa dinars?",
"Com defineix els capvespres a la costa brava?",
"Quina és la rutina de l’Antoni?",
"Per què no podrà esdevenir mai en un pintor reconegut?",
"Quantes obres té?",
"I de què tracta?",
"Gràcies a qui es va topar amb un camp de blat?",
"On es trobava aquest?",
"El camp va començar a captivar-lo?",
"Va tardar en decidir que el pintaria?"
] |
{
"answer_end": [
67,
162,
245,
338,
468,
530,
690,
879,
1013,
1206,
1254,
1461,
1461,
1504,
1927
],
"answer_start": [
0,
69,
164,
247,
402,
504,
592,
799,
939,
1151,
1208,
1298,
1347,
1463,
1827
],
"input_text": [
"Un honrat betes-i-fils de la Ciutat de Mallorques.",
"Velletes tot passant el rosari, i artistes exalçant el desenfrè de l'art.",
"Perquè ell també ho és.",
"Sí.",
"Duu els cabells tan follívols com pugui portar-los un betes-i-fils.",
"Amb els pintors.",
"Diu que a les penyes els morats van matant els roigs.",
"Es passa els dies feiners a la botiga, i algun diumenge ha de sortir amb la dona.",
"Per la quantitat.",
"Una.",
"D'un camp de blat.",
"A la seva dona.",
"A la vora d'una caseta dels voltants de Manacor.",
"Sí.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Elena Larrauri Pijoan és una criminòloga barcelonina, catedràtica de dret penal i criminologia a la Universitat Pompeu Fabra i especialista en l'anàlisi de la violència de gènere des de la criminologia crítica. Larrauri va estudiar dret a la Universitat de Barcelona i es va doctorar a la Universitat Autònoma de Barcelona. Des d'aleshores s'ha dedicat a la docència universitària i a la recerca sobre criminologia, sent l'autora de molts articles científics, publicacions en revistes especialitzades i llibres.
Les seves principals línies de recerca són el sistema penitenciari, els antecedents penals, les penes comunitàries i el sistema penal. A més, ha ocupat càrrecs de responsabilitat en diverses institucions.
Larrauri ha estat professora titular de Dret Penal i Criminologia a la Universitat Autònoma de Barcelona i professora visitant en diverses universitats espanyoles i estrangeres, entre les quals destaquen l'All Souls College, de la Universitat d'Oxford (Anglaterra, 2013-2014) i l'Institut de Criminologia de la Universitat d'Hamburg (Alemanya,1993-1994).[cal citació] Com investigadora participa activament en xarxes internacionals de recerca. Ha realitzat estades al Center for the Study of Law & Society de la Universitat de Berkeley, a la Facultat de Dret de la Universitat de Nova York, a l'Institut de Criminologia d'Oslo o a la Facultat de Dret de la Universitat Hebrea de Jerusalem (Israel, 1988).
Larrauri ha ocupat la presidència de la Societat Europea de Criminologia, és fundadora i directora del Grup de Recerca en Criminologia i Sistema Penal de la Universitat Pompeu Fabra i dirigeix la secció de Criminologia i Sistema penal de la Revista InDret.
Dins de les beques que li han estat atorgades, destaquen les concedides per la Fundació Alexander von Humboldt (1989-1991; 1993; 2002) i la beca de la Fundació Fulbright-La Caixa (1986-1987). Ha rebut el Premi Rafael Salillas (Societat Espanyola de Recerca Criminològica, 2007).
|
[
"Qui és Elena Larrauri Pijoan?",
"Quina és la seva especialitat?",
"A quines institucions universitàries va assistir?",
"Què ha escrit?",
"En què s’ha basat el seu treball?",
"Quins treballs ha assolit?",
"Quina assignatura ha impartit a la UAB?",
"Quin curs va romandre a Oxford?",
"On va fer una estada a Alemanya?",
"I als Estats Units?",
"Quan va estar a la Universitat Hebrea de Jerusalem?",
"Què va presidir?",
"Quina associació va crear?",
"Quins anys li van atorgar l’ajuda Fundació Alexander von Humboldt?",
"Quan se li va concedir el Premi Rafael Salillas?"
] |
{
"answer_end": [
124,
210,
323,
511,
646,
716,
822,
993,
1071,
1307,
1421,
1495,
1604,
1814,
1958
],
"answer_start": [
0,
128,
221,
417,
513,
655,
718,
823,
825,
1162,
1162,
1423,
1497,
1680,
1872
],
"input_text": [
"Una criminòloga barcelonina, catedràtica de dret penal i criminologia a la Universitat Pompeu Fabra.",
"L'anàlisi de la violència de gènere des de la criminologia crítica.",
"A la Universitat de Barcelona i a la Universitat Autònoma de Barcelona.",
"Molts articles científics, publicacions en revistes especialitzades i llibres.",
"En el sistema penitenciari, els antecedents penals, les penes comunitàries i el sistema penal.",
"Càrrecs de responsabilitat en diverses institucions.",
"Dret Penal i Criminologia.",
"El 2013-2014.",
"A l'Institut de Criminologia de la Universitat d'Hamburg.",
"A la Universitat de Berkeley, a la Facultat de Dret de la Universitat de Nova York.",
"L'any 1988.",
"La Societat Europea de Criminologia.",
"El Grup de Recerca en Criminologia i Sistema Penal de la Universitat Pompeu Fabra.",
"El 1989-1991; 1993; 2002.",
"El 2007."
]
}
|
vilaweb
|
La primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, ha admès aquest dimecres que no li sorprèn que el president espanyol, Mariano Rajoy, s'oposi a què Escòcia negociï el seu paper a la Unió Europea. ‘Res m'ha sorprès', ha dit, després que Rajoy assegurés que si el Regne Unit marxa de la UE, Escòcia també. Amb tot, la líder independentista ha recordat que el procés formal de sortida del Regne Unit de la UE encara no està en marxa i que per ara només s'escolten posicionaments d'inici. A part d'Espanya, Sturgeon ha dit que ha trobat molta empatia durant les seves trobades a Brussel·les, on s'ha vist amb el president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, i el del Parlament, Martin Schulz. ‘No crec que sigui particularment sorprenent, tant d'hora, escoltar posicionaments d'inici d'un país com Espanya, expressats com s'han expressat avui', ha dit la primera ministra escocesa. Sturgeon ha indicat que el seu objectiu és que quan les negociacions entre el govern britànic i la UE comencin, els interessos escocesos es considerin i el seu govern hi estigui representant. ‘He trobat un gran interès en el resultat del referèndum i una resposta empàtica a la situació en què es troba Escòcia, la possibilitat de ser fora de la UE contra la nostra voluntat', ha assegurat la primera ministra escocesa en una roda de premsa a Brussel·les.'No he vingut per arribar a cap conclusió ni per pressionar a ningú perquè prengui decisions o faci compromisos. He vingut per garantir que la veu d'Escòcia s'escolta i que la posició d'Escòcia s'entén. Crec que és el cas, m'he trobat amb les portes obertes', ha remarcat. Sturgeon ha dit ser conscient que el camí és difícil però ha recordat que el seu govern no volia aquesta situació i va defensar el vot per seguir dins de la UE. Com a primera ministra, Sturgeon ha dit que té l'obligació i el deure de defensar el paper d'Escòcia dins de la UE. La líder escocesa ha reiterat que un referèndum d'independència és sobre la taula, ja que el que van votar els escocesos el 2014, ser dins d'un Regne Unit a la UE, ja no existeix. Sturgeon ha defensat la independència com una opció per protegir l'estabilitat d'Escòcia.
|
[
"Qui és Nicola Sturgeon?",
"Què ha comentat sobre el president espanyol?",
"Com es diu aquest?",
"Què ha comentat sobre Escòcia?",
"Què ha assenyalat Sturgeon?",
"Independentment de l’estat espanyol, com s’ha sentit la primera ministra d’Escòcia a Bèlgica?",
"Quin càrrec té Jean-Claude Juncker en la UE?",
"Li estranya a Nicola la reacció de Mariano Rajoy?",
"Què vol assolir en el seu mandat?",
"Quines postures veu viables per no sortir de la UE amb Regne Unit?",
"On ho ha comunicat?",
"Per quin motiu ha assistit al Parlament Europeu?",
"Com s’ha vist?",
"De quina manera defensa la seva presència?",
"Per quina raó justifica la independència com una possible solució?"
] |
{
"answer_end": [
45,
192,
130,
300,
481,
584,
651,
875,
1067,
1266,
1331,
1533,
1589,
1880,
2150
],
"answer_start": [
0,
30,
94,
222,
311,
501,
586,
688,
877,
1069,
1254,
1445,
1535,
1766,
2062
],
"input_text": [
"La primera ministra escocesa.",
"Que no li sorprèn que s'oposi a què Escòcia negociï el seu paper a la Unió Europea.",
"Mariano Rajoy.",
"Que si el Regne Unit marxa de la UE, Escòcia també.",
"Que el procés formal de sortida del Regne Unit de la UE encara no està en marxa i que per ara només s'escolten posicionaments d'inici.",
"Ha trobat molta empatia durant les seves trobades.",
"És el president de la Comissió.",
"No.",
"Que els interessos escocesos es considerin i el seu govern hi estigui representant.",
"El referèndum i una resposta empàtica a la situació en què es troba Escòcia.",
"En una roda de premsa a Brussel·les.",
"Per garantir que la veu d'Escòcia s'escolta i que la posició d'Escòcia s'entén.",
"Amb les portes obertes.",
"Que té l'obligació i el deure de defensar el paper d'Escòcia dins de la UE.",
"Per protegir l'estabilitat d'Escòcia."
]
}
|
vilaweb
|
WhatsApp dóna una segona oportunitat als impulsius. A partir de la propera actualització, l'aplicació permetrà d'esborrar missatges ja enviats. És una característica que es va destapar al maig en una versió beta, però fins ara encara no estava disponible pel gran públic. Un cop enviat el missatge tindrem set minuts per esborrar-lo, tant a la nostra pantalla com a la del destinatari. Passat aquest període de temps ja serà impossible d'esborrar. Això sí, cal tenir en compte que el destinatari rebrà una notificació i sabrà que hi ha un missatge esborrat. Com ho hem de fer? Fins ara, quan manteníem pitjat qualsevol missatge enviat ens apareixia l'opció d'esborrar-lo, però això tan sols l'esborrava del nostre telèfon. Amb l'actualització, quan mantinguem el dit sobre un missatge ens apareixerà l'opció “esborrar” dins del menú. Als telèfons Android trobem una icona d'una paperera. Si hi fem clic, podrem escollir entre ‘esborrar per a tots' o ‘esborrar per a mi'. Si el que volem és que el destinatari no pugui llegir el missatge que hem escrit haurem d'escollir la primera opció. Aquesta funció estarà disponible tant per les converses bilaterals com als xats en grup. Cal tenir en compte, però, que per tal que aquesta opció estigui disponible cal que tant l'emissor com el destinatari tinguin l'aplicació de WhatsApp actualitzada.
|
[
"Quina decisió ha pres WhatsApp?",
"Per què?",
"Quan es va comunicar aquesta novetat?",
"Quant de temps hi haurà per eliminar el missatge?",
"D’on desapareixerà?",
"Què passa si passen més de 7 minuts?",
"El receptor s’assabentarà de l’esborrament?",
"Quina opció hi havia bans?",
"Què hem de fer perquè ens surti la configuració d’eliminar?",
"Quina diferència hi ha als dispositius Android?",
"Quines opcions hi haurà per suprimir el text?",
"Per a què és la primera?",
"I la segona?",
"Només es podrà fer desaparèixer en xats privats?",
"En quin cas només estarà aquesta possibilitat?"
] |
{
"answer_end": [
50,
142,
192,
332,
384,
446,
556,
721,
832,
886,
969,
1086,
1086,
1175,
1339
],
"answer_start": [
0,
52,
144,
272,
317,
386,
457,
577,
744,
834,
904,
971,
888,
1088,
1177
],
"input_text": [
"Donar una segona oportunitat als impulsius.",
"Perquè l'aplicació permetrà d'esborrar missatges ja enviats.",
"Al maig.",
"Set minuts.",
"Tant de la nostra pantalla com de la del destinatari.",
"Serà impossible d'esborrar.",
"Sí.",
"La d'esborrar-lo, però tan sols del nostre telèfon.",
"Mantenir el dit sobre el missatge.",
"Tobem una icona d'una paperera.",
"Esborrar per a tots o esborrar per a mi.",
"Per si el que volem és que el destinatari no pugui llegir el missatge que hem escrit.",
"Per si el que volem és que jo no pugui llegir el missatge que hem escrit.",
"No.",
"Que tant l'emissor com el destinatari tinguin l'aplicació de WhatsApp actualitzada."
]
}
|
books
|
-Senyor Farreres, ¿vol tenir la bondat de dir-nos que en pensa d'aquesta roentor de la nit?
-No és res de mal, senyora. No s'alarmin-va contestar ell, saludant- nos amb una inclinació i una barretada.-És un fenomen meteoròlogic molt conegut i freqüentíssim en altes latituds. És una aurora boreal. L'haver aparegut al nostre cel és realment una estranyesa, i seria difícil esbrinar a quines condicions atmosfèriques és degut un tal fet; però no pot portar cap mala resultància, jo els en responc. Estiguin tranquiles i frueixin amb alegria d'un espectacle que probablement no tindran ocasió d'admirar mai més de la vida des dels balcons de Girona.
Una aurora boreal! No era més que una aurora boreal! Jo tenia ja noticia d'aquest fenomen, de quan vaig estudiar el tractadet de meteorología, que formava part de l'asignatura oficial de geografía al nostre seminari. Quin respir més ample vaig exhalar!
La meva mare s'afanyà a transmetre la satisfactòria explicació als veïs més pròxims i tot seguit aquella bona nova volà de balcó a balcó per tota la barriada, davallant fins als patis més pregons, i enlairant-se fins als terrats més alts, amb una bonior, que anava aixamplant-se, creixent, eixiribint-se… Al cap de poca estona ja els negralls de la gent belluguejaven per tot arreu remorosos de converses i, ací i allà, lluny i a la vora, sonaven exclamacions i rialletes de joia.
Amb això el meu esperit va passar, quasi d'un salt, de la terror més folla i aclaparadora a la confiança més absoluta. Vaig aspirar l'oxígen de l'aire amb un esponjament de pulmons que me'n va rublir i embriagar; i els meus nervis adquiriren un tremp robust; i el meu cor, revifat d'una onada de sang enriquida i d'una gaubança insòlita i poderosa, s'envalentí de cop i volta, inspirant-me una mena d'urc vital. Què profecies, ni què raves fregits! Què somnis de gent tètrica i cavil·losa! Estúpids ells i estúpid jo, que els havia creguts! Que se n'anessin al diable a fantasiar visions d'espant sobre paraules obscures, que a parlar de bona fe no entenien ells, ni ningú. Vaig indignar-me interiorment. Torturadors de la humanitat, flagells del món, més perniciosos que la fam i la pesta! Mai més no me'n deixaria enganyar. Voldria demostracions clares. No estava per emmetzinar la meva vida sense to ni so. I ara!
|
[
"Què vol saber un personatge del senyor Farreres?",
"Com li respon?",
"De quin esdeveniment meteorològic es tracta la roentor?",
"És un fenomen comú en aquella zona?",
"Què els hi diu per reconfortar-les?",
"On es troben?",
"En quin moment va conèixer el protagonista aquest fenomen?",
"Com va actuar la seva mare?",
"Què es va poder apreciar al cap de poc temps?",
"Com va canviar l’estat d’ànim del noi?",
"En quina condició tenia el cor?",
"Per què se sentia com un inútil?",
"I per quina raó els envia a pastar fang?",
"De quina manera defineix als que van rumorejar coses neguitoses?",
"Què es va jurar?"
] |
{
"answer_end": [
91,
150,
296,
355,
619,
646,
863,
984,
1282,
1499,
1757,
1921,
2002,
2171,
2206
],
"answer_start": [
1,
92,
190,
298,
497,
601,
701,
901,
1206,
1382,
1595,
1872,
1923,
2056,
2173
],
"input_text": [
"Que en pensa d'aquesta roentor de la nit.",
"Que no és res de mal. Que no s'alarmin.",
"D'una aurora boreal.",
"No.",
"Que estiguin tranquiles i frueixin amb alegria d'un espectacle que probablement no tindran ocasió d'admirar mai més de la vida.",
"A Girona.",
"Quan va estudiar el tractadet de meteorología, que formava part de l'asignatura oficial de geografía al seu seminari.",
"S'afanyà a transmetre la satisfactòria explicació als veïs més pròxims.",
"Els negralls de la gent.",
"Va passar, quasi d'un salt, de la terror més folla i aclaparadora a la confiança més absoluta.",
"Revifat d'una onada de sang enriquida i d'una gaubança insòlita i poderosa.",
"Perquè els havia creguts.",
"Per fantasiar visions d'espant sobre paraules obscures.",
"Com torturadors de la humanitat, flagells del món, més perniciosos que la fam i la pesta.",
"Que mai més no se'n deixaria enganyar."
]
}
|
books
|
En Quel va ajupir-se i en un instant arreplegà una munió de floretes, féu un ram, el lligà amb una herba i el tirà dins l'oratori.
-Jo també vull casar-me abans d'un any! I amb la que ha deixat aquesta toia! ¡Què et sembla!
La Margarida va tornar-se vermella. No podia respondre ni alçar els ulls de les herbetes que el vent somovia amb tremolors, com la Margarida, que també tremolava, que no gosava respirar i que sentia tota confosa que una suor d'angúnia li amarava el front.
-¡Ara, vés a saber qui serà la que ha deixat aquesta toia! es veu que és d'avui! oi?
-Les flors bé semblen fresques!- va dir la Margarida fent un gran esforç per dissimular la seva torbació i el seu sofriment.
-Què saps qui les ha posades? ¡Tanmateix jo vaig anar massa a la ventura! ¿no saps de qui són?
-Jo?
-Doncs jo sí! La molinera és casada, no li cal deixar flors i quan jo he passat per aquí sols hi havia les petges de dues persones i la toia hi era. ¡Com que havia plogut un xic aquesta matinada es coneixia molt bé! ¡Tu dius que has estat la primera que hi ha passat, amb això, la toia és teva! ¡Tu et vols casar abans d'un any, jo també! Cal que ens cerquem un festejador!
|
[
"Què va fer Quel?",
"Què va aconseguir?",
"En què van esdevenir les flors?",
"I on el va llançar el jove?",
"Què ha comentat?",
"Amb qui?",
"Com va reaccionar la Margarida?",
"Va dir alguna cosa al respecte?",
"Amb què compara la seva agitació?",
"En quin estat es trobava?",
"Què comenta el noi sobre l'estat del ram?",
"La noia hi està d’acord?",
"Com ho va dir?",
"Què li preguntava el Quel a la jove?",
"Per què diu que les flors són seves?"
] |
{
"answer_end": [
20,
68,
80,
129,
169,
206,
258,
278,
385,
478,
559,
617,
688,
719,
1083
],
"answer_start": [
0,
21,
47,
82,
132,
173,
224,
260,
279,
387,
487,
565,
598,
691,
1007
],
"input_text": [
"Va ajupir-se.",
"Arreplegà una munió de floretes.",
"En un ram.",
"Dins l'oratori.",
"Que ell també es vol casar abans d'un any.",
"Amb la que ha deixat aquesta toia.",
"Es va tornar vermella.",
"No.",
"Amb les herbetes que el vent somovia amb tremolors.",
"No gosava respirar i sentia tota confosa que una suor d'angúnia li amarava el front.",
"Que es veu que és d'avui.",
"Sí.",
"Va fer un gran esforç per dissimular la seva torbació i el seu sofriment.",
"Si sabia qui les ha posat.",
"Perquè ha estat ella la primera que hi ha passat, amb això."
]
}
|
books
|
El que li calia, doncs, era enllestir la cosa i, abans no vingués el fred, escalfar la seva casa amb el caliu d'una estimació ferma que fos la fi de la vida atzarosa que havia arrossegat per tant temps i el principi de l'existència de pau que veia en somnis. ¡Quina joia no seria la seva en veure, anys a venir, el lloc que li havia servit d'amagatall en les seves desgràcies, transformat, per obra i gràcia del treball, en niu de dolçors sense mesura!
Cada dia, a l'hora baixa, mentre les ombres s'anaven ensenyorint de les clotades i estenent-se rostos amunt, solia encaboriar-se amb la mateixa cosa. I la remor llunyana de l'aigua que davallava pel córrec… i la més propera de les dues que, nades sota el cingle, s'acorrien cap a la plana, convertint-se ben aviat en riu… i la del doll que, provinent de la sínia que feia anar la mula, s'escorria fins al safaretx, semblava que bressolessin els seus somnis rosats d'home verge.
Ben mirat, volia i dolia, en Biel: volia perquè estimava, dolia perquè, malgrat el seu braó i la seva fam de treball, s'esgarrifava davant la pensada que qualsevol dia se li estronqués la sort.
Quin daltabaix, aleshores! Desgraciat ell, desgraciat tothom: la Malena, el vell Costa, els fills que poguessin venir…
Només de pensar-hi, aclucava els ulls i arrugava el front, com si volgués foragitar de si la imatge d'una cosa que l'horroritzés!
Amb tot, un dia, mentre contemplava l'olla, que bullia, al cim dels fogons, curullada de les primeres cols i trumfes que havia collit a les terres que menava, va sentir-se envaït per una onada de joia, va somriure satisfet, i va fer una ganyota de menyspreu als pensaments feréstecs que se li presentaven en munió.
-Bah! bah! Pit i fora! I si vénen mals de cap, els hi farem cara.
I, confiant en el coratge que li havien donat les seves palestres amb la dissort, va anar a trobar, el mateix dia, mossèn Esteve; va tenir-hi, dintre el seu despatxet humil, una llarga sentada, com si es confessés; i va fer-li avinents tots els seus propòsits per a l'esdevenidor, i el seu intent d'endur-se'n a viure a la torre el pare de la Malena, que hi podria descansar de la seva vida de penes i treballs. I tant de cor va parlar, i tanta veritat resplendia en els seus ulls, que el sacerdot, com si llegís en la seva ànima, va restar convençut que el canvi sofert pel minyó no era cosa enganyadora; i, després de sentir-se sotragat per una esgarrifança de felicitat, va somriure triomfalment i es va oferir a anar, ell en persona, a cloure el tracte amb el ferrer.
|
[
"Què li calia fer al Biel abans que arribés l’hivern?",
"Com va esdevenir la seva casa?",
"Què li passava diàriament?",
"Què esdevenia en un riu?",
"I on anava a parar l’altra?",
"Quin fet li preocupava al noi?",
"A qui li repercutiria també això?",
"Com actuava quan pensava en aquesta possibilitat?",
"Què es va parar a observar un dia?",
"Quins aliments hi havia?",
"Què li va passar?",
"Va afirmar que ja s’enfrontarien a aquests problemes?",
"Amb qui va quedar aquell dia?",
"Quina era la intenció del Biel?",
"A què es va brindar?"
] |
{
"answer_end": [
131,
451,
601,
773,
866,
1123,
1243,
1303,
1450,
1509,
1658,
1755,
1885,
2106,
2527
],
"answer_start": [
49,
260,
453,
605,
775,
989,
1152,
1246,
1376,
1432,
1493,
1692,
1839,
1974,
2431
],
"input_text": [
"Escalfar la seva casa amb el caliu d'una estimació ferma.",
"En niu de dolçors sense mesura.",
"Solia encaboriar-se amb la mateixa cosa.",
"La remor llunyana més propera de l'aigua que davallava pel córrec.",
"S'escorria fins al safaretx.",
"La pensada que qualsevol dia se li estronqués la sort.",
"A la Malena, al vell Costa, als fills que poguessin venir.",
"Aclucava els ulls i arrugava el front.",
"L'olla, que bullia, al cim dels fogons.",
"Cols i trumfes.",
"Va sentir-se envaït per una onada de joia, va somriure satisfet, i va fer una ganyota de menyspreu als pensaments feréstecs.",
"Sí.",
"Amb mossèn Esteve.",
"Endur-se'n a viure a la torre el pare de la Malena.",
"A anar, ell en persona, a cloure el tracte amb el ferrer."
]
}
|
mitologia
|
Les pastràssimes són uns éssers femenins que habiten a la natura, a prop de rius i barrancs. En general són conegudes com a “dones d'aigua[Enllaç no actiu]”, tant a Catalunya com a algunes zones de la Comunitat Valenciana. Però concretament a Olocau i la zona de la Serra Calderona reben el nom de pastràssimes.
Les pastràssimes són una espècie de nimfes misterioses. Van vestides de blanc i, a les nits de lluna plena, llaven les seues robes i els seus llençols i els estenen damunt les roques o els matolls.
Algunes persones diuen que han sentit les seues veus o rialles quan caminaven a soles per la muntanya.
Sembla que són éssers savis i que aporten benestar al seu entorn. Es diu que tenen poders i que, si algú aconsegueix emportar-se una de les seues peces de roba, es farà ric o tindrà poders.
Per altra banda, tenen un caràcter fort i venjatiu. Si una pastràssima descobrix algú intentant furtar-li la seua roba, pot fer-li un encanteri i fer-lo desaparèixer o transformar-lo en pedra.
Ferran Zurriaga ha escrit un “Recull de rondalles i llegendes de les muntanyes de Portaceli” on es fa referència a aquestos éssers misteriosos en vàries de les llegendes de la zona.
|
[
"Qui són les pastràssimes?",
"En quins indrets solen estar?",
"Amb quin nom són conegudes a Catalunya i a la Comunitat Valenciana?",
"I on com a pastràssimes?",
"Quin tipus de criatura són?",
"Com és la indumentària que porten?",
"Què fan les nits de ple de lluna?",
"Què s’ha pogut percebre alguna cosa d’aquestes nimfes?",
"Quan?",
"Per què es caracteritzen les pastràssimes?",
"Quina creença hi ha sobre qui s’endugui alguna roba seva?",
"Però, quines altres qualitats tenen les dones d'aigua?",
"Per això, quina represàlia tenen els qui són enxampats intentant robar-los-hi el vestit?",
"Qui ha escrit un llibre sobre aquests éssers?",
"Com es diu l'obra?"
] |
{
"answer_end": [
64,
91,
221,
310,
366,
389,
508,
572,
611,
677,
801,
853,
994,
1138,
1088
],
"answer_start": [
0,
53,
93,
223,
312,
368,
390,
510,
548,
613,
679,
803,
855,
996,
996
],
"input_text": [
"Uns éssers femenins que habiten a la natura.",
"A prop de rius i barrancs.",
"Amb dones d'aigua.",
"A Olocau i a la zona de la Serra Calderona.",
"Són una espècie de nimfes misterioses.",
"De color blanc.",
"Llaven les seues robes i els seus llençols i els estenen damunt les roques o els matolls.",
"Les seues veus o rialles.",
"Quan caminaven a soles per la muntanya.",
"Per ser éssers savis i per aportar benestar al seu entorn.",
"Es farà ric o tindrà poders.",
"Tenen un caràcter fort i venjatiu.",
"Pot fer-li un encanteri i fer-lo desaparèixer o transformar-lo en pedra.",
"Ferran Zurriaga.",
"Recull de rondalles i llegendes de les muntanyes de Portaceli."
]
}
|
books
|
-Sóc formal com abans ¡no faig moros com els altres chauffeurs! Crec que el millor capital de tota empresa és la moralitat!
-Adéu, xofer honrat único en su clase!…
L'auto féu uns espetecs com si estigués enrabiat i En Martí va pujar l'escala bo i llegint una carta que la portera va donar-li.
Al seu pis no hi havia ningú. Els metalls de la porta estaven embolcallats amb paper de seda perquè no es rovellessin. Tot era fosc. Va encendre l'electricitat i una munió de bestioletes negres va esmunyir-se per sota de les portes més properes. Va obrir un ventalló i el sol entrà victoriós il·luminant la pols que jeia dormilega per damunt de tots els mobles. En Martí, va trobar totes les cambres esquifides, els mobles tristos, i els rellotges aturats. i una tristesa va posar-se-li als ulls tot passant entre aquelles parets agullonades per un esbart de claus que enlairaven una col·lecció de quadres i objectes de mal gust que els seus pares havien adquirit en els viatges al estranger.
-El París dels meus pares!- sospirà En Martí, en el silenci del pis solitari; i per sa imaginació passà aquell sojorn a la ciutat francesa on transcorren les hores vulgarment. Van visitar la torre Infiel que deia la seva mare fent una rialla que li feia trontollar el seu greix de menestrala enriquida. Del Louvre, van veure el diamant de la corona després de cercar-lo tota una tarda. El pare va fer bromes a cau d'orella a la seva muller tot mirant les teles abundoses de Rubens i van eixir del museu cansats de caminar i mig penedits de no haver anat a les carreres de cavalls. Les seves ànimes insensibles a les sentors sublims de l'art no havien gaudit de la castedat serena de la Venus de Milo, ni de l'espiritualitat de les mans de la Gioconda, ni del davassall d'ànima que havien deixat en llurs obres Rafael, Tiziano i Ribera.
|
[
"Com es defineix el xofer?",
"Què considera que el més important d’una empresa?",
"Com s’acomiada Martí d’ell?",
"Com va marxar el cotxe?",
"Què va fer a continuació el jove?",
"En quin estat es trobava la porta del seu pis?",
"Era un pis habitat?",
"Què va ocórrer en encendre els llums?",
"Què hi havia sobre el mobiliari?",
"Quan es va posar afligit el protagonista?",
"Quin comentari va fer?",
"De quina manera anomenava la seva mare la Torre Eiffel?",
"Quin museu van visitar tots junts?",
"De què es reia el seu pare amb la mare?",
"Quines obres no els van acabar d’agradar?"
] |
{
"answer_end": [
63,
123,
163,
214,
293,
387,
323,
539,
655,
859,
1032,
1213,
1372,
1468,
1822
],
"answer_start": [
1,
65,
127,
166,
217,
325,
295,
428,
564,
754,
988,
1164,
1291,
1374,
1569
],
"input_text": [
"Formal com abans.",
"La moralitat.",
"Adéu, xofer honrat único en su clase.",
"Fa uns espetecs com si estigués enrabiat.",
"Va pujar l'escala bo i llegint una carta que la portera va donar-li",
"Els metals estaven embolcallats amb paper de seda.",
"No.",
"Una munió de bestioletes negres va esmunyir-se per sota de les portes més properes.",
"Pols.",
"Quan passava ntre aquelles parets agullonades per un esbart de claus.",
"El París dels meus pares.",
"La torre Infiel.",
"El Louvre.",
"De les teles abundoses de Rubens.",
"La Venus de Milo, la Gioconda i les de Rafael, Tiziano i Ribera."
]
}
|
mitologia
|
Lleonci (Leontius, Λεόντιος) i Carpòfor foren dos metges llegendaris, cristians del segle iii. Són venerats com a sants per diverses confessions cristianes. La seva memòria es commemora el 20 d'agost. Tots dos foren metges, germans o amics propers, probablement d'origen àrab però nascuts a Vicentia (Vicenza) al segle iii. Més tard van anar a viure a Aquileia. Per alguna ofensa foren portats davant el governador romà Lísies i després de ser torturats en diverses formes de les que segons la llegenda es varen lliurar miraculosament, finalment foren decapitats vers l'any 300. Hi ha molts dubtes sobre la seva existència real; les fonts que en parlen són tardanes i les actes del martiri no són més que una adaptació de la història dels sants Cosme i Damià, germans metges. Sebollits primera a la basílica de Sant Fèlix a Vicenza, al segle x, arran de la invasió dels hongaresos, foren portades a la catedral de la ciutat, on són venerats avui dia. Algunes relíquies són a l'església de Sankt Vincenz de Metz.
|
[
"Qui van ser Lleonci i Carpòfor?",
"De quina època?",
"Com són considerats en alguns credos?",
"Quan és la seva festivitat?",
"Quina era la seva procedència?",
"Però, on havien nascut?",
"I on van créixer?",
"Per què van haver d’anar davant Lísies?",
"Quina va ser la conseqüència?",
"Com es van alliberar?",
"Tot i això, quan van ser degollats?",
"És una història verídica?",
"En veritat, en què es basa aquest mite?",
"On van ser enterrats primerament Lleonci i Carpòfor?",
"Per què al final van ser traslladats a Budapest?"
] |
{
"answer_end": [
79,
93,
155,
199,
275,
309,
360,
426,
472,
534,
577,
627,
758,
831,
923
],
"answer_start": [
0,
70,
95,
157,
201,
276,
324,
362,
429,
454,
536,
579,
668,
776,
845
],
"input_text": [
"Dos metges llegendaris, cristians.",
"Del segle iii.",
"Com a sants.",
"El 20 d'agost.",
"Àrab.",
"A Vicentia (Vicenza).",
"A Aquileia.",
"Per alguna ofensa.",
"Van ser torturats en diverses formes.",
"Miraculosament.",
"L'any 300.",
"No.",
"En la història dels sants Cosme i Damià.",
"A la basílica de Sant Fèlix a Vicenza.",
"Per la invasió dels hongaresos."
]
}
|
vilaweb
|
Martin Selmyr, cap de gabinet del president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, ha reconegut que estava ‘personalment preocupat per la situació' de Catalunya. ‘Però no afegiria ni una coma a allò que ha dit la CE. És quelcom que ha de ser resolt a Espanya i el que jo digués no ajudaria. Però ho seguim amb preocupació', ha repetit. Aquest canvi de to arriba dies després de les declaracions fetes fa una setmana per Juncker, que en una entrevista a Euronews va dir que si guanyava el sí en el referèndum d'independència de Catalunya les institucions europees ho respectarien. Va assenyalar que, en aquest cas, l'estat català hauria de passar tots els procediments establerts per accedir a la Unió Europea com a membre de ple dret. Tanmateix, i observant la repercussió de les declaracions, portaveus de la comissió van afanyar-se a rectificar les declaracions del president. ‘El referèndum és un assumpte intern, i l'opinió de Brussel·les sobre el referèndum català és el que diguin les Corts i el Constitucional'. Malgrat el silenci habitual de la Comissió i la no implicació en el conflicte, cada vegada hi ha més informacions que revelen la preocupació profunda que hi ha tant a Brussel·les com entre els dirigents dels estats membres de la Unió. Ahir se'n feia ressò l'agència Reuters en un reportatge. Vegeu-lo: Reuters afirma que Merkel i més dirigents europeus estan preocupats per l'actuació de Rajoy a Catalunya
|
[
"Qui és Martin Selmyr?",
"I Jean-Claude Juncker?",
"Què ha comentat Slemyr sobre Catalunya?",
"Comentaria alguna cosa més, a part del que ha expressat la Comissió Europea?",
"Per què diu que les seves declaracions no afavoririen a la resolució del seu estat?",
"No obstant això, és un tema que li preocupa?",
"Quan ho ha comentat Martin?",
"Què havia declarat el dirigent de la CE sobre aquesta situació?",
"Què hauria de completar Catalunya per formar part de la UE?",
"Per quin motiu van haver de corregir el comunicat Jean-Claude?",
"Què opinen ara sobre el referèndum de Catalunya?",
"Com se sol caracteritzar la postura de la Comissió Europea?",
"Però què s’ha desvelat?",
"Qui donava la seva opinió ahir?"
] |
{
"answer_end": [
66,
87,
166,
221,
295,
327,
433,
584,
739,
883,
1023,
1102,
1258,
1315
],
"answer_start": [
0,
30,
89,
169,
223,
297,
342,
435,
620,
754,
885,
1025,
1104,
1260
],
"input_text": [
"El cap de gabinet del president de la Comissió Europea.",
"El president de la Comissió Europea.",
"Que estava personalment preocupat per la seva situació.",
"No.",
"Perquè és quelcom que ha de ser resolt a Espanya.",
"Sí.",
"Dies després de les declaracions fetes fa una setmana per Juncker.",
"Que si guanyava el sí en el referèndum d'independència de Catalunya les institucions europees ho respectarien.",
"Tots els procediments establerts com a membre de ple dret.",
"Per la repercussió de les declaracions.",
"Que el referèndum és un assumpte intern, i l'opinió de Brussel·les sobre això és el que diguin les Corts i el Constitucional.",
"Pel seu silenci habitual i la no implicació en el conflicte.",
"La preocupació profunda que hi ha tant a Brussel·les com entre els dirigents dels estats membres de la Unió.",
"L'agència Reuters."
]
}
|
bios
|
Aurora Redondo (Barcelona, l'1 de gener de 1900 - Madrid, el 9 de juliol de 1996) va ser una actriu de teatre i cinema catalana. Va desenrotllar gairebé tota la seva carrera en castellà.
Es pot dir que l'actriu va créixer en els escenaris, ja que va debutar amb tan sols 7 anys, amb un paper en l'obra "Doncell qui cerca muller", la qual es va representar a l'emblemàtic Teatre Romea de Barcelona. Al cap d'uns pocs anys es va traslladar a Madrid, on va formar part de la companyia del Teatre de la Comèdia, treballant en diverses obres, com "Los caciques", "Que viene mi marido" o "Es mi hombre".Aurora ja no va deixar els escenaris durant tota la seva vida. Al llarg de la seva carrera l'hem vist en obres com "Aventura en lo gris", "Ninette y un señor de Murcia", "Un millón en la basura", "La sopera", "Las tormentas no vuelven", "La casa de Bernarda Alba", "Maribel y la extraña familia" o "Melocotón en almíbar", entre altres.
Pel que fa a la televisió, va participar en un gran nombre de sèries i produccions. Va debutar en aquest mitjà l'any 1965 amb l'obra "Roberto, amor mío", dins del programa "Novela", seguint amb altres representacions en el mateix espai, així com en "Estudio 1" i "Hora once". També va interpretar alguns episodis en "El quinto jinete", "Que usted lo mate bien" o en "Historias para no dormir" de Narcís Ibález Serrador.A la dècada dels 80, d'entre totes les seves col·laboracions a la pantalla petita, destaca de manera especial la seva participació en la sèrie "Anillos de oro", en el paper de Sra.Trini, la propietària que lloga el pis als advocats protagonistes per instal·lar el seu bufet. I en els 90 va participar en "Celia", en la qual interpretava a la Sra.Benita, dirigida per José Luis Borau.
Pel que fa al cinema, potser va ser el mitjà al que menys es va dedicar-s'hi. Encara que a principis dels 20 havia participat en un parell de pel·lícules, va ser el 1954, amb "Cañas y barro" quan es pot dir que va començar la seva marxa en aquest mitjà.No es pot dir que rodés moltes pel·lícules, podent-se destacar de la seva biografia algunes com "Amor bajo cero", "Honorables sinvergüenzas", "El hombre que se quiso matar", "Tengamos la guerra en paz", "Las bicicletas son para el verano", "Yo soy ésa", "Mala yerba" i "El cianuro… ¿solo o con leche?".Durant la seva trajectòria professional va rebre molts premis, entre els quals destacarem el Premi María Guerrero de 1984 o la Medalla al Mèrit Artístic el 1993.Aurora Redondo va morir el dia 9 de juliol de l'any 1996 a Madrid.
Selecció
|
[
"De qui es tracta Aurora Redondo?",
"En quin idioma es va basar en tota la seva carrera laboral?",
"Quan va començar a actuar al teatre?",
"Què va fer en mudar-se a Madrid?",
"Com s’anomenen les peces teatrals que va fer amb Teatre de la Comèdia?",
"Quines altres va fer?",
"Només treballaria en el teatre?",
"A quin projecte col·laboraria el 1965?",
"I en quines sèries televisives se la podria apreciar?",
"A qui va representar a Anillos de oro?",
"I a Celia?",
"Va treballar Redondo més en el cinema que en el teatre?",
"Amb quin film va debutar a la televisió?",
"Quins altres títols va interpretar?",
"Quan va morir?"
] |
{
"answer_end": [
127,
185,
277,
506,
597,
918,
1016,
1086,
1354,
1628,
1708,
1816,
1992,
2294,
2512
],
"answer_start": [
0,
129,
247,
398,
508,
661,
934,
1018,
1210,
1438,
1643,
1740,
1895,
1993,
2456
],
"input_text": [
"D'una actriu de teatre i cinema catalana.",
"En el castellà.",
"Amb tan sols 7 anys.",
"Formar part de la companyia del Teatre de la Comèdia.",
"Los caciques, Que viene mi marido i Es mi hombre.",
"Aventura en lo gris, Ninette y un señor de Murcia, Un millón en la basura, La sopera, Las tormentas no vuelven, La casa de Bernarda Alba, Maribel y la extraña familia, Melocotón en almíbar.",
"No.",
"A Roberto, amor mío.",
"El quinto jinete, Que usted lo mate bien o en Historias para no dormir de Narcís Ibález Serrador.",
"A la Sra.Trini, la propietària que lloga el pis als advocats protagonistes per instal·lar el seu bufet.",
"A la Sra.Benita.",
"No.",
"Amb Cañas y barro.",
"Amor bajo cero, Honorables sinvergüenzas, El hombre que se quiso matar, Tengamos la guerra en paz, Las bicicletas son para el verano, Yo soy ésa, Mala yerba i El cianuro… ¿solo o con leche?.",
"El dia 9 de juliol de l'any 1996."
]
}
|
mitologia
|
Sant Víctor de Barcelona (mort cap al 52) és una personalitat llegendària, que una tradició tardana, documentada en obres historiogràfiques del segle xvi, pretén que fos el segon bisbe de Barcelona, el primer màrtir de la ciutat. Sant Eci de Barcelona és citat per les mateixes fonts com el seu successor, també màrtir, mort el 93.
Les primeres fonts que el citen són del segle xvi. Jeroni Pau el cita com a primer bisbe de la ciutat, però situat al segle iv, i Vicenç Domènec i Francisco Diago el citen com a primer bisbe sant però no canonitzat oficialment, al segle I. No hi ha, però, cap fonament ni font històrica que doni suport a la teoria; ans al contrari, no es troben mencions de la diòcesi de Barcelona fins al segle iv. Cap breviari de la catedral el cita amb anterioritat al segle xvi. En canvi, no és citat per la pretesa crònica de Luci Flavi Dextre, falsificació que va reescriure la història eclesiàstica hispànica. Els bolandistes van recollir la tradició.
Cap a mitjan segle xvii i al segle xviii, altres autors van encarregar-se de demostrar la inconsistència d'aquestes atribucions, però van continuar mantenint-se en alguns santorals i històries locals.
Segons la llegenda, creada per tal d'endarrerir els orígens del bisbat de Barcelona fins als temps apostòlics, donant-li així més prestigi i preeminència sobre d'altres, Víctor va succeir el bisbe Teodosi, també inexistent i mort cap al 44-47, i va ésser bisbe fins a la seva mort en l'any 52. La tradició vol que podria haver estat nomenat bisbe pel mateix Pere apòstol a Roma. Va morir arran dels conflictes provocats pels seguidors del nicolaïsme i l'hebionisme, heretgies d'origen oriental.
El succeí el també llegendari bisbe Eci de Barcelona, també llegendari i màrtir, cap al 93.
La seva festivitat, conjunta amb la del bisbe Eci, es fixà el 4 d'abril, com figura a les obres dels pares bolandistes, coincidint amb la data de la seva pretesa mort (que va ésser, però, el 14 d'abril i podria tractar-se d'un error). La història del sant té un abast local i mai no ha estat reconeguda per l'Església, per la qual cosa, Víctor de Barcelona no figura al santoral ni al Martirologi romà. A més, l'aparició tardana de la llegenda ha fet que, en aquest cas, no arrelés a la ciutat, on no ha tingut mai cap devoció popular ni un culte reconegut. Només figura en algunes llistes de bisbes i en alguna pintura que pretenia reconstruir-ne la successió.
|
[
"De qui es tracta Sant Víctor de Barcelona?",
"Què representa que és?",
"De quina època són els escrits que esmenten a Sant Víctor?",
"Com el descriuen Domènec i Diago?",
"Hi ha alguna font que corrobori l’existència d’aquest sant?",
"Qui es va apropiar d’aquesta llegenda?",
"Tot i la inexactitud d’aquesta història, Sant Víctor va seguir present en la tradició?",
"Quin objectiu tenia el mite?",
"Teòricament, a qui va rellevar Víctor?",
"Quant de temps va ocupar el càrrec?",
"A causa de què va morir?",
"Qui va ser el seu successor?",
"Quan se celebren aquests dos sants?",
"Sant Víctor de Barcelona està recollit en algun llibre hagiològic?",
"Per què la seva figura no ha radicat a Barcelona?"
] |
{
"answer_end": [
73,
228,
381,
558,
646,
973,
1174,
1285,
1380,
1468,
1669,
1723,
1834,
2164,
2256
],
"answer_start": [
0,
155,
332,
462,
572,
933,
975,
1176,
1346,
1422,
1555,
1671,
1763,
2100,
2173
],
"input_text": [
"D'una personalitat llegendària.",
"El segon bisbe de Barcelona, el primer màrtir de la ciutat.",
"Del segle xvi.",
"Com a primer bisbe sant però no canonitzat oficialment.",
"No.",
"Els bolandistes.",
"Sí.",
"Endarrerir els orígens del bisbat de Barcelona fins als temps apostòlics.",
"Al bisbe Teodosi.",
"Fins a la seva mort en l'any 52.",
"Arran dels conflictes provocats pels seguidors del nicolaïsme i l'hebionisme, heretgies d'origen oriental.",
"El també llegendari bisbe Eci de Barcelona.",
"El 4 d'abril.",
"No.",
"Per l'aparició tardana de la llegenda."
]
}
|
books
|
¡Sempre aquest mateix paletrís d'engavanyar el menut! Que et tornes lira, noia? ¿Per què me l'emboliques ara, cap i tot, amb el tapaboques, que fins li tanques els espiralls?
-¡Ja li surten enfora els badiuets del nas, dona! Que voleu que se'ns costipi? Deveu pensar que aquest infant ès com nosaltres, santa cristiana… i ell és de fusta de senyor… més delicat que una englantina.
-Però ¿que no ho veus, que suarà les freixures? Oi, Minguet, que t'abriga massa?
-¿Oi, manyac, que ningú et sap gomboldar com la teta?
Què havia de contestar, jo? Me deixava enfarcellar i callava per més que hagués d'anar patint tot el camí.
A la platja de Santa Cristina hi haviem fet excursions delicioses algunes tardes d'estiu, Allí, mentre la dida i el mariner que solia acompanyar-nos amb el gussi coïen el sopar en fogons improvisats amb quatre pedres, la Jacobè i jo gambejàvem descalços per les maresmes, cercant-hi les petxines que viuen aferrades als penyals banyats per l'onatge. Mai no n'he menjades de més gustoses. I quan, tot forategant amb el ganivet per arrencar-ne alguna, captombats a frec d'aigua, ens escometia de cop i volta una ona esvalotada, esquitxant-nos de xarbots, ¡quins xiscles i quina tabola! Encara em sembla que veig com la Jacobè, de quatre grapes damunt de la roca, alzinava esverada el seu caparró ornat amb lliris de platja, tot ruixat de gotetes tremoladores, i com en un moment la seva cara passava de la sorpresa a l'espant, de l'espant a la consternació i de la consternació a la còmica hilaritat. -¿Que et creies estar en sec, Minguet?… Si ens descuidem!… A mi l'aigua em regala esquena avall que em fa unes pessigolles! I tu sembles un mico remullat.- Rèiem per les butxaques. I ja el sopar estava llest i les estovalles esteses a la sorra, i els grills començaven a cantar la vinguda del vespre, i encara ens recava la diversió i fèiem esgargamellar la dida cridant-nos.
|
[
"De què es queixa el primer personatge de la Jacobè?",
"Què li ha fet?",
"Per què es pensa que es constiparà Minguet?",
"Com el defineix?",
"Com justifica la jove aquesta mesura?",
"Segons l’home, qui és el que cuida millor al nen?",
"Sabia Minguet què respondre?",
"Per on havien estat a l’estiu?",
"Qui anava amb ells?",
"De quina forma solien cuinar allà?",
"Què feien mentre la Jacobè i ell?",
"Eren les millors petxines que havia tastat mai?",
"A què s’enfrontaven quan anaven a la cerca d’aquestes?",
"De quina manera es posa la noia per buscar-les?",
"Amb quin animal compara al Minguet?"
] |
{
"answer_end": [
78,
173,
252,
380,
429,
516,
622,
712,
772,
840,
919,
1010,
1148,
1317,
1676
],
"answer_start": [
0,
81,
176,
271,
383,
464,
517,
624,
720,
786,
842,
896,
1020,
1229,
1582
],
"input_text": [
"D'aquest mateix paletrís d'engavanyar el menut.",
"L'ha embolicat amb el tapaboques.",
"Perquè li surten enfora els badiuets del nas.",
"Que és de fusta de senyor… més delicat que una englantina.",
"Que suarà les freixures.",
"La teta.",
"No.",
"A la platja de Santa Cristina.",
"La dida i el mariner.",
"En fogons improvisats amb quatre pedres.",
"Gambejaven descalços per les maresmes, cercant-hi les petxines.",
"Sí.",
"A una ona esvalotada.",
"De quatre grapes damunt de la roca.",
"Amb un mico remullat."
]
}
|
mitologia
|
Càrpatos (en grec antic Κάρπαθος, però en Homer Κράπαθος "Crápatos") és una illa de la mar Egea entre Creta i Rodes. Formava part de l'antiga prefectura del Dodecanès, però a partir de l'1 de gener de 2011 Kàrpathos forma una de les 74 unitats perifèriques de Grècia segons el programa Cal·lícrates.
Antigament la mar de la rodalia es va anomenar mar Carpatios (Καρπάθιον πέλαγος, Carpathium mare). Estrabó la descrivia com una illa de 100 estadis de longitud i 200 de circuit. L'illa és principalment muntanyosa, amb molts barrancs i poc arbrada. El seu punt més alt és el puig de Lastos.
La tradició diu que estava sotmesa a Minos i que després va ser colonitzada pels doris argius, segons Diodor de Sicília. Sempre va ser un país dòric, i Homer la menciona al "Catàleg de les naus" de la Ilíada, i diu que van anar a la guerra de Troia juntament amb Nísiros, Kasos i Kos., però en un període posterior van estar sota el domini de Rodes i sembla que mai no va ser del tot independent, ja que no s'han trobat monedes pròpies i en canvi moltes de Rodes.
Sembla que l'illa va estar ben poblada a l'antiguitat. Segons Escílax de Carianda tenia almenys tres ciutats, i segons Estrabó quatre. L'únic nom que dona Estrabó és Nísiros (Νίσυρος), i Claudi Ptolemeu dona el nom d'una altra que es deia Poseidion (Ποσείδιον) (a l'est, l'actual Pigadin o Posin). En una inscripció s'ha trobat el nom d'una tercera, Arkesine (Ἀρκεσίνη) (és l'actual Arkássa a l'oest de la costa sud). A una roca a la costa oest hi ha unes ruïnes anomenades Sókastron, i també unes ruïnes a l'illa de Saria, al nord de Càrpatos, corresponents a la ciutat de Palàtia, probablement la mateixa que Nísiros.
L'extrem sud era el cap Toanteion, avui Akrotéri, i no lluny el d'Efialtion, avui Aphiartis.
El 42 aC l'illa va passar a Roma. Del segle VII i fins al X va ser objecte d'atacs dels pirates i els habitants es van retirar cap a les muntanyes. El 1821 es va revoltar però el tractat del 1830 la va concedir a Turquia. El 1912 va formar el Dodecanès amb altres illes sota domini italià. Es va incorporar a Grècia el 1948.
Avui te deu ciutats:
|
[
"Què és Càrpatos?",
"On se situa?",
"On pertanyia abans?",
"Però què passa l’1 de gener de 2011?",
"Com es deia abans la mar que l'envoltava?",
"De quina manera defineix Estrabó Càrpatos?",
"Què és Lastos?",
"Qui va conquistar l’illa?",
"A quina obra s’esmenta?",
"Després de la guerra de Troia, sota quin territori es trobaven?",
"Quants municipis diu Escílax de Carianda que hi hauria hagut antigament?",
"Com diu Claudi Ptolomeu que s’anomenaria un d’aquests?",
"Què es pot apreciar a la zona oest de Càrpatos?",
"De quina manera s’anomena actualment Toanteion?",
"Quan formaria l'illot part de l’estat grec?"
] |
{
"answer_end": [
95,
115,
166,
266,
360,
476,
588,
683,
797,
938,
1162,
1302,
1537,
1722,
2090
],
"answer_start": [
0,
69,
117,
168,
300,
399,
548,
590,
742,
809,
1109,
1241,
1472,
1674,
2057
],
"input_text": [
"Una illa de la mar Egea.",
"Entre Creta i Rodes.",
"A l'antiga prefectura del Dodecanès.",
"Forma una de les 74 unitats perifèriques de Grècia.",
"Mar Carpatios.",
"Com una illa de 100 estadis de longitud i 200 de circuit.",
"El seu punt més alt.",
"Els doris argius.",
"A la Ilíada.",
"Sota el domini de Rodes.",
"Almenys tres.",
"Poseidion.",
"Sókastron.",
"Akrotéri.",
"El 1948."
]
}
|
books
|
La tia Paulina va mirar-me de cap a peus. Jo estava decidit a anar-me'n, però la Maria de la Mercè em pregà que segués una estoneta; i, com que el seient que tenia més a prop estava al costat de la senyora que m'acabaven de presentar, per cortesia, per curiositat i per avinentesa vaig col·locar-me a tret de conversa íntima amb la dama dels impertinents, a qui, en sentir el meu nom, se li enrojolà la cara de satisfacció, i exclamà tot seguit: -Ai, Víctor! Poc m'ho podia esperar!- Amb perdó sigui dit, la tia Paulina era una admiradora meva.
Ara veuran en què consistia la seva admiració. Quan jo anava al col·legi dels Jesuïtes, vaig fer uns versos en castellà per a ser llegits en presència d'un senyor bisbe que ja és mort. Recordo que aquests versos varen fer plorar els meus companys de col·legi; i un pare jesuïta, el nom del qual no està bé que retregui, tingué la pensada de publicar-los a la Revista Popular. Aquells versos duien una empenta formidable. Recordo que, entre altres coses divertides, n'hi havia una que deia:
«Oprobio vil, de que Satán blasona». Doncs bé: la tia Paulina, es veu que, en aquella ocasió ja llunyana, va emocionar-se amb el fruit de la meva musa infantil, i l'emoció fou tan forta, que, en conèixer-me a mi en carn i ossos, no pogué menys de manifestar-ho tot seguit.
Quan jo vaig veure que l'admiració era purament i exclusiva per aquest motiu, vaig tranquil·litzar-me.
Després que la tia Paulina hagué ponderat els versos i la meva persona, val a dir que la família es quedà un xic esverada; i en Víctor fou l'únic que s'atreví a posar aquest comentari, amb una mica de satisfacció i una goteta de dolça ironia:
-No li estranyi: la tia Paulina llegeix molt.
|
[
"Què va fer la tia Paulina amb el narrador?",
"Qui va impedir que marxés?",
"On es va situar?",
"Per quin motiu va començar a xerrar amb la Paulina?",
"Ella l'apreciava?",
"Per què?",
"Com van reaccionar els seus amics?",
"Què se li va acudir a un jesuïta amb el text?",
"Quin era el vers cèlebre de la seva creació?",
"Què va commoure la tia Paulina del jove?",
"Llavors, li va mostrar la seva admiració?",
"Per què es va confortar a continuació el protagonista?",
"Quina va ser la causa per la qual els parents semblaven ansiosos?",
"Com va justificar en Víctor el comportament de la tieta?",
"Com ho va fer?"
] |
{
"answer_end": [
40,
131,
233,
354,
543,
728,
803,
919,
1070,
1194,
1306,
1409,
1532,
1698,
1652
],
"answer_start": [
0,
42,
136,
235,
484,
545,
730,
807,
966,
1141,
1198,
1308,
1411,
1536,
1539
],
"input_text": [
"Va mirar-lo de cap a peus.",
"La Maria de la Mercè.",
"Es va asseure al costat de la senyora que l'acabaven de presentar.",
"Per cortesia, per curiositat i per avinentesa.",
"Sí.",
"Perquè quan ell anava al col·legi dels Jesuïtes, va fer uns versos en castellà per a ser llegits en presència d'un senyor bisbe que ja és mort.",
"Van plorar.",
"Publicar-lo a la Revista Popular.",
"Oprobio vil, de que Satán blasona.",
"El fruit de la seva musa infantil.",
"Sí.",
"Perquè va veure que l'admiració era purament i exclusiva per aquest motiu.",
"Que la tia Paulina havia ponderat els versos i la seva persona.",
"Va dir que no era estrany perquè la tia Paulina llegia molt.",
"Amb una mica de satisfacció i una goteta de dolça ironia."
]
}
|
mitologia
|
Licurg (Lycurgus, Λυκοῦργος), fill de Driant, va ser, en la mitologia grega, rei dels edons de Tràcia.
La Ilíada ja el presenta com un exemple dels càstigs que els déus donen a qualsevol que els desafii. Licurg va expulsar Dionís, que havia arribat al seu país amb les seves acompanyants, les Mènades. L'atac de Licurg va causar una gran por a Dionís, encara nen, i el déu es llançà al mar, d'on Tetis el va recollir. Però Zeus, irritat va tornar cec a Licurg.
Des d'Èsquil, que tenia una tetralogia avui perduda dedicada a Licurg, Dionís apareix com un adult. El déu s'encarrega personalment de la venjança. Explica que quan Dionís va voler travessar Tràcia per anar contra els indis, Licurg li va barrar el pas i va capturar les bacants que acompanyaven el déu, i als sàtirs del seu seguici. Dionís es va haver de refugiar al mar, al costat de Tetis, la filla de Nereu. Però miraculosament, les bacants van ser alliberades de les seves cadenes i Licurg es va tornar boig. Creient que el seu fill Driant era un cep, el va matar d'un cop de destral. Mort el fill, va recobrar la raó, però la terra es va tornar estèril. Un oracle va dir als habitants del país que l'única manera que la terra tornés a ser fecunda, era esquarterant Licurg, i així ho van fer, dalt del mont Pangeu, lligat entre quatre cavalls.
Higí dona una altra versió. Diu que Licurg havia expulsat Dionís del seu reialme i havia posat en dubte el seu origen diví. Després, embriagat pel vi que havia pres, va voler violar la seva pròpia mare. Recuperat, va voler impedir actes tant vergonyosos i va arrencar els ceps de les seves terres, però Dionís el tornà boig i Licurg matà la seva esposa i el seu fill. Tot seguit Dionís va deixar Licurg al bosc a mercè de les panteres.
Nonnos, en les seves Dionisíaques, presenta Licurg lluitant amb les bacants, especialment amb una d'elles, Ambròsia, que es transformà en cep per ofegar-lo amb les seves branques. Hera el va alliberar brandant sobre les bacants l'espasa d'Ares.
|
[
"Qui va ser Licurg?",
"On s’esmenta?",
"A qui va fer fora Licurg?",
"Què va provocar aquest fet?",
"Com va castigar Zeus al monarca?",
"Quina va ser la resposta de Dionís quan va esdevenir adult?",
"Segons Èsquil, què li va fer Licurg a Dionís quan es disposava a entrar a Tràcia?",
"A causa de l’alliberació de les bacants, a qui va matar el sobirà?",
"Quina va ser la conseqüència?",
"Què va dir l’oracle que seria la resposta perquè la terra tornés a ser fèrtil?",
"En la història d’Higí, com va actuar Licurg amb Dionís?",
"Quina decisió va prendre el traci per culpa d’aquest accident?",
"Per quina raó va matar a la seva família?",
"Per part de Nonnos, qui es va transformar en planta per asfixiar-lo?",
"Quina deïtat el va ajudar?"
] |
{
"answer_end": [
101,
174,
229,
389,
459,
607,
762,
1028,
1118,
1237,
1431,
1605,
1989,
1900,
1945
],
"answer_start": [
0,
103,
204,
302,
418,
532,
621,
893,
1050,
1120,
1309,
1442,
1607,
1780,
1925
],
"input_text": [
"Rei dels edons de Tràcia.",
"A la Ilíada.",
"A Dionís.",
"Que Dionís tingués por i que el déu es llancés al mar.",
"El va tornar cec.",
"Es vol venjar.",
"Li va barrar el pas i va capturar les bacants que acompanyaven el déu.",
"Al seu fill Driant.",
"Va recobrar la raó, però la terra es va tornar estèril.",
"Esquarterar Licurg.",
"L'havia expulsat del seu reialme i havia posat en dubte el seu origen diví.",
"Va voler impedir actes tant vergonyosos i va arrencar els ceps de les seves terres.",
"Perquè Dionís el tornà boig.",
"La bacant Ambròsia.",
"Hera."
]
}
|
mitologia
|
Morrigan, també coneguda com a Morrigu, és la dea celta de la mort i la destrucció. Se la representa típicament amb armadura i armes. Morrigan està present en totes les guerres, prenent forma de corb o de corneja. El seu rol en la guerra és infondre força (i ira) en els soldats per combatre. El seu nom significa 'Gran Reina' o 'Reina Espectral'. Morrigan també es pot traduir o trobar escrit com a Carrie o Carrigan.
Morrigan és la dea de la guerra i, per tant, de la mort. Però també representa la renovació: la mort que dona a llum una nova vida, l'amor i el desig sexual. La vida i la mort estan molt lligades en l'univers celta. Morrigan és donzella, mare i vídua.
Morrigan formava una tríada amb Badb i Macha, encara que en algunes fonts se la descriu com a deessa tripla, incloent-hi Bodbh i Macha com a altres manifestacions de Morrigan.
Morrigan pertany als Tuatha Dé Danann, els éssers màgics que van habitar Irlanda abans que els irlandesos actuals.
Un dels episodis més famosos d'aquesta deessa va ser el seu amor no correspost amb l'heroi Cú Chulainn, i el seu paper en la guerra de l'Ulster.
|
[
"Qui és Morrigan?",
"Com se la figura?",
"De quina manera apareix en les batalles?",
"Quin és el seu paper?",
"Què vol dir Morrigan?",
"Els noms de Carrie o Carrigan fan referència a la dea?",
"A part de ser la deïtat de la guerra, què més representa?",
"Per què també simbolitza la renovació?",
"De qui es tracta Morrigu?",
"Amb qui formava una trinitat?",
"Però, què més podria ser Bodbh i Macha?",
"D’on forma part la deessa de la guerra?",
"Qui són?",
"De qui es va enamorar la divinitat?",
"I a quina batalla va tenir un paper rellevant?"
] |
{
"answer_end": [
82,
132,
212,
291,
346,
417,
474,
575,
669,
715,
845,
884,
960,
1064,
1105
],
"answer_start": [
0,
84,
134,
214,
293,
348,
419,
476,
635,
671,
717,
847,
864,
962,
962
],
"input_text": [
"La dea celta de la mort i la destrucció.",
"Amb armadura i armes.",
"En forma de corb o de corneja.",
"Infondre força (i ira) en els soldats per combatre.",
"Gran Reina o Reina Espectral.",
"Sí.",
"La mort.",
"Perquè la mort dona a llum una nova vida, l'amor i el desig sexual.",
"D'una donzella, mare i vídua.",
"Amb Badb i Macha.",
"Altres manifestacions de Morrigan.",
"Dels Tuatha Dé Danann.",
"Els éssers màgics que van habitar Irlanda abans que els irlandesos actuals.",
"De l'heroi Cú Chulainn.",
"A la guerra de l'Ulster."
]
}
|
mitologia
|
Mazu (xinès tradicional: 媽祖, xinès simplificat: 妈祖, pinyin: Māzǔ), també coneguda amb altres noms com: Matsu, Tian Fei o Tian Hou, és la deessa del mar en la mitologia xinesa i empara i protegeix a pescadors i mariners. Té un lloc en els panteons taoista i budista mahayana.
Va començar sent humana, va esdevenir després una semi-deessa i finalment deessa. Com a humana va néixer en Meizhou (湄州), comtat de Putian (莆田县), província de Fujian, l'any 960, en una família de pescadors. La seva família tenia el cognom Lin (林). Ella va rebre el nom de Lin Moniang (xinès tradicional: 林默孃, xinès simplificat: 林默娘, pinyin: Línmòniáng). Moniang vol dir literalment "noia silenciosa", nom que va rebre perquè no va plorar quan va néixer. Va ser una excel·lent nedadora que, segons una de les versions de la seva llegenda, va salvar al seu pare d'un tifó, o, segons unes altres, va nedar eternament buscant-lo. Va morir el 4 d'octubre de 987. Després de la seva mort la iconografia la recorda com una jove de vestit vermell que vaga sempre pels mars acompanyada de dos dimonis, un de vermell amb dues banyes, i un altre verd, als quals va derrotar i la serveixen. El vestit vermell el porta per servir de guia als marins des de la costa. El culte a Mazu es va iniciar en la dinastia Song i en l'actualitat és venerada a les regions costaneres del sud-est de la Xina, especialment a Zhejiang, Fujian, Guangdong, Hainan i Taiwan, així com en l'est i el sud-est d'Àsia. En total hi ha al voltant de 1.500 temples Mazu repartits per 26 països del Món.
|
[
"Qui és Mazu?",
"Com més se la pot anomenar?",
"En quina creença?",
"De qui és defensora?",
"On se la pot apreciar?",
"Ja va néixer com a divinitat?",
"D’on és?",
"Quin llinatge tenia la seva família?",
"Què significa el nom de la deïtat?",
"Per què la van anomenar així?",
"En què era experta?",
"Què comenten alguns mites sobre ella?",
"Quan va morir?",
"Com se la representa a Matsu?",
"Per quina raó duu la roba vermella?"
] |
{
"answer_end": [
151,
129,
174,
218,
273,
355,
390,
517,
674,
727,
759,
899,
931,
1066,
1226
],
"answer_start": [
0,
0,
131,
177,
220,
275,
357,
482,
629,
657,
729,
765,
901,
933,
1154
],
"input_text": [
"La deessa del mar.",
"Com Matsu, Tian Fei o Tian Hou.",
"En la mitologia xinesa.",
"Dels pescadors i mariners.",
"En els panteons taoista i budista mahayana.",
"No.",
"De Meizhou.",
"Lin.",
"Noia silenciosa.",
"Perquè no va plorar quan va néixer.",
"Nedant.",
"Va salvar al seu pare d'un tifó, o, segons unes altres, va nedar eternament buscant-lo.",
"El 4 d'octubre de 987.",
"Com una jove de vestit vermell que vaga sempre pels mars acompanyada de dos dimonis.",
"Per servir de guia als marins des de la costa."
]
}
|
bios
|
Irene de Todos los Santos Urdangarin i Borbó (Barcelona, 5 de juny de 2005) és la quarta filla de Cristina de Borbó i de Grècia i Iñaki Urdangarin, antics ducs de Palma de Mallorca. I és la sisena neta de reis emèrits d'Espanya, Joan Carles I i de Sofia de Grècia. Té tres germans majors Joan, Pau i Miquel. Irene és desena i última en la línia de successió al tron espanyol. En ser filla d'una infanta d'Espanya, ostenta la dignitat de Gran d'Espanya.
Va ser nomenada Irene per la seva tieta la princesa Irene de Grècia, germana de la reina Sofia de Grècia, encara que en el llibre de Pilar Urbano, Sofia reconeix que el nom l'hi van posar perquè els agradava, més que per la seva germana i de Todos los Santos, com és per tradició a la Casa Reial Espanyola.
El 14 de juliol de 2005 va ser batejada al Palau de la Sarsuela, el cardenal Antonio María Rouco Varela va presidir la cerimònia. Els seus padrins són la princesa María del Rosario Nadal i Fuster de Puigdórfila de Bulgària i Pedro López-Quesada i Fernández-Urrutia.
Abans de traslladar-se a Washington D.C l'any 2009, va viure a Barcelona amb els seus pares i germans i va ser inscrita a l'Escola Carles Riba. Al setembre de 2012, els ducs de Palma tornen a viure a Espanya.
Des del seu naixement, Irene Urdangarin i Borbó com a filla d'una infanta d'Espanya té tractament de La seva Excel·lència i la dignitat de Gran d'Espanya, igual que els seus germans i que els seus cosins Felip Joan Froilán de Marichalar i Borbó i Victòria Federica de Marichalar i Borbó.
Va rebre la seva primera comunió el 2 de maig de 2015 a la petita església de Hermance, banyada pel llac Lemán, a Ginebra, Suïssa. Va usar el mateix vestit de comunió que la seva mare i la seva tia Elena de Borbó com és tradició.
|
[
"Qui és Irene de Todos los Santos Urdangarin i Borbó?",
"Qui són els seus avis?",
"Quants germans té?",
"En quina posició es troba per esdevenir reina?",
"Per quin motiu li van posar el nom d’Irene?",
"Però segons Sofia, quin va ser el motiu?",
"Què va passar el 14 de juliol de 2005?",
"Quina relació té María del Rosario i Fuster de Puigdórfila de Bulgària i Pedro López-Quesada i Fernández-Urrutia?",
"On es va mudar l’any 2009?",
"I quan tornaria a Espanya?",
"Per què té el títol de La seva Excel·lència i la dignitat de Gran d'Espanya?",
"Només el té ella?",
"Quan va fer la primera comunió?",
"On?",
"Què va utilitzar per costum?"
] |
{
"answer_end": [
146,
263,
306,
374,
520,
660,
799,
1024,
1076,
1233,
1388,
1521,
1576,
1652,
1751
],
"answer_start": [
0,
184,
265,
308,
453,
600,
760,
890,
1026,
1170,
1258,
1319,
1523,
1523,
1654
],
"input_text": [
"La quarta filla de Cristina de Borbó i de Grècia i Iñaki Urdangarin.",
"De reis emèrits d'Espanya, Joan Carles I i de Sofia de Grècia.",
"Tres.",
"En la desena i última.",
"Per la seva tieta la princesa Irene de Grècia.",
"Perquè els agradava.",
"Va ser batejada.",
"Són els seus padrins.",
"A Washington D.C.",
"Al setembre de 2012.",
"Per ser filla d'una infanta d'Espanya.",
"No.",
"El 2 de maig de 2015.",
"A la petita església de Hermance, a Ginebra, Suïssa.",
"El mateix vestit de comunió que la seva mare i la seva tia Elena de Borbó."
]
}
|
mitologia
|
La història o llegenda dels amants de Terol explica la història d'amor entre dos joves de Terol, Isabel de Segura i Juan Martínez de Marcilla, coneguda a partir de les recreacions del teatre barroc com Diego. Des de 1996, se celebra a Terol, com a recordatori de la tradició, la festivitat de les Noces d'Isabel de Segura.
Fa molts anys, vers el segle xiii, visqueren a Terol dues nobles famílies, els fills de les quals, Diego de Marcilla i Isabel de Segura, creixeren i jugaren junts; en arribar l'adolescència, sorgí l'amor més gran que en la terra existí.
Però la família d'Isabel era més acomodada que la del seu enamorat, per la qual cosa, aquest, per ser mereixedor del seu amor, marxà a la guerra, demanant a Isabel que l'esperés durant cinc anys, prometent-li tornar ric o morir en l'intent.
Mes passaven els anys i res se'n sabia, d'aquell valent jove. El pare d'Isabel, en Pedro Segura, cercà pretendent a la seva filla, però la donzella, que no oblidava el seu amor, va convèncer el seu pare perquè li deixés complir la seva promesa, assegurant que quan vencés el termini pactat, acataria amb submissió el pretendent que el seu pare elegís. En Pedro cercà per a la seva filla el més noble jove de Terol i província, concertant les noces per al mateix dia que vencés el termini.
Es preparà una gran boda, tot el poble estava convidat, les campanes voltejaven sense parar, l'alegria es feu mestra del carrer, sols el cor d'Isabel restava encongit de tristesa. Aquesta, convençuda de la mort del seu estimat i complint la voluntat del pare, es casà com li havia promès.
A les poques hores, arribava a la vila Diego de Marcilla carregat de riqueses i honors. En escoltar l'algaravia, instà a la seva euga Quilla a anar ràpida, dient-li Andaquilla (pujada d'entrada a la vila que encara conserva aquest nom).
Quan Diego s'assabentà de la seva desventura, pregà a Isabel que li fes un petó de comiat com a prova del seu amor, però Isabel li ho negà dient-li que davant Déu i els homes ja era un dona casada; Diego desesperat tornà a insistir-li: Vull guardar-lo en penyora del teu amor!, però Isabel no accedí, llavors Diego... caigué mort d'amor als seus peus.
Els funerals es prepararen en l'església de Sant Pere i al bell mig d'aquests, una senyora encoberta s'obrí pas entre la multitud, arribà fins al cadàver, es prostrà al davant i aixecant-se el vel digué:
i ajuntant els llavis amb els del seu estimat, restà morta allà mateix.
L'escena commogué tots els presents, que decidiren soterrar en aquesta mateixa església eixos dos cossos junts que tant s'estimaren i que mai s'uniren.
Qui ho va veure, ho contà i en donà fe, i com a mi m'ho contaren jo us ho conte, i els que ja ho sabeu crideu ben fort, car...
Des de 1996 se celebra a Terol, com a recordatori de la tradició, la festivitat de les Noces d'Isabel de Segura. Des de 2005, es visiten en el mausoleu dels Amants, un espai museístic construït annex a l'església i on, en un audiovisual, es pot veure els estudis que es portaren a efecte en desenterrar les mòmies dels dos amants, l'una correspon a una dona i l'altra a la d'un home. Això tampoc és garantia que la història contada hagi pogut ser verdadera.
Llista no completa d'autors que han escrit sobre aquesta llegenda:
|
[
"En què consisteix la història dels amants de Terol?",
"Quin és el nom de la seva celebració?",
"En quina època es basa la història?",
"Qui es van enamorar?",
"Quan va haver de marxar Diego a la guerra, què li va pregar a Isabel?",
"Com va persuadir la noia el seu pare perquè no li busqués cap candidat?",
"Amb qui es casaria el dia que expirés la data?",
"Aquell dia estava la jove feliç?",
"Per què acabaria contraient matrimoni?",
"Al final, va tornar Diego ric?",
"Per quina raó no li va voler fer Isabel un petó a Diego?",
"Com va reaccionar el jove?",
"Què va fer l’enamorada al funeral?",
"Quina va ser la reacció dels invitats?",
"Què es duu a terme a les Noces d’Isabel de Segura des del 2005?"
] |
{
"answer_end": [
141,
321,
396,
558,
754,
1151,
1288,
1468,
1577,
1665,
2012,
2166,
2442,
2479,
2886
],
"answer_start": [
0,
222,
323,
398,
646,
979,
1153,
1290,
1470,
1579,
1816,
2094,
2247,
2444,
2836
],
"input_text": [
"En la història d'amor entre dos joves de Terol, Isabel de Segura i Juan Martínez de Marcilla.",
"Les Noces d'Isabel de Segura.",
"Vers el segle xiii.",
"Diego de Marcilla i Isabel de Segura.",
"Que l'esperés durant cinc anys.",
"Li va assegurar que quan vencés el termini pactat, acataria amb submissió el pretendent que ell elegís.",
"Amb el més noble jove de Terol i província.",
"No.",
"Perquè estava convençuda de la mort del seu estimat.",
"Sí.",
"Perquè davant Déu i els homes ja era un dona casada.",
"Caigué mort d'amor als seus peus.",
"Es prostrà al davant i ajuntant els llavis amb els del seu estimat, restà morta allà mateix.",
"Es commogueren.",
"Es visiten en el mausoleu dels Amants."
]
}
|
mitologia
|
(8405) Asbolus, la designació internacional (8405) Asbolus, és un centaure, un tipus d'asteroide, l'òrbita del qual, creua la dels dels planetes externs del sistema solar. Hi va haver descobert per James V. Scotti i Robert Jedicke del programa Spacewatch el 28 març 1995.
Aquest centaure té el seu nom del personatge Asbolus, centaure de la mitologia grega.
El diàmetre d'Asbolus ha estat estimat des de, a aproximadament 84 km segons les dades de 2007 del télescopi espacial Spitzer, als 66 km o 76 km segons altres fonts.
No existeix cap imatge directa d'Asbolus, però les anàlisis espectrals realitzades pel telescopi espacial Hubble han revelat una composició química de gran complexitat, interpretada gràcies a un cràter d'impacte recent (menys de 10 milions d'anys) a la seva superfície, que va deixar a la vista el materials interns de l'asteroide, sense alterar i que contrastaven fortament amb la resta de la seva superfície, molt alterada per una exposició molt més antiga als rajos ultra-violats del Sol, als vents solars i als rajos còsmics.
L'òrbita d'Asbolus és molt excèntrica i el porta des de les proximitats de Jupiter i Saturn, a la llunyania de l'òrbita de Neptú.
Les òrbites dels centaures pateixen pertorbacions pels planetes gegants que els fan inestables i impredictibles durant períodes de desenes o de centenars de milers d'anys. La vida-media orbital d'Asbolus s'ha estimat en aproximadament 860.000 anys. El seu periheli de 6,8 unitats astronòmiques indica que actualment és baix la influència de Saturn, però pateix també una influència no menyspreable de Júpiter (un périhélie de 6,6 ua s'ha considerat com sota el control de Júpiter). Una simulació sobre Asbolus suggereix que aquesta canvi de control podria haver-hi tingut lloc fa 10.000 anys. El seu afeli va passar a estar controlat per Neptú.
|
[
"Què és Asbolus?",
"I un centaure?",
"Qui el van albirar per primera vegada?",
"Per quin motiu li van posar Asbolus?",
"Quant fa de diàmetre?",
"Gràcies a quina eina tenim aquesta dada?",
"Però, segons la procedència de la informació, quant podria fer-ne?",
"Què se sap gràcies al telescopi Hubble?",
"Com va ser possible saber-ho?",
"Per què estava adulterada la seva composició exterior?",
"De quina manera es defineix la trajectòria del cos celest?",
"Com és?",
"Per què aquest tipus d'astre sofreix alteracions?",
"De quant és la seva vida-media orbital?",
"Què significa que el seu periheli sigui de 6,8 unitats?"
] |
{
"answer_end": [
170,
96,
230,
356,
427,
483,
522,
691,
742,
1052,
1091,
1182,
1255,
1431,
1531
],
"answer_start": [
0,
60,
172,
272,
358,
405,
380,
566,
637,
872,
1054,
1073,
1184,
1356,
1433
],
"input_text": [
"Un centaure l'òrbita del qual, creua la dels dels planetes externs del sistema solar.",
"Un tipus d'asteroide.",
"James V. Scotti i Robert Jedicke.",
"Pel personatge Asbolus, centaure de la mitologia grega.",
"Aproximadament 84 km.",
"Al télescopi espacial Spitzer.",
"66 km o 76 km.",
"La seva composició química.",
"Gràcies a un cràter d'impacte recent.",
"Per una exposició molt més antiga als rajos ultra-violats del Sol, als vents solars i als rajos còsmics.",
"Com molt excèntrica.",
"El porta des de les proximitats de Jupiter i Saturn, a la llunyania de l'òrbita de Neptú.",
"Pels planetes gegants.",
"De 860.000 anys.",
"Que actualment és baix la influència de Saturn."
]
}
|
vilaweb
|
El president del govern espanyol i líder del PP, Mariano Rajoy, ha reivindicat l'aplicació de l'article 155 aquest diumenge a l'acte central de la campanya del PP, que ha tingut lloc a Salou. Rajoy ha dit que el seu govern va activar aquest ‘mecanisme excepcional' davant la ‘situació excepcional' de ‘caos' a Catalunya. ‘Avui és una realitat, i tothom sap què cal fer perquè s'activi i què no s'ha de fer perquè no s'activi', ha alertat. Segons Rajoy, el 155 ‘s'està aplicant amb absoluta normalitat' i implica ‘que Espanya és una democràcia moderna, que tots estem sota l'imperi de la llei i que això és un estat de dret'. Ha dedicat bona part del seu discurs a apel·lar al ‘vot útil' per a la seva formació, que segons ha assegurat es disputa escons a Tarragona i Girona amb les forces independentistes. El PP ha reunit a Salou la direcció del partit en un esforç final per revertir la tendència en favor de Ciutadans que marquen les enquestes. Rajoy ha pres la batuta de la campanya –serà a Catalunya els tres últims dies de la cursa- per apel·lar al vot dels que li van donar suport a les eleccions generals i que ara dubten entre el seu partit i Ciutadans. El president espanyol ha assegurat que el seu partit ha propiciat el retorn a la ‘normalitat' i la ‘legalitat' a Catalunya. ‘Gràcies al 155 Catalunya celebrarà eleccions amb garanties de neutralitat i no el que vam veure el passat 1-O', ha sentenciat davant un públic on estaven presents els pesos pesants de la seva formació. Protesta a les portes de l'auditori Unes dues-centes persones han protestat a les portes de l'auditori de Salou on el PP ha fet l'acte electoral. Els concentrats portaven llaços i bufandes grogues, estelades i pancartes demanant la llibertat dels presos polítics. Una forta presència de furgonetes i agents dels Mossos d'Esquadra ha impedit que els manifestants s'apropessin a l'auditori.
|
[
"Qui és Mariano Rajoy?",
"Què ha defensat?",
"On ho ha fet?",
"Per quin motiu el va posar en marxa?",
"Què ha advertit?",
"Hi ha algun problema en l’aplicament d’aquest article?",
"Com defineix Espanya?",
"Què passa a Tarragona i a Girona?",
"Quina és la finalitat del míting en Salou?",
"Per què ha pres la direcció de la seva campanya?",
"Segons ell, què hi ha fet possible?",
"Quin benefici té el 155?",
"Qui hi era a la convenció?",
"Qui s’ha concentrat per oposar-se al partit?",
"Com anaven?"
] |
{
"answer_end": [
62,
107,
190,
319,
437,
501,
623,
805,
946,
1161,
1285,
1413,
1488,
1601,
1752
],
"answer_start": [
0,
49,
91,
192,
321,
439,
504,
673,
807,
948,
1185,
1287,
1400,
1526,
1636
],
"input_text": [
"El president del govern espanyol i líder del PP.",
"L'aplicació de l'article 155.",
"A l'acte central de la campanya del PP, que ha tingut lloc a Salou.",
"Davant la situació excepcional de caos a Catalunya.",
"Que avui tothom sap què cal fer perquè s'activi i què no s'ha de fer perquè no s'activi.",
"No.",
"Com una democràcia moderna, que tots estem sota l'imperi de la llei i que això és un estat de dret.",
"Que s'hi disputa escons amb les forces independentistes.",
"Revertir la tendència en favor de Ciutadans que marquen les enquestes.",
"Per apel·lar al vot dels que li van donar suport a les eleccions generals i que ara dubten entre el seu partit i Ciutadans.",
"El retorn a la normalitat i la legalitat a Catalunya.",
"Celebrar eleccions amb garanties de neutralitat.",
"Els pesos pesants de la seva formació.",
"Unes dues-centes persones.",
"Portaven llaços i bufandes grogues, estelades i pancartes demanant la llibertat dels presos polítics."
]
}
|
vilaweb
|
Josep Borrell haurà de passar el filtre del Parlament Europeu abans de ser designat en el càrrec de cap de la diplomàcia de la Unió Europea. Haurà de respondre a algunes preguntes compromeses, com les que tenen a veure amb el seus draps bruts en el cas Abengoa i les seves polèmiques sortides de to. És per això que el diari The New York Times es demana en aquest article si Borrell és la persona adequada per a ‘donar a Europa una veu al món'. L'article recorda alguns estirabots de Borrell com aquell en què va acabar marxant d'una entrevista a la televisió pública alemanya perquè no li agradaven les preguntes que li feien sobre Catalunya. D'entrada, l'article diu que una de les coses que més sorprèn de la decisió de nomenar Borrell per a aquest càrrec és la seva edat, 72 anys. I una altra, la seva tendència a dir coses controvertides. I comença recordant que va dir que tot allò que van haver de fer els Estats Units per ser independents fou ‘matar quatre indis'. O quan va voler ridiculitzar Donald Trump a propòsit d'unes suposades declaracions del president dels EUA sobre la necessitat de construir un mur al Sàhara. El vet de l'eurocambra a comissaris europeus que Borrell vol esquivar Els desafiaments en política internacional són enormes, i el moment és crític, diu el diari, amb uns Estats Units governats per Trump, una Rússia més agressiva i una Xina en ascens, que fan créixer la vulnerabilitat d'Europa. Afegeix que el càrrec de Borrell ‘és essencialment feble', i es demana si tindrà cap mena d'impacte la tasca que pugui fer. L'article de The New York Times elogia el caràcter energètic de la predecessora de Borrell, la italiana Frederica Mogherini, i els resultats que va obtenir en política exterior, si bé també esmenta algun fracàs per la duresa i la dificultat del càrrec mateix. De Borrell diu que té reputació d'honest, que tant pot ser bo com dolent, depenent del punt de vista. Perquè recorda l'episodi en què ‘va fugir furiós d'una entrevista a la Deutsche Welle per les preguntes sobre com tractava Espanya els independentistes de Catalunya, on ell va néixer i a la independència de la qual s'oposa'. Declaracions impertinents, bocamoll. Com quan critica l'administració Trump dient que els EUA es comporten com un cowboy, i quan parla de Rússia com ‘el vell enemic que ha tornat a ser una amenaça', fent que Moscou cridi a l'ordre l'ambaixador espanyol. O quan va dir que el Brexit semblava una epidèmia per a la UE i que havia acabat essent una vacuna. I també parla del seu historial de crítiques a Israel pels atacs contra Gaza, i la seva simpatia pel govern iranià. Però per sobre de tot hi ha la polèmica per la qual haurà de respondre al Parlament Europeu abans de poder ser nomenat: la multa de 30.000 euros per haver fet servir informació privilegiada en la venda d'accions d'Abengoa.
|
[
"Per quin procés ha de passar Josep Borrell abans d’esdevenir el dirigent de la diplomàcia de la UE?",
"Què haurà d’explicar?",
"Quin és l’objectiu d’aquest reportatge?",
"Què va protagonitzar Borrell a Alemanya?",
"Quin aspecte li estranya al New York Times d’aquesta candidatura?",
"Què va comentar el català sobre l’aconseguiment de la independència dels EUA?",
"A què s’ha d’enfrontar si assoleix l’ocupació?",
"Creu el diari que és un fort aspirant?",
"A qui s’aclama, en canvi?",
"Segons la publicació, per què hauria tingut alguna fallida?",
"Per quina característica destaca Borrell?",
"De quina emissora es va escapolir?",
"Com va definir a l’estat rus?",
"Amb qui s’entén?",
"Per quina controvèrsia haurà de donar explicacions?"
] |
{
"answer_end": [
139,
298,
443,
576,
783,
971,
1380,
1483,
1673,
1808,
1850,
1997,
2334,
2605,
2828
],
"answer_start": [
0,
141,
316,
445,
673,
846,
1130,
1426,
1550,
1728,
1810,
1912,
2261,
2569,
2629
],
"input_text": [
"Pel filtre del Parlament Europeu.",
"Algunes preguntes compromeses, com les que tenen a veure amb el seus draps bruts en el cas Abengoa i les seves polèmiques sortides de to.",
"Saber si Borrell és la persona adequada per a donar a Europa una veu al món.",
"Va acabar marxant d'una entrevista a la televisió pública alemanya.",
"La seva edat, 72 anys.",
"Que tot allò que van haver de fer fou matar quatre indis.",
"Al vet de l'eurocambra a comissaris europeus, a uns Estats Units governats per Trump, a una Rússia més agressiva i a una Xina en ascens.",
"No.",
"La predecessora de Borrell, la italiana Frederica Mogherini.",
"Per la duresa i la dificultat del càrrec mateix.",
"Per ser honest.",
"De la Deutsche Welle.",
"Com el vell enemic que ha tornat a ser una amenaça.",
"Amb el govern iranià.",
"Per la multa de 30.000 euros per haver fet servir informació privilegiada en la venda d'accions d'Abengoa."
]
}
|
bios
|
Paula Catalina Carmen Pàmies i Serra (Barcelona, 10 d'abril de 1851 - 31 de març de 1937), més coneguda com a Pauleta Pàmies, va ser una cèlebre ballarina de dansa clàssica i de dansa espanyola.
Era filla de Josep Pamias i Anguera barber de professió natural de Reus i de Joana Serra i Bordas natural de Barcelona. Va ser directora de la Companyia de Dansa del Gran Teatre del Liceu de Barcelona. També va ser professora de dansa durant setanta anys, per exemple al Liceu i a l'escola de dansa, també a Barcelona, que va fundar amb el ballari rus Sacha Goudine i que porta el seu nom. Ha format ballarines de la talla de Rosita Segovia, Teresina Boronat, Trini Borrull, Carmita García i Maria de Ávila, entre moltes altres, i també la ballarina i sobretot mestra de castanyoles Emma Maleras.
A Barcelona era molt coneguda per ser la professora de dansa del Liceu, on tenia alumnes de l'alta societat, nenes a les quals els pares portaven perquè adquirissin un port elegant i per a estilitzar el seu cos, i també altres d'origen humil, algunes de les quals posteriorment podien passar a la Companyia de Dansa del Liceu. En aquesta època alguns barcelonins també la recorden com a intermediària per a posar en contacte aquestes jovenetes amb els seus admiradors i sembla que alguna d'elles podia arribar a rebre un regal d'un senyor abonat a canvi d'un somriure personal des de l'escenari.
Menys coneguda a nivell popular és la seva feina com a coreògrafa. Pauleta Pàmies no només va coreografiar nombrosos espectacles de dansa al Liceu, començant l'any 1917 per El corregidor y la molinera, sobre música de Manuel de Falla, i d'òpera, com per exemple Les noces de Fígaro que va dirigir Eugène Szenkar en 1935. També va fer, per exemple, les coreografies de la pel·lícula de cinema El sino manda (1917), un drama social dirigit per Fructuós Gelabert i Badiella; i de La viola d'or, d'Apel·les Mestres (1914), una faula poètica estrenada a les festes del Teatre de la Naturalesa, organitzades per artistes i intel·lectuals modernistes.
Pauleta Pàmies va ingressar com a ballarina professional al Liceu el 1864 i el 1880 va esdevenir-hi la primera ballarina. També va ballar a altres teatres barcelonins, com per exemple al Teatre Principal (Barcelona), on va ser la primera ballarina de 1871 a 1873. Als quaranta-dos anys va decidir retirar-se de l'escenari per a dedicar-se exclusivament a la coreografia, direcció i formació de dansa.
Va col·laborar amb l'etnòleg Aureli Capmany en les seves tasques referides a dansa, balls i tota mena d'espectacles populars i tradicionals, en especial la composició i direcció de la dansa i la tècnica. El programa de televisió Nydia, de TV3, ha realitzat nou documentals sobre diversos ballarins catalans que considera "històrics", una de les quals és Pauleta Pàmies.
|
[
"A què es va dedicar Paula Catalina Carmen Pàmies i Serra?",
"Qui eren els seus pares?",
"Quin càrrec va ocupar a la Companyia de Dansa del Gran Teatre del Liceu?",
"Quants de temps va exercir com a docent de dansa?",
"De qui va ser professora?",
"Quin era el seu alumnat al Liceu?",
"Per quin altre fet la recorden a Barcelona?",
"També inventava coreografies?",
"Quin va ser el seu primer projecte?",
"I de quins films va crear els seus balls?",
"Què va ocórrer l’any 1880?",
"Què va decidir Pàmies en complir 42 anys?",
"Amb qui va treballar sobretot?",
"En què consisteix Nydia?",
"Hi apareix Paula Pàmies?"
] |
{
"answer_end": [
193,
292,
382,
449,
790,
1033,
1259,
1453,
1588,
1898,
2153,
2432,
2636,
2766,
2802
],
"answer_start": [
0,
195,
315,
397,
585,
830,
1136,
1388,
1470,
1709,
2048,
2297,
2434,
2638,
2678
],
"input_text": [
"A la dansa clàssica i a la dansa espanyola.",
"Josep Pamias i Anguera i Joana Serra i Bordas.",
"Va ser directora.",
"Durant setanta anys.",
"De Rosita Segovia, Teresina Boronat, Trini Borrull, Carmita García, Maria de Ávila i Emma Maleras.",
"Alumnes de l'alta societat, i també altres d'origen humil.",
"Per ser intermediària per a posar en contacte aquestes jovenetes amb els seus admiradors.",
"Sí.",
"El corregidor y la molinera.",
"El sino manda per Fructuós Gelabert i Badiella; i La viola d'or, d'Apel·les Mestres.",
"Va esdevenir al Liceu la primera ballarina.",
"Retirar-se de l'escenari per a dedicar-se exclusivament a la coreografia, direcció i formació de dansa.",
"Amb l'etnòleg Aureli Capmany.",
"En un programa de televisió sobre diversos ballarins catalans que considera històrics.",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
Els líders de CCOO, Javier Pacheco, i de la UGT, Camil Ros, aposten per un acord d'estabilitat d'esquerres després del 28-A i avisen al PSOE i als partits d'esquerres que ‘ja no tenen excuses' per a una reforma laboral després dels resultats de diumenge. En una entrevista als dos líders sindicals a Catalunya Ràdio amb motiu del Primer de Maig, Pacheco ha alertat en referència a un acord entre PSOE i Cs que ‘no es tracta de posar cordons sanitaris sinó de no posar una soga al coll als treballadors'. I és que, segons els representants sindicals, Sánchez ha de decidir si tria la voluntat de la gent a les urnes o aposta per més beneficis empresarials. Ros ha defensat que els ciutadans han votat per evitar el ‘trifachito' però ha avisat que no és un ‘vot gratuït'. ‘La millor manera de combatre l'extrema dreta és amb més drets', ha afirmat per després instar el govern de Sánchez a constituir la mesa del diàleg social i portar les mesures per reformar el mercat laboral al consell de ministres. Pacheco ha afegit que els sindicats no demanen unes normes que estiguin a favor dels treballadors, sinó que es conformen amb la ‘neutralitat', ja que considera que l'actual legislació laboral beneficia els empresaris. Precisament per aquest motiu, els dos representants sindicals han assenyalat que en els darrers mesos ha augmentat la presentació d'ERO perquè ‘veuen que es pot acabar'. Preguntats per si aposten per un govern de coalició amb la incorporació de Podem, Ros no ha volgut entrar a valorar quina ha de ser la fórmula de govern però ha assenyalat que l'estabilitat està en les esquerres. I ha recordat que les esquerres han apostat de manera unànime pel diàleg. Tots dos han considerat que el resultat del 28-A és una aposta pel diàleg amb Catalunya i han demanat un marc de negociació per recuperar la normalitat política i institucional ‘sense condicions però amb contingut'.
|
[
"Qui és Javier Pacheco?",
"I Camil Ros?",
"Quina és la seva intenció?",
"De què han advertit als partits polítics d’esquerres?",
"A Pacheco li sembla bé la coalició entre el partit socialista i Ciutadans?",
"Amb quina frase ha mostrat el seu descontentament?",
"Què diuen els capdavanters que ha d’escollir Sánchez?",
"Segons Ros, què no vol el poble?",
"Quina diu que és la solució per derrotar a l’extrema dreta?",
"Amb quina finalitat ho ha exposat?",
"Per què Javier afirma que és necessari la reforma laboral?",
"Per això, quina ha estat la resposta d’ells?",
"On creu Camil que està l’equilibri del govern?",
"Com defineixen la resolució de les votacions del 28-A?",
"Què han reclamat?"
] |
{
"answer_end": [
34,
58,
123,
218,
405,
502,
654,
726,
845,
1000,
1218,
1355,
1601,
1764,
1853
],
"answer_start": [
0,
0,
20,
126,
346,
379,
514,
656,
770,
835,
1038,
1220,
1543,
1677,
1767
],
"input_text": [
"El líder de CCOO.",
"El líder de la UGT.",
"Apostar per un acord d'estabilitat d'esquerres després del 28-A.",
"Que ja no tenen excuses per a una reforma laboral.",
"No.",
"Amb que no es tracta de posar cordons sanitaris sinó de no posar una soga al coll als treballadors.",
"La voluntat de la gent a les urnes o aposta per més beneficis empresarials.",
"El trifachito.",
"Amb més drets.",
"Per instar el govern de Sánchez a constituir la mesa del diàleg social i portar les mesures per reformar el mercat laboral al consell de ministres.",
"Perquè considera que l'actual legislació laboral beneficia els empresaris.",
"Ha augmentat la presentació d'ERO.",
"En les esquerres.",
"Com una aposta pel diàleg amb Catalunya.",
"Un marc de negociació per recuperar la normalitat política i institucional."
]
}
|
vilaweb
|
La CUP ha aprovat en un consell polític extraordinari la proposta programàtica amb què es presentarà a les pròximes eleccions al parlament i ho farà amb l'objectiu ‘d'aglutinar el descontentament de totes aquelles persones que han vist com altres projectes polítics quedaven absorbits per dinàmiques institucionals i que no solucionaven les seves necessitats'. Ho ha anunciat en una conferència de premsa la portaveu del Secretariat Nacional del partit, Maria Rovira, al costat d'Edgar Fernández, membre també d'aquest òrgan. Fernández ha proposat ‘tornar a posar sobre la taula un nou moment de ruptura amb l'estat'. ‘Un nou embat de desobediència institucional i col·lectiva vinculant la conquesta de drets amb l'exercici efectiu del dret a l'autodeterminació', ha afegit. Tal com va avançar VilaWeb, la CUP ha aprovat de fer ‘una candidatura àmplia que sorgeixi com una esmena a la restitució del règim del 78 i que es presenti com una opció que aspira que els seus posicionaments siguin majoritaris, que vulgui ser decisiva en la política catalana del futur i que inclogui un programa polític amb propostes clares que es visualitzin com la millor proposta per la majoria social d'aquest país'. Aquesta proposta política, afegeix, ha de ‘superar l'eina CUP com s'ha entès en els últims anys i anar més enllà per adaptar-nos a un nou cicle polític'. Preveuen de presentar la candidatura a l'abril o al maig. Segons que ha explicat Fernández, la CUP ha aprovat de ‘tornar a posar sobre la taula l'objectiu d'un nou moment de ruptura amb l'estat'. ‘Un nou embat de desobediència institucional i col·lectiva vinculant la conquesta de drets socials i democràtics amb l'exercici efectiu del dret a l'autodeterminació', ha detallat. També ha advertit que l'autodeterminació ‘no és negociable': ‘Es negocien les condicions amb què s'apliquen els drets, però en cap cas es negocien els drets', ha reblat. ‘Tenim la responsabilitat d'evitar que els partits polítics i les elits econòmiques tanquin per dalt allò que el poble obrim constantment per baix', ha assegurat Rovira, que ha destacat que ‘quan la CUP és forta' és capaç de ‘fer avançar el país en la conquesta de drets polítics i socials'. ‘Ho hem vist quan generem unitat popular i posem un referèndum sobre la taula, fem que es dugui a terme, en som part activa o també quan tenim la capacitat d'aturar una llei que pretenia privatitzar els serveis públics del nostre país', ha dit, en referència a la coneguda com a llei Aragonès. Així mateix, ha apel·lat a la desobediència ‘quan és necessari'. ‘Ho tornarem a fer i no tindrem por a tornar-hi a ser', ha asseverat, però ha reclamat ‘ser moltíssims més perquè això no siguin fets puntuals sinó la pràctica quotidiana'. ‘Per guanyar cal que siguem moltes', ha afegit, ja que ‘només l'exercici de l'autodeterminació i guanyar podrà aturar la deriva repressiva', ha avisat Rovira.
|
[
"Què ha autoritzat la CUP?",
"Quina finalitat té?",
"On ho ha exposat el partit?",
"Qui?",
"Quina mesura ha plantejat Edgar?",
"Per a què volen dur a terme una candidatura àmplia?",
"Com volen que sigui el seu projecte?",
"Per què destacarà aquest dels seus altres plans?",
"Quan es mostrarà la seva llista?",
"Quin aspecte ha tornat a proposar la CUP?",
"Què comenten de l’autodeterminació?",
"Què s’hi tractarà només?",
"A què s’oposa Rovira?",
"Quan s’ha pogut apreciar que el partit és poderós?",
"Estan a favor de recórrer a la desobediència?"
] |
{
"answer_end": [
138,
359,
404,
495,
616,
1002,
1195,
1350,
1408,
1546,
1789,
1885,
2067,
2426,
2548
],
"answer_start": [
0,
139,
361,
376,
526,
803,
1064,
1198,
1352,
1444,
1729,
1790,
1899,
2069,
2498
],
"input_text": [
"La proposta programàtica amb què es presentarà a les pròximes eleccions al parlament.",
"Aglutinar el descontentament de totes aquelles persones que han vist com altres projectes polítics quedaven absorbits per dinàmiques institucionals i que no solucionaven les seves necessitats.",
"En conferència de premsa.",
"La portaveu del Secretariat Nacional del partit, Maria Rovira, i Edgar Fernández.",
"Tornar a posar sobre la taula un nou moment de ruptura amb l'estat.",
"Per a ser una esmena a la restitució del règim del 78 i que es presenti com una opció que aspira que els seus posicionaments siguin majoritaris.",
"La millor proposta per la majoria social d'aquest país.",
"Per anar més enllà per adaptar-se a un nou cicle polític.",
"A l'abril o al maig.",
"L'objectiu d'un nou moment de ruptura amb l'estat.",
"Que no és negociable.",
"Les condicions amb què s'apliquen els drets.",
"Que els partits polítics i les elits econòmiques tanquin per dalt allò que el poble obrim constantment per baix.",
"Qua generen unitat popular i posen un referèndum sobre la taula, fan que es dugui a terme, en són part activa o també quan teneen la capacitat d'aturar una llei que pretenia privatitzar els serveis públics del nostre país.",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
El Moviment Cinc Estels i el Partit Democràtic han arribat a un acord per formar un nou govern i evitar l'avançament d'eleccions a Itàlia. Això suposarà que la Lliga Nord de Matteo Salvini quedarà fora de l'executiu i frenarà a més les aspiracions del dirigent de l'extrema dreta, que havia trencat la coalició per a forçar les eleccions. Salvini ha reaccionat acusant-los de mirar per la ‘cadira' en comptes de tenir en compte, segons ells, que la majoria d'italians volen votar. ‘Negar aquest dret és negar la democràcia', ha afegit. Les enquestes afavorien el dirigent de la Lliga Nord, que ara quedarà relegat a l'oposició. D'aquesta manera, Giuseppe Conte continuarà com a primer ministre d'Itàlia. El secretari nacional del Partit Democràtic, Nicola Zingaretti, ha informat en una compareixença de premsa que havia comunicat al president de la República, Sergio Mattarella, que aixecava el vet sobre Conte. Aquesta era la línia vermella que havia posat el Moviment Cinc Estels per a negociar el nou govern. Zingaretti també ha expressat la voluntat de bastir un govern que duri i que doni respostes als problemes econòmics i socials dels italians. ‘Estem disposats a donar suport al començament d'una etapa política, econòmica i social per a Itàlia', ha declarat. ‘Creiem que val la pena intentar aquesta experiència. Volem posar fi a l'etapa de l'odi, la rancúnia i la por', ha conclòs.
|
[
"Qui ha decidit fer coalició a Itàlia?",
"Amb quina finalitat?",
"Què comporta aquest pacte?",
"Per què havia decidit Salvini no continuar amb el seu acord?",
"Què els ha retret?",
"Segons ell, gran part dels ciutadans vol comicis?",
"Què titlla d’antidemocràtic?",
"Gràcies a aquest pacte, qui seguirà sent el cap de govern d'Itàlia?",
"Qui és Nicola Zingaretti?",
"On ha fet un comunicat?",
"Què ha explicat?",
"Què suposava aquest fet?",
"Quin és l’objectiu de Zingaretti en el país?",
"Quin comentari ha fet?",
"Amb què volen acabar?"
] |
{
"answer_end": [
69,
137,
279,
337,
397,
479,
534,
702,
766,
830,
911,
1011,
1152,
1268,
1379
],
"answer_start": [
0,
47,
139,
248,
339,
398,
481,
628,
704,
768,
768,
913,
1013,
1154,
1324
],
"input_text": [
"El Moviment Cinc Estels i el Partit Democràtic.",
"Formar un nou govern i evitar l'avançament d'eleccions a Itàlia.",
"Que la Lliga Nord de Matteo Salvini quedarà fora de l'executiu i frenarà a més les aspiracions del dirigent de l'extrema dreta.",
"Per a forçar les eleccions.",
"De mirar per la cadira.",
"Sí.",
"Negar aquest dret.",
"Giuseppe Conte.",
"El secretari nacional del Partit Democràtic.",
"En una compareixença.",
"Que havia comunicat al president de la República, Sergio Mattarella, que aixecava el vet sobre Conte.",
"La línia vermella que havia posat el Moviment Cinc Estels per a negociar el nou govern.",
"Bastir un govern que duri i que doni respostes als problemes econòmics i socials dels italians.",
"Que estan disposats a donar suport al començament d'una etapa política, econòmica i social per a Itàlia.",
"Amb l'etapa de l'odi, la rancúnia i la por."
]
}
|
vilaweb
|
El diputat de la CUP Vidal Aragonés ha criticat el pacte entre JxCat i el PSC per governar la Diputació de Barcelona, que ha considerat ‘especialment greu' perquè pretén ‘reproduir totes les fórmules de manteniment de l'status quo'. Ho ha dit en una roda de premsa al parlament en què ha lamentat que ‘hi ha qui reparteix el país pensant en batalles partidistes i no en el que el país necessita'. Per al cupaire, l'acord sociovergent suposa la continuïtat d'un model opac de la corporació que la seva formació rebutja. ‘La crítica que fem no és tant per la suma de partits sinó pel model que expressa', ha insistit. També ha assenyalat que la discussió afecta ‘de manera negativa' la unitat independentista. El diputat ha retet que ‘lluitin per repartir-se les misèries' en comptes de treballar per donar una resposta unitària a la sentència del procés i per ‘avançar en el dret d'autodeterminació. ‘No és tant un tema de partits sinó de projectes i, per tant, el que representa el potencial acord entre JxCat i el PSC és una continuació del que ha estat la Diputació sempre', ha remarcat Aragonés. Sobre la crisi oberta amb ERC arran d'aquest pacte, ha afirmat que ‘evidentment' que les discrepàncies entre els dos socis del govern afecten l'independentisme i ha advertit que les discussions generen menys credibilitat entre la població. Per això ha lamentat que després de la cimera independentista celebrada a Ginebra ‘la realitat sigui que la centralitat entre JxCat i ERC siguin les seves baralles'. Sobre l'entrada de la Guàrdia Civil avui en diversos departaments de la Generalitat, el diputat anticapitalista ha denunciat el canvi de comportament del govern davant d'aquestes actuacions. Ha lamentat que no s'hagi optat per ‘defensar les institucions' sinó, segons ell, per ‘aplanar-se davant de la Guàrdia Civil'. ‘Trobem, per part del Govern de la Generalitat, passivitat', ha conclòs.
|
[
"Qui és Vidal Aragonés?",
"Què ha desaprovat?",
"Per què defineix l’acord com essencialment alarmant?",
"On ho ha comentat?",
"Què atribueix a aquest pacte?",
"La CUP està a favor d’aquest tipus de govern?",
"A què perjudica aquest malestar?",
"Segons Aragonès, en quins aspectes s’haurien de centrar?",
"Què representa aquesta unió per a ell?",
"Què ha sorgit a ERC a causa d’això?",
"Quines són les conseqüències de les diferències entre els dos dirigents?",
"De quina situació es queixava el diputat de la CUP?",
"Quin esdeveniment ha ocorregut avui?",
"Ho ha recriminat el cupaire a la Generalitat?",
"Com defineix la seva actitud?"
] |
{
"answer_end": [
35,
116,
231,
277,
488,
517,
706,
897,
1074,
1149,
1337,
1503,
1588,
1694,
1894
],
"answer_start": [
0,
36,
118,
233,
413,
441,
616,
708,
961,
1099,
1151,
1339,
1505,
1505,
1823
],
"input_text": [
"Un diputat de la CUP.",
"El pacte entre JxCat i el PSC per governar la Diputació de Barcelona.",
"Perquè pretén reproduir totes les fórmules de manteniment de l'status quo.",
"En una roda de premsa al parlament.",
"La continuïtat d'un model opac de la corporació.",
"No.",
"A la unitat independentista.",
"En donar una resposta unitària a la sentència del procés i en avançar en el dret d'autodeterminació.",
"Una continuació del que ha estat la Diputació sempre.",
"Una crisi.",
"Afecten l'independentsimme i generen menys credibilitat entre la població.",
"Que la realitat sigui que la centralitat entre JxCat i ERC siguin les seves baralles.",
"L'entrada de la Guàrdia Civil en diversos departaments de la Generalitat.",
"Sí.",
"Passiva."
]
}
|
bios
|
Carme Simó i Saco (Porrera, 2 de juliol de 1894 - Barcelona, 3 de gener de 1982) fou una mestra i pedagoga catalana. Deixeble de Joan Bardina, fou pionera de l'Escola activa, juntament amb el que seria el seu marit, el pedagog Enric Casassas i Cantó.
Filla d'una família de pagesos humils, que quan Carme tenia dos anys va emigrar a Barcelona. Després dels primers estudis, el 1907 ingressà a l'Escola de Mestres creada per Joan Bardina, on va conèixer Enric Casassas amb qui es va casar el 1915 i amb qui va tenir quatre fills: Enric, Lluís, Oriol i Montserrat. El 1916, amb la carrera de Magisteri acabada, es va traslladar a Castellgalí, on Casassas havia estat nomenat mestre. Allà formaren la seva llar; hi tingué i hi enterrà el seu primer fill. El 1920, el matrimoni Casassas-Simó es van establir a Sabadell per treballar a l'Escola Nacional de Nens i Nenes del carrer de Bèlgica, 2 –actual carrer del Jardí–; ell a l'aula dels nens i ella a la de les nenes. Aquella escola, però, era molt deficient, tenia les aules desmanegades, les matrícules reduïdissimes i un prestigi social inexistent. Simó i Casassas van aplicar els mètodes que havien après i ben aviat els resultats de l'escola van canviar radicalment: van elevar el prestigi del centre i n'augmentà considerablement la matrícula.
El 1923 el matrimoni començar a gestionar les Colònies de la Lliga d'Higiene Escolar de Sabadell, concretament les "de terra", mentre que altres s'encarregaven de les "de mar". Els infants hi tenien contacte amb la natura i hi aprenien la pràctica de la higiene, de la gimnàstica i del joc col·lectiu ,que es van dur a terme a Castellterçol i Rellinars. Els pedagogs remarcaren aquelles colònies, de manera que de 1931 a 1937 les gestionaren, amb el Patronat de Colònies Escolars de Terrassa, a Tona.
El 1935 Carme Simó deixà Sabadell i s'encarregà d'un grau del Grup Escolar Ramon Llull, on passà dos anys. Després fou destinada al Grup Escolar Baixeras, on ja treballava Casassas i on feu feina fins que es va jubilar.
A partir dels ajuntaments democràtics, l'escola del carrer del Jardí de Sabadell on havia treballat es va dir Escola Carme Simó, que el 2003 es va fusionar amb l'Escola Sant Gregori i són avui l'Escola Miquel Martí i Pol. L'edifici Carme Simó és ara part del Conservatori de Sabadell.
|
[
"Qui va ser Carme Simó i Saco?",
"En què va ser capdavantera?",
"Quan va anar a viure a la capital de Catalunya?",
"On va conèixer al seu futur marit?",
"Per què es va mudar a Castellgalí?",
"Què va fer la parella a Sabadell?",
"Gràcies a ells, van millorar el rendiment de l’escola?",
"Què van dur a terme l’any 1923?",
"De què tractava?",
"Va haver bona resposta per part dels experts?",
"On va treballar Simó després d’això?",
"A quina institució estava quan es va retirar?",
"Pel seu treball, com va passar a anomenar-se el Grup Escolar?",
"Però, què va ocórrer el 2003?",
"Quin altre lloc rep nom de la mestra?"
] |
{
"answer_end": [
115,
173,
342,
487,
679,
864,
1296,
1423,
1598,
1693,
1885,
2017,
2146,
2239,
2302
],
"answer_start": [
0,
143,
290,
374,
609,
761,
1100,
1298,
1396,
1652,
1807,
1906,
2058,
2119,
2241
],
"input_text": [
"Una mestra i pedagoga catalana.",
"En l'Escola activa.",
"Quan tenia dos anys.",
"A l'Escola de Mestres.",
"Perquè allí Casassas havia estat nomenat mestre.",
"Treballar a l'Escola Nacional de Nens i Nenes.",
"Sí.",
"Començar a gestionar les Colònies de la Lliga d'Higiene Escolar de Sabadell, concretament les de terra.",
"Els infants hi tenien contacte amb la natura i hi aprenien la pràctica de la higiene, de la gimnàstica i del joc col·lectiu.",
"Sí.",
"Al Grup Escolar Ramon Llull.",
"Al Grup Escolar Baixeras.",
"Escola Carme Simó.",
"Es va fusionar amb l'Escola Sant Gregori i són avui l'Escola Miquel Martí i Pol.",
"Un edifici del Conservatori de Sabadell."
]
}
|
vilaweb
|
El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha defensat en una entrevista a Rac 1 que cal ‘flexibilitzar' l'aplicació de la immersió lingüística del català a les escoles segons la realitat de cada zona. ‘On calgui més català, l'hi posarem; on calgui més castellà, l'hi posarem; i posarem més anglès a tot arreu. Quin problema hi ha?', ha preguntat Iceta. Segons el dirigent dels socialistes catalans, en alguns entorns de l'àrea metropolitana hi falta català mentre que en altres zones ‘el castellà té marge de millora'. També ha tret importància a l'avís del secretari general d'Units per Avançar, Ramon Espadaler, que amenaça de trencar amb el PSC si s'altera el model actual que considera un ‘pilar fonamental del catalanisme polític'. Per a Iceta, no hi ha cap problema perquè el PSC no ha dit que vulgui ‘acabar' amb la immersió i troba bé que Units digui que no volen tocar res del model. Segons l'esborrany de la ponència que es debatrà al desembre en el pròxim congrés de PSC, el pacte lingüístic a Catalunya ‘s'ha trencat per la instrumentalització que n'han fet els nacionalismes de la llengua', reflexió que Iceta ha reiterat dient que ‘part de l'independentisme ha instrumentalitzat el català'. D'altra banda, reivindicat com un èxit de l'esquerra el model d'immersió lingüística i ha lamentat que a Catalunya ‘massa sovint els debats polítics es plantegen en termes gairebé teològics, dogmàtics i no pràctics'. ‘L'objectiu -ha resumit Iceta- és el ple domini de dues llengües, no és la immersió' Negociacions amb ERC Pel que fa a les condicions d'ERC per a permetre la investidura de Pedro Sánchez, que inclou una taula de negociació entre governs per resoldre el conflicte polític, Iceta ha dit que ja existeix una taula bilateral en referència a la comissió bilateral Estat-Generalitat. Així i tot, no ha tancat la porta perquè es faci ‘la taula que convingui', ja que, segons Iceta, si es vol diàleg ‘trobar el mecanisme per fer-lo possible ha de ser senzill'. Tanmateix, Iceta ha posat en dubte el paper que pugui tenir el president de la Generalitat, Quim Torra, en aquesta taula de negociació i ha qüestionat que sigui la persona més adequada per ‘trencar el gel' tenint en compte que aposta per la ‘confrontació'. Així i tot, ha admès que cada partit o institució tria els interlocutors i, segons ha defensat, l'altra part els ha de reconèixer. Una altra de les condicions d'ERC és que no es posin condicions a la negociació. Sobre aquesta qüestió, Iceta accepta que es pugui parlar de tot però també avisa que el debat sobre l'autodeterminació s'acaba ‘molt ràpid' perquè la resposta és ‘no'. Davant d'aquesta situació, Iceta ha preguntat a ERC si ‘en benefici d'un objectiu renunciarà als avenços possibles que millorarien la qualitat de vida dels catalans i les perspectives del país'. Descarta de ser ministre espanyol Iceta ha tornat a descartar que pugui ser ara ministre del futur govern espanyol perquè creu que, en aquests moments, el seu lloc és al capdavant del PSC i ser el cap de llista a les pròximes eleccions al parlament. En aquest sentit, ha afegit que el partit ha fet un ‘esforç molt gran' per a promoure la seva candidatura a la presidència de la Generalitat. Torra li respon El president de la Generalitat, Quim Torra, ha considerat una irresponsabilitat les paraules d'Iceta. ‘És una irresponsabilitat tan grossa!', ha replicat Torra a través del seu compte de Twitter.
|
[
"Qui és Miquel Iceta?",
"Què sosté del català?",
"Què proposa ell?",
"Segons ell, què ocorre en algunes zones de l’àrea metropolitana?",
"Li preocupa la possible decisió de Ramon Espadaler?",
"Per què?",
"Per quin motiu s’ha partit el pacte lingüístic català?",
"Què li sap greu dels debats polítics?",
"Quin és per a ell la finalitat del pacte lingüístic?",
"Sobre les reunions amb ERC, què s’ha d’aconseguir si en veritat es vol conversar?",
"Sobre què dubta Iceta?",
"Però ho entén?",
"Per quina raó el tema de l’autodeterminació es tracta ràpidament?",
"Quina pregunta li fa a ERC?",
"Està convençut que esdevindrà el ministre del pròxim Govern?"
] |
{
"answer_end": [
41,
200,
352,
457,
613,
892,
1103,
1421,
1507,
1974,
2110,
2362,
2611,
2806,
2922
],
"answer_start": [
0,
43,
202,
354,
520,
738,
984,
1293,
1423,
1835,
1987,
2233,
2520,
2640,
2842
],
"input_text": [
"El primer secretari del PSC.",
"La seva aplicació de la immersió lingüística a les escoles segons la realitat de cada zona.",
"Que on calgui més català, l'hi posarem; que on calgui més castellà, l'hi posarem; i que posarem més anglès a tot arreu.",
"Hi falta català.",
"No.",
"Perquè el PSC no ha dit que vulgui ‘acabar' amb la immersió i troba bé que Units digui que no volen tocar res del model.",
"Per la instrumentalització que n'han fet els nacionalismes de la llengua.",
"Que es plantegen en termes gairebé teològics, dogmàtics i no pràctics.",
"El ple domini de dues llengües, no és la immersió.",
"El mecanisme per fer-lo possible.",
"El paper que pugui tenir el president de la Generalitat, Quim Torra, en aquesta taula de negociació.",
"Sí.",
"Perquè la resposta és no.",
"Si en benefici d'un objectiu renunciarà als avenços possibles que millorarien la qualitat de vida dels catalans i les perspectives del país.",
"No."
]
}
|
books
|
Toquen les nou. Tots, menos ells, diuen:
Tots. -Callin! Una… dues… tres…
Ell. -T'estimo més…
Els altres. -Quatre… cinc… sis…
Ella. -I jo!
Els altres. -Set… vuit… nou. Les nou!
Ell. -No sé què et faria!
Ella (baixant el cap). -Mmmm!
Els altres badallen. La mare es desperta. Se'n van i després diuen:
|
[
"Quina hora és?",
"Tothom en aquella sala comenta la mateixa cosa?",
"Què demanen?",
"I què diuen a continuació?",
"Què li declara el jove a la noia?",
"La resta continuen comptant?",
"La jove també està enamorada d’ell?",
"Fins a quant compta la gent?",
"Què li exclama el noi a ella?",
"Com reacciona ella?",
"Què li respon?",
"Què fan els altres?",
"Fins a aquell moment, la mare estava dormint?"
] |
{
"answer_end": [
14,
39,
54,
71,
91,
123,
136,
165,
201,
223,
230,
251,
272
],
"answer_start": [
0,
16,
41,
48,
73,
93,
73,
138,
176,
176,
202,
232,
253
],
"input_text": [
"Les nou.",
"No.",
"Que callin.",
"Una… dues… tres.",
"Que l'estima més.",
"Sí.",
"Sí.",
"Fins a nou.",
"No sé què et faria!",
"Baixa el cap.",
"Mmmm.",
"Badallen.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
Josep Maria Llovera i Tomàs (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 1874 - Barcelona, 1949) fou un eclesiàstic, sociòleg i escriptor català.
Estudià a Girona i a Roma. Fou ordenat sacerdot a Roma i el 1919 va ser nomenat canonge de la seu de Barcelona. Fou també professor de sociologia del Seminari Conciliar de Barcelona. Formà part de l'anomenat "Grupo de Democracia Cristiana", del també sociòleg Severino Aznar i del moviment catòlic "Acció Popular". Amb motiu de la fundació del partit Unió Democràtica de Catalunya fou consultat sobre la seva conveniència, però no hi va tenir un paper actiu. Fou consiliari de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat. Va formar part de la Societat Catalana de Filosofia, de l'Institut d'Estudis Catalans, de la que en fou el primer president, el 1923, en una junta formada, a més d'ell, per Pere Màrtir Bordoy i Torrents (secretari), Pere Coromines (tresorer), Jaume Serra i Húnter, Lluís Carreras, Jordi Dwelshauvers, Alexandre Galí, Josep Maria Capdevila, Pere Capdevila, Tomàs Carreras Artau, Ramon Turró i Bartomeu Xiberta.
Va traduir al català:
|
[
"Qui va ser Josep Maria Llovera i Tomàs?",
"Quan va néixer?",
"On?",
"A quines ciutats es va formar?",
"Quin càrrec va assolir a la capital d’Itàlia?",
"I quin any va obtenir un paper a la diòcesi de Barcelona?",
"Què impartia al Seminari Conciliar de Barcelona?",
"De quina agrupació formava part?",
"Qui l’havia creat?",
"Què era Acció Popular?",
"Per què li van demanar assessorament a Llovera sobre Unió Democràtica?",
"D'on era membre en relació amb la Mare de Déu de Montserrat?",
"Sobre l’aspecte lingüístic, què va dirigir?",
"Quan?",
"Amb qui treballava?"
] |
{
"answer_end": [
134,
86,
86,
161,
190,
246,
317,
375,
410,
449,
557,
664,
789,
798,
1074
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
136,
163,
193,
248,
319,
333,
413,
451,
595,
666,
753,
753
],
"input_text": [
"Un eclesiàstic, sociòleg i escriptor català.",
"El 1874.",
"A Castelló d'Empúries.",
"A Girona i a Roma.",
"El de sacerdot.",
"El 1919.",
"Sociologia.",
"De Grupo de Democracia Cristiana.",
"El sociòleg Severino Aznar.",
"Un moviment catòlic.",
"Per la seva conveniència.",
"De la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat.",
"La Societat Catalana de Filosofia, de l'Institut d'Estudis Catalans.",
"El 1923.",
"Amb Pere Màrtir Bordoy i Torrents (secretari), Pere Coromines (tresorer), Jaume Serra i Húnter, Lluís Carreras, Jordi Dwelshauvers, Alexandre Galí, Josep Maria Capdevila, Pere Capdevila, Tomàs Carreras Artau, Ramon Turró i Bartomeu Xiberta."
]
}
|
mitologia
|
Segons la mitologia grega, Bòreas (en grec antic Βορέας), era la personificació del vent del nord i era una de les quatre divinitats de l'element aeri. Vivia a Tràcia, que a Grècia és la regió més freda. Se'l representava com un ésser alat, de gran força física, barbut i vestit normalment amb una túnica curta. Era considerat el més violent de tots i el seu buf portava el fred hivernal a la terra. El país d'Hiperbòria estava situat "més enllà del nord", i el seu nom deriva precisament de la creença que el deu-vent Bòreas era a Tràcia, i els hiperboris vivien més al nord d'aquest regne, on s'estava a resguard del vent i del fred.
Bòreas era fill d'Eos (l'Aurora) i d'Astreu, el fill de Crios i d'Euríbia. Era germà de Zèfir i de Notos. Forma part de la raça dels Titans, que personifiquen les forces elementals de la natura. Raptà Oritia, filla d'Erecteu, el rei d'Atenes, quan aquesta estava jugant amb les seves companyes a la riba de l'Ilissos. Amb ella tingué dos fills (Càlais i Zetes), els Borèades, i dues filles (Cleòpatra i Quíone). Una variant de la llegenda explica que el rapte d'Oritia es va fer durant una processó que pujava a l'Acròpolis, al temple d'Atena. De vegades se li atribueix a ell el càstig de Fineu, i no als seus dos fills.
També es transformà en cavall, i amb les egües de Dàrdan (o d'Erictoni) engendrà dotze poltres que podien córrer sobre un camp de blat sense tocar les espigues, i quan galopaven sobre la superfície del mar, no l'encrespaven. Primer amb una Erínia i després amb una Harpia, Bòreas també engendrà diversos cavalls ràpids.
En la mitologia romana pren el nom d'Aquiló.
|
[
"Qui era Bòreas?",
"D’on formava part?",
"A quina ciutat residida?",
"Com era figurat?",
"Era el més pacífic de les quatre divinitats de l’element aeri?",
"D’on provenia el nom de l’estat Hiperbòria?",
"Qui eren els pares de la divinitat del vent del nord?",
"De quin grup de divinitats pertanyia?",
"A qui va segrestar?",
"Qui van ser els seus fills?",
"En alguna versió del mite, quan hauria segrestat Bòreas a la filla del rei d’Atenes?",
"En quin animal es va convertir?",
"I amb qui va tindre descendència?",
"Quina virtut tenien?",
"Com s’anomena Bòreas en la creença romana?"
] |
{
"answer_end": [
97,
150,
166,
310,
349,
538,
679,
775,
877,
1046,
1178,
1287,
1352,
1481,
1621
],
"answer_start": [
27,
100,
152,
204,
312,
400,
636,
742,
831,
954,
1048,
1258,
1258,
1330,
1578
],
"input_text": [
"La personificació del vent del nord.",
"De les quatre divinitats de l'element aeri.",
"A Tràcia.",
"Com un ésser alat, de gran força física, barbut i vestit normalment amb una túnica curta.",
"No.",
"De la creença que el deu-vent Bòreas era a Tràcia.",
"Eos i Astreu.",
"Dels Titans.",
"A Oritia, filla d'Erecteu, el rei d'Atenes.",
"Calais i Zetes, els Borèades, i Cleopatra i Quíone.",
"Durant una processó que pujava a l'Acròpolis, al temple d'Atena.",
"En cavall.",
"Amb les egües de Dàrdan.",
"Podien córrer sobre un camp de blat sense tocar les espigues, i quan galopaven sobre la superfície del mar, no l'encrespaven.",
"Aquiló."
]
}
|
vilaweb
|
El president de la Generalitat, Quim Torra, accepta les recomanacions del Síndic de Greuges i retirarà els llaços grocs i les estelades de la Generalitat i els edificis dels departaments. De fet, Torra s'havia compromès a seguir les instruccions de Rafael Ribó, que aquesta tarda ha avalat les ordres de la Junta Electoral espanyola: ‘El govern va acordar dimarts que, més enllà de la seva voluntat política, se seguirien les recomanacions de la Sindicatura de Greuges, mantenint un respecte ple a la llibertat d'expressió', ha comunicat la Presidència de la Generalitat. El president estudia de fer visible el suport als presos polítics amb més elements, com ara penjar al balcó del Palau de la Generalitat llaços blancs amb un traç vermell, que signifiquen democràcia i llibertat d'expressió. El síndic ha comunicat aquesta tarda que coincideix amb l'argumentari de la Junta Electoral i ha apel·lat a la necessitat ‘excepcional' de preservar la neutralitat ideològica durant el període electoral. Ribó ha explicat que el 15 de març ja es va adreçar al president de la Generalitat, Quim Torra, mitjançant una resolució per a recomanar-li que acatés la petició de la junta. ‘Arran dels aclariments sol·licitats per part de Presidència de la Generalitat, el Síndic s'hi ha tornat a adreçar per donar resposta a les qüestions plantejades. La institució vol deixar clar que es tracta d'una mesura temporal i que només ha de tenir vigència durant el període electoral', ha aclarit. Ribó ha dit que no va publicar la resolució divendres perquè Torra li va sol·licitar aquests aclariments. Va ser ahir quan el president, arran de l'exigència de la Junta Electoral de retirar els llaços, va dir que faria allò que digués el síndic, sense revelar que ja sabia el contingut del document. La Junta Electoral es reunirà demà a les 17.00 per decidir sobre la qüestió. Hi ha la possibilitat que denunciï Torra a la fiscalia.
|
[
"Qui és Quim Torra?",
"Què assenteix?",
"I, per tant, quina serà la seva resposta?",
"A qui ha decidit fer-li cas?",
"Com ho ha expressat?",
"Quina estratègia busca ara?",
"Quin significat tenen els llaços blancs i vermells?",
"Amb qui es toparà aquesta tarda la Sindicatura de Greuges?",
"De què està a favor?",
"Quan es va posar en contacte amb el cap del govern català?",
"Com?",
"Quant de temps vol Ribó que estiguin fora els llaços grocs?",
"Per què no va fer pública la decisió de Torra?",
"Quan va expressar Quim que acataria les recomanacions de Ribó?",
"Quina mesura es contempla per part del president?"
] |
{
"answer_end": [
42,
91,
186,
260,
570,
741,
793,
886,
997,
1093,
1119,
1463,
1582,
1723,
1910
],
"answer_start": [
0,
32,
94,
196,
334,
572,
664,
795,
889,
999,
1037,
1337,
1478,
1584,
1856
],
"input_text": [
"El president de la Generalitat.",
"Les recomanacions del Síndic de Greuges.",
"Retirarà els llaços grocs i les estelades de la Generalitat i els edificis dels departaments.",
"A Rafael Ribó.",
"Que el govern va acordar dimarts que, més enllà de la seva voluntat política, se seguirien les recomanacions de la Sindicatura de Greuges, mantenint un respecte ple a la llibertat d'expressió.",
"Fer visible el suport als presos polítics amb més elements, com ara penjar al balcó del Palau de la Generalitat llaços blancs amb un traç vermell.",
"Democràcia i llibertat d'expressió.",
"Amb l'argumentari de la Junta Electoral.",
"De preservar la neutralitat ideològica durant el període electoral.",
"El 15 de març.",
"Mitjançant una resolució.",
"Durant el període electoral.",
"Perquè Torra li va sol·licitar aquests aclariments.",
"Ahir.",
"La possibilitat que denunciï a la fiscalia."
]
}
|
vilaweb
|
El president de la Generalitat, Quim Torra, i el vicepresident del govern, Pere Aragonès, han garantit la ‘unitat' del govern, almenys, fins que arribin les sentències del Tribunal Suprem. Després de reunir-se aquest matí al Palau de la Generalitat per tancar al màxim nivell governamental l'última crisi oberta entre JxCat i ERC per l'aplicació de les suspensions dels sis diputats amenaçats per Pablo Llarena, Torra i Aragonès s'han compromès per millorar la ‘coordinació' i consensuar una estratègia conjunta amb la resta d'actors del sobiranisme. Un cop arribin les sentències, que significaran ‘un punt d'inflexió', prendran les ‘decisions' oportunes amb el parlament. El president i el vicepresident han llegit una declaració conjunta on han admès que els ‘mecanismes de coordinació' són ‘millorables' i que s'ha de ‘reforçar' l'acord de la legislatura. Tot i que consideren raonable que partits diferents proposin ‘fórmules' diferents davant de situacions complexes, han remarcat que no es poden desvincular les discrepàncies que han posat en perill la continuïtat de l'executiu de la situació d”excepcionalitat' que viu el país i de la repressió de l'estat espanyol. ‘En cada passa que fa aquest govern sent l'amenaça d'un estat que, malgrat el canvi de govern, no treu el peu del pedal de la corrupció', ha dit Torra. El president de la Generalitat també ha refermat la vigència del seu ultimàtium a Pedro Sánchez, segons el qual els partits independentistes el deixaran caure al congrés espanyol si no fa una proposta de referèndum en un mes. Davant de les discrepàncies que han aflorat als grups del PDECat i d'ERC al congrés per aquesta ‘data de caducitat', Aragonès ha apuntat que no se'ls pot demanar que garanteixin el suport a l'executiu del PSOE ‘si no canvien els elements que tenim sobre la taula'. Torra i Aragonès donaven així per sargida la crisi que es va obrir dimarts al parlament per les discrepàncies entre els dos socis de govern sobre com aplicar l'acord sobre la suspensió dels drets i deures dels sis diputats afectats per la interlocutòria de Pablo Llarena. JxCat es negava a registrar la comunicació individual perquè Carles Puigdemont, Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull deleguessin els seus drets, i finalment van arribar a un pacte que implicava que els quatre ratifiquessin que al maig ja van delegar el vot en el portaveu del grup, Albert Batet; abans de la interlocutòria de Llarena ordenant-ne la suspensió i sense referir-se a la resta de drets parlamentaris. ‘La persecució política és més forta que mai des del franquisme', ha argumentat Torra. Per això ha posat en valor el pacte a què van arribar ahir, durant una jornada maratoniana que va bloquejar el parlament, per ‘no acceptar la intromissió d'un jutge.' Preservar la sobirania de la cambra, segons Torra i Aragonès, és ‘imprescindible' per avançar. Malgrat les ingerències, s'han compromès a ‘no fer cap passa enrere' i a avançar per ‘alçar la República del primer d'octubre.' El ple del parlament reprendrà dimarts vinent, a les tres de la tarda, per al debat i votació de les propostes de resolució. Abans, la majoria independentista haurà de ratificar a la mesa que els quatre diputats de JxCat podran votar. La reunió de Torra i Aragonès no figurava inicialment a l'agenda, però es va programar a la nit, segons fonts del govern. Inicialment, estava previst que Torra es desplacés al departament d'Economia per visitar el conseller i els treballadors, en l'obertura d'una ronda de visites que Torra farà a tots els departaments. Finalment, s'ha reconvertit en una reunió a Palau.
|
[
"Qui és Quim Torra?",
"I Pere Aragonès?",
"Què han assegurat?",
"Amb quina finalitat han quedat aquest matí al Palau de la Generalitat?",
"A què s’han emparaulat?",
"Què comporten els dictàmens?",
"Quins punts exposaven al comunicat que complirien?",
"Però, quin aspecte no poden oblidar?",
"Per què destaca sempre el govern estatal?",
"Per quina raó els partits independentistes deixaran de donar suport a Sánchez?",
"Què va causar que hi hagués una disputa entre Torra i Aragonès?",
"A quin acord va arribar JxCat?",
"Per quina raó valora Quim aquesta avinença?",
"Quin aspecte troben important per seguir endavant?",
"Quin és l’objectiu comú?"
] |
{
"answer_end": [
42,
88,
187,
329,
549,
619,
858,
1173,
1310,
1551,
2088,
2388,
2652,
2854,
2983
],
"answer_start": [
0,
46,
90,
189,
412,
551,
674,
974,
1197,
1364,
1818,
2090,
2507,
2761,
2881
],
"input_text": [
"El president de la Generalitat.",
"El vicepresident del govern.",
"La unitat del govern, almenys, fins que arribin les sentències del Tribunal Suprem.",
"Tancar al màxim nivell governamental l'última crisi oberta entre JxCat i ERC.",
"A millorar la coordinació i consensuar una estratègia conjunta amb la resta d'actors del sobiranisme.",
"Un punt d'inflexió.",
"Millorar els mecanismes de coordinació i reforçar l'acord de la legislatura.",
"Les discrepàncies que han posat en perill la continuïtat de l'executiu de la situació d'excepcionalitat que viu el país i de la repressió de l'estat espanyol.",
"Per la corrupció.",
"Si no fa una proposta de referèndum en un mes.",
"Les discrepàncies entre els dos socis de govern sobre com aplicar l'acord sobre la suspensió dels drets i deures dels sis diputats afectats per la interlocutòria de Pablo Llarena.",
"Que Carles Puigdemont, Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull ratifiquessin que al maig ja van delegar el vot en el portaveu del grup, Albert Batet.",
"Perquè la persecució política és més forta que mai des del franquisme.",
"Preservar la sobirania de la cambra.",
"Alçar la República del primer d'octubre."
]
}
|
bios
|
Josefa Tolrà i Abril (Cabrils, 1880 – 1959) fou una mèdium catalana, coneguda pels seus dibuixos fets en el moment del trànsit. La seva obra artística va sorprendre Joan Brossa, Modest Cuixart o Antoni Tàpies. El Museu Reina Sofia, el Museu d'Art Contemporani de Barcelona, Can Palauet (Mataró) i l'Institut d'Estudis Ilerdencs han exposat part de la seva obra. El 2015 es va incorporar obra seva a l'exposició temporal Del segon origen. Arts a Catalunya 1950-1977 que va tenir lloc al Museu Nacional d'Art de Catalunya, comissariada per Valentín Roma i Juan José Lahuerta.
La vida l'obra de Josefa Tolrà i Abril ha estat investigada principalment per Pilar Bonet Julve i Sandra Martínez Pascual.
Josefa Tolrà i Abril va néixer l'any 1880 a Cabrils, a la comarca del Maresme on, des de jove va treballar a la fàbrica tèxtil. Es va casar amb Jaume Lladó, treballador del camp, i van tenir tres fills: Joan, Maria i Pere. En Pere, el fill petit, va morir d'una llarga malaltia als 14 anys i en Joan va morir durant la Segona Guerra Mundial en un camp de concentració.
La mort dels seus dos fills va provocar en Josefa Tolrà un dolor profund i un període de tristesa absoluta. Va ser durant aquesta època quan va començar a connectar amb l'espiritualitat, escoltava veus al seu interior i sentia l'energia de l'univers. Aconsellada per un amic de la família vinculat a l'espiritisme, en Jordi Galbany, va començar a deixar-se guiar per aquestes veus i va començar a plasmar els missatges en escrits i dibuixos. Utilitzà llibretes, làmines de dibuix de gran i petit format així com altres tipus de formats; dibuixava amb bolígrafs, llapis o retoladors. La Josefa Tolrà va produir gran nombre d'obres, també va crear brodats que poden recordar les obres d'altres artistes mèdiums com són Madge Gill o Jeanne Tripier.
Artistes catalans es van interessar per Josefa Tolrà, a qui van tenir accés segurament mitjançant l'escultor Moisès Villèlia. La varen conèixer persones com Joan Obiols, Alexandre Cirici Pellicer, Modest Cuixart, Antoni Tàpies, Magda Bolumar, Maria Dolors Orriols o Manel Cuyàs. Però va ser l'artista Joan Brossa qui es va sentir més fascinat per Josefa Tolrà i la va visitar diverses vegades, se'n conserva un enregistrament en vídeo de l'artista parlant sobre Josefa Tolrà.
La primera exposició de Josefa Tolrà va ser a la Sala Gaspar de Barcelona l'any 1956, va tenir la durada d'una nit, la del 18 de febrer.
Josefa Tolrà i Abril va morir als 79 anys, el 16 d'octubre de 1959.
Josefa Tolrà i Abril no va rebre una educació artística. Les seves creacions són dibuixos, pintures, brodats i escrits que capten la seva connexió amb els esperits. Les seves obres estan plenes de petites ratlles, espirals, cercles que van conformant els dibuixos. La mèdium tracta temes bíblics, escenes costumistes, personatges històrics i figures femenines vinculades al món espiritual o esotèric.
La seva obra es relaciona amb creacions d'Art Brut o Outsider Art. Les obres de Josefa Tolrà són conservades majoritàriament al Museu Nacional Centro de Arte Reina Sofía (MNCARS), LaM – Lille Métropole Musée d'art moderne, d'art contemporain et d'art brut i al Museu d'Art Contemporani de Barcelona.
|
[
"Qui era Josefa Tolrà i Abril?",
"També era artista?",
"On s’han exhibit part de les seves creacions?",
"I en quina presentació va formar part del MNAC?",
"Qui són Pilar Bonet Julve i Sandra Martínez Pascual?",
"On va néixer Tolrà?",
"Quins fills se li van morir?",
"Com la va afectar?",
"Quin amic la va introduir en l’espiritisme?",
"De quina manera representava aquestes veus?",
"Quins artistes tenien interès per la seva obra?",
"Però, qui l’admirava?",
"Quan va morir?",
"Quin tipus d’obres va crear?",
"Amb quina corrent artística se la identifica?"
] |
{
"answer_end": [
67,
126,
360,
519,
695,
748,
1064,
1172,
1446,
1647,
2089,
2171,
2491,
2611,
2959
],
"answer_start": [
0,
44,
210,
370,
574,
697,
920,
1066,
1317,
1449,
1812,
2091,
2425,
2550,
2894
],
"input_text": [
"Una mèdium catalana.",
"Sí.",
"Al Museu Reina Sofia, al Museu d'Art Contemporani de Barcelona, a Can Palauet (Mataró) i a l'Institut d'Estudis Ilerdencs.",
"A l'exposició temporal Del segon origen. Arts a Catalunya 1950-1977.",
"Les qui han estat investigant principalment la vida l'obra de Josefa Tolrà i Abril.",
"A Cabrils.",
"Pere i Joan.",
"Li va provocar un dolor profund i un període de tristesa absoluta.",
"Jordi Galbany.",
"Utilitzà llibretes, làmines de dibuix de gran i petit format així com altres tipus de formats; dibuixava amb bolígrafs, llapis o retoladors.",
"L'escultor Moisès Villèlia, Joan Obiols, Alexandre Cirici Pellicer, Modest Cuixart, Antoni Tàpies, Magda Bolumar, Maria Dolors Orriols o Manel Cuyàs.",
"Joan Brossa.",
"El 16 d'octubre de 1959.",
"Dibuixos, pintures, brodats i escrits.",
"Amb l'Art Brut o Outsider Art."
]
}
|
bios
|
Anna Tarrés i Campà (Barcelona, setembre de 1967) és una esportista i política catalana.
És entrenadora de natació sincronitzada del Club Natació Kallipolis, i fou màxima responsable de la selecció espanyola de natació sincronitzada des de 1994 fins al 2012. El 1979 va començar a practicar aquesta disciplina al Club Kallipolis i sis mesos després ja disputava el Campionat d'Espanya. Va participar en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984, els primers en què la sincronitzada era disciplina homologada (amb Mònica Antich en la prova de duet) i al campionat mundial de 1986 i, el 1988, es va retirar, disposada a popularitzar la natació sincronitzada.
El 1994, va entrar a col·laborar amb la selecció espanyola i, el 1997 en va prendre el comandament. Des de llavors, ha conquerit 13 medalles en Europeus i d'altres tantes en Campionats del Món i ha situat Espanya entre les potències mundials. El 2008 va rebre la Creu de Sant Jordi.
El 6 de setembre de 2012 va ser destituïda del seu càrrec de seleccionadora de manera abrupta i alhora s'han desfermat polèmiques sobre els seus mètodes arran de les declaracions de dues exnadadores: Paola Tirados i Cristina Violán. Posteriorment, 15 exmembres de la selecció espanyola de natació sincronitzada van preparar i signar una declaració sota el títol "Quan es pot evitar un mal és dolent acceptar-lo", en la qual denunciaven les tècniques emprades per l'Anna Tarrés.
A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017 fou escollida diputada amb la llista de Junts per Catalunya. En la seva declaració de béns en entrar al Parlament, informa d'inversions per valor de més de 200.000 euros en una SICAV. Tarrés va declarar que aquest import prové de la indemnització que va cobrar en ser acomiadada el 2012 de la Federació Espanyola de Natació.
|
[
"A què es dedica Anna Tarrés i Campà?",
"D’on és instructora?",
"Quin càrrec va tenir entre el 1994 i el 2012?",
"Amb quin club es va estrenar en natació?",
"Quan va participar en uns JJOO?",
"Amb quin objectiu va deixar de competir?",
"Què va fer el 1994?",
"Quants guardons s’han aconseguit en la Selecció espanyola gràcies a ella?",
"Per això, què se li va atorgar l’any 2008?",
"Quan va ser acomiadada del seu treball?",
"Així mateix, què s’ha originat?",
"Com ho sabem?",
"En què consistia Quan es pot evitar un mal és dolent acceptar-lo?",
"A quin partit polític va formar part el 2017?",
"Segons ella, d’on sorgeix la suma de 200.000 euros?"
] |
{
"answer_end": [
87,
156,
257,
328,
440,
651,
711,
845,
934,
993,
1088,
1167,
1412,
1523,
1787
],
"answer_start": [
0,
89,
158,
267,
386,
587,
653,
753,
896,
936,
1032,
1072,
1184,
1414,
1579
],
"input_text": [
"A l'esport i a la política.",
"Del Club Natació Kallipolis.",
"La màxima responsable de la selecció espanyola de natació sincronitzada.",
"Amb el Kallipolis.",
"El 1984.",
"Amb el de popularitzar la natació sincronitzada.",
"Va entrar a col·laborar amb la selecció espanyola.",
"13 medalles en Europeus i d'altres tantes en Campionats del Món.",
"La Creu de Sant Jordi.",
"El 6 de setembre de 2012.",
"Polèmiques sobre els seus mètodes.",
"Arran de les declaracions de dues exnadadores: Paola Tirados i Cristina Violán.",
"En una declaració de 15 exmembres de la selecció espanyola de natació sincronitzada, en la qual denunciaven les tècniques emprades per l'Anna Tarrés.",
"A Junts per Catalunya.",
"De la indemnització que va cobrar en ser acomiadada el 2012 de la Federació Espanyola de Natació."
]
}
|
bios
|
Antonia Moreno Morales (El Prat del Llobregat, 7 de juny de 1973),[cal citació] més coneguda com a Toñi Moreno, és una presentadora espanyola.
El 1985, amb 12 anys, Moreno inicia la seva trajectòria radiofònica en una emissora de ràdio anomenada Radio Sanlúcar. Als 14 anys abandona el món de la locució per dedicar-se a la seva faceta televisiva a Telesanlúcar, televisió local on va debutar enfront de les càmeres. Temps després es va incorporar a Canal Sur on va ser reportera del programa Andalucía Directo. Des de llavors, ha desenvolupat una extensa carrera professional a la televisió, on ha treballat en espais lligats a la televisió andalusa com Tiene arreglo o 75 minutos, als quals ha estat lligada durant vuit anys. Després de marxar de Canal Sur, a Antena 3 va exercir la feina de conduir en el reality Libertad vigilada en el magazín matinal Cada día com a responsable de coordinació o com a reportera. Ja en Cuatro, va estar al capdavant de l'espai 1 Equipo.
El seu treball més recent va ser la conducció de l'espai Entre todos, un programa de solidaritat i participació ciutadana —la versió nacional de Tiene arreglo—, que des del 26 d'agost de 2013 fins al 27 de juny de 2014 va presentar a La 1 de Televisió Espanyola. El 15 de setembre amb l'arrencada de la nova temporada televisiva va tornar al mateix canal amb un altre programa de tarda anomenat T con T, que va succeir al cancel·lat Entre todos. No obstant això, dos mesos després, seria retirat de la graella de programació pels seus baixos índexs d'audiència. Des de juny de 2015 condueix a Canal Sur el programa Los descendientes.
|
[
"Qui és Antonia Moreno Morales?",
"Amb quin nom se la coneix?",
"D’on és?",
"Quan va començar la seva carrera professional a la ràdio?",
"Quin canvi va fer als catorze anys?",
"A quin canal de televisió va treballar més tard?",
"A què es dedicava a Antena 3?",
"I a Cuatro?",
"Quin és el primer programa en el qual va col·laborar a La 1?",
"De què anava?",
"Quan es va emetre?",
"Va continuar treballant allà?",
"Quin va ser el seu següent projecte?",
"Va tenir èxit?",
"Per què?"
] |
{
"answer_end": [
141,
110,
65,
210,
361,
459,
915,
972,
1235,
1095,
1192,
1328,
1376,
1498,
1534
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
143,
262,
417,
728,
917,
974,
1023,
1031,
1237,
1303,
1420,
1437
],
"input_text": [
"Una presentadora espanyola.",
"Amb el de Toñi Moreno.",
"De El Prat del Llobregat.",
"El 1985, amb 12 anys.",
"Abandona el món de la locució per dedicar-se a la seva faceta televisiva a Telesanlúcar.",
"A Canal Sur.",
"A conduir en el reality Libertad vigilada en el magazín matinal Cada día com a responsable de coordinació o com a reportera.",
"Va estar al capdavant de l'espai 1 Equipo.",
"Entre todos.",
"D'un programa de solidaritat i participació ciutadana.",
"Del 26 d'agost de 2013 fins al 27 de juny de 2014.",
"Sí.",
"T con T.",
"No.",
"Pels seus baixos índexs d'audiència."
]
}
|
mitologia
|
Aquells i aquelles que han habitat a la Serralada de Guadarrama durant segles han creat diverses llegendes que es desenvolupen en llocs d'aquestes muntanyes. A continuació es descriuen algunes d'aquestes:
La història de la seva formació és la següent: estava un dia un ric pagès estenent un munt de blat quan van passar uns mendicants i li van demanar una almoina. L'avar agricultor va contestar que no tenia res que oferir-los. Un dels mendicants li va preguntar com podia dir això veient l'enorme munt de gra que tenien davant; a la qual cosa els va respondre el pagès que allò que veien no era blat sinó terra. El pobre li va replicar: "Permeti Déu que se't torni terra". I poc després la maledicció s'acomplí.
Aquest municipi ens ha deixat una interessant sèrie de llegendes i mites:
Diverses llegendes intenten explicar aquest nom, La Dona Morta, topònim que es dona al conjunt de muntanyes de La Pinareja, Peña del Oso i Pic de Pasapan que, formant un destacat cordal i vist des de la planícia segoviana, pren la forma aparent d'una dona estirada, adormida o morta, coberta per un vel i amb els braços entrecreuats.
Una llegenda amb tons pastorils explica l'amor de la bella filla d'un granger i un pastor de les rodalies. Aquest, en creure veure en un altre pastor un possible rival, cec d'ira i gelosia el va matar, i va acabar al mateix temps amb l'objecte dels seus desitjos. Pocs dies després, enmig d'una terrible tempesta la terra va tremolar i va aparèixer com per art d'encantament aquesta gran mole rocosa, que va rebre aquest nom.
Una altra llegenda, més guerrera i menys romàntica relata les lluites per la prefectura que van dur a terme dos germans, fills del recentment mort cap d'una tribu que vivia en la llavors extensa planícia. La mare de tots dos, que no volia veure aquella lluita fratricida, va oferir la seva vida als déus a canvi de la pau per als seus fills i així es va complir. Després d'una gran tempesta, va aparèixer el cos de la mare en forma de gran muntanya, imatge que els fills van reconèixer i immediatament van parar la lluita.
Finalment, una tercera llegenda indica que, en temps remots, dos cavallers es van disputar l'amor de la mateixa dona i van començar una lluita a mort; la dona, intentant separar-los, es va interposar entre ells mentre lluitaven i va ser travessada per les espases dels dos pretendents. Després de la seva mort, durant la nit es va desencadenar una terrible tempesta que va modelar les muntanyes properes amb aigua i vent per formar la figura de la dona assassinada.
En el municipi de Rascafría hi ha diverses llegendes i les més populars són:
Fernando Delgado Sanz, sobrenomenat el Borni Pirón, robava als rics, assaltava esglésies i camins i després ho repartia entre els més necessitats, cometia les seves malifetes a la nit i en el buit que tenia el vell Olm s'ocultava durant el dia.
|
[
"Què han fet els habitants de la Serralada de Guadarrama?",
"Quina és la temàtica del primer mite?",
"Qui va aparèixer mentre un pagès estava escampant blat?",
"Què li va respondre a un almoiner perquè no els donava blat?",
"Quina va ser la conseqüència?",
"Quina finalitat tenen els altres mites?",
"Què sembla La Pinareja, Peña del Oso i Pic de Pasapan des de lluny?",
"Qui són els protagonistes d'una de les històries que explica La Dona Morta?",
"Què va provocar que el pastor matés a la seva enamorada?",
"Què va sorgir llavors?",
"Quins són els personatges de l’altre mite?",
"Per què la seva mare es va brindar a les deïtats?",
"Qui protagonitza l’última llegenda?",
"Com va actuar la dona per impedir la lluita dels dos homes?",
"On és popular el mite de Borni Pirón?"
] |
{
"answer_end": [
156,
251,
334,
612,
713,
850,
1120,
1227,
1384,
1521,
1667,
1909,
2187,
2298,
2681
],
"answer_start": [
0,
158,
252,
429,
614,
714,
852,
1122,
1237,
1405,
1548,
1753,
2071,
2222,
2537
],
"input_text": [
"Diverses llegendes que es desenvolupen en llocs d'aquestes muntanyes.",
"La història de la seva formació.",
"Uns mendicants.",
"Que allò que veien no era blat sinó terra.",
"Que el blat es va tornar en terra.",
"Intenten explicar aquest nom, La Dona Morta-",
"Pren la forma aparent d'una dona estirada, adormida o morta, coberta per un vel i amb els braços entrecreuats.",
"La bella filla d'un granger i un pastor de les rodalies.",
"Que matés un altres pastor.",
"Aquesta gran mole rocosa.",
"Dos germans.",
"Per aconseguir la pau per als seus fills.",
"Dos cavallers.",
"Es va interposar entre ells mentre lluitaven.",
"En el municipi de Rascafría."
]
}
|
books
|
Els mariners s'havien reanimat amb la beguda i conversaven ells amb ells; mes llur parola m'inspirava una indiferència supina, per lo qual no hi parava atenció i no en recollia sinó frases voladisses. -Tant mateix, d'ençà que hai afegit oli a sa llàntia, es ble de sa meva ànima fa tota una altra faró- digué en Vadô Set-trossos. I el vaig veure gambejar de quatre grapes, igual que una escamarlada aranyassa, per damunt del piloc, i entaforar-se d'anques, cuixes i esquena, fins a sota aixelles, dintre un dujat d'esparcines. En Pau va mormolar una llarga explicació, de la qual no vaig entendre sinó alguna que altra paraula exclamatòria i la frase -¡Això no s'enfonsa!-, que acompanyà d'un enèrgic cop de peu. Més tard l'avi Mauva, s'aixecà amb el tapaboques al coll. -Adéu-siau. Si convé ja avisareu, Per ara sa cosa marxa.- I desaparegué cap a proa. Encara la seva imatge ballà pel meu cervell una bella estona… amunt i avall, amb el tapaboques convertit en unes alasses vaporoses… Vaig adormir-me del tot.
No crec que dormís un quart. Vaig despertar-me en el moment d'un fort capbusseig de la barca, amb una aprensió penosa: la de que m'havien doblegat pel mig del cos i la cintura se'm segava. I, realment, tenia la boca del cor esllanguida i macada. El cap me dolia, la cara se m'enrosava de freda suor, i l'aire s'enraria davant dels meus llavis. M'entrà un gran desfici. Queia un davassall de pluja. El treu, abombat pel vent en forma de volta, rebia amb ronca remor el xàfec furient, i vessava a dolls per totes les vores. La meva neguitosa activitat cerebral no trobà millor manera d'exercitar-se que seguint i comptant aquells dolls esbulladissos i variables que s'estroncaven i rebrollaven per tot arreu, ara rajant en gruixuda trena, ara desfent-se en uns rosaris de gotarrasses, ara desfilant-se en voleiadors regalims d'argent. Els vaig comptar i recomptar una pila de vegades. ¡Quin paletrís hi tenia! -Hala, tornem-hi: cerquem el terme mitjà dels resultats obtinguts. No, no: deixem-lo a mig sumar.- I vinga anar-se-me'n els ulls a comptar de nou! Una feina de boig! Ja procurava distreure-me'n però allò era com un vici: m'hi lliurava sense adonar-me'n.
|
[
"Com s’havien revifat els tripulants?",
"Què li provocava al protagonista la seva conversa?",
"Per això, no s’adonava de res?",
"Què li havia posat Vadô a la llanterna?",
"I què va fer a continuació?",
"Què va escoltar el narrador només del Pau?",
"Com va respondre l’avi Mauva?",
"Cap a on va marxar?",
"En què va esdevenir la bufanda?",
"Quant de temps va descansar el personatge principal?",
"Per què es va desvetllar?",
"Com se sentia?",
"Què li passava a la vela?",
"Què va decidir fer per distreure’s?",
"Al final en què es va convertir?"
] |
{
"answer_end": [
44,
125,
199,
316,
525,
672,
828,
853,
985,
1039,
1104,
1256,
1493,
1717,
2139
],
"answer_start": [
0,
74,
102,
201,
332,
527,
713,
829,
855,
987,
1041,
1106,
1410,
1534,
2067
],
"input_text": [
"Amb la beguda.",
"Una indiferència supina.",
"Sí.",
"Oli.",
"Va gambejar de quatre grapes per damunt del piloc, i entaforar-se d'anques, cuixes i esquena, fins a sota aixelles, dintre un dujat d'esparcines.",
"Altra paraula exclamatòria i la frase ¡Això no s'enfosa!",
"S'aixecà amb el tapaboques al coll. Va dir que adéu-siau. I que si convenia ja l'avisaran, Que per ara sa cosa marxa.",
"Cap a proa.",
"En unes alasses vaporoses.",
"Menys d'un quart.",
"Per un fort capbusseig de la barca.",
"Amb una aprensió que l'havien doblegat pel mig del cos i la cintura se'l segava. I, realment, tenia la boca del cor esllanguida i macada.",
"Rebia amb ronca remor el xàfec furient.",
"Comptar aquells dolls esbulladissos i variables que s'estroncaven i rebrollaven per tot arreu.",
"En un vici."
]
}
|
vilaweb
|
El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha descartat de visitar els presos polítics com a ‘gest' demanat per ERC. En una entrevista a Antena 3, el líder dels socialistes catalans ha argumentat que es podria interpretar com un gest de suport a allò que van fer. ‘Si es pogués distingir un gest d'interès personal de què pot ser entès com un gest de suport polític, no hi haurà cap problema', ha afegit. El parlament dijous votarà la designació d'Iceta com a senador, pas imprescindible per ser posteriorment president del senat espanyol, com vol el PSOE. De moment, només té garantits els 17 vots del PSC i els 8 dels comuns. ‘No penso fer aquesta visita que se suggereix', ha respost taxativament Iceta en referència a l'emplaçament d'ERC. Iceta ha argumentat que com a primer secretari del PSC té una ‘dificultat afegida' perquè tot el que fa ‘transcendeix de la línia personal'. Un fet que, segons ha dit, limita el seu marge de maniobra. Pel que fa a la decisió del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, de proposar-lo com a president del Senat, Iceta ha considerat que és un ‘gest de confiança personal i política'. A més, creu que és un senyal tenint en compte la qüestió oberta de l'encaix de Catalunya a l'estat espanyol. Iceta també ha assenyalat que pot haver contribuït la seva aposta per reformar la cambra alta.
|
[
"Qui és Miquel Iceta?",
"A què s’ha negat?",
"Qui li hi havia exigit?",
"Per què no ho ha volgut fer?",
"On ho ha comunicat?",
"En quin cas hi aniria?",
"Què passarà el dijous?",
"Per quin motiu és un moment important?",
"Quants vots té per part del partit socialista?",
"I per part de Comú?",
"Com ha expressat que no té intenció de veure als presos polítics?",
"Què li imposa anar-hi?",
"Per quina raó?",
"Qui ha estat el que ha suggerit a Iceta com a dirigent del Senat?",
"Com defineix aquesta acció?"
] |
{
"answer_end": [
41,
99,
115,
262,
221,
403,
467,
538,
606,
626,
705,
825,
882,
1058,
1129
],
"answer_start": [
0,
29,
87,
147,
117,
264,
405,
432,
568,
568,
628,
743,
749,
944,
1060
],
"input_text": [
"El primer secretari del PSC.",
"A visitar els presos polítics com a gest.",
"ERC.",
"Perquè es podria interpretar com un gest de suport a allò que van fer.",
"En una entrevista a Antena 3.",
"Si es pogués distingir un gest d'interès personal de què pot ser entès com un gest de suport polític.",
"Votarà la designació d'Iceta com a senador.",
"Perquè és un pas imprescindible per ser posteriorment president del senat espanyol.",
"17.",
"8.",
"Taxativament.",
"Ser primer secretari del PSC.",
"Perquè tot el que fa transcendeix de la línia personal.",
"El president del govern espanyol, Pedro Sánchez.",
"Com un gest de confiança personal i política."
]
}
|
bios
|
Imma Monsó i Fornell (Lleida, Segrià, 1959) és una escriptora catalana en català i professora de llengües estrangeres.
Va viure els seus primers sis anys a Mequinensa (Saragossa). Va estudiar filologia francesa a la Universitat de Barcelona i es va especialitzar en lingüística aplicada a les universitats d'Estrasburg i Caen.
La seva trajectòria com a narradora comença el 1996, amb el llibre de contes Si és no és, que va rebre el Premi Ribera d'Ebre de narrativa. Aquell mateix any publicà la novel·la No se sap mai. L'any 1998 va guanyar el Premi Prudenci Bertrana de novel·la i Cavall Verd de la Crítica Catalana per Com unes vacances. El 2001 publica la novel·la Tot un caràcter i més tard es dedica al gènere del conte i la narració curta, que havia estat la seva primera opció. Durant els últims anys han vist la llum dos llibres d'aquest gènere, Millor que no m'ho expliquis (2003) i Marxem, papà. Aquí no ens hi volen (2004). També ha publicat un estudi en clau irònica sobre les semblances entre el poble català i el japonès, Hi són però no els veus (2004). Tota la seva obra ha estat traduïda al castellà, a les editorials Tusquets, Alfaguara, RBA i Planeta. També en aquesta llengua, lectors i crítica han dispensat una molt favorable acollida a la seva narrativa. Igualment té obra traduïda al francès, italià, portuguès, hongarès, neerlandès i anglès
El 2007 guanya el Premi Internacional Terenci Moix al millor llibre de l'any de ficció, per Un home de paraula. El 2009 publica la novel·la Una tempesta. El 2012 guanya el Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull per la novel·la La dona veloç, guardonada també amb el Premi El Setè Cel de Salt el 2013
|
[
"De qui es tracta Imma Monsó i Fornell?",
"D’on és?",
"Però, a quin municipi aragonès va estar vivint?",
"Sobre què va fer la seva especialització?",
"Quan va debutar com a escriptora?",
"Quin altre llibre presentaria aquell any?",
"Què se li va atorgar en el 1998?",
"Com s’anomena la seva obra del 2001?",
"Quines de les seves obres són de narració curta?",
"De què tracta Hi són però no els veus?",
"Qui ha tret al mercat els seus llibres traduïts a l’espanyol?",
"El públic castellanoparlant elogia el seu treball?",
"A més, en quins altres idiomes es troben els seus escrits?",
"Què va obtenir el 2007?",
"Per què se li va concedir el Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull?"
] |
{
"answer_end": [
117,
43,
178,
325,
378,
518,
617,
684,
927,
1060,
1169,
1276,
1365,
1452,
1610
],
"answer_start": [
0,
0,
119,
243,
327,
467,
520,
641,
696,
936,
1069,
1171,
1278,
1366,
1520
],
"input_text": [
"D'una escriptora catalana en català i professora de llengües estrangeres.",
"De Lleida.",
"A Mequinensa.",
"Sobre lingüística aplicada.",
"El 1996.",
"No se sap mai.",
"El Premi Prudenci Bertrana de novel·la i Cavall Verd de la Crítica Catalana.",
"Tot un caràcter.",
"Millor que no m'ho expliquis i Marxem, papà. Aquí no ens hi volen.",
"D'un estudi en clau irònica sobre les semblances entre el poble català i el japonès.",
"Les editorials Tusquets, Alfaguara, RBA i Planeta.",
"Sí.",
"En francès, italià, portuguès, hongarès, neerlandès i anglès.",
"El Premi Internacional Terenci Moix al millor llibre de l'any de ficció.",
"Per la novel·la La dona veloç."
]
}
|
mitologia
|
D'acord amb la mitologia grega, Glaucos — o Glauc— (en grec antic Γλαῦκος Glaukos) va ser un pescador beoci, que, entre altres genealogies se'l fa fill de Posidó i una nàiade.
Un dia va arribar a una illa coberta de gespa i hi estengué els peixos que havia capturat. Llavors, va veure com aquests es revifaven i tornaven a l'aigua. Encuriosit, va tastar les herbes que cobrien la terra i el van transformar en immortal, i a l'instant sentí un impuls irresistible de llançar-se de cap al mar. Després de submergir-s'hi, fou acollit per Tetis i Oceà, que el van purificar de tot el que li restava de mortal i va adoptar un nou aspecte. Es van desenvolupar les seves espatlles, la part inferior del seu cos es va convertir en una cua de peix i les galtes van fer créixer una barba que recordava el bronze. Va rebre el do de la predicció, que utilitzava segons li semblava. Virgili el fa pare de la sibil·la de Cumes, que també era una profetessa. Glauc es va aparèixer a Menelau al tornar de Troia. Va acompanyar la nau Argo, i segons algunes tradicions en va ser el constructor.
El seu amor per la nimfa Escil·la va provocar la gelosia de Circe, que la transformà en monstre. Glauc també va provar de conquerir Ariadna, abandonada per Teseu a les platges de Naxos. Ella no el va correspondre, però Glauc es va unir al seguici de Dionís quan el déu va anar a prendre la jove per fer-la la seva esposa.
Viccionari
|
[
"De qui es tracta Glaucos?",
"En quina tradició?",
"Qui podria ser el seu pare?",
"Què li va passar un cop?",
"Què van fer els peixos, a continuació?",
"Quin benefici va aconseguir gràcies a aquella herba?",
"I quin sentiment li va esdevenir?",
"Qui el van rebre?",
"Com va ser la metamorfosi del noi?",
"Segons Virgili, qui podria haver estat la seva filla?",
"Davant de qui es va presentar l’endeví?",
"Podria haver estat ell el que va construir el vaixell Argo?",
"Què va causar el seu enamorament per Escil·la?",
"A qui més va intentar seduir?",
"Quan s’uniria a la companyia de Dionís?"
] |
{
"answer_end": [
107,
107,
161,
265,
330,
418,
490,
547,
801,
912,
975,
1075,
1172,
1216,
1397
],
"answer_start": [
32,
0,
109,
176,
224,
344,
422,
519,
607,
870,
944,
996,
1077,
1174,
1186
],
"input_text": [
"D'un pescador beoci.",
"En la grega.",
"Posidó.",
"Va arribar a una illa coberta de gespa i hi estengué els peixos que havia capturat.",
"Van revifar i van tornar a l'aigua.",
"Es va transformar en immortal.",
"Un irresistible de llançar-se de cap al mar.",
"Tetis i Oceà.",
"Es van desenvolupar les seves espatlles, la part inferior del seu cos es va convertir en una cua de peix i les galtes van fer créixer una barba que recordava el bronze.",
"La sibil·la de Cumes.",
"De Menelau.",
"Sí.",
"Va provocar la gelosia de Circe, que la transformà en monstre.",
"A Ariadna.",
"Quan va anar a prendre a Ariadna per fer-la la seva esposa."
]
}
|
vilaweb
|
Un manifest titulat ‘La nova cultura per la república' i impulsat a la Revista Mirall denuncia l'ofensiva estatal contra el sistema educatiu català, la immersió lingüística, la cultura i les llibertats democràtiques de reunió i premsa. Davant d'aquest fet, els impulsors del text diuen que s'oposen a aquesta situació. Animen a ‘restar fidels' al compromís de defensar els valors de la democràcia, el republicanisme, el feminisme i totes les llibertats de ser i d'estimar en llibertat. I advoquen per fer possible un moviment constituent ‘que camini ferm i sense dilacions' cap a un país ecològicament sostenible, amb igualtat de gènere i que blindi els drets civils aconseguits i treballi pels que han de venir. El text qualifica la situació que es viu a Catalunya d'estat d'excepció i fa un repàs de les manifestacions independentistes que hi ha hagut des de les consultes populars que van començar amb la del 2009 a Arenys de Munt. Totes, segons els redactors, han estat ignorades per l'Estat, al qual també critiquen la via de la judicialització del procés, la repressió policial de l'1-O i els empresonaments de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. En aquest sentit afirmen que la ‘repressió política' de l'Estat espanyol no és uniforme, és transversal, i asseguren que són moltes més les persones que han estat empresonades per qüestions polítiques. També recorden el ‘context d'ofensiva' contra el sistema educatiu català, la immersió lingüística, la cultura i les llibertats democràtiques de reunió i premsa. A més, subratllen que els comptes de la Generalitat han estat intervinguts. ‘Un clima de control que clama per la resistència', afirmen. Finalment també critiquen que el govern estatal ‘ha negat, i nega', la realitat política catalana representada en les seves institucions, el caràcter de subjecte polític i les legítimes aspiracions republicanes ‘amb un tracte paternalista i de condescendència contra la voluntat dels catalans i les catalanes que volen autodeterminar-se'. El text està signat per un centenar de personalitats del món del periodisme, la política i la cultura com l'escriptora Liz Castro, l'editor Germà Capdevila, l'assessor de comunicació i tuitaire Bernat Castro, la directora d'art de la Fundació Vila Casas Glòria Bosch Mir, el portaveu d'Universitats per la República i coeditor d'Ab Origine Jordi Vives, el portaveu de les JERC Pau Morales i el secretari general de la JNC Sergi Miquel.
|
[
"En què consisteix La nova cultura per la república?",
"Què recrimina?",
"Estan a favor d’això els promovedors?",
"A què encoratgen?",
"Per què aposten?",
"Amb quina finalitat?",
"Com defineixen la circumstància de Catalunya?",
"On es va fer la primera concentració independentista?",
"El Govern central hi ha prestat mai atenció a alguna?",
"Per això, quines mesures li han retret?",
"Com expliquen la repressió política d’Espanya?",
"Contra què lluita l'Estat?",
"Fins i tot, on han interferit?",
"A què es neguen a admetre?",
"Qui ha participat en aquest document?"
] |
{
"answer_end": [
54,
234,
317,
484,
573,
711,
784,
933,
995,
1146,
1251,
1509,
1585,
1858,
2088
],
"answer_start": [
0,
86,
236,
319,
488,
538,
713,
787,
935,
984,
1165,
1356,
1511,
1664,
1987
],
"input_text": [
"En un manifest.",
"L'ofensiva estatal contra el sistema educatiu català, la immersió lingüística, la cultura i les llibertats democràtiques de reunió i premsa.",
"No.",
"A restar fidels al compromís de defensar els valors de la democràcia, el republicanisme, el feminisme i totes les llibertats de ser i d'estimar en llibertat.",
"Per fer possible un moviment constituent que camini ferm i sense dilacions.",
"Amb la d'un país ecològicament sostenible, amb igualtat de gènere i que blindi els drets civils aconseguits i treballi pels que han de venir.",
"Com un estat d'excepció.",
"A Arenys de Munt.",
"No.",
"La via de la judicialització del procés, la repressió policial de l'1-O i els empresonaments de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.",
"Que no és uniforme, és transversal.",
"Contra el sistema educatiu català, la immersió lingüística, la cultura i les llibertats democràtiques de reunió i premsa.",
"En els comptes de la Generalitat.",
"A la realitat política i les legítimes aspiracions republicanes.",
"Un centenar de personalitats del món del periodisme, la política i la cultura."
]
}
|
mitologia
|
Iustitia era una divinitat romana, personificació de la justícia. Actualment la seva imatge encara s'utilitza com una al·legoria en edificis judicials de tot el món.
A la representa amb forma femenina, portant els ulls tapats amb una bena, significant que la justícia no vol saber a qui jutja sinó el fet que es jutja, evitant preferències o prejudicis. L'altre objecte que la caracteritza són les balances, perquè el propòsit de la justícia és trobar l'equilibri entre les dues parts afectades: el demandant i l'acusat.
De vegades també porta una espasa, que en principi era un atribut de Nèmesi, portadora de la venjança.
Les primeres monedes romanes amb la imatge de Iustitia, està representada portant una espasa en una mà i la balança a l'altra però amb els ulls sense tapar. Només s'han trobat imatges de la Iustitia amb els ulls tapats a partir del segle xv. L'estàtua més antiga que es coneix és una font del 1543, obra de l'escultor Hans Gieng's i està a la ciutat de Berna. Una variació sobre Iustitia és la representació en què ella mateixa és una balança i les seves mans sostenen els plats, com és el cas de la que hi ha al tribunal de Memphis (EUA).
La justícia també va ser deïficada en la cultura de l'antic Egipte, la deessa Maat i també Isis apareixen de vegades representades amb la balança, amb el mateix sentit que la divinitat romana.
En la mitologia grega hi ha dues figures representatives de la justícia: Temis i la seva filla Díke. A partir de la tradició grega a Roma se la va associar amb Júpiter, el déu suprem, i els van fer pares de Pax, la qual va ser molt venerada en temps d'August. En la literatura llatina apareix en relació al mite de les edats del món idèntic al que els grecs narraven sobre Díke o Astrea. Ciceró la va relacionar amb el concepte aequitas, donant-li un lloc determinant en la filosofia jurídica, potser influït per les idees sobre la virtut que Aristotil havia tractat a la seva "Ètica a Nicòmac".
|
[
"Qui era Iustitia?",
"Què representava?",
"Per què s’empra encara la seva figura?",
"Com se la descriu?",
"Què vol dir la cinta?",
"I la bàscula?",
"Quin era el significat de l’estoc?",
"Com se la dibuixava a les monedes de l’antiga Roma?",
"Quan començaria a portar la banda?",
"On es troba la figura més vella de la divinitat?",
"Quina diferència hi ha amb la del tribunal de Memphis?",
"A l’antic Egipte, qui connota la justícia?",
"I a l’antiga Grècia?",
"Com va influir la mitologia grega a la romana?",
"Amb què va associar Ciceró a Iustitia?"
] |
{
"answer_end": [
33,
64,
164,
406,
352,
519,
622,
779,
864,
982,
1156,
1259,
1456,
1567,
1794
],
"answer_start": [
0,
9,
66,
166,
202,
374,
521,
624,
781,
866,
984,
1164,
1357,
1458,
1746
],
"input_text": [
"Una divinitat romana.",
"La justícia.",
"Com una al·legoria en edificis judicials de tot el món.",
"Amb orma femenina, portant els ulls tapats amb una bena i unes balances.",
"Que la justícia no vol saber a qui jutja sinó el fet que es jutja, evitant preferències o prejudicis.",
"Trobar l'equilibri entre les dues parts afectades: el demandant i l'acusat.",
"Era un atribut de Nèmesi, portadora de la venjança.",
"Portant una espasa en una mà i la balança a l'altra però amb els ulls sense tapar.",
"A partir del segle xv.",
"A la ciutat de Berna.",
"Que ella mateixa és una balança i les seves mans sostenen els plats.",
"La deessa Maat i Isis.",
"Temis i la seva filla Díke.",
"Se la va associar amb Júpiter i els van fer pares de Pax.",
"Amb el concepte aequitas."
]
}
|
vilaweb
|
L'advocat i diputat al congrés espanyol Jaume Alonso Cuevillas dóna per fet que el manteniment de la presó preventiva en el judici del Suprem és ‘l'avançament' d'una condemna. Cuevillas discrepa de ‘l'optimisme' del lletrat Xavier Melero i considera que la ponència de la sentència que escriurà Marchena serà com l'escrit presentat per la fiscalia. ‘Aquest escrit, si el presentem Xavier Melero o jo mateix, no l'haurien admès a tràmit, però com que el fa la fiscalia i contra els catalans, sí que l'admeten', ha declarat. En aquest sentit, Cuevillas creu que Melero espera una sentència tova o una absolució perquè ‘creu en el dret', però troba que ‘no hi ha cap indici' per a ser optimistes. ‘No hi ha rebel·lió, no hi ha sedició, no hi ha res, però és un procés polític vestit de procés penal', ha afirmat. També ha criticat la duresa de la resolució mitjançant la qual es decideix de mantenir els presos polítics a la presó. ‘Ho fan a més en contra de l'opinió del grup de treball de Nacions Unides i del Tribunal alemany, i amb una gran duresa', ha assenyalat. S'ha referit a la carta presentada per Ben Emmerson a les Nacions Unides i confia que la resolució serà favorable i ràpida. ‘És inacceptable que un estat critiqui els membres que han adoptat una resolució quan no li agrada què diu', ha exposat. Tot plegat, en un sopar groc en què també ha parlat de la situació de Puigdemont i dóna per fet que serà eurodiputat. ‘Si no és el 2 serà el 10 o el 20, perquè ha estat elegit per més d'un milió d'electors i en té tot el dret', ha assenyalat.
|
[
"Qui és Jaume Alonso Cuevillas?",
"Què afirma sobre la continuïtat de la presó preventiva?",
"Està d’acord amb l’actitud de Xavier Melero?",
"Què opina sobre l’informe de la sentència de Marchena?",
"Quina hauria estat la resposta del Suprem, si l’haguessin fet Melero i ell?",
"I per què sí que accepten aquest?",
"Per quin motiu Melero es pensa que el dictamen serà suau?",
"Alonso pensa que poden estar confiats?",
"De quina situació es tracta el cas?",
"No li sembla bé a Jaume la decisió?",
"En oposició a qui han pres aquest dictamen el Suprem?",
"Qui va presentar un escrit a l’ONU?",
"Quin aspecte ha denunciat l’advocat?",
"Creu que Puigdemont esdevindrà europarlamentari?",
"Per quina raó?"
] |
{
"answer_end": [
62,
174,
237,
347,
435,
507,
633,
692,
808,
927,
1064,
1138,
1309,
1427,
1536
],
"answer_start": [
0,
63,
176,
240,
350,
408,
541,
635,
694,
810,
929,
1066,
1190,
1347,
1430
],
"input_text": [
"L'advocat i diputat al congrés espanyol.",
"Que és l'avançament d'una condemna.",
"Sí.",
"Que serà com l'escrit presentat per la fiscalia.",
"No l'haurien admès a tràmit.",
"Perquè el fa la fiscalia i contra els catalans.",
"Perquè creu en el dret.",
"No.",
"D'un procés polític vestit de procés penal.",
"No.",
"A Nacions Unides i al Tribunal alemany.",
"Ben Emmerson.",
"Que un estat critiqui els membres que han adoptat una resolució quan no li agrada què diu.",
"Sí.",
"Perquè ha estat elegit per més d'un milió d'electors i en té tot el dret."
]
}
|
vilaweb
|
A un quart de cinc de la tarda, el Camp Nou es posarà de gala per veure el partit més esperat de la temporada, el que enfronta el Barça i el Madrid. Els dos equips arriben al clàssic en moments diferents: el Madrid té consolidada la primera posició de la lliga i arriba a Barcelona amb confiança però coneixedor que aquest tipus de partit són imprevisibles. El Barça, d'altra banda, encadena partits amb mal joc i mals resultats contra rivals a priori inferiors, i espera que el partit d'avui serveixi per canviar aquesta dinàmica. Si el Madrid guanya, s'escaparia a nou punts del Barça, un escenari preocupant malgrat que és només la catorzena jornada de lliga. Si el Barça s'imposa, el Madrid seguiria per davant però els catalans recuperarien la confiança i se situarien a tres punts dels blancs. De cara al partit d'avui, l'equip que entrena Zidenine Zidane no podrà comptar amb Gareth Bale, lesionat al turmell la setmana passada. Els de Luís Enrique, en canvi, recuperen Andrés Iniesta, en qui els culers han dipositat la confiança perquè l'equip recuperi el bon joc, perdut en les darreres jornades. L'encarregat d'arbitrar el partit serà el canari Alejandro José Hernández Hernández. Està previst que l'estadi s'ompli de gom a gom per veure el partit. Qui també hi assistirà és el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, acompanyat de la presidenta del parlament, Carme Forcadell, i la batllessa de Barcelona, Ada Colau. A banda del partit, també podran veure el mosaic que el Barça ha preparat – el mosaic animat més gran de la història i dedicat als castellers – i el mar d'estelades previst per a l'inici del partit i el minut disset amb catorze segons.
|
[
"A quina hora comença el partit?",
"Es tracta d'una jornada important?",
"Quins equips hi juguen?",
"Per quin nom es coneixen els enfrontaments entre aquests dos clubs?",
"Com arriba el Madrid al camp?",
"El Barça ha obtingut bons resultats en els últims partits?",
"En quina jornada de la lliga es troben?",
"Com es diu l'entrenador del Reial Madrid?",
"I el del Barça?",
"El president de Catalunya anirà a veure el partit?",
"L'acompanyarà algun diputat del parlament?",
"L'alcaldessa de Barcelona també hi serà?",
"L'equip amfitrió ha preparat alguna performance?",
"A qui està dedicada?",
"El Barça ha preparat alguna cosa més?"
] |
{
"answer_end": [
81,
109,
147,
182,
356,
461,
661,
861,
1010,
1335,
1395,
1435,
1510,
1578,
1671
],
"answer_start": [
0,
32,
72,
149,
205,
358,
588,
800,
936,
1260,
1318,
1380,
1437,
1513,
1581
],
"input_text": [
"A un quart de cinc de la tarda.",
"Sí.",
"El Barça i el Madrid.",
"El clàssic.",
"Amb confiança però coneixedor que aquest tipus de partit són imprevisibles.",
"No.",
"A la catorzena.",
"Zidenine Zidane.",
"Luís Enrique.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí.",
"Als castellers.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Neus Bouza Gil (Barcelona 1916 - 26 maig 1939) jove obrera i miliciana, militant de la CNT executada als 22 anys. Fou una de les dotze dones de la Presó de les Corts afusellades al Camp de la Bota pel Règim Franquista que va executar 1717 persones entre el 1939 i el 1952
Nascuda a Barcelona el 1916 vivia al barri del Poblenou. El 1936 a l'inici de la Guerra Civil es va unir a les milícies obreres de la rereguarda, fou destinada a l'antiga escola d'artilleria, establerta al Castell de les quatre torres del Camp de la Bota on s'encarregava de la bugaderia i la cuina. Poc després, el govern de Largo Caballero ordenà acabar amb la figura de les milicianes i van desmobilitzar les dones del front. Neus es va reincorporar a la seva feina a la fàbrica de lones del carrer Ali-Bey. El 10 d'octubre de 1936 es va afiliar a la CNT.
La derrota del bàndol republicà, va donar pas a la Dictadura del General Franco i es va iniciar una dura repressió dels vençuts. El 23 de febrer de 1939 un veí va denunciar la Neus que fou detinguda per un escamot de falangistes. Lliurada a la policia i empresonada el 8 de març, el 26 d'abril va ser sotmesa a un Consell de Guerra Sumarissim acusada d'haver participat o presenciat l'execució de persones de dretes, fets que ella sempre va negar. Condemnada a mort, fou afusellada al Camp de la Bota el 26 de maig de 1939 juntament amb 22 homes, entre els quals hi havia l'anarcosindicalista Antonio Charles Domenech.
L'Ajuntament de Sant Adrià del Besòs a proposta del Consell Municipal de les Dones, en el marc dels actes de la Festa Major de l'any 2013 va inaugurar la sala d'actes Neus Bouza a la Biblioteca Municipal,dins del projecte Carrers amb nom de dona, L'objectiu d'aquesta proposta era donar visibilitat a l'important paper de les dones en tots els àmbits de la vida ciutadana, i també homenatjar la memòria de totes les persones afusellades al Camp de la Bota.
|
[
"On va néixer Neus Bouza Gil?",
"A quina edat va morir?",
"Va estar tancada a un centre penitenciari?",
"Per quin mètode van executar-la?",
"On va tenir lloc l'execució?",
"A quin districte de la ciutat vivia Neus?",
"Quines funcions exercia al començament del conflicte?",
"A quina indústria fou destinada?",
"Quan va unir-se a la Confederació Nacional del Treball?",
"Els republicans perderen el conflicte?",
"Qui va governar el país després de la guerra?",
"De què fou inculpada?",
"A quina ciutat hi ha una sala d'actes amb el seu nom?",
"De quin edifici forma part aquesta sala?",
"Com es deia el projecte dintre del qual es va posar el nom a aquesta sala?"
] |
{
"answer_end": [
46,
112,
165,
177,
196,
327,
570,
781,
829,
862,
910,
1246,
1627,
1653,
1695
],
"answer_start": [
0,
47,
114,
114,
166,
272,
329,
572,
783,
831,
831,
1111,
1450,
1601,
1601
],
"input_text": [
"A Barcelona.",
"Als 22 anys.",
"Sí.",
"Per afusellament.",
"Al Camp de la Bota.",
"A Poblenou.",
"S'encarregava de la bugaderia i la cuina a l'antiga escola d'artilleria.",
"A una fàbrica de Iones.",
"El 10 d'octubre de 1936.",
"Sí.",
"El General Franco.",
"D'haver participat o presenciat l'execució de persones de dretes.",
"A Sant Adrià del Besòs.",
"De la Biblioteca Municipal.",
"Carrers amb nom de dona."
]
}
|
vilaweb
|
El cap de llista del PSC a Reus, Andreu Martín, ha afirmat que prioritzen un pacte d'esquerres i progressista amb ERC i ha assegurat que volen governar ‘sense complexos'. Els socialistes no renuncien a una batllia compartida amb els republicans i rebutgen la proposta de Junts per Reus ‘d'un suport extern' en qüestions de ciutat. Tot i això, no tanquen la porta a seguir negociant amb Carles Pellicer: ‘No acceptem un govern de conveniència on es reparteixen les cadires i on no s'entomen els projectes de ciutat', ha afirmat el socialista que ha fet aquestes declaracions als mitjans aquest dijous. Martín també ha celebrat la ‘valentia' de la CUP per proposar un pacte d'esquerres. Els socialistes entenen que el batlle de Reus en funcions, Carles Pellicer, aposti per revalidar el pacte amb ERC i Ara Reus després de quatre anys governant amb minoria. Tot i això, el cap de llista de PSC, que s'ha reunit aquesta setmana amb els republicans i amb Junts per Reus, ha criticat la falta de lideratge de Pellicer i que els exclogui d'un possible pacte de govern. ‘No hi som al seu projecte. Per això, no acceptem la proposta d'un suport extern a 21 regidors', ha assegurat Martín. En aquest sentit, ha defensat que no vol formar part d'un govern de conveniència en el qual només es reparteixin les carteres municipals però ha reivindicat que ser-hi seria just perquè han passat de quatre a sis regidors. Els socialistes deixen en mans dels republicans l'aposta per formar ‘un govern d'esquerres o de dretes'. Tot i que les negociacions estan en una fase molt inicial, els socialistes han insistit que tenen dret a compartir la batllia amb Noemí Llauradó, amb qui han empatat amb el nombre de regidors. ‘No tinc cap element per renunciar-hi, però és absurd demanar quatre anys d'alcaldia', ha defensat Martín. El PSC proposa una alcaldia compartida assenyalant les ‘elevades' coincidències que comparteixen amb el programa electoral d'ERC. Els dos partits continuaran treballant d'immediat per apropar posicions ja que està previst que es reuneixin de nou aquest divendres. Preguntat per les pressions i ‘ingerències supramunicipals', Martin no ha descartat que acabin condicionant els acords amb ERC. ‘Hem de treballar amb tots els escenaris possibles', ha afirmat el socialista. Tot i això, ha expressat que espera que prevalgui el projecte de ciutat per damunt dels interessos partidistes.
|
[
"A quin partit polític pertany Andreu Martín?",
"Amb quina formació vol pactar el PSC?",
"Com defineix la forma en que pretenen manar?",
"El PSC estaria d'acord amb aquest pacte amb ERC?",
"I amb el partit Junts per Reus?",
"Què no volen acceptar al PSC?",
"Quin dia van sortir aquestes informacions?",
"Algun altre partit ha fet una proposta d'acord?",
"El cap de llista ha criticat negativament la CUP?",
"Com es diu l'alcalde de la ciutat?",
"Amb quines formacions seria l'acord?",
"Si es fes el pacte, amb quina regidora compartiria l'alcaldia Andreu Martín?",
"Com justifica el socialista aquesta proposta?",
"Quan tindrà lloc la reunió entre el PSC i ERC?",
"Què vol que predomini en el pacte?"
] |
{
"answer_end": [
46,
117,
169,
244,
285,
513,
599,
683,
683,
759,
809,
1653,
1937,
2071,
2351
],
"answer_start": [
0,
33,
120,
171,
247,
404,
516,
601,
601,
685,
685,
1509,
1809,
1939,
2292
],
"input_text": [
"Al PSC.",
"Amb ERC.",
"Assegura que volen governar sense complexos.",
"Sí.",
"No.",
"Un govern de conveniència on es reparteixen les cadires i on no s'entomen els projectes de ciutat.",
"Aquest dijous.",
"Sí.",
"No.",
"Carles Pellicer.",
"Amb ERC i Ara Reus.",
"Amb Noemí Llauradó.",
"Assenyalant les elevades coincidències que comparteixen amb el programa electoral d'ERC.",
"Aquest divendres.",
"El projecte de ciutat."
]
}
|
mitologia
|
Alfons Frederic d'Aragó (Anfós Frederic, en les fonts clàssiques), fill bastard de Frederic II de Sicília, fou vicari general de la Companyia catalana d'Orient entre els anys 1317 i 1330 (Catània, Sicília, 1294 - ?, d. 1338).
Es va criar a la cort catalana del seu oncle Jaume el Just i el 1317 fou nomenat vicari per Guillem II del ducat d'Atenes. El mateix any 1317 es va casar amb Marulla de Verona, filla de Bonifaci de Verona, que li va aportar en dot Egina i part de l'illa de Negrepont (actualment Eubea), en concret la senyoria de Carist. Marulla va morir el 1326.
El 1319 va negociar una treva entre la Corona d'Aragó i la República de Venècia que va ajudar en l'expansió dels territoris annexionats. Així doncs, la Companyia va conquerir diverses parts de Neopàtria que foren unides al ducat d'Atenes. El 1330 se li va reconèixer el comtat de Malta i Gozo.
Alfons va morir el 1338, després d'haver tingut set fills:
|
[
"Amb quin nom apareix Alfons Frederic d'Aragó als documents antics?",
"Qui fou el seu pare?",
"De què treballà?",
"Durant quin període?",
"On va créixer?",
"Qui el nomenà vicari?",
"Va casar-se mai?",
"El pare d'ella va proveir de terres en dot?",
"Quan va morir la dona d'Alfons Frederic?",
"Entre quins territoris va tractar d'arribar a un acord?",
"Quin territori va envair la Companyia catalana d'Orient?",
"On es van unir?",
"De quins territoris fou compte Alfons Frederic?",
"Quan va expirar?",
"Va deixar descendència?"
] |
{
"answer_end": [
65,
105,
159,
186,
284,
347,
401,
511,
571,
708,
775,
810,
865,
890,
924
],
"answer_start": [
0,
0,
107,
111,
226,
287,
349,
403,
547,
573,
710,
748,
812,
867,
867
],
"input_text": [
"Surt com Anfós Frederic.",
"Frederic II de Sicília.",
"Fou vicari general.",
"Entre els anys 1317 i 1330.",
"A la cort catalana del seu oncle Jaume el Just.",
"Guillem II del ducat d'Atenes.",
"Sí.",
"Sí.",
"El 1326.",
"Entre la Corona d'Aragó i la República de Venècia.",
"Diverses parts de Neopàtria.",
"Al ducat d'Atenes.",
"De Malta i Gozo.",
"El 1338.",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
La Comissió Europea ha decidit aquest dijous ampliar el seu cas contra Google per abusar de posició dominant afegint-hi un nou plec de càrrecs sobre les seves pràctiques en el mercat de la publicitat online. ‘Dominar no és un problema sota la llei europea. Pots ser gran. Però és il·legal abusar d'una posició de mercat poderosa restringint la competència', ha advertit la comissària de la Competència, Margrethe Vestager. A més, la CE ha enviat un nou escrit a Google sobre les seves pràctiques en els serveis de comparadors de preus. ‘Els consumidors veuen els resultats que Google vol que vegin, no necessàriament els que són més rellevants', ha lamentat Vestager. Segons la Comissió Europea, ‘les accions de Google han perjudicat els consumidors', però també les empreses de la competència i la innovació. ‘Google ha perjudicat la innovació perquè els seus rivals saben que, siguin com siguin de bons els seus serveis, mai seran tan visibles com els de Google', ha insistit Vestager. La comissària de la Competència ha assegurat que tenen ‘noves proves' que ‘reforcen' la seva visió inicial que ‘Google abusa de la seva posició dominant a l'afavorir els seus serveis de comparació de preus'. La Comissió ja va enviar l'any passat un primer plec de càrrecs sobre aquesta qüestió, i ara n'envia un de suplementari, a més d'un de nou relatiu al món publicitari. En aquest darrer aspecte, Vestager ha explicat que ‘en els darrers 10 anys' els contractes que ha signat Google amb pàgines web per incloure cercadors i publicitat ‘han restringit' l'habilitat d'aquestes pàgines per acudir als competidors del gegant californià. Segons la comissària, els contractes inclouen ‘clàusules d'exclusivitat' o ‘requereixen un número mínim d'anuncis de Google' que han de rebre ‘els millors espais de la pàgina'. La investigació a Google, que com a empresa es va canviar el nom a Alphabet, pot acabar amb una multa multimilionària. La comissària Vestager ha dit que la CE té ‘el deure d'actuar' si es demostra que l'empresa ‘ha vulnerat la llei de competència'. Amb tot, la danesa ha admès que el cas s'allarga perquè volen presentar uns arguments ‘forts' i de ‘qualitat' per si cal acabar als tribunals.
|
[
"Contra quina empresa ha obert un cas la Comissió Europea?",
"De què acusen la companyia?",
"Què és una il·legalitat?",
"Quins resultats surten al cercador?",
"La situació dels clients i proveïdors ha millorat gràcies a l'empresa acusada?",
"Com ha empitjorat la situació?",
"Vestager està defensant Google?",
"Pot demostrar aquestes acusacions?",
"La Comissió Europea ha fet arribar més d'un plec?",
"Quan es van signar els acords entre la companyia i els llocs web?",
"Per què eren els acords?",
"Quina mena de disposicions hi ha als acords?",
"La companyia va modificar el seu nom?",
"Quina pena li poden posar a l'empresa?",
"De quin país és la comissària?"
] |
{
"answer_end": [
77,
206,
355,
597,
808,
963,
986,
1094,
1361,
1490,
1526,
1749,
1877,
1919,
2082
],
"answer_start": [
0,
53,
277,
537,
668,
811,
810,
988,
1196,
1389,
1439,
1625,
1802,
1802,
2051
],
"input_text": [
"Contra Google.",
"D'abusar de posició dominant afegint-hi un nou plec de càrrecs sobre les seves pràctiques en el mercat de la publicitat online.",
"Abusar d'una posició de mercat poderosa restringint la competència.",
"Els resultats que Google vol que es vegin.",
"No.",
"Ara els seus rivals saben que, siguin com siguin de bons els seus serveis, mai seran tan visibles com els de Google.",
"No.",
"Sí.",
"Sí.",
"En els darrers 10 anys.",
"Per incloure cercadors i publicitat.",
"Clàusules d'exclusivitat o un número mínim d'anuncis de Google.",
"Sí.",
"Una multa multimilionària.",
"De Dinamarca."
]
}
|
vilaweb
|
La primera ministra del Regne Unit, Theresa May, ha decidit expulsar vint-i-tres diplomàtics russos. El motiu és que Rússia no ha volgut donar explicacions sobre l'enverinament d'un ex-espia del país a Anglaterra. Els diplomàtics, identificats com ‘oficials d'intel·ligència no declarats', tenen ara una setmana per abandonar el Regne Unit. L'ex-agent Sergei Skirpal i la seva filla van patir un intent d'assassinat la setmana passada amb un agent nerviós de fabricació russa. Ambdós continuen en situació crítica. La pressió internacional perquè Moscou doni explicacions continua creixent. Avui el Consell de Seguretat de l'ONU farà una reunió d'urgència a petició del Regne Unit. A més, el govern britànic ha decidit suspendre tots els contactes d'alt nivell amb el Kremlin. En aquest sentit, la invitació al ministre d'Afers Estrangers, Serguei Lavrov, que havia de visitar el país, ha estat anul·lada. Alts representants polítics i la família reial no assistiran al Mundial de futbol d'aquest estiu a Rússia.
|
[
"Quin càrrec ostenta Theresa May?",
"Quina decisió acaba de prendre?",
"Per quina raó els ha expulsat?",
"Quant temps disposen aquests polítics russos per sortir del país?",
"L'antic agent Sergei Skirpal té fills?",
"Què els va passar?",
"D'on provenia l'artefacte amb què van ser atacats?",
"Com es troben?",
"A qui es demanen explicacions?",
"Com serà la sessió que se celebrarà a Nacions Unides?",
"Quin país ha demanat que se celebrés?",
"Què ha aturat el govern d'aquest país?",
"Com es diu el ministre d'Afers Estrangers rus?",
"Aquest viatjarà al Regne Unit?",
"A quin esdeveniment esportiu no podran assistir alts representants britànics?"
] |
{
"answer_end": [
47,
99,
212,
339,
382,
415,
475,
513,
589,
655,
680,
775,
854,
904,
1011
],
"answer_start": [
0,
36,
101,
214,
341,
341,
383,
477,
515,
591,
634,
689,
795,
795,
906
],
"input_text": [
"És la primera ministra del Regne Unit.",
"Expulsar vint-i-tres diplomàtics russos.",
"Perquè Rússia no ha volgut donar explicacions sobre l'enverinament d'un ex-espia del país a Anglaterra.",
"Tenen una setmana.",
"Sí.",
"Van patir un intent d'assassinat.",
"De Rússia.",
"En situació crítica.",
"A Moscou.",
"Serà una reunió d'urgència.",
"El Regne Unit.",
"Tots els contactes d'alt nivell amb el Kremlin.",
"Serguei Lavrov.",
"No.",
"Al Mundial de futbol."
]
}
|
bios
|
Carolina Richarte i Corretgé, coneguda artísticament com a Lina Richarte, (Barcelona, 1921 - Sitges, Garraf, 7 d'agost de 2002) fou una soprano catalana.
Estudià música en primera instància amb la pianista Cantieri, ingressant més tard a l'Escola Municipal de Música de Barcelona. A l'Escola Municipal va ser alumna de tècnica vocal de Cecília Pagès i d'estil del director d'orquestra italià Napoleone Annovazzi.
Es destacà com a cantant de lieder d'extens repertori i com a cantant d'òpera. El 1947 debutà al Liceu de Barcelona amb el personatge de l'Amor de l'Orfeu i Eurídice de Christoph Willibald Gluck, al costat de la mítica Ebe Stignani i d'Ornella Rovero. El 1952 hi estrenà Soledad, de Joan Manén i va participar en el llargmetratge La danza del corazón de Raúl Alfonso. El 1953 hi cantà Canigó, d'Antoni Massana, que més tard enregistrà. Hi estrenà també Maria Egiziaca d'Ottorino Respighi (1957), Amunt! d'Altisent (1959) i La cabeza del dragón (1960) de Ricard Lamote de Grignon.
Molt aviat va demostrar les seves possibilitats amb la Donna Elvira de Don Giovanni al costat de noms molt il·lustres: Gino Bechi, Cesare Valletti i Tancredi Pasera, i va prosseguir els seus èxits amb la Liù de Turandot, la Nedda de Pagliacci i la Matilde de Guillaume Tell (1959) en una representació històrica amb Giuseppe Taddei i Mario Filippeschi. La seva última actuació al Liceu va ser desembre de 1961 amb la Nedda de Pagliacci. A partir de llavors es dedicà a l'ensenyament de cant.
Va cantar també a Madrid, amb la Companyia d'Òpera Italiana, en 1955 l'òpera Carmen de Bizet, en 1956 el paper de Nedda de l'òpera Pagliacci de Ruggero Leoncavallo en el Teatre Calderón i en 1961 va cantar el paper de Mimì de l'òpera La Bohème de Puccini al Teatro Monumental Cinema juntament amb Bernabé Martí, Josep Simorra i Lolita Torrentó, sota la direcció del mestre Enrique Belenguer Estela.
També va enregistrar el 1961 una cèlebre versió de Cançó d'amor i de guerra, de Rafael Martínez Valls, acompanyada del tenor mataroní Amadeu Casanoves i Rovira i del gran baríton barceloní Manuel Ausensi, sota la direcció de Ricard Lamote de Grignon, amb la participació de la Coral Sant Jordi (segell Regal LP - Blue Moon CD).
|
[
"Per quin sobrenom es coneix Carolina Richarte i Corretgé?",
"Quan va néixer?",
"En què es va formar?",
"A quina institució?",
"Com es deia la seva professora de tècnica vocal?",
"El mestre de direcció d'orquestra de l'escola era català?",
"Quin any va cantar per primer cop al Liceu?",
"En quina òpera?",
"Juntament amb quines cantants va actuar?",
"En quina pel·lícula va actuar més endavant?",
"Quan va tenir lloc el seu darrer paper al Liceu?",
"Exercí com a mestre de cant?",
"Quina cançó va versionar l'any 1961?",
"La cantava en solitari?"
] |
{
"answer_end": [
72,
127,
168,
279,
349,
411,
528,
607,
663,
779,
1428,
1483,
1985,
2087
],
"answer_start": [
0,
0,
154,
154,
281,
360,
492,
529,
609,
665,
1346,
1430,
1884,
1935
],
"input_text": [
"Com a Lina Richarte.",
"El 1921.",
"En música.",
"A l'Escola Municipal de Música de Barcelona.",
"Cecília Pagès.",
"No.",
"El 1947.",
"Orfeu i Eurídice de Christoph Willibald Gluck.",
"Ebe Stignani i d'Ornella Rovero.",
"En La danza del corazón.",
"El 1961.",
"Sí.",
"Cançó d'amor i de guerra, de Rafael Martínez Valls.",
"No."
]
}
|
vilaweb
|
S'ha mort el magistrat del Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona, Juan Antonio Ramírez Sunyer, segons que ha pogut confirmar VilaWeb. Havia estat ingressat a l'hospital i patia d'una malaltia terminal. Va començar a investigar la causa de l'1-O a Barcelona quan va admetre a tràmit la denúncia presentada pel partit d'ultradreta Vox i l'advocat Miquel Durán contra el jutge Vidal. Després d'haver-ho negat durant mesos, fa poques setmanes va reconèixer que investigava el referèndum. Aquests mesos va cometre moltes irregularitats, com ara punxar trucades telefòniques, ordenar seguiments a dirigents polítics i extralimitar-se en les seves funcions per investigar aforats. La seva investigació és la base de la instrucció del jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena. El mes d'octubre va confirmar que havia deixat d'investigar pels delictes de rebel·lió i sedició la quarantena d'acusats d'estar relacionats amb l'1-O i amb el procés d'independència, molts dels quals eren alts càrrecs de la Generalitat. La decisió del jutjat va arribar després de més d'un any mantenint l'amenaça d'acusar-los d'aquests dos delictes. També és qui va ordenar la detenció de catorze alts càrrecs del govern català el 20-S; l'interrogatori a Joan Ignasi Elena, del Pacte Nacional pel Referèndum; l'entrada al Teatre Nacional de Catalunya i qui, sense èxit, va provar d'encausar el director general dels Mossos per no haver evitat la xiulada a l'himne espanyol. Aquest darrer any també s'han mort José María Romero de Tejada, el fiscal superior de Catalunya, i el fiscal general espanyol José Manuel Maza. Vegeu també: Clavells per al jutjat número 13 20-S: història dels abusos d'un magistrat a l'ombra
|
[
"Què li ha passat a Juan Antonio Ramírez Sunyer?",
"Quin mitjà ha donat la notícia?",
"Havia patit problemes de salut?",
"De què sofria?",
"En quin cas estava treballant?",
"Qui havia presentat la querella?",
"Sunyer sempre va admetre que inspeccionava l'1-O?",
"Es van trobar contrarietats en les seves investigacions?",
"Aquestes activitats formaven part de les obligacions de l'advocat?",
"Qui és el magistrat d'aquest cas?",
"Quan va admetre que no estava fent aquestes investigacions?",
"Quant de temps van durar les amenaces als acusats?",
"Quants membres del govern van ser detinguts?",
"Sunyer fou qui intentà portar a judici la xiulada a l'himne d'Espanya?",
"Han mort més persones involucrades en aquest cas judicial?"
] |
{
"answer_end": [
98,
137,
173,
205,
249,
362,
487,
535,
677,
780,
878,
1132,
1219,
1456,
1600
],
"answer_start": [
0,
0,
139,
176,
207,
287,
386,
489,
537,
679,
782,
1020,
1134,
1354,
1458
],
"input_text": [
"Ha mort.",
"VilaWeb.",
"Sí.",
"D'una malaltia terminal.",
"En la causa de l'1-O.",
"El partit d'ultradreta Vox i l'advocat Miquel Durán.",
"No.",
"Sí.",
"No.",
"Pablo Llarena.",
"El mes d'octubre.",
"Un any.",
"Catorze.",
"Sí.",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
L'aeroport de Brussel·les ha reobert aquest diumenge la terminal de sortides de manera oficial durant una breu cerimònia de reobertura. El fet suposa un símbol de la recuperació del país, 40 dies després que els atemptats perpetrats per l'Estat Islàmic el passat 22 de març a l'aeroport acabessin amb la vida de 16 persones. L'aeroport de Brussel·les continua treballant en la reobertura completa de la terminal. Tot i això, en algunes zones, encara no s'han acabat de reparar els danys causats per les explosions. L'objectiu de l'aeroport és estar disponible per rebre tots els passatgers a la terminal de sortides abans del començament de les vacances d'estiu. Des de dilluns, 111 taulells s'obriran a la terminal de sortides, sumant-se als 36 taulells que es troben en reparació de manera temporal per a un total de 147 taulells i diversos punts de registre a la terminal de sortides disponibles per als passatgers. Aquesta capacitat extra permetrà fer l'experiència més còmoda i agradable per als passatgers que surtin des de l'aeroport de Brussel·les. A la cerimònia de reobertura han acudit treballadors de l'aeroport i dels serveis d'emergències, així com representants de les autoritats del país. “És un dia molt important per a l'aeroport de Brussel·les. Es tracta d'un gran pas cap al retorn a la normalitat a l'aeroport i permetrà donar un impuls a l'economia de tot el país”, ha assenyalat el conseller delegat de la Companyia de l'Aeroport de Brussel·les, Arnauld Feist, durant l'esdeveniment. El conseller ha explicat que l'aeroport és el “segon centre de creixement econòmic amb 20.000 llocs de treball”. “El retorn a una situació de normalitat en tan poc temps és important per a la confiança del nostre negoci, dels inversors i dels turistes estrangers”, ha conclòs. “Després de les mostres de solidaritat en aquests primers dies, ara estem rebent missatges d'admiració i de suport de part d'altres aeroports i aerolínies per la ràpida represa”, ha comentat el president de la junta de directius de l'aeroport de Brussel·les, Marc Deschemaecker. Durant la cerimònia de reobertura 400 passatgers a Màlaga, Lisboa i Palma de Mallorca s'han registrat a la terminal.
|
[
"Quan ha tornat a obrir aquest aeroport?",
"Quants dies han passat des que es va tancar?",
"Es va fer per un atac terrorista?",
"S'ha reconstruït del tot?",
"Quan es volen reprendre els vols?",
"L'aeroport de Brussel·les ha ampliat la seva grandària?",
"Qui va acudir a la nova inauguració?",
"Quin càrrec té Arnauld Feist?",
"Quants treballadors pot haver-hi a l'aeroport?",
"Què va haver-hi els primers dies?",
"Van rebre comunicacions d'altres aeròdroms?",
"I de companyies aèries?",
"Aviat rebrà viatgers provinents d'Espanya?"
] |
{
"answer_end": [
52,
203,
323,
513,
661,
1011,
1203,
1482,
1618,
1846,
1925,
1960,
2178
],
"answer_start": [
0,
136,
188,
413,
515,
919,
1057,
1402,
1507,
1785,
1848,
1865,
2063
],
"input_text": [
"Aquest diumenge.",
"40 dies.",
"Sí.",
"No.",
"Abans del començament de les vacances d'estiu.",
"Sí.",
"Treballadors de l'aeroport i dels serveis d'emergències, així com representants de les autoritats del país.",
"És el conseller delegat de la Companyia de l'Aeroport de Brussel·les.",
"20.000.",
"Mostres de solidaritat.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
Underworld: La rebel·lió dels licantrops (Underworld: Rise of the lycans en anglès) és la tercera pel·lícula de la saga Underworld i preqüela de les dues anteriors, Underworld i Underworld: Evolution. Dirigida per Patrick Tatopoulos, va ser estrenada el 23 de gener de 2009 als Estats Units i el seu argument se centra en els orígens de la guerra entre els vampirs i els licantrops.
Al desembre de 2005, el director d'Underworld: Evolution, Len Wiseman, va explicar que la saga va ser concebuda originalment com una trilogia i va anticipar que la creació d'una tercera pel·lícula dependria de la recepció per part de l'audiència de la segona entrega.
La pel·lícula ha estat doblada al català i va ser emesa per primera vegada per a TV3 el 7 de novembre de 2011.
Underworld: La rebel·lió del licantrops va ser emesa en 2942 cinemes al seu dia de l'estrena (el 23 de gener de 2009) als Estats Units, i va recaptar prop més de 8 milions de dòlars, sent la pel·lícula més taquillera del que portaven d'any. Al 26 d'abril de 2009, la pel·lícula havia acumulat 45.802.315 dòlars als Estats Units i 92.100.370 dòlars a nivell mundial.
La pel·lícula va rebre principalment crítiques mixtes. Segons el lloc web agregat de la revisió Rotten Tomatoes, el gener del 2012, el 29% dels crítics van donar a la pel·lícula crítiques positives basades en 76 ressenyes. El consens diu: "Malgrat els millors esforços del seu repartiment competent, Underworld: La rebel·lió del licantrops és una prequüela indistinguible i innecessària." La major part de l'aclamació s'atribueix a l'actuació de Michael Sheen. Al lloc web Metacritic, la pel·lícula ha rebut una puntuació mitjana de 44, basat en 14 ressenyes.
|
[
"Com és titula la pel·lícula en anglès?",
"És la primera part d'una nissaga?",
"Es tracta d'una seqüela?",
"Qui la va dirigir?",
"Quin any va arribar a les pantalles?",
"De què tracta?",
"Hi haurà més entregues de la nissaga?",
"S'estrenà amb doblatge català?",
"Va rebre comentaris positius o negatius?",
"Quina pàgina web recull crítiques de cinema?",
"Quantes opinions té en compte?",
"En general, com van definir la pel·lícula?",
"Quin és un dels actors de la cinta?",
"A quina altra pàgina es recopilen crítiques?",
"Quantes opinions ha recopilat?"
] |
{
"answer_end": [
83,
130,
163,
232,
273,
381,
649,
691,
1182,
1240,
1350,
1517,
1588,
1664,
1687
],
"answer_start": [
0,
84,
84,
201,
234,
293,
404,
651,
1129,
1184,
1261,
1352,
1518,
1590,
1590
],
"input_text": [
"Underworld: Rise of the lycans.",
"No.",
"No.",
"Patrick Tatopoulos.",
"El 2009.",
"Dels orígens de la guerra entre els vampirs i els licantrops.",
"Dependrà de la recepció per part de l'audiència de la segona entrega.",
"Sí.",
"Mixtes.",
"Rotten Tomatoes.",
"76 ressenyes.",
"Indistinguible i innecessària.",
"Michael Sheen.",
"A Metacritic.",
"14 ressenyes."
]
}
|
bios
|
Núria Esponellà i Puiggermanal (Celrà, 4 de febrer de 1959) és una escriptora, filòloga i professora. És autora de poemaris i novel·les.
Després d'uns inicis en la poesia, entra al camp de la narrativa amb novel·les com ara Gran Cafè (Columna, 1998), Un moment a la vida (Columna, 1999), El mateix vell amor (Premi Ciutat de Badalona, Columna, 2000), Temps de silenci (novel·la basada en la sèrie televisiva, 2002), Sunitha (Columna, Martínez Roca 2003), una novel·la testimonial sobre l'experiència de l'apadrinament a l'Índia i La Travessia (Columna, 2005).
Ha publicat també el llibre de narracions Petits grans plaers per ser feliç (Columna, 2006), fruit de la col·laboració radiofònica amb El suplement de Catalunya Ràdio, i el llibre de cròniques rurals Un any al camp (Columna ed, 2007).És articulista de La Vanguardia i El Punt. Ha guanyat diversos premis literaris entre els quals cal destacar el Premi Ciutat d'Olot (1986), el Premi Mercè Bayona atorgat al poemari Un vent, una mar (Quaderns Crema, 1994), el Premi Goleta i Bergantí per La mirada de la gavina, prologat per Miquel Martí i Pol (Viena, 2001). També li ha estat atorgat el Premi Bonmatí de periodisme i el IV Premi Columna per la novel·la La travessia.
El 2009 va guanyar el Premi Nèstor Luján de novel·la històrica, atorgat per l'editorial Columna i dotat amb 6.000 euros, per Rere els murs, ambientada en el monestir de Sant Pere de Rodes al segle xii. El 2020 publica Ànima de tramuntana, guanyadora del Premi Prudenci Bertrana.
L'autora té obra traduïda al castellà, norueg i italià. Ha col·laborat amb RAC1 com a prescriptora de llibres al programa Tot és posible (2008-2020).
|
[
"A quina ciutat va néixer Núria Esponellà i Puiggermanal?",
"A què es dedica?",
"Què escriu?",
"És l'autora de Gran Cafè?",
"Ha rebut cap premi per una novel·la?",
"Quins dels seus llibres es basa en una sèrie televisiva?",
"Com es titula el seu llibre de relats?",
"A quins mitjans ha publicat articles?",
"Ha obtingut guardons per algun llibre de poesia?",
"De quant consta el Premi Nèstor Luján?",
"Amb quin llibre el va obtenir?",
"On succeeix la trama de la novel·la?",
"Amb quina obra va obtenir el Premi Prudenci Bertrana?",
"Els llibres de Núria Esponellà i Puiggermanal s'han traduït a altres llengües?",
"A quin programa de ràdio ha treballat?"
] |
{
"answer_end": [
61,
102,
137,
235,
351,
416,
637,
837,
993,
1348,
1367,
1429,
1506,
1562,
1644
],
"answer_start": [
0,
62,
104,
139,
290,
353,
562,
796,
936,
1229,
1229,
1354,
1431,
1508,
1564
],
"input_text": [
"A Celrà.",
"És escriptora, filòloga i professora.",
"Poemaris i novel·les.",
"Sí.",
"Sí.",
"Temps de silenci.",
"Petits grans plaers per ser feliç.",
"A La Vanguardia i El Punt.",
"Sí.",
"De 6.000 euros.",
"Amb Rere els murs.",
"Al monestir de Sant Pere de Rodes al segle xii.",
"Amb Ànima de tramuntana.",
"Sí.",
"A Tot és posible."
]
}
|
bios
|
Eva Granados Galiano (Barcelona, 6 de gener de 1975) és una política socialista, sindicalista i feminista catalana, diputada del Parlament de Catalunya des de 2010 del PSC.
Ha estudiat Ciències Polítiques i de l'Administració a la Universitat de Barcelona, un màster en Direcció Pública a Esade i és experta en mercat de treball i diàleg social per la Universitat Complutense de Madrid en col·laboració amb l'Escola Julián Besteiro de la UGT. Ha estat vinculada a la Universitat de Barcelona en l'àmbit de recerca i Drets Humans i a la informació i dinamització de joves al Centre d'Informació i Serveis de l'Estudiant de Catalunya (CISEC).
És membre del patronat de la Fundació Rafael Campalans dedicada a la difusió del pensament socialista democràtic.
Ha estat membre de l'Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC).
Milita al Partit dels Socialistes de Catalunya des de 1999 a l'Agrupació de Pallejà de la Federació del Baix Llobregat.
Afiliada a la Unió General de Treballadors de Catalunya ha estat membre del Secretariat Nacional de la UGT de l'any 2002 al 2010. Ha representat a la UGT com a consellera i vicepresidenta del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya, al Servei d'Ocupació de Catalunya, al Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona i el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. També ha format part del Consell Econòmic i Social d'Espanya, del Servei Públic d'Ocupació Estatal i del Consell del Fons Social Europeu.
Al novembre de 2010 va ser elegida diputada del Parlament de Catalunya per la circumscripció de Barcelona escó que revalidà el novembre de 2012. Ha estat portaveu adjunta del grup socialista al parlament i de gener de 2013 fins a agost de 2015, data de dissolució de la X legislatura, portaveu de la Comissió de Benestar Social, Familia i Immigració.
Des de desembre del 2011 és membre de l'executiva del PSC, primer liderada primer per Pere Navarro i des de juny de 2014 per Miquel Iceta, en la qual és responsable de Cohesió Social.
El març de 2015 va formar part de la Comissió Promotora de la Iniciativa Legislativa Popular de la Renda Garantida de Ciutadania recolzada per personalitats de l'àmbit de la cultura i més de 50 entitats socials, cíviques i polítiques per exigir al govern català la tramitació d'una proposició de llei sobre aquest tema efectuada per la via de urgencia.
Al juliol de 2015 es va anunciar que seria la número 2 a la llista del PSC que encapçalaria Miquel Iceta a les eleccions autonòmiques del 27 de setembre. A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017 fou reescollida diputada.
|
[
"On va néixer Eva Granados Galiano?",
"Quina és la seva professió?",
"A quina cambra té un seient?",
"És afiliada a Esquerra Republicana?",
"Quina carrera va estudiar?",
"Va realitzar estudis superiors?",
"Pertany a alguna fundació?",
"Des de quin any és militant al PSC?",
"S'ha afiliat a algun sindicat?",
"Quan va ser escollida al Parlament?",
"Durant quin període va ser portaveu adjunta?",
"A la legislatura número deu?",
"Des de quan forma part de l'executiva del partit?",
"El 2015 qui era el candidat a les eleccions autonòmiques?",
"Eva Granados Galiano va tornar al Parlament el 2017?"
] |
{
"answer_end": [
52,
114,
151,
171,
225,
294,
695,
886,
1003,
1512,
1712,
1752,
1877,
2509,
2585
],
"answer_start": [
0,
0,
53,
116,
173,
173,
641,
828,
948,
1469,
1614,
1692,
1820,
2357,
2511
],
"input_text": [
"A Barcelona.",
"És una política i sindicalista.",
"Al Parlament de Catalunya.",
"No.",
"Ciències Polítiques i de l'Administració.",
"Sí.",
"Sí.",
"Des de 1999.",
"Sí.",
"Al novembre de 2010.",
"Des del gener de 2013 fins a l'agost de 2015.",
"Sí.",
"Des del 2011.",
"Miquel Iceta.",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
Ja és a la venda el lot de les samarretes de l'Onze de Setembre a la botiga de VilaWeb. Les podeu adquirir des d'aquesta pàgina o a la botiga situada a la redacció del diari, al carrer Ferlandina número 43 de Barcelona. L'horari de la botiga de VilaWeb al carrer Ferlandina és de dilluns a divendres d'11.00 a 14.00 i de 16.30 a 20.30. Els dies 26 d'agost, el 2, 9, 10 i 11 de setembre, la botiga també obrirà en horari especial d'11 a 14.30. Si voleu comprar la samarreta on-line, s'ha de fer abans del 6 de setembre perquè arribi a temps. La samarreta és d'un groc fluorescent molt viu, un color fàcilment identificable des de l'aire i que és també un homenatge a les armilles dels voluntaris ‘sense els quals aquest camí hauria estat impossible', segons l'ANC. El disseny és de Jordi Calvís i és un evolució de la bafarada del sí que ja es pot veure en els domassos penjats en molts balcons dels pobles i ciutats catalans: el costat dret de la bafarada es converteix en el sí traduït a diverses llengües, com ara l'occità, el francès, l'anglès, el xinès, l'àrab o l'urdú. A la part del darrere, té un to commemoratiu i recorda totes les mobilitzacions multitudinàries de l'Onze de Setembre, des del 2012. La samarreta d'enguany és de polièster i ha estat confeccionada i estampada íntegrament a Catalunya. El lot, que val 15 euros, inclou també una motxilla i un ventall. Hi ha dissenys tant de dona com d'home i infantil. La samarreta per als més menuts es pot adquirir sola per 8 euros.
|
[
"On es poden comprar les samarretes?",
"Es venen a alguna botiga física?",
"Aquesta tenda té horari de matí o de tarda?",
"Quina és la data límit per adquirir la samarreta per internet?",
"De quin color és?",
"Qui la va dissenyar?",
"Aquest disseny també hi és en draps?",
"El missatge apareix traduït?",
"En quines llengües?",
"Hi ha escrit quelcom al revers?",
"La samarreta està feta de cotó?",
"Es fabricada a la Xina?",
"Per quin preu es ven el paquet?",
"I què inclou?",
"Quant costa la samarreta infantil?"
] |
{
"answer_end": [
86,
218,
334,
539,
587,
793,
924,
1006,
1073,
1192,
1246,
1307,
1333,
1373,
1490
],
"answer_start": [
0,
88,
220,
443,
541,
764,
764,
926,
987,
1075,
1208,
1208,
1309,
1309,
1426
],
"input_text": [
"A la botiga de VilaWeb.",
"Sí.",
"Tant de matí com de tarda.",
"El 6 de setembre.",
"És d'un groc fluorescent molt viu.",
"Jordi Calvís.",
"Sí.",
"Sí.",
"Algunes com ara l'occità, el francès, l'anglès, el xinès, l'àrab o l'urdú.",
"Sí.",
"No.",
"No.",
"Per 15 euros.",
"Una motxilla i un ventall.",
"8 euros."
]
}
|
books
|
Dit i fet. Precisament el dia 30 de setembre el pastor anuncià que l'endemà aniria a Granollers. En Tià, al vespre, va conjuminar l'espionatge. El faria seguir pel seu fill petit, un marrec de tretze anys, llest com la guineu i caminador com cap n'hi hagi.
-Amaga't bé, Joan. Mira de no perdre'l de vista, però no t'hi acostis massa. La fariem bona, si t'atrapava! Aquesta nit pots dormir tranquil: jo vetllaré. Tira't sobre el jaç amb espardenyes i tot.
En el vell rellotge de la casa havien tocat les tres de la matinada. En Tià va sentir com llevaven la barra d'una porta forana. Era la de la cort: no calia que ho mirés. Cridà en Joan, qui, d'un bot, va plantar-se a l'aguait vora el portal del barri. Quan el pastor havia desaparegut drecera avall, eixiren pare i fill amb una cautela considerablement exagerada. Parlaven en veu molt baixa.
|
[
"Quin dia es va fer l'anunci del pastor?",
"Què va dir?",
"La intercepció va tenir lloc al matí?",
"Qui el perseguiria?",
"Quina edat té el nen?",
"Es tractava d'un noi intel·ligent?",
"Com es deia?",
"El pastor passaria la nit despert?",
"El noi dormiria vestit?",
"A quina hora sonà el rellotge?",
"La porta era de la cort?",
"On va anar en Joan?",
"Per on va marxar?",
"El progenitor i l'hereu van sortir amb cura?",
"Com parlaven?"
] |
{
"answer_end": [
62,
95,
142,
178,
204,
225,
274,
410,
453,
522,
600,
704,
752,
816,
844
],
"answer_start": [
11,
45,
97,
144,
160,
206,
258,
365,
412,
455,
565,
625,
706,
754,
818
],
"input_text": [
"El 30 de setembre.",
"Que l'endemà aniria a Granollers.",
"No, al vespre.",
"El seu fill petit.",
"Tretze anys.",
"Sí.",
"Joan.",
"Sí.",
"Sí.",
"A les tres.",
"Sí.",
"A l'aguait vora el portal del barri.",
"Drecera avall.",
"Sí.",
"En veu molt baixa."
]
}
|
books
|
L'estrena del drama d'en Víctor Montalvà havia estat una ovació contínua. A cada final d'acte havia hagut d'alçar el teló una infinitat de cops, entre els picaments de mans d'un públic entusiasmat, commogut, que no es cansava de cridar a les taules a l'autor triomfant, per a fer-li ofrena de la seva admiració. D'acte en acte, el deliri havia anat creixent, i a l'acabar-se la última escena de l'obra allò va ésser un devasall d'aplaudiments, de ¡bravos!, de crits, d'aclamacions. I encara s'estava dret l'auditori en massa, els homes aplaudint i victorejant al dramaturg, les dones fent voleiar els mocadors en senyal d'homenatge a l'heroi d'aquella nit… quan alçant-se de la butaca el cèlebre novel·lista en Carles Brujas, va córrer cap al foyer exclamant amb la més viva indignació:
-Això és una infàmia, una infàmia! L'èxit d'aquest home és una injustícia! ¡Una injustícia que clama al cel!
I com que semblants protestes eren fetes amb veu prou alta per a que se n'enteressin bastants concurrents, alguns íntims del novel·lista, amics i companys del món literari, vàrem seguir-lo cap al foyer ben estranyats d'aquella exaltació en un home tan de món, tan distingit, tan correcte.
-Però… què et passa? ¿què tens?- varen replicar-li alguns. -Què és el que dius?
-Dic que l'ovació tributada a n'aquest home, a n'aquest farsant, és un crim, i un crim espantós que fa erissar els cabells del cap!
-Però escolta, Brujas, escolta…- va fer-li l'autor dramàtic, en Montfret, tractant de calmar al seu amic de tota la vida. -Jo crec que estàs obcecat… i que confons els conceptes… Tots estem conformes en que en Montalvà és un subjecte poc escrupulós; un home indigne, si tu vols; un cínic, si tant em fas dir… però aquí no es tracta de l'home, sinó de l'obra, i una cosa és el drama i una altra cosa l'autor…
-¿Què no't sembla superba aquesta obra?- li deia l'un.
-¿Què no t'ha seduït, com a tots nosaltres?- li saltava un altre.
|
[
"Qui és l'autor del drama?",
"L'obra va ser ben rebuda?",
"L'audiència aplaudia en caure el teló?",
"Qui era entre el públic?",
"A ell li va agradar l'obra?",
"Què cridava?",
"Als amics de l'escriptor els va sorprendre la seva reacció?",
"De què acusà Carles a Víctor?",
"Com es deia un dels seus amics?",
"Aquest home creu que l'escriptor està ofuscat?",
"Què més diu sobre el seu comportament?",
"Com descriu en Montalvà?",
"Finalment, que li demana l'amic a l'escriptor?",
"Què li va parèixer l'obra a l'escriptor?",
"El seu amic es va sentir captivat per l'obra?"
] |
{
"answer_end": [
40,
72,
196,
724,
785,
820,
1132,
1340,
1469,
1545,
1574,
1645,
1803,
1844,
1903
],
"answer_start": [
0,
0,
74,
657,
708,
788,
1003,
1266,
1398,
1520,
1547,
1576,
1706,
1806,
1861
],
"input_text": [
"En Víctor Montalvà.",
"Sí.",
"Sí.",
"El cèlebre novel·lista en Carles Brujas.",
"No.",
"Que era una infàmia.",
"Sí.",
"De farsant.",
"Montfret.",
"Sí.",
"Que confon els conceptes.",
"Com un subjecte poc escrupulós.",
"Que separi l'obra de l'autor.",
"Li semblà superba.",
"Sí."
]
}
|
books
|
-Què tal, s'han divertit aquest Corpus?
-Sí, és molt bonic; però… tanmateix ja em començava a amoïnar.
-Així ho sento a dir; però en quant a mi no em canso de veure que cada casa és un altaret i que cada balcó és un eixam de minyones ben compostes, bellugadisses i esperançades.
Aquell burgit, moviment i alegre conversar del curs no es veu més que un cop l'any!
Sols per veure el lleó i els lleonets, espero jo amb ànsia les processons. Francament: una fiera amb cara d'home d'arraigo passejant-se pacíficament amb la família (com fa el lleó del Corpus) m'apar que, encara que faci un xic de mal a la concepció estètica, en canvi és espectacle moralisador i una bona crítica per més de quatre hòmens que semblen fieres. Jo començo a gosar des de que, sentint-se de lluny els gegants, les criatures es posen de puntetes, s'enfilen sobre l'assiento, volen treure el cap per entremig dels ferros del balcó, i, mentres amb gran donaire ballen els dos monstruos, se senten els crits de: «Noi, cauràs!» -«Noi, vina aquí» -«¡Ai, Reina Santíssima, que ve un cavall!»
Per tot he reparat qué, així que ve el porrer, sempre hi ha algú que diu: -¡Que en fa d'anys que conec aquest home!- I trobo també pertot aficionats a observar en alta veu qui porta bé o malament les pesades banderes dels gremis; banderes inseparables dels clàssics ventalls amb ribet de cuiro platejat, tan inseparables i importants, que més se fixa el món en les banderes i ventalls, que en els qui els porten.
Ne passa una, ne passa una altra i una altra fins que es perd el compte; i els qui les duen, per llarg que sia el curs, sempre van sentint dir a la gent: -Els hortolans! Els camàlics! Els sastres! ¡Els fusters! Ai, com suen! Ai, que pesen! ¡Ai, quin nas! Ai, quin clatell!- I tota aquesta cantarella dura des de que tot eixerits surten de l'iglésia fins que hi tornen a entrar.
|
[
"Li ha agradat el Corpus a un dels personatges?",
"Però també se sent preocupat?",
"Volia veure algun animal?",
"Eren lleons normals?",
"Com era això possible?",
"Hi havia gegants a l'espectacle?",
"I altres animals?",
"Què diu un dels espectadors?",
"El públic assenyala alguna cosa més?",
"El què?",
"Quantes hi havia?",
"Els participants podien escoltar els comentaris del públic?",
"Alguns anaven caracteritzats de sastres?",
"I de fusters?",
"D'on surten a desfilar?"
] |
{
"answer_end": [
58,
101,
436,
475,
719,
783,
1057,
1174,
1288,
1471,
1544,
1625,
1668,
1683,
1849
],
"answer_start": [
41,
41,
363,
450,
631,
721,
1019,
1136,
1177,
1395,
1473,
1548,
1628,
1657,
1747
],
"input_text": [
"Sí.",
"Sí.",
"Sí.",
"No.",
"Perquè eren hòmens disfressats.",
"Sí.",
"També.",
"Que en fa d'anys que coneix aquest home.",
"Sí.",
"Les banderes i ventalls.",
"Es perd el compte.",
"Sí.",
"Sí.",
"També.",
"De l'església."
]
}
|
vilaweb
|
Un vídeo viral d'Octuvre, un projecte informatiu dels fundadors de Som Alternativa Marta Sibina i Albano Dante Fachin, denuncia els vincles amb les estructures de poder dels membres del Tribunal de Comptes, que ha imposat fiances milionàries contra el govern que va fer el referèndum de l'1-O, tal com va fer amb els condemnats per l'organització de la consulta del 9-N. El vídeo explica els noms dels dotze membres del Tribunal de Comptes, en gran part relacionats amb el franquisme, els governs del PP i el PSOE i les empreses de l'IBEX35. Vegeu-lo ací: A més d'explicar alguns dels escàndols dels membres del Tribunal de Comptes, el vídeo explica la diferència de criteri entre la virulenta persecució als governs de Catalunya i els casos de corrupció de membres del PP i el PSOE. Un dels exemples que exposen és el cas d'Ercros, empresa química que va fer fallida el 1992 sota la presidència de Josep Piqué, que més tard seria ministre d'Indústria espanyol al govern de José María Aznar. El govern de Felipe González va rescatar l'empresa amb 51 milions d'euros públics que, quan Piqué va ser ministre, va perdonar amb el suport del ministre d'Economia Rodrigo Rato. El PSOE va denunciar-ho al Tribunal de Comptes, però va refusar la denúncia. Tal com recorda el vídeo, llavors el fiscal del Tribunal de Comptes era Antonio de la Rosa, cunyat de la germana de Rato. Un altre cas que exposen és el comportament del Tribunal de Comptes amb Ana Botella, que el 2013 va vendre 1860 domicilis públics al fons voltor Blackrock. El govern de Manuela Carmena va denunciar Botella i el seu equip de govern perquè en l'operació es van perdre 22 milions d'euros. El tribunal els va condemnar a pagar la mateixa quantitat com a multa, però finalment els va absoldre després d'un recurs de Botella i el seu equip. La revisió del cas la va fer Margarita Mariscal de Gante, ex-ministra de Justícia d'Aznar i filla de Jaime Mariscal de Gante, membre del Tribunal d'Ordre Públic franquista i de la policia encarregada de la repressió política dels anys 50.
|
[
"Què és Octuvre?",
"Qui són els seus creadors?",
"Han interposat cap denúncia?",
"Com han explicat allò que denuncien?",
"Què expliquen els fundadors de Som Alternativa?",
"Com es diu un dels casos que esmenten?",
"Què fou Ercros?",
"Quin càrrec tindria el seu president?",
"Això va ocórrer durant la presidència de Felipe González?",
"Què va fer el president espanyol?",
"Com es deia el ministre d'Economia d'aquella època?",
"Al vídeo Marta Sibina i Albano Dante Fachin denuncien altres casos?",
"Què va comprar el fons Blackrock?",
"El govern espanyol va pagar una multa?",
"Es va revisar aquest cas?"
] |
{
"answer_end": [
48,
117,
205,
540,
782,
831,
910,
960,
990,
1073,
1169,
1453,
1524,
1803,
1861
],
"answer_start": [
0,
26,
119,
371,
633,
784,
825,
833,
876,
992,
1084,
1370,
1459,
1656,
1805
],
"input_text": [
"Un projecte informatiu.",
"Els fundadors de Som Alternativa Marta Sibina i Albano Dante Fachin.",
"Sí.",
"En un vídeo.",
"Que hi ha una la diferència de criteri entre la virulenta persecució als governs de Catalunya i els casos de corrupció de membres del PP i el PSOE.",
"El cas d'Ercros.",
"Fou una empresa química.",
"Ministre d'Indústria espanyol.",
"No.",
"Va rescatar l'empresa amb 51 milions d'euros públics.",
"Rodrigo Rato.",
"Sí.",
"1860 domicilis públics.",
"No.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Ingrid Guardiola Sánchez (Girona, 1980) és una realitzadora, productora i assagista cultural catalana. Des d'abril de 2021 és la directora del Bòlit, Centre d'Art Contemporani de Girona.
Ingrid Guardiola es va doctorar en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra i des del 2010 és professora associada del grau de Comunicació Cultural (Documental Creatiu, Nous Formats Televisius i Creació Audiovisual) a la Universitat de Girona. Des del 2016 és membre del Comitè Executiu del Consell de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona. Les temàtiques sobre les quals treballa és la cultura audiovisual vinculada a la desigualtat, tecnologia, gènere i cultura.
Coordina el MINIPUT (Muestra de Televisión de Calidad) des del 2002. Des del 2001 col·labora amb el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) mitjançant Soy Cámara Online, projecte d'assaig audiovisual que des del 2010 fins al 2015 va emetre's a La2 de TVE i que ara s'emet a Youtube i a Betevé amb el títol de Pantalles CCCB. Ha participat en iniciatives diverses, entre les quals cal destacar: TVLata i el Canal Cultural de TVE. És una de les promotores de www.pioneresdelcinema.cat, un projecte que investiga sobre les professionals del cinema.
Al llarg dels darrers anys, ha impartit conferències i cursos a diferents centres: al CCCB, al MACBA, CaixaForum, al Centre Cultural La Mercè de Girona, al Museu del Cinema de Girona, al Bizbak de Bilbao i al Festival REC de Tarragona.
També ha publicat articles a diferents diaris com a La Vanguardia i a Público, a més d'articles a l'Editorial Gedisa, Edicions 62, Quaderns del CAC, L'Avenç, Venuspluton.com i Blogs&Docs, etc.
Ha treballat en diversos festivals de cinema com el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges. Forma part del Consell de la Cultura de Barcelona.
L'any 2017 estrena el seu primer llargmetratge, Casa de ningú, un docu-assaig on es reflexiona sobre la memòria, la productivitat i el treball prenent com a referència dues comunitats envellides, una residència de gent gran a un barri de Barcelona i una antiga colònia minera a Lleó. El film va formar part del Festival Internacional de cine de Gijón, del Festival Internacional de Cine de Guadalajara a Mèxic i del D'A Film Festival Barcelona, entre d'altres.
El 2018 va publicar L'ull i la navalla, un assaig sobre el món com a interfície, en què reflexiona sobre com la dinàmica contemporània de la hiperconnexió digital permanent, ha diluït el món públic i el món privat, i la relació entre tecnologia i treball. Guardiola, ensems, qüestiona "la idea que el futur de l'economia hagi de passar inevitablement per la innovació tecnològica i els seu derivats".
El 2020 va publicar Fils, que inclou el diàleg epistolar amb Marta Segarra entre el setembre de 2019 i el maig de 2020. L'abril de 2021 va guanyar el concurs per dirigir el Bòlit de Girona durant quatre anys, progorable dos anys més.
|
[
"On va néixer Ingrid Guardiola Sánchez?",
"A què es dedica?",
"Dirigeix alguna entitat?",
"Què va estudiar?",
"En quin centre?",
"Avui en dia treballa com a mestra?",
"És mestra a la Universitat Pompeu Fabra?",
"Ha treballat a museus i fundacions?",
"A quins mitjans ha escrit?",
"Com es diu la seva primera pel·licula?",
"Es una cinta de ficció?",
"Es va poder veure la cinta a diferents festivals?",
"Va publicar algun escrit el 2018?",
"I dos anys més tard?",
"Ha obtingut algun guardó?"
] |
{
"answer_end": [
39,
101,
185,
232,
264,
336,
431,
1445,
1524,
1858,
1874,
2256,
2337,
2683,
2891
],
"answer_start": [
0,
0,
103,
187,
187,
204,
280,
1211,
1447,
1797,
1845,
2081,
2258,
2659,
2779
],
"input_text": [
"A Girona.",
"És realitzadora, productora i assagista cultural.",
"Sí.",
"Humanitats.",
"A la Universitat Pompeu Fabra.",
"Sí.",
"No.",
"Sí.",
"A La Vanguardia i Público, entre d'altres.",
"Casa de ningú.",
"No.",
"Sí.",
"Sí, L'ull i la navalla, un assaig sobre el món com a interfície.",
"També.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
La llegenda de Faust explica com un mag anomenat Faust pacta amb el diable per cedir-li la seva ànima a canvi de coneixement. La persona que prefereix la saviesa a la fe o la salvació estava condemnada per l'Església i apareix com a figura negativa en diferents històries, des del pecat original d'Adam i Eva o el de Prometeu fins al doctor Frankestein. Són personatges que transcendeixen els límits fixats a l'ésser humà per curiositat o orgull excessiu, i acaben pagant-ne les conseqüències.
No és clar l'origen de la llegenda, que probablement barreja els contes populars sobre ànimes venudes i pactes satànics amb la figura d'un alquimista alemany del segle XV que afirmava que havia pactat amb el diable per obtenir la saviesa perfecta. Aquest personatge, Georgius Faustus (1480-1570) va ser citat per Luter, donant-li la fama definitiva. Alguns testimonis afirmen que es tractava d'un professor universitari que era considerat malèfic per la "màgia" que feia a les seves classes (amb la tècnica de la llanterna màgica), projectant imatges de monstres. L'explorador Philippo von Hutten li va atribuir poders profètics. Hauria estat jutjat i executat per bruixeria.
Llegendes similars es troben a Polònia i Anglaterra per la mateixa època i segueixen la tradició oral transmesa des del segle v, amb la història de Teophilus d'Adana, un monjo que va vendre's al diable per assolir el poder. Podrien incorporar els rumors que van envoltar Johann Fust, un dels inventors de la impremta, sobre coneixement tècnic maligne.
La llegenda de Faust ha inspirat diverses obres, les més importants de les quals se citen per ordre cronològic en aquesta llista. La versió de Goethe és la que ha aconseguit la pervivència de la història en època contemporània, que apareix en videojocs, cançons i paròdies.
Viccionari
|
[
"Amb qui fa un pacte Faust?",
"Què li demana a l'ésser sobrenatural?",
"Què li passava a algú que preferia el coneixement a la fe?",
"D'on prové aquesta història?",
"En quin personatge està inspirat Faust?",
"Quin famós monjo va conèixer Faustus?",
"Quina podria haver sigut la professió de Faustus?",
"Algú va adjudicar-li poders?",
"Existeixen històries semblants a altres països?",
"De quina llegenda beuen aquestes històries?",
"Aquest personatge també era sacerdot?",
"Qui fou un dels creadors de la impremta?",
"De què se l'acusà?",
"Aquesta història ha inspirat la novel·la de Goethe?",
"I, alhora, la novel·la de Goethe ha inspirat altres versions a diversos mitjans?"
] |
{
"answer_end": [
74,
124,
216,
528,
777,
812,
913,
1122,
1221,
1335,
1345,
1486,
1520,
1710,
1794
],
"answer_start": [
0,
49,
126,
494,
534,
761,
844,
1058,
1170,
1170,
1318,
1394,
1394,
1522,
1652
],
"input_text": [
"Amb el diable.",
"Coneixement.",
"Que era condemnada per l'Església.",
"No és clar.",
"En Georgius Faustus.",
"Luter.",
"Podria haver sigut un professor universitari.",
"Sí.",
"Sí.",
"De la història de Teophilus d'Adana.",
"Sí.",
"Johann Fust.",
"De tenir coneixement tècnic maligne.",
"Sí.",
"Sí."
]
}
|
books
|
Això posà fi a la lluita. Eren uns crits tan estentoris i estridents que per força havien de ressonar per tota la vila. Els adversaris d'en Jeroni se n'esfereïren, no dubtant que la ronda no trigaria a comparèixer; i com que, quin no gaire i quin no gens, tots eren poc amics de tractes amb la justícia, començaren a preocupar-se més de la retirada que de la batussa. Els que eren a prop de la porta forana s'esquitllaren al carrer; els que n'eren lluny, no trobant tanta avinentesa a la fuita, restaren indecissos, considerant-ne el pro i el contra, ja més capficats que furiosos; els ferits se palparen les nafres amb més desig de guarir-les que de venjar-les; cap de la colla no estava per a prosseguir les hostilitats, cosa que, per altra part, hauria sigut difícil, havent-se interposat entre els contendents les voluminoses còrpores de l'hosteler i la criada.
En Jeroni fou el darrer a desdir. Estava enfurismat i, mirant com a igualment enemics tots els presents, brandava el braç amb un grapat de terrissalla al puny i dubtava si destinaria el tret a ensorrar algun dels antipàtics botornons d'en Vatualmón o algun dels embafadors malucs de la Quima Xamosa. De cop i volta, però, suspengué el moviment. Una claror de seny acabava de penetrar dintre la seva ànima fosca i revolta. No, no li convenia pas esperar la vinguda de la ronda, que li mouria noves raons; no, no li convenia pas engrescar una brega, que no podia portar-li més que males resultes. Bon goig de poder fugir. Calia aprofitar l'ocasió. Deixà caure en terra el grapat de trossos de terrissa, s'emparà de la pedra taulera, la faixà pel mig amb les estovalles, 1'embraçà per aquest lligam i, presentant-la a tall d'escut sempre de cara al perill, se posà en marxa mig de gairell, mig de reculons.
Apa, apa, anava guanyant camí. Els hostes feien l'orni. L'hostaler seguia distret, baladrejant. El fugitiu s'anava atansant a la porta forana. Es girà un moment a esguardar-la i, de sobte, es sentí aixarpat, magolat, esclafat. En Vatualmón se li havia tirat al damunt i, abraçant-lo fortament pel coll, li cridava a cau d'orella:
|
[
"Què va ocórrer?",
"On se sentien els crits?",
"Com es deia un dels lluitadors?",
"Què temien els personatges?",
"Quins d'ells van intentar fugir?",
"I els que no estaven tan a prop?",
"Què va fer en Jeroni?",
"Contra qui lluitava ell?",
"Quina decisió va prendre?",
"Podia seguir esperant?",
"Va deixar caure alguna cosa?",
"Portava alguna arma?",
"Com reaccionaren els convidats?",
"El propietari es trobava al corrent de la situació?",
"Qui l'agafà amb força?"
] |
{
"answer_end": [
24,
118,
162,
366,
431,
514,
898,
969,
1484,
1510,
1565,
1718,
1824,
1864,
2071
],
"answer_start": [
0,
26,
120,
120,
368,
433,
866,
900,
1289,
1288,
1512,
1665,
1770,
1826,
1997
],
"input_text": [
"Es posà fi a la lluita.",
"Per tota la vila.",
"Es deia Jeroni.",
"Que els atrapés la justícia.",
"Els que eren a prop de la porta forana.",
"Ells restaren indecissos.",
"Ell fou el darrer a desdir.",
"Ell veia tots els presents com a enemics.",
"Volia fugir.",
"No.",
"Sí.",
"Sí.",
"Feien l'orni.",
"No.",
"En Vatualmón."
]
}
|
books
|
Quan una dona vol una cosa, fins Déu la vol. Sobretot si la dona és com la senyora Tereseta. La senyora Tereseta té cinquanta anys, i ja n'ha passats quinze de viduesa: un hom comprèn que el seu marit, per esborrat que fos, hi resultés incompatible. Es una dona decidida. Qualsevol incident de la vida l'engega cap a un determini, amb una celeritat insuperada pels moderns howitzers. Una persona que tot just li hagin presentat, pot gallejar, la inexperta, de qualsevol convicció o tarannà; però al cap de cinc minuts el seu coll mústic ja haurà pres el séc atuït de la condescendència. La senyora Tereseta, amb els seus ulls negres, d'espesses celles, amb el seu nas borbònic i un cert arrufament d'aquest nas que és de mal averany, amb la seva boca sornaguera, amb el seu rebuf senzill i definitiu, -clàssic, com si diguéssim, - sembra el pànic entre els cobradors de tramvies, els cobradors de les cadires a les esglésies, les cuineres que ella té, l'una darrera l'altra, sota peu, els dependents de comerç i els badocs que, quan ella té pressa, s'ensopeguen a mirar, compactes, un lloro escapat que ha anat a raure al cim d'un arbre.
Una prova: -però que tanca de cop- del geni amatent de la senyora Tereseta: en vint-i-quatre hores organitzà una vetllada artística a casa seva. El motiu d'aquest esdeveniment insòlit, ningú no va tenir la gosadia d'arrencar-l'hi. El fet és que manà traginar per dos camàlics, del tercer pis al seu, que es un entresol, un piano davant del qual una noia anèmica solia evaporar-se de dia en dia, com si volgués quedar reduïda a uns dits de procedència insegura i que percudissin com a hipnotitzats. La senyora Tereseta va comprar unes quantes flors amb molt de verd; va comprar pastes i un xerès no pas anomenat així per antonomàsia: va fregar poms i anelles; va posar a la sala una cadira de braços del seu dormitori i dos balancins de la galeria tapada; va remetre's, amb recomanacións especials, a la pentinadora. I, mentrestant, en tot aquell temps de matí que s'escola des que les criades piquen les catifes als balcons fins que una olor de sofregit puja de la porteria per l'ull de l'escala, no cessava de rumiar:
-A quines persones ben avesades a perdre la nit convidaré?- Aquest era el punt més difícil, perquè la senyora Tereseta no coneixia sinó gent com cal, d'aquella que posa a taula sota, cavall i rei, i fan la bugada amb cendra i llorer, i tenen com a entusiasta i alegroia divisa allò de a la taula i al llit al primer crit. Tanmateix, però, quan la pentinadora li va haver conjuminat les seves ondes -aplanades i encastades- la senyora Tereseta aconseguí d'adreçar una dotzena de targetes a concos més o menys coneguts com a calaveres i freqüentadors de cafès, unes noies catalanistes que tot sovint anaven a veure projeccions al Centre Excursionista, un senyor molt nerviós que només podia dormir en els tramvies i de dia, i es passava les nits en blanc, i una parenta pobra, a mans de la qual anaven a parar enagos sargits i estres de cuina abonyegats, i que no tenia més remei que fer de persona manada.
|
[
"Quin era el nom d'aquella dona?",
"Quina edat té?",
"Des de quan és vídua?",
"Com és el seu caràcter?",
"Té els ulls de color fosc?",
"Amb quina paraula es descriu el seu nas?",
"És una persona que espanta la resta?",
"Va adquirir plantes?",
"I netejà casa seva?",
"A qui convidaria a la festa?",
"Es pentinà ella mateixa?",
"Quantes invitacions va enviar?",
"Hi havia dones entre els convidats?",
"A on solien anar aquestes noies?",
"Un dels convidats era un home tranquil?"
] |
{
"answer_end": [
91,
130,
167,
270,
632,
676,
1136,
1685,
1891,
2247,
2554,
2643,
2739,
2805,
2868
],
"answer_start": [
0,
93,
93,
250,
587,
587,
831,
1636,
1771,
2158,
2479,
2580,
2620,
2716,
2807
],
"input_text": [
"Es deia Tereseta.",
"Té cinquanta anys.",
"Des de fa quinze anys.",
"Es una dona decidida.",
"Sí.",
"Borbònic.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí.",
"No sabia qui convidar.",
"No.",
"Una dotzena.",
"Sí.",
"Al Centre Excursionista.",
"No."
]
}
|
vilaweb
|
La Marxa dels Vigatans omplirà de llum la plaça Major de Vic. L'acte té el propòsit de commemorar els fets de 1714 a la comarca d'Osona i promoure, alhora, la celebració de la Diada. Tal com explica Òmnium Cultural, ‘vigatans' és el nom amb què es coneixien durant la guerra de Successió els partidaris de Carles d'Àustria a la vegueria de Vic. És el catorzè any consecutiu que es fa aquest acte i s'espera que sigui el més nombrós, amb unes sis mil persones d'una trentena de pobles de la comarca. L'espectacle, amb una escenificació a càrrec del grup Comediants, serà similar al de l'any passat, amb l'entrada de torxes a la plaça Major pels set carrers que hi donen accés. Els pobles entraran pels set carrers simulant les set portes que antigament donaven entrada a la ciutat de Vic. Cada columna serà representada per un penó o un personatge històric relacionat amb cada municipi. Els personatges homenatjats són una persona gran osonenca o establerta a la comarca que s'ha distingit per la tasca en favor de la cultura, la llengua, el país i la cohesió social, en aquest cas l'artista Josep Vernis; una persona nouvinguda; i un infant, que representa les generacions que recolliran el llegat d'avui. Miquel Pla, de la junta d'Òmnium Cultural Osona, explica que es repartiran varetes lluminoses per tot el públic que hi hagi a la plaça Major, que s'ajuntaran a la plaça amb els mil portadors de torxes. Per participar-hi, com a portador de torxa o com a espectador portador d'una vareta lluminosa, cal fer una reserva a la pàgina web de l'esdeveniment.
|
[
"A quina ciutat tindrà lloc l'acte?",
"Quin propòsit té l'esdeveniment?",
"Hi ha algun altre objectiu?",
"Qui eren els vigatans en aquella època?",
"És el primer cop que se celebra l'acte?",
"Quants assistents s'espera que hi vagin?",
"Qui actuarà?",
"S'encendran torxes?",
"Amb quantes portes comptava Vic fa segles?",
"Es representen personalitats històriques?",
"Com ara qui?",
"De quina entitat forma part Miquel Pla?",
"Què pensen donar als assistents?",
"Quants participants portaran torxes?",
"Com es pot apuntar qui vulgui participar?"
] |
{
"answer_end": [
60,
135,
181,
343,
395,
497,
563,
638,
786,
884,
1103,
1247,
1346,
1406,
1556
],
"answer_start": [
0,
62,
87,
183,
345,
398,
499,
565,
676,
788,
1067,
1206,
1267,
1348,
1408
],
"input_text": [
"A Vic.",
"Es volen commemorar els fets de 1714 a la comarca d'Osona.",
"Sí.",
"Els partidaris de Carles d'Àustria a la vegueria de Vic.",
"No.",
"S'esperen unes sis mil persones.",
"El grup Comediants.",
"Sí.",
"Amb set.",
"Sí.",
"Com ara Josep Vernis.",
"D'Òmnium Cultural.",
"Varetes lluminoses.",
"Mil.",
"Fent una reserva a la pàgina web de l'esdeveniment."
]
}
|
vilaweb
|
La portaveu de Compromís, Mónica Oltra, assegura que tenir un diputat al congrés espanyol en aquests moments és ‘molt valuós' perquè ‘un ha de saber el que val, el que té, el que val el que té i el que val el que té és el que necessita l'altre'. Així, assenyala que Joan Baldoví jugarà un paper de defensa dels valencians i, especialment, de la reforma del finançament: ‘Ara ja no hi ha excusa'. Així s'ha pronunciat en una entrevista concedida a l'agència Europa Press en la qual fa balanç del resultat aconseguit en les eleccions espanyoles del passat 28 d'abril. Compromís s'hi va presentar en solitari, deixant enrere les dues confluències anteriors amb Podem sota les marques ‘És el moment' i ‘A la valenciana'. Davant la pregunta de si considera que aquesta decisió va ser un error a la vista dels resultats –passa de 4 a 1 diputats–, la dirigent ha recordat que Compromís ‘sempre ha estat un projecte de suma' i que quan la fa, avança, per la qual cosa aquesta és una reflexió que hauran de fer, però no abans de les eleccions del 26-M. ‘Hem de reflexionar en el futur sobre el que ens ha caracteritzat sempre, que hem sabut acordar, sumar, créixer, i segur que serà una línia de pensament quan ens asseguem a analitzar ja tranquil·lament tot el panorama', ha afegit. Sobre el paper que jugarà Baldoví aquesta legislatura com a únic representant de la coalició, Oltra ha subratllat el valor que té en el moment actual de multipartidisme tenir un escó, des del qual es defensarà la reforma del finançament entre altres interessos valencians. ‘Ja està bé, no val que vinguin els ministres aquí en campanya a prometre un finançament i després quan es constitueix el govern el primer que diguin és “no, renunciem a reformar el sistema de finançament”, que és el que van fer després de la moció de censura', ha retret la líder de Compromís al PSOE. Per a Oltra, aquesta reforma ‘ha de ser un compromís, no una promesa electoral' i estan ‘farts que vinguin a dir-nos que vindran les inversions, que el deute de la Marina l'assumirà el govern d'Espanya, si no és a través dels pressupostos per un decret llei, i després resulta que ni pels pressupostos ni tampoc fan el decret'. Així, ha remarcat que ‘la paraula d'un ministre ha de valer alguna cosa' i s'ha preguntat per què cal ‘aguantar' que es prometi i no es compleixi: ‘Això no pot ser i aquest paper el jugarà Joan Baldoví'. Ara, ha incidit la també vice-presidenta en funcions del Consell, el PSOE té més diputats al congrés i majoria absoluta al senat i, per tant, ‘no hi ha excusa'. ‘Nosaltres ja no admetrem més excuses, no volem ser més que ningú però estem farts de ser sempre els últims de tots', ha assenyalat. D'altra banda, sobre la formació del futur govern, s'ha mostrat convençuda que hi haurà nou executiu espanyol i ha apostat per l'acord ‘a la valenciana', matisant que “no ja tant per qui està dins o no, que tamb, perquè els governs plurals són millors que els monocolor, sinó pel contingut, el “què” és el rellevant'. En aquest punt, ha recordat que el govern de Pedro Sánchez no va treure el copagament farmacèutic i s'ha preguntat què passarà amb les reformes laborals i altres normes com la ‘llei mordassa'.'Si vol ser el Pedro Sánchez social caldrà demostrar-ho', ha advertit. ‘Els ciutadans han dit que volen pluralitat, si algú encara està esperant aquestes èpoques del bipartidisme ja hauria d'assumir que aquests temps, de moment, no tornaran', ha assenyalat, per a agregar que Compromís sempre advoca pel diàleg i l'escolta perquè ‘ningú té la veritat absoluta' i sempre ‘es pot aprendre dels altres'.
|
[
"A quin partit pertany Mónica Oltra?",
"Aquesta formació té cap membre al congrés?",
"Com es diu el diputat de Compromís al congrés?",
"On ha fet públiques aquestes opinions Mónica Oltra?",
"Quan van ser les darreres eleccions a Espanya?",
"Amb quina altra formació s'havia presentat el partit d'Oltra anteriorment?",
"Quan són els propers comicis?",
"La candidata valenciana va al·ludir a algun partit més en les seves declaracions?",
"També ha parlat de la vicepresidenta?",
"Quin partit té més membres al senat?",
"Pedro Sánchez presideix el govern espanyol?",
"De què l'acusa Mónica?",
"Què li preocupa?",
"Què demanen els votants, segons ella?",
"Per què aposta Compromís?"
] |
{
"answer_end": [
38,
125,
321,
469,
564,
663,
1042,
1849,
2447,
2511,
3053,
3092,
3186,
3301,
3509
],
"answer_start": [
0,
40,
246,
396,
515,
566,
869,
1548,
2383,
2449,
2995,
3011,
3095,
3259,
3463
],
"input_text": [
"A Compromís.",
"Sí.",
"Joan Baldoví.",
"En una entrevista concedida a l'agència Europa Press.",
"El passat 28 d'abril.",
"Amb Podem.",
"El 26-M.",
"Sí.",
"Sí.",
"El PSOE.",
"Sí.",
"De no haver tret el copagament farmacèutic.",
"El que passarà amb les reformes laborals i altres normes com la llei mordassa.",
"Ella els demana pluralitat.",
"Pel diàleg i l'escolta."
]
}
|
bios
|
Felicidad Martín Marqués (Barcelona, 1944) és una dibuixant catalana, més coneguda com a Lisi Martín, pseudònim amb el qual signa.
Nascuda a Barcelona el 1944, va formar-se com a il·lustradora a l'Escola Massana de Barcelona. Els primers anys de la seva vida professional va treballar per a l'editorial catalana Busquets Gruart, dibuixant majoritàriament postals de Nadal.
A començaments de la dècada de 1980, després d'una visita a la Fira del Llibre de Frankfurt, va començar a dibuixar per a l'editorial sueca Picture Graphica fins a la seva jubilació, per la qual cosa ha desenvolupat la major part de la seva carrera professional fora del país i és poc coneguda a Catalunya.
Si més no, durant els anys 1981 i 1982 la seva obra va estar representada a les edicions del Saló del Còmic i la Il·lustració de Barcelona.
S'ha especialitzat en la il·lustració de temes infantils amb un estil delicat, femení i particularment adequat per suggerir atmosferes de somni, el qual encaixa a la perfecció amb els gustos nòrdics i centreeuropeus.
Els seus dibuixos il·lustren especialment postals de Nadal i felicitacions diverses, però també se n'han fet nines, paper de regal, edicions seriades de plats, figures de porcellana i marxandatge per al mercat europeu i nord-americà.
Tots els dibuixos expliquen una història que es va descobrint quan s'hi observen amb atenció els detalls que estan situats estratègicament per explicar que esta passant. s'aprecien escenes plenes d'activitat i simpatia; així com altres més tranquil·les i austeres, fins i tot melancòliques, envoltades d'aparent senzillesa. Les ambientacions són d'una importància cabdal, atès que dibuixa en cada moment l'entorn necessari per aconseguir endinsar-nos en el seu univers idíl·lic i romàntic, amb protagonistes majoritàriament infantils.
És una aquarel·lista d'ofici i domina aquesta complicada tècnica a la perfecció; aconsegueix transicions, formes, colors suaus, nets, majoritàriament tons pastel, molts cops combinats amb vermells potents. No utilitza mai líquid d'emmascarar per reservar blancs en els seus dibuixos, sinó que treballa directament amb el blanc del paper o amb lleugers tocs de guaix per obtenir transicions suaus. Empra amb mestria i subtilesa, només en la justa mesura, altres elements com els llapis aquarel·lables o fins i tot la sal comuna i el lleixiu per aconseguir efectes i textures que enriqueixen les seves aquarel·les.
La seva obra és fruit d'un treball meticulós, la cerca constant de la perfecció i l'amor per la feina ben feta. Se la considera versàtil, tot i que treballa en un espectre temàtic força acotat.
L'any 2018 va donar els seus dibuixos originals, nadales i felicitacions diverses a la Biblioteca de Catalunya.
|
[
"On va néixer Felicidad Martín Marqués?",
"Quina és la seva professió?",
"Treballa sota un pseudònim?",
"On va estudiar?",
"Va il·lustrar per a alguna editorial de Catalunya?",
"I per a alguna editorial estrangera?",
"Fins quan va dibuixar per a aquesta empresa?",
"A quina fira es van poder veure il·luestracions seves exposades?",
"Ha dibuixat escenes nadalenques?",
"Què passa si s'ajunten tots els seus dibuixos?",
"Els seus personatges són en majoria adults?",
"Quina tècnica acostuma a fer servir la dibuixant?",
"Fa servir líquid d'emmascarar?",
"Ha fet servir sal i lleixiu per pintar?",
"On es pot contemplar la seva obra?"
] |
{
"answer_end": [
42,
68,
129,
211,
327,
529,
554,
818,
1120,
1439,
1804,
1885,
2088,
2417,
2723
],
"answer_start": [
0,
43,
70,
131,
226,
466,
466,
680,
1037,
1271,
1652,
1806,
2012,
2260,
2613
],
"input_text": [
"A Barcelona.",
"És dibuixant.",
"Sí.",
"A l'Escola Massana.",
"Sí.",
"Sí.",
"Fins a la seva jubilació.",
"Al saló del Còmic i la Il·lustració de Barcelona.",
"Sí.",
"S'explica una història.",
"No.",
"L'aquarel·la.",
"No.",
"Sí.",
"A la Biblioteca de Catalunya."
]
}
|
mitologia
|
Les arrèfores (grec antic: Ἀρρήφορος , ) eren noies verges d'entre set i onze anys que vivien a la Casa de les Arrèfores (Acròpoli d'Atenes). En la festivitat de les Arrefòries, consagrada a la deessa Atena Polias, portaven sobre els seus caps, en unes cistelles, el que els donava la sacerdotessa d'aquesta deessa. Segons Pausànies ningú sabia de què es tractava, ni tan sols elles mateixes. Les joves descendien per una baixada subterrània fins a una cova. Allí baix deixaven les ofrenes i agafaven altres objectes que també estaven tapats i que portaven a l'Acròpoli. Després d'això eren substituïdes per unes altres.
Eren triades pels arconts entre les famílies nobles, probablement entre les afins al culte d'Atena. Les seves famílies sufragaven les despeses de la festa.
El seu nom significa portadores d' árrēta: coses de les quals està prohibit parlar.
Harpocratió assenyala en el seu Lexicon, sota l'apartat de Arrêphorein, que existien quatre arrèfores (Arrephoroi) i que dues d'elles teixien el peple d'Atenea que aquesta rebia cada quatre anys en les Panatenees.
|
[
"Quina edat tenien les arrèfores?",
"Casa seva es trobava a Atenes?",
"A quina deïtat es dedicava el dia festiu d'aquests personatges?",
"On carregaven cistells amb ofrenes?",
"Què els va donar la deessa?",
"A on es dirigien les arrèfores?",
"Dipositaven els cistells a la cova?",
"I s'emportaven alguna cosa?",
"Qui escollia les noies perquè es tornessin arrèfores?",
"Qui costejava les celebracions?",
"Què vol dir arrèfora?",
"Es podia parlar sobre elles?",
"A quina obra va escriure sobre elles Harpocratió?",
"En quin apartat?",
"Quantes noies joves diu que hi havia?"
] |
{
"answer_end": [
82,
140,
213,
314,
391,
457,
489,
569,
672,
775,
818,
859,
900,
931,
962
],
"answer_start": [
0,
87,
142,
215,
316,
393,
459,
492,
621,
721,
777,
798,
861,
893,
902
],
"input_text": [
"Entre set i onze anys.",
"Sí.",
"A la deessa Atena Polias.",
"Sobre els seus caps.",
"Ningú ho sabia.",
"A una cova.",
"Sí.",
"Sí.",
"Els arconts.",
"Les famílies de les joves.",
"Significa portadores d'árrēta.",
"No.",
"A Lexicon.",
"A Arrêphorein.",
"Quatre."
]
}
|
vilaweb
|
La CUP i Catalunya Sí que es Pot s'han disputat un electorat semblant a les eleccions. La CUP venia d'haver obtingut el 2012 126.435 vots, un 3,48%. ICV-EUiA en tenia 359.705, un 9,9%. El resultat del 27-S ha deixat la CUP i Catalunya Sí que es Pot en un nivell de vot semblant, amb la CUP amb 336.375 i CSQEP amb 366.594. En el mapa que us oferim en aquest article hem presentat amb colors diferenciats on ha guanyat la CUP a CSQEP i viceversa, en totes les seccions censals de tots els municipis de Catalunya. I el primer cop d'ull aporta la primera conclusió, que és que aproximadament allà on les forces independentistes van superar el 50% dels vots la CUP s'imposa a la coalició d'ICV-EUiA i Podem. D'aquesta manera, a la gran majoria de comarques interiors de Catalunya la CUP s'imposa; de fet, és la formació que ha estat segona força en més municipis, en 426. En canvi, Catalunya Sí que es Pot s'imposa a la CUP sobretot en municipis de l'àrea metropolitana, i concretament en barris perifèrics de ciutats grans, com ara Terrassa, Sabadell, Badalona o Barcelona mateix, on els barris més cèntrics és on guanya l'independentisme i també on la CUP supera CSQEP. Comparem-ho amb el mapa interactiu que us vam oferir dels llocs on guanya l'independentisme i on perd. Per exemple, a Santa Coloma de Gramenet l'unionisme s'imposa a tots els barris i a totes les seccions censals, tret d'una, la secció 1 del districte 1, és a dir, als carrers del voltant de l'ajuntament, a la plaça de la Vila. També és aquest l'únic lloc de la ciutat on la CUP ha superat CSQEP. Comproveu vosaltres mateixos més exemples en aquest mapa:
|
[
"Quines formacions van barallar-se per aconseguir un electorat equiparable?",
"El partit independentista va obtenir més del 4% dels vots?",
"Els verds van arribar al 10%?",
"Hi ha hagut molta diferència entre els resultats de la CUP i CSQEP?",
"Com es presenten els resultats de cada partit en aquest mitjà de comunicació?",
"Es poden veure els resultats de cada localitat?",
"On ha obtingut una majoria la CUP?",
"Ho fa com a primera força?",
"La situació a l'àrea metropolitana és idèntica?",
"En aquesta àrea s'inclouen ciutats com Terrassa i Sabadell?",
"Als districtes del centre hi ha una majoria de votants unionistes?",
"Els usuaris poden interactuar amb el mapa d'aquest mitjà?",
"A Santa Coloma han guanyat les forces unionistes?",
"Han guanyat a tots els barris de la ciutat?",
"A quina zona han vençut els independentistes?"
] |
{
"answer_end": [
85,
147,
183,
321,
444,
510,
791,
858,
965,
1069,
1166,
1269,
1380,
1421,
1495
],
"answer_start": [
0,
87,
149,
245,
323,
323,
704,
776,
868,
920,
1058,
1168,
1284,
1332,
1382
],
"input_text": [
"La CUP i Catalunya Sí que es Pot.",
"No.",
"No.",
"No.",
"Amb colors diferenciats.",
"Sí.",
"A la gran majoria de comarques interiors de Catalunya.",
"No.",
"No.",
"Sí.",
"No.",
"Sí.",
"Sí.",
"No.",
"Als carrers del voltant de l'ajuntament, a la plaça de la Vila."
]
}
|
bios
|
Magdalena García Bravo (València, 25 de novembre de 1862 - València, 15 de març de 1891) fou una escriptora valenciana.
Nascuda a València l'any 1862/1863, va viure alguns anys a Castelló de la Plana. Als tretze anys publicà la seua primera poesia «A la Immaculada Concepción de la Santíssima Virgen» en La Ilustración Popular Económica, de Valencia, i a partir d'aleshores començà a col·laborar en nombroses publicacions periòdiques d'àmbit valencià i estatal.
Les seues obres (en prosa i en vers, en català i en castellà) emmarcades dins l'ideari Pàtria, Fe i Amor, aparegueren, entre d'altres, en El Correo de la Moda (Madrid, 1880), Revista de València (1881), els Almanaques dels diaris Las Provincias i Levante (des del 1882 fins a la seua mort), la Revista de Castellón o La Veu de Montserrat (1886); El Cosmopolita i La Antorcha, de Valencia; La Mode elegante ilustrada i La Lealtad Espanyola, de Madrid; El Correo de las familias, de Tortosa; El Riojano, de Logroño; El Talaverano, de Talavera i El Oriente, de Asturias de Llanes.
Col·laborà amb l'associació valenciana Lo Rat Penat (fou Regina de les Festes l'any 1882, en què també aconseguí l'accèssit per la composició "Cant d'amor") i participà en les publicacions Calendari Llemosí i Lo Rat Penat: periòdich Lliterari i Quinsenal. El primer article de la revista Lo Rat Penat -que només arribà a publicar vuit números, des del 15 de desembre de 1884 al 15 d'abril de 1885- arreplegava en les seues vuit pàgines les firmes de Manuela Agnès Rausell, Sanmartín i Aguirre, Puig Torralba, Cebrián Mezquita, Iranzo Simón, Jeroni Forteza, Josep Bodría, Tomás Villarroya, de Magdalena García Bravo i del mateix Constantí Llombart, el seu director, amb el qual la unia una estreta amistat, fins al punt que li dedicà el seu poema «Gratitud».
L'any 1894 la família publicà pòstumament a València un recull de les seues poesies, tant en català com en castellà.
Amb el títol de "Poesías de la señorita Magdalena García Bravo" es va publicar L'any 1894, ja amb caràcter pòstum, un recull de poemes d'aquesta autora. El llibre està dividit en dues seccions, una que comprén els poemes en llengua castellana i el segon, més breu, amb deu textos escrits en valencià. Independentment de l'idioma, hom pot apreciar sobretot tres tipus de composició:
|
[
"Quins són els cognoms de Magdalena?",
"On va néixer?",
"Quan va morir?",
"Qui va ser?",
"Quan va publicar el seu primer poema?",
"Què va passar a partir de llavors?",
"Només va escriure poesia?",
"Quin altre gènere també?",
"A quines publicacions apareixen els seus escrits?",
"Què és Lo Rat Penat?",
"Quants números es van editar?",
"Com es deia el director de la mateixa?",
"Què li va dedicar la Magdalena?",
"Magdalena té alguna obra publicada pòstumament?",
"Com s'anomena?"
] |
{
"answer_end": [
22,
88,
88,
118,
247,
460,
523,
523,
1038,
1340,
1437,
1703,
1796,
2066,
2066
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
89,
201,
201,
462,
462,
462,
1296,
1328,
1668,
1668,
1915,
1915
],
"input_text": [
"García Bravo.",
"A València.",
"El 1891.",
"Una escriptora valenciana.",
"Als tretze anys.",
"Que començà a col·laborar en nombroses publicacions periòdiques d'àmbit valencià i estatal.",
"No.",
"Prosa.",
"En El Correo de la Moda (Madrid, 1880), Revista de València (1881), els Almanaques dels diaris Las Provincias i Levante (des del 1882 fins a la seua mort), la Revista de Castellón o La Veu de Montserrat (1886); El Cosmopolita i La Antorcha, de Valencia; La Mode elegante ilustrada i La Lealtad Espanyola, de Madrid; El Correo de las familias, de Tortosa; El Riojano, de Logroño; El Talaverano, de Talavera i El Oriente, de Asturias de Llanes, entre d'altres.",
"Una revista.",
"Vuit.",
"Constantí Llombart.",
"El seu poema Gratitud.",
"Sí.",
"Poesías de la señorita Magdalena García Bravo."
]
}
|
vilaweb
|
Set diputats laboristes han decidit abandonar el grup del partit a la cambra dels Comuns per discrepàncies amb la direcció que encapçala Jeremy Corbyn. Els escindits són: Chuka Umunna, Mike Gapes, Luciana Berger, Ann Coffey, Chris Leslie, Gavin Shuker i Angela Smith. En un comunicat, asseguren que ‘com a diputats independents apel·lem als nostres companys de tots els partits perquè facin el millor per l'interès del país'. L'escissió laborista es produeix un mes abans que s'acabi el termini perquè Londres i Brussel·les acordin definitivament el Brexit. Fins ara, l'únic acord assolit, ha estat tombat per Westminster. La primera ministra britànica, Theresa May, ha fet diverses crides a la UE perquè s'assegui a la taula per a negociar un nou pacte. Tanmateix, Jean-Claude Juncker, Donald Tusk i altres líders europeus han expressat que no tenen intenció de canviar cap coma de l'acord. En aquest escenari d'extrema debilitat, el Partit Laborista tenia una oportunitat d'or per a recuperar terreny polític i fer trontollar l'hegemonia conservadora, que controla Downing Street des del 2010. Però el partit ha sucumbit a una guerra interna que ha estat latent d'ençà que Jeremy Corbyn va guanyar el lideratge de la formació. En aquest sentit, els diputats escindits critiquen amb duresa el Partit Laborista: ‘El partit defensa ara polítiques que debiliten la nostra seguretat nacional; accepta relats d'estats hostils amb el nostre país; ha fracassat a l'hora d'encapçalar el repte del Brexit i donar una alternativa sòlida i coherent als conservadors; s'ha tornat passiu en circumstàncies de desastre humanitari en l'àmbit internacional; és hostil a les empreses, grans i petites; i amenaça de desestabilitzar l'economia britànica per raons ideològiques.'
|
[
"Què ha passat amb alguns integrants del Partit Laborista?",
"Per quina raó?",
"Quants han abandonat?",
"I com es diuen?",
"Què demanen als integrants de totes les faccions polítiques?",
"Quan s'ha dut a terme aquesta escissió?",
"Qui és Theresa May?",
"Què ha demanat a la Unió Europea?",
"La UE està oberta a negociar, però?",
"Qui lidera el Downing Street?",
"Des de quin any?",
"Els problemes del partit laborista són actuals?",
"Què els va provocar?",
"Els integrants que han abandonat han estat crítics amb el seu expartit?",
"Quines són algunes de les crítiques que fan?"
] |
{
"answer_end": [
88,
150,
45,
266,
424,
556,
665,
753,
890,
1081,
1094,
1227,
1227,
1310,
1760
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
152,
268,
426,
623,
623,
755,
1013,
1028,
1096,
1096,
1229,
1229
],
"input_text": [
"Que han decidit abandonar el grup del partit a la cambra dels Comuns.",
"Per discrepàncies amb la direcció que encapçala Jeremy Corbyn.",
"Set.",
"Chuka Umunna, Mike Gapes, Luciana Berger, Ann Coffey, Chris Leslie, Gavin Shuker i Angela Smith.",
"Que facin el millor per l'interès del país.",
"Un mes abans que s'acabi el termini perquè Londres i Brussel·les acordin definitivament el Brexit.",
"La primera ministra britànica.",
"Que s'assegui a la taula per a negociar un nou pacte.",
"No.",
"L'hegemonia conservadora.",
"Des del 2010.",
"No.",
"Que Jeremy Corbyn guanyés el lideratge de la formació.",
"Sí.",
"Que el partit defensa ara polítiques que debiliten laseguretat nacional; accepta relats d'estats hostils amb el país; ha fracassat a l'hora d'encapçalar el repte del Brexit i donar una alternativa sòlida i coherent als conservadors; s'ha tornat passiu en circumstàncies de desastre humanitari en l'àmbit internacional; és hostil a les empreses, grans i petites; i amenaça de desestabilitzar l'economia britànica per raons ideològiques."
]
}
|
mitologia
|
(24) Temis, o asteroide número 24 de la sèrie Temis, és l'asteroide que dona nom al "grup de Temis" de les famílies d'asteroides de Kiyotsugu Hirayama. L'interès major d'aquest asteroide radica en el fet que és el primer, i el 2010 de moment l'únic, asteroide al qual hom ha trobat aigua, que es trobava en estat sòlid (glaç). També s'ha detectat a la seva superfície la presència de matèria orgànica, com ara hidrocarburs aromàtics policíclics, CH2 i CH3. Una altra estranya peculiaritat d'aquest asteroide és que a la seva mateixa òrbita s'hi situen una sèrie d'asteroides de menors dimensions que es van poder formar com a resultat d'una col·lisió amb un altre cos.
24 Temis és un dels asteroides més grans del cinturó d'asteroides situat entre Mart i Júpiter, que està a uns 480 milions de quilòmetres de la Terra. Es considera que l'asteroide, format fa uns 4.500 milions d'anys, té una edat pràcticament com la terrestre.
L'asteroide 24 Temis va ser descobert al segle xix, concretament a Nàpols, el 5 d'abril del 1853, per l'Annibale de Gasparis (1819-92). Pietro Angelo Secchi (1818-78) li donà el nom Temis, de la deessa de l'ordre i la justícia, filla d'Urà, el Cel i Gea, la Terra. El nom Gasparis, del descobridor, Secchi el pensava reservar per a l'asteroide (20) Massàlia, també descobert per Gasparis.
Se sabia que l'aigua al nostre planeta no era originària de la Terra perquè no va poder sobreviure al període en què tot era magma, ara aquest descobriment recolza la hipòtesi que l'aigua i altres compostos terrestres van poder arribar des de l'espai i afavorir el sorgiment de la vida primitiva. Fins a detectar aigua en aquest asteroide, hom pensava que l'aigua només podia provenir dels cometes. El canvi no és petit si es considera la gran quantitat d'asteroides que hi ha a l'espai (més de 200.000 asteroides catalogats front a menys de 4.000 cometes coneguts).
Molts experts havien sostingut, fins a aquest descobriment, que els asteroides, com no tenen atmosfera, no eren capaços de retenir el glaç primigeni durant milions d'anys i fins a l'actualitat. Creien que, com sembla que succeeix als cometes, l'aigua s'hauria hagut d'evaporar a causa de la relativa proximitat dels asteroides al Sol. En canvi, aquesta nova informació sobre el 24 Temis suggereix que a l'interior dels grans asteroides hi pot arribar a haver dipòsits de glaç que es van gastant molt a poc a poc. En particular, hom estima que un 1% d'aquest asteroide pot ser aigua i que estaria repartida per tota la seva superfície.
El glaç s'ha pogut detectar gràcies a un telescopi de raigs infraroigs de la NASA, a l'observatori de Mauna Kea, a Hawaii, mitjançant tècniques d'espectroscòpia. El fet que l'espectre lluminós corresponent a l'aigua es mantingui estable mentre l'asteroide rota és el que fa pensar que l'aigua estigui uniformement repartida.
Hom ha detectat també aigua a la Lluna, congelada a l'interior de petits cràters, i el 2008 la NASA va confirmar també la presència de petites quantitats d'aigua a Mart.
|
[
"Què és 24 Temis?",
"Què anomena?",
"De què és pioner aquest cos celeste?",
"Què més s'hi ha trobat?",
"Té alguna altra característica inusual?",
"Quina?",
"A quina distància de la Terra es troba el cinturó d'asteroides entre Júpiter i Mart?",
"Quan es va detectar 24 Temis?",
"On?",
"A qui pertany el nom que li van posar?",
"Qui el va descobrir?",
"D'on es pensava que venia l'aigua de la Terra?",
"Per què es descartava la possibilitat que hi hagués aigua als asteroides?",
"Com es va albirar el gel a 24 Temis?",
"A quins altres cossos celestes s'ha descobert aigua?"
] |
{
"answer_end": [
67,
150,
318,
455,
667,
667,
817,
978,
1001,
1191,
1315,
1714,
2076,
2679,
3012
],
"answer_start": [
0,
56,
170,
327,
457,
457,
669,
928,
928,
1064,
1193,
1317,
1884,
2519,
2844
],
"input_text": [
"Un asteroide.",
"El grup de Temis de les famílies d'asteroides de Kiyotsugu Hirayama.",
"És el primer, i el 2010 de moment l'únic, asteroide al qual hom ha trobat aigua, que es trobava en estat sòlid.",
"Matèria orgànica, com ara hidrocarburs aromàtics policíclics, CH2 i CH3.",
"Sí.",
"Que a la seva mateixa òrbita s'hi situen una sèrie d'asteroides de menors dimensions que es van poder formar com a resultat d'una col·lisió amb un altre cos.",
"A uns 480 milions de quilòmetres.",
"Al segle xix.",
"A Nàpols.",
"A Temis, la deessa de l'ordre i la justícia, filla d'Urà, el Cel i Gea, la Terra.",
"Gasparis.",
"Dels cometes.",
"Perquè, com no tenen atmosfera, es creia que no eren capaços de retenir el glaç primigeni durant milions d'anys i fins a l'actualitat.",
"Gràcies a un telescopi de raigs infraroigs de la NASA, a l'observatori de Mauna Kea, a Hawaii, mitjançant tècniques d'espectroscòpia.",
"A la Lluna i a Mart."
]
}
|
mitologia
|
Les nimfes (Νύμφαι) són divinitats de la natura de la mitologia grega i la mitologia romana venerades com a genis femenins de les fonts, dels mars (nereides), dels rius i dels llacs (nàiades), dels boscos (dríades), i de les muntanyes (orèades). També se les anomena oceànides.
Benignes als mortals, dels quals no desdenyaven l'amor, el seu culte se celebrava a l'aire lliure o en uns santuaris petits anomenats nimfeus. En la mitologia romana foren identificades amb les camenes.
A l'època homèrica es consideraven filles de Zeus i divinitats secundàries a les que s'adreçaven les pregàries i que podien arribar a ser temibles. Habitaven en grutes i passaven el temps cantant i filant. Sovint participaven en el seguici d'una gran divinitat, sobretot d'Àrtemis, o acompanyaven una altra nimfa de més categoria, com ara les nimfes serventes de Calipso o de Circe.
Sovint apareixen com les dones d'un heroi epònim d'una ciutat o d'un país, com en la llegenda d'Egina i Èac o la de Taígete. També intervenen en els mites amorosos, com Dafne, Eco, o Cal·listo. Els seus amants habituals són forces masculines de la natura, com ara Pan, els sàtirs o Príap. Els grans déus no rebutgen els seus favors, i s'uneixen a Zeus, a Apol·lo, a Hermes i a Dionís. De vegades s'enamoren i rapten nois joves, com Hilas.
Les nimfes estan dividides en dues grans classes: les que són considerades divinitats menors, i les que personificaven tribus, races o estats.
Les primeres es divideixen en:
Les segones agafaven generalment el nom d'allò que representaven
Viccionari
|
[
"De què parla el text?",
"Què són?",
"A quines cultures pertanyen?",
"Són bones envers els humans?",
"On se les venerava?",
"Qui es creia que eren els seus progenitors?",
"On vivien aquestes nimfes?",
"I què feien allà?",
"Amb quina deessa se les relacionava?",
"I amb quines altres nimfes?",
"De quines històries formen part també?",
"Mantenen romanços amb éssers no humans?",
"I amb humans?",
"Com solen ser aquests?",
"De quina manera es categoritzen aquestes criatures?"
] |
{
"answer_end": [
10,
47,
91,
298,
419,
555,
648,
685,
761,
862,
987,
1247,
1301,
1301,
1444
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
278,
334,
481,
629,
629,
687,
765,
864,
1058,
1249,
1249,
1303
],
"input_text": [
"De les nimfes.",
"Divinitats de la natura.",
"A la mitologia grega i la mitologia romana.",
"Sí.",
"A l'aire lliure o en uns santuaris petits anomenats nimfeus.",
"Zeus i divinitats secundàries.",
"En grutes.",
"Passaven el temps cantant i filant.",
"Amb Àrtemis.",
"Calipso i Circe.",
"De la llegenda d'Egina i Èac o la de Taígete.",
"Sí.",
"També.",
"Joves.",
"En dues grans classes: les que són considerades divinitats menors, i les que personificaven tribus, races o estats."
]
}
|
bios
|
Maria del Mar Albajar i Viñas (Barcelona 1970) és una religiosa catalana, economista i teòloga.
És abadessa del Monestir de Sant Benet de Montserrat des del juny de 2015; en substitució de Montserrat Viñas, la seva tieta, que després de 20 anys com a abadessa va renunciar en sobrepassar els 70 anys. Fou escollida en votació secreta entre les germanes de la comunitat l'11 de juny i va rebre la benedicció del bisbe de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat, Mons. Agustí Cortés; a l'església del monestir veí de Santa Maria de Montserrat el 19 de setembre del mateix any. Albajar i Viñas és la 3ª abadessa que té la comunitat de monges benedictines des de la seva arribada a la muntanya montserratina l'any 1952; després de la fusió de les comunitats de Santa Clara de Barcelona i de Sant Benet de Mataró.
Abans de ser abadessa, Albajar havia estat mestra de novícies del monestir i responsable del cant de la comunitat. Té estudis musicals, és diplomada en Ciències Empresarials i llicenciada en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona, diplomada en Ciències Religioses a l'ISCREB i llicenciada en Teologia a Berkeley, Estats Units. És també Trainer de Focusing per l'Institut de Focusing de Nova York. Pertany a l'Associació Europea de Dones en la Investigació Teològica (ESWTR). Un dels seus germans és el Dr. Pere Albajar i Viñas, investigador i especialista en medicina tropical i responsable de control de la malaltia de Chagas de l'OMS.
|
[
"Qui és Maria del Mar Albajar i Viñas?",
"Quan va néixer?",
"En quina ciutat?",
"A què es dedica des del 2015?",
"A qui va rellevar d’aquest càrrec?",
"Qui era aquesta?",
"Quants anys va exercir?",
"Quan va ser elegida abadessa la Maria del Mar?",
"Qui va ratificar aquesta elecció?",
"A què es dedicava Maria del Mar abans d'exercir aquest càrrec?",
"Què ha estudiat?",
"De quina agrupació forma part?",
"Té algun germà?",
"Com es diu un d’ells?",
"A què es dedica aquest?"
] |
{
"answer_end": [
94,
46,
46,
169,
205,
220,
299,
381,
463,
920,
1146,
1294,
1347,
1347,
1456
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
96,
171,
189,
207,
301,
301,
807,
922,
1218,
1296,
1296,
1323
],
"input_text": [
"Una religiosa catalana, economista i teòloga.",
"L'any 1970.",
"Barcelona.",
"És abadessa del Monestir de Sant Benet de Montserrat.",
"A Montserrat Viñas.",
"La seva tieta.",
"20 anys.",
"L'11 de juny.",
"El bisbe de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat, Mons.",
"Havia estat mestra de novícies del monestir i responsable del cant de la comunitat.",
"Té estudis musicals, és diplomada en Ciències Empresarials i llicenciada en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona, diplomada en Ciències Religioses a l'ISCREB i llicenciada en Teologia a Berkeley, Estats Units.",
"De l'Associació Europea de Dones en la Investigació Teològica.",
"Sí.",
"Pere Albajar i Viñas.",
"És investigador i especialista en medicina tropical i responsable de control de la malaltia de Chagas de l'OMS."
]
}
|
vilaweb
|
El conseller d'Afers Estrangers, Raül Romeva, ha atès avui els corresponsals de la premsa internacional a Brussel·les després de l'empresonament de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. ‘Els valors europeus són els nostres valors. Per tant, això que passa a Catalunya afecta tots els europeus i demòcrates', ha dit. Segons el conseller, la UE és una institució essencialment pragmàtica que s'adapta als canvis de la societat. Sobre això, ha recordat que molts dels estats membres no existien ara fa vint-i-cinc anys. Per aquest motiu considera que restar indiferent a la situació política catalana seria trair l'esperit de la Unió. ‘La UE pot acceptar que ens empresonin?', s'ha demanat. Romeva ha recordat que el govern havia reiterat l'oferta de diàleg, però que el govern espanyol s'havia negat a negociar: ‘Ha menystingut qualsevol petició de reunir-se.' A més, ha denunciat que d'ençà de l'1-O la repressió no tan sols no ha cessat, sinó que s'ha intensificat. En aquest context de violència, ha reiterat el compromís del govern d'aplicar el resultat del referèndum del primer d'octubre. El conseller també ha dit que el govern català té una concepció de la llei diferent de l'estat espanyol, on no hi ha separació de poders: ‘Nosaltres estem convençuts que el propòsit de la llei és de defensar els drets i les llibertats dels ciutadans.'
|
[
"Qui és Raül Romeva?",
"Què ha fet?",
"Qui ha anat a presó?",
"Raül creu que la situació de Catalunya té conseqüències a la resta d'Europa?",
"Què n'opina de la Unió Europea?",
"Sempre ha tingut els mateixos integrants?",
"Quina pregunta els ha fet en Romeva?",
"El govern de Catalunya s'havia ofert a dialogar amb el govern espanyol?",
"Van acceptar aquests, però?",
"Què més ha volgut denunciar Romeva?",
"En què es diferencia el govern de Catalunya del de l'Estat, segons ell?",
"Què passa amb el govern espanyol?",
"I en què creu fermament el govern català?"
] |
{
"answer_end": [
44,
117,
177,
307,
417,
508,
679,
747,
801,
957,
1189,
1222,
1335
],
"answer_start": [
0,
33,
118,
179,
309,
419,
625,
681,
681,
852,
1086,
1173,
1225
],
"input_text": [
"El conseller d'Afers Estrangers.",
"Ha atès avui els corresponsals de la premsa internacional a Brussel·les.",
"Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.",
"Sí.",
"Que és una institució essencialment pragmàtica que s'adapta als canvis de la societat.",
"No.",
"Si poden acceptar que els empresonin.",
"Sí.",
"No.",
"Que d'ençà de l'1-O la repressió no tan sols no ha cessat, sinó que s'ha intensificat.",
"En que el govern català té una concepció de la llei diferent de l'estat espanyol.",
"Que no hi ha separació de poders.",
"En que el propòsit de la llei és de defensar els drets i les llibertats dels ciutadans."
]
}
|
vilaweb
|
El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha enviat als socis de l'entitat una nova carta en què emmarca el moment polític i es prepara per a una sentència possiblement condemnatòria a la tardor. Cuixart demana unitat per a respondre a la decisió judicial i avisa que ‘qualsevol debat que no passi per avançar en la resolució del conflicte és del tot estèril i superficial'. ‘Tinguem present que la repressió busca dividir els qui lluiten i que tots hem de fer un esforç, tant individual com col·lectiu, per mantenir una actitud de respecte i empatia dels uns amb els altres.' Per a Cuixart, ‘només s'avançarà si es fa junts i no es deixa ningú pel camí'. En aquesta línia, el president d'Òmnium demana de continuar ‘mostrant que som un país de grans consensos'. ‘L'estat pretén que ens desmobilitzem i caiguem en la frustració', adverteix. A la carta, a més, obre la porta a la possibilitat que la sentència del Suprem els obligui a complir la condemna en alguna presó de Madrid o qualsevol altre punt de fora de Catalunya. ‘Diuen que potser haurem de tornar a Madrid després de l'estiu. Estic convençut que això no condicionaria en cap cas la reacció a la sentència, sinó que seria un altaveu més per a visualitzar el greu retrocés democràtic que vivim. Perquè continuarem defensant els postulats polítics que ens han portat fins aquí. Sense rancor ni renúncies de cap mena', escriu Cuixart, convençut de les seves paraules. Però el president d'Òmnium també convida a gaudir de les petites victòries que assegura que hi va havent en el camí legal derivat de la tardor del 2017. ‘L'Audiència de Barcelona ha descartat d'imputar els votants de l'1-O, resolent que l'acció dels ciutadans està emmarcada “en un moviment de desobediència civil no violenta que busca impactar en l'opinió pública”. Aquesta resolució és una victòria gens menor del moviment, perquè les magistrades han dit ben clar allò que el Tribunal Suprem es nega a acceptar', diu Cuixart, satisfet, que acaba la carta recomanant de ‘redescobrir Gandhi' i el seu ‘vessant més activista'. ‘Amb tot el que vivim a casa nostra i al món sencer, el seu mestratge esdevé encara més referencial. Sobretot, no oblidem que la resistència social i la lluita no violenta demanen de tanta determinació com capacitat organitzativa', conclou.
|
[
"De què exerceix Jordi Cuixart?",
"Què ha fet?",
"Quins fets explica en ella?",
"Què prega?",
"Què diu que és el que vol la repressió?",
"I què és el que han de fer per evitar aquesta escissió?",
"Quina és l'única manera de tirar endavant, segons Cuixart?",
"On creu que hauran de complir la pena?",
"I què creu que passarà després de l'estiu?",
"Per a què servirà això?",
"Què creu que s'ha de celebrar també?",
"Pensa que la resolució de l'Audiència Nacional és una derrota?",
"Com finalitza la seva epístola?",
"Creu que és una figura que s'ha de seguir com a exemple?",
"Què necessita la batalla pacífica?"
] |
{
"answer_end": [
45,
94,
199,
260,
443,
579,
659,
1028,
1092,
1259,
1583,
1856,
2056,
2157,
2287
],
"answer_start": [
0,
32,
80,
201,
381,
401,
582,
846,
1031,
1094,
1432,
1586,
1951,
2059,
2159
],
"input_text": [
"És president d'Òmnium Cultural.",
"Ha enviat una nova carta.",
"Emmarca el moment polític i es prepara per a una sentència possiblement condemnatòria a la tardor.",
"Unitat per a respondre a la decisió judicial.",
"Dividir els qui lluiten.",
"Un esforç, tant individual com col·lectiu, per mantenir una actitud de respecte i empatia dels uns amb els altres.",
"Junts i sense deixar ningú pel camí.",
"En alguna presó de Madrid o qualsevol altre punt de fora de Catalunya.",
"Que hauran de tornar a Madrid.",
"Per a visualitzar el greu retrocés democràtic és viu.",
"Les petites victòries que assegura que hi va havent en el camí legal derivat de la tardor del 2017.",
"No.",
"Recomanant de redescobrir Gandhi i el seu vessant més activista.",
"Sí.",
"Determinació i capacitat organitzativa."
]
}
|
books
|
Un dels tipus que més recorren els carres d'aquesta comtal ciutat és, sens dubte algun, el que dóna títol a aquest article.
Figureu-vos una xicota de divuit a vint-i-quatre anys, desinvolta, de mirada atrevida, ull viu i penetrant (senyals evidents de son descaro i poc respecte); d'un conjunt vulgar, desgarradota en son port, amb faldilles d'indiana del país, vella i descolorida, damunt d'unes soles enagües; gipó de panyo al fort de l'hivern i que el desprecia a les primeres calors; mocador al coll que el nua a ses espatlles, i al cap que se'l subjecta, per dessota les barbes, amb un mal manyoc; calçant mitja blava descolorida com totes les demés prendes de son trajo, espardenya de quatre vetes o sabates de cordovà; i tindreu el tipo de la terraire.
Adherit a ella, com la mà al braç, va un burro més sec que un secall i més manso que un bon Jan, resignat o no resignat; però víctima del bastó de la terraire, sens més arreus, generalment, que un mal ronsal, les més de les vegades d'espart, lligat de manera que serveixi de brida, i una mala sàrria, curullada de terra d'escudelles, que porta sens emparo de manta ni albarda, lo que fa que el número de nafres corri parió amb el de les garrotades que, amb sa paciència burrical, compta diàriament a l'acompassada cantarella de «Quiii… voool… terra!»
Cada dia, sobre les nou en el bon temps, i allà entre onze i dotze al fort de l'hivern, les veureu entrar a professó feta pel portal de Sant Antoni, dispersant-se pels diferents barris de la ciutat, on, per espai de tres o quatre hores, no deixareu d'oir la llastimosa cantillera amb el seu obligat acompament de garrotades, que, com a pluja menuda, cauen sobre els pacientíssims burros, lo que sens dubte ha dat origen al ditxo: Més pacient que un burro de terraire.
Si més detalls us falten per conèixer-la, preneu-vos la pena d'escoltar el següent diàleg:
-Digues, Tereseta: ¿per què no vas venir ahir?
-¿I com volia que vingués, amb aquella pluja? Què volia que portés fang?
-Tindries de tenir repuesto fet per aquests casos. Bona falta em vas fer.
-Ai, ai! Si mira tan endavant no caurà mai endarrera. Val més que en compri doble partida, i així en tindrà per quan plogui.
|
[
"Quina edat té la noia?",
"És una persona tímida?",
"Va vestida de forma impecable?",
"Duu alguna cosa lligada al coll?",
"Va acompanyada d'algun animal?",
"És una bèstia ferotge?",
"Ella va cantant?",
"Per on sortien?",
"Durant quant de temps passejaven?",
"Ella tractava l'animal amb cura?",
"L'animal aguantava el tractament amb paciència?",
"Com es deia la noia?",
"Quin temps feia el dia anterior?",
"Què hauria de tenir ella?",
"Ella està d'acord?"
] |
{
"answer_end": [
177,
209,
410,
558,
806,
855,
1310,
1458,
1546,
1697,
1777,
1916,
1962,
2039,
2187
],
"answer_start": [
124,
124,
281,
488,
760,
795,
1213,
1311,
1460,
1548,
1661,
1871,
1918,
1991,
2073
],
"input_text": [
"Entre divuit i vint-i-quatre anys.",
"No.",
"No.",
"Sí.",
"Sí.",
"No.",
"Sí.",
"Pel portal de Sant Antoni.",
"Durant tres o quatre hores.",
"No.",
"Sí.",
"Tereseta.",
"Plovia.",
"Hauria de tenir recanvi.",
"Sí."
]
}
|
books
|
L'obra que avui hem fet és una obra piadosa, una bona obra de caritat. Ha de saber, amic meu, que les ànimes dels morts volen per l'espai, sense que es coneguin a si mateixes, amb tots els defectes i vicis que tingueren en vida; i aquest és el seu purgatori fins que Déu els dóna el coneixement de la veritable llum i assoleixen aleshores la felicitat eterna. Aquestes ànimes, que purguen encara en la ignorància de la veritat, es serveixen d'un cos viu per a manifestar-se. El mèdium és l'instrument de què es valen per a parlar als vius i per a confessar la seva desgràcia; i aleshores les nostres oracions i els nostres consells les ajuden a cercar la llum, a humiliar-se i que puguin conèixer la seva naturalesa d'esperits.
L'obra d'ensenyament és la que hem celebrat avui. Nosaltres hem de procurar fer el bé a les ànimes del purgatori i conduir totes les nostres accions pel camí recte, perquè després de la mort el nostre esperit no fugi com el d'aquests desgraciats.
-Li confesso, Puntí, que tot això és extraordinari- contestà en Melrosada; -però també dec dir-li que no em soluciona res, que no hi veig clar en lo que pugui referir-se al meu amor.
-Veurà, Melrosada: no totes les ànimes es manifesten clarament. Aquell pobre obrer de l'atac epilèptic, fa vint anys que el domina un esperit i no vol abandonar, de cap manera, el seu cos, i només en circumstàncies de gran concentració l'esperit es manifesta a la intel·ligència dels altres, però no pot parlar mai. Algun mal amic que vostè ha tingut a la vida, alguna persona morta a qui vostè agravià involuntàriament, es venja en aquesta forma: fent-li creure que vostè sent una passió per una dona, donant-li les inquietuds i les vacil·lacions que ara el dominen.
-Li confesso, Puntí, que tot això no m'acaba de convèncer. Em sembla que el meu enamorament serà tan fora de lloc com vulgui, però els esperits dels morts no hi tenen res que veure.
-Vostè podrà opinar així, però el que jo li he dit és la pura veritat. No em ve de nou la seva poca fe: necessita altres experiències; però cregui'm, Melrosada, humiliïs…
|
[
"Què havien fet?",
"El narrador diu que els esperits dels difunts van a l'infern?",
"Els morts poden interactuar els uns amb els altres?",
"Qui els atorga el saber?",
"Els dóna alguna cosa més?",
"Com es comuniquen els morts amb els vius?",
"Com es diu un dels interlocutors?",
"Puntí té dubtes sobre si podrà parlar amb l'amor del seu interlocutor?",
"L'altre quin nom rep?",
"De què va morir l'amor de Melrosada?",
"Quant fa que ell té una ànima?",
"Melrosada podrà parlar amb ell?",
"Es troba conforme amb la resposta de Puntí?",
"Puntí assegura que no menteix?"
] |
{
"answer_end": [
69,
137,
227,
358,
473,
574,
1025,
1156,
1175,
1260,
1318,
1472,
1783,
1977
],
"answer_start": [
0,
71,
98,
229,
360,
475,
976,
1051,
1159,
1222,
1222,
1349,
1727,
1909
],
"input_text": [
"Una bona obra de caritat.",
"No.",
"No.",
"Déu.",
"Sí.",
"Mitjançant un mèdium.",
"Puntí.",
"Sí.",
"Melrosada.",
"D'un atac epilèptic.",
"Vint anys.",
"No.",
"No.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Núria Berengueras i Costa (Sant Feliu de Codines, 1955) Filla de Pelegrí Berengueras i Llobet de Castellterçol i Nuria Costa i Fuster de Barcelona, i casada amb Francesc Miralles membre del grup de rock dels anys 60 Los Salvajes, és una cantant d'havaneres catalana.
Va ser la primera dona a impulsar i liderar un grup d'havaneres català. L'any 1978 juntament amb Andreu Tura, Joan Colomer, Antoni Uyà van fundar el grup Quatre Veus de Granollers que poc temps després va passar a anomenar-se Núria Berengueras i Quatre Veus. A finals dels anys setanta, quan la presència de la dona en aquest gènere musical era gairebé inexistent, com a solista del grup,va introduir noves harmonies poc habituals.
Com a directora de Quatre Veus, ha actuat arreu de Catalunya i de l'Estat espanyol. Ha participat, entre altres festivals, en tres edicions de la Cantada de Calella de Palafrugell, en la Mostra de l'Havanera Catalana de Palamós, en la Cantada al Serrallo, des dels seus inicis i en la Mostra d'Havaneres de Granollers, de 1982 a 1992. A Salou, als anys vuitanta, el grup Quatre Veus va actuar davant de l'aleshores reina d'Espanya, Sofia de Grècia, i les infantes amb motiu del Certamen Internacional de Regates. El 1991 va participar en el Sant Jordy's Day de Tòquio i va actuar a l'Auditori Pau Casals de la ciutat nipona. El mateix any 1991 va crear l'espectacle Antologia de l'Havanera que es va poder veure a Teatre Condal el mateix any i el Teatre Goya de Barcelona. L'any 1998 Quatre Veus va celebrar el seu vintè aniversari en el marc de la Fira i Festes de l'Ascensió de Granollers. El concert, celebrat al Centre Cultural de la Fundació La Caixa, va ser enregistrat en un CD. Era la primera vegada que s'enregistrava un concert en directe en el món de l'havanera.
L'any 2000 Núria Berengueras i Quatre Veus va passar a anomenar-se Ultramar, integrat per Joan Ramon, Francesc Membrives i Àngel Riba. L'any 2003 van presentar el seu primer treball discogràfic, Homenatge a Ortega Monasterio, i el 2005, conjuntament amb Los Manolos, van presentar l'espectacle La ruta del rom, on es fusionava la rumba i les havaneres. L'any 2008 Ultramar va presentar el seu darrer treball Ronda Litoral.
El 14 de febrer de 2020 rebé el guardó Premi 2x4 de la Fundació Ernest Morató.
|
[
"A quina ciutat va néixer Núria Berengueras i Costa?",
"Com es deien els seus pares?",
"Amb qui es va casar?",
"De què formava part el seu marit?",
"I ella què canta?",
"Quina formació va crear?",
"El nom del grup va canviar mai?",
"Hi havia gaires dones en aquest tipus de música?",
"En quins esdeveniments ha cantat?",
"Ha actuat algun cop a Salou?",
"Qui hi havia entre el públic?",
"Va actuar mai al Japó?",
"Quan va ser el vintè aniversari de la banda?",
"En quin format es va gravar el concert?",
"Què va rebre l'any 2020?"
] |
{
"answer_end": [
55,
146,
178,
228,
265,
446,
524,
630,
1032,
1091,
1162,
1322,
1530,
1683,
2273
],
"answer_start": [
0,
56,
150,
161,
230,
339,
451,
526,
783,
1034,
1034,
1212,
1472,
1591,
2196
],
"input_text": [
"A Sant Feliu de Codines.",
"Pelegrí Berengueras i Llobet de Castellterçol i Nuria Costa i Fuster de Barcelona.",
"Amb Francesc Miralles.",
"Del grup de rock dels anys 60 Los Salvajes.",
"Havaneres.",
"Quatre Veus de Granollers.",
"Sí.",
"No.",
"Entre d'altres, en tres edicions de la Cantada de Calella de Palafrugell, en la Mostra de l'Havanera Catalana de Palamós, en la Cantada al Serrallo, des dels seus inicis i en la Mostra d'Havaneres de Granollers, de 1982 a 1992.",
"Sí.",
"L'aleshores reina d'Espanya, Sofia de Grècia, i les infantes.",
"Sí.",
"L'any 1998.",
"En un CD.",
"El guardó Premi 2x4 de la Fundació Ernest Morató."
]
}
|
vilaweb
|
‘Sóc en Joan Coma. Fa poca estona que la policia m'ha detingut. Ara mateix em traslladen a Madrid contra la meva voluntat.' Així comença el missatge que va enregistrar Joan Coma per al moment que fos detingut, que ha estat avui al matí. L'ha difós la campanya de suport al regidor de la CUP de Vic, el Moviment 3003, que ha convocat avui concentracions de suport a Coma davant els ajuntaments de tot el país. Coma agraeix les mostres de suport que ha rebut des de fa temps, quan va ser investigat per haver instat a la sedició després d'haver donat suport a la declaració independentista del 9 de novembre de l'any passat aprovada pel parlament. ‘Em feu sentir lliure i sense por', diu Coma. ‘Podria no declarar però de camí forçat a l'Audiència no paro de pensar que sí, que hi tenim molt a dir. El problema no el tinc jo ni nosaltres, sinó ells'. I remarca: ‘I no seran ells, sinó nosaltres, independentistes i no independentistes, els qui decidirem a les urnes el futur del nostre poble. Si cal, sense permís.' Acaba dient: ‘Ens veiem aviat, on tot comença.'
|
[
"Quin és el seu cognom?",
"Què li ha passat?",
"Cap a on el porten?",
"Quan ha sigut la seva detenció?",
"Qui ha fet públic el seu comunicat?",
"Quin nom rep la campanya de suport?",
"S'estan anunciant manifestacions en solidaritat amb el detingut?",
"On tindran lloc les concentracions?",
"Per què l'han detingut?",
"Què va dir?",
"Pensa fer declaracions?",
"Qui té el problema segons Coma?",
"Qui decidirà el futur de Catalunya a les votacions?",
"Amb permís o sense?",
"Què més diu?"
] |
{
"answer_end": [
17,
62,
121,
235,
297,
407,
369,
407,
644,
690,
795,
846,
989,
1011,
1061
],
"answer_start": [
1,
19,
64,
124,
237,
237,
317,
321,
409,
646,
693,
797,
861,
991,
1014
],
"input_text": [
"Coma.",
"Que la policia l'ha detingut.",
"Cap a Madrid.",
"Avui al matí.",
"La campanya de suport al regidor de la CUP de Vic, el Moviment 3003.",
"El Moviment 3003.",
"Sí.",
"Davant els ajuntaments de tot el país.",
"Per haver instat a la sedició després d'haver donat suport a la declaració independentista del 9 de novembre de l'any passat aprovada pel parlament.",
"Em feu sentir lliure i sense por.",
"Sí.",
"Ells.",
"Nosaltres, independentistes i no independentistes.",
"Si cal, sense permís.",
"Ens veiem aviat, on tot comença."
]
}
|
vilaweb
|
La Comissió Europea ha proposat l'aplicació de l'article 7 dels tractats a Polònia perquè considera que al país hi ha un ‘risc seriós de vulneració de l'Estat de dret' i el sistema judicial ‘està ara sota el control polític' del govern. El partit conservador que governa a Polònia, Justícia i Pau, ha fet una reforma polèmica del sistema judicial, amb la qual l'executiu tindrà més control sobre la cort suprema i el sistema de nomenament dels jutges. La Comissió Europea va advertir que la reforma era una amenaça pels principis democràtics i de l'estat de dret. La Comissió havia avisat Polònia aquests últims mesos perquè revertís la reforma, però el govern de Morawiecki no en va fer cas. L'article 7 no s'ha aplicat mai abans i és una opció considerada extrema, ja que pot arribar a deixar un estat membre sense poder de vot al Consell Europeu. L'article 7 també preveu que la Comissió, un terç dels estats membres i el Parlament Europeu, poden demanar al Consell Europeu que constati que hi ha ‘un risc clar de violació greu per part d'un estat membre dels valors contemplats a l'article 2' –dignitat humana, llibertat, democràcia, igualtat, estat de dret i respecte als drets humans. Ara, la resta de socis europeus hauran de decidir si apliquen o no la sanció al govern polonès. A més, la Comissió Europea també ha decidit enviar Polònia al Tribunal Europeu de Justícia per vulnerar la llei de la UE amb les seves reformes judicials, que Brussel·les considera que posen en risc la independència dels magistrats. El següent pas podria ser la suspensió temporal del dret de vot, però aquesta decisió requereix la unanimitat. En aquest punt, la proposta de la Comissió probablement naufragarà perquè estats com Hongria –enfrontada a la Comissió per les quotes d'acollida de refugiats, entre altres qüestions– podrien exercir el dret de vet. Malgrat tot, el fet d'activar el mecanisme de l'article 7 ja és un toc d'atenció seriós a Polònia. El primer ministre polonès, Mateusz Morawiecki, considera ‘injusta' la decisió i defensa que la reforma del sistema judicial era necessària per a combatre la corrupció i expulsar les reminiscències de l'era comunista. També argumenta que calia respectar la sobirania dels estats membres. La reforma ha generat protestes a diverses ciutats de Polònia i la queixa del Departament d'Estat dels Estats Units.
|
[
"Quina és la proposta de la Comissió Europea?",
"Per quin motiu?",
"El govern polonès és progresista o conservador?",
"Com és diu el partit governant?",
"Què ha realitzat?",
"Què comporta aquest canvi?",
"Quina fou l'advertència de la Comissió Europea?",
"Morawiecki és el primer ministre polonès?",
"Quants cops s'ha imposat l'article 7?",
"Per què han portat Polònia al Tribunal Europeu de Justícia?",
"La Comissió Europea podria treure el dret de vot a aquest país?",
"Què es necessitaria per dur a terme aquesta acció?",
"Què opina el governant polonès?",
"Per què creu que reformar el sistema judicial era necessari?",
"Algú més s'ha queixat de la reforma?"
] |
{
"answer_end": [
82,
235,
280,
296,
346,
449,
562,
691,
730,
1440,
1583,
1629,
2023,
2161,
2348
],
"answer_start": [
0,
83,
237,
237,
282,
348,
452,
564,
693,
1287,
1520,
1585,
1945,
2026,
2233
],
"input_text": [
"L'aplicació de l'article 7 dels tractats a Polònia.",
"Perquè considera que al país hi ha un risc seriós de vulneració de l'Estat de dret i el sistema judicial està ara sota el control polític del govern.",
"És conservador.",
"Justícia i Pau.",
"Una reforma polèmica del sistema judicial.",
"L'executiu tindrà més control sobre la cort suprema i el sistema de nomenament dels jutges.",
"Que la reforma era una amenaça pels principis democràtics i de l'estat de dret.",
"Sí.",
"No s'ha aplicat mai.",
"Per vulnerar la llei de la UE amb les seves reformes judicials.",
"Sí.",
"Unanimitat.",
"Que la decisió és injusta.",
"Per a combatre la corrupció i expulsar les reminiscències de l'era comunista.",
"Sí."
]
}
|
books
|
La cala de Sa Foranera, situada no gaire lluny de Blanes, és una de les més feréstegues i ombrívoles de la costa; però és també, durant les bonances d'estiu, una de les més quietes, més fresques i més plàcides que poden trobar-se. Com que la cenyeixen per la banda de terra uns cingles alts i espadats pels quals és perillosa la davallada, quasi no la visita mai ningú, com no sigui anant-hi en bot per la mar: així és que sol romandre solitària dies i dies, i no sembla sinó que, lliures de tot contacte pertorbador, s'afinen més i més la frescor i dolcesa de ses ombres i la puresa cristal·lina de ses aigües, en el bon temps d'estiu. En penetrar-hi, un hom sent com si trenqués quelcom de vírginal i fes estremir cert misteri.
Allí pescava en Temme, una tarda, pocs dies després de la borrascosa escena nocturna amb la seva mare. D'ençà d'aquella escena, la seva mare s'era trasmudada de tal manera que no semblava la mateixa dona. Abans solia estar sorruda i com lassada del treball: ara, en canvi, sempre estava delitosa, i era amable i falaguera, i feia tots els possibles per trobar-se amb el xaval i retenir-lo al seu costat tant com podia; participava dels projectes d'ell, li aplaudia les bones pesques i sospirava pel moment de comprar-li una barca. Àdhuc la seva faç s'era esbandida d'una mena de crepuscle de joventut, que l'animava i entendria. El canvi no podia ésser més satisfactori. En Temme n'estava enartat, i havia reprès amb més il·lusió que mai les seves tasques.
Sospitant que dintre les obscures xombes submarines de Sa Forcanera havien d'amagar-s'hi grossos déntols i congres, havia decidit de parar-hi una canya llarga amb un guarniment també llarg i carregat de plom a faisó d'un llença. ¡Quina alegria causaria a «sa santa dona» si pogués portar-li un peixàs d'un parell de carnisseres!
Amb aquesta il·lusió havia davallat per la cinglera, arrapant-se a les crétues i tavelles de la penya, després d'haver tirat daltabaix de la timba els seus estres entollats amb el gec i d'haver-se penjat a l'esquena l'olla del grumeig, lligada al coll per les anses amb una cordella; i, un cop assolida la pedregosa platja, havia saltat de roca en roca fins a situar-se en una de grossa i assaplanada que es forejava cap a la boca de la cala.
Hi era des de les primeres hores de la tarda. Tenia calada la canya llarga, estrebada al seu costat amb tres pedrasses sobre el saplà on estava assegut, i, tot vigilant-la a cua d'ull de tant en tant, pescava a mà amb la canya curta, que, pel seu guarniment d'hams petits, era un enginy més apropiat per als peixos poc corpulents que més abundaven en aquell recó de la costa. N'havia alçats ja molts: serrans, tords, jodrioles, escórpores, vaques serranes… Formaven ja sobre la roca un munt de joiells vivents, que panteixaven i es retorcien amb un lleu sorollet metàl·lic, projectant a l'entorn, com espurnes de foc, les escates d'or que se'ls rompien amb la contorsió i el fregadís.
|
[
"On es troba la platja de Sa Foranera?",
"Quines característiques té?",
"Com es pot anar a veure-la?",
"Què sent algú que arriba a aquesta platja?",
"Hi havia algun pescador?",
"Què li havia succeït?",
"Com se sentia ella?",
"Com acostumava a ser abans?",
"I després?",
"Com passava el temps amb el seu fill?",
"Què creia en Temme que hi havia a la platja?",
"Quina decisió va prendre?",
"Va anar-hi al matí?",
"Feia servir una canya llarga o curta?",
"Va pescar gaires peixos?"
] |
{
"answer_end": [
56,
229,
409,
728,
751,
831,
933,
986,
1051,
1259,
1601,
1714,
2303,
2491,
2714
],
"answer_start": [
0,
58,
231,
637,
730,
730,
833,
935,
988,
1055,
1487,
1603,
2259,
2305,
2635
],
"input_text": [
"No gaire lluny de Blanes.",
"És una de les més feréstegues i ombrívoles de la costa; però és també, durant les bonances d'estiu, una de les més quietes, més fresques i més plàcides que poden trobar-se.",
"Anant-hi en bot per la mar.",
"Hom sent com si trenqués quelcom de vírginal i fes estremir cert misteri.",
"Sí, en Temme.",
"Una borrascosa escena nocturna amb la seva mare.",
"Trasmudada de tal manera que no semblava la mateixa dona.",
"Sorruda i com lassada del treball.",
"Estava delitosa, i era amable i falaguera.",
"Feia tots els possibles per trobar-se amb el xaval i retenir-lo al seu costat tant com podia; participava dels projectes d'ell, li aplaudia les bones pesques i sospirava pel moment de comprar-li una barca.",
"Grossos déntols i congres.",
"Parar-hi una canya llarga amb un guarniment també llarg i carregat de plom a faisó d'un llença.",
"No.",
"Totes dues.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
La capsa de Pandora és un mític recipient de la mitologia grega, pres de la història de Pandora, la primera dona, creada per Hefest per ordre de Zeus, el seu pare.
Hesíode explica que Zeus, desitjós de venjar-se de Prometeu per haver robat el foc i donar-lo als humans, va presentar al germà d'aquest, Epimeteu, una dona anomenada Pandora, amb qui es va casar. Com a regal de noces, Pandora va rebre un misteriós pithos — una gerra ovalada, encara que actualment sigui citada com una capsa — amb instruccions de no obrir-la sota cap circumstància. Els déus havien atorgat a Pandora una gran curiositat, per la qual cosa va decidir obrir la gerra per veure què hi havia dins. En obrir-la, van escapar del seu interior tots els mals del món. Quan va poder tancar-la, només hi quedava, al fons, Elpis, l'esperit de l'esperança. D'aquesta història va sorgir l'expressió «L'esperança és l'últim que es perd».
Avui dia, «obrir una capsa de Pandora» significa una acció en aparença petita o inofensiva, però que pot implicar conseqüències catastròfiques. En català, també existeix l'expressió derivada, «obrir» o «destapar la capsa dels trons».
És a la Ilíada on, en el vers 527 i següents, s'utilitza aquest terme i es diu que a la casa de Zeus hi havia dues gerres, una tancava els béns, l'altra tancava els mals. La Teogonia d'Hesíode no ho evoca, i únicament anuncia que, sense dona, la vida de l'home és impracticable, i amb dona, encara més impracticable. Hesíode classifica a Pandora com un «mal bell» (καλὸν κακὸν "kalòn kakòn"). Per al nom «Pandora» hi ha diversos significats: panta dôra, (que té tots els dons) o pantôn dôra (que té dons de tots els déus).
|
[
"Què és la capsa de Pandora?",
"Qui fou Pandora?",
"Qui va crear la capsa?",
"De qui es volia venjar Zeus?",
"Per quin motiu?",
"Prometeu tenia algun germà?",
"Amb qui va casar-se aquest?",
"Quin va ser el regal de noces?",
"Què no podia fer Pandora?",
"Va obrir-la?",
"Què hi guardava aquest objecte?",
"En tancar-la, què hi va quedar a dins?",
"Què significa obrir la capsa de Pandora?",
"Com defineix Hesíode a Pandora?",
"Què vol dir Pandora?"
] |
{
"answer_end": [
63,
112,
162,
223,
268,
310,
359,
489,
546,
673,
738,
823,
1046,
1501,
1659
],
"answer_start": [
0,
65,
0,
164,
190,
215,
270,
361,
383,
548,
675,
740,
904,
1455,
1531
],
"input_text": [
"És un mític recipient de la mitologia grega.",
"La primera dona.",
"Hefest.",
"De Prometeu.",
"Per haver robat el foc i donar-lo als humans.",
"Sí, Epimeteu.",
"Amb Pandora.",
"Un misteriós pithos, una gerra ovalada, encara que actualment sigui citada com una capsa.",
"Obrir la capsa sota cap circumstància.",
"Sí.",
"Tots els mals del món.",
"L'esperança.",
"Una acció en aparença petita o inofensiva, però que pot implicar conseqüències catastròfiques.",
"Com un mal bell.",
"Hi ha diversos significats: que té tots els dons o que té dons de tots els déus."
]
}
|
bios
|
Carme Rovira Bertran (Santiago de Cuba, 13 de juny de 1919 – Miami, 1997), fou bibliotecària i va exercir de professora de Biblioteconomia a la Universitat (1952–1954) i fou la directora de la biblioteca de la Universitat catòlica de Santo Tomás de Villanueva, a l'Havana (1953–1960). Va treballar a l'Organització d'Estats Americans, com a bibliotecària especialista dins el programa de foment de biblioteques i arxius. L'any 1978 assumí la direcció del programa de biblioteques de l'OEA fins a la seva jubilació l'any 1989.
Carme Rovira va néixer en una família d'exiliats catalans a Cuba. Quan la Carme tenia quatre o cinc anys retornaren a Barcelona per establir-se. A Barcelona va cursar els primers estudis a l'Escola Blanquerna. El 1936 Carme Rovira tenia la intenció de fer les proves d'ingrés a l'Escola de Bibliotecàries, però l'inici de la Guerra Civil li ho impedí: la seva família se'n tornà a Cuba, on tenia interessos econòmics. En aquell país Rovira rebé la formació bàsica en biblioteconomia, a la Universitat de l'Havana(1938–1941). Culminà la seva carrera amb un doctorat en Filosofia i Lletres (1950–1952). La seva tesi "Los epígrafes en el catálogo diccionario" fou dirigida per Jorge Aguayo i presentada a l'Escuela de Bibliotecarios de la Universitat de l'Havana. Dins la biblioteconomia, l'especialització de Carme Rovira va ser la catalogació i la classificació, matèries en les quals va arribar a ocupar un lloc molt destacat en l'àmbit internacional. Durant la seva estada a Cuba exercí de professora de Biblioteconomia a la Universitat (1952–1954) i fou la directora de la biblioteca de la Universitat catòlica de Santo Tomás de Villanueva, a l'Havana (1953–1960). També dirigí la revista professional Cuba bibliotecológica, òrgan de l'Asociación Nacional de Profesionales de Biblioteca d'aquell país (1953–1960).
L'any 1960 quan Fidel Castro va arribar al poder a Cuba la família es traslladà als Estats Units. A Washington, Rovira entrà a treballar a l'Organització dels Estats Americans (OEA), com a bibliotecària especialista dins el programa de foment de biblioteques i arxius. El 1967 l'OEA li va publicar la primera edició de la Lista de encabezamientos de materia para bibliotecas (compilada per ella mateixa i Jorge Aguayo). Més tard aquesta obra seria la base a partir de la qual s'elaboraria la Llista d'encapçalaments de matèria en català. El 1983 revisà l'edició en espanyol de les Regles angloamericanes de catalogació, i el 1984 traduí a l'espanyol la Sears: lista de encabezamientos de materia i en dirigir la 13a edició de l'obra. Totes aquestes eines eren bàsiques per als processos tècnics a les biblioteques en l'àmbit de l'espanyol. L'any 1978, Carme Rovira assumí la direcció del programa de biblioteques de l'OEA, succeint a Marietta Daniels Shepard, fins a la seva jubilació, el 1989. Després de jubilar-se passà a viure a Miami fins a la seva mort l'any 1997.
|
[
"On va néixer Carme Rovira Bertran?",
"A què es dedicà?",
"De quina biblioteca va ser directora?",
"D'on provenia la seva família?",
"Quina edat tenia ella quan van instal·lar-se a Barcelona?",
"A quin centre va estudiar?",
"On pretenia ingressar?",
"Per què no ho va fer?",
"On va marxar la seva família?",
"A quina escola va estudiar allà?",
"En què es va doctorar?",
"Quin fou el títol de la seva tesi?",
"En què es va especialitzar?",
"On emigrà quan Fidel Castro arribà al poder?",
"Quin any va morir?"
] |
{
"answer_end": [
73,
155,
271,
590,
669,
734,
830,
876,
911,
1038,
1113,
1182,
1386,
1938,
2911
],
"answer_start": [
0,
75,
170,
526,
592,
671,
736,
736,
878,
944,
1051,
1127,
1287,
1842,
2837
],
"input_text": [
"A Santiago de Cuba.",
"Fou bibliotecària i va exercir de professora de Biblioteconomia a la Universitat.",
"De la biblioteca de la Universitat catòlica de Santo Tomás de Villanueva, a l'Havana.",
"De Catalunya.",
"Quatre o cinc anys.",
"A l'Escola Blanquerna.",
"A l'Escola de Bibliotecàries.",
"L'inici de la Guerra Civil li ho impedí.",
"Se'n tornà a Cuba.",
"A la Universitat de l'Havana.",
"En Filosofia i Lletres.",
"Los epígrafes en el catálogo diccionario.",
"En la catalogació i la classificació.",
"Als Estats Units.",
"El 1997."
]
}
|
books
|
-Què ha estat?- demanà amb una naturalitat angèlica, i amb un deix d'estrangeria en l'accent.
Ell li ho contà amb vehemència excessiva: àdhuc s'atreví a fer unes vulgars reflexions sobre els tramvies i llurs perills.
Tant se val: des d'aquell dia parlaren sovint, adés en l'escala, adés en el balcó. Ell estudiava la manera de multiplicar les avinenteses de conversa; però el seu superàvit de seny i de temor li desfeia de dies els projectes que havia combinat de nits.
Tanmateix tingué pit per a confessar a la seva veïna que les habitacions llurs s'esqueien precisament l'una damunt de l'altra. Ella no se n'estranyà gens: probablement ja ho sabia. Encoratjat, li comunicà que cada vespre, sentia distintament el cop de les seves sabatetes quan queien en terra. Ella rigué de grat, i prometé que les llançaria amb més força que mai. Tal confidència introduí en la seva fantasia un element dolcíssim i torbador. D'aquella hora en avant, qualsevol soroll que es produís en el sostre de la seva cambra, li semblava un missatge clandestí. Al vespre, sobretot, escoltava ansiosament: a estones contenia la respiració, i els polsos li bategaven amb violència.
Estava enamorat: era evident. I ella no es mostrava pas impassible. Arribaren a escriure's. Malgrat de les precaucions que ell no deixava de pendre per tal de no ésser descobert, el veïnat coneixia fins a quin punt l'interessaven les accions i pensaments de la noia del primer pis. L'Angelina també. Un dia féu a En Llucià una colla d'advertiments, més aviat germanívols que autoritaris. Berta (la noia del primer pis) semblava una excel·lent minyona: contra la seva família no hi havia res a dir; però, es tractava de gent estrangera, d'educació un poc diversa de la seva. Havien viscut a Bèlgica, a Itàlia: demà qui sap vers quin punt partirien. No li deia pas que renunciés a parlar-li, sinó que obrés amb prudència a fi de no trobar-se obligat a pendre un determini prematur. Almenys convindria que esperés la major edat per a contraure un compromís formal.
|
[
"El primer personatge en parlar té accent estranger?",
"Com s'expressava?",
"I sobre què?",
"Des d'aleshores parla gaire amb algú altre?",
"Amb qui?",
"On es trobaven les seves habitacions?",
"De què es queixava ell?",
"Què pensava fer ella?",
"Com interpretava ell els cops?",
"Ell s'havia enamorat?",
"Com es deia ella?",
"La família d'ella era del mateix país?",
"Havien viscut a Bèlgica?",
"I a Itàlia?",
"Què pensava fer ell?"
] |
{
"answer_end": [
92,
134,
215,
262,
522,
595,
762,
833,
1035,
1184,
1574,
1690,
1753,
1763,
2016
],
"answer_start": [
1,
94,
136,
217,
470,
470,
651,
764,
913,
1156,
1544,
1608,
1730,
1730,
1936
],
"input_text": [
"Sí.",
"Amb vehemència excessiva.",
"Sobre els tramvies i llurs perills.",
"Sí.",
"Amb la seva veïna.",
"Una damunt de l'altra.",
"De que cada vespre, sentia distintament el cop de les seves sabatetes quan queien a terra.",
"Les llançaria amb més força que mai.",
"Com un missatge clandestí.",
"Sí.",
"Berta.",
"No.",
"Sí.",
"També.",
"Esperaria a la major edat per a contraure un compromís formal."
]
}
|
vilaweb
|
El Govern ha aprovat aquest dimarts definitivament el Pla Estratègic d'Acció Exterior i de Relacions amb la Unió Europea, que fixa les línies d'actuació de la Generalitat en matèria internacional durant el quadrienni 2015-2018. El document identifica i ordena els objectius polítics, operatius i instrumentals en relació amb l'acció exterior per tal d'assolir una major coordinació i coherència entre totes les iniciatives i accions exteriors que duen a terme les diferents unitats de la Generalitat. Amb l'aprovació d'avui, la Secretaria d'Afers Exteriors i de la Unió Europea, adscrita al Departament de la Presidència, començarà de forma immediata l'aplicació executiva del Pla. Aquest Pla, analitzat pel Govern el mes de maig passat, va ser validat dilluns passat pel Consell d'Acció Exterior i de Relacions amb la UE en la seva primera trobada constitutiva, que va ser encapçalada pel president Mas. Aquest ens, juntament amb el Pla aprovat, forma part de la Llei d'Acció Exterior i la seva opinió i consulta en relació amb els plans estratègics és preceptiva abans de la seva aprovació definitiva. Una trententa d'entitats, institucions i organitzacions formen part del Consell d'Acció Exterior. En conseqüència, durant els darrers mesos el document ha estat sotmès a consulta i s'hi han incorporat propostes sorgides de la participació d'entitats i organitzacions de la societat civil amb una activitat internacional, així com de les comunitats catalanes a l'exterior. En coherència amb la Llei d'Acció Exterior, el document reitera la vocació europeista i mediterrània de Catalunya, la necessitat de cercar el màxim consens en la presa de decisions i en el disseny de les estratègies generals de l'acció exterior, la voluntat de dotar-la de la màxima coherència transversal i la intenció de dotar-la de la màxima transparència. El Pla Estratègic d'Acció Exterior i de Relacions amb la UE 2015-2018 es concep com un instrument bàsic per ordenar, impulsar i reforçar la política d'acció exterior de la Generalitat. El text fixa quatre objectius estratègics, que són la promoció i la defensa de Catalunya a Europa i al món a través de la internacionalització de l'economia, la cultura i el coneixement del país; el reforçament de la vocació europeista i mediterrània de Catalunya i la defensa dels seus interessos davant les institucions d'àmbit europeu i mediterrani; la contribució als objectius globals generals: la pau, la seguretat col·lectiva, els drets humans, el desenvolupament sostenible, el multilateralisme i la justícia social, entre d'altres, i promoure una diplomàcia més moderna i eficaç, que doni suport i servei als catalans a l'exterior i els faciliti un major protagonisme. Aquests quatre objectius principals es desplegaran mitjançant 17 objectius operatius i 143 línies d'actuació, que es concretaran en les mesures que han de dur a terme els departaments del Govern, els ens i organismes adscrits o que en depenen. A nivell operatiu, l'acció exterior serà dotada de tres instruments sense els quals no seria possible l'execució correcta del Pla. En primer lloc, s'ampliaran i professionalitzaran les estructures governamentals de l'acció i el servei exterior de Catalunya. En segon lloc, es pretén reforçar el marc de relacions bilaterals de Catalunya amb països tercers i bastir aliances amb altres actors, xarxes i organismes internacionals. Finalment, es reforçarà la participació de Catalunya amb les institucions i els òrgans de la UE. El document també preveu crear mecanismes interns i externs de seguiment i avaluació, els quals anualment realitzaran informes d'execució, que analitzaran el grau d'assoliment d'un conjunt d'indicadors que reflecteixen els avenços en els objectius. Per exemple, un cop aprovat avui pel Govern, el document s'enviarà al Parlament de Catalunya perquè pugui ser debatut amb les forces polítiques amb representació a la Cambra catalana, que faran un seguiment del grau de compliment durant els quatre anys de vigència. Al final del període d'implementació del projecte es presentarà un informe final del Pla Estratègic d'Acció Exterior com a document d'anàlisi del compliment dels objectius estratègics definits. El document haurà de servir, a més, com a pas inicial de reflexió per a la definició del següent pla quadriennal per al període 2019-2022.
|
[
"Què s'ha aprovat?",
"Què implica aquest document?",
"Per quin motiu s'ha aprovat?",
"Quan començarà a aplicar-se?",
"Qui va validar el document?",
"Quantes associacions conformen el consell?",
"Aquestes han pogut fer propostes per incloure-les al document?",
"Què reitera el pla?",
"Quants objectius descriu?",
"Quins són?",
"Com es classificaran els objectius?",
"Què més preveu?",
"Un cop finalitzat el període, es farà un escrit?",
"Per què més servirà l'informe final?",
"Quins anys englobarà el pròxim pla?"
] |
{
"answer_end": [
120,
226,
499,
680,
821,
1200,
1474,
1834,
2062,
2697,
2807,
3553,
4100,
4290,
4315
],
"answer_start": [
0,
51,
228,
501,
682,
1104,
1202,
1476,
2021,
2021,
2699,
3469,
3984,
4178,
4178
],
"input_text": [
"El Pla Estratègic d'Acció Exterior i de Relacions amb la Unió Europea.",
"Fixa les línies d'actuació de la Generalitat en matèria internacional durant el quadrienni 2015-2018.",
"Per tal d'assolir una major coordinació i coherència entre totes les iniciatives i accions exteriors que duen a terme les diferents unitats de la Generalitat.",
"De forma immediata.",
"El Consell d'Acció Exterior i de Relacions amb la UE.",
"Una trentena.",
"Sí.",
"La vocació europeista i mediterrània de Catalunya, la necessitat de cercar el màxim consens en la presa de decisions i en el disseny de les estratègies generals de l'acció exterior, la voluntat de dotar-la de la màxima coherència transversal i la intenció de dotar-la de la màxima transparència.",
"Quatre.",
"La promoció i la defensa de Catalunya a Europa i al món a través de la internacionalització de l'economia, la cultura i el coneixement del país; el reforçament de la vocació europeista i mediterrània de Catalunya i la defensa dels seus interessos davant les institucions d'àmbit europeu i mediterrani; la contribució als objectius globals generals: la pau, la seguretat col·lectiva, els drets humans, el desenvolupament sostenible, el multilateralisme i la justícia social, entre d'altres, i promoure una diplomàcia més moderna i eficaç, que doni suport i servei als catalans a l'exterior i els faciliti un major protagonisme.",
"Mitjançant 17 objectius operatius i 143 línies d'actuació.",
"La creació de mecanismes interns i externs de seguiment i avaluació.",
"Sí.",
"Haurà de servir com a pas inicial de reflexió per a la definició del següent pla quadriennal.",
"El període 2019-2022."
]
}
|
vilaweb
|
El diputat de la CUP Carles Riera creu que el pacte JxCat-PSC a la Diputació de Barcelona és un ‘pas molt negatiu' i darrere hi veu la voluntat del ‘nucli dur' del PDECat de reconstruir la sociovergència i optar per l'estabilitat institucional. ‘Si el lideratge independentista està en mans del PDECat no porta enlloc. Necessitem una CUP forta que, igual que va fer apartar Mas, faci apartar del panorama independentista tots aquells que aposten per la reforma', ha defensat. En aquest sentit, ha lamentat els ‘espectacles lamentables' protagonitzats per JxCat i ERC en els quals l'important no és l'autodeterminació sinó ‘repartir-se el pastís'. Vegeu ací l'entrevista: Riera ha carregat contra el PDECat per haver optat per ‘desescalar el conflicte i deixar l'agenda autodeterminista fora del mapa'. En aquest sentit, ha considerat que l'acord amb els socialistes a la Diputació de Barcelona ‘reforça' el PSC i ‘blanqueja' el partit del 155 perquè li dóna el govern d'una de les institucions més importants del país. Pel que fa a la unitat del sobiranisme, Riera ha constatat que a curt termini potser s'aconsegueix una unitat com a resposta a la sentència del Tribunal Suprem espanyol però veu ‘lluny' una unitat estratègica ‘per anar més enllà'. En aquest context, ha assegurat que la CUP no participarà d'una unitat estratègica si no contempla l'exercici ‘real i efectiu' de l'autodeterminació. Més d'un centenar d'esmenes Riera ha explicat que s'han presentat més d'un centenar d'esmenes a la ponència política que la formació política debatrà aquest diumenge a Celrà en el marc de l'assemblea nacional. El text però no es votarà fins d'aquí a uns dies. En el full de ruta que se sotmetrà a debat, la CUP planteja deixar de banda l'estratègia del bloqueig per passar a fer una oposició més propositiva i fixa les condicions per entrar en un govern i tenir més incidència institucional. D'altra banda, aposta per la desobediència civil i institucional com l'única via possible per la ‘ruptura' i fer efectiva l'autodeterminació en un context en el qual l'estat espanyol no vol negociar.
|
[
"De quina formació política forma part Carles Riera?",
"Què opina sobre el pacte?",
"Què hi troba?",
"En mans de quin partit no vol que estigui el lideratge independentista?",
"Quin és el seu desig per la CUP?",
"Com descriu els acords entre JxCat i ERC?",
"Per què?",
"I què opina del pacte amb el PSC a la Diputació de Barcelona?",
"Per quin motiu creu que potser hi haurà una unitat a Catalunya?",
"Quantes esmenes diu que s'han presentat?",
"Quan les debatrà?",
"On?",
"Quin és el plantejament de la CUP?",
"Per què més aposta?",
"Amb quin objectiu?"
] |
{
"answer_end": [
33,
114,
243,
317,
460,
566,
645,
1017,
1187,
1541,
1565,
1608,
1890,
1956,
2090
],
"answer_start": [
0,
0,
117,
246,
319,
476,
510,
820,
1019,
1400,
1466,
1542,
1704,
1892,
1907
],
"input_text": [
"De la CUP.",
"Que és un pas molt negatiu.",
"La voluntat del nucli dur del PDECat de reconstruir la sociovergència i optar per l'estabilitat institucional.",
"En les del PDECat.",
"Vol una CUP forta que faci apartar del panorama independentista tots aquells que aposten per la reforma.",
"Com a espectacles lamentables.",
"Perquè en aquests acords l'important no és l'autodeterminació sinó repartir-se el pastís.",
"Que reforça el PSC i blanqueja el partit del 155 perquè li dóna el govern d'una de les institucions més importants del país.",
"Com a resposta a la sentència del Tribunal Suprem espanyol.",
"Més d'un centenar.",
"Aquest diumenge.",
"A Celrà en el marc de l'assemblea nacional.",
"Deixar de banda l'estratègia del bloqueig per passar a fer una oposició més propositiva i fixa les condicions per entrar en un govern i tenir més incidència institucional.",
"Per la desobediència civil i institucional.",
"Per fer efectiva l'autodeterminació en un context en el qual l'estat espanyol no vol negociar."
]
}
|
bios
|
Eva Vila Purtí (Barcelona, 1975) és una directora de cinema, guionista i música espanyola.
En el 2008, Vila va realitzar el seu primer llargmetratge documental: B-Side: la cara B de la música en Barcelona (2008) que es va presentar en els festivals internacionals de Rotterdam, DocLisboa, Cali, Varsòvia, Càller i In-Edit Barcelona, així com en el cicle de cinema de la National Gallery de Washington i la Universitat de Nova York, rebent molt bon acolliment en tots ells. Aquest film s'endinsa en els processos de creació musical i en el recorregut que hi ha fins a la interpretació final amb música contemporània o jazz avantguardista.
La formació musical de Vila proporciona a les seves pel·lícules un component musical que fa que l'espectador gaudi d'una forma diferent les imatges. En ella participen músics de l'experimentació, la improvisació i l'avantguarda musical catalana, com Joan Saura († 2012) i Oriol Perucho († 2016), en el que es coneix com a «ciutat creativa».
En 2009, va tornar a conjuminar la seva formació com a crítica d'art i musical en el documental sobre la vida del compositor català Josep Soler i Sardà El espacio de uno mismo. Ja, el 2011, Vila realitzà Bajarí (Barcelona en caló), una pel·lícula en la qual planteja el sentit de pertinença a una comunitat determinada, la dels gitanos catalans, un entorn pròxim però ocult de la Barcelona més desconeguda que sempre ha estat aquí. Fou nominada al Gaudí a la millor pel·lícula documental de 2013.
La seva obra Penélope (2017) es va estrenar dins de la Secció Oficial a concurs del 14è Festival de Cinema Europeu de Sevilla. Amb motiu de l'estrena d'aquesta pel·lícula, en la qual intenta reescriure la Odissea adaptada al nostre temps, va parlar de la seva concepció del cinema en el qual els diferents gèneres es fonen. Va explicar com al principi no es va plantejar si anava a fer un documental o una pel·lícula de ficció, sinó que va començar treballant en el guió per a fer una pel·lícula, sense més. Vila considera que cada història necessita d'un llenguatge cinematogràfic específic per a transmetre el que es vol.
A més de dirigir les seves pel·lícules, participa i col·labora en nombrosos projectes. Per exemple, va exercir de productora delegada de les pel·lícules de Isaki Lacuesta, Mercedes Álvarez i Ricardo Íscar, entre altres. També ha treballat en els films col·lectius realitzats per Víctor Kossakovsky, Claire Simon, Avi Mogravi i Serguei Dvortsevoi en col·laboració amb la Universitat Pompeu Fabra, en la qual coordina des de 2003 un Màster en Documental de Creació. Participa en projectes expositius i discogràfics, i és membre del grup de professionals independents que constitueixen el comitè executiu del Consell de Cultura de la Ciutat de Barcelona.
|
[
"On va néixer Eva Vila Purtí?",
"A què es dedica?",
"Quan va dirigir la seva primera pel·lícula?",
"Com es diu la cinta?",
"On va presentar-la?",
"Es va poder veure als Estats Units?",
"Va obtenir una bona acollida?",
"De què tracta la cinta?",
"Amb quins músics ha treballat?",
"Què va dirigir el 2009?",
"I el 2011?",
"Aquesta pel·lícula va rebre algun premi?",
"On va estrenar Penélope?",
"Ha treballat mai com a productora?",
"És coordinadora d'algun màster universitari?"
] |
{
"answer_end": [
32,
89,
159,
204,
331,
430,
471,
636,
932,
1154,
1209,
1474,
1601,
2233,
2562
],
"answer_start": [
0,
0,
91,
91,
169,
216,
216,
473,
787,
979,
1156,
1156,
1476,
2100,
2320
],
"input_text": [
"A Barcelona.",
"És una directora de cinema, guionista i música.",
"El 2008.",
"B-Side: la cara B de la música en Barcelona.",
"En els festivals internacionals de Rotterdam, DocLisboa, Cali, Varsòvia, Càller i In-Edit Barcelona.",
"Sí.",
"Sí.",
"S'endinsa en els processos de creació musical i en el recorregut que hi ha fins a la interpretació final amb música contemporània o jazz avantguardista.",
"Amb Joan Saura i Oriol Perucho.",
"El documental sobre la vida del compositor català Josep Soler i Sardà El espacio de uno mismo.",
"Bajarí (Barcelona en caló).",
"Sí.",
"El 14è Festival de Cinema Europeu de Sevilla.",
"Sí.",
"Sí."
]
}
|
books
|
El dia no podia trigar a venir. Se va enllumenar la finestra d'una casa de pagés i vaig pensar: «Això és que la gent es lleva. Senyal que la matinada és avançada i que el matí no és gaire lluny.» Cap al poble, sonava veladament una mena de trompeteria, que va confirmar- m'ho. Era la diana dels galls, que s'alçava muniosa dels innombrables corrals de la vila i despertava ecos dispersos per les masies amagades darrera les muntanyes. També vaig sentir la veu argentina i refilaire d'una dona, que segurament s'esfreixurava apel·lant i renyant alguna mainada, que li fugia camins enllà, i, cap a la banda de Sant Pere del Bosc, uns lladrucs de gossos, que devien senyalar algun vianant. Totes aquestes veus, afeblides per la distància, l'orella les destriava netament a través de l'aire cristal·lí, tal com l'ull repara fil a fil els brins d'herba menuda al fons d'un estany d'aigües clares, però eren quelcom tan llunyà que un hom hauria dit que la profunda puresa del silenci no se'n contorbava. Jo les escoltava amb interès perque m'indicaven l'hora, i no tenia altre rellotge, on consultar-la. Quina cosa més bona era un rellotge! Aixi que tingués prou dinerets me n 'havia de comprar un.
Ja em girava per a tornar a la vora del foc, quan vaig sentir, vingut de cap avall de la muntanya, de Santa Bàrbara, un ronc estossec, que m'ocasionà certa alarma. Segurament algú pujava pel costerut caminoi de les vinyes cap al que menava vers el paratge on erem. Vaig girar-hi la vista i, al cap de poca estona, en un revolt llunyà, emplateiat de la claror de la lluna, vaig reparar que apareixia el negrall d'un home. I, el pressentiment del meu cor no m'havia enganyat, vaig veure que aquell home era un parador. Pujava la costa cap-jup a lentes i llargues gambades. Portava un gran ramàs sobre el muscle esquerre i, a la mà dreta, al cap d'avall del braç llançat, un farcell, que devia ésser de gàbies. Per força havia de dur la intenció d'ocupar el nostre parany, que era el millor de la rodalia. Qui sap si, en adonar-se que l'havíem pres, respectaria els nostres drets? Qui sap? Era un home com un Sant Pau.
|
[
"On es trobava el narrador?",
"Què es sentia al poble?",
"D'on provenia el soroll?",
"Què més va sentir?",
"Què podria estar fent ella?",
"Prop de quina població es trobava?",
"Quin soroll provenia d'allà?",
"Per què el narrador escoltava tot això amb interès?",
"No portava cap rellotge?",
"Volia comprar-se un?",
"Va sentir alguna cosa mentre era a la vora del foc?",
"De què es tractava?",
"Quina era la seva professió?",
"Què duia?",
"Com el descriu el narrador?"
] |
{
"answer_end": [
94,
251,
300,
492,
558,
626,
650,
1052,
1096,
1191,
1326,
1612,
1708,
1899,
2107
],
"answer_start": [
32,
196,
277,
435,
494,
587,
587,
998,
1054,
1135,
1193,
1458,
1458,
1764,
2080
],
"input_text": [
"En una casa de pagés.",
"Una mena de trompeteria.",
"Dels galls.",
"La veu argentina i refilaire d'una dona.",
"Apel·lant i renyant alguna mainada.",
"De Sant Pere del Bosc.",
"Uns lladrucs de gossos.",
"Perquè l'indicaven l'hora.",
"No.",
"Sí.",
"Sí.",
"D'un home.",
"Era un parador.",
"Un gran ramàs sobre el muscle esquerre i, a la mà dreta, al cap d'avall del braç llançat, un farcell, que devia ésser de gàbies.",
"Com un home com un Sant Pau."
]
}
|
mitologia
|
Abant (en grec antic Ἄβας) va ser el dotzè rei llegendari d'Argos, fill de Linceu i Hipermnestra i net de Dànau. És l'avantpassat de Perseu i el seu llinatge.
Es va casar amb Ocàlia de la que va tenir dos fills bessons, Acrísios i Pretos, i una filla, Idòmene, que es casà amb Amitàon. Va fundar Abae a Fòcida i Argos a Tessàlia i fou un anomenat conqueridor.
Higí explica que quan Dànau va morir, Abant va ser el primer que ho anuncià al seu pare Linceu. Linceu va mirar al seu entorn buscant alguna cosa per a obsequiar-lo, i va veure un escut que Dànau havia consagrat a Hera i que havia portat en la seva joventut. El va desclavar i el va entregar a Abant, i va establir uns jocs que se celebraven cada quatre anys, els "Jocs de l'escut d'Argos", i on els atletes guanyadors no rebien una corona sinó un escut.
Després de la seva mort, una revolta del poble fou sufocada només ensenyant el seu escut. Fou l'origen de la dinastia dels Abantiades d'Argos.
|
[
"Qui fou Abant?",
"Qui foren els seus pares?",
"Amb quin heroi estava emparentat?",
"Com es deia la seva dona?",
"Quants fills van tenir?",
"Quines ciutats va fundar?",
"Qui va ser el primer en anunciar la mort de Dànau a Linceu?",
"Què buscava Linceu?",
"Què va trobar?",
"A qui havia sigut consagrat aquest escut?",
"Quan l'havia fet servir Dànau?",
"Linceu el donà a Abant?",
"Què més va fer?",
"Què rebien els vencedors?",
"Com es va calmar una revolta popular?"
] |
{
"answer_end": [
65,
96,
139,
181,
259,
328,
454,
524,
545,
578,
617,
659,
749,
813,
903
],
"answer_start": [
0,
0,
113,
159,
159,
286,
360,
456,
456,
528,
537,
619,
661,
720,
815
],
"input_text": [
"El dotzè rei llegendari d'Argos.",
"Linceu i Hipermnestra.",
"Amb Perseu.",
"Ocàlia.",
"Dos fills bessons i una dona.",
"Abae i Argos.",
"Abant.",
"Alguna cosa per a obsequiar-lo.",
"Un escut.",
"A Hera.",
"En la seva joventut.",
"Sí.",
"Va establir uns jocs que se celebraven cada quatre anys, els Jocs de l'escut d'Argos.",
"Un escut.",
"Ensenyant l'escut."
]
}
|
bios
|
Carme Miquel i Diego (la Nucia, 1945 - València, 18 de juny de 2019), coneguda amb el nom de ploma de Carme Miquel, va ser una mestra i escriptora valenciana.
Destacà principalment en dos àmbits: el de l'ensenyament i el de l'escriptura. Pel que fa al camp de l'ensenyament, fou una de les defensores més destacades de l'ensenyament en valencià, vinculada amb el moviment de renovació pedagògica i impulsora d'entitats cíviques com la Federació Escola Valenciana, la qual va presidir de 1990 fins a 1994. En l'àmbit literari, va publicar més d'una trentena de novel·les i llibres de narrativa infantil i juvenil. També fou membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua des de 2006 fins a la seua mort.
Carme Miquel va nàixer a la Nucia (Marina Baixa) el 1945. En la seua joventut va ser membre de diversos moviments de renovació pedagògica i el 1964 va ser cofundadora de la Secció de Pedagogia de Lo Rat Penat. El 23 de març de 1969 els mestres de la Secció van organitzar la I Festa de la Primavera, una trobada de xiquets i xiquetes que practicaven les tècniques del text lliure i la correspondència escolar, i on es presentaven treballs i exposicions i es realitzaven jocs.
Quan era menuda estiuejava a Gata de Gorgos, del qual va traure diversos llibres.[cal citació]
Als anys 70 va ser professora de la Didàctica dels Cursos de Lingüística Valenciana sota la direcció de Manuel Sanchis Guarner (1974-1977) i va coorganitzar les primeres Escoles d'Estiu del País Valencià (1975-1979). Així mateix, també fou membre de l'equip tècnic del Pla Experimental d'Ensenyament del Valencià en el primer Consell Preautonòmic (1978-1980), i continuaria dins el govern valencià entre 1983 i 1986 com a cap de la Secció de Programacions i Estudis de la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana.
El 1985 va ser impulsora i cofundadora de la Coordinadora d'Alumnes, Pares i Professors per l'Ensenyament Públic en Valencià (CAPPEPV) i el 1990 va impulsar la creació de la Federació Escola Valenciana, i va presidir ambdues entitats entre 1989 i 1993. Des d'Escola Valenciana va impulsar les Trobades d'Escoles en Valencià i els cinc congressos que l'entitat ha organitzat, exercint de coordinadora en dos d'ells.
Va publicar diversos llibres de narrativa infantil i juvenil i la novel·la Aigua en cistella, guanyadora del Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira 1998, que atorga l'editorial Bromera. Publicà també regularment en la premsa periòdica, com per exemple en el diari Levante-EMV, en què tingué una columna d'opinió setmanal. El 1995, va rebre el Premi d'Honor Jaume I per les seues actuacions en el camp cívic i cultural i va ser nomenada Miquelet d'Honor per la Societat Coral el Micalet de València. El 2005, va ser nomenada Porrot d'Honor de les Lletres Valencianes de Silla. El 2019 va rebre el Premi Fundació Bromera al Foment de la Lectura en la modalitat individual.
|
[
"Quan va néixer Carme Miquel i Diego?",
"Per quin pseudònim fou coneguda?",
"A què es dedicà?",
"Com a mestra, va defensar l'ensenyament en valencià?",
"Va ser presidenta de cap entitat?",
"Durant quins anys?",
"Quants llibres va escriure?",
"Va formar part de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua?",
"On va néixer?",
"De què va ser cofundadora?",
"Quan va tenir lloc la I Festa de la Primavera?",
"En què consistia?",
"Algun dels seus llibres va guanyar un premi?",
"Va escriure per la premsa?",
"Quin guardó va obtenir el 2019?"
] |
{
"answer_end": [
68,
114,
157,
344,
483,
503,
611,
700,
735,
910,
1000,
1176,
2360,
2483,
2877
],
"answer_start": [
0,
70,
102,
238,
347,
464,
505,
613,
702,
850,
912,
912,
2213,
2394,
2784
],
"input_text": [
"El 1945.",
"Carme Miquel.",
"Va ser mestra i escriptora.",
"Sí.",
"Sí.",
"De 1990 fins a 1994.",
"Més d'una trentena.",
"Sí.",
"A la Nucia.",
"De la Secció de Pedagogia de Lo Rat Penat.",
"El 23 de març de 1969.",
"Una trobada de xiquets i xiquetes que practicaven les tècniques del text lliure i la correspondència escolar, i on es presentaven treballs i exposicions i es realitzaven jocs.",
"Sí.",
"Sí.",
"El Premi Fundació Bromera al Foment de la Lectura en la modalitat individual."
]
}
|
mitologia
|
Segons la mitologia grega, Pigmalió (en grec antic Πυγμαλίων) va ser un rei de Tir, en la Fenícia, fill de Belos (o de Mutos, segons altres genealogies) i germà de la famosa Elissa, més coneguda amb el nom de Dido a qui la tradició atribueix la fundació de Cartago, prop de Tunísia, i encara més cèlebre pels seus desgraciats amors amb el príncep troià Enees, tan sentidament narrats per Virgili en la seva Eneida.
En morir Mutos, com que Pigmalió era menor d'edad, el seu oncle Siqueu o Acerbes, espòs de Dido, governà en el seu nom. Siqueu era un home de gran crèdit, ja per ser oncle i cunyat de Pigmalió, ja per es seves enormes riqueses i el seu càrrec de gran sacerdot d'Hèrcules, dignitat que l'igualava al rei. Però, si gran era la seva autoritat, no menor era el seu afany de manar i riqueses. La seva ambició i avarícia ben aviat li comportaren l'odi del poble i de Pigmalió, el qual no li perdonava les seves riqueses i el no haver-se doblegat mai als seus capricis d'infant. Aquest odi i l'afany d'apoderar.se de les riqueses de Siqueu, armaren el braç de Pigmalió que amb la seva propia mà va matar el seu cunyat Siqueu, espòs de Dido, per apoderar-se dels seus tresors. Això va provocar més tard la fugida de Dido.
No obstant, Pigmalió no va poder fer-se amb les riqueses atresorades per Siqueu, doncs aquest, guiat per la seva avaricia o davant el temor d'un parany, les havia amagat en un lloc conegut només per Elissa. Coneixedora aquesta de el crim del seu germà, va esquivar per algun temps la seva presncia. Però desitjant fugir dels seus Estats cccon els tresors del seu difunt marit, es va reconciliar amb Pigmalió perquè res recelés del seu projecte. Quan va haver fet tots els preparatius per a la fugida, un dia li va dir:
En aigua de roses es va banyar Pigamalion a l'escoltar a la seva germana, ja que tal decisió va creure podia posar-li en camí d'apoderar més fàcilment dels cobejats tresors. Pigmalió es va afanyar a enviar als seus criats que traslladessin a palau que posseïa la seva germana. Però Dido se les va compondre de tal manera que van decidir prendre part en la seva fugida. S'embarcaren sigil·losament les riqueses de Dido i dels seus partidaris, i es donaren tots a la vela després d'haver ofert a el seu déu Melcart els acostumats sacrificis. Quan va saber Pigmalió la fugida de la seva germana no va tenir limiti de còlera, i hauria sortit en la seva persecució per matar-la, com així ho pensava, si no haguessin estat els súpliques de la seva mare i la por de tirar-se al damunt la còlera dels déus. Li anunciaren, en efecte, alguns profetes, incomptables mals si posava obstacles á la realització d'el projecte de Dido, de fundar una ciutat que estava destinada a ésser la més opulenta pel seu comerç i colònies.
Gracies, doncs, a tals súpliques i á tals profecies, va poder Dido fundar la ciutat de Cartago (872 a.C.), ciutat que amb el temps havia de ser la poderosa rival de Roma. Pigmalió va regnar a Tir fins a l'any 827 a.C., any en què morí enverinat per la seua muller Astarbe, segons conten. Diuen que la seva criminal dona, li va fer beure un verí, i que no produint-li els ràpids efectes que ella esperava, li precipità la mort estrangulant-lo amb les seves pròpies mans.
|
[
"A quina tradició pertany Pigmalió?",
"D'on era monarca?",
"De qui era descendent?",
"Qui era Elissa?",
"Quan era un nen, qui va ostentar el poder en lloc seu?",
"Era una persona adinerada?",
"La gent l'estimava?",
"Com va morir?",
"On tenia amagats els seus béns Siqueu?",
"Elissa li va perdonar que acabés amb el seu espòs?",
"I què va fer després?",
"Com va reaccionar Pigmalió?",
"Quina metròpoli va constituir Dido?",
"Fins quan va governar Tir Pigmalió?",
"Com va perdre la vida?"
] |
{
"answer_end": [
35,
82,
152,
180,
533,
642,
871,
1133,
1435,
1637,
2218,
2369,
2856,
2978,
3033
],
"answer_start": [
0,
27,
99,
153,
415,
535,
804,
988,
1230,
1437,
2118,
2289,
2762,
2933,
2933
],
"input_text": [
"A la mitologia grega.",
"De Tir.",
"De Belos o de Mutos.",
"La seva germana.",
"El seu oncle Siqueu o Acerbes.",
"Sí.",
"No.",
"Pigmalió el va matar.",
"En un lloc conegut només per Elissa.",
"Sí.",
"Va fugir.",
"No va tenir limiti de còlera.",
"Cartago.",
"Fins a l'any 827 aC.",
"Enverinat per la seua muller Astarbe."
]
}
|
mitologia
|
La religió tradicional xinesa és la religió pròpia i autòctona del poble xinès. És una religió politeista i amb certs elements del xamanisme i està profundament influïda pel budisme, el confucianisme i el taoisme. El seu nombre és difícil de calcular, ja que les fonts varien entre 880 milions i 390 milions, a més en les enquestes i censos del govern xinès en general les persones s'afilien com a budistes o taoistes si és que s'afilien per ventura. Sent una religió sincretista, resulta difícil de diferenciar-la de les altres tradicions espirituals xineses més organitzades.
La religió tradicional xinesa, en termes generals, és una forma de politeisme i sincretisme que inclou la veneració dels ancestres, el culte a déus naturals i fins i tot a astres com la lluna i el sol, extraient del budisme, el taoisme i el confucionisme gran part de la seva doctrina espiritual. En molts casos, els sants taoistes i els déus xinesos es barrejen. Part de la religió inclou la màgia realitzada per part de bruixots especialitzats.
La religió tradicional xinesa és seguida per milions de persones tant en la Xina continental com a Taiwan i en les comunitats xineses a tot el món. El govern xinès és oficialment laic, i només patrocina amb certa reserva el confucianisme i el budisme. En el cas de Taiwan, les estadístiques oficials del govern demostren que la majoria de la població és formalment budista. Malgrat això la influència cultural de la tradició religiosa xinesa és apreciable.
|
[
"La religió tradicional xinesa és monoteista?",
"Per quines altres creences està influïda?",
"Amb quants adeptes compta?",
"Per què?",
"Què inclou aquesta religió?",
"De quines altres creences obté gran part de la seva doctrina?",
"Es barrejen sants i déus d'aquestes creences?",
"Què més engloba aquesta fe?",
"Hi ha creients d'aquesta a Taiwan?",
"I seguidors xinesos que viuen a l'estranger?",
"Xina té un govern religiós?",
"Què mostren les estadístiques?",
"Així i tot, aquests budistes es troben influenciats per la tradició religiosa xinesa?"
] |
{
"answer_end": [
105,
212,
250,
576,
778,
873,
940,
1023,
1130,
1171,
1208,
1397,
1480
],
"answer_start": [
0,
80,
214,
451,
578,
780,
875,
942,
1025,
1025,
1173,
1277,
1399
],
"input_text": [
"No.",
"Pel budisme, el confucianisme i el taoisme.",
"És difícil de calcular.",
"Perquè resulta difícil de diferenciar-la de les altres tradicions espirituals xineses més organitzades.",
"Inclou la veneració dels ancestres, el culte a déus naturals i fins i tot a astres com la lluna i el sol.",
"Del budisme, el taoisme i el confucionisme.",
"En molts casos sí.",
"La màgia realitzada per part de bruixots especialitzats.",
"Sí.",
"També.",
"No.",
"Que la majoria de la població és formalment budista.",
"Sí."
]
}
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.