source
stringclasses 4
values | story
stringlengths 268
10.6k
| questions
listlengths 0
23
| answers
dict |
|---|---|---|---|
books
|
* * *
Son pare va escoltar-lo amb un silenci absolut i impressionant. Després va dir-li:
-Noi, ja saps que jo sóc republicà de tota la vida, i lliberal. Si vols fer bestieses jo no hi tinc res que veure. Però si tu ets lliure, jo no puc ser responsable. I a més, que és escandalós explicar aquestes coses a la família. Ja saps que cosa que dic, cosa que no es torç: MAI MÉS no vull sentir a parlar dels incidents de la teva vida privada, amb la sola excepció del dia que, cansat de fer el ximple, m'encomanis la petició de mà d'una noia que tingui un dot respectable. Ara com ara, la sola cosa que puc fer per a tu és donar-te la integritat del teu peculi, i tu me'n firmaràs un paperet. Són 1.237'48 pessetes, això és, el donatiu de la teva padrina per la teva primera comunió, import de vendes de la teva roba usada, les cinquanta pessetes que vas treure a la rifa, i els interessos de tot plegat…-
* * *
La mare, després d'una horrible escena patètica, va asserenar-se sobtadament.
-Té, fill meu, -va dir-li,- aquí tens cent cinquanta pessetes estalviades amb penes i treballs, perquè ja saps que ton pare és del puny estret. Trenca amb aquesta donota, encara que te les hi hagis de gastar totes. Amenaça-la tu a ella: amenaça-la amb la policia. Aquestes barjaules sempre tenen set o vuit babaus, i els duen a vendre a tots plegats… No: no m'ho diguis que potser era una noia de bé: això és el truc de totes elles: és més vell que l'anar a peu. I això de la criatura també deu ésser una bòfia. I, en tot cas, qui sap de qui és. Et volen enganyar, et volen esprémer. Sobretot, no t'arrauleixis. I si convé, farem baixar el masover…
|
[
"Qui va quedar impactat amb el que acabava de contar el protagonista?",
"Quina era la ideologia d'aquest home?",
"De què es va desmarcar?",
"Li semblà que el que acabava d'explicar el seu fill estava fora de lloc?",
"Quina advertència li va fer al noi?",
"Què era el que desitjava el progenitor?",
"Tot i això, quina cosa va haver de fer per ajudar el seu fill?",
"A quina quantitat ascendia?",
"Com havien aconseguit aquests diners?",
"Qui hi va afegir més efectiu en aquesta suma?",
"D'on ho havia tret?",
"Què volia que fes el fill amb això?",
"De quina manera?",
"Aquesta dona de què parlaven, era possible que estigués embarassada?",
"Llavors, què en pensava la mare sobre ella?"
] |
{
"answer_end": [
68,
153,
204,
319,
438,
568,
657,
711,
900,
1048,
1081,
1200,
1249,
1497,
1550
],
"answer_start": [
6,
92,
155,
265,
368,
368,
570,
690,
690,
909,
1015,
1131,
1202,
1450,
1533
],
"input_text": [
"Son pare.",
"Era republicà i lliberal.",
"De les bestieses que feia el seu fill.",
"Sí.",
"Que MAI MÉS no volia sentir a parlar dels incidents de la seva vida privada.",
"Que li encomanés la petició de mà d'una noia que tingués un dot respectable.",
"Donar-li la integritat del seu peculi.",
"A 1.237'48 pessetes.",
"Del donatiu de la seva padrina per la seva primera comunió, l'import de vendes de la seva roba usada, les cinquanta pessetes que havia tret a la rifa, i els interessos de tot plegat.",
"La mare.",
"Les havia estalviades amb penes i treballs.",
"Que trenqués amb aquella donota.",
"Amenaçant-la amb la policia.",
"Sí.",
"Que volia enganyar el seu fill."
]
}
|
bios
|
Maria Àngels Feliu Bassols (Olot, La Garrotxa, 1958) és una farmacèutica catalana, filla d'un important industrial de la mateixa població. És coneguda per haver estat segrestada durant 492 dies, entre el 20 de novembre de 1992 i el 27 de març de 1994. És el segrest més llarg que hi ha hagut a Espanya sense motius terroristes.
Divendres 20 de novembre de 1992, després de tancar la seva farmàcia, a Olot, i prendre una copa amb la seva germana, va ser acorralada per tres o quatre persones en un aparcament subterrani i obligada a pujar a un cotxe. Va ser transportada al maleter de dos cotxes i portada a Sant Pere de Torelló (Osona), al seu amagatall, que era un petit armari humit d'1,60 metres d'alt, 1,50 d'ample i 1,60 de profunditat. A l'armari, només hi tenia un matalàs i les primeres set setmanes, les va passar sense llum. Els primers dies, segons va explicar posteriorment la farmacèutica, els va passar sense menjar.
Al moment de ser segrestada, Feliu tenia tres fills d'entre dos i cinc anys. En rebre la notícia del seu segrest, la notícia va causar un gran impacte i gran part del país va seguir l'evolució del segrest fins al dia del seu alliberament. Els mitjans de comunicació en parlaren des del primer moment. Durant les primeres informacions rebudes, es va saber que els segrestadors demanaven 200 milions de pessetes pel seu rescat.
Passats 492 dies, l'encarregat de vigilar la farmacèutica, Sebastià Comas, que es feia anomenar Iñaki, va deixar-la en llibertat a una gasolinera de Lliçà de Vall (Vallès Oriental), amb dues monedes de 100 pessetes i una de 25. Allà, Feliu va comprar una Coca-cola i va fer una trucada per anunciar el seu alliberament.
Cinc persones van ser condemnades pel segrest de Maria Àngels Feliu: Antoni Guirado, expolicia municipal d'Olot; Ramon Ullastre, exvigilant de Sant Pere de Torelló; Montserrat Teixidor, dona de Ramon Ullastre; Josep Lluís Paz García, Pato, i Sebastià Comas Baroy, àlies Iñaqui, l'home que la va alliberar després de 492 dies de captiveri. Els segrestadors van ser detinguts, jutjats i condemnats a penes d'entre 5 i 17 anys de presó. El 20 de novembre de 2009, coincidint amb el 17è aniversari del segrest, Sebastià Comas va sortir en llibertat absoluta després d'haver complert més de 8 anys de presó.
|
[
"A on va néixer Maria Àngels Feliu Bassols?",
"Quina és la seva professió?",
"Per quin motiu es va fer famosa?",
"Quan la van capturar?",
"Com?",
"A quin lloc la van dur?",
"Com era l’espai on la van tancar?",
"En un primer moment, la van alimentar?",
"Què va provocar el rapte?",
"Qui se’n va fer ressò?",
"Quants diners volien els raptors per posar-la en llibertat?",
"Qui la va deslliurar?",
"A quin lloc la va deixar?",
"Com s’anomenen els qui van ser empresonats a causa d’aquest delicte?",
"Quan va sortir de la presó l’home que l'havia deixat anar?"
] |
{
"answer_end": [
51,
72,
193,
226,
548,
635,
740,
929,
1081,
1230,
1355,
1485,
1519,
1939,
2230
],
"answer_start": [
0,
53,
139,
139,
328,
550,
637,
835,
1008,
1170,
1232,
1375,
1460,
1677,
2111
],
"input_text": [
"A Olot.",
"Farmacèutica.",
"Per haver estat segrestada durant 492 dies.",
"El 20 de novembre de 1992.",
"La van acorralar tres o quatre persones en un aparcament subterrani i la van obligar a pujar a un cotxe.",
"A Sant Pere de Torelló, a Osona.",
"Era un petit armari humit d'1,60 metres d'alt, 1,50 d'ample i 1,60 de profunditat.",
"No.",
"Un gran impacte.",
"Els mitjans de comunicació.",
"200 milions de pessetes.",
"L'encarregat de vigilar la farmacèutica, Sebastià Comas.",
"A una gasolinera de Lliçà de Vall.",
"Antoni Guirado, Ramon Ullastre, Montserrat Teixidor, Josep Lluís Paz García, i Sebastià Comas Baroy.",
"El 20 de novembre de 2009."
]
}
|
books
|
* * *
Amb tot això, les ganes de conèixer al gran poeta havien anat creixent de tal manera dintre l'ànima d'en Jan, que un dia va dir: ¡Què tanta covardia! Bo i traient forces de la mateixa flaquesa, va baixar a ciutat determinat a veure el mestre i a presentar-se digne i serè, tal com pertoca a l'home que pot ostentar títols d'una llarga i fervorosa admiració. Però com no és tot hu el dir i el fer, al trobar-se davant de l'edifici d'aspecte senyorial en què residia en Dasca, va vacil·lar dos o tres cops, com si les cames se li seguessin. Al penetrar en el grandiós vestíbul, al pobre Jan li bategava el cor, com deu bategar-li al catecumen a l'apropar-se a l'altar. Però enfadat de la pròpia timidesa, anava dient entre dents per a donar-se coratge:
-¿Per què tremoles, Jan, per què tremoles, si l'home que vas a veure és el «poeta dels humils»? ¿No és Ell qui ha enlairat amb la pietat augusta dels seus versos a tots els febles i a tots els pobres d'esperit? ¿No és Ell qui ha consagrat els seus cants:
Als que d'enyorança es moren, als que de pena gemeguen, als que tenen pô, als que preguen, als que capten i als que ploren…
I animat amb el record de les estrofes del mestre, va anar pujant la sumptuosa escala, fins arribar davant la porta.
Un criat va venir a obrir.
-¿Don Terenci Dasca?
|
[
"Què desitjava en Jan?",
"A on ho notava?",
"Per quin motiu no ho havia fet encara?",
"Aleshores, a on es va dirigir?",
"Amb quin objectiu?",
"Com ho hauria de fer això últim?",
"A quin lloc va arribar?",
"Hi va entrar de forma decidida?",
"Com estava?",
"Això què li provocava?",
"De quina forma va definir a qui anava a visitar?",
"Què és el que havia aconseguit aquest senyor?",
"Què el va encoratjar per continuar?",
"Per on va ascendir al lloc on es dirigia?",
"Qui el va rebre?"
] |
{
"answer_end": [
114,
114,
155,
218,
264,
277,
479,
509,
0,
707,
851,
966,
1201,
1221,
1278
],
"answer_start": [
20,
20,
20,
156,
200,
252,
403,
404,
0,
673,
759,
854,
1138,
1187,
1253
],
"input_text": [
"Conèixer al gran poeta.",
"Dintre l'ànima.",
"Per covardia.",
"A la ciutat.",
"Veure el mestre i presentar-se.",
"De manera digna i serena.",
"A l'edifici d'aspecte senyorial en què residia en Dasca.",
"No.",
"",
"Que s'enfadés amb la seva pròpia timidesa.",
"Com el poeta dels humils.",
"Enlairar amb la pietat augusta dels seus versos a tots els febles i a tots els pobres d'esperit.",
"El record de les estrofes del mestre.",
"Per la sumptuosa escala.",
"Un criat."
]
}
|
bios
|
Alícia Andújar Durá (València, 2 maig de 1972) és una advocada i política espanyola. És coneguda per liderar l'aparell orgànic de Unió Progrés i Democràcia a la Comunitat Valenciana i per formar part de les seves candidatures a càrrecs públics d'àmbit autonòmic. Va ser candidata per Unió Progrés i Democràcia a la Presidència de la Generalitat Valenciana a les eleccions a les Corts Valencianes de 2015.
Alicia Andújar és llicenciada en Dret per la Universitat de València des de 1997. Exerceix des de llavors l'advocacia en un despatx propi de la capital del Túria, sent especialista en violència domèstica i menors. El 2010 va finalitzar els seus estudis de Criminologia en la mateixa Universitat de València. a més, compta amb el Diploma d'Estudis Avançats de Dret Penal de la Universitat de València.
Afiliada des de setembre de 2011 a Unió Progrés i Democràcia, es va incorporar al Consell Territorial a la Comunitat Valenciana liderat per Romain Muzzati al setembre de 2013. Va revalidar el seu lloc al febrer de 2014 formant part de la candidatura liderada per Alexis Marí, que es va imposar a l'encapçalada pel regidor de Alacant, Fernando Llopis, de la qual també formava part el diputat Toni Cantó. Des del II Congrés d'Unió Progrés i Democràcia, celebrat al novembre de 2013, va formar part del Consell Polític Nacional del partit. Després de la dimissió de Alexis Marí com a coordinador territorial, Alícia Andújar va ser nomenada coordinadora territorial a l'octubre de 2014. Alícia Andújar, fins llavors número dos a la llista per la circumscripció per València, va ser confirmada per la direcció nacional del partit com a candidata a la Presidència de la Generalitat Valenciana, després de la renúncia de Toni Cantó a la seva candidatura. En setembre de 2015, va perdre les primàries per ser candidata al Congrés dels Diputats, en les que es va imposar l'empresari i divulgador Yuri Aguilar.
|
[
"A on va néixer Alícia Andújar?",
"A què es dedica?",
"De quin partit polític forma part?",
"Quan es va presentar a les llistes electorals per a presidir el govern valencià?",
"Quina carrera va estudiar?",
"A on?",
"En què més es va formar en aquella institució?",
"Hi va fer cap altra formació allà?",
"Quan s’incorporà a les files del partit en què milita?",
"Dos anys després, de quin equip formà part?",
"Va mantenir aquest mateix càrrec l’any següent?",
"Durant aquest període, quin títol obtingué, pel que fa a l'organització del partit?",
"Per què?",
"A quina posició d’àmbit nacional volia optar?",
"Per quina raó no ho va ser?"
] |
{
"answer_end": [
46,
73,
155,
403,
442,
473,
711,
804,
866,
980,
1024,
1468,
1468,
1842,
1842
],
"answer_start": [
0,
47,
85,
263,
405,
420,
619,
713,
806,
868,
868,
1413,
1344,
1776,
1776
],
"input_text": [
"A València.",
"A l'advocacia i la política.",
"D'Unió Progrés i Democràcia.",
"El 2015.",
"Dret.",
"A la Universitat de València.",
"En Criminologia.",
"Sí.",
"El setembre de 2011.",
"Del Consell Territorial a la Comunitat Valenciana.",
"Sí.",
"El de coordinadora territorial.",
"Perquè Alexis Marí va dimitir.",
"A la de diputada.",
"Perquè va perdre les primàries per ser-ne candidata."
]
}
|
mitologia
|
En la mitologia escandinava, Frigg és una deessa de l'amor i la fecunditat, sent la principal entre les deesses. És l'esposa d'Odin, mare de Bàlder[cal citació] i filla de Fiorgyn. Coneixia el fat de tots els homes, encara que no el deia mai[cal citació] ni pot canviar-lo mai. Habitava un estatge que es deia Fènsalir, un terme que sobta, ja que significa “les sales del fangar”. Ella fou qui feu jurar a totes les coses de la creació que no farien mal a en Bàlder quan aquest va tenir un somni que presagiava la seva pròpia mort, i totes les coses l'hi juraren llevat del vesc. Loki, disfressat de vella, va aconseguir enganyar Frigg perquè li revelés aquest secret i després usà el vesc per fer que el déu Hod, el déu cec, hi matés involuntàriament en Bàlder.
El mot Frigg procedeix del proto-germànic ˈfrɪɪ̯jō (gen.: *ˈfrɪɪ̯jōz). El mot està emparentat, etimològicament, amb el sànscrit Priyā ‘estimada'. En el si del germànic, el mot està emparentat amb l'antic verb germànic per a estimar: *ˈfrijōn. Del participi de present d'aquest verb en deriven mots com ara l'alemany Freund ‘amic' i l'anglès friend ‘íd.'. El verb *ˈfrijōn, en emprar-se eufemísticament amb el significat de copular, va acabar adquirint aquest significat a la majoria de llengües germàniques -o significats igualment obscens, com el de l'alemany freien ‘anar de putes'; cf. també el substantiu alemany Freier ‘client de puta'-, raó per la qual totes les llengües germàniques l'acabaren substituint per nous termes. Malgrat el significat obscè que pugui tenir, el verb, tanmateix, continua essent un verb ben viu a moltes de llengües germàniques: cf. el neerlandès vrijen, baix-alemany mitjà vrîgen o vrîen, alemany freien, frisó occidental frije; suec fria (fria till en flicka ‘demanar una noia en matrimoni'). En anglès antic el tenim com a fréoġan o fríġan.
La deessa Frigg, per tant, originàriament era una deessa de l'amor i, com a tal, no sorprèn que els pobles germànics triessin la seva predecessora germànica, ˈfrɪɪ̯jō, com a equivalent de la deessa llatina Venus a l'hora de donar nom al di-vendres, el dies Veneris o dia de Venus del romans: els mots alemany Frei-tag, neerlandès Vrij-dag, anglès Fri-day, suec Fre-dag, frisó occidental Free-d i baix-alemany mitjà vrîdach o vrîgedach signifiquen tots ells dia de ˈfrɪɪ̯jō.
Malgrat la semblança fonètica, el nom d'aquesta deessa no té res a veure amb el de la deessa Freyja, un antic substantiu que significava La Senyora.
|
[
"Qui és Frigg?",
"Segons quina cultura?",
"Com s'anomena el seu marit?",
"A on vivia la dea?",
"De quina forma va protegir el seu fill?",
"Tothom li ho va prometre?",
"Qui va assassinar-lo finalment?",
"Com?",
"Quin és l'origen del nom de la deessa?",
"Quines paraules que s'usen en l'actualitat han sorgit a partir de l'àlies de la divinitat?",
"Deriva també en mots que descrivien realitats malsonants?",
"No obstant això, en quins idiomes es continuen usant variacions d'aquest?",
"Quina altra deïtat va precedir a Frigg?",
"I amb qui va estar relacionada?",
"De quina forma?"
] |
{
"answer_end": [
74,
74,
131,
318,
465,
578,
761,
761,
813,
1110,
1404,
1729,
2005,
2050,
2129
],
"answer_start": [
29,
0,
113,
278,
381,
381,
702,
702,
763,
1006,
1118,
1493,
1839,
1997,
1997
],
"input_text": [
"Una deessa de l'amor i la fecunditat.",
"L'escandinava.",
"Odin.",
"A un estatge que es deia Fènsalir.",
"Fent jurar a totes les coses de la creació que no li farien mal.",
"No.",
"El déu Hod.",
"Involuntàriament.",
"El mot ˈfrɪɪ̯jō, del proto-germànic.",
"En alemany Freund i en anglès friend.",
"Sí.",
"En neerlandès, baix-alemany mitjà, alemany, frisó i suec.",
"ˈfrɪɪ̯jō.",
"Amb la deessa llatina Venus.",
"Donant nom al di-vendres."
]
}
|
books
|
La barca s'era emproada. Ho vaig conèixer per la inclinació persistent del pis, pels ressalts de la marxa… per certa intuïció, de la qual és difícil esbrinar els fonaments.
-Ens enclavem de proa: repara- vaig dir a en Cadernera, que s'havia emparat de les meves mans i plorava acotant-hi la cara.
-És que ens omplim- va fer ell alçant el cap.
-Un cop plens… anirem a fons?
-No, això no, pubilla. Portem càrrec de fusta: dogues de castanyer. Hem de surar per força.
-Així rai!- vaig exclamar, respirant ample.
-Es perill ès un atro. Diuen que amb es balanç de s'arbratge sa barca es tombarà.
-Qui ho ha dit?
-Ells: es vostro pare i en Vadô.
|
[
"Com estava l’embarcació?",
"Com se sabia?",
"Qui és que es va adonar d'això?",
"Quina altra cosa la va ajudar a assabentar-se'n?",
"A qui va avisar llavors la narradora?",
"Què li va dir?",
"Què feia l'home?",
"Quina cosa li va explicar a la noia?",
"Ella què creia que passaria?",
"Per què ell li explicà que això no era possible que passés?",
"Es va tranquil·litzar la pubilla, aleshores?",
"Si més no, de què la va avisar en Cadernera?",
"Quin?",
"D'on ho havia tret això?"
] |
{
"answer_end": [
23,
105,
394,
125,
227,
227,
295,
341,
372,
464,
509,
532,
591,
640
],
"answer_start": [
0,
25,
25,
25,
174,
174,
215,
298,
344,
374,
468,
512,
534,
594
],
"input_text": [
"Emproada.",
"Per la inclinació persistent del pis i pels ressalts de la marxa.",
"La pubilla.",
"La intuïció.",
"A en Cadernera.",
"Que s'enclavaven a proa.",
"Emparar-se de les mans de la pubilla i plorar acotant-hi la cara.",
"Que s'omplien.",
"Que se n'anirien a fons.",
"Perquè portaven càrrec de fusta, dogues de castanyer, i havien de surar per força.",
"Sí.",
"Que es perill era un atro.",
"Que amb es balanç de s'arbratge sa barca es tombés.",
"Ho havien dit es pare de la pubilla i en Vadô."
]
}
|
bios
|
Blanca és un personatge de ficció, protagonista juntament amb Saïd, de la tragèdia d'Àngel Guimerà Mar i cel, estrenada el 1888 i que ha tingut una llarga vida als escenaris fins a convertir-se en una de les obres teatrals més significatives del seu autor, pertanyent a la primera etapa de les seves creacions escèniques.
L'obra, situada el 1630, ens presenta un vaixell de corsaris algerians, capitanejada per Saïd, que ha capturat un grup de cristians. Blanca és presonera juntament amb el seu pare, Carles, imatge del pare intransigent, i de Ferran, cosí enamorat d'ella, a qui ella rebutja perquè ha decidit lliurar-se a la seva vida religiosa com a novícia. Blanca se sent atreta pel jove corsari després d'escoltar la seva trista història mentre és obligada a curar-li les ferides, però empesa pel seu pare Blanca intenta apunyalar-lo. Saïd para el cop i li ofereix deixar-se matar, però ella es desmaia. És a partir d'aquest moment que neix entre ells una passió amorosa que no té cap possibilitat de reeixir, i encara més davant l'intent de Malek, segon de bord, de prendre el control de la nau després de deslliurar la resta de presos cristians, i de Carles, que en un moment determinat, quan Saïd tracta de fugir del vaixell en un bot, li dispara, però Blanca s'interposa entre ells i cau ferida de mort. Saïd la sosté en els seus braços i es llença amb ella al mar.
A l'estrena de Mar i cel, al Teatre Romea (febrer 1888), Mercè Abella interpretà el paper de Blanca mentre Teodor Bonaplata interpretà Saïd. Margarida Xirgu debutà a l'escena professional interpretant el paper de Blanca, peça que va escollir personalment per al debut al Teatre Romea el 8 desembre de 1906.
A l'escena contemporània, Mar i cel ha aconseguit fer-se un lloc principal gràcies a la versió musical que la companyia Dagoll Dagom estrenà al Teatre Victòria (11 octubre 1988), amb motiu del centenari de l'estrena. Les composicions musicals d'Albert Guinovart i la posada en escena de Joan Lluís Bozzo han aconseguit que l'espectacle s'hagi reposat en diverses ocasions aconseguint un gran èxit de públic, fins el punt d'esdevenir un dels espectacles més vistos del teatre català. A l'estrena del 1988, Àngels Gonyalons interpretà Blanca; posteriorment Carme Cuesta, Elena Gadel i Ana San Martín han interpretat aquest personatge.
A més de ser parodiada, es té notícia de traduccions al castellà (versió d'Enric Gaspar que, després de representar-se el 1888 a Barcelona, el 1891 inicià la projecció madrilenya de l'autor), anglès, esperanto, francès, italià, portuguès, polonès, sicilià i txec. També se n'han fet versions o projectes musicals (com la de Dagoll-Dagom) i cinematogràfics.
L'obra és una tragèdia d'amants infortunats que té com a models peces llegendàries de la tradició teatral i literària d'arreu, des de La Celestina fins a Romeu i Julieta. Josep Palau i Fabre qualificà Mar i cel com una de les úniques tres tragèdies escrites en llengua catalana, juntament amb Nausica, de Joan Maragall, i Antígona, de Salvador Espriu (El mirall embruixat, 1962). El personatge de Blanca, típic personatge d'una sola peça que brilla a través dels decasíl·labs del seu creador, és un model de personatge femení atrapat per una passió que la condueix a la perdició. La novícia Blanca, que té com a correlat el cel, encarna la puresa i l'espiritualitat i esdevé el boc expiatori.
|
[
"En quina obra apareix Blanca?",
"Quin és l’altre personatge principal?",
"Quan es va fer el debut d’aquesta funció?",
"Com comença aquesta representació?",
"Entre els qui estan captius, a qui trobem?",
"A qui intenta assassinar la noia?",
"Per quin motiu se sent obligada?",
"Com no ho aconsegueix, què sorgeix entre els dos protagonistes?",
"Quin d’ells acaba perdent la vida?",
"Com s’anomenen els actors que van donar vida a la parella el primer cop que es va portar a escena?",
"En l’actualitat, en què s’ha convertit aquesta obra?",
"A quines altres llengües ha estat adaptada?",
"Quins elements conformen la història de Mar i cel?",
"Com la va definir Josep Palau?",
"I de quina forma s’entén el paper de la protagonista?"
] |
{
"answer_end": [
108,
108,
127,
453,
573,
846,
840,
977,
1313,
1516,
2165,
2579,
2843,
2951,
3365
],
"answer_start": [
0,
35,
71,
322,
455,
663,
793,
911,
1263,
1377,
1901,
2317,
2674,
2845,
3054
],
"input_text": [
"A la tragèdia d'Àngel Guimerà Mar i cel.",
"Saïd.",
"El 1888.",
"Amb un vaixell de corsaris algerians, capitanejada per Saïd, que ha capturat un grup de cristians.",
"Blanca, el seu pare, Carles, i Ferran, cosí enamorat d'ella.",
"A Saïd.",
"Pel seu pare.",
"Una passió amorosa.",
"Blanca.",
"Mercè Abella i Teodor Bonaplata.",
"En un dels espectacles més vistos del teatre català.",
"Al castellà, anglès, esperanto, francès, italià, portuguès, polonès, sicilià i txec.",
"Peces llegendàries de la tradició teatral i literària d'arreu, des de La Celestina fins a Romeu i Julieta.",
"Com una de les úniques tres tragèdies escrites en llengua catalana.",
"Com un model de personatge femení atrapat per una passió que la condueix a la perdició, i que encarna la puresa i l'espiritualitat i esdevé el boc expiatori."
]
}
|
books
|
-Permeti'm. La meva professió consisteix precisament a educar, a corregir, a esmenar les naturaleses puerils.
Amb veu profunda i amb entonació pedagògica, adreçà a Lalí una exhortació una mica barroca: hi blasmava llargament els excessos de paraula i d'obra; atorgava al sexe femení una missió de tendresa, de pau i de concòrdia; retreia, finalment, l'immortal exemple de santa Teresa.
Lalí havia resistit el sermó a peu dret, sense bellugar-se. El director l'esguardava amb esguard sol·lícit i investigador. Què en pensava, d'aquesta lliçó moral? Tanmateix havia colpit el seu cor infantívol? No sentia un intern floriment de propòsits d'esmena?
Cal creure que no. Lalí recordava una sessió del Senat la ressenya de la qual fou llegida anit, en veu alta, pel seu pare. Digué:
-No me ha convencido su señoría.
I, corrents, va fer-se fonedissa.
|
[
"Qui va prendre la paraula?",
"Per quin motiu?",
"A qui es dirigia?",
"Li parlava amb un to autoritari?",
"Què criticava?",
"Què explica sobre les dones?",
"A qui va posar com a prototip?",
"La noia l’havia escoltat assentada?",
"Estava inquieta?",
"Quan el senyor acabà de parlar, per què estava neguitós?",
"Què es va preguntar a si mateix?",
"I què més?",
"Malgrat tot, ella quina cosa va fer?",
"Qui l’havia recitada?",
"Finalment, què expressà Lalí sobre l’al·locució que li havia fet el director?"
] |
{
"answer_end": [
507,
108,
168,
168,
257,
328,
384,
425,
444,
546,
592,
645,
741,
768,
808
],
"answer_start": [
1,
12,
110,
110,
202,
259,
330,
386,
386,
446,
548,
594,
666,
702,
770
],
"input_text": [
"El director.",
"Perquè la seva professió consistia precisament a educar, a corregir i a esmenar les naturaleses puerils.",
"A Lalí.",
"No.",
"Els excessos de paraula i d'obra.",
"Que tenien una missió de tendresa, de pau i de concòrdia.",
"A Santa Teresa.",
"No.",
"Tampoc.",
"Perquè no sabia què en pensava d'aquella lliçó moral Lalí.",
"Si havia colpit el seu cor infantívol.",
"Si sentia un intern floriment de propòsits d'esmena.",
"Va recordar una sessió del Senat la ressenya de la qual havia set llegida la nit anterior.",
"El seu pare.",
"Que no li havia convençut."
]
}
|
mitologia
|
El Cavaller negre és un personatge que apareix diverses vegades i sota diverses formes en la literatura artúrica. En general és algú que amaga la seva identitat real sota la seva armadura fosca, pel que se l'associa sovint amb la maldat o, si més no, amb l'angúnia i la inseguretat, ja que el color negre es relaciona amb la mort. Aquest tipus de personatge s'ha instal·lat en la cultura popular i ha inspirat tota una sèrie d'autors tant en literatura com al cinema.
A Ivany, el cavaller del lleó, de Chrétien de Troyes (segle XII), ja hi apareix un sobrenatural cavaller negre.
En l'obra de principis del segle XIV Sir Perceval de Gal·les hi ha un cavaller negre que, gelós en assabentar-se que la seva muller ha intercanviat anells amb Perceval, la lliga a un arbre. Per a alliberar-la, Perceval desafia el cavaller i el derrota, explicant-li finalment que es tractava d'un intercanvi del tot innocent.
A El conte de Sir Gareth, en el llibre IV de La mort d'Artús (segle XV), també s'hi menciona un cavaller negre que va ser assassinat per Gareth quan viatjava a Lyonesse.
D'altra banda, en l'obra en neerlandès mitjà Moriaen, del segle xiv, el seu protagonista homònim és fill d'una princesa de pell negra i du, a més, una armadura i un escut d'aquest color, pel que se l'anomena ocasionalment "cavaller negre".
En el romanç de Richard Johnson, Tom a Lincoln (principis del segle XVII), hi apareix un cavaller negre que és fill de Tom (fillastre del rei Artús) i d'Angèlica (filla del Preste Joan) . Així, aquest cavaller negre és net del rei Artús, encara que el seu nom real no serà mai revelat. Va matar la seva mare després que el fantasma del seu pare li digués que aquesta l'havia assassinat. Més tard es va unir amb el Cavaller de les fades, el seu germanastre, amb qui va viure diverses aventures.
Hi ha un cavaller negre en obres més tardanes com:
Al cinema es poden destacar:
|
[
"Com es defineix el Cavaller negre?",
"Qui sol ser?",
"Per tant, té connotacions negatives?",
"És una figura estesa en les tradicions?",
"Quines coses han sorgit a partir d’aquest personatge?",
"Quan és que va aparèixer per primer cop?",
"En quina obra?",
"Dos centennis més tard, en quina composició surt?",
"Quina malícia porta a terme en aquest cas?",
"Tot i això, acaba sent vençut?",
"En quina altra rondalla aquest subjecte acaba sent mort?",
"Com es titula la novel·la en què el cavaller descendeix d’un monarca?",
"Quina és la seva relació amb el dignatari?",
"A qui es va enfrontar en la història?",
"A continuació, amb quin personatge va continuar el seu camí?"
] |
{
"answer_end": [
112,
193,
281,
395,
466,
532,
532,
664,
768,
831,
1038,
1552,
1552,
1623,
1808
],
"answer_start": [
0,
114,
196,
331,
398,
468,
468,
580,
617,
770,
906,
1316,
1504,
1602,
1703
],
"input_text": [
"Com un personatge que apareix diverses vegades i sota diverses formes en la literatura artúrica.",
"Algú que amaga la seva identitat real sota la seva armadura fosca.",
"Sí.",
"Sí.",
"Obres literàries i pel·lícules.",
"Al segle XII.",
"Ivany, el cavaller del lleó.",
"A Sir Perceval de Gal·les.",
"Lliga la seva muller a un arbre.",
"Sí.",
"A El conte de Sir Gareth.",
"Tom a Lincoln.",
"És el seu net.",
"A la seva mare.",
"Amb el Cavaller de les fades."
]
}
|
vilaweb
|
Manuel Valls, candidat a la batllia de Barcelona, ha difós un comunicat per marcar distàncies amb el pacte de govern a Andalusia entre Ciutadans, PP i Vox i evitar que es relacioni la seva candidatura amb possibles pactes amb la ultradreta. Així, s'ha desmarcat de Ciutadans, ha reiterat el seu rebuig a aquest acord i ha deixat clar que ell no pactarà amb partits d'extrema dreta a l'Ajuntament de Barcelona. ‘Com a polític europeu vull reiterar la meva oposició més ferma al fet que els grans partits de la Unió Europea legitimin a grups d'ideologia ultradretana i d'extrema esquerra', diu el comunicat. També ha criticat el paper del PSOE, al que culpa en gran part del pacte. Considera que li ha faltat ‘altura de mires, responsabilitat i sentit d'estat' per a facilitar amb la seva abstenció ‘una transició que impedís el protagonisme de la ultradreta'. ‘En un moment en què els populistes de diferents tendències amenacen el sistema de convivència d'Europa, cal dir que no tot val', ha afegit. Malgrat la crítica al pacte signat per Ciutadans, diu que li consta que el partit ‘explorarà sempre totes les vies possibles per a prescindir de l'extrema dreta en la vida política andalusa fins a retornar-la al lloc marginal que ha tingut des de la transició'. També ha reiterat la seva independència respecte a la formació: ‘Sóc un candidat independent. I no sóc membre de cap partit. La meva única lleialtat és envers Barcelona i els barcelonins, amb els valors de la democràcia liberal i social, de la constitució espanyola i amb el projecte de construcció europea. El meu projecte per a Barcelona es planteja des d'una plataforma transversal que compta amb el suport de Ciutadans. I espero, en el seu moment, la incorporació d'altres formacions polítiques.' En aquesta línia, ha deixat clar que no negociarà mai, de manera directa o indirecta, la investidura o un pacte de govern amb cap formació ‘separatista, supremacista o populista, ni d'extrema dreta ni d'extrema esquerra'. A més, ha expressat la seva preocupació pel fet que el pressupost de l'estat espanyol estigui ‘en mans' d'Units Podem i els partits independentistes.
|
[
"Qui és Manuel Valls?",
"Per què ha fet públiques unes declaracions?",
"A més, quina altra cosa vol esquivar?",
"Per tant, què ha explicat en aquest discurs?",
"Com ho ha fet?",
"Amb quina altra formació es mostra en desacord?",
"Per què?",
"Què és el que explica que no han aconseguit d’aquesta manera els socialistes?",
"No obstant les diferències exposades, a quin partit ha aplaudit?",
"Per quin motiu?",
"En què s’ha reafirmat?",
"A què explica que deu fidelitat?",
"Tot i això, en quin partit buscarà col·laboració?",
"Deixa la porta oberta a què se sumin al seu projecte altres equips polítics?",
"A quins no?"
] |
{
"answer_end": [
48,
154,
239,
408,
604,
641,
678,
857,
1260,
1260,
1324,
1568,
1684,
1760,
1983
],
"answer_start": [
0,
50,
155,
241,
410,
606,
612,
680,
1000,
1039,
1262,
1387,
1570,
1686,
1763
],
"input_text": [
"El candidat a la batllia de Barcelona.",
"Per marcar distàncies amb el pacte de govern a Andalusia entre Ciutadans, PP i Vox.",
"Que es relacioni la seva candidatura amb possibles pactes amb la ultradreta.",
"Que s'ha desmarcat de Ciutadans, que rebutja l'acord i que ell no pactarà amb partits d'extrema dreta a l'Ajuntament de Barcelona.",
"Dient que com a polític europeu vol reiterar la seva oposició més ferma al fet que els grans partits de la Unió Europea legitimin a grups d'ideologia ultradretana i d'extrema esquerra.",
"Amb el PSOE.",
"Perquè el culpa en gran part del pacte.",
"Impedir el protagonisme de la ultradreta.",
"A Ciutadans.",
"Perquè diu que li consta que el partit explorarà sempre totes les vies possibles per a prescindir de l'extrema dreta en la vida política andalusa fins a retornar-la al lloc marginal que ha tingut des de la transició.",
"En la seva independència respecte a la formació.",
"A Barcelona i els barcelonins, als valors de la democràcia liberal i social, a la constitució espanyola i al projecte de construcció europea.",
"Ciutadans.",
"Sí.",
"A formacions separatistes, supremacistes o populistes, ni d'extrema dreta ni d'extrema esquerra."
]
}
|
books
|
I com hagué dit açò, prengué comiat d'ells, i tots muntaren a la nau i començaren a navegar vers aquella illa, senyant-se i dient la benedicció. Com foren a la illa, la nau s'aturà abans que poguessen pendre port. Comanà Sant Brandan als monjos que sortissen de la nau i entrassin a la mar segurament per pendre terra. Així ho feren. I com, a son torn, Sant Brandan hi fou, agafà les cordes i estirà la nau a port, i fortment l'amarrà. Aquesta illa era plena de pedruscall; però no hi havia arena; i tota era terra ferma. Escamparen-se els monjos per a l'oració i l'abad romangué en la nau. I ell bé sabia quina illa fos aquella, però no els ho volgué dir per tal que no cobrassin temença. A trenc de dia, comanà Sant Brandan als preveres que es preparessin per cantar cascún una missa. Ells compliren son manar. I com així mateix Sant Brandan hagué cantada la seva missa dins la nau, els monjos començaren a treure fora de la nau carn crua per a coure-la, que de l'altra illa havien duita; i encengueren foc i posaren-hi a sobre una caldera. Quan el foc fou abrandat i la caldera aixecà el bull, començà la illa a moure's a manera d'una onda. Els monjos presos de paüra, corregueren a la nau i ho deixaren tot, pregant devotament al sant abad que els donàs socors i valença. I l'abad, amb un somrís benévol, els prengué cascun per la mà i els entrà a la nau. I quan tots ja foren dins, i començaren a remar, la gran illa mòbil s'anava allunyant vers ponent, i hom veié en ella foc i un torterol de fum pàl·lid muntant al cel. Llavors el sant abad els va dir què cosa era allò, puix Déu en aquella nit li ho revelà, ço és, que aquella illa no era illa, sinó el peix primer i major de tots els altres peixos de la mar, i el més llarg, qui ha nom Jasó.
|
[
"On van pujar?",
"Cap a on es dirigien?",
"Van arribar a atracar la nau?",
"Com es deia el comandant?",
"Trobaren sorra a l'illa?",
"Tots sortiren del vaixell?",
"Els monjos feren cap ofici diví aquell dia?",
"Què portaven per menjar?",
"L'illa es podia moure?",
"Els sacerdots van romandre a l'illa?",
"Com va reaccionar el personatge que s'havia quedat al vaixell?",
"Els sacerdots salparen aviat?",
"L'illa els perseguí?",
"Què era realment aquell tros de terra?",
"Com es deia el peix?"
] |
{
"answer_end": [
68,
109,
212,
268,
496,
589,
811,
955,
1142,
1210,
1358,
1407,
1457,
1732,
1749
],
"answer_start": [
46,
71,
145,
214,
436,
522,
690,
885,
1043,
1144,
1278,
1362,
1409,
1627,
1658
],
"input_text": [
"A la nau.",
"Vers aquella illa.",
"No.",
"Sant Brandan.",
"No.",
"No.",
"Sí.",
"Carn.",
"Sí.",
"No.",
"Va somriure i els va ajudar a pujar.",
"Sí.",
"No.",
"Era el peix primer i major de tots els altres peixos de la mar, i el més llarg.",
"Jasó."
]
}
|
books
|
Però ¿qui és prou per assegurar que siga una desgràcia?
¿Qué sé jo si li ha convingut més morir-se de repent, que viure en pobresa incurable, o morir patint dies i mesos?
Fins em guardaria bé d'assegurar si va caure, qui sap?…
Mirin: moltes famílies de Badalona, al saber que aquí el còlera baixava, se'n varen alegrar molt de tot bon cor i contaven que ben aviat tindrien motius d'alegrar-se'n per complet.
Doncs ara el tenen ells el còlera.
¿I que no podria ser que el que ells tenen, fos el que se n'ha anat d'aquí?
Hi ha gent que, segons diu, ha observat que quan aquesta malaltia baixa en un puesto, puja en un altre i, si això fos cert, vegin per quins quinze sous es deurien arrepentir els badalonins del regosig que els havia causat la millora de Barcelona.
Em poden ben creure; vivim en un període de contradiccions inexplicables; el llenguatge pels fets és estudiadament amfibològic. No sabem què pensar, ni què esperar. Aquí ve com l'anell al dit allò de Quevedo que deia: «l'únic que se sap, és que no se sap res, i encara això no se sap de cert; que si fos així, ja sabríem alguna cosa.»
És que ara ens passa al peu de la lletra!
Ja crec que els he dit que els teatres de Santa Creu i Liceu no s'obren.
Perquè?
|
[
"Sobre què rumia el narrador?",
"Què es pregunta a si mateix?",
"Arriba a plantejar-se que la mort de què parla hagi estat un suïcidi?",
"Per què explica que molts badalonins estaven contents?",
"Què és el que esperaven que passés?",
"Malgrat tot, què és el que ha succeït a la localitat?",
"Pensa el qui narra aquests fets que la malaltia podria haver-se traslladat allà des de Barcelona?",
"Per quin motiu?",
"En cas que tingués raó en això, com explica que s'haurien de sentir els ciutadans de Badalona?",
"Per quin motiu?",
"Com defineix el temps actual?",
"Què provoca aquesta situació, llavors?",
"Quina dita esmenta?",
"Què és el que diu?",
"Considera que és això el que està succeint?"
] |
{
"answer_end": [
55,
170,
224,
338,
406,
441,
518,
621,
764,
764,
838,
929,
973,
1100,
1141
],
"answer_start": [
0,
56,
171,
227,
339,
408,
443,
519,
625,
671,
787,
894,
931,
958,
1101
],
"input_text": [
"Sobre si el que ha passat ha estat una desgràcia.",
"Si a qui s'havia mort li havia convingut més morir-se de repent, que viure en pobresa icurable, o morir patint dies i mesos.",
"Sí.",
"Perquè a Barcelona el còlera baixava.",
"Que ben aviat tinguessin motius d'alegrar-se'n per complet.",
"Que ara tenen el còlera.",
"Sí.",
"Perquè explica que hi ha gent que ha observat que quan aquesta malaltia baixa en un puesto, puja en un altre.",
"Arrepentits.",
"Pel regosig que els havia causat la millora de Barcelona.",
"Com un període de contradiccions inexplicables.",
"Que no sàpiguen què pensar, ni què esperar.",
"Una de Quevedo.",
"L'únic que se sap, és que no se sap res, i encara això no se sap de cert; que si fos així, ja sabríem alguna cosa.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
Kharis Alexiu, (grec: Χάρις; Αλεξίου) (Tebes, Grècia, 27 de desembre de 1950) és una cantant grega.
Va aparèixer en l'escena musical grega a començaments de la dècada dels 70. La seva carismàtica veu combinada amb una manera única d'actuar i una forta presència escènica la van portar molt aviat al més alt. Ha treballat amb la música popular i tradicional grega sense renunciar a altres formes artístiques.
El primer pas important de la seva carrera va ser la seva participació al costat de Giorgos Ntalaras a l'àlbum Mikra Asia (Àsia Menor) escrit per Apostolos Kaldaras i Pitagoras Papastamatiou en 1972. Es va convertir en un àlbum històric, el major èxit de la dècada de 1970, i va ser inclòs en la llista MINOS-EMI's 100 Greatest Hits of the Century.
El 1975, publica el seu primer àlbum personal: 12 Laika Tragoudia (12 cançons 'Laika'). Una de les cançons d'aquest àlbum Dimitroula, es converteix en un clàssic de tots els temps. El mateix any, apareix als locals nocturns de Plaka, imposant una nova forma de presentar cançons completament diferent de la dels grans clubs nocturns convencionals. És el primer any després de la caiguda de la junta militar, una època per a les cançons polítiques i el ressorgiment de les cançons "rebetika", i Kharis Alexiou canta en aquestos locals cançons tradicionals, balades, cançons modernes, cançons populars i rebetika.
Durant llargs períodes, apareix amb Giorgos Dalaras, Dimitra Galani, Basilis Papakonstantinou i Iannis Parios. Obté grans èxits en els seus concerts en estadis i teatres, amb cançons escrites per autors grecs com Mikis Theodorakis. La seva popularitat assoleix el seu cim i, d'aleshores ençà, és coneguda com a Kharoula de Grècia.
Ha gravat més de trenta àlbums propis, ha participat en àlbums d'altres artistes, tant de famosos com de joves prometedors, i ha estat sempre atenta als nous camins oberts per la música. En 2000 fundà la seva pròpia companyia de discs, Estia, per a produir totes les seves futures iniciatives discogràfiques. Edità l'àlbum Paraxeno Fos (Llum estranya), on es va trobar de nou amb compositors amb els quals havia treballat i collit èxits en el passat.
|
[
"A on va néixer Kharis Alexiu?",
"Quina és la seva professió?",
"Per què es va fer famosa?",
"En quins elements s’ha centrat en la seva carrera?",
"Quin va ser el primer disc de prestigi en què va treballar?",
"Juntament amb qui ho va fer?",
"Quin any?",
"Què va esdevenir aquest projecte?",
"Què va crear Alexiu tres anys més tard de la sortida del seu primer treball?",
"Quin és el títol?",
"A continuació, en quins llocs va posar en escena els seus temes?",
"Quina mena de càntics eren?",
"En obtenir gran fama, quin nom artístic va adquirir?",
"A principis del segle XXI, què va crear?",
"Amb quin objectiu?"
] |
{
"answer_end": [
77,
92,
306,
406,
529,
529,
606,
680,
802,
822,
1103,
1103,
1698,
1941,
2007
],
"answer_start": [
0,
78,
176,
308,
408,
408,
519,
608,
757,
774,
938,
953,
1601,
1887,
1901
],
"input_text": [
"A Tebes, Grècia.",
"Cantant.",
"Per la seva carismàtica veu combinada amb una manera única d'actuar i una forta presència escènica.",
"En la música popular i tradicional grega.",
"Mikra Asia.",
"Amb Giorgos Ntalaras.",
"El 1972.",
"Un àlbum històric i el major èxit de la dècada de 1970.",
"El seu primer àlbum personal.",
"12 Laika Tragoudia.",
"Als locals nocturns de Plaka.",
"Cançons que va presentar d'una nova forma completament diferent de la dels grans clubs nocturns convencionals.",
"Kharoula de Grècia.",
"La seva pròpia companyia de discs, Estia.",
"Produir totes les seves futures iniciatives discogràfiques."
]
}
|
mitologia
|
Els jocs Pítics eren un dels quatre jocs Panhel·lènics de l'antiga Grècia, disputats cada quatre anys al santuari d'Apol·lo a Delfos.
Es disputaven en honor del déu Apol·lo, deu de la música i la llum, dos anys abans i dos anys després dels jocs Olímpics, intercalats entre els jocs Nemeus i els jocs Ístmics. Foren fundats al voltant del segle VI aC, i, a diferència dels olímpics, també comprenien competicions de música i poesia. En un principi, foren un seguit de competicions culturals (música i poesia) celebrades cada 8 anys, però se li anaren afegint les competicions esportives i s'acabà celebrant cada 4 anys. L'any 582 aC fou la primera edició en el format definitiu. Segons la mitologia, foren iniciats per Apol·lo, després de matar el drac serp Pitó i establir l'oracle a Delfos.
Les proves atlètiques eren les mateixes que les dels jocs Olímpics. Una cursa de carrosses estirades per quatre cavalls es disputava a l'hipòdrom de la plana, no massa lluny del mar, al lloc on hi havia l'estadi original.
Els vencedors rebien una garlanda de llorer de la ciutat de Tempe a Tessàlia.
|
[
"Què foren els Jocs Pítics?",
"Durant quin període se celebraren?",
"Amb quina periodicitat?",
"I a quin lloc es portaven a terme?",
"A quina divinitat lloaven?",
"Coincidia en el temps amb les Olimpíades?",
"Quants temps separava les dues festivitats?",
"En quin moment van sorgir els jocs Pítics?",
"Quina mena de proves s'hi desenvolupaven, a més de les esportives?",
"L'esport va estar present en totes les edicions?",
"Quan es van celebrar per primer cop amb les proves de totes les categories?",
"Pel que fa a la llegenda, qui s'explica que fou el creador del certamen?",
"Com ho va fer?",
"Què compartia aquesta contesa amb l'Olimpíada?",
"Quin guardó obtenien, en aquest cas, els guanyadors?"
] |
{
"answer_end": [
54,
73,
101,
132,
172,
254,
254,
350,
431,
586,
677,
726,
791,
859,
1091
],
"answer_start": [
0,
21,
75,
75,
134,
202,
134,
310,
355,
433,
620,
679,
700,
793,
1015
],
"input_text": [
"Un dels quatre jocs Panhel·lènics.",
"A l'antiga Grècia.",
"Cada quatre anys.",
"Al santuari d'Apol·lo a Delfos.",
"Al déu Apol·lo.",
"No.",
"Dos anys.",
"Al voltant del segle VI aC.",
"Competicions de música i poesia.",
"No.",
"L'any 582 aC.",
"Apol·lo.",
"Matant el drac serp Pitó i establint l'oracle a Delfos.",
"Les mateixes proves atlètiques.",
"Una garlanda de llorer de la ciutat de Tempe a Tessàlia."
]
}
|
books
|
Era ell, sí… Per més que estava girat d'esquena, no podia desconèixer-lo ningú: son caparràs blanc, descobert; ses, amples espatlles sense més vestimenta que la camisa i els elàstics… Ja anava a cridar-lo, quan me vaig adonar de que estava passant el rosari.
Llavors vaig compendre el cas. Era el dia catorze de juliol, l'aniversari de la negada del noi Guixer. El bon avi estava complint amb un degut piadós. Força vegades li havia sentit a dir que per aquella diada no treballava; i jo sabia que, mentre pogués valer-se de les cames, no havia mancat cap any a l'església a oir una missa de difunts (i això que molts diumenges se la jugava). Pobre vellet! té, quina se n'ha pensada! De cara al mar, a la presència del poètic cementiri del seu fill, ve a resar-li les seves oracionetes. Ah! Si la candidesa és amable al bon Déu…
Instintivament me vaig llevar la gorra i em i vaig posar a borbollar parenostres. ¡Quina emoció m'esdevingué! El món s'anava ombrejant, ombrejant, davant dels meus ulls enllorats. No veia més que el bombolleig de foc que produïa el sol a l'arruixar-se sobre el mar. Però per a mi, en aquells moments ja no hi havia sol ni realitat. Una il·lusió se m'imposava. Totes aquelles llumenetes eren mil flames de candeles que cremaven en un ofici de difunts, dintre d'un temple immens amb les fondàries perdudes en vagaroses foscors. Se sentia el trèmul d'orgue, solemne, baix, devotíssim, creixent a poc a poc, tornant a minvar dolçament… L'èxtasi de quelcom de sant s'apoderava del cor.
|
[
"A qui va veure el narrador?",
"Va dubtar que fos ell en cap moment?",
"Quins trets feien l’ancià tan reconeixible?",
"Per què no va anar a dir-li res?",
"De què s'assabentà aleshores?",
"Per quina raó era important aquesta data?",
"Per tant, què és el que feia l’home major a qui va veure?",
"A on era que anava el vell quan arribava aquella data?",
"Hi havia faltat mai?",
"A qui era que havia perdut l’home?",
"El que conta la història, què va fer aleshores?",
"Què es va quedar observant?",
"Això quin sentiment li va provocar?",
"Quin instrument estava sonant?",
"Com s’escoltava?"
] |
{
"answer_end": [
372,
78,
182,
257,
318,
360,
408,
599,
599,
748,
909,
1093,
1187,
1382,
1459
],
"answer_start": [
0,
0,
80,
184,
259,
290,
362,
410,
536,
684,
829,
1009,
1161,
1355,
1355
],
"input_text": [
"El bon avi.",
"No.",
"Son caparràs blanc, descobert i ses amples espatlles sense més vestimenta que la camisa i els elàstics.",
"Perquè es va adonar de que estava passant el rosari.",
"Que era el dia catorze de juliol.",
"Perquè era l'aniversari de la negada del noi Guixer.",
"Complir amb un degut piadós.",
"A l'església.",
"No.",
"Al seu fill.",
"Es va llevar la gorra i es va posar a borbollar parenostres.",
"El bombolleig de foc que produïa el sol a l'arruixar-se sobre el mar.",
"Il·lusió.",
"Un orgue.",
"Solemne, baix, devotíssim, creixent a poc a poc, tornant a minvar dolçament."
]
}
|
bios
|
Mercè Madolell i Aragonès (Barcelona, 2 de gener de 1940) és una cantant catalana vinculada al moviment de la Nova Cançó a mitjans dels anys 60 i reconeguda artísticament com a Mercè Madolell.
La vinculació de Mercè Madolell amb la cançó popular catalana va ser a mitjans dels anys 60, quan va enregistrar tres discos EP per a la discogràfica Concèntric amb arranjaments del músic Francesc Burrull. Durant un temps el col·lectiu Els Setze Jutges van considerar si incloure Madolell entre els seus membres, però com ja havia editat alguns discos no ho van considerar necessari, encara que va participar en molts concerts conjuntament amb els seus membres en els anys de la seva activitat artística.
El seu primer EP es va editar el 1966 amb el títol de Mercè Madolell canta Jacques Brel, eren quatre cançons en adaptació catalana del cantautor belga Jacques Brel en traducció de Josep Maria Espinàs (No te'n vagis pas, Hem d'aprendre a mirar, Els pastors i Si només tens l'amor, adaptacions de Ne me quitte pas, Il nous faut regarder, Les bergers adaptada per F. Vallverdú i finalment Quand on n'a que l'amour respectivament).
El mateix any 1966 i amb adaptacions d'altres autors de la chanson al català també per Josep Maria Espinàs, Madolell enregistra l'EP Mercè Madolell, inclouent dos temes de Jean Ferrat (Eren trenta innocents i Visca!, adaptacions de Nuit et brouillard i Hourrah), a més d'una obra de Jacques Prévert i Joseph Kosma (El guardià del far, adaptació de Le gardien du phare aime trop les oiseaux) i una de Guy Béart (El bar de tantes nits, adaptació de Bal chez Temporel).
El seu tercer disc, l'EP Les cançons de Mercè Madolell, arriba el 1967 amb tres poemes musicats per la cantant (Pobres de mena de Josep Carner, Adéu abans d'hora de Ramon Folch i Camarasa i Roderes i camins de Josep Maria Andreu) i un tema íntegre de la seva autoria amb aires de jazz (Amics), amb aquest EP rebrà el Gran Premi del Disc Català a la millor composició-interpretació.
Mercè Madolell actuà moltes vegades amb els Jutges i altres membres de la "companyia". També ho va fer davant la televisió de Suïssa i passà llargues temporades com una de les figures de la Cova del Drac de Barcelona. Una de les seves grans nits va ser un recital benèfic el 13 de març del 1968 al saló Price de Barcelona, a favor de les encara clandestines Comissions Obreres, aquella nit també van cantar Maria Amèlia Pedrerol, Quico Pi de la Serra, Rafael Subirachs, Guillem d'Efak i Raimon.
A finals dels 60, Madolell canta en directe amb nous poemes musicats d'altres poetes, com Cançó dels pirates de secà de Miquel Desclot, i encara que va enregistrar alguns d'ells amb el músic Joan Albert Amargós, finalment no van arribar a publicar-se en disc i abandonà definitivament la cançó.
|
[
"Quan va néixer Mercè Madolell?",
"Qui és?",
"Què va començar en la dècada dels seixanta?",
"En aquell temps, quins treballs va gravar?",
"Quin altre artista hi va col·laborar?",
"Quin projecte va portar a terme el 1966?",
"Per què estava format?",
"Va ser l'únic que va treure en aquell període?",
"Què més va fer?",
"Un any després, com anomenà el seu nou treball?",
"Juntament amb quin grup va pujar molts cops als escenaris?",
"A quin local barceloní va actuar amb assiduïtat?",
"Quin dels seus espectacles podem destacar?",
"Com s'anomenaven altres dels artistes que hi van participar?",
"Quin dels seus treballs no va sortir mai a la llum?"
] |
{
"answer_end": [
57,
143,
285,
354,
398,
736,
898,
1274,
1274,
1664,
2027,
2193,
2298,
2470,
2730
],
"answer_start": [
0,
58,
193,
262,
307,
699,
699,
1127,
1130,
1594,
1977,
2112,
2195,
2230,
2472
],
"input_text": [
"El 2 de gener de 1940.",
"Una cantant catalana vinculada al moviment de la Nova Cançó a mitjans dels anys 60.",
"La seva vinculació amb la cançó popular catalana.",
"Tres discos EP per a la discogràfica Concèntric.",
"El músic Francesc Burrull.",
"L'edició del seu primer EP.",
"Per quatre cançons en adaptació catalana del cantautor belga Jacques Brel en traducció de Josep Maria Espinàs.",
"No.",
"Va enregistrar l'EP Mercè Madolell.",
"Les cançons de Mercè Madolell.",
"Amb els Jutges.",
"A la Cova del Drac.",
"Un recital benèfic el 13 de març del 1968 al saló Price de Barcelona.",
"Maria Amèlia Pedrerol, Quico Pi de la Serra, Rafael Subirachs, Guillem d'Efak i Raimon.",
"Nous poemes musicats d'altres poetes que va cantar en directe i enregistrar."
]
}
|
mitologia
|
La Daleria Debel és un museu d'art de Jerusalem.
La Galeria Debel es va inaugurar el 1973 en Jerusalem, quan la ciutat era un centre de peregrinació per curadors, periodistes i entusiastes de l'art. Etienne i Ruth Debel van obrir la Galeria en el soterrani de la seva casa en Ein Kàrem. Representava artistes ben coneguts i va descobrir altres nous. A més, la Galeria exhibia artistes d'avantguarda, que era inusual per una galeria privada; per exemple, el 1974 l'artista austríac Rudolf Schwarzkogler, i el 1976 la Galeria va escenificar una actuació de "Nidah" per Yocheved Weinfeld. Entre els artistes exhibits estaven els artistes israelians Yair Garbuz, Raffi Lavie, Gabriel Cohen, Yocheved Weinfeld, Maya Cohen-Levy, Daniela Passal; artistes internacionalment famosos com Alexander Calder, David Hockney i molts altres. Al mateix temps, la Galeria Debel va promoure un grup d'artistes considerats "marginals" dels artistes d'avantguarda. Van ser identificats amb Bezalel com Zeev Raban, Meir Gur-Arieh i Shmuel Levi; artistes figuratius com Samuel Bak i Naftali Bezem. També va haver-hi un grup de nous immigrants d'EUA que també van ser promoguts per la Galeria Debel com Naftali Bezem, Alexander Okun, Valentin Shorr, Cuenca d'Anatoli i molts altres.
Mentre preparava diferents exposicions, Ruth solia entrevistar als artistes expositors. Va gravar les seves converses i les va transcriure. En una col·laboració entre Ruth Debel i Mamuta en el Daniela Passal Art and Media Center, les entrevistes seleccionades es van unir en un fullet titulat «Diàleg».
L'Arxiu de Debel Gallery va ser lliurat al Museu d'Israel a Jerusalem el gener de 2007. Avui l'Arxiu de Debel Gallery es troba dins del Centre d'Informació per l'Art Israelià al Museu d'Israel, Jerusalem. Inclou material de fons, històries d'exposicions, fotos d'invitacions de 1973–1990, enregistraments d'entrevistes amb artistes, correspondència amb artistes.
|
[
"Què és la Galeria Debel?",
"A on està?",
"Quin any va obrir les portes?",
"Qui van ser els fundadors?",
"Què era el que s’hi exposava?",
"Per quina raó era un espai únic?",
"Com ara?",
"Hi han mostrat allà el seu treball personalitats de diferents països?",
"A qui s'encarregaren de donar veu des d'aquest lloc?",
"Què feia una de les creadores de l’espai quan muntaven les mostres?",
"Com va recollir aquest material?",
"Què va fer amb això?",
"Com ho va anomenar?",
"Actualment, on és aquest recull?",
"Què s’hi pot trobar?"
] |
{
"answer_end": [
34,
47,
89,
240,
348,
439,
584,
824,
942,
1345,
1397,
1560,
1560,
1765,
1923
],
"answer_start": [
0,
17,
49,
199,
287,
357,
441,
586,
826,
1259,
1347,
1399,
1534,
1650,
1767
],
"input_text": [
"Un museu d'art.",
"A Jerusalem.",
"El 1973.",
"Etienne i Ruth Debel.",
"A artistes ben coneguts i altres que no.",
"Perquè exhibia artistes d'avantguarda.",
"L'artista austríac Rudolf Schwarzkogler, i Yocheved Weinfeld.",
"Sí.",
"A un grup d'artistes considerats marginals dels artistes d'avantguarda.",
"Solia entrevistar als artistes expositors.",
"Gravant les converses i transcrivint-les.",
"Va col·laborar amb Mamuta en el Daniela Passal Art and Media Center, i les entrevistes seleccionades les van unir en un fullet.",
"Diàleg.",
"Al Centre d'Informació per l'Art Israelià al Museu d'Israel, Jerusalem.",
"Material de fons, històries d'exposicions, fotos d'invitacions de 1973–1990, enregistraments d'entrevistes amb artistes i correspondència amb artistes."
]
}
|
books
|
Na Gracieta també tenia el seu tripijoc amb un galant foraster, ben plantat i fatxendós, inacceptable però, ateses les exorbitants pretensions d'aquell pare repatani.
Oh! les tres filles del jutge, isolades en aquella masia, sense esbarjo ni tracte de cap mena, regimentadas a la vella usança, s'enamoraven d'un papalló.
El tedi de veure com el gall empaitava les gallines i el boc les cabres; com s'emmenaven la vaca a bou i la truja a marrà, i com el pastor tirava escarrotxes de síndria a la pastora; neguitejava llur jovenesa, fent-los desitjar la dolça inquietud d'un encontre casual, d'una breu conversa clandestina, amb un galant mudat, de gorra de seda i corbata virolada.
Cada tarda, del melonar a l'horta, de l'horta a la font, davallaven al rieral somogudes per un delit aventurer. Allí s'enjogassaven elles amb elles, esdevenint escarafalloses en atalaiar algú molt més si es tractava de jovencells. Els del poble i de la vila, així que conegueren l'engranall, anaven a fer-los pampallugues jorn per altre. Sobtar-les enfilades en el cirerer, o abastant mores en les bardisses, esgarriades entre vidielles i ridortes, en mig de les exuberàncies de la verneda afrodisíaca, plena d'olors i de cantúries, no podia ser més engrescador. En ocasions les perseguien un poc bàrbarament; altres vegades amb certa mònita, atemperant les impulsions faunesques a la possibilitat d'aconseguir alhora llur dot i llur formosura.
Per a major encís, el pare d'aquelles nimfes tenia fama de terrible: un veritable drac mitològic, que mai era a casa.
En Bóta, moralista i psicòleg a la seva manera, havia augurat una mala fi a les noies d'en Gorgals.
Això, més que res, li féu perdre l'horta; i no li féu perdre el cap perquè el jutge era coquí i no disposava de més arma que la llei, i la llei no concedia pas facilitats per a dur a la forca els que llengüegen. ¡Prou se'n planyia en Gorgals!
Però, a les primeres eleccions de diputats, el jutge es basquejà a fi que empresonessin en Bóta.
|
[
"Amb qui tenia una relació la Gracieta?",
"Es tractava d'una relació ben vista?",
"Quantes descendents tenia el magistrat?",
"On estaven aIllades?",
"Estaven entretingudes?",
"Tenien animals?",
"Què feien per entretenir-se?",
"Els veïns van assabentar que elles es colaven a l'hort?",
"Els propietaris actuaven?",
"El jutge tenia fama de ser una bona persona?",
"Normalment era fora de la seva llar?",
"Com era la personalitat d'en Bóta?",
"Què fou de l'hort?",
"Condemnarien a mort aquelles noies?",
"Qui es presentaria a les següents eleccions?"
] |
{
"answer_end": [
62,
165,
196,
223,
319,
442,
791,
1017,
1289,
1493,
1542,
1590,
1684,
1854,
1951
],
"answer_start": [
0,
89,
171,
171,
225,
321,
681,
912,
1244,
1426,
1495,
1544,
1644,
1780,
1893
],
"input_text": [
"Amb un galant foraster.",
"No.",
"Tres.",
"En una masia.",
"No.",
"Sí.",
"Davallaven al rieral somogudes per un delit aventurer.",
"Sí.",
"En ocasions sí.",
"No.",
"Sí.",
"Era un moralista i psicòleg a la seva manera.",
"Es va perdre.",
"No.",
"El jutge."
]
}
|
books
|
-Un home!… un home!…- es va sentir cridar per tots cantons…
-Prepareu els caps!…
La corrent se l'emportava cap a llevant… la gentada el va anar seguint… A davant la gent de mar, cares ferrenyes, gestos resoluts, segurs de sa força, semblava que anessin a lluitar a pit obert contra aquella mar sense fre, per a arrencar-li sa presa… després els curiosos, una massa ombrivola i lassa, que avançava a por a poc, com mig avergonyida…
I aquell home nadava… nadava braument, aferrat a un rem, amb el delit de la lluita suprema… A prop de les ones una dona desgarbada, semblava que l'ajudés a nadar, movent els braços… com ell els movia… Aferrada a ses faldilles una criatura plorava… I anaven avançant peniblement… l'home cap a terra, la dona cap a n'ell…
No devia ser a deu passes… Una ona monstruosa esclatà sobre el seu cap com una maledicció… La gentada reculà… després allargà el coll per veure millor… l'home ja no hi era… el rem sol botava per sobre les ones, com un boixet en mans d'una puntaire…
Aquella dona va caure en rodó i a son entorn s'hi féu un grup espès…
* * *
A la tarda el temporal havia amainat; els darrers remolins de vent empaitaven espai enllà les blanques resquícies de la boirada desfeta. El cel tornava a ser el de sempre, potser un xic més alegre, més blau i més fresc; sa blavor s'emmirallava en els bassiots que la pluja havia deixat al carrer… Allà baix, al cap-de-vall, les onades hi passaven encara de gairell, encabritades i llençant tofes d'espuma… El sol tocava a les cases de la banda esquerra i tornava a ses fatxades els tons vius que la pluja havia encartronat… però arreu hi havia una tristesa!… La gent era pels portals, parlant de baix en baix… sense un crit, ni una rialla…
De sobte passà a pas de marxa en Joanet, un pescador conegut de casa… en sos ulls esbarriats i en sa cara esgrogueïda, hi portava l'angúnia retratada…
-Joanet, que hi teniu algú en mar?…- li digué la meva mare.
-El noi, senyora, el noi!- i aquell homenàs plorava…
-Però…
|
[
"Què exclamava la gentada?",
"Per què?",
"Qui eren els que semblaven decidits a salvar-lo?",
"Què feia el senyor que era a l’aigua?",
"Com?",
"Qui l’animava?",
"Amb qui anava ella?",
"Què va passar quan semblava que arribava a terra ferma?",
"Això va provocar que desaparegués?",
"Aquest fet, què va provocar?",
"Amb el pas de les hores, el temps va canviar radicalment?",
"Com estava el mar?",
"Plovia en aquell moment?",
"L’ànim que es respirava en aquell lloc, quin era?",
"Qui estava realment afectat per la desaparició de l’home?"
] |
{
"answer_end": [
58,
120,
331,
451,
468,
611,
669,
840,
922,
1029,
1111,
1479,
1506,
1631,
1977
],
"answer_start": [
1,
1,
153,
445,
453,
523,
542,
681,
903,
1000,
1075,
1372,
1481,
1599,
1715
],
"input_text": [
"Un home.",
"Perquè hi havia un home a qui la corrent se l'emportava cap a llevant.",
"La gent de mar.",
"Nadar.",
"Braument.",
"Una dona desgarbada.",
"Amb una criatura.",
"Que una ona monstruosa esclatà sobre el seu cap com una maledicció.",
"Sí.",
"Que aquella dona d'abans caigués en rodó.",
"Sí.",
"Les onades hi passaven encara de gairell, encabritades i llençant tofes d'espuma.",
"No.",
"De tristesa.",
"En Joanet."
]
}
|
mitologia
|
Gai Muci Escèvola (en llatí: Gaius Mucius Scaevola) va ser un heroi llegendari romà que suposadament va viure al segle vi aC.
Quan el rei etrusc Lars Porsenna blocava la ciutat de Roma el 509 aC, el jove Gai Muci, un patrici, va sortir de la ciutat amb permís del senat romà teòricament per demanar ajut als déus i realitzar algun fet noble. Es va acostar a la tenda de Porsenna per matar-lo, però el secretari del rei (scriba) estava al seu costat vestit amb robes similars a les del rei, i el va confondre i va matar el secretari en lloc del sobirà.
Agafat per la guàrdia el van portar davant del rei a qui va donar el seu nom i la seva voluntat de matar Porsenna. En aquell moment portaven un braser ple de brases enceses, destinat a un sacrifici. Muci va estirar la mà dreta i la va posar a les brases, deixant que se li cremés. El rei Porsenna, admirat, va dir que s'emportessin el braser i li va tornar l'espasa. Muci va dir al rei que hi havia tres-cents joves romans més, disposats a fer el mateix (cosa que era falsa) i que ell era allí perquè li havia tocat en sort de ser el primer. Porsenna, espantat, va optar per aixecar el blocatge i signar un armistici amb Roma.
Va rebre llavors el malnom d'Escèvola (llatí: scaevola) i va rebre com a recompensa unes terres al darrere del Tíber (terres conegudes com a llatí: Mucia Prata). Encara que a la història, narrada per Titus Livi i Dionís d'Halicarnàs l'esmenten com a patrici, la família dels Mucis era plebea.
|
[
"Qui fou Gai Muci?",
"En quin temps?",
"A quina localitat vivia?",
"Qui no deixava que ningú sortís d’allà?",
"Com és que l’heroi se’n va poder anar?",
"Per què ho va fer?",
"A qui volia assassinar?",
"Per quina raó no ho va aconseguir?",
"Qui el va capturar aleshores?",
"Com el van castigar?",
"A qui va deixar fascinat?",
"Per què va espantar Gai al monarca?",
"Què va fer aquest últim, llavors?",
"En aquell moment, amb quin àlies van anomenar l’heroi?",
"I quina cosa va obtenir per part del dirigent?"
] |
{
"answer_end": [
83,
124,
248,
184,
274,
340,
391,
550,
573,
805,
857,
1112,
1177,
1216,
1295
],
"answer_start": [
0,
88,
126,
126,
196,
226,
342,
398,
552,
667,
833,
919,
1094,
1179,
1237
],
"input_text": [
"Un heroi llegendari romà.",
"Al segle vi aC.",
"A Roma.",
"El rei etrusc Lars Porsenna.",
"Perquè tenia el permís del senat romà.",
"Teòricament per demanar ajut als déus i realitzar algun fet noble.",
"A Porsenna.",
"Perquè el va confondre amb el seu secretari, i va acabar matant aquest en lloc del sobirà.",
"La guàrdia.",
"Va posar la mà dreta en un braser ple de brases enceses.",
"Al rei Porsenna.",
"Perquè li va dir que hi havia tres-cents joves romans més, disposats a fer el mateix i que ell era allí perquè li havia tocat en sort de ser el primer.",
"Va optar per aixecar el blocatge i signar un armistici amb Roma.",
"Escèvola.",
"Unes terres al darrere del Tíber."
]
}
|
vilaweb
|
L'acord de govern que negocien Junts per Catalunya i ERC penja d'un fil, malgrat que aquestes darreres hores els equips negociadors han avançat molt i han superat la major part d'entrebancs relacionats amb la configuració dels departaments. Tal com explicava ahir VilaWeb, s'ha avançat molt en la configuració del govern autonòmic, però els entrebancs més delicats s'han deixat per al final i són de mal resoldre. El repartiment de competències en conselleries clau, com ara la de Presidència, fan molt difícil d'arribar a una solució ràpida i, per una altra banda, el calendari comença a acuitar. Tant Ciutadans com el PSC exigeixen que la setmana vinent es faci un ple que serveixi per a engegar el rellotge per a la convocatòria d'eleccions. Tanmateix, el problema més gros continua essent trobar una fórmula per a acceptar l'exigència d'ERC de no investir president de la Generalitat Carles Puigdemont, per evitar conseqüències penals a alguns dels seus diputats. Junts per Catalunya i la CUP volen garantir que aquesta exigència d'ERC no signifiqui, a la pràctica, la proclamació d'un govern autonòmic que acataria la constitució espanyola i s'allunyaria de la legalitat republicana. Ahir al vespre, després de llargues hores de negociació i quan semblava que s'havia avançat molt, unes quantes filtracions fetes des de l'entorn d'ERC anunciaven propostes que no s'havien posat sobre la taula de negociació i que pretenien presentar el possible acord com un pas al costat del president Puigdemont. Aquestes filtracions van causar un gran malestar a Junts per Catalunya. Tal com Pere Martí explicava ahir a ‘L'última‘, la proposta acordada entre els negociadors consistia a bastir una doble estructura de govern, una a Brussel·les i una altra d'autonòmica a Barcelona, en què Carles Puigdemont fos reconegut formalment pel parlament com a president vigent i, a partir d'això, fos investit fora del marc autonòmic espanyol però amb atribucions polítiques concretes i intransferibles. La fórmula per a ser reconegut president no tindria conseqüències penals per a la mesa de la cambra, tal com demana Esquerra. Després la investidura formal de Puigdemont es faria a Bèlgica en un acte solemne en què participarien els diputats independentistes que poguessin viatjar-hi. Després d'aquesta investidura a Brussel·les, Junts per Catalunya i ERC convocarien la del parlament, que elegiria un president autonòmic, en la persona que designés el president Puigdemont, reconegut com a president del país. La intenció de Puigdemont és nomenar successivament candidats a president persones encausades, per fer visible la repressió que exerceix l'estat espanyol. Tanmateix, si Esquerra presenta aquesta fórmula com un pas al costat del president Puigdemont o Junts per Catalunya entén que no hi ha prou garanties per la institucionalització del govern republicà a Brussel·les, aleshores la possibilitat d'unes noves eleccions tornarà a agafar força. Oimés tenint en compte que ja no hi haurà gaire temps per a reprendre –sobretot si és partint de zero– unes converses que han estat aturades i abandonades unes quantes voltes aquestes darreres setmanes.
|
[
"Què és el que perilla?",
"Tot i això, estan havent-hi cap evolució?",
"En quin àmbit?",
"Què és el que està provocant més maldecaps als negociadors?",
"I en què se centra el conflicte?",
"Per quina raó ho demanen?",
"Quins partits independentistes temen aquesta mesura d'Esquerra?",
"Per quina raó?",
"Amb què es van indignar els integrants de JxCat?",
"En què es basaria l'acord al qual volien arribar?",
"En cas que això es portés a terme, els membres de la Generalitat estarien en perill de ser jutjats?",
"Quan es ratifiqués el càrrec de Puigdemont, quin seria el següent pas?",
"Qui hauria de ratificar el candidat proposat?",
"En cas que no fos possible, quina seria l'alternativa?",
"I queda bastant temps per continuar negociant?"
] |
{
"answer_end": [
71,
148,
239,
541,
905,
966,
1187,
1187,
1573,
1985,
2086,
2408,
2460,
2938,
3141
],
"answer_start": [
0,
73,
109,
414,
756,
829,
968,
968,
1189,
1575,
1987,
2272,
2272,
2653,
2940
],
"input_text": [
"L'acord de govern que negocien Junts per Catalunya i ERC.",
"Sí.",
"En la configuració dels departaments.",
"El repartiment de competències en conselleries clau.",
"En trobar una fórmula per a acceptar l'exigència d'ERC de no investir president de la Generalitat Carles Puigdemont.",
"Per evitar conseqüències penals a alguns dels seus diputats.",
"Junts per Catalunya i la CUP.",
"Perquè a la pràctica, pensen que podria significar la proclamació d'un govern autonòmic que acataria la constitució espanyola i s'allunyaria de la legalitat republicana.",
"Amb unes quantes filtracions fetes des de l'entorn d'ERC en què anunciaven propostes que no s'havien posat sobre la taula de negociació i que pretenien presentar el possible acord com un pas al costat del president Puigdemont.",
"En bastir una doble estructura de govern, una a Brussel·les i una altra d'autonòmica a Barcelona, en què Carles Puigdemont fos reconegut formalment pel parlament com a president vigent i, a partir d'això, fos investit fora del marc autonòmic espanyol.",
"No.",
"Elegir un president autonòmic.",
"Puigdemont.",
"Noves eleccions.",
"No."
]
}
|
books
|
Entre el pinyoc d'espectadors que em voltaven hi havia un carreter de cara bestial, aixafat de front, una mica pelut de galtes, barbagròs, alt, d'ulls petits i vermellencs. Aquest home, que revelava el seu ofici amb les xurriaques que li penjaven sobre el pit enrotllades al coll per la tralla, donava mostres de disgust i d'avorriment, i a l'últim va dir, en to de menyspreu:
-Bah, bah!… Sa sang no enrogirà ses aigües. Sou uns babalocs. Això té tanta malícia com es fum de qualsevulga xemeneia.
-Déu vos gord que us arreplegués!- va exclamar un mariner. -No és cosa de joguina, no. Jo no em voldria veure sota es seu embut, ni enc que em trobés dintre una fragata de tres arbres. Xucla i roda d'una manera!…
-Això deu poar aigua des mar per després fer ses pluges: oi, senyor?- me preguntà un xicot. I, sense donar-me temps de contestar, va tocar-me amb el colze: -Mireu!… una altra!
Efectivament, vaig veure que s'espallongava d'un abombament del cel un canó serpós d'un blau de calitja. Era una altra mànega. I de seguida se'n presentà una tercera, que venia, ja formada, de part d'allà de les muntanyes llevantines, vorejant la costa, desempallegant-se a poc a poc de les calimes, enteranyinada, blanquina, voltada de lluïssors que s'anaven apagant gradualment.
|
[
"Qui rodejava el narrador?",
"Entre la gentada, qui destacava?",
"Com era el seu rostre?",
"De quina forma es podia endevinar allò a què es dedicava aquest senyor?",
"Se sentia animat?",
"Aleshores, què va exclamar?",
"L’espantava el que estava passant?",
"Amb què ho comparava?",
"Un dels tripulants que l’acompanyava tenia el mateix parer?",
"Què n’opinava ell?",
"Què és el que no li agradaria que li passés?",
"Al personatge que narra la història, llavors, quina consulta li van fer?",
"Aquest va poder respondre?",
"Per quin motiu?",
"Va ser l’última?"
] |
{
"answer_end": [
45,
66,
100,
293,
335,
387,
495,
495,
554,
582,
624,
800,
872,
1011,
1051
],
"answer_start": [
0,
0,
55,
180,
295,
378,
389,
439,
498,
557,
584,
711,
805,
780,
886
],
"input_text": [
"Un pinyoc d'espectadors.",
"Un carreter.",
"Bestial i aixafat de front.",
"Per les xurriaques que li penjaven sobre el pit enrotllades al coll per la tralla.",
"No.",
"Bah, bah.",
"No.",
"Amb es fum de qualsevulga xemeneia.",
"No.",
"Que no era cosa de joguina.",
"Que es veiés sota s'embut.",
"Si allò devia poar aigua des mar per després fer ses pluges.",
"No.",
"Perquè el xicot va tocar-lo amb el colze i exclamà que hi havia una altra mànega.",
"No."
]
}
|
vilaweb
|
Avui s'ha celebrat a Barcelona el VI Congrés de Periodistes de Catalunya. En el mateix professionals de diversos mitjans, entre els quals Dan Gillmor, han reflexionat sobre els reptes del periodisme i la comunicació en el món actual. La primera taula rodona del dia ha girat a l'entorn del codi deontològic i el respecte a la qualitat professional. La taula ha comptat amb la presència de Salvador Alsius, Pere Rusiñol, Milagros Pérez-Oliva, Laura Fanals i el director de VilaWeb, Vicent Partal. Partal hi ha denunciat el paper destructiu que Facebook fa, promovent les notícies falses que generen més visites i també el fet que molts mitjans s'aprofiten d'això per a bastir audiències. El director de VilaWeb ha definit el negoci de Facebook en els següents termes: ‘el negoci de Facebook és fer que el lector llisca notícies com més sensacionalistes millor, falses si cal, que la gent que s'autoafirma en les seues creences a base de creure's aquestes notícies repartirà després com la pólvora entre els seus amics. Generant així més i més ingressos econòmics per a Facebook, que és l'únic que els importa.' Partal ha criticat que el periodisme groc s'hagi implantat als Països Catalans gràcies a internet i a les manipulacions que Facebook i OJD, l'organisme encarregat de mesures les audiències, permeten fer. Ha mostrat diversos exemples al respecte, fins i tot una carta on una empresa ofereix un milió d'usuaris únics per mil sis-cents euros. A partir d'això ha explicat que ‘la Generalitat de Catalunya paga 0.10 € per cada visita de la mitjana anual de visites d'un diari i l'oferta aquesta cobra 0,001 cèntim per visita. Comprar tràfic fals acaba, doncs, sent un gran negoci subvencionat pel govern de Catalunya.' El problema, pel director de VilaWeb, no és tant que existeixin aquestes pràctiques com que la professió i les institucions, sabent-ho, ho deixin fer i no posen límits o denunciïn els mitjans que les fan servir. ‘En aquest context –ha dit– ja podem anar fent codis deontològics, que no serviran per a res'. El document vegeu el PDF
|
[
"Quin esdeveniment ha tingut lloc a la Ciutat Comtal?",
"Qui hi ha acudit?",
"Quins temes s'han tractat?",
"Amb quin acte s'ha iniciat la jornada?",
"Sobre què s'hi ha parlat?",
"Com s'anomenen els qui hi han participat?",
"Aquest últim, què ha criticat?",
"Per quina raó?",
"Què és el que ha explicat que pretenen des d'aquesta xarxa social?",
"Amb quin objectiu ho fan això?",
"Contra quin altre fenomen s'ha posicionat?",
"Com ha il·lustrat aquest fenomen?",
"Es tracta d'una pràctica retribuïda per part de les institucions?",
"Aleshores, quina és per ell la qüestió que s'ha de tractar?",
"D'aquesta manera, quina cosa no té cap mena d'utilitat segons ell?"
] |
{
"answer_end": [
72,
166,
232,
265,
347,
494,
554,
609,
873,
1107,
1188,
1448,
1723,
1934,
2028
],
"answer_start": [
0,
74,
87,
234,
234,
349,
496,
519,
768,
1018,
1110,
1314,
1450,
1724,
1937
],
"input_text": [
"El VI Congrés de Periodistes de Catalunya.",
"Professionals de diversos mitjans.",
"Els reptes del periodisme i la comunicació en el món actual.",
"Amb una taula rodona.",
"Sobre el codi deontològic i el respecte a la qualitat professional.",
"Salvador Alsius, Pere Rusiñol, Milagros Pérez-Oliva, Laura Fanals i Vicent Partal.",
"El paper destructiu que Facebook fa.",
"Perquè promouen les notícies falses que generen més visites.",
"Fer que el lector llisca notícies com més sensacionalistes millor i falses si cal.",
"Generar més ingressos econòmics.",
"El periodisme groc.",
"Amb diversos exemples i una carta on una empresa ofereix un milió d'usuaris únics per mil sis-cents euros.",
"Sí.",
"El fet que la professió i les institucions, sabent d'aquestes pràctiques ho deixin fer i no posen límits o denunciïn els mitjans que les fan servir.",
"Els codis deontològics."
]
}
|
vilaweb
|
València viu de ple les Falles 2017, un any especial en ser el primer des que la Unesco reconegués la candidatura de les festes a ser patrimoni immaterial de la Humanitat. La ‘plantà' dels monuments de les falles principals suposa el tret de sortida oficial als dies grans de les festes. Des de primera hora del matí els carrers de la ciutat s'han omplert de monuments, que despleguen la seva càrrega satírica centrada en l'actualitat política. Turistes i veïns, música i petards per tot arreu així com les tradicionals parades de xurros i bunyols conformen l'habitual ambient faller d'aquests dies, que tindran la seva culminació amb la ‘Cremà', aquest diumenge, on seguint la tradició els ninots seran engolits per les flames. Només se salvarà el ninot indultat d'enguany, una composició que amb el nom de ‘La peixatera', homenatja el centenari del Mercat Central de València, i que es pot veure a la falla Almirall Cadarso-Conte Altea. L'actualitat política centra la mirada dels artistes fallers durant aquests dies. Així per exemple, els acords per a la investidura de Rajoy es reflecteixen a la falla Convent de Jerusalem, on es representa una ‘Boda entre castes' amb el president espanyol i la presidenta andalusa Susana Díaz com a nuvis d'una cerimònia que oficia Felip VI. Al seu voltant apareix un Pedro Sánchez cremat per Felipe González mentre Albert Rivera reverencia els nous casats, portant els anells. A l'altra banda Pablo Iglesias i Iñigo Errejón es barallen amb un soldat que duu el logo del grup Prisa i que els impedeix d'entrar al casament. Al fons, el diputat d'ERC al Congrés Gabriel Rufián llença fletxes enverinades com un Cupid que porta banyes de dimoni. En la mateixa falla es pot veure un faquir que fa ballar unes serps que porten les sigles dels quatre principals partits espanyols amb un cartell on es pot llegir ‘L'encantament electoral. També a la Falla de la plaça del Pilar de València s'al•ludeix a la situació política. Amb el lema ‘Que li tallin el cap', es retrata la corrupció amb ninots d'Urdangarín i Rodrigo Rato, al mateix temps que la situació del PSOE es reflectida amb Susana Díaz, Pedro Sánchez distanciats, mentre Rajoy i Rivera són coronats. Mentre, a la Falla Na Jordana, el president valencià Ximo Puig i la vicepresidenta Mónica Oltra són representants com ‘Els malcasats de València'. Amb el tret d'inici a les Falles, València es prepara per rebre milers de visitants en un cap de setmana llarg que ha deixat la plena ocupació als hotels. El bon temps sembla que acompanyarà els dies principals després de jornades prèvies d'incertesa per la pluja i el vent. Diumenge, amb la ‘Cremà', s'iniciarà de nou el cicle de les Falles i la construcció dels monuments, que seran exposats l'any vinent.
|
[
"Què s’està celebrant a la capital de la Comunitat Valenciana?",
"Per què aquesta edició té major rellevància?",
"Amb quin esdeveniment s’ha inaugurat la festivitat?",
"Quins elements decoren la localitat?",
"A què fan referència?",
"Amb què es donaran per finalitzats els actes d’aquesta celebració?",
"Què és el que es fa durant aquesta exhibició?",
"Quina figurà no serà cremada?",
"Com s’anomena?",
"En què s’han centrat molts dels ninots d’aquest any?",
"En una de les escultures, quins són els polítics que hi apareixen representats?",
"Què més s’hi observa en aquesta?",
"A quina altra es fa una representació sobre el mateix tema?",
"En aquest cas, qui són els protagonistes?",
"S’espera que la meteorologia d’aquestes jornades sigui favorable?"
] |
{
"answer_end": [
35,
170,
286,
368,
443,
645,
727,
773,
822,
1019,
1681,
1813,
1957,
2192,
2551
],
"answer_start": [
0,
20,
172,
288,
332,
445,
635,
729,
746,
939,
1021,
1683,
1872,
1878,
2496
],
"input_text": [
"Les Falles 2017.",
"Perquè és la primera des que la Unesco reconegués la candidatura de les festes a ser patrimoni immaterial de la Humanitat.",
"Amb la plantà dels monuments de les falles principals.",
"Monuments.",
"A l'actualitat política.",
"Amb la Cremà.",
"Els ninots s'engoleixen per les flames.",
"El ninot indultat d'enguany.",
"La peixatera.",
"En l'actualitat política.",
"El president espanyol, Rajoy, la presidenta andalusa Susana Díaz, Pedro Sánchez, Felipe González, Albert Rivera, Pablo Iglesias, Iñigo Errejón i Gabriel Rufián.",
"Un faquir que fa ballar unes serps que porten les sigles dels quatre principals partits espanyols.",
"A la Falla de la plaça del Pilar.",
"Urdangarín, Rodrigo Rato, Susana Díaz, Pedro Sánchez, Rajoy i Rivera.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Montserrat Boix Piqué (Polinyà, 26 de gener de 1960) és una periodista catalana, coneguda per desenvolupar conceptes, com ara el ciberfeminisme social o el hacktivisme feminista. Els seus eixos de treball habituals són la violència de gènere i els drets de comunicació i de ciutadania per a les dones.
Es va llicenciar en Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona. A principis dels anys 80 va iniciar la seva trajectòria professional a Ràdio Miramar de Barcelona. Posteriorment va incorporar-se al programa "Encarna de noche" dirigit per Encarna Sánchez, a la COPE Madrid. El 1984 va assumir la prefectura de la Unió Federal de Consumidors d'Espanya.
Des de 1986 és periodista dels Serveis Informatius de Televisió espanyola en la secció Internacional, on s'ha especialitzat en temes de política exterior i el món àrab: Magrib, Sahel, els moviments islàmics i el terrorisme jihadista. Ha estat enviada especial a principis dels 90 a Algèria, cobrint la informació sobre les matances del Grup Islàmic Armat i la seva guerra civil, en camps de refugiats Sahrauis, el Marroc, Egipte, Afganistan, Guatemala i Bangladesh.
Ha treballat, a més, com a professora en diferents màsters universitaris sobre igualtat, tecnologies, comunicació i desenvolupament amb perspectiva de gènere, entre d'altres a la Universitat Internacional de Andalucia i la Universitat del País Basc.
És secretària d'Igualtat i Drets Civils d'UGT RTVE i membre de l'Observatori d'Igualtat de la Corporació de RTVE.
El 1996 va crear Mujeres en Red, diari digital pe feminista.
Juntament amb Anna de Miguel va publicar el capítol "Los géneros de la red: los ciberfeminismos" en el llibre: The role of humanity in the information age. A Latin Perspective (2002) editat per la Universitat de Xile, on es parla per primera vegada del concepte ciberfeminisme social el qual fa referència a organitzacions, xarxes i moviments socials que han incorporat les TIC com a canals de comunicació amb una tradició de pensament i acció anterior a l'aparició de les xarxes a Internet, on grups tradicionalment marginats reclamaven nous espais polítics
El 2006, en el número 10 de la publicació Labrys, va plantejar el concepte de "hacktivisme feminista" en el text Hackeando el patriarcado: La lucha contra la violencia hacia las mujeres como nexo. Filosofía y práctica de Mujeres en Red desde el ciberfeminismo social.
Boix ha rebut diversos guardons per la seva tasca a favor d'un periodisme més igualitari, entre d'altres: el premi al reconeixement en la labor periodística més destacada en l'erradicació de la violència de gènere atorgat per l'Observatori Contra la Violència Domèstica i de Gènere del Consell General del Poder Judicial (2005); el Premi Nicolás Salmerón de Drets Humans per l'esforç i la constància en fer de "Mujeres en Red" un dels mitjans de comunicació de referència en la defensa dels drets de la dona, i el Premi Comunicació No Sexista de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya (2015).
El 2016 va ser seleccionada entre les 100 dones més influents d'Espanya, i el diari El Mundo la va incloure a la llista de les 500 dones més influents d'Espanya.
A més de l'obra ja esmentada, cal destacar:
|
[
"Quan va néixer Montserrat Boix?",
"A què es dedica?",
"En quins temes ha centrat la seva carrera?",
"En què es va graduar?",
"A on?",
"A quin lloc va ser la seva primera feina com a periodista?",
"Quin any va entrar a treballar a la cadena pública nacional?",
"Allí, en quines matèries d'actualitat s'ha centrat?",
"A quin país es va traslladar durant la dècada dels noranta?",
"Quina altra feina ha desenvolupat?",
"Com s’anomena el llibre en què va participar en la redacció d’un dels apartats?",
"Sobre què tracta?",
"L'any 2006, en què va col·laborar?",
"Per quina raó ha estat premiada?",
"Quins són els reconeixements que ha rebut?"
] |
{
"answer_end": [
52,
70,
300,
347,
386,
485,
747,
841,
963,
1297,
1747,
1848,
2226,
2482,
2986
],
"answer_start": [
0,
53,
179,
302,
302,
388,
674,
686,
908,
1140,
1565,
1676,
2125,
2394,
2399
],
"input_text": [
"El 26 de gener de 1960.",
"Al periodisme.",
"En la violència de gènere i els drets de comunicació i de ciutadania per a les dones.",
"En Ciències de la Informació.",
"A la Universitat Autònoma de Barcelona.",
"A Ràdio Miramar de Barcelona.",
"El 1986.",
"En temes de política exterior i el món àrab.",
"A Algèria.",
"La de professora en diferents màsters universitaris sobre igualtat, tecnologies, comunicació i desenvolupament amb perspectiva de gènere.",
"The role of humanity in the information age. A Latin Perspective.",
"Sobre el concepte ciberfeminisme social.",
"En la publicació Labrys.",
"Per la seva tasca a favor d'un periodisme més igualitari.",
"El premi al reconeixement en la labor periodística més destacada en l'erradicació de la violència de gènere, el Premi Nicolás Salmerón de Drets Humans per l'esforç i la constància, i el Premi Comunicació No Sexista de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya."
]
}
|
bios
|
Imma Prieto (Vilafranca del Penedès, 1975) és una curadora d'art, historiadora i escriptora catalana. Des de 2019 és directora d'Es Baluard Museu d'Art Contemporani de Palma.
Va estudiar història de l'art a la Universitat de Girona, i va completar els seus estudis al Cooper Union for the Advancement of Science and Art (Nova York), sota la tutela de Dore Ashton, i a la New York University, sota la tutela d'André Lepecki.
Ha estat docent en l'àmbit universitari durant més de quinze anys, de forma estable amb l'EU-ERAM de la Universitat de Girona i amb col·laboracions puntuals en màsters i postgraus de la Universitat de Barcelona, la Universitat Ramon Llull o la Universitat de Cuenca (Equador). Ha estat mànager del grup de recerca europeu ELAA (European Live Art Archive 2008-2012), format per la Universitat de Girona, la Universitat d'Oxford i la residència d'artistes Glaugair de Berlín.
Al llarg de la seva trajectòria ha comissariat múltiples exposicions dins de l'àmbit nacional i internacional. La seva pràctica professional es desenvolupa a partir d'un diàleg entre investigació, escriptura i comissariat, i ha col·laborat amb artistes de reconeguda trajectòria professional com: Fluxus, Martha Rosler, Jimmie Durham, Anri Sala, Dan Perjovschi, Teresa Margolles, Daniel García Andújar, Antoni Muntadas, Antoni Miralda, el col·lectiu de dansa Mal Pelo o Jordi Colomer, entre d'altres. Col·labora assíduament en diferents catàlegs, llibres d'investigació i mitjans de comunicació especialitzats com el suplement Cultura/s de La Vanguardia (2004-2018) i en les plataformes digitals A*Desk i Campo de Relámpagos. L'any 2017 va realitzar el seu primer documental, “Eco de Primera Mort”, en què la pràctica cinematogràfica es pensa des de l'escriptura i la investigació. En 2018 li van atorgar el Premi Internacional a la crítica d'Art GAC.
Dins de les seves exposicions col·lectives destaquen: Video(S)torias (Artium, 2010), Prophetia (Fundació Joan Miró, Barcelona, 2015), Beyond the Tropics (Palazzo Ca'Tron, dins del context de la 56 Biennal de Venècia (2015), Liberxina (MNAC, 2019) o Umbral (Espai públic en Barcelona, 2019). Com a comissària ha desenvolupat projectes en centres de l'àmbit internacional com TEMP Art Space (Nova York), Palazzo Ca'Tron, dins del marc de la Biennal de Venècia, MUCA (Roma Ciudad de México DF), Biennal del Istmo Centroamericano (Guatemala), Museo Nacional de Arte Pumapungo en Cuenca (Equador) i, en àmbit nacional, en el Museu Nacional d'Art de Catalunya, Fundació Joan Miró (Barcelona), Fàbrica de Creació Fabra i Coats, La Virreina Centre de la Imatge, Fundació Vilacasas, Arts Santa Mònica, Museo Extremeño e Iberoamericano de Arte Contemporáneo, TEA Tenerife Espacio de las Artes, Artium i el Bòlit Centre d'Art Contemporani de Girona, entre d'altres.
|
[
"Qui és Imma Prieto?",
"Quina galeria dirigeix?",
"En què es va llicenciar?",
"A on va continuar la seva formació?",
"En quines institucions d'estudis superiors ha treballat?",
"Quin equip d'investigació ha conduït?",
"En general, en què s'ha basat la seva trajectòria laboral?",
"I amb quines personalitats reconegudes de l'àmbit artístic ha treballat?",
"Com s'anomena el mitjà de comunicació en què contribuí amb els seus escrits de forma periòdica?",
"Quan va deixar aquesta tasca definitivament?",
"Què va crear el 2017?",
"Un any més tard, quin guardó va rebre?",
"Quines són les principals exhibicions que ha fet Prieto?",
"Quin càrrec ha tingut en diverses exposicions que s'han celebrat en altres països?",
"També ho ha fet en l'àmbit nacional?"
] |
{
"answer_end": [
100,
173,
204,
390,
699,
750,
1119,
1397,
1551,
1563,
1695,
1848,
2139,
2441,
2803
],
"answer_start": [
0,
102,
175,
235,
424,
701,
1009,
1123,
1399,
1538,
1624,
1780,
1850,
2141,
2141
],
"input_text": [
"Una curadora d'art, historiadora i escriptora catalana.",
"Es Baluard Museu d'Art Contemporani de Palma.",
"En història de l'art.",
"Al Cooper Union for the Advancement of Science and Art i a la New York University.",
"A la Universitat de Girona, la Universitat de Barcelona, la Universitat Ramon Llull i la Universitat de Cuenca, a Equador.",
"El grup de recerca europeu ELAA.",
"En un diàleg entre investigació, escriptura i comissariat.",
"Amb Fluxus, Martha Rosler, Jimmie Durham, Anri Sala, Dan Perjovschi, Teresa Margolles, Daniel García Andújar, Antoni Muntadas, Antoni Miralda, el col·lectiu de dansa Mal Pelo o Jordi Colomer, entre d'altres.",
"La Vanguardia.",
"El 2018.",
"El seu primer documental, Eco de Primera Mort.",
"El Premi Internacional a la crítica d'Art GAC.",
"Video(S)torias, Prophetia, Beyond the Tropics, Liberxina i Umbral.",
"El de comissaria.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
The Homecoming of Beorhtnoth Beorhthelm's Son és el títol d'una obra de l'autor J. R. R. Tolkien publicada, originalment, el 1953 al 6è volum de la revista acadèmica Essays and Studies by Members of the English Association, i posteriorment tornada a publicar, el 1966, a The Tolkien Reader. És una obra de ficció històrica, inspirada en el poema en anglès antic The Battle of Maldon. Està escrita en forma de vers al·literatiu, però també és una obra de teatre, essent principalment un diàleg entre dos personatges just després de la batalla de Maldon. L'obra anava acompanyada de dos assajos, també de Tolkien, situats abans i després de l'obra principal.
L'obra, tal com va quedar publicada, presentava la següent estructura:
Els crítics literaris, en general, estan d'acord que "Homecoming" és una crítica de Tolkien al ethos heroic. Per exemple, utilitzant borradors originals de Tolkien de l'obra, Thomas Honegger mostra que Tolkien estava preocupat especialment per no mostrar l'orgull de Beorhtnoth des d'un punt de vista completament negatiu. George Clark també puntualitza que el treball de Tolkien, reescrivint The Battle of Maldon, castiga específicament a Beorhtnoth pel seu orgull, i critica en general els ideals heroics anglosaxons que cerquen la fama i la riquesa material (41). Partint d'una posició similar, Tom Shippey exposa que la condemna de Tolkien de Beorhtnoth a "Homecoming" és un "acte de parricidi" contra els estàndards de la literatura de l'anglès antic, en el qual "ha d'agafar l'esperit heroic del nord i sacrificar-lo" (337).
Prenent un punt de vista més matisat, Mary R. Bowman assegura que Tolkien "rehabilita" l'esperit heroic nòrdic, en lloc de simplement "rebutjar-lo" (92). Recorda la pròpia metàfora de Tolkien de l'esperit nòrdic heroic com un "aliat" impur, compost per una combinació de bravura i auto-sacrifici pel bé dels altres (l'or) i una cerca egoista i imprudent de fama i riqueses (el metall de base). Segons Bowman, Tolkien estava interessat en refinar l'antic codi heroic, separant i cremant el punt de vista egoista i destructiu, així com l'orgull excessiu, però retenint l'or del coratge.
Els acadèmics també han discutit la influència del "Homecoming" en el món fictíci de Tolkien de la Terra Mitjana. George Clark exposa que les idees de Tolkien sobre un esperit nòrdic heroic es manifesten a El Senyor dels Anells a través del personatge d'en Sam Gamgí, en la seva devoció ferma cap en Frodo; així, Sam seria el "veritable heroi", una espècia d'anti-Beorhtnoth. En la mateixa línia, Bowman assegura que tant Sam com Bilbo posseeixen la mateixa línia d'heroisme refinat que creu que Tolkien està forjant a "Homecoming". Altres acadèmics han mostrat casos similars; per exemple, Alexander Bruce exposa que el sacrifici de Gàndalf davant del Bàlrog a Mòria serveix de correcció, per Tolkien, de l'error tàctic de Beorhtnoth, i Lynn Forest-Hill veu a Beorhtnoth en el personatge de Bóromir.
|
[
"Quin any va ser publicada per primer cop aquella obra?",
"A quina publicació?",
"Van tornar a publicar-la més endavant?",
"A quin gènere pertany?",
"En què s'inspira?",
"Què n'opina la crítica literària?",
"A quina conclusió arribà Thomas Honegger?",
"I Tom Shippey?",
"Qui considera que l'autor alça l'esperit heroic dels pobles del nord d'Europa?",
"Què opina Bowman?",
"Quin personatge seria l'autèntic heroi de El Senyor dels Anells?",
"Qui parla del sacrifici del mag Gàndalf?",
"Davant de qui es sacrifica?",
"On va succeir aquesta fita?",
"Qui creu que Beorhtnoth està personificat en Bóromir?"
] |
{
"answer_end": [
129,
222,
289,
322,
382,
835,
1049,
1551,
1669,
2142,
2410,
2785,
2803,
2811,
2943
],
"answer_start": [
0,
130,
226,
291,
291,
728,
903,
1326,
1597,
1953,
2258,
2735,
2762,
2762,
2882
],
"input_text": [
"El 1953.",
"A la revista acadèmica Essays and Studies by Members of the English Association.",
"Sí.",
"És ficció històrica.",
"En el poema en anglès antic The Battle of Maldon.",
"Que és una crítica de Tolkien a l'ethos heroic.",
"Que Tolkien estava preocupat especialment per no mostrar l'orgull de Beorhtnoth des d'un punt de vista completament negatiu.",
"Ell exposa que la condemna de Tolkien de Beorhtnoth a Homecoming és un acte de parricidi contra els estàndards de la literatura de l'anglès antic, en el qual ha d'agafar l'esperit heroic del nord i sacrificar-lo.",
"Mary R. Bowman.",
"Que Tolkien estava interessat en refinar l'antic codi heroic.",
"Sam Gamgí.",
"Alexander Bruce.",
"Davant del Bàlrog.",
"A Mòria.",
"Lynn Forest-Hill."
]
}
|
books
|
Els desvagats, homes i dones, ansiosos d'atansar-se al lloc de la feina per pendre-hi part, cercaven pas pel trencall mateix de l'aigua, ficant-s'hi, a voltes, de peus sense mirament. Tots desitjaven ser útils. I, quan el cap de treure els fou cedit, s'hi enforcà de seguida una munió de persones de tots estaments, que s'estengué en tirallonga cap a la boca d'un carrer.
-Hi són tots, mares i cries! tots fora els que venten ses campanes!- exclamà en Vadô Set-trossos amb emoció.
En Pau se va descuidar d'estrafer els seus renecs.
-Recarai, quin poble! Així no es necessiten argues. Una muntanya, arrossegarien!
-Au, aquí, gent de bé! au!- cridà l'avi Mauva tot traspostat. -Poble de bona nissaga! Beneïdes ses mares que ens hi varen infantar! Au, aquí, a sa lluita! as jornal de sa paga de Déu!
A manera que el cap de treure anava sortint del mar, més i més gent s'hi aferrava. Allò era un deliri. A un senyor de casaca i trona (aquestes dues peces en aquell temps eren d'ús quotidià entre persones de certa posicioneta) el vent se li endugué el barret; però el bon senyor no desemparà la corda: seguí tirant amb la pluja sobre la testa nua.
|
[
"Com es sentien els veïns?",
"Cap a on anaven?",
"Què volien aquestes persones?",
"A quina classe social pertanyien?",
"Eren de totes les edats?",
"I què feien?",
"Algú es queixava?",
"Com es deia l'avi del Pau?",
"A l'avi li agrada el poble?",
"Com anava vestit un veí?",
"Què denotava que anés vestit així?",
"Portava alguna peça de roba al cap?",
"Va deixar anar la corda?",
"Feia sol?",
"Va recuperar el barret?"
] |
{
"answer_end": [
38,
135,
209,
314,
399,
438,
530,
673,
743,
929,
1021,
1054,
1096,
1123,
1142
],
"answer_start": [
0,
92,
184,
251,
373,
401,
481,
641,
676,
900,
931,
1023,
1056,
1098,
1098
],
"input_text": [
"Ansiosos.",
"Cap al trencall de l'aigua.",
"Ser útils.",
"De tots estaments.",
"Sí.",
"Ventaven ses campanes.",
"Sí.",
"Mauva.",
"Sí.",
"Amb casaca i trona.",
"Que era una persona de certa posicioneta.",
"Sí.",
"No.",
"No.",
"No."
]
}
|
bios
|
Teresa Martínez Figuerola (Barcelona,1953-2019) va ser una dissenyadora gràfica, investigadora i docent vinculada al disseny gràfic català.
De petita Teresa Martínez va estudiar a l'Escola del Mar, on la introducció del mètode Montessori va fer que s'interessés per l'àmbit del dibuix, en el qual destacà per la seva destresa. L'any 1967 va entrar a estudiar a l'Escola Massana, on aprofundiria en el seu interès per l'aspecte visual de la comunicació. La seva tasca com a dissenyadora s'iniciaria després d'una estada de dos anys a l'estudi Charles and Jane Dillon de Londres. De tornada a Catalunya, va encetar la seva etapa com a dissenyadora gràfica relacionant-se amb personalitats culturals del moment com Bigas Luna, Ricardo Urgell o Sol Monge.
Anys després compaginaria la tasca docent a instituts municipals amb els treballs en el camp professional del disseny gràfic. Dins d'aquest, va estar estretament vinculada al grup Pacha i participà activament en el disseny dels cartells publicitaris dels seus concerts.
Als anys 1990 es va llicenciar en Belles Arts per la UB i va començar a treballar a BAU, Centre Universitari del Disseny, quan la seva seu es trobava encara al districte de Gràcia. Un cop traslladat BAU del centre a Poblenou, Teresa Martínez va continuar-hi com a docent i el 2010 va engegar GREDITS Arxivat 2020-02-18 a Wayback Machine. (Grup de Recerca en Disseny i Transformació Social), un grup de recerca multidisciplinari que el 2017 va ser reconegut com a grup de recerca consolidat per part de l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) de la Generalitat de Catalunya, en la convocatòria del SGR 2017-2019.
L'any 2008 va defensar la seva tesi, sobre l'obra gràfica d'Alexandre Cirici, que fou publicada dos anys després amb el títol Alexandre Cirici Pellicer, pionero de la dirección de arte. Anteriorment, havia estat comissària de l'exposició que va tenir lloc al FAD sota el títol Atmósferas (1958-1964). Gráfica publicitaria de Alexandre Cirici Pellicer para Antonio Puig (2001). Al llarg de la seva carrera, va escriure articles i publicacions per donar a conèixer la versàtil trajectòria de Cirici Pellicer, que va abarcar camps tant aparentment diversos com la publicitat, la direcció artística i l'animació.
A partir del 2014, Teresa Martínez es va responsabilitzar de la coordinació editorial de Publicacions GREDITS, un projecte editorial que va néixer per tal de recollir i transferir, en format de codi obert, els resultats de les activitats científiques del grup de recerca GREDITS. També va organitzar els dos Fòrums d'Animació a BAU (2016-2017) amb Maria Pagès i edità la publicació de les seves conclusions. El 2019 fou una de les dissenyadores homenatjades a l'exposició "Dissenyadores Gràfiques" organitzada pel Museu del Disseny, BAU i la Universitat de Vic-UCC. Aquesta exposició va ser comissariada per la mateixa Teresa Martínez, Maria Àngels Fortea i Teresa Julio. Part de l'obra de Teresa Martínez es troba actualment dipositada al fons permanent del Museu del Disseny de Barcelona.
|
[
"A on va néixer Teresa Martínez?",
"Qui fou?",
"Què va inspirar la seva passió per les arts?",
"A quina ciutat europea va residir?",
"A continuació, en regressar al seu lloc d’origen, què inicià?",
"Amb quina altra tasca ho va combinar temps després?",
"A principis dels noranta, què va obtenir?",
"Llavors, què va fer en el camp laboral?",
"Què va crear anys més tard en aquesta mateixa institució?",
"Quina exhibició d’art havia estat sota les seves ordres?",
"Va fer cap incursió en el món editorial?",
"En aquest àmbit, de què va formar part?",
"Quin era el propòsit d’això?",
"A on va ser reconeguda la seva labor artística?",
"I a quin lloc es poden visitar alguns dels seus dissenys?"
] |
{
"answer_end": [
47,
138,
284,
576,
653,
876,
1077,
1142,
1411,
1944,
2098,
2375,
2544,
2830,
3055
],
"answer_start": [
0,
48,
140,
453,
578,
752,
1022,
1078,
1203,
1843,
2034,
2266,
2355,
2674,
2938
],
"input_text": [
"A Barcelona.",
"Una dissenyadora gràfica, investigadora i docent vinculada al disseny gràfic català.",
"La introducció del mètode Montessori quan va estudiar a l'Escola del Mar.",
"A Londres.",
"La seva etapa com a dissenyadora gràfica.",
"Amb la tasca docent a instituts municipals.",
"La llicenciatura en Belles Arts per la UB.",
"Va començar a treballar a BAU, Centre Universitari del Disseny.",
"GREDITS Arxivat 2020-02-18 a Wayback Machine (Grup de Recerca en Disseny i Transformació Social).",
"L'exposició que va tenir lloc al FAD sota el títol Atmósferas.",
"Sí.",
"De la coordinació editorial de Publicacions GREDITS.",
"Recollir i transferir, en format de codi obert, els resultats de les activitats científiques del grup de recerca GREDITS.",
"A l'exposició Dissenyadores Gràfiques organitzada pel Museu del Disseny, BAU i la Universitat de Vic-UCC.",
"Al Museu del Disseny de Barcelona."
]
}
|
bios
|
Sonia Ferrer González (Barcelona, 26 de setembre de 1977) és una actriu, model i presentadora catalana.
Va cursar els seus primers estudis al col·legi La Caixa del barri barceloní de la Verneda, Districte de Sant Martí. Sonia Ferrer va estar sis anys a la prestigiosa acadèmia de ballet de París Rosella Hightower i parla anglès i francès, a més del català i del castellà. Va realitzar estudis de Tècnic en Empreses Turístiques i de Locució, Redacció i Presentació en Radio i Televisió. Ha presentat diverses gales de TVE i va rodar per al cinema la pel·lícula Lisístrata i la telenovel·la Luna negra per TVE, en la qual interpretava a una noia de 30 anys i mare soltera. També va treballar com a model.
Es va donar a conèixer en una mini sèrie de 13 capítols que va rodar per TVE Catalunya, Happy House. A més va presentar per a Via Digital al Canal Cosmopolitan, el programa Cafè Cosmopolitan i entre 2000 i 2008 copresenta al costat de Pepa Bueno primer i María José Molina més tard el programa Gente de TVE-1.
Al maig de 2006, TVE la va escollir com a representant de l'ens públic per donar el resultat de les votacions espanyoles al Festival de la Cançó d'Eurovisió. A l'abril de 2007 es fa càrrec, a més, de la presentació del concurs Lluvia de estrellas, també a Televisió Espanyola. El 2011 copresenta, al costat de Melchor Miralles, el programa de debat polític Con voz y voto a Telemadrid.
Des de juliol i setembre de 2013 va copresentar a Telecinco el programa Campamento de verano amb Joaquín Prat. Des del 4 de febrer de 2015 col·labora al programa Amigas y conocidas de Televisió Espanyola.
Sonia es va casar a l'agost de 2007 amb el cirurgià italià Marco Vricella i té una filla, Laura, nascuda a Madrid l'any 2010. A l'octubre de 2006, va ser portada i va realitzar un ampli reportatge fotogràfic per a la revista Interviú. El 9 d'abril de 2013 es fa pública la separació entre Sonia i Marco.
Al juny de 2013 es confirma que la presentadora manté una relació sentimental amb el genet Álvaro Muñoz Escassi que va ser confirmada després del seu pas per ¡Mira quién salta! on es van conèixer tots dos.
El gener de 2015 tots dos posen punt final a la seva relació.
|
[
"Quan va néixer Sonia Ferrer?",
"De què ha treballat?",
"A quina escola acudí?",
"En quin tipus de dansa es va formar?",
"A on?",
"Pel que fa a l'àmbit de la comunicació, quina és la seva formació?",
"En quin mitjà de comunicació d'àmbit nacional ha treballat?",
"En aquesta mateixa cadena, a quina producció va actuar com a actriu?",
"Quin va ser el seu paper?",
"Amb quin projecte s'havia estrenat en aquest àmbit de l'actuació?",
"Quins programes ha moderat durant la seva carrera?",
"Respecte a la seva vida personal, quan va contreure matrimoni?",
"Amb qui?",
"La parella tingué descendència?",
"Quan es va descobrir que s'havien divorciat?"
] |
{
"answer_end": [
57,
93,
159,
286,
313,
485,
521,
608,
670,
803,
1509,
1640,
1678,
1693,
1907
],
"answer_start": [
0,
58,
104,
220,
233,
373,
487,
524,
574,
704,
811,
1605,
1605,
1605,
1840
],
"input_text": [
"El 26 de setembre de 1977.",
"D'actriu, model i presentadora.",
"Al col·legi La Caixa.",
"En ballet.",
"A l'acadèmia Rosella Hightower.",
"Estudis de Locució, Redacció i Presentació en Radio i Televisió.",
"A TVE.",
"A la telenovel·la Luna negra.",
"El d'una noia de 30 anys i mare soltera.",
"Amb una mini sèrie de 13 capítols que va rodar per TVE Catalunya, Happy House.",
"El programa Cafè Cosmopolitan, Gente de TVE-1, el concurs Lluvia de estrellas, el programa de debat polític Con voz y voto i Campamento de verano.",
"L'agost de 2007.",
"Amb el cirurgià italià Marco Vricella.",
"Sí.",
"El 9 d'abril de 2013."
]
}
|
vilaweb
|
El vice-president Oriol Junqueras ha condemnat la repressió que ha rebut d'ençà del 155 i ha defensat el diàleg polític en la compareixença al Parlament de Catalunya que ha fet avui, la primera dels presoners polítics consellers del govern Puigdemont. Una compareixença marcada de bon començament per la presència dels diputats de Ciutadans Lorena Roldán i Carlos Carrizosa, que han fet una intervenció acusant Junqueras d'haver comès un cop d'estat i d'haver malversat diners públics, però no han gosat esperar a sentir la rèplica del vice-president. I la resposta ha estat ben contundent: ‘A mi m'han de parlar de trencar famílies? A mi? Que tampoc avui no he pogut anar a veure els meus fills? Com creieu que respondran a aquesta pregunta els nostres fills i la generació dels nostres fills? Que si pensava demanar perdó? Si hi ha cap ciutadà d'aquest país que necessiti sentir que jo m'excusi per si li vaig causar sensació de malestar, no hi tinc cap inconvenient. Però jo no vaig ordenar ningú d'estomacar votants, ni vaig empresonar ningú ni ho faré mai. I aquesta és una diferència substancial i decisiva entre nosaltres i els qui aplaudeixen la nostra presó. Això ens fa molt més forts que ells i la prova és que no s'esperen a sentir la resposta.' ‘Si estar a la presó és el preu que paguem perquè això es visualitzi, doncs és el preu que paguem', ha dit Junqueras. I tot seguit ha defensat el referèndum: ‘Un referèndum no és cap delicte perquè no és al codi penal. I defensar la independència de Catalunya i la República no és delicte. I per això la nostra presó és clarament injusta. Ho és tant que cada vegada que un aspecte relacionat amb la nostra causa ha anat a parar a mans d'un tribunal europeu, cada vegada ens han donat la raó.' EN DIRECTE: Els presos polítics compareixen al Parlament de Catalunya
|
[
"Quin càrrec té Oriol Junqueras?",
"Què li ha passat des del 155?",
"De què està a favor?",
"On ha transmès aquestes declaracions?",
"Des d'on ha fet la compareixença?",
"Quins altres polítics han participat en la intervenció?",
"De què fan responsable el vicepresident?",
"Aquests diputats van escoltar la resposta de Junqueras?",
"Com qualifica la rèplica el periodista?",
"Junqueres opina que ell i els seus companys són més forts que aquests dos polítics?",
"Ha aprofitat per defensar l'1-O?",
"Per què diu que votar no és cap delicte?",
"Com qualifica el seu empresonament?",
"Què han fet els jutjats a Europa?",
"On s'han reunit els empresonats?"
] |
{
"answer_end": [
33,
87,
119,
181,
250,
373,
484,
550,
589,
1255,
1414,
1475,
1595,
1748,
1820
],
"answer_start": [
0,
18,
88,
90,
183,
252,
379,
486,
552,
1168,
1389,
1417,
1550,
1597,
1763
],
"input_text": [
"És el vice-president.",
"Ha patit repressió.",
"Del diàleg polític.",
"En la compareixença al Parlament de Catalunya que ha fet avui.",
"Des de la presó.",
"Lorena Roldán i Carlos Carrizosa.",
"D'haver comès un cop d'estat i d'haver malversat diners públics.",
"No.",
"Opina que ha estat ben contundent.",
"Sí.",
"Sí.",
"Perquè no és al codi penal.",
"El qualifica d'injust.",
"Donar la raó als presos.",
"Al Parlament de Catalunya."
]
}
|
vilaweb
|
El Tribunal Suprem espanyol revisarà el 5 de novembre la sentència del cas Palau, amb què l'Audiència de Barcelona va condemnar a quatre anys i cinc mesos de presó l'ex-tresorer de CDC Daniel Osàcar i va ordenar el decomís de 6,6 milions d'euros de Convergència pels ‘guanys obtinguts' en el cobrament de comissions de la constructora Ferrovial a través del Palau de la Música. Fonts jurídiques han informat a Efe que la sala ha fixat per a aquell dia la deliberació i sentència en una reunió a porta tancada en la qual resoldrà sobre els recursos de cassació presentats per la fiscalia i les defenses contra la sentència dictada per l'Audiència de Barcelona. A més d'Osàcar i CDC, van recórrer-hi en contra els saquejadors confessos del Palau, Fèlix Millet, condemnat a 9 anys i vuit mesos, i la seva mà dreta, Jordi Montull, sentenciat a 7 anys i sis mesos de presó. Tots dos són a la presó de Brians 1 des del febrer del 2018 per ordre de l'Audiència, que va veure risc de fugida mentre no es resolguessin els recursos al Suprem. També va presentar recurs l'ex-directora financera del Palau Gemma Montull, filla de Jordi, per la condemna que li havia imposat l'Audiència de quatre anys, sis mesos i 22 dies. Van fer igual Laia Millet i Marta Vallès, filla i dona, respectivament, de Millet, condemnades com a responsables civils a títol lucratiu del desfalc, així com les empreses vinculades a les dones dels ex-responsables del Palau per mitjà de les quals es va perpetrar l'espoli. A més, la sala revisarà el recurs de la fiscalia contra l'absolució dels ex-directius de Ferrovial Pedro Buenaventura i Juan Elizaga per considerar que no ha transcorregut el termini perquè hagin prescrit els delictes dels quals se'ls acusava. La sentència considera provat que el Palau de la Música va servir per a ‘emmascarar' el pagament de comissions del 4% de la constructora Ferrovial, a canvi que ‘alts responsables' de CDC no identificats li asseguressin un ‘flux constant' d'adjudicació d'obres públiques. El tribunal sosté que els ex-tresorers Carles Torrent, mort el 2005, i Daniel Osàcar es van convertir en la ‘clau de volta a CDC que permetia l'entramat de cobrament de comissions a canvi d'obra pública', entre les quals la construcció de la Ciutat de la Justícia i la línia 9 del metro. Segons l'Audiència, l''acord criminal' per al pagament de comissions de Ferrovial a CDC ‘es va mantenir ininterrompudament des dels anys 1999 fins al 2009' i va requerir que els ex-tresorers, ‘per si mateixos o amb el suport d'altres alts responsables del partit no identificats', utilitzessin el seu càrrec per influir en polítics de la formació que estaven en ‘la posició administrativa decisòria' per a adjudicar obres públiques.
|
[
"Quin fet tindrà lloc el 5 de novembre?",
"Quin òrgan va dictar la sentència?",
"De quant va ser la pena?",
"L'acusat formava part de cap partit polític?",
"L'empresa Ferrovial es troba involucrada al cas Palau?",
"Com es realitzarà el judici?",
"Hi ha més persones amb condemna per aquest cas?",
"On es troben aquests darrers?",
"Des de quan?",
"Hi ha recursos contra cap dona?",
"De quant de temps de presó és la seva pena?",
"Com es deien els antics directius de l'empresa investigats en aquest cas judicial?",
"La construcció de quines obres públiques es vincula al cas Palau?",
"Entre quins anys van tenir lloc les comissions a la constructora, segons el tribunal?",
"Els acusats tractaven de convèncer a altres polítics de CDC per executar les obres esmentades?"
] |
{
"answer_end": [
27,
127,
163,
198,
376,
508,
867,
904,
928,
1107,
1209,
1619,
2288,
2445,
2721
],
"answer_start": [
3,
71,
115,
130,
201,
378,
660,
869,
869,
1033,
1094,
1487,
2002,
2290,
2464
],
"input_text": [
"La revisió del cas Palau por part del Tribunal Suprem espanyol.",
"L'Audiència de Barcelona.",
"De quatre anys i cinc mesos de presó.",
"Sí.",
"Sí.",
"A porta tancada.",
"Sí.",
"A la presó de Brians 1.",
"Des del febrer de 2018.",
"Sí.",
"De quatre anys, sis mesos i 22 dies.",
"Pedro Buenaventura i Juan Elizaga.",
"Entre d'altres, la Ciutat de la Justícia i la línia 9 del metro.",
"Entre 1999 i 2009.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
Euryleonis (Esparta, fl. c. 370 aC) va ser una famosa dona de l'antiga Grècia que participava en curses de carros.
Euryleonis era una atleta d'Esparta que va guanyar les curses de carros de dos cavalls (συνωρὶς, synoris) dels Jocs Olímpics Antics del 368 aC. De vegades es refereix a ella com una princesa, dona rica i criadora de cavalls.
Euryleonis va ser la segona dona stephanos (portadora de la corona) en la llarga història dels Jocs Olímpics de l'antiguitat. Vint-i-quatre anys abans, la seva predecessora, la princesa espartana Cinisca, havia guanyat les curses de carros de quatre cavalls (τέθριππον, tethrippon) en 396 aC i novament en 392 aC, sent la primera dona que va guanyar als Jocs Olímpics de l'antiguitat.
És probable que aquestes dones siguin totes patrouchoi, o filles d'un home que no tenia hereus masculins, el que explicaria per què podien tenir tantes propietats.
Segons l'escriptor grec Pausànies (c. 110-180), es va erigir una estàtua d'Euryleonis a Esparta al voltant del 368 aC. És una de les poques estàtues de bronze que ha sobreviscut a qualsevol lloc del món grec i, per escrit, no hi ha estàtues personals d'atletes o militars victoriosos a Esparta abans de l'estàtua d'Euryleonis.
Segons els lacedemonis, l'estàtua d'Euryleonis es trobava a prop del Skenôma, o tenda de campanya. Un altre escriptor també va descriure que l'estàtua estava a prop d'una tenda de campanya, que s'ha suggerit ser el petit edifici que esmenta Tucídides com el lloc on es va refugiar el rei Pausànies.
També es diu que l'estàtua es trobava al temple d'Afrodita a Esparta.
|
[
"Qui fou Euryleonis?",
"Quines proves va vèncer?",
"Quan?",
"Com se la representa alguns cops?",
"Pel que fa a les Olimpíades, per què es tracta d'una figura important?",
"Qui ho havia fet abans d'ella?",
"Aquesta última, quin any es va fer amb la seva primera victòria?",
"És possible que cap de les dues tingués un germà?",
"Per què?",
"Què es va construir en homenatge a l'atleta espartana?",
"A on?",
"Per quina raó destaca?",
"Se n'han trobat altres anteriors a aquesta?",
"Tothom situa aquesta imatge en el mateix lloc?",
"Llavors, en quins altres llocs s'explica que es va erigir?"
] |
{
"answer_end": [
113,
201,
257,
338,
464,
543,
631,
829,
887,
974,
984,
1096,
1214,
1292,
1583
],
"answer_start": [
0,
115,
155,
259,
340,
466,
514,
725,
725,
889,
937,
1008,
1100,
1216,
1216
],
"input_text": [
"Una famosa dona de l'antiga Grècia que participava en curses de carros.",
"Les curses de carros de dos cavalls.",
"Als Jocs Olímpics Antics del 368 aC.",
"Com una princesa, dona rica i criadora de cavalls.",
"Perquè va ser la segona dona stephanos.",
"La princesa espartana Cinisca.",
"El 396 aC.",
"No.",
"Perquè això explicaria per què podien tenir tantes propietats.",
"Una estàtua.",
"A Esparta.",
"Perquè és una de les poques estàtues de bronze que ha sobreviscut a qualsevol lloc del món grec.",
"No.",
"No.",
"A prop de Skenôma, d'una tenda de campanya, al lloc on es va refugiar el rei Pausànies, o al temple d'Afrodita a Esparta."
]
}
|
mitologia
|
Un Killmoulis és una criatura mítica pertanyent a el folklore anglo-escocès, considerat com una versió grotesca dels brownie que es diu ronden en els molins.
Era com un brownie prim amb un cap extra gran i un nas encara més gran i orelles. No tenien boca ni mentó. Poques vegades arribaven als 30 centímetres d'alçada. Eren molt ràpids i hàbils a amagar-se.
Generalment eren éssers inofensius, neutrals en la seva alineació moral i ètica, però inclinats més cap al bé caòtic . Com a molts, els encantaven els acudits. Els Killmoulis eren extraordinàriament tímids. Els agradava estar al voltant de «gent gran» i passaven temps observant secretament els seus comportaments, però els killmoulis estaven aterrits de ser vistos per ells, fugint amb un terror abjecte si eren detectats i fins i tot podien caure morts si els capturaven.
No obstant això, era possible fer-se amic d'un Killmoulis deixant regals com menjar o roba calenta.
Killmoulis tendeix a compartir els interessos dels comerciants i agricultors.
Vivien en espais reduïts a les parets o sota els pisos, només sortien quan els propietaris de l'establiment havien marxat. Van ser una barreja de beneficis i perjudicis per als propietaris, ja que van fer una feina útil per ajudar, però també van consumir grans quantitats de menjar. També podrien ser útils per al control de plagues i per alertar els propietaris de signes d'incendis o d'altres riscos per a la propietat. Killmoulis es traslladaria a nous llocs si es trobessin incapaços de matar tots els gats, gossos o rates d'un lloc.
Killmoulis es comunicava telepàticament, ja que no tenien capacitat vocal. Això podria donar lloc a una gran quantitat d'informació, ja que els Killmoulis van compartir tantes xafarderies entre ells. Killmoulis adorava el déu de les fades Caoimhin , un déu reconegut pels elfs de Faerûn .
|
[
"De quina mitologia prové el Killmoulis?",
"On es creu que viuen?",
"Són grossos?",
"Com és la seva boca?",
"Eren gaire alts?",
"Es consideraven dolents?",
"I tímids?",
"Què els feia por?",
"Seria possible establir una amistat entre un ésser humà i un Killmoulis?",
"Quan sortien dels seus amagatalls?",
"Tenir-ne a casa era un avantatge o un desavantatge?",
"Què feien de bo?",
"I quin desavantatge hi hauria?",
"Aquestes criatures podien parlar?",
"Tenien creences religioses?"
] |
{
"answer_end": [
75,
156,
181,
268,
322,
443,
569,
836,
895,
1137,
1204,
1246,
1298,
1628,
1841
],
"answer_start": [
0,
77,
158,
244,
270,
364,
524,
684,
838,
1016,
1139,
1213,
1248,
1555,
1755
],
"input_text": [
"Del folklore anglo-escocès.",
"En els molins.",
"No.",
"No tenia.",
"No.",
"No.",
"Sí.",
"Que algú els veiés.",
"Sí.",
"Quan els propietaris de l'establiment havien marxat.",
"Una barreja de beneficis i perjudicis per als propietaris.",
"Una feina útil per ajudar.",
"Consumien grans quantitats de menjar.",
"No.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Cristina Manresa Llop (Barcelona, 1968) és una policia catalana. Comissaria del cos de Mossos d'Esquadra des del 2009, el juny del 2019 es va convertir en la primera dona al capdavant de la Comissaria Superior de Coordinació Central dels Mossos.
Mare d'una filla de 21 anys i resident a Catalunya, és diplomada en Criminologia i llicenciada en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona. El 2006 va cursar el postgrau “Programa superior de Direcció i Gestió de la Seguretat Pública” a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Té formació en lideratge per a Directius d'ESADE. Va ingressar a la Policia Catalana dels Mossos d'Esquadra l'any 1991, en la quarta promoció, i arribà a comissària, passant per totes les categories. Ha estat cap de la Regió Policial Metropolitana Sud i directora de Pla de seguretat del Mobile World Congress des de 2013. Entre maig de 2017 i maig de 2019 va ser la cap de la Regió Policial Metropolitana Nord, la més gran de Catalunya.
Durant la seva trajectòria, ha rebut diverses condecoracions i premis per la seva tasca professional. És membre del Comitè d'Ètica de la Policia de Catalunya i ha participat en activitats de formació i docència.
El juny del 2019, el nou comissari dels Mossos d'Esquadra, Eduard Sallent, va escollir a Manresa com a número dos del cos.
|
[
"Quan va néixer Cristina Manresa?",
"Quina és la seva professió?",
"De quin grup policial forma part?",
"Quin càrrec hi desenvolupà a partir de l’any 2009?",
"Quan va ascendir de rang?",
"D'aquesta manera, quina fita va assolir?",
"Va tenir nens?",
"Quants?",
"A on va estudiar?",
"Es va formar posteriorment en cap altra institució d’estudis superiors?",
"A quines?",
"Quan va accedir al cos de les forces de seguretat autonòmiques?",
"A més de comissaria, quines altres tasques ha desenvolupat en el cos?",
"Ha estat mai guardonada per la seva labor?",
"Quin rang ocupa actualment en l’equip?"
] |
{
"answer_end": [
39,
54,
104,
117,
244,
244,
273,
262,
393,
526,
582,
652,
970,
1072,
1305
],
"answer_start": [
0,
40,
65,
65,
119,
119,
246,
246,
298,
395,
403,
584,
734,
972,
1184
],
"input_text": [
"El 1968.",
"És policia.",
"Dels Mossos d'Esquadra.",
"El de comissaria.",
"El juny de 2019.",
"Es va convertir en la primera dona al capdavant de la Comissaria Superior de Coordinació Central dels Mossos.",
"Sí.",
"Un.",
"A la Universitat de Barcelona.",
"Sí.",
"A la Universitat Oberta de Catalunya i ESADE.",
"L'any 1991.",
"Va ser cap de la Regió Policial Metropolitana Sud i directora de Pla de seguretat del Mobile World Congress, i cap de la Regió Policial Metropolitana Nord.",
"Sí.",
"És la número dos del cos."
]
}
|
mitologia
|
Segons la mitologia grega, Medos (en grec antic Μηδος), va ser un heroi, fill d'Egeu i de Medea, però de vegades se'l considera fill d'un rei de l'interior d'Àsia, amb el que es va casar Medea després de ser desterrada d'Atenes, a causa del retorn de Teseu. De vegades Medos és fill de Dionís i d'una nimfa d'Àsia, Alfesibea. En les tres versions, Medos és l'epònim dels Medes. Una tradició diu que va ser ensinistrat per la guerra pel centaure Quiró.
Medos i la seva mare, al fugir d'Atenes, es van veure aturats per una tempesta i van anar a parar a les costes del seu besoncle Perses. Un oracle havia dit a Perses que desconfiés dels descendents d'Eetes, i Medos, que coneixia la profecia, va amagar la seva veritable identitat quan va ser conduït pels soldats davant Perses, dient-li que era Hípotes, fill del rei de Tebes, Creont, i que anava a la recerca de Medea per castigar-la per haver matat Creont i Creüsa. Perses no se'l va creure del tot, i el va fer empresonar. Mentrestant el país va viure un període de fam. Medea va arribar a la cort de Perses amb el seu carro tirat per dracs, i va declarar al seu oncle que era una sacerdotessa d'Àrtemis que venia a deslliurar el país de la fam. El rei no va desconfiar, i li va dir que tenia presoner Hípotes, fill del rei de Tebes. Medea va dir que li lliuressin, va reconèixer el seu fill i li va donar una arma amb la que va matar Perses. Després Medos va regnar al seu lloc.
|
[
"Qui fou Medos?",
"Com es deien els seus pares?",
"Segons una altra versió, qui és el seu pare?",
"Hi ha més versions del seu origen?",
"Amb qui van anar a viure ell i la seva mare?",
"Per què van tancar a la presó a Medos?",
"Durant la seva estàdia a la presó el país va viure un període de benestar?",
"Medea anava caminant a visitar el rei?",
"Per qui es va fer passar?",
"Què deia que volia fer?",
"Perses es va refiar d'ella?",
"Qui deia ell que era el presoner?",
"Què va demanar Medea?",
"Què li va entregar al seu fill?",
"Qui fou el següent rei d'aquell país?"
] |
{
"answer_end": [
71,
95,
162,
324,
586,
975,
1023,
1094,
1157,
1198,
1223,
1286,
1318,
1395,
1432
],
"answer_start": [
0,
63,
102,
258,
452,
588,
977,
1025,
1098,
1131,
1200,
1227,
1288,
1320,
1397
],
"input_text": [
"Un heroi de la mitologia grega.",
"Es deien Egeu i Medea.",
"Un rei de l'interior d'Àsia.",
"Sí.",
"Amb el seu besoncle Perses.",
"Perquè un oracle havia dit a Perses que desconfiés d'ell.",
"No.",
"No.",
"Per una sacerdotessa d'Àrtemis.",
"Volia deslliurar el país de la fam.",
"Sí.",
"Hípotes, fill del rei de Tebes.",
"Que l'alliberessin.",
"Un arma.",
"Medos."
]
}
|
mitologia
|
Filòcor (Philochorus, Philókhoros Φιλόχορος) fou un endeví i escriptor atenenc autor d'obres sobre llegendes, antiguitats i històries d'Àtica. Segons Suides era atenenc i fill de Cicne, un magistrat d'Atenes. La seva dona es deia Arquestrata. Va ser contemporani d'Erastòtenes, però aquest ja era vell quan Filòcor era jove. Va viure entre els anys 340 i 263 aC.
Va ser en els seus inicis un endeví i arúspex, que esbrinava el futur per les entranyes. Més endavant es va fer intèrpret i col·leccionista d'horòscops. Va ser un dels últims practicants de l'atidografia, una forma d'història de l'Àtica i d'Atenes feta amb un estil patriòtic i tradicionalista, que feia servir fonts orals sense cap crítica, cosa que portava a fal·làcies i a anacronismes historiogràfics.
Un fragment de la seva obra diu que l'any 306/305 era conegut ja per la seva activitat d'endeví, i se'l va consultar per esbrinar el significat de dos fets: Una gossa va entrar al temple d'Atena Polias i un estel va ser visible al cel molt després de la sortida del sol. Aquests dos presagis van ser interpretats per Filòcor com l'anunci de la tornada dels exiliats atenencs pro-macedonis, sense que allò suposés la caiguda del govern en el poder.
Un altre fragment el menciona com a intèrpret de l'eclipsi de lluna de l'any 413 aC. Segons Filòcor, el fenomen anunciava la fugida de l'exèrcit de Nícies a Siracusa.
Suides diu que fou executat per ordre d'un Antígon acusat de ser favorable al Ptolemeus, però no s'ha pogut lligar amb seguretat cronològicament. El mateix Filòcor diu que va exercir un càrrec a Atenes el 306 aC i com que Antígon el Borni va morir aquest any el més probable és que es tracti d'Antígon II Gònates i per tant l'execució i mort se situaria vers el 260 aC.
A Suides es dona una llista de les seves obres:
La seva obra principal, en deu llibres, que va ser consultada per Asini Pol·lió, va ser una Història d'Atenes, però també va escriure quatre llibres sobre endevinació i un altre sobre els sacrificis.
|
[
"Qui fou Filòcor?",
"Què va escriure?",
"Com es deia el seu pare?",
"Va estar casat?",
"Què observava servir per endevinar el futur?",
"Després a què es dedicà?",
"Era famós en vida?",
"Què va aconseguir endevinar?",
"Quina interpretació va treure?",
"Com va morir?",
"Va participar en política?",
"Quin Antígon devia ser el seu executor?",
"Quan podria haver mort Filòcor?",
"Quants llibres d'història va deixar?",
"I d'altres temes?"
] |
{
"answer_end": [
78,
141,
207,
241,
450,
514,
864,
924,
1215,
1434,
1595,
1696,
1752,
1911,
2000
],
"answer_start": [
0,
79,
143,
209,
363,
452,
769,
868,
1061,
1384,
1530,
1643,
1699,
1802,
1918
],
"input_text": [
"Fou un endeví i escriptor atenenc.",
"Obres sobre llegendes, antiguitats i històries d'Àtica.",
"Cicne.",
"Sí.",
"Entranyes.",
"A fer intèrpret i col·leccionista d'horòscops.",
"Sí.",
"El significat de dos fets.",
"La tornada dels exiliats atenencs pro-macedonis, sense que allò suposés la caiguda del govern en el poder.",
"Fou executat.",
"Sí.",
"Antígon II Gònates.",
"El 260 aC.",
"Deu llibres.",
"Quatre llibres sobre endevinació i un altre sobre els sacrificis."
]
}
|
vilaweb
|
El secretariat de l'ANC ha aprovat un comunicat en què torna a demanar la dimissió del conseller d'Interior, Miquel Buch. Demanen que els Mossos d'Esquadra ‘deixin d'estar al servei d'aquesta operació d'estat, que té només com a objectiu escalar la repressió política del moviment independentista'. L'ANC ha tornat a criticar la ‘mala praxi' dels Mossos durant els aldarulls, amb ‘ús excessiu de la força i càrregues indiscriminades contra gent que es manifesta de manera pacífica'. També s'ha queixat que els policies ‘provoquin' els manifestants per poder actuar després amb més contundència contra ells. Tot plegat després d'una reunió del secretariat. En un comunicat llegit, entre més, per la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, l'entitat ha criticat que els Mossos formin part d'un dispositiu amb els cossos de l'estat espanyol després de la seva actuació l'1-O, i que es permeti que la policia espanyola faci detencions ‘irregulars, totalment mancades de garanties'. ‘No pot passar ni un dia més sense que es depurin responsabilitats', ha insistit Paluzie, que ha tornat a assenyalar Buch. ‘Per evitar l'aplicació de la Llei de seguretat nacional s'ha acabat danyant seriosament la confiança de la ciutadania en els Mossos', ha lamentat l'ANC. I ha demanat als partits que activin una comissió d'investigació al parlament per estudiar l'actuació policíaca d'aquests darrers dies. Paluzie també ha recordat que per culminar el procés independentista no n'hi ha prou amb la mobilització popular, sinó que cal que els polítics estiguin determinats a arribar fins al final. D'altra banda, l'ANC diu que el ministre d'Interior espanyol en funcions, Fernando Grande-Marlaska, i tot el govern espanyol preparen ‘el relat necessari per a aplicar la llei antiterrorista i condemnar per terrorisme desenes de joves catalans' empresonats pels aldarulls d'aquests últims dies.
|
[
"Qui exigeix la renúncia de Miquel Buch?",
"Què més han reclamat?",
"Per què?",
"Contra qui s’ha posicionat l’Assemblea Nacional Catalana?",
"Per quina raó?",
"Què més han criticat?",
"On han expressat aquesta disconformitat?",
"Qui ho ha fet?",
"Contra quin altre cos de les forces de seguretat s’han posicionat?",
"En aquest cas, quin ha estat el seu argument?",
"Què ha provocat aquesta situació en els ciutadans, segons Paluzie?",
"En conseqüència, què ha sol·licitat?",
"Pel que fa a la qüestió nacionalista, què creu que manca?",
"Finalment, a quines figures polítiques han mencionat?",
"Què ha dit sobre aquests?"
] |
{
"answer_end": [
120,
297,
296,
353,
481,
605,
773,
735,
975,
975,
1252,
1388,
1578,
1704,
1873
],
"answer_start": [
0,
122,
157,
299,
301,
483,
656,
656,
737,
889,
1100,
1254,
1390,
1582,
1595
],
"input_text": [
"El secretariat de l'ANC.",
"Que els Mossos d'Esquadra deixin d'estar al servei de l'operació d'estat.",
"Perquè aquesta operació té només com a objectiu escalar la repressió política del moviment independentista.",
"Contra els Mossos.",
"Per la mala praxi amb què van actuar durant els aldarulls, amb ús excessiu de la força i càrregues indiscriminades contra gent que es manifestava de forma pacífica.",
"Que els policies provoquessin els manifestants per poder actuar després amb més contundència contra ells.",
"En un comunicat.",
"La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie.",
"La policia espanyola.",
"Que s'hagi permès que hagin fet detencions irregulars i totalment mancades de garanties.",
"Que s'hagi danyat seriosament la confiança de la ciutadania en els Mossos.",
"Que els partits activin una comissió d'investigació al parlament per estudiar l'actuació policíaca d'aquests darrers dies.",
"La determinació dels polítics a arribar fins al final.",
"Al ministre d'Interior espanyol en funcions, Fernando Grande-Marlaska, i tot el govern espanyol.",
"Que preparen el relat necessari per a aplicar la llei antiterrorista i condemnar per terrorisme desenes de joves catalans empresonats pels aldarulls d'aquests últims dies."
]
}
|
books
|
Mossenyer Sant Brandan fou home de gran penitència i d'estreta abstinència i de molta virtut; i regia, amb l'imperi de sa crossa abacial, una lenta ramada negrejant de tres milia monjos. Una volta s'esdevingué que a l'hora de vespres arribà al monestir que governava el sant abad, un monjo d'edat madura, i de bona vida i d'estranya terra, qui havia nom Barint, i era son nebot. El dit sant Brandan li demanà de moltes coses, ço és, què era estat, què li havia esdevingut; i si mai havia vista o oïda alguna meravella. Com fos que el sant oncle el pregàs molt carament i amorosa, llavors el dit Barint començà a plorar i se gità per terra i s'anegà en profunda oració, en la qual va romandre com esbalaït. Graciosament Sant Brandan el prengué en sos braços i l'aixecà, i li va dir, amb un besar mel·lifluent, aquestes gracioses paraules: -¿Quina és, fill, la causa d'aquesta tan greu fellonia? ¿Creus que el teu adveniment ens ha fet enuig? Certa cosa és que de la teva vinguda gran plaer n'haguérem. Per ço s'és menester que a tots nosaltres donis alegria i consolació, i ens diguis alguna bona paraula de Déu d'on la nostra ànima en pasturi; i que ens recontis les diverses meravelles que veieres en les partides i en les errors de la mar oceana per on navegares llargament.- A l'encariment d'aquesta petició poderosa com un conjur, s'abellí l'esquerp Barint, el qual trencant el silenci, començà a espandir-se en paraules abundants. I va dir:
-Mon fill Menoc era el procurador dels pobres del Crist. Com fos desitjós de major solitud, fugí del nostre cenobi, i camina, caminaràs, a la bella ventura, trobà una illa, no gaire lluny d'una muntanya, la qual hom anomena Lapifil. Embolcallada per un cel indulgent aquesta illa és sobiranament delitosa. L'amor del cel i la tendra verdor de la terra l'hi retingueren; i hi sojornà gran temps. Durant el qual, arribà fins a mi un novell ardit, ço és, que el monjo fugitiu comandava gran multitud de monjos sota la seva preladia i que Déu mostrava per ell grans signes i miracles. La qual cosa suscità en mon cor irrefrenable enyorament de veure'l; i en vaig pendre el camí. Com ja hi era prop, Déu li revelà l'arribada meva i prevenint-la de tres jorns, m'exí a carrera amb sos germans. Anàvem embarcats en nau. Quan la nau s'acostà a la dita illa, veiérem que de diverses partides, vestits diversament, eixint-nos a camí, venien companyes de monjos, contínues com un formiguer qui emigra; brunzents i denses com un eixam. Diversament vestits i arribant de contrades diverses, emperò combregaven en una fe i en una esperança i en una caritat. Tenien una església on s'ajuntaven per l'ofici divinal. I no menjaven altra cosa sinó pa i nous i arrels d'herba. Cantaven aquests monjos les completes ensems, i després se recloïen en llurs cel·les. Cascún tenia la seva, i allà s'estava en oració fins el prim-son. Al cant primer del gall reposaven una mica. Jo i mon fillol trescàrem tota la illa; i la trescàrem tant que arribàrem a la vorera del mar, a la banda d'occident. Allà tenia ell la nau on s'era embarcat; i me va dir: -Mon pare, muntau en nau i naveguem cap a Llevant, cap a aquella illa que és dita Terra de promissió dels sants, la qual havem de donar als nostres successors qui vindran després de nosaltres.
|
[
"Qui era Mossenyer Sant Brandan?",
"De què s'encarregava?",
"A on habitaven?",
"De sobte, qui hi va anar?",
"Estaven emparentats?",
"Què va fer l’home en escoltar les preguntes del monsenyor?",
"En veure-ho, què li va preguntar aquest últim al seu nebot?",
"I què volia que els expliqués sobre els seus viatges?",
"El monjo va respondre?",
"Què els va explicar?",
"Com era aquest territori?",
"Barint decidí anar allà?",
"Amb què viatjava?",
"En arribar-hi, hi van trobar cap temple?",
"De què s’alimentaven els qui vivien en aquella illa?",
"En haver-ho explorat, a on decidí anar juntament amb el seu fill?"
] |
{
"answer_end": [
92,
185,
279,
360,
377,
667,
893,
1275,
1434,
1677,
1750,
2119,
2257,
2644,
2702,
3183
],
"answer_start": [
0,
96,
187,
187,
281,
379,
706,
1001,
1278,
1447,
1679,
1818,
2234,
2590,
2646,
2900
],
"input_text": [
"Un home de gran penitència i d'estreta abstinència i de molta virtut.",
"Una lenta ramada negrejant de tres milia monjos.",
"A un monestir.",
"Un monjo d'edat madura, i de bona vida i d'estranya terra, qui havia nom Barint.",
"Sí.",
"Començà a plorar, se gità per terra i s'anegà en profunda oració.",
"Quina era la causa d'aquella ten greu fellonia.",
"Les diverses meravelles que havia vist i les errors de la mar oceana per on havia navegat llargament.",
"Sí.",
"Que son fill Menoc era el procurador dels pobres del Crist i trobà una illa, no gaire lluny d'una muntanya, la qual hom anomena Lapifil.",
"Sobiranament delitosa.",
"Sí.",
"En nau.",
"Sí.",
"Pa, nous i arrels d'herba.",
"Cap a l'illa que era dita Terra de promissió dels sants."
]
}
|
vilaweb
|
En la campanya electoral del 26-J Podem centrarà els esforços als Països Catalans, Madrid i Andalusia. Són les zones que considera clau per a superar el PSOE i evitar el govern del PP. Demà faran pública l'agenda de la campanya. Segons que ha avançat el cap de campanya, Íñigo Errejón, a Catalunya hi haurà dos grans esdeveniments, un dels quals a Barcelona. La coalició En Comú Podem va ser la primera força al Principat el 20 de desembre, i el 26 de juny volen revalidar el resultat. També preveuen dos grans actes al País Valencià, probablement a València i Alacant. Al desembre, la coalició Compromís-Podem va ser la segona força, va superar el PSOE i es va quedar a dos escons del PP. L'objectiu ara és arribar a ser primers. A les Illes, Podem va empatar amb el PSOE, però va quedar darrere el PP. En aquesta campanya tenen previst de fer-hi un gran acte.
|
[
"Quines votacions s’apropen?",
"Durant el període anterior als comicis, en quines comunitats s’enfocarà Podem?",
"Per què?",
"I què és el que volen frenar d’aquesta manera?",
"Quan mostraran les dates dels diferents esdeveniments que han organitzat en aquests llocs?",
"Quin càrrec ocupa Ínigo Errejón?",
"A la comunitat catalana, quants actes faran?",
"N’hi haurà cap a la capital?",
"Què volen aconseguir en aquestes eleccions?",
"Com s’anomena l’agrupació amb què van assolir a Catalunya aquests resultats?",
"A la Comunitat Valenciana, on han previst organitzar els seus mítings?",
"En aquesta regió, a quina força política van vèncer el darrer cop a les urnes?",
"Esperen millorar aquest resultat?",
"A Balears, com van quedar el passat mes de desembre respecte als socialistes?",
"Quin partit polític els va superar allà?"
] |
{
"answer_end": [
33,
101,
157,
183,
227,
284,
330,
357,
484,
439,
568,
653,
729,
772,
802
],
"answer_start": [
0,
34,
103,
158,
185,
229,
286,
286,
359,
359,
486,
570,
690,
731,
731
],
"input_text": [
"Les eleccions del 26-J.",
"Les dels Països Catalans, Madrid i Andalusia.",
"Perquè són les zones que consideren clau per a superar el PSOE.",
"El govern del PP.",
"Demà.",
"És el cap de campanya.",
"Dos.",
"Sí.",
"Revalidar el resultat del 20 de desembre.",
"En Comú Podem.",
"A València i a Alacant.",
"Al PSOE.",
"Sí.",
"Empatats.",
"El PP."
]
}
|
bios
|
Blanca Serra i Puig (Barcelona, 1943) és una lingüista catalana. Filla de l'arqueòleg i historiador Josep de Calassanç Serra i Ràfols i germana de la historiadora Eva Serra i Puig i de l'activista polític Josep de Calassanç Serra i Puig.
Llicenciada en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona, fou militant en els anys seixanta del Front Nacional de Catalunya, que abandonà el 1969 per a formar part del comitè executiu del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN). El 1971 participà en l'acte fundacional de l'Assemblea de Catalunya en representació del Col·legi de Doctors i Llicenciats. El 1973 passa a formar part del PSAN-Provisional que el 1978 es transformaria en Independentistes dels Països Catalans (IPC). El novembre de 1975 s'hagué d'exiliar a la Catalunya Nord on va viure la mort del dictador Franco i on participà en el Congrés de Cultura Catalana a Perpinyà.
Retornà a Barcelona el 1976 i és detinguda el febrer de 1977, acusada d'haver col·laborat amb ETA pm. El juliol de 1980 es detinguda i portada a Madrid en aplicació de la llei antiterrorista i novament a Madrid amb la llei antiterrorista el desembre de 1981 acusada de col·laborar amb l'organització Terra Lliure. El març de 1982 va ser detinguda i empresonada preventivament juntament amb 5 militants més acusada de sedició i apologia de la rebel·lió per portar una pancarta amb el lema “Independència” en una manifestació contra la LOAPA. Ha estat membre activa del Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament de Catalunya de la Intersindical-CSC, membre del secretariat de la Xarxa d'Entitats Cíviques i Culturals dels Països Catalans pels Drets i les Llibertats Nacionals i de la Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC). Ha participat activament en l'organització de les Consultes Populars sobre la Independència (2009-2011), membre el 2012 del 1r Secretariat de l'Assemblea Nacional Catalana ha figurat en el 9è lloc a la llista de la CUP-Alternativa d'Esquerres per Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012 i en el lloc 35 de la llista de la CUP-Capgirem Barcelona a les eleccions municipals de 2015.
Professionalment s'ha dedicat a l'ensenyament com a catedràtica de llengua a l'IES Narcís Monturiol de Barcelona.
El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons conté la documentació reunida pels germans Serra i Puig; principalment aquella fruit de la seva activitat política, relacionada amb associacions catalanistes, amb Col·lectius d'Obrers en Lluita, amb els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans, i amb la formació de militants independentistes. També conté documentació relacionada amb la defensa de la llengua catalana, amb la lluita antirepressiva durant el franquisme i postfranquisme, amb moviments d'alliberament a Catalunya i a altres nacions, i amb diversos partits polítics (destaquen PSUC, POUM, PSAN, FNC, JSC, MCC i PCE). El fons reuneix manifestos, estatuts, actes, declaracions de principis, correspondència, informes, fulls de mà, reculls de premsa, dossiers de presos polítics catalans, llistats de militants, comunicats i diverses publicacions generades i rebudes per tots aquests col·lectius; i finalment, una col·lecció d'adhesius, de cartells, de fotografies, de monografies i de publicacions periòdiques.
|
[
"A què s'ha dedicat Blanca Serra?",
"Quina carrera va estudiar?",
"De quin partit polític va formar part?",
"A quin lloc es va establir forçosament?",
"Quan?",
"Quin any regressà a la capital catalana?",
"Per què va ser arrestada un any després?",
"Temps més tard la tornaren a capturar, a on la portaren en aquest cas?",
"Va ser l'última vegada que l’empresonaren?",
"Per quins motius l’enxamparen el darrer cop?",
"A quins comicis es va presentar?",
"Com s’anomena l’institut en què va treballar?",
"A on es pot trobar documentació sobre la seva trajectòria?",
"Què s’hi pot trobar allà?",
"Quina mena de documents foren recollits?"
] |
{
"answer_end": [
54,
271,
370,
792,
792,
921,
994,
1045,
1240,
1433,
2134,
2235,
2314,
2913,
3305
],
"answer_start": [
0,
238,
305,
735,
735,
894,
924,
996,
996,
1208,
1735,
2136,
2250,
2316,
2915
],
"input_text": [
"A la lingüística.",
"Filologia clàssica.",
"Del Front Nacional de Catalunya.",
"A la Catalunya Nord.",
"El novembre de 1975.",
"El 1976.",
"Perquè la van acusar d'haver col·laborat amb ETA pm.",
"A Madrid.",
"No.",
"El març de 1982 va ser detinguda i empresonada preventivament juntament amb 5 militants més Perquè va ser acusada de sedició i apologia de la rebel·lió per portar una pancarta amb el lema Independència en una manifestació contra la LOAPA.",
"A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2021 i les municipals de Barcelona de 2015.",
"IES Narcís Monturiol.",
"A l'Arxiu Nacional de Catalunya.",
"La documentació reunida pels germans Serra i Pui principalment aquella fruit de la seva activitat política, relacionada amb associacions catalanistes, amb Col·lectius d'Obrers en Lluita, amb els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans, i amb la formació de militants independentistes i documentació relacionada amb la defensa de la llengua catalana, amb la lluita antirepressiva durant el franquisme i postfranquisme, amb moviments d'alliberament a Catalunya i a altres nacions, i amb diversos partits polítics.",
"Manifestos, estatuts, actes, declaracions de principis, correspondència, informes, fulls de mà, reculls de premsa, dossiers de presos polítics catalans, llistats de militants, comunicats i diverses publicacions generades i rebudes per tots aquests col·lectius, i una col·lecció d'adhesius, de cartells, de fotografies, de monografies i de publicacions periòdiques."
]
}
|
vilaweb
|
JxCat i ERC proposaran al ple de l'Ajuntament de Barcelona de demà que es refusi la sentència del Suprem. Després que la batllessa Ada Colau suspengués la convocatòria del ple extraordinari, tant JxCat com ERC centraran el ple ordinari en la condemna del Suprem i quina ha de ser la reacció del govern i l'ajuntament de la ciutat. Per altra banda, Francina Vila assumirà l'acta de regidora després que la sentència inhabiliti Joaquim Forn. Segons han explicat les forces independentistes, ambdues han acordat presentar una proposició que demana, entre altres coses, ‘rebutjar la sentència del Tribunal Suprem amb relació al judici de l'1 d'octubre' en considerar que la via penal no era l'adequada per resoldre una qüestió de caràcter polític i després d'un judici sense les garanties exigibles. A més, la proposició pactada també reclama ‘la posada en llibertat dels presos i el retorn dels exiliats, que es treballi amb la resta d'institucions del país, i un compromís amb el dret d'autodeterminació'. A banda de la proposició, Esquerra presentarà dos precs. El primer té com a objectiu que Ada Colau convoqui una taula de diàleg i tingui un rol actiu perquè el consistori exigeixi un diàleg entre institucions. Precisament avui els comuns han proposat una taula de diàleg per obtenir un pacte entre Catalunya i l'estat espanyol que se sotmeti a votació en un futur. El segon prec instarà el govern municipal a fer conèixer la involució i la regressió de drets i llibertats que pateix Catalunya en totes les xarxes internacionals on és present Barcelona. En una línia similar, JxCat defensarà un prec que reclamarà a Colau que ‘lideri les accions necessàries per defensar i enfortir l'autonomia local com a garantia d'un millor govern en benefici del conjunt de la ciutadania'. A més, en un altre prec, el grup reclamarà que es posi en marxa el procediment que ha de fer possible que Barcelona doni el nom de Muriel Casals a un espai de la ciutat.
|
[
"En quins partits independentistes se centra el text?",
"Què és el que suggeriran?",
"A on ho faran?",
"En general, en quins temes focalitzaran en aquest debat?",
"Ambdues formacions han arribat a cap acord?",
"Què exigeixen?",
"Per quina raó?",
"Quines altres peticions s’inclouen en aquesta aliança?",
"A més d’això, ambdós grups faran cap apel·lació en nom propi?",
"D’una banda, què demanarà Esquerra Republicana?",
"Amb quin objectiu?",
"Quin serà l’altre requeriment?",
"Què reclamaran els de Junts per Catalunya a la batllessa de la Ciutat Comtal?",
"Es farà cap altra demanda?",
"Quina?"
] |
{
"answer_end": [
58,
104,
104,
329,
533,
648,
742,
1002,
1059,
1153,
1212,
1555,
1778,
1803,
1948
],
"answer_start": [
0,
0,
12,
191,
440,
519,
566,
803,
1004,
1030,
1089,
1369,
1557,
1780,
1787
],
"input_text": [
"JxCat i ERC.",
"Que es refusi la sentència del Suprem.",
"Al ple de l'Ajuntament de Barcelona.",
"En la condemna del Suprem i en quina ha de ser la reacció del govern i l'ajuntament de la ciutat.",
"Sí.",
"Que es rebutgi la sentència del Tribunal Suprem amb relació al judici de l'1 d'octubre.",
"Perquè consideren que la via penal no era l'adequada per resoldre una qüestió de caràcter polític.",
"La posada en llibertat dels presos i el retorn dels exiliats, que es treballi amb la resta d'institucions del país, i un compromís amb el dret d'autodeterminació.",
"Sí.",
"Que Ada Colau convoqui una taula de diàleg i tingui un rol actiu.",
"Que el consistori exigeixi un diàleg entre institucions.",
"Que el govern municipal faci conèixer la involució i la regressió de drets i llibertats que pateix Catalunya en totes les xarxes internacionals on és present Barcelona.",
"Que lideri les accions necessàries per defensar i enfortir l'autonomia local com a garantia d'un millor govern en benefici del conjunt de la ciutadania.",
"Sí.",
"Que es posi en marxa el procediment que ha de fer possible que Barcelona doni el nom de Muriel Casals a un espai de la ciutat."
]
}
|
vilaweb
|
Els onze nous consellers del govern de les Illes han pres possessió dels seus càrrecs. Els dos membres designats per Més per Mallorca, Fina Santiago i Miquel Mir, han afegit la fórmula ‘per imperatiu legal' a l'hora de prometre lleialtat al rei espanyol. L'acte s'ha fet al pati del Consolat de Mar. En acabant, la presidenta del govern, Francina Armengol, ha intervingut assegurant que deixarien la pell per treballar per les Illes, i que el centre de les seves polítiques serien les persones. Una de les imatges més esperades ha estat la de Bel Busquets i Fina Santiago. Han aparegut juntes després de la crisi oberta a Més per Mallorca que les ha enfrontades per la configuració del nou govern. Totes dues han dit que el conflicte dins la coalició ja s'havia resolt. Busquets, que s'acomiada del càrrec de vice-presidenta, ha dit que havia assistit a l'acte com a coordinadora de la coalició, per donar suport. Fina Santiago, que torna a ser titular d'Afers Socials, ha confirmat que deixaria l'acta de diputada per centrar-se en la tasca de consellera, tal com marquen els estatuts del seu partit, i ha desmentit que ahir hagués sospesat de mantenir l'acta de diputada. El conseller de Medi Ambient, Miquel Mir, que substitueix Vicenç Vidal, ha defensat que havia estat part de la solució del conflicte que Més ha viscut aquests darrers dies. Precisament, Vidal ha demanat consell al seu predecessor, Xisco Antich, per a exercir de senador autonòmic.
|
[
"Quins canvis s’han produït en el Govern balear?",
"A quin partit pertanyen dos d'ells?",
"Com s’anomenen?",
"Què han fet durant l’acte?",
"A on s’ha celebrat la cerimònia?",
"Quin càrrec ocupa Armengol?",
"Què ha expressat en el seu discurs?",
"Sobre qui hi havia gran expectació?",
"Per quin motiu?",
"Segons han expressat, havien solucionat ja les seves diferències?",
"Quin és el càrrec actual de Bel?",
"I el de la seva companya?",
"Per tant, quin títol haurà d’abandonar després d'aquest nomenament?",
"Per tal de frenar la confrontació entre ambdues, qui havia intervingut?",
"Quina conselleria és la que dirigeix aquest últim?"
] |
{
"answer_end": [
85,
133,
161,
253,
298,
355,
493,
571,
696,
768,
894,
968,
1100,
1345,
1214
],
"answer_start": [
0,
87,
87,
135,
255,
312,
338,
495,
573,
698,
770,
914,
914,
1174,
1174
],
"input_text": [
"Que onze nous consellers han pres possessió dels seus càrrecs.",
"A Més per Mallorca.",
"Fina Santiago i Miquel Mir.",
"Han afegit la fórmula per imperatiu legal a l'hora de prometre lleialtat al rei espanyol.",
"Al pati del Consolat de Mar.",
"És la presidenta del govern.",
"Que es deixarien la pell per treballar per les Illes, i que el centre de les seves polítiques serien les persones.",
"Sobre Bel Busquets i Fina Santiago.",
"Perquè la crisi oberta a Més per Mallorca les havia enfrontades per la configuració del nou govern.",
"Sí.",
"És coordinadora de la coalició.",
"És la titular d'Afers Socials.",
"El de diputada.",
"Miquel Mir.",
"La de Medi Ambient."
]
}
|
mitologia
|
Àlope (en grec antic Άλοπή), va ser, segons la mitologia grega, una filla de Cerció, un bandoler que regnava a Eleusis.
Va ser estimada per Posidó sense que ho sabés el seu pare, i va tenir un fill del déu. Per amagar-lo de la crueltat del seu pare, va ordenar a la seva mainadera que abandonés l'infant al bosc. Una euga (animal consagrat a Posidó), va alletar la criatura. Un pastor la va trobar i la va recollir, però un altre pastor la reclamà per ell. El primer es va quedar els bolquers, que eren molt rics, i li donà el nen. L'altre, indignat, es va anar a queixar al rei, Cerció, que, quan va veure la roba, va sospitar de la seva filla. La mainadera va ser obligada a explicar la història. Àlope va ser executada, i el nen abandonat una altra vegada al bosc. Una altra euga va córrer a alletar-lo i un altre pastor el tornà a recollir, i li va posar de nom d'Hipòtou. Més endavant, Hipòtou va ser l'epònim dels hipotoòntides, un demos de l'àtica. Quan Teseu matà Cerció, va anar a veure l'heroi per reclamar-li el regne, i Teseu li va cedir.
Àlope va ser convertida en font per Posidó després de la seva mort.
|
[
"Qui fou Àlope?",
"En quina civilització?",
"Qui era el seu enamorat?",
"A qui li va amagar això?",
"La parella va tenir descendència?",
"Què va fer ella amb el nen?",
"Per quina raó?",
"Qui el va criar, llavors?",
"Algú va emportar-se el nadó?",
"Tot i això, qui és que el volia?",
"Per què es va crear un conflicte entre ambdós?",
"A qui van acudir perquè els ajudés a resoldre-ho?",
"En veure l’infant, de qui va desconfiar el monarca?",
"Després que ella contés el que havia passat, quines van ser les conseqüències?",
"Qui és que rescatà al nen en aquest cas?",
"En créixer, què va acabar heretant?"
] |
{
"answer_end": [
83,
83,
146,
177,
205,
311,
311,
373,
414,
455,
549,
586,
644,
766,
843,
1049
],
"answer_start": [
0,
29,
120,
120,
120,
250,
207,
313,
375,
416,
457,
532,
580,
699,
768,
956
],
"input_text": [
"Una filla de Cerció.",
"La grega.",
"Posidó.",
"Al seu pare.",
"Sí.",
"Va ordenar a la seva mainadera que l'abandonés al bosc.",
"Per amagar-lo de la crueltat del seu pare.",
"Una euga.",
"Sí.",
"Un altre pastor.",
"Perquè el primer es va quedar els bolquers, que eren molt rics, i li donà el nen.",
"Al rei Cerció.",
"De la seva filla.",
"Que Àlope va ser executada, i el nen abandonat una altra vegada al bosc.",
"Un altre pastor.",
"El regne."
]
}
|
vilaweb
|
Joaquim Forn, Josep Rull, Raül Romeva i Dolors Bassa han denunciat el seu empresonament al grup de Treball de Detencions Arbitràries de les Nacions Unides. Ho ha anunciat en una entrevista a Catalunya Ràdio Ben Emmerson, l'advocat dels presos polítics i dels exiliats davant de l'ONU, qui ha dit que aquest moviment és conseqüència de la decisió del tribunal alemany de Slesvig-Holstein de refusar a extradir el president Carles Puigdemont per rebel·lió. Segons que ha pogut saber VilaWeb, aquesta denúncia no inclou els casos de Jordi Turull i Carme Forcadell perquè les seves característiques particulars —Turull el van empresonar interrompent la seva investidura com a president i Forcadell era la presidenta del parlament— fa que tinguin una estratègia de defensa diferent. ‘La conseqüència de tot això és que segueix una línia completament diferent de la de totes les accions de l'estat espanyol', ha dit Emmerson. Ha precisat que han escrit una carta individual a cadascun dels membres del grup de treball per a reclamar una ‘atenció immediata' a la situació dels presos polítics. A més també han emfatitzat la frustració que provoca en el poble català, que s'ha expressat en manifestacions massives que, segons Emmerson, han cridat ‘l'atenció a escala mundial'. ‘La decisió alemanya, que va conduir a la retirada de les euroordres, té implicacions per als presos polítics. El tribunal alemany diu que res d'allò que van fer els polítics catalans pot ser considerat de cap manera una incitació a la rebel·lió o la sedició', ha destacat. Segons Emmerson, és ‘inevitable' que surtin de la presó perquè ‘fora de la bombolla espanyola' el món diu que allò que van fer ‘ni és sedició, ni rebel·lió ni un cop d'estat'. ‘Els tribunals espanyols apliquen la legislació d'una manera molt peculiar del punt de mira interpretatiu', ha denunciat, criticant que el ‘fantasma de Franco' encara es palpa en les estructures de l'estat. El mes de febrer, Emmerson ja va portar el cas d'Oriol Junqueras, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez al grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de l'ONU. D'altra banda, també hi ha queixes obertes a les Nacions Unides a Ginebra per la vulneració dels drets polítics a Jordi Sànchez i al president Carles Puigdemont.
|
[
"Quins polítics s’han querellat en contra del seu arrest?",
"A quin organisme ho han fet?",
"Com han fet pública aquesta decisió?",
"A través de qui?",
"Segons ell, per quin motiu ho han fet?",
"A quins presos no han inclòs en aquesta denúncia?",
"Per què?",
"Què ha emfatitzat l’advocat?",
"Exigeix que els precs siguin atesos ràpidament?",
"Com considera que està afectant aquesta situació als ciutadans de Catalunya?",
"Quina mesura indica que afecta els dirigents empresonats?",
"Segons el parer d'aquests últims, van incórrer en cap mena de delicte els acusats?",
"Pel que explica, són els únics que pensen el mateix?",
"Què exposa sobre la justícia a Espanya?",
"Per quins altres individus va intercedir temps enrere el lletrat?"
] |
{
"answer_end": [
87,
154,
206,
315,
453,
560,
776,
918,
1085,
1158,
1378,
1527,
1717,
1839,
2078
],
"answer_start": [
0,
53,
156,
156,
207,
455,
490,
778,
920,
1087,
1270,
1380,
1543,
1719,
1926
],
"input_text": [
"Joaquim Forn, Josep Rull, Raül Romeva i Dolors Bassa.",
"Al grup de Treball de Detencions Arbitràries de les Nacions Unides.",
"En una entrevista a Catalunya Ràdio.",
"Ben Emmerson, l'advocat dels presos polítics i dels exiliats davant de l'ONU.",
"Per conseqüència de la decisió del tribunal alemany de Slesvig-Holstein de refusar a extradir el president Carles Puigdemont per rebel·lió.",
"A Jordi Turull i Carme Forcadell.",
"Perquè el fet que Turull fos empresonat interrompent la seva investidura com a president i Forcadell fos la presidenta del parlament fa que tinguin una estratègia de defensa diferent.",
"Que la conseqüència de tot això és que segueix una línia completament diferent de la de totes les accions de l'estat espanyol.",
"Sí.",
"Els està provocant frustració.",
"La retirada de les euroordres per la decisió alemanya.",
"No.",
"No.",
"Que els tribunals espanyols apliquen la legislació d'una manera molt peculiar del punt de mira interpretatiu.",
"Per Oriol Junqueras, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez."
]
}
|
vilaweb
|
El ministre d'Hisenda espanyol, Cristóbal Montoro, ha anunciat avui que el consell de ministres havia aprovat un sistema de control de pagaments per a intervenir econòmicament la Generalitat i evitar que cap euro servís per a finançar l'1-O. En aquest sentit, Montoro ha explicat que el sistema serviria perquè l'estat espanyol substituís la Generalitat en la majoria dels pagaments. L'anunci es produeix l'endemà de l'enviament de la carta en què el vicepresident, Oriol Junqueras, avisava que no faria arribar cap més informe sobre les finances catalanes a Montoro. En aquest sentit, el ministre ha exigit al govern que comuniqui tots els préstecs pendents per tal de verificar que no es dediquen recursos a la preparació del referèndum, que ha definit com a ‘activitat il·legal'. Montoro ha donat quaranta-vuit hores a partir de la publicació de l'acord al BOE per a respondre totes les sol·licituds del govern espanyol. En cas contrari, intervindrà econòmicament la Generalitat de manera immediata. Segons Montoro, a partir d'ara, els pagaments essencials –nòmines, sanitat, educació i serveis socials– es faran mitjançant un mecanisme similar al del FLA. ‘Insistirem també en el fet que la Generalitat no pot lliurar cap mena de pagament que no estigui suficientment acreditat i treballarem perquè no es materialitzi cap pagament d'aquesta mena', ha dit. El ministre també ha anunciat que qualsevol sol·licitud d'endeutament a curt termini que vulgui fer la Generalitat necessitarà l'aprovació del consell de ministres. ‘No podem confiar en unes autoritats que diuen que estan compromeses amb els objectius d'estabilitat pressupostària però després van pel seu compte', ha reblat. I ha afegit, amb un to desafiant: ‘Cada mes, Catalunya rep 1.400 milions d'euros de pressupost. Però la condició és la mateixa, un control de la legalitat. A qui molesta el control de la legalitat? Quina cosa rara volen fer amb el pressupost?' Demanen la implicació dels bancs El govern espanyol també ha demanat als bancs que denunciïn qualsevol moviment de diners vinculat al referèndum. L'acord de la comissió delegada sobre la intervenció de la Generalitat exigeix que els bancs informin sobre qualsevol pagament detectat. Un 155 ‘per la porta del darrere' El secretari d'Economia de la Generalitat, Pere Aragonès, ha alertat que el govern espanyol pretenia aplicar l'article 155 de la constitució espanyola ‘per la porta del darrere', amb l'acord anunciat avui pel ministre d'Hisenda. ‘Fan servir la llei d'estabilitat pressupostària en frau de llei per intentar paralitzar un referèndum', ha manifestat Aragonès. El secretari d'Economia ha insistit que la Generalitat no tenia els detalls d'aquest acord i que, per tant, hauria d'esperar que es publiqués oficialment, però ha avançat que reaccionarien jurídicament, tant en l'àmbit estatal com també en les institucions judicials de la Unió Europea.
|
[
"Qui és Cristóbal Montoro?",
"Què ha confirmat?",
"Quin és l'objectiu d'aquesta mesura?",
"Per a què s’usaria, segons el ministre?",
"Què havia passat el dia anterior a aquest comunicat?",
"Per què el Govern d’Espanya els demana aquesta informació?",
"Quin termini màxim els han marcat als catalans perquè els lliurin els informes?",
"Si no ho fan, quines seran les conseqüències?",
"Com ha explicat el ministre espanyol que hauran de ser els abonaments de diners que provinguin del govern català?",
"Per quin motiu desconfia dels dirigents catalans?",
"Per quina altra raó es mostra estranyat?",
"Les institucions espanyoles, a qui més han demanat cooperació?",
"Qui ha criticat aquest fet?",
"Què ha explicat?",
"I com ha indicat que respondrien a aquestes mesures?"
] |
{
"answer_end": [
49,
144,
240,
382,
566,
738,
922,
1001,
1281,
1684,
1927,
2074,
2474,
2474,
2806
],
"answer_start": [
0,
32,
110,
260,
384,
586,
783,
924,
1161,
1525,
1721,
1963,
2247,
2290,
2605
],
"input_text": [
"El ministre d'Hisenda espanyol.",
"Que el consell de ministres havia aprovat un sistema de control de pagaments.",
"Intervenir econòmicament la Generalitat i evitar que cap euro servís per a finançar l'1-O.",
"Perquè l'estat espanyol substituís la Generalitat en la majoria dels pagaments.",
"Que el vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, avisà que no faria arribar cap més informe sobre les finances catalanes a Montoro.",
"Per verificar que no es dediquen recursos a la preparació del referèndum.",
"Quaranta-vuit hores a partir de la publicació de l'acord al BOE.",
"Que el govern espanyol intervindrà econòmicament la Generalitat de manera immediata.",
"Suficientment acreditats.",
"Perquè diuen que estan compromesos amb els objectius d'estabilitat pressupostària però després van pel seu compte.",
"Perquè els molesta el control de la legalitat.",
"Als bancs.",
"El secretari d'Economia de la Generalitat, Pere Aragonès.",
"Que amb l'acord el govern espanyol pretenia aplicar l'article 155 de la constitució espanyola per la porta del darrere.",
"Jurídicament."
]
}
|
mitologia
|
Melcart o Melqart ("rei de la ciutat", Baal de Tir) era el déu principal de la ciutat fenícia de Tir. També fou un déu de gran importància a la colònia de Tir, Cartago. És el déu de la colonització i de la protecció dels viatges amb vaixell i se li atribueixen la civilització de les tribus salvatges de costes llunyanes, la fundació de colònies fenícies i la introducció de la llei i l'ordre entre els humans. En diverses restes arqueològiques, entre les quals destaquen les monedes, sovint se'l representa cavalcant un hipocamp. En l'era tardana de la civilització fenícia, també se'l considerava el déu del sol que es troba en unió amb les forces benigna i maligna del cel (Baal i Moloc), que alleuja l'hostilitat entre ambdós signes zodiacals i que, per tant, redueix l'efecte del fulgor solar i dels freds hivernals. És per això que en el seu altar havia de cremar permanentment un foc.
Cada dia, l'esquiva Astarte el segueix fins que ell la troba en un punt remot d'occident i es casen, matrimoni que duu la perdició de la dea i la transformà en la dolça Aixera. El seu temple, descrit i admirat per Heròdot, es trobava en un illot davant de la costa de Tir. Els grecs l'anomenaven Melikertes i el comparaven amb Hèrcules.
Un altre temple important del culte a Melcart es trobava a Cadis, més concretament a l'illot de Sancti Petri, en què, segons la llegenda, Aníbal feu el famós jurament d'odi etern als romans abans de marxar cap a Sagunt i iniciar la Segona Guerra Púnica, tot i que també hi ha qui creu que aquest jurament el va fer de petit a Cartago. Els almoràvits van destruir-lo l'any 1146, buscant-ne el tresor, i damunt hi van construir el castell de Sancti Petri.
|
[
"Qui va ser Melcart?",
"I de quin altre lloc?",
"Què representava la seva figura?",
"Quins fets li són assignats?",
"Com se'l dibuixa assíduament?",
"En quins elements s'ha trobat representada la seva figura?",
"Quina altra mena de divinitat va ser?",
"Durant quin període?",
"Llavors, quines eren les seves funcions?",
"Per aquest motiu, com se li havia de rendir culte?",
"Amb qui es diu que va contreure matrimoni el déu?",
"En què desembocà aquesta unió?",
"A on se situava el panteó en què se l’honorava?",
"Va ser l’únic?",
"A quin lloc s'erigia un altre dels santuaris més destacables en honor a Melcart?"
] |
{
"answer_end": [
100,
167,
240,
409,
529,
529,
613,
613,
820,
890,
991,
1032,
1163,
1293,
1337
],
"answer_start": [
0,
102,
169,
243,
411,
411,
531,
531,
582,
822,
892,
993,
1069,
1229,
1229
],
"input_text": [
"El déu principal de la ciutat fenícia de Tir.",
"De la colònia de Tir, a Cartago.",
"La colonització i la protecció dels viatges.",
"La civilització de les tribus salvatges de costes llunyanes, la fundació de colònies fenícies i la introducció de la llei i l'ordre entre els humans.",
"Cavalcant un hipocamp.",
"En monedes.",
"El déu del sol.",
"En l'era tardana de la civilització fenícia.",
"Alleujar l'hostilitat entre ambdós signes zodiacals i reduir l'efecte del fulgor solar i dels freds hivernals.",
"Amb la crema permanent d'un foc en el seu altar.",
"Amb l'esquiva Astarte.",
"En la perdició de la dea.",
"A un illot davant de la costa de Tir.",
"No.",
"A Cadis, a l'illot de Sancti Petri."
]
}
|
bios
|
María José Fernández Vallés (Cervera, 4 de març de 1965), més coneguda com a Pepa Fernández, és una periodista catalana. La seva família paterna és originària d'Ourense.[cal citació] És coneguda principalment per dirigir i presentar durant dues dècades a Ràdio Nacional d'Espanya el programa No es un día cualquiera.
Pepa Fernández és llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona.
Als divuit anys va començar a treballar a la ràdio. Des del 1999 ha dirigit i presentat a Ràdio Nacional el programa No es un día cualquiera, un magazine de cap de setmana orientat envers les temàtiques alternatives, centrat en la reflexió i l'entreteniment, i aplicat en el gust i la cura del llenguatge, que el 2003 va obtenir el Premi Ondas al millor programa de ràdio de difusió estatal. A partir de setembre de 2019 ha tornat a la franja diària matinal de la mateixa emissora.
A més del premi Ondas, ha rebut també dos Micròfons de Plata i un Premi especial de la APEI (Associació Professional Espanyola d'Informadors de ràdio, premsa i televisió), una Antena d'Or, el Premi de Ràdio de Cambio 16, el Premi Periodístic El Cava, el Micròfon d'Or, el Premi de Gastronomia de Diario de Avisos i el Pica d'Estats. També ha estat distingida amb el Premi Ondas 2008 a la Trajectòria Professional i el premi Emilio Castelar a l'Eficàcia Comunicativa 2009.
És professora de la Facultat de Comunicació de la Universitat Ramon Llull. Ha treballat a diversos programes de televisió. Ha estat col·laboradora de l'espai "El Club" de TV3 i actualment intervé a "El Matí de la 1".
L'any 2015 va guanyar el Premi Nacional de Periodisme Miguel Delibes.
|
[
"Quan va néixer María José Fernández?",
"A què es dedica?",
"Té cap relació amb Galícia?",
"Per què es va fer famosa?",
"Què va estudiar?",
"A on?",
"En assolir la majoria d'edat, què va fer?",
"Des de quan condueix el programa radiofònic amb què es va fer coneguda?",
"De què tracta aquest espai?",
"L'emissió ha rebut cap guardó?",
"Quin?",
"De quina altra forma ha estat reconeguda la labor de la periodista?",
"De què més ha treballat?",
"Avui dia, com s'anomena l'emissió on la podem trobar?"
] |
{
"answer_end": [
56,
110,
168,
315,
375,
416,
468,
558,
675,
761,
808,
1370,
1415,
1587
],
"answer_start": [
0,
93,
121,
183,
317,
332,
418,
470,
535,
560,
728,
900,
1372,
1549
],
"input_text": [
"El 4 de març de 1965.",
"Al periodisme.",
"Sí.",
"Per dirigir i presentar durant dues dècades a Ràdio Nacional d'Espanya el programa No es un día cualquiera.",
"Ciències de la Informació.",
"A la Universitat Autònoma de Barcelona.",
"Va començar a treballar a la ràdio.",
"Des del 1999.",
"D'un magazine de cap de setmana orientat envers les temàtiques alternatives, i centrat en la reflexió i l'entreteniment.",
"Sí.",
"El Premi Ondas al millor programa de ràdio de difusió estatal.",
"Amb dos Micròfons de Plata, un Premi especial de la APEI, una Antena d'Or, el Premi de Ràdio de Cambio 16, el Premi Periodístic El Cava, el Micròfon d'Or, el Premi de Gastronomia de Diario de Avisos i el Pica d'Estats, el Premi Ondas 2008 a la Trajectòria Professional i el premi Emilio Castelar a l'Eficàcia Comunicativa 2009.",
"De professora.",
"El Matí de la 1."
]
}
|
bios
|
Melani Olivares (Badalona, 18 de febrer de 1973) és una actriu catalana. Va estudiar interpretació a l'escola de Cristina Rota i va debutar com a presentadora al programa infantil Leña al mono que es de goma, el 1993. També ha treballat de model.
Melani molt aviat va decidir que volia ser actriu, per la qual cosa es va matricular a l'escola de Cristina Rota, estudiant allà interpretació. Es tracta sobretot d'una actriu de la pantalla petita, on va fer el seu debut, als 20 anys, treballant com a presentadora del programa infantil "Leña al mono que es de goma". Tot i això, ha treballat també en el cinema, i fins i tot ha fet alguna incursió en el teatre.
A la pantalla gran va debutar l'any 1995 de la mà del director Jesús R. Delgado, amb la pel·lícula La niña de tus sueños, a la qual van seguir Me da igual i No te fallaré. Altres títols que consten en la seva filmografia són Noche de Reyes, No dejaré que no me quieras, Agujeros en el cielo, Shevernatze, un ángel corrupto o 8 citas. També ha intervingut en un gran nombre de curtmetratges, com Quédate, No se lo digas a mamá, Anteayer o Soberano, el rey canalla de Miguel Bardem.
Quant a la televisió, ha participat en un gran nombre de sèries, com Éste es mi barrio interpretant a Elisa, Más que amigos al paper de Mar o Psicoexpress com a Maria.
L'any 2002 va aconseguir una gran popularitat en incorporar a l'elenc d'actors de la sèrie Policías, en el corazón de la calle, en la qual va treballar un parell d'anys donant vida a la policia Laura Galarza. Ha fet papers secundaris en altres sèries com Siete vidas, Robles, investigador, De moda o Aída, i també ha intervingut en algunes pel·lícules realitzades per a la televisió, com La Atlántida o Freetown.
Ha actuat en un parell d'obres sobre dels escenaris, Amigos hasta la muerte i Memento Mori, i també ha intervingut en diversos videoclips, com El jipy de Ibiza del grup Tío Calambres, Dame una pista del grup Los Delinqüentes o Si es por tí, del grup Revólver.
Al 2020 es va anunciar que participaria a la cinquena edició del xou d'impacte MasterChef, en la seva versió per a celebritats, compartint programa amb rostres com La Terremoto de Alcorcón, Raquel Sánchez-Silva o Florentino Fernández.[cal citació]
|
[
"A on va néixer Melani Olivares?",
"Quina és la seva professió?",
"Com s'anomena la primera emissió en què va treballar?",
"En quin any?",
"Ha fet també cap incursió en el món del modelatge?",
"Pel que fa a l’actuació, a on va formar-se?",
"En quin mitjà va centrar la seva carrera?",
"Si més no, també ha actuat en altres registres?",
"Quina va ser la primera pel·lícula cinematogràfica en què va participar?",
"Quan fou estrenada?",
"A la pantalla petita, amb quin drama va obtenir el reconeixement del públic?",
"A qui hi va interpretar?",
"Com s’anomenen les peces teatrals en què ha treballat?",
"En quina altra mena de produccions audiovisuals ha pres part?",
"Finalment, com s’anomena el cèlebre programa de cuina del qual anava a formar part?"
] |
{
"answer_end": [
48,
62,
207,
216,
245,
389,
444,
659,
781,
781,
1438,
1519,
1815,
1862,
2074
],
"answer_start": [
0,
49,
129,
129,
218,
247,
391,
566,
661,
661,
1312,
1394,
1725,
1819,
1985
],
"input_text": [
"A Badalona.",
"És actriu.",
"Leña al mono que es de goma.",
"En 1993.",
"Sí.",
"A l'escola de Cristina Rota.",
"En la pantalla petita.",
"Sí.",
"La niña de tus sueños.",
"El 1995.",
"Policías, en el corazón de la calle.",
"A la policia Laura Galarza.",
"Amigos hasta la muerte i Memento Mori.",
"En videoclips.",
"MasterChef."
]
}
|
bios
|
Carmina Virgili i Rodon (Barcelona, 19 de juny de 1927 - 21 de novembre de 2014) fou una geòloga, professora i política catalana que va lluitar per la incorporació de les dones en els àmbits científics.
El seu pare, Guillem Virgili, fou interventor de la Generalitat de Catalunya, responsable de les qüestions econòmiques de les Transferències de l'Estat Central. La seva mare, Carme Rodón, farmacèutica, fou professora a l'Escola Superior d'Agricultura. El 1939 tots dos van ser apartats dels seus llocs de treball.
Carmina Virgili va fer tots els seus estudis primaris i secundaris a Barcelona. El 1949 es llicencià en Ciències Naturals per la Universitat de Barcelona i el 1959 es doctorà en Geologia a la mateixa universitat amb Premi Extraordinari. Tot just llicenciada va començar a treballar com a ajudant de pràctiques i més tard, el 1958, ja va passar a ser Professora adjunta a la càtedra del doctor Lluís Solé i Sabarís. El 1963 va ser nomenada Catedràtica d'Estratigrafia i Geologia Històrica de la Universitat d'Oviedo, on va estar fins a 1968, quan va anar com a Catedràtica a la Facultat de Ciències Geològiques de l'aleshores anomenada Universidad de Madrid, la que ara és la Universitat Complutense de Madrid, on fou també Directora del Departament de Geologia Econòmica del CSIC (1968-1981).
Va ser membre fundadora del Grupo Español de Sedimentología i del Grup de Mesozoic. Al llarg de la seva vida acadèmica va ocupar llocs de diversa responsabilitat, tant aquí com a França, des d'on potencià els intercanvis científics entre França i Espanya:
Virgili va ser la tercera dona catedràtica d'universitat a Espanya, i va ser la primera i única durant molt de temps a l'àrea de Geologia. Va estar sempre molt activa per promoure la incorporació de les dones en els àmbits científics i va formar part de l'Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues des del seu inici el 2001.
Del 1982 al 1985 va ser Secretaria d'Estat d'Universitats i Investigació del primer govern presidit per Felipe González, i va nomenar cap del seu gabinet Alfredo Pérez Rubalcaba.
Va sortir elegida a les eleccions generals espanyoles de 1996 com a senadora del PSC per la província de Barcelona i ho va ser tota la legislatura, fins al 2000. Va ser vicepresidenta primera de la Comissió Mixta d'Investigació Científica i Desenvolupament Tecnològic i vicepresidenta segona de la Comissió Especial d'estudi sobre l'eutanàsia.
Va morir el 21 de novembre a Barcelona i va deixar el seu cos a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona.
Va publicar llibres i més d'un centenar d'articles sobretot en l'àmbit de l'estratigrafia i paleogeografia de Triàsic i Permià de Catalunya, Espanya i Europa occidental, alguns dels quals són aquests:
I també:
|
[
"Quan va néixer Carmina Virgili?",
"Qui va ser?",
"De qui fou filla?",
"A què es dedicaren els seus progenitors?",
"A quina ciutat es va formar Carmina?",
"Més tard, quina llicenciatura va obtenir?",
"A on?",
"Quin altre títol va aconseguir en aquesta institució?",
"Amb quina altra acadèmia d’estudis superiors va estar relacionada?",
"I a on més?",
"En l’àmbit de la geologia, quins equips va crear?",
"En què va ser pionera?",
"Per quina causa va lluitar, doncs?",
"Fou militant d’un partit polític, quin?",
"I quina mena d’obres va escriure?"
] |
{
"answer_end": [
80,
128,
389,
453,
595,
638,
670,
728,
1031,
1173,
1392,
1703,
1799,
2163,
2711
],
"answer_start": [
0,
81,
203,
203,
517,
597,
605,
681,
932,
1063,
1310,
1566,
1705,
2079,
2543
],
"input_text": [
"El 19 de juny de 1927.",
"Una geòloga, professora i política catalana.",
"De Guillem Virgili i Carme Rodó.",
"El seu pare fou interventor de la Generalitat de Catalunya i la seva mare, farmacèutica i professora a l'Escola Superior d'Agricultura.",
"A Barcelona.",
"Ciències Naturals.",
"A la Universitat de Barcelona.",
"Un doctorat en Geologia.",
"Amb la Universitat d'Oviedo.",
"A la Universidad de Madrid.",
"El Grupo Español de Sedimentología i el Grup de Mesozoic.",
"En ser la primera i única dona catedràtica durant molt temps a l'àrea de Geologia a Espanya.",
"Per la incorporació de les dones en els àmbits científics.",
"El PSC.",
"Llibres i articles sobretot en l'àmbit de l'estratigrafia i paleogeografia de Triàsic i Permià de Catalunya, Espanya i Europa occidental."
]
}
|
books
|
Aquella dona humil que era mare del seu fill entrava radiant en sa pensa fosca. I la veia fent puntes prop d'un llumet; regant els testos del terrat curulls de clavellines, netejant els ocells, seguint amb sos ulls candorosos els vols dels coloms; arreglant calaixos i capsetes plenes de cintes i estampes tota una tarda de festa i fent grans exclamacions d'alegrança en veure passar un aeroplà per damunt del seu terrat. La dona humil era, fent de mare, com una mena d'imatge del penediment, i la seva beutat encantadora feia un respecte com si fos santificada.
La dona humil era l'encís de la intimitat, del sacrifici i de l'amor ple de tendreses i d'aquelles alegries que entren pregones i tenen l'aroma de les flors boscanes. I En Martí covardament la deixà temerós de les amenaces del seu pare.
-No en facis cas, dels plors de les dones, noi! T'han posat un parany! ¡Les llàgrimes d'aquesta mena s'eixuguen amb bitllets de banc!- li deia el seu pare tot enfutimat. I ell lluitava. Una dona bona que estima és tot un tresor, i la seva promesa era una noia assedegada de mirades, admiracions, èxits; la seva casa seria sempre oberta per tothom. Els carrers li eren la vida, les amigues una necessitat i les modes una dèria. En Martí fóra al seu costat un home que passaria la vida sota el jou de la riquesa que és com una mena d'aigua que passa d'una casa a un altra apagant les activitats que més enlairen els homes. ¡Ell no treballaria mai! Una vida perduda!
|
[
"Com es descriu la dona?",
"Quina activitat duia a terme al costat del llum?",
"Tenia cura de les plantes també?",
"I de les aus?",
"Què observava?",
"Quines activitats feia durant la vesprada?",
"Com reaccionava quan observava una avioneta passant per allà?",
"Amb què es compara el seu rol de mare?",
"De quina manera se la continua descrivint?",
"Per què en Martí va decidir no seguir amb ella?",
"Què li deia el seu pare sobre les dones que ploren?",
"En Martí considerava la seva promesa una persona digna d’admiració?",
"Com seria compartir la vida amb ella?",
"Hauria d’encarregar-se ell de la feina?",
"Com descriu aquesta vida?"
] |
{
"answer_end": [
78,
118,
171,
192,
246,
329,
420,
561,
728,
798,
932,
1101,
1309,
1444,
1462
],
"answer_start": [
0,
82,
120,
173,
194,
248,
332,
422,
563,
730,
801,
1031,
1227,
1422,
1446
],
"input_text": [
"Com a humil i amb aparença radiant.",
"Feia puntes.",
"Sí.",
"Sí.",
"Els vols dels coloms.",
"Arreglava calaixos i capsetes plenes de cintes i estampes.",
"Feia grans exclamacions d'alegrança.",
"Amb una mena d'imatge del penediment, i la seva beutat encantadora feia un respecte com si fos santificada.",
"Com l'encís de la intimitat, del sacrifici i de l'amor ple de tendreses i d'aquelles alegries que entren pregones i tenen l'aroma de les flors boscanes.",
"Perquè se sentia temerós de les amenaces del seu pare.",
"Que no en fes cas, que era un parany i que les dones així s'eixuguen amb bitllets de banc.",
"Sí.",
"Passaria la vida sota el jou de la riquesa.",
"No.",
"Com una vida perduda."
]
}
|
mitologia
|
El Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (Diccionari de biografia i mitologia grega i romana) és una enciclopèdia o diccionari biogràfic del 1849, tot i que fou publicat originalment el 1844 sota un títol lleugerament diferent. Editat per William Smith, el diccionari consta de tres volums i 3.700 pàgines. És una obra clàssica de la lexicografia del segle xix. L'obra està relacionada amb el Diccionari d'Antiguitats gregues i romanes i el Diccionari de la geografia grega i romana de Smith.
El treball enumera trenta-cinc autors a més de l'editor, que també és autor d'algunes definicions i articles. Els autors eren estudiosos clàssics, principalment d'Oxford, Cambridge, Rugby School i de la Universitat de Bonn, però alguns eren d'altres institucions. Moltes de les participacions sobre mitologia van ser obra de l'expatriat alemany Leonhard Schmitz, que va ajudar a popularitzar l'ensenyament clàssic alemany a Gran Bretanya.
Pel que fa a les biografies, Smith pretenia ser exhaustiu. Al prefaci, escriu:
Els articles biogràfics d'aquest treball inclouen els noms de totes les persones de qualsevol importància que apareixen en els escrits dels escriptors grecs i romans, des dels primers temps fins a l'extinció de l'Imperi Occidental l'any 476 de la nostra eèpoca i fins a l'extinció de l'Imperi Oriental per la captura de Constantinoble pels turcs l'any 1453.
Samuel Sharpe pensava que Edward Bunbury havia plagiat la seva obra, tal com ell va escriure a la seva entrada al diari el 3 de setembre de 1850:
Sens dubte, em vaig sentir mortificat per la lectura dels articles sobre els Ptolomeus al "Diccionari de la biografia clàssica" del Dr. Smith. Tots van ser escrits per E. H. Bunbury amb l'ajut de la meva "Història d'Egipte", i sense cap reconeixement, encara que fins i tot va prendre prestat el volum del meu germà Dan per tal de fer-ho.
En obres més recents s'ha fet referència a moltes de les definicions i articles del diccionari, i Robert Graves ha estat acusat de '"trobar-hi les seves impressionants referències de fonts directes i no comprobades" en escriure Els mites grecs.
El treball és ara de domini públic i està disponible a diversos llocs d'Internet. Tot i que encara són àmpliament precisos (poques vegades els textos antics s'han esmentat de manera tant clara com per justificar un canvi biogràfic), hi manquen moltes dades, sobretot descobriments més recents (com la Constitució dels atenencs d'Aristòtil, o el desxiframent del lineal B) i el material epigràfic. El context en què es veuen a principis del segle XXI les evidències antigues ha canviat sovint en el segle i mig que fa que es va escriure.
L'Internet Archive en té una versió consultable:
|
[
"Què és el Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology?",
"Quin va ser l’any real de publicació?",
"Tenia el mateix títol?",
"Qui en va ser l’editor?",
"A quina època pertany?",
"Amb quins altres llibres té vinculació?",
"Quin és el contingut del llibre?",
"Com són els que han participat en l’escriptura?",
"Quina intenció tenia Smith amb les biografies?",
"Què es pot trobar a les biografies?",
"Quina línia temporal comprèn?",
"Què creia Samuel Sharpe?",
"Quina obra diu que no va ser mencionada pel Dr. Smith?",
"On es pot trobar el Diccionari de la biografia clàssica?",
"Es considera que hi falta informació?"
] |
{
"answer_end": [
161,
206,
242,
268,
376,
507,
617,
771,
1005,
1192,
1383,
1452,
1781,
2195,
2510
],
"answer_start": [
0,
173,
173,
244,
323,
378,
509,
619,
948,
1027,
1194,
1385,
1674,
2115,
2348
],
"input_text": [
"Una enciclopèdia o diccionari biogràfic del 1849.",
"El 1844.",
"No.",
"William Smith.",
"Al segle xix.",
"Amb el Diccionari d'Antiguitats gregues i romanes i el Diccionari de la geografia grega i romana de Smith.",
"S'enumeren trenta-cinc autors a més de l'editor, que també és autor d'algunes definicions i articles.",
"Estudiosos clàssics, principalment d'Oxford, Cambridge, Rugby School i de la Universitat de Bonn, però alguns eren d'altres institucions.",
"Pretenia ser exhaustiu.",
"Els noms de totes les persones de qualsevol importància que apareixen en els escrits dels escriptors grecs i romans.",
"Des dels primers temps fins a l'extinció de l'Imperi Occidental l'any 476 de la nostra eèpoca i fins a l'extinció de l'Imperi Oriental per la captura de Constantinoble pels turcs l'any 1453.",
"Que Edward Bunbury havia plagiat la seva obra.",
"Història d'Egipte.",
"Ara és de domini públic i està disponible a diversos llocs d'Internet.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Cristina de Middel (Alacant, 1975) és una fotògrafa documental i artista alacantina que actualment viu i treballa a cavall entre Brasil i Mèxic. Ha treballat com a fotoperiodista per a diferents periòdics espanyols i ONGs abans de decidir dedicar-se a un treball més artístic i personal. Des de 2016 forma part de l'agència Magnum.
Va estudiar fotoperiodisme graduant-se a la Universitat Autònoma de Barcelona, Master en Fotografia a la Universitat d'Oklahoma i Master en Belles arts a la Universitat Politècnica de València. En 2012 va autopublicar Afronautas, un fotollibre sobre el breu programa espacial de Zàmbia a Àfrica del Sud. El llibre es va esgotar ràpidament i va ser molt aclamat per la crítica. Amb aquest treball, De Middel va ser nominada en 2013 per al premi de fotografia Deutsche Börse. També en 2013 va rebre el premi Infinity del Centre Internacional de Fotografia (ICP).
De Middel -segons la crítica- combina els seus treballs documentals amb altres personals on qüestiona el llenguatge i la veracitat de la fotografia com a document i juga amb reconstruccions o arquetips que difuminen la frontera entre la realitat i la ficció.
El seu treball artístic s'ha mostrat en nombroses galeries europees i llatí americanes, l'any 2016 va realitzar la seva primera exposició individual a Madrid en la galeria Juana d'Aizpuru, participant amb aquesta galeria en la Fira Frieze London i París Photo.
L'octubre de 2017 se li va concedir el Premi Nacional de Fotografia atorgat pel Ministeri de Cultura d'Espanya, que segons el jurat del certamen els treballs de l'artista replantegen “els límits de la realitat del llenguatge fotogràfic”.
La seva obra es troba en la col·lecció Saxe-Coburg i en la col·lecció d'Art del Banco Espirito Santo, ambdues a Portugal, en la col·lecció de la ciutat de Birmingham així com a la Universitat Politècnica de València, i en la Fundació Sarthou Carreres, entre uns altres.
|
[
"Qui és Cristina de Middel?",
"Quines van ser les seves primeres feines?",
"De quina entitat és membre des del 2016?",
"Quina va ser la seva formació?",
"Quina obra va llançar el 2012?",
"De què tracta?",
"Va tenir èxit?",
"Quins reconeixements va tenir amb aquesta obra?",
"Quin guardó va rebre el 2013?",
"Què en diu la crítica, de la feina de Middel?",
"Ha fet exposicions fora d’Espanya?",
"Quina va ser la primera que va fer en territori espanyol?",
"A quines altres exposicions va participar juntament amb la galeria Juana d’Aizpuru?",
"Què va comentar el jurat sobre les seves obres quan va ser premiada el 2017?",
"On es pot veure la seva obra?"
] |
{
"answer_end": [
143,
286,
330,
524,
560,
634,
707,
804,
891,
1150,
1238,
1339,
1411,
1649,
1919
],
"answer_start": [
0,
145,
288,
332,
526,
550,
636,
709,
806,
893,
1152,
1240,
1341,
1529,
1651
],
"input_text": [
"Una fotògrafa documental i artista alacantina que actualment viu i treballa a cavall entre Brasil i Mèxic.",
"Va treballar com a fotoperiodista per a diferents periòdics espanyols i ONGs.",
"De l'agència Magnum.",
"Va estudiar fotoperiodisme graduant-se a la Universitat Autònoma de Barcelona, Master en Fotografia a la Universitat d'Oklahoma i Master en Belles arts a la Universitat Politècnica de València.",
"Afronautas.",
"És un fotollibre sobre el breu programa espacial de Zàmbia a Àfrica del Sud.",
"Sí.",
"Va ser nominada en 2013 per al premi de fotografia Deutsche Börse.",
"El premi Infinity del Centre Internacional de Fotografia (ICP).",
"Que combina els seus treballs documentals amb altres personals on qüestiona el llenguatge i la veracitat de la fotografia com a document i juga amb reconstruccions o arquetips que difuminen la frontera entre la realitat i la ficció.",
"Sí.",
"L'any 2016 va realitzar la seva primera exposició individual a Madrid en la galeria Juana d'Aizpuru.",
"A la Fira Frieze London i París Photo.",
"Que els treballs de l'artista replantegen els límits de la realitat del llenguatge fotogràfic.",
"En la col·lecció Saxe-Coburg i en la col·lecció d'Art del Banco Espirito Santo, ambdues a Portugal, en la col·lecció de la ciutat de Birmingham així com a la Universitat Politècnica de València, i en la Fundació Sarthou Carreres, entre uns altres."
]
}
|
bios
|
Pilar Algarra (el Xinorlet, Monòver, 1964) és una periodista, dramaturga i agitadora cultural valenciana.
Naixcuda al llogaret monover del Xinorlet (el Vinalopó Mitjà), Pilar Algarra és llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat de València i ha presentat, escrit i dirigit nombrosos programes de televisió. De fet va ser durant vora 10 anys presentadora de l'informatiu Notícies Nou de la Televisió Valenciana. Altres programes que ha presentat són Europa al Dia i actualment Paraula d'autor a Ràdio Nou.
Algarra s'estrena al teatre amb només 18 anys quan participa en una representació en un congrés de teatre. En 1987 ingressa a la companyia Bambalina Titelles per a la creació de "Pinocchio" i escriu la seua primera obra el 1998, "Está Nislavsky? La vida de un actor" que també la va dirigir en la seua estrena a Elda. El 2010 va ser interpretada a París (França), l'Institut Cervantes de la capital francesa, centre que també va dirigir Pilar Algarra. En aquesta representació, el paper protagonista va ser interpretat per l'actor francès Lionel Rocheman.
Pilar Algarra també ha treballat a diversos projectes culturals i relacionats en el món del llibre, així el 2008 impulsà l'editorial Efecto Violeta on es publiquen obres d'autors novells o sense projecció mediàtica. Darrerament va presentar un projecte innovador, L'Alqueria dels Artistes, un centre cultural per a la convivència d'artistes de diverses disciplines situat al bell mig del Parc Natural de l'Albufera de València i promogut per la fundació Inspirate, presidida per Pilar Algarra.
|
[
"Qui és Pilar Algarra?",
"On va néixer?",
"Quina és la seva formació?",
"Quin càrrec va tenir durant gairebé 10 anys?",
"Ha participat en programes de ràdio?",
"Amb quina edat va debutar en el món del teatre?",
"On entra a formar part el 1987?",
"Quina obra fa?",
"Quan escriu la seva pròpia?",
"Com es titula?",
"En va ser directora?",
"Quina institució va dirigir a França?",
"Què va crear dins el món editorial?",
"En què consisteix L’Alqueria dels Artistes?",
"On està ubicat?"
] |
{
"answer_end": [
104,
167,
257,
427,
521,
568,
680,
712,
750,
789,
839,
973,
1226,
1443,
1505
],
"answer_start": [
0,
106,
169,
332,
429,
523,
630,
630,
715,
715,
752,
841,
1192,
1307,
1343
],
"input_text": [
"Una periodista, dramaturga i agitadora cultural valenciana.",
"Al llogaret monover del Xinorlet (el Vinalopó Mitjà).",
"És llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat de València.",
"Presentadora de l'informatiu Notícies Nou de la Televisió Valenciana.",
"Sí.",
"Amb 18 anys.",
"A la companyia Bambalina Titelles.",
"Pinocchio.",
"El 1998.",
"Está Nislavsky? La vida de un actor.",
"Sí.",
"L'Institut Cervantes.",
"L'editorial Efecto Violeta.",
"És un centre cultural per a la convivència d'artistes de diverses disciplines.",
"Al bell mig del Parc Natural de l'Albufera de València."
]
}
|
bios
|
Annabel Moreno i Nogué (Barcelona, 1973) és una advocada i política catalana, alcaldessa d'Arenys de Mar des de l'abril de 2016. Ha estat Secretària de Política Comarcal d'ERC.
Llicenciada en Dret. Màster en Dret Administratiu. Exerceix l'advocacia des de l'any 2000, tan en l'àmbit del Dret administratiu com del Dret urbanístic. Ha estat assessora jurídica al grup d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) al Parlament de Catalunya i lletrada en diversos ajuntaments. Ha treballat de lletrada de la Comissió de Deontologia del Col·legi d'Advocats de Barcelona. Actualment segueix els estudis de Ciències polítiques. Alcaldessa d'Arenys de Mar des d'abril de 2016. És diputada a la Diputació de Barcelona.
Va ser vicepresidenta de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) els anys 2018-2019. Ha exercit de Consellera Delegada del Consell Comarcal del Maresme, com responsable dels Serveis als municipis i Planificació. Es representant dels municipis catalans amb port al Consell executiu de Ports de la Generalitat.
Va accedir a l'Alcaldia d'Arenys, el 6 d'abril de 2016, a través d'una moció de censura que van impulsar ERC, CUP, PSC, CiU i ICV. Des de les eleccions municipals de 2011 havia estat regidora a l'oposició. A les eleccions de maig de 2019 ERC va incrementar la seva representació i va revalidar l'alcaldia d'Annabel Moreno amb una nova majoria amb la CUP i Arenys en Comú.
|
[
"Qui és Annabel Moreno i Nogué?",
"Quin càrrec ha tingut a ERC?",
"Quina va ser la seva formació?",
"Des de quan és advocada?",
"En quins camps s’especialitza?",
"Ha estat present en institucions del govern?",
"Quins estudis cursa en aquests moments?",
"On és alcaldessa?",
"Treballa a la Diputació de Barcelona?",
"Quina posició va ocupar a l’AMI del 2018 al 2019?",
"De què va treballar al Maresme?",
"Com va esdevenir alcaldessa d’Arenys l’any 2016?",
"Què havia fet des del 2011?",
"Quan va tenir ERC una presència més important?",
"Què va comportar això?"
] |
{
"answer_end": [
104,
175,
226,
266,
329,
469,
617,
665,
706,
804,
931,
1159,
1234,
1308,
1400
],
"answer_start": [
0,
129,
177,
228,
272,
331,
564,
619,
667,
708,
806,
1030,
1161,
1236,
1311
],
"input_text": [
"Una advocada i política catalana, alcaldessa d'Arenys de Mar.",
"Ha estat Secretària de Política Comarcal.",
"És llicenciada en Dret i té un Màster en Dret Administratiu.",
"Des de l'any 2000.",
"En l'àmbit del Dret administratiu i en Dret urbanístic.",
"Sí.",
"Ciències polítiques.",
"A Arenys de Mar.",
"Sí.",
"Va ser vicepresidenta.",
"Va exercir de Consellera Delegada del Consell Comarcal com responsable dels Serveis als municipis i Planificació.",
"A través d'una moció de censura que van impulsar ERC, CUP, PSC, CiU i ICV.",
"Havia estat regidora a l'oposició.",
"A les eleccions de maig de 2019.",
"Va revalidar l'alcaldia d'Annabel Moreno amb una nova majoria amb la CUP i Arenys en Comú."
]
}
|
vilaweb
|
La Junta de Tractament del Centre Penitenciari Mas d'Enric ha acordat avui que l'ex-presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, pugui obtenir un permís per a sortir de la presó i fer de voluntària, en aplicació de l'article 100.2 del reglament penitenciari. Concretament, podrà sortir fora del centre durant nou hores cada dia, tres dia la setmana. La decisió és d'aplicació immediata, de manera que ja pot fer ús d'aquest permís penitenciari. La jutgessa de vigilància penitenciària haurà de decidir si el ratifica i la fiscalia hi pot recórrer en contra. I si la jutgessa de vigilància penitenciària tombés la mesura, Forcadell hi podria recórrer en contra a l'Audiència de Barcelona. Els classificats en segon grau tenen diverses opcions per a sortir a fer activitats fora de la presó. Una d'aquestes opcions és la de l'article 100.2 del règim penitenciari, que permet sortir durant unes hores per fer un programa específic o per anar a treballar. També permet fer sortides de cap de setmana, pròpies del tercer grau. 405 interns amb el 100.2 Segons dades de la Secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima del Departament de Justícia, hi ha 405 interns a l'any a qui se'ls aplica l'article 100.2 per decisió de les juntes de tractament de les presons. Aquestes estan formades per juristes, psicòlegs, treballadors i educadors socials, metges i mestres. La setmana passada, la Junta de Tractament dels Lledoners ja va acordar d'aplicar aquest article en els casos de Jordi Sànchez, per a fer voluntariat, i Jordi Cuixart, per a treballar i fer voluntariat. Sànchez pot sortir 3 dies entre setmana durant 11 hores, i Cuixart els 5 dies entre setmana durant 9,5 hores. De moment, no han començat a fer-ne ús.
|
[
"Quina decisió s'ha pres?",
"Quina norma ho ha fet possible?",
"Quines condicions per abandonar la presó hi ha?",
"Quan es farà efectiva aquesta resolució?",
"Qui li haurà de donar el vist-i-plau?",
"Qui podrà oposar-s'hi?",
"Què passaria si la jutgessa no aprovés la decisió?",
"Si es té el segon grau es permet abandonar el penal per hores?",
"A quines tasques es poden dedicar aquestes estones, per exemple?",
"S’hi inclouen els dissabtes i diumenges?",
"Quants presos es beneficien del 100.2?",
"Quins perfils professionals tenen els membres de les juntes de tractament de les presons?",
"Qui es va decidir que es pugués beneficiar del 100.2?",
"Quan té Sànchez permís per ser fora?",
"I Cuixart?"
] |
{
"answer_end": [
208,
268,
359,
396,
527,
567,
697,
799,
961,
1006,
1229,
1385,
1588,
1645,
1698
],
"answer_start": [
0,
210,
284,
361,
456,
530,
571,
699,
801,
963,
1058,
1245,
1387,
1590,
1649
],
"input_text": [
"Que l'ex-presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, pugui obtenir un permís per a sortir de la presó i fer de voluntària.",
"L'aplicació de l'article 100.2 del reglament penitenciari.",
"Podrà sortir fora del centre durant nou hores cada dia, tres dia la setmana.",
"Immediatament.",
"La jutgessa de vigilància.",
"La fiscalia.",
"Forcadell hi podria recórrer en contra a l'Audiència de Barcelona.",
"Sí.",
"A fer un programa específic o anar a treballar.",
"Sí.",
"405 interns a l'any.",
"Hi ha juristes, psicòlegs, treballadors i educadors socials, metges i mestres.",
"Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.",
"Pot sortir 3 dies entre setmana durant 11 hores.",
"Els 5 dies entre setmana durant 9,5 hores."
]
}
|
books
|
Muntàrem en la nau. Encara no hi érem, quan al nostre entorn, escampadissa, una boira s'espargí. Era humida i flonja, lleugera com la cendra, flairosa i blanca com un torterol d'aubaïna matinal. Tan espessa era que obturava l'esguard encaradís, i a penes podia veure hom la distància que hi ha de proa a popa. Per espai d'una hora durà aquesta blancura vaporosa. Traspassada la calitja, un esclat de llum ens inundà. I ens semblà veure, lluny, dins la claror viva, tremoladissa de besllums, una terra dilatada i verdejant. Vorejàvem la costa delitosa: ombra de penyals blaus, clara i fresca i regalant, com l'aigua clara; ombra perfumada de brancatges perfumats; el singlot de l'aigua musical en la por inviolada de les coves; volior d'unes grans aus, blanques i lentes, qui amb llur dolçura gutural amoixaven l'aire i coronaven la nau amb una viva garlanda d'ales. En el recés d'una cala, amorosa i rodona com un pit, pura i sonant com una cítara, en l'arena d'or blanca de lliris, posàrem el peu. I ens enfonsàrem en el misteri de la solitud. No hi havia herba sense rou, ni planta sense flor ni branca sense fruita. Per espai de quinze dies vagàrem per aquella deserta amenitat, i ens deixàrem perdre, sota les altes arcades vegetals, entre les soques, damunt l'herba viva intacta, que cruixia sota els nostres peus amb un petit gemec humà. Entre l'escampada verdor de l'herbei, les pedres suaus i llises, que eren gemmes, guaitaven amb pupil·la vària: enormes safirs que ens miraven amb la gran ullada blava; topacis, amb la ullada de foc amorós qui amoixa i no crema. Al terme d'aquells quinze dies ens trobàrem a la vora d'un gran riu. Decorria, ample i solemnial, amb profundes aigues mudes. Per anar més enllà, a l'altra riba, no hi havia enlloc gual ni passatge. Esperàrem el consell de Déu. Un bell home jove i resplendent se'ns mostrà, el qual ens saludà graciosament pel propi nom i després va dir: -¡Siau els benvinguts, servents de Déu, monjos germans! Gran mercè us ha feta el Senyor de mostrar-vos aquesta terra. És aquella terra que cercàveu, que donarà als seus sants. A saber haveu que el riu la migparteix. La meitat n'és aquesta banda on sou. Déu vos en guard però, de passar més envant. Preneu-ho en paciència i tornau-vos-en arrera, allà d'on sou vinguts.- ço digué el donzell; i aleshores un dels monjos qui amb nosaltres eren vinguts gosà demanar-li d'on ell era i quin nom havia. Ell li diu: -Per què em demanes d'on som ni quin nom he? Demana'm més tost noves d'aquesta illa i serà millor. I si ho vols saber, en la manera que ara la veus, és des del començament del món.- I llavors me diu a mi: -¿Tens fretura de menjar ni de beure ni de vestir? Sàpies que ço que et diré és veritat. No tens fam ni set ni t'és mester vestir ni dormir, jatsia que fassi un any que arribares en aquesta illa amb tos germans; i no has menjat ni begut ni la son agreujà tos ulls, ni has vist la nit arribada. A saber has que en aquest lloc no hi ha mai nit, ans sempre és dia; ni mai no hi plou ni mai el cel és entelat de núvol; la fam i la set, la son i la malaltia en són exilades. Aquí hi fa tot temps un bell i fresc estar. Aquí hom no hi envelleix ni hi mor. Una gran llum purpúrea vesteix tota la illa. Aquesta llum no és la rossa del sol ni la blanca i freda de la lluna, ni la celístia vaga dels estels; ans és la llum de Déu Nostre Senyor, del qual naixen tots els béns i totes les gràcies i totes les llums. Ell us ha feta gran mercè, car no tothom és digne de veure i sentir ço que vosaltres heu sentit i heu vist.
|
[
"Què els envoltava quan van pujar a l'embarcació?",
"Com era?",
"Permetia percebre bé els voltants?",
"Què van observar quan va desaparèixer?",
"Quins éssers acompanyaven l’embarcació?",
"Com es descriu la terra ferma on van arribar?",
"Hi havia molta vegetació?",
"Quant de temps es van quedar per allà?",
"Quines coses van veure entre l'herbatge que trepitjaven?",
"Com era el torrent d'aigua que van trobar un parell de setmanes més tard?",
"Van trobar-hi algú?",
"Què els va advertir després de rebre'ls amablement?",
"Va accedir a dir-los com es deia?",
"Quin fenomen els explica que passa en l'indret on es troben?",
"Què representa la claror que cobreix tot aquell indret?"
] |
{
"answer_end": [
95,
243,
308,
521,
864,
997,
1117,
1180,
1571,
1697,
1845,
2277,
2515,
3171,
3425
],
"answer_start": [
0,
97,
195,
417,
727,
866,
1045,
1119,
1344,
1573,
1801,
2164,
2419,
2933,
3173
],
"input_text": [
"Una boira.",
"Humida i flonja, lleugera com la cendra, flairosa i blanca com un torterol d'aubaïna matinal, així com espessa.",
"No.",
"Una terra dilatada i verdejant.",
"Unes grans aus blanques i lentes.",
"Era una cala amorosa i rodona com un pit, pura i sonant com una cítara amb arena d'or blanca de lliris.",
"Sí.",
"Quinze dies.",
"Pedres suaus i llises, que eren gemmes: enormes safirs i topacis.",
"Gran, ample i solemnial, amb profundes aigues mudes.",
"Sí.",
"Que no anessin més endavant i que amb paciència tornessin enrere, per on havien vingut.",
"No.",
"Que mai no es fa de nit perquè sempre és de dia, que mai no hi plou ni hi ha núvols, i tampoc no hi ha fam, set, son ni malaltia. Tampoc no s'envelleix ni es mor.",
"És la llum de Déu, del qual naixen tots els béns, totes les gràcies i totes les llums."
]
}
|
books
|
El carro anava fent sa via i jo el seguia en esperit, gemegant, tornat tot jo una súplica muda, dolorosa, ardentíssima… Seria reparada? Seria compresa? Es que no havíem sigut dos a fruir del goig d'amor? Sí, encara m'esperaven altres delícies. Un cop una mica lluny la gentil algorfenca s'atreví a descobrir-se de nou, i de nou vingueren a mi ses mirades esplendoroses, sol del cor. I em va somriure. Era el consentiment ple, era la correspondència sense reserves. Voleu més felicitat? Ja no em vaig recordar de l'efecte contraproduent de la meva primera besada, ni del penediment amb què acabava de deplorar-la, i un petó i dos i tres, expressivament dedicats, seguiren el camí del meu ablamat daler. O desvari! O realitat única!
Aquella dolça aimia va desaparèixer carrer Nou enllà, entre la pols d'or del crepuscle. Quina recança! Quin enyorament va deixar-me! Però a l'ensems, allà, a les profunditats de mon ésser, els àtoms de la meva vida celebraven orgies magnes, en les quals s'entonaven himnes de victòria i es bevien embriagueses de llum. Allò era estada una revelaciò, un prodigi… Mes el romanç de la bella viatgera no podia tenir continuació real. Mai més vaig retrobar-la, ni vaig saber d'on era, ni d'on venia, ni on anava, ni tan sols la meva boca pogué gustar les sílabes exquisides del seu nom. Portadora d'un fiat diví, la gentil missatgera havia desaparegut de seguit de complida la seva comanda. Aneu a saber qui era. Una damisel·la d'hostal? La pubilla d'algun mas? La filla d'un ric carreter? Què importa? El cert és que la vaig somniar dies i dies amb el seu pentinat modest, la seva brunesa clara, les seves galtones molsudetes, i els seus ulls plens de bondat i tan i tan trastornadors. El cert és que no em cansava d'encomanar al vent que li portés els meus sospirs, i a la lluna benvolent que la inclinés a una disposició d'esperit avinent al meu record. I han passat anys i més anys, i m'he fet vell, i encara avui, quan penso en ella el meu cor recobra el ritme de la jovenesa. Es que fou el primer llustre d'amor, un anunci de florida. Per ella em semblen més poètics el grans carros d'aquells temps llunyans. I no s'es envellida mai. Sempre igual dins el meu pensament, roman en una eterna joventut de deesa.
|
[
"Amb quin ànim anava rere el carro?",
"Què es preguntava?",
"Van veure’s en la distància?",
"Quin gest va identificar?",
"Quins records diu que ja no va tenir presents en aquell moment?",
"Va sentir enyorança en veure-la marxar?",
"Era conscient que la seva història d’amor no podia continuar endavant?",
"Es van tornar a trobar algun dia?",
"Sabia el seu nom?",
"Quines teories tenia sobre la identitat de la noia?",
"Quins aspectes de la noia veia en somnis dies després?",
"De quina manera desitjava contactar amb ella perquè el recordés?",
"Ja de vell la continua recordant?",
"Què va significar per ell?",
"Com la recorda malgrat el pas del temps?"
] |
{
"answer_end": [
118,
203,
368,
399,
611,
862,
1159,
1237,
1311,
1515,
1711,
1881,
2006,
2043,
2239
],
"answer_start": [
0,
120,
244,
383,
486,
731,
1093,
1161,
1239,
1417,
1529,
1713,
1913,
2008,
2141
],
"input_text": [
"El seguia en esperit, gemegant, tornat una súplica muda, dolorosa, ardentíssima.",
"Seria reparada? Seria compresa? Es que no havíem sigut dos a fruir del goig d'amor?",
"Sí.",
"Un somriure.",
"L'efecte contraproduent de la seva primera besada, ni el penediment amb què acabava de deplorar-la.",
"Sí.",
"Sí.",
"No.",
"No.",
"Es preguntava si era una damisel·la d'hostal, la pubilla d'algun mas o la filla d'un ric carreter.",
"El seu pentinat modest, la seva brunesa clara, les seves galtones molsudetes, i els seus ulls plens de bondat i tan i tan trastornadors.",
"Demanava al vent que li portés els seus sospirs, i a la lluna que la inclinés a una disposició d'esperit avinent al seu record.",
"Sí.",
"Va ser el seu primer amor.",
"No envelleix mai, la recorda sempre amb una eterna joventut de deesa."
]
}
|
vilaweb
|
Ernest Maragall, candidat d'Esquerra a les eleccions de Barcelona, ha descartat novament la unitat independentista abans de les eleccions municipals del maig vinent. L'ex-conseller contesta d'aquesta manera a la petició feta ahir durant el Congrés Constituent de la Crida. Maragall ha suggerit que aquesta unitat s'ha de cercar després dels comicis. Maragall diu que no és la seva feina solucionar el problema d'unitat del centredreta català. En declaracions a la premsa, Maragall ha rebutjat de nou fer una llista unitària de les forces independentistes de cara a les eleccions municipals perquè ‘amb uniformitat la ciutat hi perdria'. ‘Cadascú que treballi al màxim pel seu projecte de ciutat i, a partir de les eleccions, entendre'ns en profunditat en el terreny de la unitat d'acció per l'avenç de la República', ha dit. ‘El que s'expressa és una certa evidència que hi ha un problema d'unitat no resolta en el camp del centredreta català, i la projecten per veure si algú els ajuda, els fa la feina, els salva. I és obvi que la nostra feina i responsabilitat no és aquesta', ha assenyalat. Segons el candidat d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, ‘la ciutat té dret a rebre propostes, criteris i posicions diverses' sobre temes clau com l'habitatge, la gestió del turisme, el transport públic o la seguretat. Maragall ha ironitzat sobre que ‘el problema d'unitat estratègica de país depengui només el que passi a la llista de Barcelona', cosa que, des del seu punt de vista, ‘sembla una mica peculiar'. ‘Demanaria al senyor Torra, a la senyora Artadi i al senyor Puigdemont que tractin d'arribar a acords d'unitat estratègica de país, que ho facin amb ERC', ha dit Maragall.
|
[
"Qui és Ernest Maragall?",
"Què ha rebutjat?",
"A què respon això?",
"Quan creu que s’ha de buscar la unitat?",
"Quin problema diu que no és la seva responsabilitat?",
"Què en pensa, d’unir els grups independentistes?",
"On ho ha comunicat?",
"Quina creu que és la millor forma d’actuar?",
"I després de les eleccions?",
"On veu que hi ha dificultats?",
"Quina informació s’espera que puguin obtenir els habitants?",
"De què ha parlat amb sarcasme?",
"Com ho veu?",
"A qui es dirigeix?",
"Què els reclama?"
] |
{
"answer_end": [
65,
164,
271,
348,
441,
635,
554,
694,
814,
942,
1309,
1438,
1503,
1575,
1657
],
"answer_start": [
0,
67,
166,
273,
350,
472,
443,
638,
698,
847,
1150,
1311,
1450,
1506,
1506
],
"input_text": [
"El candidat d'Esquerra a les eleccions de Barcelona.",
"La unitat independentista abans de les eleccions municipals del maig vinent.",
"A la petició feta ahir durant el Congrés Constituent de la Crida.",
"Després dels comicis.",
"Solucionar el problema d'unitat del centredreta català.",
"No vol fer una llista unitària de les forces independentistes de cara a les eleccions municipals perquè amb uniformitat la ciutat hi perdria.",
"En declaracions a la premsa.",
"Que cadascú treballi al màxim pel seu projecte de ciutat.",
"Entendre's en profunditat en el terreny de la unitat d'acció per l'avenç de la República.",
"Diu que hi ha un problema d'unitat no resolta en el camp del centredreta català.",
"Propostes, criteris i posicions diverses sobre temes clau com l'habitatge, la gestió del turisme, el transport públic o la seguretat.",
"Del fet que el problema d'unitat estratègica de país depengui només del que passi a la llista de Barcelona.",
"Una mica peculiar.",
"Al senyor Torra, a la senyora Artadi i al senyor Puigdemont.",
"Que tractin d'arribar a acords d'unitat estratègica de país i que ho facin amb ERC."
]
}
|
vilaweb
|
L'Audiència espanyola fa avui una vista per a revisar la presó incondicional dictada per la jutgessa Carmen Lamela contra Sandro Rosell. L'ex-president del FC Barcelona i el seu presumpte testaferro a Andorra, Joan Bresolí, són acusats de formar part d'una organització criminal internacional dedicada a l'emblanquiment de capitals procedents de comissions il·lícites. Per aquests fets, poden haver emblanquit gairebé quinze milions d'euros derivats dels drets de la selecció de futbol brasilera. Després de declarar als tribunals el 25 de maig, el jutjat central d'instrucció va acordar presó per als dos acusats al·legant que hi havia risc de destrucció de proves, de fuga i de reiteració delictiva. La magistrada va dir que era ‘innegable' el risc de fuga de tots dos, per dos factors principals: la gravetat dels delictes i les penes, i la manca d'un ‘especial arrelament al territori espanyol'. Sobre Rosell, la jutgessa destaca que la investigació ha provat que té molta facilitat per a viatjar i viure temporalment en indrets diferents de tot el món. A més, recorda que Rosell fa el gruix de l'activitat professional fora de l'estat espanyol, que viatja habitualment a l'estranger i durant períodes de temps llargs, hi té part dels seus béns i els seus negocis. I, de tot això, en conclou: ‘Podria establir-se amb la seva família en un bon nombre de països i sostreure's així a l'acció de la justícia.' De Besolí, assenyala que resideix a Andorra, un país que ‘no lliura els seus nacionals'. Tant Rosell com Besolí van recórrer contra la decisió judicial pocs dies després d'emetre's. Rosell va al·legar que no podia fugir perquè era ‘conegut per la majoria de ciutadans de qualsevol part del planeta' després d'haver estat president del FC Barcelona. Tanmateix, la fiscalia opina que és un argument insuficient perquè bé hi ha gent coneguda que ha d'eludir les autoritats judicials. Per aquest motiu, la fiscalia va presentar un escrit als jutjats oposant-se a l'alliberament de Rosell. Encara més, la fiscalia destaca una conversa de Rosell amb el seu soci al Brasil, Ricardo Terra Teixeira, en què aquest consulta quins llocs del món podrien resultar-li més segurs a l'hora d'evitar problemes derivats de les investigacions en curs.
|
[
"Qui farà una revisió de la presó incondicional de Sandro Rosell?",
"Qui la va dictar?",
"Què s'imputa a Rosell i a Joan Bresolí?",
"Què es creu que han fet?",
"Quan van assistir al judici?",
"Per què el jutjat d’instrucció els va condemnar a presó?",
"Com va justificar la magistrada el perill de fugar-se dels acusats?",
"Què li es fàcil a Rosell?",
"Quin altre argument relacionat amb l’estranger donen sobre Rosell?",
"Què creuen que podria arribar a fer?",
"Què destaquen de Besolí?",
"Quins arguments va esgrimir Rosell sobre no poder fugir?",
"La fiscalia ho va veure com a argument convincent?",
"Què van fer contra l'alliberament de Rosell?",
"Quina altra dada afegeixen?"
] |
{
"answer_end": [
135,
114,
367,
495,
544,
700,
898,
1056,
1267,
1407,
1497,
1757,
1818,
1993,
2241
],
"answer_start": [
0,
0,
137,
387,
497,
546,
702,
900,
1065,
1298,
1410,
1592,
1770,
1909,
2007
],
"input_text": [
"L'Audiència espanyola.",
"La jutgessa Carmen Lamela.",
"Formar part d'una organització criminal internacional dedicada a l'emblanquiment de capitals procedents de comissions il·lícites.",
"Poden haver emblanquit gairebé quinze milions d'euros derivats dels drets de la selecció de futbol brasilera.",
"El 25 de maig.",
"Perquè considerava que hi havia risc de destrucció de proves, de fuga i de reiteració delictiva.",
"Va dir que era innegable el risc de fuga de tots dos per la gravetat dels delictes i les penes i la manca d'un especial arrelament al territori espanyol.",
"Viatjar i viure temporalment en indrets diferents de tot el món.",
"El fet que fa el gruix de l'activitat professional fora de l'estat espanyol, viatja habitualment a l'estranger i durant períodes de temps llargs hi té part dels seus béns i els seus negocis.",
"Podria establir-se amb la seva família en un bon nombre de països i sostreure's així a l'acció de la justícia.",
"Que resideix a Andorra, un país que no lliura els seus nacionals.",
"Va al·legar que no podia fugir perquè era conegut per la majoria de ciutadans de qualsevol part del planeta després d'haver estat president del FC Barcelona.",
"No.",
"Van presentar un escrit als jutjats.",
"Una conversa de Rosell amb el seu soci al Brasil, Ricardo Terra Teixeira, en què aquest consulta quins llocs del món podrien resultar-li més segurs a l'hora d'evitar problemes derivats de les investigacions en curs."
]
}
|
vilaweb
|
La CUP ha proposat a la militància que l'ex-diputada Mireia Vehí encapçali la llista de les eleccions espanyoles el 10-N per Barcelona, segons que ha pogut saber VilaWeb. A Tarragona, la cap de llista és Mariona Quadrada, a Lleida Francesc Gabarrell i a Girona Non Casadevall. La militància ha de ratificar demà telemàticament la proposta del secretariat nacional. A la llista per Barcelona el segon lloc i el tercer els ocupen els també ex-diputats Albert Botran i Eulàlia Reguant; i al número quatre l'ex-batlle de Capellades, Aleix Auber. En declaracions a l'ACN, Vehí ha dit: ‘Nosaltres no hi anem per ser la clau de la governabilitat a l'estat; no hi anem a intentar fer un pacte; ni a fer de bons diputats. Anem al congrés a portar-hi el conflicte. I el conflicte es diu autodeterminació, amnistia i drets de les classes populars. Ni vendrem fum ni parlarem de solucions màgiques al conflicte', ha dit. En aquest mateix sentit, Vehí descarta que, si obté l'escó, la CUP acabi ‘fent un règim estable, garantint la governabilitat a Madrid ni fent política electoralista'. ‘Anem a Madrid a fer política de l'agitació, a fer discurs', explica, tot assegurant que això no treu que els seus escons serveixin per a donar suport a fórmules en favor de l'autodeterminació o les mesures que consideren favorables a les classes populars. ‘Si es dóna la possibilitat de derogar la reforma laboral, de garantir el dret d'autodeterminació, o la nacionalització de la llum i l'aigua, evidentment ho votarem. Però no és la nostra prioritat, perquè hi ha un estat i l'esquerra espanyola que no estan en aquests termes', ha dit. Amb això, l'ex-diputada diu que la CUP a Madrid pretén ‘exposar que si no hi ha dret d'autodeterminació, amnistia i conquesta dels drets per a les classes populars, ni el Principat de Catalunya, ni els Països Catalans, ni l'estat seran governables'. ‘Som una esmena a la totalitat al regim del 78, a la monarquia, a l'Íbex 35 i a totes les parts de l'estat i dels poders fàctics responsables de cada desnonament, cada persona que mor al mar i de cada misèria que fa que la gent no pugui tenir una vida digna', afegeix. Mireia Vehí és nascuda a Vilafant l'any 1985, és sociòloga de formació, i va aterrar a la primera línia de la política catalana de la mà de la CUP com a diputada al parlament, del gener de 2016 al gener de 2018. Va ser en aquesta etapa que va ser una de les cares visibles dels anticapitalistes, tant a la cambra catalana com a les mobilitzacions que organitzava i de les quals participava la formació al carrer. Després d'haver deixat el parlament, Vehí ha continuat åctiva políticament com a membre del secretariat nacional de la CUP, l'òrgan que regeix, junt al grup parlamentari, el dia a dia de l'orientació política del partit.
|
[
"Qui ha suggerit la CUP com a primer nom de llista a les eleccions de Barcelona del 10-N?",
"Qui és la primera de la llista a Tarragona?",
"I a Lleida?",
"I a Girona?",
"De quina manera s’ha de confirmar el suggeriment?",
"Qui es troba en la segona i tercera posició a la llista de Barcelona?",
"I en la quarta?",
"Què explica Vehí sobre les intencions del seu partit?",
"A què fa referència quan parla de conflicte?",
"Què diu que no farà la CUP si acaba tenint un escó?",
"A què donarien suport?",
"Per què diuen que no són aspectes prioritaris?",
"Com defineix l’ex-diputada la CUP?",
"Quan va tenir Mireia Vehí una gran presència a la CUP?",
"On va treballar un cop va marxar del parlament?"
] |
{
"answer_end": [
134,
220,
249,
275,
363,
481,
540,
753,
835,
1073,
1497,
1606,
2124,
2430,
2671
],
"answer_start": [
0,
171,
222,
252,
277,
365,
485,
567,
757,
934,
1334,
1504,
1868,
2210,
2549
],
"input_text": [
"Mireia Vehí.",
"Mariona Quadrada.",
"Francesc Gabarrell.",
"Non Casadevall.",
"La militància l'ha de ratificar telemàticament.",
"Els ex-diputats Albert Botran i Eulàlia Reguant.",
"L'ex-batlle de Capellades, Aleix Auber.",
"Que no van al congrés per ser la clau de la governabilitat a l'estat, ni a intentar fer un pacte, ni a fer de bons diputats, sinó que hi van a portar-hi el conflicte.",
"A l'autodeterminació, l'amnistia i els drets de les classes populars.",
"Fer un règim estable, garantint la governabilitat a Madrid ni fent política electoralista.",
"A la derogació de la reforma laboral, a garantir el dret d'autodeterminació, o la nacionalització de la llum i l'aigua.",
"Perquè hi ha un estat i l'esquerra espanyola que no estan en aquests termes.",
"Com una esmena a la totalitat al regim del 78, a la monarquia, a l'Íbex 35 i a totes les parts de l'estat i dels poders fàctics responsables de cada desnonament, cada persona que mor al mar i de cada misèria que fa que la gent no pugui tenir una vida digna.",
"Quan va ser diputada del parlament del gener de 2016 al gener de 2018.",
"Al secretariat nacional de la CUP."
]
}
|
bios
|
María José Català Verdet (castellà: María José Catalá) (València, 3 de març de 1981) és una política valenciana. Entre 2011 i 2015 va ocupar els càrrecs de Portaveu del Consell, i Consellera d'Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana. Entre 2007 i 2011 va ser alcaldessa de Torrent (Horta Oest).
Llicenciada en dret a la Universitat Cardenal Herrera de València, on també fou màster en administració d'empreses, va exercir l'activitat professional tant en una entitat bancària com en un despatx professional d'advocats i assessors tributaris de València. El març de 2005 va deixar l'activitat professional per a assessorar el Grup Popular Municipal de Torrent, ciutat on resideixen ella i la seua família. María José Català ha estat relacionada amb diverses entitats socials de Torrent, com la Unió Musical de Torrent o una filà cristiana de la festa de Moros i Cristians local.
Català és militant del Partit Popular (PP), partit amb el qual es presentà per primera vegada a les eleccions locals el 2003, sense obtindre representació, a la llista encapçalada per Vicente Soria, que quatre anys més tard l'elegiria per succeir-lo. Català guanyà amb majoria absoluta les eleccions locals de 2007, en què desplaçà del govern de Torrent el PSPV per primera vegada des de la transició democràtica, i repetí la majoria absoluta a les eleccions de 2011.
També ha sigut diputada al Congrés dels Diputats per la circumscripció de València a les eleccions generals de 2008 --tot i que deixà l'escó l'octubre del mateix any per a centrar-se en la seua tasca com a alcaldessa-- i diputada a les Corts Valencianes des de les eleccions de 2011.
Abandonà l'alcaldia de Torrent el desembre de 2011, quan el president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, la nomenà Consellera d'Educació, Formació i Ocupació. Amb la remodelació del Consell de desembre de 2012, Català es feu càrrec de la recuperada conselleria d'Educació, Cultura i Esport després que Fabra dissolguera les conselleries d'Educació, Formació i Ocupació i la de Turisme, Cultura i Esports dirigida per Lola Johnson que abandonà el Consell amb aquesta remodelació. En 2019 es presentà com a cap de llista en les Eleccions municipals de València, quedant en segon lloc.
Des que Maria José Català accedí a la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, aquesta ha estat condemnada en nombrosos casos d'opacitat, en denegar la documentació sol·licitada pels grups parlamentaris de l'oposició a les Corts Valencianes, vulnerant els drets fonamentals dels parlamentaris.
El 9 de juny de 2014, el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana dicta una dispositiva mitjançant la qual obliga la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport a executar provisionalment una sentència, malgrat que la Conselleria haja interposat un recurs de cassació, entregant la documentació sol·licitada pel grup parlamentari d'EUPV. Amb aquesta dispositiva es posa fi a l'estratègia dilatòria del Consell que, mitjançant la interposició de recursos, pretén no entregar la documentació a l'oposició en l'actual legislatura.
El 22 de juliol de 2014, el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana dicta providència requerint a la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport el nom i càrrec de l'autoritat o funcionari encarregat d'executar la dispositiva i entregar la documentació al grup parlamentari de l'oposició. En el supòsit que l'Administració persistisca en l'incompliment del requeriment, se li imposarà una multa coercitiva de 1.000 euros reiterables cada 20 dies, alhora que es deduirà testimoni dels particulars per a exigir la responsabilitat penal que puga correspondre.
|
[
"Qui és María José Català Verdet?",
"Quina va ser la seva ocupació del 2011 al 2015?",
"I del 2007 al 2011?",
"Quina va ser la seva formació?",
"Es va dedicar a l’àmbit bancari en algun moment?",
"En quines associacions socials ha estat present?",
"A quin partit està afiliada?",
"Què va aconseguir el 2007 a les eleccions locals?",
"Va tornar a passar el 2011?",
"Va abandonar el càrrec de diputada al Congrés dels Diputats?",
"Quin càrrec se li va assignar el desembre de 2011?",
"En quina posició va quedar a les eleccions de València el 2019?",
"Per què s’ha criticat la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport?",
"Què fa el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana el juliol de 2014?",
"Quines seran les conseqüències si l’Administració continua sense complir el requeriment?"
] |
{
"answer_end": [
112,
249,
310,
426,
492,
893,
937,
1209,
1361,
1503,
1814,
2238,
2533,
2884,
3645
],
"answer_start": [
0,
114,
251,
312,
428,
722,
895,
1146,
1311,
1369,
1678,
2136,
2328,
2535,
3379
],
"input_text": [
"Una política valenciana.",
"Va ser Portaveu del Consell, i Consellera d'Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana.",
"Va ser alcaldessa de Torrent (Horta Oest).",
"És llicenciada en dret a la Universitat Cardenal Herrera de València, on també va fer un màster en administració d'empreses.",
"Sí.",
"A la Unió Musical de Torrent o a una filà cristiana de la festa de Moros i Cristians local.",
"Al Partit Popular (PP).",
"Guanyà amb majoria absoluta.",
"Sí.",
"Sí.",
"Consellera d'Educació, Formació i Ocupació.",
"En segon lloc.",
"Per opacitat, en denegar la documentació sol·licitada pels grups parlamentaris de l'oposició a les Corts Valencianes, vulnerant els drets fonamentals dels parlamentaris.",
"Dicta una dispositiva mitjançant la qual obliga la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport a executar provisionalment una sentència, malgrat que la Conselleria haja interposat un recurs de cassació, entregant la documentació sol·licitada pel grup parlamentari d'EUPV.",
"Se li imposarà una multa coercitiva de 1.000 euros reiterables cada 20 dies, alhora que es deduirà testimoni dels particulars per a exigir la responsabilitat penal que puga correspondre."
]
}
|
vilaweb
|
A la compareixença pública d'avui amb Mariano Rajoy Angela Merkel ha atés la petició del president espanyol i ha dit amb referència a Catalunya que calia respectar la legalitat internacional. La declaració ha estat suau comparada amb les que els primers anys de la dècada dels noranta solien fer els dirigents polítics occidentals arran de la possibilitat de la independència de molts dels estats europeus que avui ho són i aleshores no ho eren. Ací us n'oferim alguns exemples: -Jacques Delors, president de la Unió Europea, contra la independència de Lituània, Letònia, Estònia i Ucraïna: Aquest article de l'agència nord-americana de notícies UPI, datat el 20 de juny del 1990, recull unes declaracions de Jacques Delors, en aquell temps president de la Comissió Europea. Arran de les demandes independentistes dels tres països bàltics Delors va reafirmar el suport de la Comissió Europea a la Unió Soviètica. El titular afirmava que el president de la Comissió Europea posava ‘orelles sordes a les repúbliques soviètiques'. Al text Delors deixava clar que les repúbliques soviètiques independentistes no tindrien el suport de la Comissió Europea i citava una declaració molt semblant a la que ha fet Merkel: ‘Nosaltres respectem la sobirania i la situació política de tots els països, inclosa la Unió Soviètica'. A més Delors va criticar durament que les repúbliques bàltiques o Ucraïna tinguessen plans per a introduir moneda pròpia. El cap de la Unió Europea es va atrevir i tot a dir: ‘A totes les federacions que jo conec les qüestions de finances o seguretat i la defensa són a les mans del poder central'. Aquestes declaracions de Delors es van fer el 20 de juny del 1990. El 7 de setembre del 1991, un any i tres mesos després, els països membres de la Comunitat Europea reconeixien la independència dels països bàltics i Ucraïna. -James Baker, secretari d'estat dels Estats Units exigeix a Eslovènia, Croàcia i Bòsnia que es mantinguen unides dins Iugoslàvia: ‘Baker exigeix als iugoslaus que es mantinguin units‘. Així recollia el The Washington Post la intervenció del cap de la diplomàcia americana el 22 de juny del 1991 a Belgrad. James Baker, secretari d'estat del president George H. W. Bush, va anunciar solemnement a la capital iugoslava que els Estats Units no reconeixerien les repúbliques que se separessin de Iugoslàvia. Al mateix text el president d'Eslovènia Milan Kucan reconeixia que Baker l'havia informat personalment que ni els Estats Units ni la Comunitat Europea reconeixerien la independència d'Eslovènia si s'atrevien a proclamar-la. Aquestes declaracions es van fer el 22 de juny del 1991. El 8 d'abril del 1992 els Estats Units reconeixien la independència d'Eslovènia, Croàcia i Bòsnia.
|
[
"Qui s’ha reunit públicament?",
"Quina ha estat la resposta de Merkel respecte al tema de Catalunya?",
"Amb quin fet han relacionat aquesta situació?",
"Qui és Jacques Delors?",
"A què s'oposava?",
"Quin càrrec tenia el 1990?",
"Quina va ser la seva resposta vers les peticions d’independència de tres països bàltics?",
"Què deia el titular?",
"Quina manifestació va fer similar a Merkel?",
"Quins aspectes va condemnar?",
"Finalment els països bàltics i Ucraïna van poder ser independents?",
"Què reclama James Baker?",
"Què va dir públicament dirigint-se a la capital iugoslava?",
"Milan Kucan estava al corrent d’aquesta postura de Baker?",
"Finalment va quedar reconeguda la independència d’Eslovènia, Croàcia i Bòsnia?"
] |
{
"answer_end": [
65,
190,
444,
524,
589,
773,
911,
1026,
1315,
1437,
1840,
1970,
2344,
2568,
2724
],
"answer_start": [
0,
52,
192,
480,
480,
651,
775,
913,
1152,
1330,
1683,
1843,
2148,
2386,
2627
],
"input_text": [
"Mariano Rajoy i Angela Merkel.",
"Ha dit que calia respectar la legalitat internacional.",
"Amb les declaracions que els primers anys de la dècada dels noranta solien fer els dirigents polítics occidentals arran de la possibilitat de la independència de molts dels estats europeus que avui ho són i aleshores no ho eren.",
"El president de la Unió Europea.",
"A la independència de Lituània, Letònia, Estònia i Ucraïna.",
"Era president de la Comissió Europea.",
"Va reafirmar el suport de la Comissió Europea a la Unió Soviètica.",
"Que el president de la Comissió Europea posava orelles sordes a les repúbliques soviètiques.",
"Que ells respectaven la sobirania i la situació política de tots els països, inclosa la Unió Soviètica.",
"Que les repúbliques bàltiques o Ucraïna tinguessen plans per a introduir moneda pròpia.",
"Sí.",
"Que Eslovènia, Croàcia i Bòsnia es mantinguen unides dins Iugoslàvia.",
"Que els Estats Units no reconeixerien les repúbliques que se separessin de Iugoslàvia.",
"Sí.",
"Sí."
]
}
|
books
|
Lloat i gloriejat sia Déu qui cascún jorn, amb meravellosos exemples, ens invita a la perdurable alegria del cel. Nosaltres, Teòfil, Sergi i Higini, miserables monjos qui cada dia pecam setanta vegades set vegades, pregam-vos humilment a tots vosaltres, santíssims pares i germans, que escolteu amb benevolença ço que us volem contar del nostre viatge al Paradís. I supliquem-vos que doneu fe a la nostra narració, per tal com creiem que millor fóra romandre sens pecat que lligar els nostres llavis amb reat espaventable de mentida. Bona cosa és abscondir el sagrament del Rei, diu l'Escriptura; però revelar i confessar ses obres és cosa honorífica.
Nosaltres, doncs, els susdits germans, Teòfil, Sergi i Higini, renunciàrem el món per inspiració del Sant Esperit i vinguérem al present monestir de Mesopotamia. Poble teu volem ésser i ovelles del teu peiximent, a l'abad Asclepió diguérem. El qual paternalment ens admeté. Davall el jou de la regla posàrem el coll somès i férem gustosa vida monacal amb els altres monjos germans. Passà molt temps; i un bell jorn vinguérem a seure en aquesta vorera mateixa del riu on seiem ara. Llarga estona conferírem espiritualment de la vida i penitències dels servents de Déu. Els àngels els contemplaven amb estupor, vestits amb túniques d'estora, amb pellisses de pell de cabra; testenejant de fam, colrats de sol i serena. El món no era digne d'ells: anaven errants per la soledat, per les muntanyes ermes, per les cavernes de la terra. Dins de sepulcres buits s'enterraven; menjaven pa negre i guaitaven el cel blau.
|
[
"A qui es dirigeixen en primer lloc?",
"Qui són els que parlen?",
"A què es dediquen?",
"Què demanen?",
"Volen que els creguin?",
"Per què?",
"Quina cosa és positiva segons la Bíblia?",
"Com van acabar els tres al monestir de Mesopotamia?",
"Quina frase van dir a l’abat Asclepió?",
"Els va acceptar?",
"Van exercir de monjos amb alegria?",
"On es trobaven asseguts un dia?",
"Com descriu els àngels?",
"Per on es movien?",
"Entre d'altres coses miraven el cel?"
] |
{
"answer_end": [
25,
147,
166,
362,
413,
532,
595,
812,
891,
924,
1032,
1131,
1367,
1481,
1562
],
"answer_start": [
0,
114,
114,
215,
364,
364,
534,
652,
814,
893,
976,
1054,
1220,
1397,
1521
],
"input_text": [
"A Déu.",
"Teòfil, Sergi i Higini.",
"Són monjos.",
"Que escoltin amb benevolença ço que volen contar del seu viatge al Paradís.",
"Sí.",
"Perquè creuen que millor fóra romandre sens pecat que lligar els seus llavis amb reat espaventable de mentida.",
"Abscondir el sagrament del Rei.",
"Van renunciar al món per inspiració del Sant Esperit.",
"Poble teu volem ésser i ovelles del teu peiximent.",
"Sí.",
"Sí.",
"A la vorera mateixa del riu on seien en aquells moments.",
"Vestits amb túniques d'estora, amb pellisses de pell de cabra, testenejant de fam, colrats de sol i serena.",
"Anaven errants per la soledat, per les muntanyes ermes, per les cavernes de la terra.",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
Milers de persones s'han vist afectades a la regió de l'Illa de França, que inclou la capital, París, pel desbordament del riu Sena, que també ha provocat complicacions en el servici de transport parisenc. Les autoritats han xifrat en gairebé 4.000 el nombre de persones evacuades al departament de Sena i Marne des del començament del temporal, diumenge passat, segons fonts locals esmentades per l'emissora France Info. Unes 24.000 llars han patit talls d'electricitat. La regió metropolitana de París ha registrat el maig més plujós des del 1960, si bé l'anterior rècord assolit pel Sena a la capital data del 1910, quan va arribar als 8,6 metres de profunditat. Este divendres, el nivell del riu podria superar els 5 metres i acostar-se als 6 metres, cosa que implica inundacions al Metro. Tot i això, el transport públic ja s'ha avançat a les possibles complicacions i ha anunciat talls a partir d'esta vesprada en previsió que la situació empitjore. L'empresa ferroviària SNCF ha informat a Twitter de talls a la línia RER C. El Louvre, situat a ribes del Sena, també preveu incidències. “És molt probable que hàgem de tancar el museu i demanar l'ajuda dels voluntaris esta vesprada”, ha explicat el responsable del centre, Jean-Luc Martinez, en una circular interna recollida per l'agència Reuters. El primer ministre, Manuel Valls, ha visitat este dijous al costat del ministre de l'Interior, Bernard Cazeneuve, el Centre d'Operacions per a Grans Crisis, des d'on ha reconegut que la situació és “difícil”. El Govern també ha anunciat un fons d'ajuda per als damnificats.
|
[
"Quanta gent ha sigut víctima del desbordament del riu Sena?",
"On ha tingut lloc?",
"Quins altres problemes ha causat?",
"Ha estat necessari desallotjar més de 5.000 persones?",
"Qui ho ha comunicat?",
"Hi ha hagut problemes amb l’electricitat?",
"A quantes cases ha afectat?",
"Des de quan no plovia tant a París?",
"A quin nivell és possible que arribi el Sena?",
"Quines conseqüències pot tenir això?",
"Quines mesures preventives s’han pres al transport públic?",
"Quin altre establiment creuen que possiblement hauran de tancar?",
"Qui ha anat al Centre d’Operacions per a Grans Crisis?",
"Quina conclusió n’ha extret el primer ministre?",
"Es proporcionarà ajuda econòmica als afectats?"
] |
{
"answer_end": [
131,
100,
204,
280,
420,
470,
470,
548,
753,
792,
954,
1140,
1461,
1513,
1578
],
"answer_start": [
0,
0,
137,
206,
206,
422,
422,
472,
666,
755,
806,
1032,
1306,
1472,
1515
],
"input_text": [
"Milers de persones.",
"A la regió de l'Illa de França, que inclou la capital, París.",
"Complicacions en el servici de transport parisenc.",
"No.",
"L'emissora France Info.",
"Sí.",
"Unes 24.000.",
"Des del 1960.",
"Podria superar els 5 metres i acostar-se als 6.",
"Pot provocar inundacions al Metro.",
"Talls a partir d'esta vesprada.",
"El Louvre.",
"El primer ministre, Manuel Valls, juntament amb el ministre de l'Interior, Bernard Cazeneuve.",
"Que la situació és difícil.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
Carlos García Gual (Palma, 1943) és un escriptor, filòleg, crític i traductor espanyol.
Es va formar amb grans hel·lenistes, com Manuel Fernández Galiano, Francisco Rodríguez Adrados i Luis Gil. És catedràtic de filologia grega a la Universitat Complutense de Madrid, després d'haver-ho estat de la Universitat de Granada, la Universitat de Barcelona i la UNED. Especialista en antiguitat clàssica i literatura, ha escrit nombrosos llibres i articles sobre literatura clàssica i medieval, filosofia grega i mitologia en revistes especialitzades.
Entre les seves obres, destaquen llibres com Los orígenes de la novela, Primeras novelas europeas, Epicuro, Historia del rey Arturo, Diccionario de mitos, El descrédito de la literatura, Apología de la novela histórica, Viajes a la Luna: de la fantasía a la ciencia-ficción o Encuentros heroicos. Seis escenas griegas. Ha realitzat algunes reedicions i actualitzacions de les seves obres més importants, com ara Las primeras novelas: desde las griegas y las latinas hasta la edad media (Gredos, 2008), que reuneix dos dels seus llibres de referència sobre la novel·la antiga i medieval, i Prometeo, mito y literatura (Fondo de Cultura Económica, 2009), que revisita i actualitza un dels temes mítics que més ha estudiat.
Com a crític literari ressenya llibres a El País, Revista de Occidente, Revista de Libros, Claves de Razón Práctica, etc. És editor i col·laborador habitual de la revista Historia National Geographic, entre d'altres. A més, és director de la col·lecció de clàssics grecollatins Biblioteca Clásica Gredos.
Destaca a més la seva tasca com a traductor de clàssics. Li va ser concedit el Premi Nacional de Traducció en dues ocasions: l'any 1978 va ser guardonat amb el Premi de traducció Fray Luis de León, per Vida y hazañas de Alejandro de Macedonia, la seva versió de l'obra de Pseudo Cal·lístenes, i l'any
2002 se li va atorgar el Premi Nacional al conjunt de la seva obra de traducció.
Les últimes obres que ha traduït són la nova versió de l'Odissea d'Homer i les Vides de filòsofs il·lustres de Diògenes Laerci, ambdues aparegudes a Alianza Editorial (aquesta última, la primera traducció completa al castellà de Diògenes Laerci des de la realitzada per Josep Ortiz i Sanz el 1792).
|
[
"Qui és Carlos García Gual?",
"Quina va ser la seva formació?",
"A quines universitats és catedràtic?",
"Quin és el seu àmbit d’especialització?",
"Sobre quins temes ha publicat?",
"Quines de les seves publicacions són especialment conegudes?",
"Per què es caracteritza Las primeras novelas: desde las griegas y las latinas hasta la edad media?",
"I l’obra Prometeo, mito y literatura?",
"Quina altra tasca duu a terme a diversos diaris?",
"On participa i forma part de l’edició?",
"Quin rol té pel que fa a la Biblioteca Clásica Gredos?",
"Per quina feina se’l va premiar dues vegades?",
"Quines són les seves traduccions més recents?",
"A quina editorial pertanyen?",
"Qui havia traduït Diògenes Laerci abans?"
] |
{
"answer_end": [
86,
193,
360,
410,
516,
863,
1131,
1265,
1387,
1482,
1570,
1695,
2081,
2121,
2243
],
"answer_start": [
0,
88,
195,
362,
412,
546,
958,
1135,
1267,
1389,
1491,
1572,
1955,
2083,
2139
],
"input_text": [
"Un escriptor, filòleg, crític i traductor espanyol.",
"Es va formar amb grans hel·lenistes, com Manuel Fernández Galiano, Francisco Rodríguez Adrados i Luis Gil.",
"A la Universitat Complutense de Madrid, després d'haver-ho estat de la Universitat de Granada, la Universitat de Barcelona i la UNED.",
"L'antiguitat clàssica i la literatura.",
"Sobre literatura clàssica i medieval, filosofia grega i mitologia.",
"Los orígenes de la novela, Primeras novelas europeas, Epicuro, Historia del rey Arturo, Diccionario de mitos, El descrédito de la literatura, Apología de la novela histórica, Viajes a la Luna: de la fantasía a la ciencia-ficción, i Encuentros heroicos. Seis escenas griegas.",
"Reuneix dos dels seus llibres de referència sobre la novel·la antiga i medieval.",
"Perquè revisita i actualitza un dels temes mítics que més ha estudiat.",
"Ressenya llibres com a crític literari.",
"A la revista Historia National Geographic, entre d'altres.",
"És director de la col·lecció de clàssics grecollatins.",
"Per la seva tasca com a traductor de clàssics.",
"La nova versió de l'Odissea d'Homer i les Vides de filòsofs il·lustres de Diògenes Laerci.",
"A Alianza Editorial.",
"Josep Ortiz i Sanz."
]
}
|
bios
|
Maria Àngels Belda Soler (Aielo de Malferit, 1906 - València, 1990) va ser una historiadora valenciana, considerada una de les primeres dones a València que es va incorporar als estudis superiors.
Maria Àngels Belda va néixer en una família acomodada, en la qual el pare va morir en 1922, deixant dona i dues filles, i inacabat el projecte de posar en marxa una fàbrica tèxtil.
La seua educació va ser acurada, iniciant-se a primerenca edat de la mà de sa mare. A partir dels set anys els estudis es van completar, juntament amb els de la seua germana, al col·legi de les Mares Teresianes de València. A més els seus estudis es van completar amb classes particulars de francès (amb un professor nadiu) a petició del seu propi pare, i de música, per vocació pròpia de Maria Àngels, aprenent solfeig i piano.
El seu amor a la lectura va créixer amb els anys i va ser una de les raons per les que va sentir la inclinació de seguir estudiant i arribar a nivell universitari, cosa molt poc freqüent en aquells anys entre les dones i molt menys en zones rurals, de manera que no va passar desapercebut en els cercles en què es movia.
És per això pel que es matricula a la Universitat de València, amb la intenció d'estudiar història, que en aquella època era una branca de la llicenciatura de Filosofia i Lletres. També es va matricular per lliure a la Facultat de Dret, i gràcies a una fèrria voluntat i disciplina de treball va acabar les dues llicenciatures amb excel·lents notes durant la II República. De fet en els documents de la Universitat de València consta que M. Àngels Belda Soler va aconseguir el seu títol a l'abril de 1934 quan comptava amb 21 anys.
Es va presentar a oposicions per a registrador de la propietat, sent l'única dona a tota Espanya que es va presentar a examen, aconseguint aprovar el primer examen escrit, però en arribar a la prova davant el tribunal va suspendre.
Un cop finalitzada la Guerra Civil (1939), va fer oposicions per ser catedràtica de geografia i història, aprovant-les el 1941. El primer destí com a professora va ser el 1942, en un Institut de Múrcia; en 1943 va aconseguir plaça a l'Institut Josep de Ribera de Xàtiva, on va estar impartint classes durant 21 anys.
El 1964 es trasllada a València, guanyant el concurs de trasllat de catedràtics numeraris de geografia i història d'instituts nacionals d'ensenyament mitjà, convocat per ordre de 21 de desembre de 1966. D'aquesta manera passava a ser catedràtica numerària de la secció delegada femenina «Juan de Garay», de l'Institut masculí de València, procedent de la Secció Delegada «Isabel de Villena» de l'Institut femení de València.
En la documentació existent en l'actual IES Juan de Garay, es pot veure com el registre d'entrada número 1 és el nomenament d'Àngels Belda com a directora del nou Institut Nacional d'Educació Secundària mixt Juan de Garay. Segons la documentació de què es disposa a l'Institut d'Educació Secundària (IES) Juan de Garay, Maria Àngels Belda Soler era un dels molts professors que procedien de la Secció Delegada (femenina) de l'Institut Sant Vicent Ferrer. Va romandre en el centre com a docent fins a l'any 1971 en què es va jubilar.
Va ser cronista oficial d'Aielo de Malferit, participant activament en les assemblees de cronistes. La seua biblioteca, llegada a la Biblioteca Valenciana en 1991, comptava amb uns mil volums, en la qual predominen les obres de contingut històric, seguides per les de ciències socials, literatura i art.
Com escriptora cal destacar d'una banda l'assaig redactat després de la seua jubilació (i publicat quan tenia ja 76 anys), titulat "Aportació a la història d'Aielo de Malferit", que constitueix realment el primer llibre sobre la història de la localitat. Però sobretot destaca la seua obra "El régimen matrimonial de bienes en los Furs de Valencia" (Ed. Cosmos, València, 1966), la qual ha servit de referent per a molts altres llibres i estudis d'història. A més va ser autora de diversos llibres de text per als seus alumnes i va col·laborar en la "Gran enciclopèdia de la Regió Valenciana"; també va publicar diverses comunicacions en diferents congressos d'història i va participar assíduament en el Llibre de Festes del seu poble natal, Aielo de Malferit.
|
[
"Qui és Maria Àngels Belda Soler?",
"Quin pla no va poder complir-se en morir el seu pare?",
"Qui es va encarregar de la formació de Maria Àngels inicialment?",
"On va seguir formant-se?",
"De quines matèries va rebre lliçons particulars?",
"Què la va motivar per arribar a tenir estudis universitaris?",
"A quina universitat va anar?",
"Què hi volia estudiar?",
"A quina altra facultat es va apuntar?",
"Va aconseguir graduar-se d’ambdues carreres?",
"A quines oposicions va acudir?",
"Quina prova va superar el 1941?",
"Quin rol va tenir a l’Institut masculí de València?",
"Quina obra escrita després de jubilar-se té especial rellevància?",
"En quins actes va participar?"
] |
{
"answer_end": [
102,
376,
460,
600,
805,
969,
1189,
1226,
1363,
1476,
1722,
2018,
2546,
3647,
4211
],
"answer_start": [
0,
263,
378,
462,
602,
807,
1128,
1148,
1308,
1421,
1660,
1935,
2429,
3471,
4065
],
"input_text": [
"Una historiadora valenciana.",
"El projecte de posar en marxa una fàbrica tèxtil.",
"Sa mare.",
"Al col·legi de les Mares Teresianes de València.",
"De francès i música, per aprendre solfeig i piano.",
"El seu amor a la lectura.",
"A la Universitat de València.",
"Història.",
"A la Facultat de Dret.",
"Sí.",
"Les de registrador de la propietat.",
"Les oposicions per ser catedràtica de geografia i història.",
"Catedràtica numerària de la secció delegada femenina Juan de Garay.",
"Aportació a la història d'Aielo de Malferit.",
"Va publicar diverses comunicacions en diferents congressos d'història i va participar assíduament en el Llibre de Festes del seu poble natal."
]
}
|
bios
|
Anna Ruiz Sospedra (València, 1979) és una artista plàstica valenciana. És llicenciada en Belles Arts per la UPV i també ha cursat estudis d'Història de l'Art. Part de la seua formació la realitza a l'Academia de Belles Arts de Palermo. És filla del conegut artista Alfredo Ruiz
Al llarg de la seua trajectòria artística participa en nombroses simposis i exposicions al llarg de tot el territori valencià, a nivell estatal i també a nivell internacional. Obres creades per ella són exposades a diversos festivals, biennals i certamens aconseguint guardons com el Senyera d'Esculptura en la seua edició 2010 atorgat per l'Ajuntament de València.
Pel que fa a la seua producció de Falles planta la seua primera obra infantil a principis del segle XXI per la comissió Quart - Palomar. A continuació en 2009 s'encarregarà dels dos cadafals a la mateixa demarcació creant la primera Falla gran amb el lema "Talaia". La seua trajectòria al món faller li reporta diversos premis en la categoria de Falles Innovadores i Experimentals amb les comissions de Lepanto - Guillem de Castro i també amb Mossén Sorell - Corona. Les seues instal·lacions efímeres també s'han pogut observar a emplaçaments com Plaça de Jesús , Tres Camins - Pinedo o a Sagunt en la demarcació d'El Mocador. D'entre tota la producció destaca "El laberint dels afectes" realitzada a la Plaça de la Mecè l'any 2013 a la secció 1A. Creada en col·laboració amb Giovanni Nardin aquesta obra va polaritzar al públic donat el canvi que va suposar en una ubicació on al llarg de la història s'havien plantat Falles de caracter més convencional per al món faller. La Falla estava prevista classificar-la en Secció Especial, on Anna Ruiz s'haguera convertit en la primera dona en plantar en la màxima categoria de les Falles de València.
Una fita destacada de la seua carrera com artista arriba l'any 2017 al resultar triada junt a Nardin per a realitzar la Falla infantil municipal de València després d'alguns intents en edicions anteriors del concurs. Amb el lema "Descobrir i redescobrir" els artistes plantegen als xiquets imaginar, viatjar i divertir-se amb la lectura de les històries i personatges de famosos contes expressats amb una plàstica senzilla,creativa i molt treballada utilitzant fusta com a material principal.
L'artista li atorga una gran importància al material emprat en la seua obra. Així en les seues creacions efímeres per a Falles és habitual trobar l'ús de la fusta com acabat final, el cartró com a element fonamental del cos central del cadafal i també la tècnica de buidatge de motles de guix. La utilització dels mateixos ve donada per la concepció d'Anna entenent que el límit el posa el caracter combustible de l'obra efímera.
Des de les seues creacions planteja el qüestionament de qualsevol prejuí o idea preconcebuda respecte a gènere, educació o social. A més de per la seua vinculació familiar, la festa fallera li interessa pel seu aspecte sociològic, per la seua condició de mitjà d'expressió artística en un espai obert, el caràcter efímer, on el foc és tan important com la pròpia obra i el fet de viure un ambient festiu i públic accessible a tota persona.
"Estances", Falla 2019 de Lepanto - Guillem de Castro
"Endavant", Falla 2010 de Mossén Sorell - Corona
"Descobrir i redescobrir", Falla infantil de l'Ajuntament de València 2017
|
[
"Qui és Anna Ruiz Sospedra?",
"Quina és la seva formació?",
"Qui és el seu pare?",
"A quins events acudeix?",
"Les seves creacions es presenten a diferents events?",
"Rep algun premi?",
"Amb què participa en les Falles per primer cop?",
"Va ser guardonada durant l’època que va formar part del món de les Falles?",
"A quins llocs es van col·locar les seves creacions?",
"Quina en sobresurt especialment?",
"Què va aportar?",
"Què va aconseguir l’any 2017?",
"Quin objectiu promou amb aquesta creació?",
"Amb les seves creacions quins temes tracta?",
"De quina manera li causen interès les Falles?"
] |
{
"answer_end": [
70,
235,
278,
453,
534,
606,
780,
1025,
1270,
1332,
1617,
2007,
2177,
2844,
3153
],
"answer_start": [
0,
72,
237,
279,
455,
535,
645,
911,
1112,
1272,
1437,
1792,
2047,
2715,
2888
],
"input_text": [
"Una artista plàstica valenciana.",
"És llicenciada en Belles Arts per la UPV i també ha cursat estudis d'Història de l'Art, així com a l'Academia de Belles Arts de Palermo.",
"El conegut artista Alfredo Ruiz.",
"A nombroses simposis i exposicions al llarg de tot el territori valencià, a nivell estatal i també a nivell internacional.",
"Sí.",
"Sí.",
"Amb una obra infantil per la comissió Quart - Palomar.",
"Sí.",
"A emplaçaments com Plaça de Jesús, Tres Camins - Pinedo o a Sagunt en la demarcació d'El Mocador.",
"El laberint dels afectes.",
"Aquesta obra va polaritzar al públic donat el canvi que va suposar en una ubicació on al llarg de la història s'havien plantat Falles de caracter més convencional per al món faller.",
"És triada junt a Nardin per a realitzar la Falla infantil municipal de València després d'alguns intents en edicions anteriors del concurs.",
"Els artistes plantegen als xiquets imaginar, viatjar i divertir-se amb la lectura de les històries i personatges de famosos contes.",
"Planteja el qüestionament de qualsevol prejuí o idea preconcebuda respecte a gènere, educació o social.",
"Pel seu aspecte sociològic, per la seua condició de mitjà d'expressió artística en un espai obert, el caràcter efímer, on el foc és tan important com la pròpia obra i el fet de viure un ambient festiu i públic accessible a tota persona."
]
}
|
books
|
La pausa, tanmateix, esdevenia massa llarga. L'Angelina, que no havia pres part en la conversa, mirava l'un i l'altra amb una estupor creixent. Què feien?
Aquell mutisme i aquelles actituds quasi teatrals, eren sentides, expressaven una autèntica situació d'esperit?
A la fi (eren les dues de la tarda) l'Adelaida s'adonà que la taula estava parada i que els germans Montoriol havien de dinar. Al mateix temps En Llucià sentí que la fam li ressuscitava tempestuosament: avorrí l'Adelaida amb totes les seves forces. Encara no havia passat la porta, que ja cridava:
-La sopa! la sopa a taula!
Entaulat, entre bocí i bocí, En Llucià engegava invectives contra les visites extemporànies.
-Jo no sé com és que la gent ignora que hi ha dues coses sagrades, en aquesta vida: el son i el menjar. Encara, el respecte al son del pròxim es un sentiment popular. No es desperta un hom per qualsevol futesa: cal alguna justificació. Però, les hores dels àpats, entrada lliure!… tothom hi té dret. Vénen a cobrar-te tots els rebuts, a fer-te mil preguntes imbècils, o simplement a seure una estona, com si no hi hagués cap cosa important a fer. Recorda't de les Bonet: sempre ens han visitat a dos quarts de nou, l'hora precisa de sopar. I la nostra cosina, la Rosa, que s'ha presentat tota la vida a l'instant matemàtic d'entaular-nos?…
|
[
"Què s’estava allargant en excés?",
"Qui contemplava els altres sense intervenir?",
"Què es preguntava?",
"Com descriu el comportament de les persones?",
"Quan va reparar l’Adelaida que els germans Montoriol havien de dinar?",
"Com es trobava en Llucià?",
"Què repetia incessantment?",
"En Llucià va parlar mentre menjava?",
"Quins aspectes considerava d’alt valor?",
"Quin dels dos és més respectat per la gent?",
"De quina manera descriu l’hora de dinar?",
"Quins exemples dona?",
"Creu que la gent no li dona la importància suficient?",
"A quina hora solen venir les Bonet?",
"I la Rosa?"
] |
{
"answer_end": [
43,
142,
154,
204,
392,
468,
591,
683,
787,
850,
983,
1084,
1130,
1223,
1322
],
"answer_start": [
0,
45,
144,
155,
267,
410,
516,
592,
686,
797,
927,
985,
1086,
1145,
1245
],
"input_text": [
"La pausa.",
"L'Angelina.",
"Què feien.",
"Com mutisme i actituds quasi teatrals.",
"A les dues de la tarda.",
"Sentí que la fam li ressuscitava tempestuosament.",
"La sopa! la sopa a taula!",
"Sí.",
"El son i el menjar.",
"El son.",
"Diu que hi ha entrada lliure i que tothom creu que té dret a qualsevol cosa.",
"Vénen a cobrar-te tots els rebuts, a fer-te mil preguntes imbècils, o simplement a seure una estona.",
"Sí.",
"A dos quarts de nou, l'hora precisa de sopar.",
"A l'instant d'entaular-se."
]
}
|
mitologia
|
La Víbria del Poblenou és la segona figura de bestiari festiu i popular del barri del Poblenou. És una figura mitològica medieval que representa un drac femella amb cua de serp, ales de ratpenat i pits de dona. És una peça d'imatgeria festiva que forma part de la Colla del Drac del Poblenou i surt tant en cercaviles com en espectacles de foc.
La peça, feta de fibra de vidre, és obra de Manel Ollé i Xavier Virgós, que la construïren seguint l'estil i els colors de les figures de la colla i l'enllestiren el 1992. Aquell mateix any es va estrenar a les festes de Maig del barri, on no ha faltat mai des d'aleshores. També surt per la festa major, al setembre, i en cercaviles, correfocs i espectacles diversos arreu de la ciutat.
L'any 1994, durant les festes de Maig, un nen que l'apreciava molt va decidir de donar-li el xumet com a símbol de maduresa. Des d'aleshores, això s'ha convertit en una tradició i cada any per aquestes dates els nens i nenes del barri que s'han fet grans porten el xumet a la Víbria, que, en honor seu, fa la «Ballada dels marrecs», una dansa d'Ester Álvarez composta expressament per a aquesta avinentesa.
Quan no surt, la Víbria es pot visitar al Centre d'Imatgeria Festiva Can Saladrigas, on és exposada permanentment amb les altres figures del Poblenou.
|
[
"Què és la Víbria del Poblenou?",
"De quina època prové?",
"Com és la seva figura?",
"A quina associació pertany?",
"En quins esdeveniments apareix?",
"De quin material està feta la figura?",
"Qui en són els autors?",
"Quan la van finalitzar?",
"Des de quan participa a les festes del barri?",
"En quins altres actes apareix?",
"Què va passar l’any 1994?",
"I això què va provocar?",
"Quin ball fa en honor a aquest fet?",
"Qui la va crear?",
"On es pot veure la figura quan no és al carrer?"
] |
{
"answer_end": [
94,
129,
209,
291,
343,
376,
415,
515,
617,
731,
856,
1015,
1064,
1138,
1223
],
"answer_start": [
0,
96,
134,
247,
294,
345,
345,
494,
517,
619,
733,
858,
1006,
1039,
1140
],
"input_text": [
"És la segona figura de bestiari festiu i popular del barri del Poblenou.",
"De la medieval.",
"Representa un drac femella amb cua de serp, ales de ratpenat i pits de dona.",
"A la Colla del Drac del Poblenou.",
"Surt tant en cercaviles com en espectacles de foc.",
"De fibra de vidre.",
"Manel Ollé i Xavier Virgós.",
"El 1992.",
"Des de l'any 1992.",
"A la festa major, al setembre, i a cercaviles, correfocs i espectacles diversos arreu de la ciutat.",
"Durant les festes de Maig, un nen que l'apreciava molt va decidir de donar-li el xumet com a símbol de maduresa.",
"Que es convertís en una tradició i cada any per aquestes dates els nens i nenes del barri que s'han fet grans porten el xumet a la Víbria.",
"La Ballada dels marrecs.",
"Ester Álvarez.",
"Al Centre d'Imatgeria Festiva Can Saladrigas."
]
}
|
bios
|
Núria Pradas i Andreu (Barcelona, 1 de setembre de 1954) és una escriptora catalana. Va començar a escriure literatura infantil i juvenil de ficció i, posteriorment, ha escrit també narrativa per a adults.
Va passar la infantesa a Barcelona, entre el Poble Nou, on va néixer, i el Poble Sec, on viuen els seus avis. La seva afició a la lectura la portà a estudiar Filologia Catalana. El 1980, es llicencià a la Universitat de Barcelona i aviat comença a treballar dins el món de l'ensenyament, en especial a Sant Feliu de Llobregat, on treballà durant més de 20 anys.
Col·laborà amb la companyia de teatre Enric Borràs i aquesta experiència la va portar a dirigir grups de teatre infantils i juvenils i també a escriure i dirigir les seves pròpies peces teatrals. Actualment, forma part del grup de teatre Ull de Bou de Sant Esteve Sesrovires.
Justament va ser escrivint obres de teatre com es va endinsar en el món de la literatura. Va publicar el seu primer llibre, Sol d'hivern, l'any 1995, iniciant així la seva trajectòria literària en el món de la literatura infantil i juvenil. A partir de 2012 va començar a publicar també per al públic adult, amb Sota el mateix cel, que va guanyar el premi Carlemany, i La noia de la biblioteca, de 2014, a les quals van seguir Somnis a mida (2015) i L'aroma del temps (2017).
Al 2020 guanya el premi Ramon Llull en la 40a edició, amb Tota una vida per recordar, una novel·la ambientada als Estats Units durant els anys 30 del segle xx i centrada en el món dels dibuixos animats.
Per a l'editorial Castellnou en el seu projecte de Lectura Fàcil, ha adaptat els següents títols:
|
[
"Qui és Núria Pradas i Andreu?",
"Quins van ser els seus inicis com a escriptora?",
"A quin lloc va créixer?",
"Quina va ser la seva formació?",
"On va treballar inicialment?",
"Per quant de temps?",
"Amb qui va treballar dins del món del teatre?",
"I això on la va dur?",
"De quin col·lectiu és membre en l’actualitat?",
"De quina manera va aprofundir en el món literari?",
"Ha escrit cap llibre?",
"Quan?",
"Amb quina obra va ser premiada el 2020?",
"De què tracta l'obra?",
"Ha fet adaptacions de llibres?"
] |
{
"answer_end": [
83,
147,
290,
382,
492,
566,
618,
762,
842,
932,
966,
992,
1404,
1521,
1619
],
"answer_start": [
0,
85,
206,
316,
444,
536,
568,
621,
776,
844,
934,
934,
1320,
1378,
1523
],
"input_text": [
"Una escriptora catalana.",
"Va començar a escriure literatura infantil i juvenil de ficció.",
"A Barcelona, entre el Poble Nou i el Poble Sec.",
"Va estudiar Filologia Catalana.",
"En el món de l'ensenyament.",
"Durant més de 20 anys.",
"Amb la companyia de teatre Enric Borràs.",
"A dirigir grups de teatre infantils i juvenils i també a escriure i dirigir les seves pròpies peces teatrals.",
"Forma part del grup de teatre Ull de Bou de Sant Esteve Sesrovires.",
"Escrivint obres de teatre.",
"Sí.",
"L'any 1995.",
"Amb Tota una vida per recordar.",
"És una novel·la ambientada als Estats Units durant els anys 30 del segle xx i centrada en el món dels dibuixos animats.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Montserrat Pérez Iborra (Barcelona, 6 de desembre de 1906 — Barcelona, 12 de desembre de 1981) fou una empresària i pedagoga catalana.
Va estudiar el batxillerat de ciències, tot i que en aquell temps era estrany que una noia cursés aquests estudis. Acabat el batxillerat, es va matricular de Ciències Físiques. Va ser la primera dona a llicenciar-se a Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona el 1931. Tres anys després, Pompeu Fabra, president del Patronat de la UB, la nomenaria professora ajudant interina d'aquesta Universitat. També donava classes al Liceu Garcigoy i a l'Institut Balmes.
Es va casar amb Domènech Casas Bertran, amb qui va tenir quatre criatures: M. Mercè, Gabriel, Montserrat i Raimon. L'any 1936, la Montserrat passava l'estiu amb la seva família a Premià de Mar quan va esclatar la guerra. Llavors va començar a fer classes a un grup de nois i noies, la família dels quals no volia que deixessin d'estudiar.
Arran d'aquesta experiència, el 1939 Montserrat va fundar a Barcelona Les Escoles i és que, tot i que n'era una de sola, les autoritats franquistes no permetien que fos mixta. Nois i noies separats només s'entreveien a través d'una línia separatòria de canyes de bambú en el pati.
Montserrat Pérez Iborra va transmetre a l'escola el seu esperit fort i raonat, emprenedor, modern i laic, la dedicació absoluta i la recerca de la màxima qualitat sempre amb nous mètodes d'aprenentatge i estimulació. En Les Escoles hi han estudiat personatges com Jordi Pujol, Guillermina Motta, Chicho Ibáñez-Serrador, Tomàs Alcoverro, Joan Gràcia d'"El tricicle", Roger Justafré, Sergi Bruguera, Aleix Vidal-Quadras, Marta Balletbò-Coll, Rosa Deulofeu i González, Ana Urdangarín, José Luis Pascual Samaranch, Santi Soteras, J. Alvar Net, Oriol Muntané, Miquel Porter, Jaume Figueres, família Gaspar (Sala Gaspar), etc.
Entre el professorat de Les Escoles podem esmentar Maria Novell, Francesc Gomà i Musté, Victòria dels Àngels, Pilar Meler, Pere Ribera, Ramón Vives, Pilar Vives, Carme Laura-Gil, etc. La tasca de direcció la va seguir el seu fill Gabriel Casas Pérez-Iborra, que ja ha passat el relleu al net, Jordi.
|
[
"Qui és Montserrat Pérez Iborra?",
"Quina va ser la seva formació?",
"Era habitual sent una dona?",
"Què va aconseguir tres anys després de llicenciar-se?",
"On treballava de professora?",
"Qui va ser el seu marit?",
"Què estava fent quan va començar la guerra?",
"Va iniciar unes classes per a uns quants nois i noies?",
"Per què?",
"Què va crear a partir d’això?",
"Què prohibien els franquistes?",
"Com es comunicaven els nois i les noies?",
"Quins valors va aportar a l’escola Montserrat Pérez?",
"Quines personalitats van estudiar a Les Escoles?",
"I quins professors en destaquen?"
] |
{
"answer_end": [
133,
310,
248,
542,
604,
644,
825,
886,
943,
1026,
1119,
1224,
1441,
1845,
2029
],
"answer_start": [
0,
135,
135,
414,
550,
606,
733,
835,
835,
945,
1066,
1121,
1226,
1443,
1847
],
"input_text": [
"Una empresària i pedagoga catalana.",
"Va estudiar el batxillerat de ciències i en acabar es va matricular de Ciències Físiques.",
"No.",
"Pompeu Fabra, president del Patronat de la UB, la va nomenar professora ajudant interina d'aquesta Universitat.",
"Al Liceu Garcigoy i a l'Institut Balmes.",
"Domènech Casas Bertran.",
"Passava l'estiu amb la seva família a Premià de Mar.",
"Sí.",
"Perquè la família no volia que deixessin d'estudiar.",
"El 1939 va fundar a Barcelona Les Escoles.",
"Que l'escola fos mixta.",
"S'entreveien a través d'una línia separatòria de canyes de bambú en el pati.",
"El seu esperit fort i raonat, emprenedor, modern i laic, la dedicació absoluta i la recerca de la màxima qualitat sempre amb nous mètodes d'aprenentatge i estimulació.",
"Jordi Pujol, Guillermina Motta, Chicho Ibáñez-Serrador, Tomàs Alcoverro, Joan Gràcia d'\"El tricicle\", Roger Justafré, Sergi Bruguera, Aleix Vidal-Quadras, Marta Balletbò-Coll, Rosa Deulofeu i González, Ana Urdangarín, José Luis Pascual Samaranch, Santi Soteras, J. Alvar Net, Oriol Muntané, Miquel Porter, Jaume Figueres, família Gaspar (Sala Gaspar), etc.",
"Maria Novell, Francesc Gomà i Musté, Victòria dels Àngels, Pilar Meler, Pere Ribera, Ramón Vives, Pilar Vives, Carme Laura-Gil, etc."
]
}
|
books
|
-I la Roser que fa?
-Va fent.. Adeu… adeu!- i el pare de la Roser s'esmunyia tot seguit, amb la bota penjada i l'aixadó al muscle.
Les dones mai no van poder escometre la mare de la Roser. Sempre anava depressa, fugint de les conegudes escornifladores i sense aturar-se pels portals com feia abans. Aixís que la cridaven tenia una resposta a punt: La truja li pasturava, el pollí no estava fermat, l'aviram allunyada… i la Roser amb febre.
-Que no surt la noia, Sila?
-Quan s'escau…
-Que no's lleva?
-Quan s'escau…
Un dia en Tanu i la Sila van contradir-se. El pare digué que feia llit i la mare que estava a l'era; i per tot el poble passà com una ventada miseriosa l'idea que mentien.
El Carbassot, el germà de la Roser, era aquell pobre gollut alt i fornit, amb mirada d'infant i somriure de faltat. Sempre que algú li parlava mirava de reüll í baixava el cap.
|
[
"Per qui pregunten?",
"Què responen?",
"Què feia el pare de la Roser a continuació?",
"Era fàcil aturar-se a parlar amb la mare de la Roser?",
"Per què?",
"Què responia quan la reclamaven?",
"Com es deia la mare de la Roser?",
"Què li preguntaven?",
"Què responia?",
"Repetia la mateixa resposta quan li preguntaven si es llevaba?",
"En Tanu i la Sila van dir coses oposades en algun moment?",
"Què van dir?",
"Com ho va interpretar la gent del poble?",
"Com es descriu el Carbassot?",
"De quina manera reaccionava quan algú li deia alguna cosa?"
] |
{
"answer_end": [
19,
42,
129,
187,
297,
438,
467,
467,
481,
514,
556,
614,
685,
801,
862
],
"answer_start": [
1,
21,
44,
131,
189,
299,
441,
441,
469,
483,
515,
558,
618,
687,
803
],
"input_text": [
"Per la Roser.",
"Que va fent.",
"S'esmunyia tot seguit, amb la bota penjada i l'aixadó al muscle.",
"No.",
"Sempre anava depressa, fugint de les conegudes escornifladores i sense aturar-se pels portals com feia abans.",
"Que la truja li pasturava, el pollí no estava fermat, l'aviram allunyada i la Roser estava amb febre.",
"Sila.",
"Si sortia la noia.",
"Que quan s'esqueia.",
"Sí.",
"Sí.",
"El pare digué que feia llit i la mare que estava a l'era.",
"Va pensar que mentien.",
"Com un pobre gollut alt i fornit, amb mirada d'infant i somriure de faltat.",
"Mirava de reüll í baixava el cap."
]
}
|
mitologia
|
Melek Taus, 'Àngel Paó' (en àrab: ملك طاووس), és el nom yazidita per a la deïtat central de la seva fe.
Els yazidites consideren Melek Taus com un àngel benèvol que es va redimir a si mateix de la seva caiguda, i es va convertir en el demiürg que va crear el cosmos a partir de l'ou còsmic. Després de plorar durant 7.000 anys, les seves llàgrimes van omplir set gerros, amb els que es van apagar els focs de l'Infern.
Melek Taus és de vegades transliterat com Malak Ta'us, Malak Tawus o Malik Taws. En llengua semita, malik/melech significa "rei" o "àngel". Taus és traduït (amb certa controvèrsia) com a "paó"; no obstant això, és important notar que no existeix el paó viu, almenys en l'actualitat, a les terres on Melek Taus és adorat. Això ha donat lloc a especulacions sobre si l'adoració de Melek Taus va ser portada des de l'Índia, encara que és més probable que la iconografia del paó sigui un desenvolupament de representacions anteriors que mostren al déu com una au nativa, com una avutarda. Els yazidites creuen que el fundador de la seva religió, Sheik Adi, va ser una encarnació de Melek Taus. En l'art i l'escultura Melek Taus és representat com un paó.
El cristianisme, l'Islam i altres confessions religioses identifiquen a Melek Taus com Llucifer o Shaytān (Satanàs). Els yazidites diuen que Melek Taus no és el "maligne" de les altres religions. La prohibició cultural dels yazidites de pronunciar la paraula (dir el nom de Déu és considerat una blasfèmia pel yazidisme) no fa la situació més fàcil.
D'acord amb el lingüista kurd Jamal Nebez, la paraula Taus deriva, molt probablement, del grec i es relaciona amb les paraules Zeus i Theos, al·ludint al significat de Déu. En aquest sentit, Melek Taus és l'"Àngel de Déu". Així és com els Yaziditaes veuen a Melek Taus o Taus-i Malak. Atès que els yazidites són una religió minoritària, han sofert grans persecucions, amb pogroms en contra que gairebé van acabar amb tota la religió. Això ha provocat que disfressin la seva religió entre els principals corrents de l'Islam.
|
[
"Qui és Melek Taus?",
"Què significa el nom?",
"Segons els yazidites, què és Melek Taus?",
"Quant de temps va estar plorant?",
"Què se’n va fer, de les seves llàgrimes?",
"De quines altres maneres es transcriu Melek Taus?",
"Quin significat té en idioma semita?",
"La traducció de paó és ben acceptada?",
"D’on es creu que prové el culte a Melek Taus?",
"De quina manera es representava inicialment?",
"Com veuen altres religions Melek Taus?",
"Què està prohibit pels yazidites?",
"Quina és la teoria de Jamal Nebez?",
"Quines conseqüències ha tingut que els yazidites no siguin una religió majoritària?",
"Quines mesures van prendre a causa d’això?"
] |
{
"answer_end": [
102,
23,
289,
326,
417,
498,
557,
611,
838,
1002,
1285,
1490,
1691,
1952,
2042
],
"answer_start": [
0,
0,
104,
291,
328,
419,
500,
564,
745,
871,
1170,
1366,
1520,
1805,
1954
],
"input_text": [
"La deïtat central de la fe yazidita.",
"Àngel Paó.",
"Un àngel benèvol que es va redimir a si mateix de la seva caiguda, i es va convertir en el demiürg que va crear el cosmos a partir de l'ou còsmic.",
"7.000 anys.",
"Van omplir set gerros, amb els que es van apagar els focs de l'Infern.",
"Com Malak Ta'us, Malak Tawus o Malik Taws.",
"Rei o àngel.",
"No.",
"De l'Índia.",
"Com una au nativa, com una avutarda.",
"El cristianisme, l'Islam i altres confessions religioses l'identifiquen com Llucifer o Shaytān (Satanàs).",
"Dir el nom de Déu.",
"Que la paraula Taus deriva, molt probablement, del grec i es relaciona amb les paraules Zeus i Theos, al·ludint al significat de Déu.",
"Han sofert grans persecucions, amb pogroms en contra que gairebé van acabar amb tota la religió.",
"Disfressar la seva religió entre els principals corrents de l'Islam."
]
}
|
mitologia
|
Mama Cocha (o Mamacocha) –en quítxua Mama Qucha, literalment 'Mare de les Aigües'– era la deessa inca de totes les aigües. És considerada la deïtat més antiga, adorada pels qui pesquen, i es creu que és proveïdora de bona salut.
La deessa inca representava el mar i les seves marees, estava relacionada amb els llacs –especialment se la relacionava amb el llac Titicaca al Perú, el qual és anomenat per moltes persones «Mama Cocha»–, els rius i les fonts d'aigua, i es considerava que tots els seus fills eren déus. Comunament se li retia culte per calmar les aigües braves i per obtenir una bona pesca.
Mama Cocha era reverenciada especialment al llarg de tota la costa dels territoris actuals del Perú, l'Equador, el sud de Colòmbia i el nord de Xile, terres on la pesca era –i és– essencial per a la vida. Aquesta deessa inca també era venerada en els poblats propers a llacs i llacunes. Una de les labors principals de Mama Cocha consistia a protegir les poblacions inques contra els sismes submarins i altres desastres marítims.
Esposa del déu suprem Viracocha, Mama Cocha també era la deïtat que representava tot el que era femení i, de la mateixa manera, donava equilibri al món conegut. Sovint se la identificava amb la mateixa aigua de pluja que cau per fertilitzar la terra. Fruit de la seva relació amb el déu suprem Viracocha, Mama Cocha fou la mare de Mama Quilla, deessa de la Lluna, i del seu germà i marit Inti, déu del Sol.
Era una de les Quatre Mares elementals; les altres tres eren Pacha Mama, Mama Nina i Mama Waira.
A més, Mama Cocha, juntament amb Mama Quilla (la Lluna) i Pacha Mama, constituïen la trinitat lunar entre els inques i representaven les tres fases lunars.
Un altre punt important és que Mama Cocha habitava el «món de dalt», és a dir, el Hanan Pacha. En l'Imperi Inca es concebia que l'univers estava compost per tres aspectes o plans complementaris entre si: l'Uku Pacha (el «món de baix»), el Kay Pacha (el «món del present») i el Hanan Pacha (el «món de dalt»). Mama Cocha habitava l'últim juntament amb les persones justes i amb altres déus inques com Viracocha, Inti, Mama Quilla i Pachacamac, entre d'altres.
Conta una antiga llegenda inca que Mama Cocha era filla del Sol i de la Lluna. També era germana d'Inca, «el Fill del Sol», i físicament era descrita com una jove pàl·lida i bella, enviada des del cel juntament amb el seu germà per ensenyar les persones a viure i a treballar en pau i en amor. Les persones, un cop la van conèixer, la van identificar com la seva mare protectora i sota la seva guia i la d'Inca van fer cases i camins, temples i fortaleses. I també van llaurar la terra, que al cap de poc temps va donar els seus fruits.
|
[
"Qui és Mama Cocha?",
"Com s’anomena en quítxua?",
"Quin significat té?",
"És una divinitat recent?",
"Qui la venera?",
"Amb quin punt geogràfic solia vincular-se Mama Cocha?",
"Per què se la venerava?",
"A quines zones se le retia culte?",
"Contra què proporcionava protecció?",
"Amb qui es va casar?",
"Amb què s'associava amb freqüència?",
"Qui són, juntament amb Mama Cocha, les Mares elementals?",
"Com estava conformat l’univers segons els inques?",
"Com es descriu la funció de Mama Cocha en una història ancestral inca?",
"Com van reaccionar els humans quan hi van entrar en contacte?"
] |
{
"answer_end": [
121,
47,
81,
158,
184,
377,
602,
889,
1032,
1065,
1283,
1536,
2001,
2445,
2688
],
"answer_start": [
0,
26,
0,
123,
160,
318,
516,
604,
891,
1034,
1195,
1441,
1789,
2334,
2447
],
"input_text": [
"La deessa inca de totes les aigües.",
"Mama Qucha.",
"Mare de les Aigües.",
"No.",
"Els qui pesquen.",
"Amb el llac Titicaca al Perú.",
"Per calmar les aigües braves i per obtenir una bona pesca.",
"Al llarg de tota la costa dels territoris actuals del Perú, l'Equador, el sud de Colòmbia i el nord de Xile, terres on la pesca era essencial per a la vida, així com en els poblats propers a llacs i llacunes.",
"Contra els sismes submarins i altres desastres marítims.",
"Amb el déu suprem Viracocha.",
"Amb l'aigua de la pluja que cau per fertilitzar la terra.",
"Les altres tres eren Pacha Mama, Mama Nina i Mama Waira.",
"Es conformava en tres aspectes o plans complementaris entre si: l'Uku Pacha (el món de baix), el Kay Pacha (el món del present) i el Hanan Pacha (el món de dalt).",
"Era enviada des del cel juntament amb el seu germà per ensenyar les persones a viure i a treballar en pau i en amor.",
"La van identificar com la seva mare protectora i sota la seva guia i la d'Inca van fer cases i camins, temples, fortaleses, i també van llaurar la terra, que al cap de poc temps va donar els seus fruits."
]
}
|
books
|
S'internà per l'obscura roureda a grans passos i, tot marxant, marxant, pensava que aquella fuita era l'única acció generosa, que havia realitzat a la seva vida; i es sentia tot ennoblit, tot beneït, tot capgirat per aquesta acció. Una naixor de tendresa, no mai experimentada, li tempirava les entranyes, l'inundava, el rublia. Una olla plena de sanglots, que no podien esclatar, li botia el pit i li anellava la gola. L'infeliç caminava enllà, enllà… bocabadat, sense poder respirar, però amb el gaudi fresc i nou de l'engruna de bé, que acabava de brollar al seu cor… un gaudi estrany en mig de la seva gran pena.
Caminava, caminava sense respirar i per fi rompé en un bell plor. Plorà a dolls, a grans sanglots, a tot esplai; es posà de genolls i plorava i beneïa. - Gracies, Déu perdonador, que per una guspira de bé, doneu tant de consol i tanta de dolçor de llàgrimes a un home tan dolent com jo. -I, humiliant-se, doblegà el cos i colpejà la terra amb el front.- Concediu-me penitència, Senyor. Em resigno a la misèria, a la mendicació, a la ceguesa… Ja que he volgut veure-hi massa, ara no hi veuré més que una mica, per orientar-me i prou; i si mai lluco per atzar cap misèria dels meus germans, procuraré cobrir-la amb set vels de caritat i set vels de misericòrdia. Penitència, Senyor!
El vespre s'enfosquí, la nit entrà, i encara l'infeliç plorava acotat de cara en terra dins la roureda obscura i deserta. Per fi s'incorpora sobre els genolls amb intenció de llevar-se dempeus i anar-se'n. Com que tenia els ulls enaiguats i les parpelles mig cluques, quasi no hi veia, però va ferir-lo una inesperada sensació de llum, que l'esparvillà. Era una llum feble i puríssima com la d'un quart de lluna.. Per on podia entrar? Les soques es cairejaven de dalt a baix d'una franja de lluïssor argentada. Tota la selva s'esbandia d'aquella misteriosa claror i semblava un temple majestuós, immens… Mes la tal claror no venia de part d'amunt, ni de cap costat, sinó de… Vet-ho allà: l'expandia el sant de les conculles i el gaiató encarabassat, que era allí, a poques passes, tot ungit de benignitat i placidesa, voltat d'aquella boira lluminosa, que era una exhalació del seu cos celestial.
|
[
"On va entrar?",
"Què rumiava?",
"Quins eren els seus sentiments?",
"Què experimentava com mai?",
"Era a punt de plorar?",
"Amb què contrastava aquesta alegria que sentia?",
"Què va passar després de caminar una estona sense poder respirar?",
"A qui es dirigia amb els seus plors?",
"Què li deia?",
"Què li va demanar després d’agenollar-se?",
"Què es compromet a fer?",
"Va plorar fins a la nit?",
"Què va contemplar malgrat tenir els ulls plens d’aigua?",
"Com va influir en l’entorn?",
"D’on provenia la llum?"
] |
{
"answer_end": [
31,
160,
230,
327,
418,
615,
681,
794,
902,
1001,
1276,
1360,
1632,
1900,
2193
],
"answer_start": [
0,
72,
164,
232,
329,
571,
617,
751,
771,
922,
1003,
1298,
1504,
1733,
1902
],
"input_text": [
"A l'obscura roureda.",
"Que aquella fuita era l'única acció generosa que havia realitzat a la seva vida.",
"Se sentia tot ennoblit, tot beneït, tot capgirat per aquesta acció.",
"Una naixor de tendresa que li tempirava les entranyes, l'inundava, el rublia.",
"Sí.",
"Amb la seva gran pena.",
"Rompé en un bell plor.",
"A Déu.",
"Gracies, Déu perdonador, que per una guspira de bé, doneu tant de consol i tanta de dolçor de llàgrimes a un home tan dolent com jo.",
"Que li concedís penitència.",
"Resignar-se a la misèria, a la mendicació, a la ceguesa, per ara no veure-hi més que una mica, per orientar-se i prou; i si mai lluca per atzar cap misèria dels seus germans, procurarà cobrir-la amb set vels de caritat i set vels de misericòrdia.",
"Sí.",
"Una inesperada sensació de llum.",
"Les soques es cairejaven de dalt a baix d'una franja de lluïssor argentada, i tota la selva s'esbandia d'aquella misteriosa claror i semblava un temple majestuós, immens.",
"Del sant de les conculles i el gaiató encarabassat."
]
}
|
books
|
No vacil·laré gens per a afirmar que en Víctor Buxareu era superior a tots els individus de la colònia. Aquesta qualitat va fer minvar els elogis, fins a arribar a una indiferència, fins a arribar a una antipatia. Això sol passar per tot arreu, però en les colònies estivals es perden i es guanyen els prestigis amb la rapidesa màxima.
Molt aviat el trobaren tivat, poc sincer. Li discutiren la fortuna; descendiren al terreny de la compra, del forner, de la dona que porta els ous i de la que porta el peix. De la senyora Buxareu en digueren a l'alçada d'un campanar, i els nens els trobaren impertinents, enganxosos i mal educats. Tot això, com és natural, es deia en veu baixa, i la família Buxareu seguia aparentment en un lloc d'honor. En Víctor va adonar-se'n, i procurà tenir el mínimum de contacte amb la gent: a ell l'interessava que els nens fessin salut, i anava poble enfora a cercar la llibertat dels camins, i en les petites excursions es reduí el nombre fins a arribar a l'estricta família.
Tot això, a mi, no em va venir gens de nou, i vaig alegrar-me'n, en el fons. La meva amistat amb els Buxareu no va decandir, sinó molt al contrari. És clar que algú deia que jo hi anava per la Lluïseta, i algú, més mal intencionat, afegia que el fi de les meves ambicions era la senyora Buxareu. Però això, a mi, tant se me'n donava; i en Víctor (que també una mica d'aquesta misèria li arribà a les orelles) era prou noble per a fer-ne gens de cabal.
En fer afirmacions i en explicar esdeveniments cal comptar sempre amb la malícia de la gent, i procurar que les nostres paraules restin invulnerables; i no seria aquesta la sort de la meva història si no parlés clarament sobre la relació parcial que jo tenia amb en Víctor Buxareu, la seva dona i la seva germana.
|
[
"Què en pensa, d'en Víctor Buxareu?",
"Què va provocar això?",
"On es dona més aquesta situació?",
"De quina manera van començar a veure en Víctor Buxareu?",
"Quin aspecte en van criticar?",
"Què van dir de la seva dona?",
"I dels seus fills?",
"Ho comentaven tot en veu alta i sense amagar-ho?",
"En Víctor era conscient d’aquests comentaris?",
"Com es comportava arran d’això?",
"Quins eren els seus contactes més propers?",
"Al narrador li sembla bé la situació?",
"De què se l’acusava?",
"A ell l’importava?",
"Quin tipus de relació tenia el narrador amb en Víctor, la seva dona i la seva germana?"
] |
{
"answer_end": [
102,
212,
334,
376,
402,
567,
631,
679,
765,
817,
1004,
1069,
1300,
1338,
1770
],
"answer_start": [
37,
104,
214,
336,
378,
509,
571,
633,
741,
769,
924,
1006,
1154,
1302,
1679
],
"input_text": [
"Que és superior a tots els individus de la colònia.",
"Va fer minvar els elogis, fins a arribar a una indiferència i a una antipatia.",
"En les colònies estivals.",
"El trobaren tivat, poc sincer.",
"La fortuna.",
"En digueren a l'alçada d'un campanar.",
"Que eren impertinents, enganxosos i mal educats.",
"No.",
"Sí.",
"Procurà tenir el mínimum de contacte amb la gent.",
"L'estricta família.",
"Sí.",
"D'anar amb els Buxareu per la Lluïseta, i algú, més mal intencionat, afegia que el fi de les seves ambicions era la senyora Buxareu.",
"No.",
"Parcial."
]
}
|
bios
|
María Luisa Palop (Benissa, 1900 - 1973) va ser una pintora valenciana.
Es va sentir atreta pel paisatge mediterrani i de la comarca de la Marina, reproduint amb tècnica impressionista el penyal d'Ifac i la muntanyes de la serra d'Aitana i Puig Campana i paisatges i escenes tradicionals. En la seua obra hi ha influències de l'impressionisme local amb el esquematisme i la simplicitat del modernisme.
María Luisa va estudiar en l'Escola de Belles Arts de Sant Carles de València als anys 20. Deixebla del pintor Ramon Stolz participà en diverses exposicions col·lectives del Cercle de Belles arts i la Sala Blava. En 1926, va obtenir un premi extraordinari a l'Exposició del Cercle de Belles Arts, per un tapís pintat, còpia d'una Madonna de Rafael. L'any 1932 va presentar l'obra Flores y frutas a l'Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid i el 1933 va formar part de la I Exposició d'artistes valencians reunits que es va fer a les Galeries Empòrium de Barcelona. El 1934 va presentar l'obra Cactus en l'Exposició Nacional de Belles Arts, que va il·lustrar el catàleg del certamen. Hi va participar de nou en la primera edició després de la Guerra Civil, l'any 1941, amb una natura morta de flors i fruites, junt amb altres pintores com Julia Minguillon (que va obtenir la primera medalla), Marisa Roesset (medalla de segona classe), María Revenga, María del Carmen Corredoyra, Carlota Fereal i Rosario de Velasco. El 1945 participa en l'exposició organitzada per Lo Rat Penat, Pintores Valencianes.
Actualment, moltes de les seues obres pertanyen a col·leccions privades i museus en diversos països del món.
|
[
"Qui va ser María Luisa Palop?",
"Què la va inspirar?",
"Quin estil de pintura utilitzava?",
"Amb quins altres els combinava?",
"Quina va ser la seva formació?",
"Qui va ser el seu mestre?",
"Quan se la va premiar?",
"Per quina obra?",
"Què va dur a l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid?",
"On va col·laborar l’any 1933?",
"Quina obra va exposar l’any 1934 a l'Exposició Nacional de Belles Arts?",
"Després de quin esdeveniment va tornar-hi?",
"Amb quines altres autores ho va fer?",
"A quin esdeveniment va assistir l’any 1945?",
"On es poden veure les seves creacions avui dia?"
] |
{
"answer_end": [
70,
145,
184,
400,
491,
524,
697,
749,
847,
971,
1046,
1162,
1422,
1507,
1616
],
"answer_start": [
0,
72,
147,
289,
402,
493,
615,
624,
762,
850,
973,
1091,
1217,
1424,
1509
],
"input_text": [
"Una pintora valenciana.",
"El paisatge mediterrani i la comarca de la Marina.",
"La tècnica impressionista.",
"Amb l'esquematisme i la simplicitat del modernisme.",
"Va estudiar en l'Escola de Belles Arts de Sant Carles de València.",
"El pintor Ramon Stolz.",
"L'any 1926.",
"Per un tapís pintat, còpia d'una Madonna de Rafael.",
"L'obra Flores y frutas.",
"A I'Exposició d'artistes valencians reunits que es va fer a les Galeries Empòrium de Barcelona.",
"Cactus.",
"Després de la Guerra Civil.",
"Julia Minguillon, Marisa Roesset, María Revenga, María del Carmen Corredoyra, Carlota Fereal i Rosario de Velasco.",
"A l'exposició organitzada per Lo Rat Penat, Pintores Valencianes.",
"Moltes de les seues obres es troben en col·leccions privades i museus en diversos països del món."
]
}
|
mitologia
|
Segons la mitologia grega, Pandíon (en grec antic Πανδίων), va ser un rei d'Atenes, fill del segon Cècrops, que era fill d'Erecteu i de Praxítea. La seva mare era Metiadusa, filla d'Eupàlam.
Va succeir el seu pare i va ser el vuitè rei de l'Àtica. Durant el seu regnat es va produir l'arribada d'Orestes, que va ser purificat a Atenes de l'assassinat de la seva mare. Aquesta arribada es relacionava amb la institució, per part de Pandíon, de la "Festa de les gerres" durant les Antestèries.
Es deia que Pandíon va ser expulsat del tron per una revolta dels seus cosins, els fills de Mecíon. Va fugir a Mègara, al costat del rei Pilas, que li va donar la seva filla Pília en matrimoni. Quan Pilas va haver de marxar de Mègara per haver matat Biant, el germà del seu pare, el tron va passar a Pandíon. De vegades se situa el casament amb Pília abans de la revolta de Mecíon i els seus fills.
Pandíon va tenir quatre fills amb Pília, Egeu, Licos Nisos i Pal·lant.
|
[
"Qui va ser Pandíon?",
"Qui era el seu pare?",
"I la seva mare?",
"Què va esdevenir Pandíon?",
"Què va succeïr mentre era al tron?",
"Per què es va desplaçar Orestes a Atenes?",
"Amb quin esdeveniment s’associava l'arribada d'Orestes?",
"Quina va ser la causa de l’abandonament del tron per part de Pandíon?",
"On va marxar?",
"Qui regnava allà?",
"Amb qui es va casar Pandíon?",
"Per quin motiu va fugir Pilas de Mègara?",
"Qui va esdevenir rei aleshores?",
"Abans de quin esdeveniment es diu en algunes ocasions que van tenir lloc les noces de Pandíon i Pília?",
"Quina va ser la descendència de Pandíon?"
] |
{
"answer_end": [
83,
106,
172,
246,
303,
366,
490,
590,
609,
634,
684,
770,
799,
889,
960
],
"answer_start": [
0,
84,
146,
191,
248,
309,
368,
492,
592,
592,
640,
686,
772,
801,
891
],
"input_text": [
"Un rei d'Atenes.",
"El segon Cècrops.",
"Metiadusa.",
"Va succeir el seu pare i va ser el vuitè rei de l'Àtica.",
"L'arribada d'Orestes.",
"Per ser purificat de l'assassinat de la seva mare.",
"Amb la institució, per part de Pandíon, de la Festa de les gerres durant les Antestèries.",
"Una revolta dels seus cosins, els fills de Mecíon.",
"A Mègara.",
"El rei Pilas.",
"Amb Pília, la filla del rei Pilas.",
"Per haver matat Biant, el germà del seu pare.",
"Pandíon.",
"Abans de la revolta de Mecíon i els seus fills.",
"Egeu, Licos Nisos i Pal·lant."
]
}
|
mitologia
|
La regió de Mísia (en grec antic Μυσία) era un territori de la costa nord-oest de l'Àsia Menor, conegut primer com a Troas o Tròade i després com a Frígia Hel·lespòntica. Limitava al nord amb Bitínia, a l'est no tenia els límits ben definits, segurament arribaria a Bitínia i a la Frígia fins al mont Olimp de Mísia, al sud amb Lídia i a l'oest amb el mar de Màrmara i la mar Egea. Al llarg dels temps va estar habitada pels misis, els frigis, els eolis, els grecs i altres pobles. Homer parla del país al "Catàleg dels troians" a la Ilíada, on diu que va participar en la guerra de Troia al costat del rei Príam. Els misis anaven dirigits per Cromis i per l'endeví Ènnom, un àugur que profetitzava mirant els vols dels ocells. Va ser recolzat i alabat per Hèctor en nombroses batalles pel seu valor i audàcia, però no va ser capaç de preveure la seva pròpia mort a mans d'Aquil·les.
Mísia estava dividida en cinc regions principals:
La regió va formar part del regne de Lídia i incorporada a l'imperi Persa el 546 aC. Heròdot parla del sàtrapa Mitrobates, assassinat per Oretos, sàtrapa de Lídia (Sparda) circa el 520 aC. Sota Darios I el Gran (521 aC-486 aC) i Xerxes I de Pèrsia (486 aC-465 aC) la dinastia de Megabazos va establir el seu domini a la satrapia.
Vers el 353 aC el sàtrapa Artabazos II i els seus cunyats Mentor i Memnó de Rodes, revoltats contra el rei, van haver de fugir a Macedònia i la satrapia va passar a Arsites (que podria ser un dels fills d'Ariobarzanes de Dascilios), i que la va governar fins al 334 aC. Arsites va lluitar a la batalla del Grànic el 334 aC i es va suïcidar després de la derrota; a aquesta batalla hi era també Memnó, que havia recuperat el favor reial, que va dirigir el contraatac persa però va morir de sobte el 333 aC i el comandament va passar als seus nebots Farnabazos i Timondes; el primer va ser capturat a Kos però es va escapar i el 332 aC es va posar al servei dels grecs i el van nomenar comandant de la cavalleria que dirigia el futur diàdoc Èumenes de Càrdia que era son cunyat; el segon va morir a Egipte el 333 aC. Alexandre el Gran, després de la batalla de Grànic, va enviar al seu amic el general Parmeni a ocupar la capital de la satrapia, Dascilios, feina que va fer sense problemes. Artabazos II, juntament amb els seus fills, es va haver de rendir amb les seves forces a Hircània davant Alexandre el Gran l'any 330 aC i es va passar a Alexandre, que el 329 aC el va nomenar sàtrapa de Bactriana on va exercir fins al 327 aC i es va retirar per l'edat.
Una branca menor dels Farnàbazides va governar el Regne del Pont com a sobirans independents des del 302 aC.
El primer sàtrapa grec va ser Cales, que va lluitar contra els bitinis. El 323 aC el va succeir Demarc i un any després Lleonat; ja més tard va caure en mans d'Èumenes de Càrdia i el 321 aC Arrideu va aconseguir la satrapia, al que van seguir Ptolemeu (318 aC) i Fènix (313 aC). El 309 aC va quedar en mans d'Antígon el Borni que es va proclamar rei de Sardes el 306 aC.
Derrotat i mort Antígon per Seleuc I Nicàtor, l'Àsia Menor en general va passar a l'Imperi Selèucida i els sàtrapes des d'aquell moment eren oficials sense major rellevància ni poder i al cap de 25 anys va quedar en poder del Regne de Pèrgam, i després va passar a Roma el 133 aC.
|
[
"Què era la regió de Mísia?",
"Com es coneixia inicialment?",
"Quines eren les seves fronteres?",
"Quins van ser els seus habitants?",
"On menciona Homer aquesta regió?",
"Qui guiava els misis?",
"Com feia les prediccions Ènnom?",
"Qui el va lloar?",
"Què no va poder veure amb antel·lació?",
"Quin fet va tenir lloc el 353 aC?",
"Aristes i Memnó van sobreviure a les batalles?",
"Qui va rellevar Memnó?",
"Què va encarregar Alexandre el Gran a Parmeni?",
"Qui va estar al capdavant del Regne del Pont des del 302 aC?",
"Un cop mort Antígon, qui va estar dominant el territori de l’Àsia Menor al llarg dels anys fins al 133 aC?"
] |
{
"answer_end": [
94,
131,
380,
480,
540,
671,
726,
809,
882,
1437,
1769,
1834,
2218,
2632,
3245
],
"answer_start": [
0,
96,
171,
382,
482,
614,
666,
746,
816,
1264,
1535,
1659,
2080,
2524,
3004
],
"input_text": [
"Un territori de la costa nord-oest de l'Àsia Menor.",
"Com a Troas o Tròade.",
"Limitava al nord amb Bitínia, a l'est no tenia els límits ben definits, segurament arribaria a Bitínia i a la Frígia fins al mont Olimp de Mísia, al sud amb Lídia i a l'oest amb el mar de Màrmara i la mar Egea.",
"Els misis, els frigis, els eolis, els grecs i altres pobles.",
"Al Catàleg dels troians a la Ilíada.",
"Cromis i l'endeví Ènnom.",
"Mirant els vols dels ocells.",
"Hèctor.",
"La seva pròpia mort a mans d'Aquil·les.",
"El sàtrapa Artabazos II i els seus cunyats Mentor i Memnó de Rodes, revoltats contra el rei, van haver de fugir a Macedònia i la satrapia va passar a Arsites.",
"No.",
"Els seus nebots Farnabazos i Timondes.",
"Ocupar la capital de la satrapia, Dascilios.",
"Una branca menor dels Farnàbazides com a sobirans independents.",
"Va passar a l'Imperi Selèucida i els sàtrapes des d'aquell moment eren oficials sense major rellevància ni poder i al cap de 25 anys va quedar en poder del Regne de Pèrgam."
]
}
|
books
|
La Isabel era una dona dolcíssima i poruga. El seu marit, l'Ignasi, era comissionista, i viatjava gairebé tot l'any. Ordinàriament mostrava un gènit aspriu i malagradós. Trobava invariablement detestable la cuina dels hotels; els llits, incòmodes; els criats, negligents. Dins del vagó, es barallava amb els revisors i ofenia les opinions polítiques de tots els seus companys de viatge.
La llar, en canvi, l'enternia qui-sap-lo. Les curtes temporades que hi passava eren una treva d'optimisme. Tot li plaïa. La seva boca no cessava de lloar les gràcies i providències de la muller. Plegats anaven al teatre i a tota llei d'espectacles; xisclaven a chor en el water-schut i en les muntanyes russes; si n'era temps, es banyaven a la Barceloneta. Dins de casa, jugaven a fet.
En el veïnat hi havia persones que envejaven la fortuna d'aquesta muller, qui servava, a despit del temps, un marit amorós i enjogassat. D'altres, en canvi, se n'apiadaven sospitant que l'Ignasi, per aquests mons de Déu, no era víctima de cap enyorança irremeiable.
|
[
"Quin caràcter tenia la Isabel?",
"A què es dedicava el seu home?",
"Marxava sovint de viatge?",
"Com era el seu caràcter?",
"Què no li agradava dels allotjaments on anava?",
"Com es comportava durant els trajectes en tren?",
"Era així també a casa seva?",
"Quin ambient hi havia?",
"Com es comportava?",
"Anaven junts a veure funcions teatrals?",
"S’ho passaven bé als parcs d’atraccions?",
"Què feien junts a casa?",
"Algunes persones tenien enveja de la dona?",
"I les que no?",
"Per què?"
] |
{
"answer_end": [
42,
85,
115,
168,
270,
385,
427,
492,
580,
634,
696,
771,
845,
944,
1037
],
"answer_start": [
0,
44,
89,
117,
170,
272,
387,
429,
494,
582,
636,
744,
773,
910,
930
],
"input_text": [
"Era dolcíssima i poruga.",
"Era comissionista.",
"Sí.",
"Mostrava un gènit aspriu i malagradós.",
"Trobava invariablement detestable la cuina dels hotels, els llits incòmodes i els criats, negligents.",
"Es barallava amb els revisors i ofenia les opinions polítiques de tots els seus companys de viatge.",
"No.",
"Les curtes temporades que hi passava eren una treva d'optimisme.",
"Tot li plaïa. No cessava de lloar les gràcies i providències de la muller.",
"Sí.",
"Sí.",
"Jugaven a fet.",
"Sí.",
"Se n'apiadaven.",
"Sospitaven que l'Ignasi, per aquests mons de Déu, no era víctima de cap enyorança irremeiable."
]
}
|
books
|
La Barcelona alegre, ociosa, la Barcelona movedissa, no la busquin sinó al Passeig de Gràcia, i ara més que mai d'ençà de l'ensanche, ¡malviatge la paraula!
El passeig de Gràcia és més passeig que la Rambla, perquè és molt més ample; perquè té vistes més dilatades i amenes; perquè els edificis ara comencen a vorejar-lo. No recorden, com els de la Rambla, el càstig del treball i la codícia de la industria, sinó el grat descans, el benestar, la riquesa, el luxo.
Per allí s'esplaia el cor veient les temptatives artístiques de les fatxades, sisquera no sempre el bon gust hagi inspirat a l'arquitecte: els ulls no es troben mai traïdorament ofesos per un carreró asquerós com el de detràs del Correu ni l'arc de Trentaclaus.
No es desvaneix el plaer de la contemplació amb les reflexions que inspiren vint perruquers que amb sos grans rètols, sos fanals il·luminats, sos aparadors, sos cartells i ses cues penjades, fan meditar en els afanys de lloguer, la contribució, els aliments i el vestit, i qui diu perruquers diu sastres, guanters, cafeters i tota aquella gent que viu del que guanya, treballant per força.
El passeig de Gràcia ens ofereix a la vista el mig cèrcol de muntanyes guardant un pla deliciós, ara cobert de blat verd i roselles, ara daurat pel brillant rostoll. En tot son àmbit no s'hi veu ningú que sembli estar-hi per força, sinó al contrari, per acte propi de voler, encaminat a proporcionar un goig.
Gent que va, gent que ve, gent que va i ve, ningú porta en son aspecte les senyals d'agitació forçosa que regna en la ciutat. El corredor va tan a poc a poc con l'hisendat; l'estudiant no es recorda dels llibres; el malalt se sent aliviat per lo sa de l'aire i el panorama que el rodeja.
¡Que diguin el que vulguin, no hi ha com el passeig de Gràcia!
A l'hivern se va de tarda al passeig de Gràcia.
A l'estiu, dematí i vespre, es va al passeig de Gràcia.
Per anar al numerosos poblets dels voltants, s'aprofita, sempre que es pot, la proporció de passar pel passeig de Gràcia.
|
[
"Quina versió de Barcelona mostra el Passeig de Gràcia?",
"Amb quin altre carrer el compara?",
"És més estret que la Rambla?",
"Com són els edificis a passeig de Gràcia en comparació amb els de la Rambla?",
"Què provoca alegria observar?",
"Quins racons hi ha a la Rambla que no fan gens de goig?",
"Quins elements destaca dels perruquers?",
"En què fan pensar?",
"Quines vistes proporciona el passeig de Gràcia?",
"La gent que hi passa ho fa per voluntat pròpia?",
"Els que hi passegen van amb pressa?",
"Com és l’ànim de les persones que descriu?",
"Quan es visita el passeig de Gràcia durant l’hivern?",
"I durant l’estiu?",
"Quina altra ocasió convida a passar pel passeig de Gràcia?"
] |
{
"answer_end": [
92,
206,
232,
463,
541,
725,
916,
996,
1281,
1424,
1550,
1712,
1823,
1879,
2001
],
"answer_start": [
0,
157,
157,
282,
465,
604,
808,
918,
1117,
1312,
1426,
1552,
1777,
1825,
1881
],
"input_text": [
"La Barcelona alegre, ociosa i movedissa.",
"Amb la Rambla.",
"No.",
"No recorden, com els de la Rambla, el càstig del treball i la codícia de la industria, sinó el grat descans, el benestar, la riquesa, el luxo.",
"Les temptatives artístiques de les fatxades.",
"Un carreró asquerós com el de detràs del Correu i l'arc de Trentaclaus.",
"Sos grans rètols, sos fanals il·luminats, sos aparadors, sos cartells i ses cues penjades.",
"En els afanys de lloguer, la contribució, els aliments i el vestit.",
"El mig cèrcol de muntanyes guardant un pla deliciós, ara cobert de blat verd i roselles, ara daurat pel brillant rostoll.",
"Sí.",
"No.",
"El corredor va tan a poc a poc con l'hisendat; l'estudiant no es recorda dels llibres; el malalt se sent aliviat per lo sa de l'aire i el panorama que el rodeja.",
"A la tarda.",
"Al dematí i vespre.",
"Anar al numerosos poblets dels voltants."
]
}
|
books
|
-Oh! això ho veurem. Si jo hagués de fer el testament, ja li asseguro… Miri que, sangrar a un home així, vol fetge!
-I bé, ¿no veu que és gent que no se'ls pot dir res? No la contradiuen: però fan la seva i callen. Jo m'hi desespero, què vol que li digui? no hi puc fer més: és gènit que Déu m'ha donat. Lo que deia jo l'altre dia a sa germana, que és molt més enraonada que ella: «-El carnisser de la Bordeta és un home que en aquesta classe de malalties fa, vamos, miracles- (perquè, senyora, allò és cosa que no es creuria sinó que es veu). -Per què no l'envien a buscar? què hi perdrien? Ell, si no cura, no cobra un quarto.» I lo que ella em va dir… diu: «Jo ja l'hauria fet venir.» I ja li dic que és una xicota que dóna gust de parlar-hi. Però diu: «-Com ma germana -diu- és aixi, sap?… què farà?…» -diu.- Diu: «Per més que vosté la prediqui- diu -no es mourà de lo que li digui el metge- diu -encara que la matin.» Ai! ja li dic jo que quan a una persona li agafa una taleia, ja està fresca. Què es pensa? Ella, per més que ara en vegi l'experiència, morirà a mans d'un metge; aquesta ja li tinc pronosticada: tingui compte qui li diu; perquè la conec de temps i és tossuda com ella sola.
|
[
"Què implica ferir una persona d’aquesta manera?",
"Són persones disposades a escoltar?",
"Com actuen?",
"Quin ànim té la persona que comenta això?",
"A què ho atribueix?",
"Amb quina noia diu que és més fàcil parlar?",
"Qui és el carnisser de la Bordeta?",
"Què suggereixen quan el mencionen?",
"Quina és la resposta de la noia?",
"Què diu ella de la seva germana?",
"Comenta que farà cas del metge?",
"Preferiria abans que la matessin abans de desobeirlo?",
"Què conclou el narrador amb això?",
"Quin creu que serà el desenllaç de la noia?",
"Com justifica el seu pronòstic?"
] |
{
"answer_end": [
114,
167,
213,
232,
302,
379,
475,
591,
685,
894,
894,
920,
998,
1083,
1195
],
"answer_start": [
71,
124,
169,
215,
256,
333,
383,
545,
661,
758,
855,
901,
927,
1014,
1085
],
"input_text": [
"Que es vol fetge.",
"No.",
"No contradiuen, però fan la seva i callen.",
"Es desespera.",
"Al gènit que Déu li ha donat.",
"Sa germana.",
"Un home que en aquesta classe de malalties fa miracles.",
"Que l'enviïn a buscar.",
"Que l'hauria fet venir.",
"Que per més que li prediquin no es mourà de lo que li digui el metge.",
"Sí.",
"Sí.",
"Que quan a una persona li agafa una taleia, ja està fresca.",
"Que per més que ara en vegi l'experiència morirà a mans d'un metge.",
"Perquè la coneix de temps i és tossuda com ella sola."
]
}
|
vilaweb
|
El portaveu de Demòcrates de Catalunya, Antoni Castellà, ha proposat que siguin ‘representants electes en territori català' els qui decideixin qui ha de formar part del Consell de la República que l'independentisme vol impulsar a Bèlgica, i que no sigui un repartiment entre partits. En una entrevista a Europa Press, ha detallat que aquesta proposta és oberta a discussió entre la resta de forces sobiranistes, encara que ha demanat que la composició d'aquest òrgan ‘no sigui fruit de pactes entre partits o pactes parlamentaris'. Per això, ha defensat que siguin ‘els electes en territori català, els qui la gent ha votat i que, bàsicament, són regidors, alcaldes i diputats al parlament' els qui configurin un ens que legitimi el Consell de la República, que no necessàriament hauria de presidir el president Carles Puigdemont. ‘Hauríem de separar les coses: Puigdemont és el candidat legítim que va ser suspès al seu moment i que només un procés d'eleccions al Parlament de Catalunya hauria de substituir', encara que veu bé que opti a presidir el Consell mentre no pugui ser restituït a la Generalitat. ‘És perfectament un candidat que, a més, ens dóna un actiu molt important en la internacionalització del procés', ha indicat, però creu que hauria de tenir el suport d'un organisme format per electes que legitimés el seu lideratge. És per això que ha proposat de recuperar ‘aquella famosa Assemblea d'Electes' que va impulsar l'AMI l'any 2016 i 2017, constituir-la i convertir-la en una mena de parlament que avali la composició i decisions del Consell de la República. ‘Seria un missatge que tindria a veure amb tota la línia de discurs de procés democràtic que hem tingut. Trenca amb tots els esquemes clàssics de partit', ha reivindicat. No aturar-se fins a aconseguir la independència Per a Castellà, la via adoptada per a resoldre el conflicte català és ‘la repressió i utilitzar tots els estaments de l'estat espanyol, a costa de saltar el principi d'estat de dret', per aquest motiu descarta que els sobiranistes investigats tinguin un judici just. Davant d'aquest diagnòstic, ha defensat que es doni el missatge que l'independentisme no canviarà els seus objectius: ‘No ens pararem en el procés de fer efectiva la República per més repressió que exerceixin'.
|
[
"Qui és Antoni Castellà?",
"Quina proposta ha fet?",
"Què vol evitar?",
"On ho ha comunicat?",
"La proposta és debatible?",
"Qui vol que decideixi el resultat del Consell de la República?",
"Veu Carles Puigdemont com a dirigent?",
"Com el defineix?",
"Com s'hauria d’ocupar el seu lloc?",
"En quines circumstàncies acceptaria que Puigdemont fos candidat a presidir el consell?",
"Com defineix la seva candidatura?",
"Què vol reprendre Antoni Castellà?",
"Vol lluitar fins a obtenir la independència?",
"Per quina raó no confia en un judici just?",
"Quin missatge vol mantenir?"
] |
{
"answer_end": [
55,
237,
282,
350,
410,
756,
829,
927,
1009,
1106,
1220,
1457,
1796,
2062,
2273
],
"answer_start": [
0,
40,
241,
284,
334,
542,
762,
862,
862,
1022,
1109,
1356,
1749,
1797,
2092
],
"input_text": [
"El portaveu de Demòcrates de Catalunya.",
"Que siguin representants electes en territori català els qui decideixin qui ha de formar part del Consell de la República que l'independentisme vol impulsar a Bèlgica.",
"Que sigui un repartiment entre partits.",
"En una entrevista a Europa Press.",
"Sí.",
"Els electes en territori català, els qui la gent ha votat i que, bàsicament, són regidors, alcaldes i diputats al parlament.",
"No necessàriament.",
"Com el candidat legítim que va ser suspès al seu moment.",
"Només a través d'un procés d'eleccions al Parlament de Catalunya.",
"Mentre no pugui ser restituït a la Generalitat.",
"És perfectament un candidat que, a més, els dóna un actiu molt important en la internacionalització del procés.",
"Aquella famosa Assemblea d'Electes que va impulsar l'AMI l'any 2016 i 2017.",
"Sí.",
"Perquè la via adoptada per a resoldre el conflicte català és la repressió i utilitzar tots els estaments de l'estat espanyol, a costa de saltar el principi d'estat de dret.",
"Que no s'aturaran en el procés de fer efectiva la República per més repressió que exerceixin."
]
}
|
books
|
De tant en tant, el sol semblava com si anés a treure el nas per una clariana, que no era més que una solució de continuïtat entre la bromada que se n'anava de buid per a fer lloc a la que venia carregada d'aigua.
Una vegada que la majordona tornava amb el seu pic pic, fent-li notar que unes espesses bromes blanques que fugien rossegant-se a flor de terra per la costa, eren senyal infalible de la fi de la pluja, el jove no es pogué contenir.
-Ja en té, de ganes de què me'n vagi- exclamà, -però sàpiga que encara en tinc més jo d'anar-me'n, sols per no sentir-la ni veure-la, a vostè.
-Jesús, Maria, Josep! Sant Cristià! I ara! Quines coses de dir! ¡Vegi si jo puc tenir ganes de que se'n vagi! ¿No és vostè el nebot del senyor Rector? No el té ell a gust? Doncs, lo que ell vol, a mi m'està bé.
En Ramon li girà l'esquena i es posà a passejar-se per la sala.
De sobte aquella, que s'havia eclipsat un moment, tornà cridant:
|
[
"Com estava el sol?",
"Què era en realitat?",
"Qui va arribar amb indicis del temps que faria?",
"Com va anunciar que acabaria de ploure?",
"Com va reaccionar el noi?",
"Sabia com se sentia la majordoma?",
"Diu que ell té més ganes que ella de marxar?",
"Per què?",
"Què va exclamar la majordoma?",
"Va negar el que va dir el jove?",
"Quina pregunta li fa al jove?",
"Comenta que el Rector se sent bé amb ell?",
"Què conclou ella arran d’això?",
"Què va fer aleshores en Ramon?",
"Com va reaccionar la majordoma?"
] |
{
"answer_end": [
77,
212,
414,
414,
444,
482,
543,
587,
624,
652,
739,
760,
798,
862,
927
],
"answer_start": [
17,
83,
214,
270,
416,
447,
494,
545,
589,
625,
699,
740,
768,
800,
864
],
"input_text": [
"Semblava com si anés a treure el nas per una clariana.",
"Una solució de continuïtat entre la bromada que se n'anava de buid per a fer lloc a la que venia carregada d'aigua.",
"La majordoma.",
"Fent-li notar unes espesses bromes blanques que fugien rossegant-se a flor de terra per la costa.",
"No es pogué contenir.",
"Sí.",
"Sí.",
"Per no sentir-la ni veure-la.",
"Jesús, Maria, Josep! Sant Cristià!",
"Sí.",
"Si és el nebot del senyor Rector.",
"Sí.",
"Que el que ell vol, a ella li està bé.",
"Li girà l'esquena i es posà a passejar-se per la sala.",
"Es va eclipsar un moment i tornà cridant."
]
}
|
books
|
DE LA TENOR DE VIDA DE SANT MACARI I COM ELS REBÉ l SOPÀ AMB ELLS.
Seguírem aquest camí molts de dies encara i arribàrem a una cova. De sa boca n'emanava un efluvi de temple. Férem la senyal de la Creu i entràrem dins la cripta. Una besada fresca de penombra ens rebé a l'entrada. Ningú hi havia dins. Una olor embaumadora invadia deliciosament els nostres membres i anegava per estones les pupil·les flotants.
Renovellats i vigorosos dins aquella soporosa infusió sortírem de la cova i alçant els ulls miràrem vers l'Orient. I vet aquí que veiem venir una figura humana. Feia via amb afany senil; i els cabells del cap, volant a l'aura capvespral del desert, blanc com la llana rentada, li tapaven tot el cos. Quan de lluny ens veié, se tirà en terra i diu: -Si sou de Déu, acosteu-vos a mi, tot fent el senyal de la Creu; si sou del diable, fugiu, que jo som un pobre servent de Déu.- Nosaltres li diguérem: -Mes tost beneïu-nos, oh Pare Sant! Sirvents som també de Jesucrist i renunciant el món, ens férem monjos.- Quan sentí això, se'n vingué fins a nosaltres, i elevant al cel ses mans tremoloses, pregà llargament. Llavors se redreçà i decantant-se els cabells de davant els ulls i la cara, ens beneí. Sa barba era d'argent, com un regueró d'abril. Sa faç era la faç d'un àngel de mil anys que fos tornat vell. Era com un arbre plantat devora una correntia d'aigua i havia dades cent anyades fruiteres a Crist, l'hortolà del desert. Ja no podia obrir els ulls a causa de senectud extrema: les celles, aspres, els hi tapaven; les ungles de ses mans i de sos peus li havien crescut sense terme; sa veu era feble com si sortís d'una profunditat insondable: sa pell era ruada i dura com la d'una tortuga i sos genolls eren com els genolls del camell.
|
[
"On van acabar després d’uns dies de caminada?",
"Que sortia de la seva entrada?",
"Quin ritual van fer abans d’endinsar-s’hi?",
"Hi havia gent dins la cova?",
"Què van notar?",
"Van decidir tornar a l’exterior?",
"Amb què es van trobar?",
"Com es descriu aquella persona?",
"Què els va dir quan els va veure?",
"Què van respondre ells?",
"Quina va ser la reacció de l’home?",
"Què va fer a continuació?",
"De quina manera es descriu el seu físic?",
"Què no podia fer a causa de la seva vellesa?",
"En quines parts del seu físic queda palesa la seva edat?"
] |
{
"answer_end": [
131,
173,
227,
300,
409,
484,
570,
709,
884,
1015,
1119,
1206,
1437,
1493,
1751
],
"answer_start": [
67,
133,
175,
281,
302,
411,
526,
572,
735,
887,
1018,
1121,
1208,
1439,
1495
],
"input_text": [
"A una cova.",
"Un efluvi de temple.",
"Van fer la senyal de la Creu.",
"No.",
"Una olor embaumadora.",
"Sí.",
"Una figura humana.",
"Feia via amb afany senil; i els cabells del cap, volant a l'aura capvespral del desert, blanc com la llana rentada, li tapaven tot el cos.",
"Que si eren de Déu, s'hi acostessin, tot fent el senyal de la Creu. Però que si eren del diable, fugissin perquè ell era un pobre servent de Déu.",
"Que els beneís, que ells també eren servents de Jesucrist i que renunciarien al món per fer-se monjos.",
"Es va acostar a ells i va començar a pregar al cel amb les mans tremoloses.",
"Els beneí.",
"Sa barba era d'argent, com un regueró d'abril. Sa faç era la faç d'un àngel de mil anys que fos tornat vell. Era com un arbre plantat devora una correntia d'aigua i havia dades cent anyades fruiteres a Crist, l'hortolà del desert.",
"Obrir els ulls.",
"En les celles, les ungles, la pell i els genolls."
]
}
|
books
|
-Sí… sí… sí…
-Doncs el que havies de fer era escoltar-la, la veu de ta consciència. Escoltar-la i obeir-la, i fer un propòsit ferm de no tornar-la a pertorbar mai més. Mai més! Entenes?… I, al tornar al poble, havies d'haver-ho fet amb l'intent de no delinquir cap altre cop i guanyar-te, a còpia de ben obrar, la voluntat dels que, a causa del teu crim, l'havien apartada de tu. Emprò no vares fer-ho, i, en lloc d'esmenar-te, va semblar que fessis tot el que pusquies per donar la raó als que et critiquejaven. I vares començar a venjar-te d'ells fent mal… i per això la teva tornada al poble va ser com l'arribada d'un flagell pitjor que la pedra seca.
Va callar un moment el capellà, i, aclofat per les seves acusacions, en Biel va ajupir la testa. Sense adonar-se'n, el seu cos anava relliscant marge avall de mica en mica.
-¿Per què no venies a veure'm, de primer antuvi?… ¿Per què no anaves a saludar-lo, al pobre vell que tant t'havia estimat?… ¿Te'n donaves vergonya?… ¡D'ofendre a Déu, te n'hauries de donar, no pas de penedir-te de les ofenses!… ¿No t'ho havia dit mil vegades, que la seva misericòrdia és infinita?… Doncs per què no implorar-la?… I ¿per què no fer-ho ara, que encara hi ets a temps?… Un bon penediment te pot salvar. Els sants pecaren.
En Biel s'havia anat arraulint i aclofant fins a tal punt, que el capellà podia amanyagar-li la testa sense ajupir-se. I, tot amanyagant-la-hi, va acabar el seu raonament de baix en baix, com si temés torbar la solemnitat del cap-vespre:
|
[
"Què li diu el capellà que hauria de fer a en Biel?",
"Quina altra paraula afegeix?",
"Li recomana prendre’s seriosament el no destorbar-la de nou?",
"Hi insisteix?",
"De quina manera diu que hauria d’haver actuat en ser de nou al poble?",
"Diu que va rectificar?",
"Què va provocar, això?",
"Com es va comportar en Biel amb els altres?",
"Amb què compara el capellà el seu retorn al poble?",
"Quina va ser la reacció d’en Biel després d’escoltar el capellà?",
"El capellà li va preguntar per què no l’havia anat a visitar?",
"De què diu que hauria d’avergonyir-se?",
"Què li suggereix que faci?",
"Com estava en Biel?",
"De quina manera va finalitzar el capellà el seu discurs?"
] |
{
"answer_end": [
82,
106,
166,
185,
378,
426,
511,
557,
654,
827,
951,
1054,
1244,
1382,
1501
],
"answer_start": [
14,
84,
110,
168,
190,
406,
406,
515,
570,
728,
830,
954,
1093,
1265,
1387
],
"input_text": [
"Escoltar la veu de la seva consciència.",
"Obeir-la.",
"Sí.",
"Sí.",
"Intentar no delinquir cap altre cop i guanyar-se, a còpia de ben obrar, la voluntat dels que, a causa del seu crim, l'havien apartada d'ell.",
"No.",
"Va donar la raó als que el criticaven.",
"Es va venjar d'ells fent mal.",
"Amb l'arribada d'un flagell pitjor que la pedra seca.",
"Va ajupir la testa i sense adonar-se'n, el seu cos va anar relliscant marge avall de mica en mica.",
"Sí.",
"D'ofendre a Déu.",
"Implorar misericòrdia a Déu i penedir-se.",
"S'havia anat arraulint i aclofant fins a tal punt, que el capellà podia amanyagar-li la testa sense ajupir-se.",
"De baix en baix, com si temés torbar la solemnitat del cap-vespre."
]
}
|
books
|
No sé què hi fas en aquest Barcelona. Jo em floreixo. Sempre estàs que avui que demà, i així hem passat ja trenta dies. ¿Saps que diu ma cosina? Que si no hi tinguesses objecte ja fores fora; i com diu la Mariagneta que no s'ha mogut i s'alabava de què mentres ella no se n'anés tu tampoc te n'aniries… T'asseguro que entre ella i la mare em posen un cap com uns tres quartans. Jo em consumo. Has estat dos dies sense escriure'm, i t'asseguro que he passat mil angúnies. La trinxa del vestit m'era estreta i ara m'hi cap un pa de crostons. No sé com és que em neguitejo tant veient la teva calma; però no puc fer-hi més. Adéu. Fins que et vegi, estaré sense poder habitar. Vina aviat, que m'anyoro molt de veure't: no t'enganyo. Voldria estar enfadada amb tu, i…
|
[
"Què no sap la narradora?",
"Com és el seu estat?",
"Quant de temps ha transcorregut?",
"Què afirma la seva cosina?",
"La Mariagneta ha marxat?",
"De què s’enorgullia?",
"Com la fan sentir la Mariagneta i la mare?",
"Diu que s’està esgotant?",
"Quant de temps fa que no ha rebut cap missatge la narradora?",
"Ho ha passat malament?",
"Com li quedava la roba abans?",
"I ara?",
"Amb què es posa molt nerviosa?",
"Com diu que es trobarà mentre espera que torni l’altra persona?",
"Què li demana?"
] |
{
"answer_end": [
36,
52,
118,
190,
233,
301,
376,
391,
428,
469,
505,
538,
595,
671,
713
],
"answer_start": [
0,
38,
88,
121,
202,
202,
303,
378,
393,
432,
471,
508,
557,
627,
673
],
"input_text": [
"Què hi fa en aquest Barcelona.",
"Es floreix.",
"Trenta dies.",
"Que si no hi tingués objecte ja seria fora.",
"No.",
"Que mentre ella no se n'anés ell tampoc no se n'aniria.",
"Li posen un cap com uns tres quartans.",
"Sí.",
"Dos dies.",
"Sí.",
"Estreta.",
"L'hi cap un pa de crostons.",
"Amb la seva calma.",
"Estarà sense poder habitar.",
"Que vingui aviat."
]
}
|
mitologia
|
Cereàlia (en llatí Cerialia) era un festival que durava set dies celebrat a l'antiga Roma en honor de Ceres, Unes dones vestides de blanc desfilant amb torxes de foc representaven els laments de la deessa per la seva filla perduda Prosèrpina.
Sembla que la festa del culte a Dèmeter es va introduir a Roma l'any 493 aC pels guardians dels llibres sibil·lins, que la van assimilar a la deessa romana Ceres, i li van construir un temple (Aedes Cereris Casa de Ceres) prop del Circ Màxim. El ritual de la festivitat era completament grec, les sacerdotesses eren gregues i les oracions i els cants es feien en llengua grega, segons diu Ciceró. quest culte estava acompanyat dels Ludi Ceriales o "Jocs de Ceres", sota la direcció dels edils plebeus, i era un festival pròpiament del poble, però s'hi convidava als patricis a assistir-hi, segons Aulus Gel·li. Al principi els Jocs només es feien de forma extraordinària, diu Titus Livi, però després es van celebrar anualment, normalment del 12 al 19 d'abril, i l'últim dia es deia pròpiament Cerialia. Aquest festival commemorava el retorn de Prosèrpina a la terra, i per això tots els assistents hi anaven vestits de blanc. No es permetia cap sacrifici cruent, a part del sacrifici d'una truja, i les ofrenes consistien en pastissos, mel i encens. El dia de la Cerialia a tot el país se celebraven professons pels camps, i a Roma una professó fins al circ. La data exacta de la celebració de la festa és incerta: podria començar l'12 d'abril i acabar el 19 d'abril (o podria començar en els idus d'abril, és a dir el 13 d'abril o fins i tot el 7 d'abril.
Titus Livi diu que se celebrava un segon festival al mes d'agost, i era una festa d'acció de gràcies, però només hi assistien dones vestides de blanc i portaven ofrenes de fruits. Es preparaven per la festa amb nou dies de dejuni i separades dels seus marits.
|
[
"Què es Cereàlia?",
"A qui es venerava?",
"De quina manera se celebrava?",
"Qui va iniciar la festa del culte a Demèter?",
"Amb qui van relacionar aquesta festa?",
"Què van aixecar vora el Circ Màxim?",
"Què caracteritzava la cerimònia?",
"Qui ho diu?",
"La direcció dels Jocs de Ceres estava en mans del poble?",
"Qui més s’hi podia afegir?",
"Amb quina freqüència tenien lloc els Jocs?",
"Per què tothom portava roba blanca?",
"Com era la cerimònia?",
"Quina altra celebració es feia a l’agost segons Titus Livi?",
"Les dones amb roba blanca havien de fer algun tipus de preparació prèvia?"
] |
{
"answer_end": [
89,
107,
241,
357,
404,
484,
619,
638,
743,
831,
969,
1168,
1292,
1701,
1859
],
"answer_start": [
0,
90,
109,
254,
363,
408,
486,
621,
640,
747,
854,
1047,
1170,
1601,
1714
],
"input_text": [
"Un festival que durava set dies celebrat a l'antiga Roma.",
"Ceres.",
"Unes dones vestides de blanc desfilant amb torxes de foc representaven els laments de la deessa per la seva filla perduda Prosèrpina.",
"Els guardians dels llibres sibil·lins.",
"Amb Ceres.",
"Un temple (Aedes Cereris Casa de Ceres).",
"El ritual era completament grec, les sacerdotesses eren gregues i les oracions i els cants es feien en llengua grega.",
"Ciceró.",
"Sí.",
"Els patricis.",
"Al principi només es feien de forma extraordinària, però després es van celebrar anualment.",
"Perquè commemorava el retorn de Prosèrpina a la terra.",
"No es permetia cap sacrifici cruent, a part del sacrifici d'una truja, i les ofrenes consistien en pastissos, mel i encens.",
"Un segon festival, que era una festa d'acció de gràcies.",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
L'Ateneu Cooperatiu La Baula de Lleida ha engegat una recollida de signatures amb l'objectiu de pressionar la Paeria perquè instal·li un monument a la Seu Vella en record als republicans empresonats al camp de concentració de la Seu Vella durant la guerra del 1936-39, entre el 1938 i l'estiu del 1940. La iniciativa, presentada avui, ha rebut el suport de vint entitats. Consideren que aquest episodi de la història és molt desconegut a la ciutat i per això cal donar-lo a conèixer als ciutadans. La recollida de signatures finalitzarà el 10 de març. La campanya ha estat encapçalada per l'historiador Gerard Pamplona, que ha explicat que el camp de concentració de la Seu Vella es va obrir el 1938 quan l'exèrcit franquista va ocupar Lleida i va romandre-hi fins al 1940. Van arribar a haver-hi entre quatre mil i set mil presoners republicans. Tot i que mai s'han trobat les llistes dels ingressats i traslladats, Pamplona afirma que va ser un camp de concentració ‘de passada' des d'on es distribuïen presoners a altres camps de treball o als batallons que treballaven pel Servei Nacional de Regions Devastades. Al camp, però, també hi va haver afusellaments. Les entitats confien que la Paeria doni suport a la iniciativa. Avui a l'acte de presentació de la recollida de signatures hi havia el regidor d'Esquerra Republicana, Jaume Rutllant i la regidora de Junts Per Catalunya, Anna Campos. L'historiador Gerard Pamplona ha dit que cal dignificar les víctimes. ‘Portem 80 anys de retard però més val tard que mai'.
|
[
"Qui ha iniciat una recopilació de signatures?",
"Amb quina intenció?",
"A qui farà honor aquesta construcció?",
"Qui s’ha mostrat a favor de la proposta?",
"Per què?",
"Qui ha dirigit la recopilació de signatures?",
"Què va compartir?",
"Quants interns hi va haver?",
"Quina funció va tenir aquell emplaçament?",
"Es va afusellar gent allà?",
"Qui volen les entitats que recolzi aquesta proposta?",
"Qui és Jaume Rutllant?",
"I Anna Campos?",
"Qui va dir que les víctimes han de ser dignificades?",
"De quina manera ho va exposar?"
] |
{
"answer_end": [
77,
160,
301,
370,
496,
618,
772,
845,
1114,
1162,
1226,
1345,
1395,
1465,
1518
],
"answer_start": [
0,
78,
134,
303,
372,
552,
624,
774,
926,
1116,
1164,
1296,
1348,
1397,
1468
],
"input_text": [
"L'Ateneu Cooperatiu La Baula de Lleida.",
"Pressionar la Paeria perquè instal·li un monument a la Seu Vella.",
"Als republicans empresonats al camp de concentració de la Seu Vella durant la guerra del 1936-39, entre el 1938 i l'estiu del 1940.",
"Vint entitats.",
"Consideren que aquest episodi de la història és molt desconegut a la ciutat i per això cal donar-lo a conèixer als ciutadans.",
"L'historiador Gerard Pamplona.",
"Que el camp de concentració de la Seu Vella es va obrir el 1938 quan l'exèrcit franquista va ocupar Lleida i va romandre-hi fins al 1940.",
"Entre quatre mil i set mil presoners republicans.",
"Va ser un camp de concentració de passada des d'on es distribuïen presoners a altres camps de treball o als batallons que treballaven pel Servei Nacional de Regions Devastades.",
"Sí.",
"La Paeria.",
"El regidor d'Esquerra Republicana.",
"La regidora de Junts Per Catalunya.",
"L'historiador Gerard Pamplona.",
"Dient que porten 80 anys de retard però que més val tard que mai."
]
}
|
mitologia
|
Aristònica (en grec antic Αριστονίκα) va ser una Pítia o endevina de l'oracle de Delfos, que va viure a l'època de les guerres mèdiques, cap al 480 aC.
Herodot explica un oracle que va donar Aristònica quan una delegació de magistrats atenencs va anar a consultar-la davant de l'amenaça de l'Imperi Persa. Explica que la pítia va vaticinar la destrucció de Grècia i la mort dels seus habitants. Sorpresos i abatuts, els enviats atenesos no sabien què fer. Timó, una de les autoritats religioses de Delfos, els va aconsellar que tornessin a consultar l'oracle, però ara amb vestits de suplicant i portant branques d'oliver a la mà. Llavors Aristònica els contestà que havien de fer una muralla de fusta que seria inexpugnable, i que l'exèrcit de terra no esperés els atacs dels perses. Els enviats van posar l'oracle per escrit i arribant a Atenes van reunir el consell, que donava interpretacions diverses a la profecia. Finalment, Temístocles es va imposar, i va dir que l'oracle deia que s'havien de preparar per una batalla naval, ja que era a això i no a construir "muralles de fusta" al que es referia la Pítia. Poc temps després, els atenesos obtenien una gran victòria naval sobre els perses a la Batalla de Salamina.
Plutarc diu que Aristònica, igual que les píties i sibil·les més antigues, profetitzava en vers.
|
[
"Qui va ser Aristònica?",
"A quina època va pertànyer?",
"Qui comparteix un oracle proporcionat per Aristònica?",
"Quan va tenir lloc?",
"Quina va ser la predicció de la pítia?",
"Com van reaccionar els atenesos?",
"Tenien idea de com actuar?",
"Què els va suggerir Timó?",
"Quina resposta va donar Aristònica?",
"Com van actuar els enviats?",
"Quina funció tenia el consell?",
"Què va sentenciar Temístocles?",
"Per què va dir això?",
"Van aconseguir els atenesos derrotar els perses?",
"De quina manera feia les prediccions Aristònica segons Plutarc?"
] |
{
"answer_end": [
87,
151,
201,
304,
393,
436,
454,
629,
783,
868,
919,
1032,
1115,
1223,
1321
],
"answer_start": [
0,
93,
152,
202,
306,
395,
395,
456,
639,
785,
858,
932,
1034,
1136,
1226
],
"input_text": [
"Una Pítia o endevina de l'oracle de Delfos.",
"A la de les guerres mèdiques, cap al 480 aC.",
"Herodot.",
"Quan una delegació de magistrats atenencs va anar a consultar-la davant de l'amenaça de l'Imperi Persa.",
"Va vaticinar la destrucció de Grècia i la mort dels seus habitants.",
"Es van sentir sorpresos i abatuts.",
"No.",
"Que tornessin a consultar l'oracle, però ara amb vestits de suplicant i portant branques d'oliver a la mà.",
"Que havien de fer una muralla de fusta que seria inexpugnable, i que l'exèrcit de terra no esperés els atacs dels perses.",
"Van posar l'oracle per escrit i arribant a Atenes van reunir el consell.",
"Donar interpretacions diverses a la profecia.",
"Que l'oracle deia que s'havien de preparar per una batalla naval.",
"Perquè creia que era a això i no a construir muralles de fusta al que s'havia referit la Pítia.",
"Sí.",
"En vers."
]
}
|
books
|
En Lluïset, encaparrat -quan en Lluïset n'estava, feia una mirada desesperadament inexpressiva- seia a la cadira de braços del despatx, entreveient la Rambla sota una boira fina d'octubre entre la qual esllanegaven llur claror els arcs voltaics. La Rambla havia estat la riera barcelonina, amb aiguatges bruts, amb farda: ara seguia essent la riera de la gent de Barcelona. De tota la gent tèrbola, dubtosa, les escorrialles del tedi i del vici, ex-cuineres de Carcassona posades a folles fembres, còmics bolejadors i encara dels que «van per les roques», hòrrids petits bohemis que escriuen coses demoledores en castellà i acaben dirigint revistes cinematogràfiques, senyorets arrossinats que cobren a l'Ajuntament nòmina d'escombriaires honoraris, jugadors espectrals de cafetí, hereuets embotornats de Sabadell que vénen a algun music-hall amb bolet gris blau i bufanda verda, pintades noietes de catorze anys amb les ales cremades a l'edat dels reconstituents… En Lluïset se sentia ple d'una reacció moral, i maleïa la Rambla.
El seu encaparrament era curiós. Estava convençut que ell havia pecat per innocència. Estava convençut que el seu delicte - diguem-ne delicte- era d'excessiva candor, era una ensopegada que delatava al novici inexpert i badoc. Acreditava tot un passat de virtuts, o almenys de greus abstencions, que era llàstima que ara resultessin tan mal premiades i fins i tot, en certa manera, posades en ridícul. Trobar una noia, a l'atzar, un dia de pluja, acompanyar-la, amb una alegria fictícia que ben mirat no és altra cosa que la desesperació final d'un tedi, suposar-la lleugera i trobar-se amb el tedi nou d'ésser ella noia de bé, i ensopir-se extraordinàriament en la indecisió de si una noia virtuosa és més virtuosa que noia o és més noia que virtuosa, pujar una escaleta fosca, ensopegar, fer-se un verdanc, arribar a un piset que feia olor de resclosit i on la tia no hi era, enfurismar-se, sentir plors una hora seguida, i en acabat trobar-vos que sembla que us heu inventat una criatura, francament, ja és massa, sobretot tenint en compte que el papà és tacany, la mamà devota, els amics burletes i el sou de meritori insuficient per a distribuir-lo entre el sastre i el sabater.
En Lluïset es formulava el terrible dilema: ella, o serà sentimental o positivista. Si és sentimental em voldrà lligar, hi haurà abraçades, lletres urgents, cites tràgiques, amenaces de suïcidi; si és positivista, el «chantage», els paranys, l'afront, els tribunals, si molt convé. Totes dues alternatives esparveraven en Lluïset. Imaginava solucions absurdes i reconegudament impossibles: fugir a París, posar-se barba postissa i ulleres. I allí estava, pres d'un remolí de follies, amb l'ànima garfida, esperant el seu pare, al qual no tenia més remei que explicar-ho tot, treballant-lo per a una comprensió racional de la feta i per a una generositat única que minvés una mica les proporcions aterradores de la catàstrofe.
|
[
"Com estava en Lluïset?",
"De quina manera es podia veure?",
"Què feia assegut a la cadira del despatx?",
"Com descriu la Rambla en el passat?",
"I en el present?",
"Descriu les persones de forma positiva?",
"De quina manera defineix els bohemis?",
"I els senyorets?",
"En Lluïset sentia aversió per la Rambla?",
"De què es considerava culpable?",
"Quin aspecte de la noia que va conèixer per casualitat li causava desgana?",
"Què es debatia sobre la noia?",
"Les opcions que pensava el feien sentir bé?",
"Quins remeis ridículs li van passar pel cap?",
"A qui havia d'explicar les seves divagacions per mirar de suavitzar la situació?"
] |
{
"answer_end": [
22,
94,
157,
320,
372,
444,
666,
748,
1029,
1196,
1657,
2297,
2544,
2653,
2939
],
"answer_start": [
0,
12,
96,
246,
322,
374,
556,
668,
965,
1064,
1608,
2215,
2497,
2546,
2720
],
"input_text": [
"Encaparrat.",
"Feia una mirada desesperadament inexpressiva.",
"Entreveia la Rambla.",
"Dient que havia estat la riera barcelonina, amb aiguatges bruts, amb farda.",
"Dient que seguia essent la riera de la gent de Barcelona.",
"No.",
"Com a hòrrids petits bohemis que escriuen coses demoledores en castellà i acaben dirigint revistes cinematogràfiques.",
"Com a arrossinats que cobren a l'Ajuntament nòmina d'escombriaires honoraris.",
"Sí.",
"D'haver pecat per innocència i de tenir excessiva candor.",
"Que fos noia de bé.",
"Si seria sentimental o positivista.",
"No.",
"Fugir a París i posar-se barba postissa i ulleres.",
"Al seu pare."
]
}
|
bios
|
Eva Parera i Escrichs (Barcelona, 27 d'agost de 1973) és una advocada, empresària i política catalana. Actualment és Regidora Portaveu del Grup Municipal Barcelona pel Canvi, a l'Ajuntament de Barcelona, Diputada al Parlament de Catalunya i Secretaria General del partit polític Barcelona pel Canvi.
Llicenciada en Dret per la Universitat Abat Oliba, va cursar després un postgrau per la Universitat de Barcelona en gestió fiscal i financera d'entitats esportives. És sòcia fundadora del despatx de lletrats, Premiums Sport Legal, especialitzat en l'àmbit de l'esport professional. També és conferenciant.
El 2006 es va incorporar a Unió Democràtica de Catalunya (UDC), on va ser membre del seu Comitè de Govern i responsable de política sectorial. En les eleccions municipals de 2007 va ser escollida regidora de l'Ajuntament de Corbera de Llobregat, on va ocupar la regidoria d'Economia i Hisenda, i consellera comarcal del Baix Llobregat.
El febrer de 2011, durant el final de la novena legislatura, va ser designada senadora pel Parlament de Catalunya. El gener de 2013, ja en la desena legislatura, va renovar l'escó en el Senat també dins del contingent designat pel Parlament català. En la seva activitat com a membre de la cambra alta, en el seu primer mandat va ser secretària segona de la Mesa del Senat. Va ser portaveu adjunta del grup català de Convergència i Unió (CIU), membre de la Diputació Permanent, de la Comissió Mixta Congrés-Senat per la Unió Europea, vocal titular del Consell d'Europa i vocal titular de la delegació espanyola en l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa, així com altres càrrecs. El 15 de juliol de 2014, després de deixar el seu escó al Senat per "motius personals", fou designada consellera del Consell Audiovisual de Catalunya. Va militar a Units per Avançar, partit hereu d'Unió Democràtica de Catalunya, des de la fundació fins a finals de 2018.
Fou candidata amb el número 4 de la llista de Barcelona pel Canvi-Ciutadans per a les eleccions municipals de 2019 a Barcelona encapçalada per Manuel Valls. Elegida regidora, va votar conjuntament amb Manuel Valls a favor de la investidura d'Ada Colau com a alcaldessa. Aquesta actuació, van evitar que Esquerra Republicana de Catalunya, liderada per Ernest Maragall, governés la ciutat de Barcelona. A l'Ajuntament de Barcelona és regidora portaveu del Grup Municipal Barcelona pel Canvi i Secretaria General del partit polític Barcelona pel Canvi.
A principis de gener del 2021, amb la vista posada en les eleccions catalanes del 14 de febrer, es va integrar com a independent de Barcelona pel Canvi en la llista del PPC per Barcelona. A les eleccions, va ser elegida diputada al Parlament de Catalunya, càrrec que va ocupar fins al febrer de 2022, després que impulsés la creació del partit Valents.
|
[
"Qui és Eva Parera i Escrichs?",
"A què es dedica en aquests moments?",
"Quina va ser la seva formació?",
"Què va crear?",
"Quins càrrecs va ocupar l’any 2007?",
"I l’any 2011?",
"Va ser part de la Mesa del Senat?",
"De quin partit va ser portaveu adjunta?",
"Quins càrrecs va tenir en organismes d’àmbit europeu?",
"On va entrar a formar part un cop abandonà l’escó al Senat?",
"Què va votar amb Manuel Valls?",
"Quina conseqüència va tenir això?",
"A què es dedica dins l’Ajuntament de Barcelona?",
"On es va incorporar a principis del 2021?",
"Quin partit va fundar el 2022?"
] |
{
"answer_end": [
101,
298,
463,
529,
940,
1055,
1313,
1383,
1601,
1777,
2167,
2298,
2447,
2635,
2800
],
"answer_start": [
0,
103,
300,
465,
749,
942,
1244,
1315,
1385,
1653,
2074,
2169,
2300,
2449,
2731
],
"input_text": [
"Una advocada, empresària i política catalana.",
"És Regidora Portaveu del Grup Municipal Barcelona pel Canvi, a l'Ajuntament de Barcelona, Diputada al Parlament de Catalunya i Secretaria General del partit polític Barcelona pel Canvi.",
"És llicenciada en Dret per la Universitat Abat Oliba i va cursar després un postgrau per la Universitat de Barcelona en gestió fiscal i financera d'entitats esportives.",
"El despatx de lletrats Premiums Sport Legal.",
"Va ser regidora de l'Ajuntament de Corbera de Llobregat i consellera comarcal del Baix Llobregat.",
"Senadora pel Parlament de Catalunya.",
"Sí.",
"Del grup català de Convergència i Unió (CIU).",
"Va ser membre de la Comissió Mixta Congrés-Senat per la Unió Europea, vocal titular del Consell d'Europa i vocal titular de la delegació espanyola en l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa.",
"Al Consell Audiovisual de Catalunya.",
"A favor de la investidura d'Ada Colau com a alcaldessa.",
"Van evitar que Esquerra Republicana de Catalunya, liderada per Ernest Maragall, governés la ciutat de Barcelona.",
"És regidora portaveu del Grup Municipal Barcelona pel Canvi i Secretaria General del partit polític Barcelona pel Canvi.",
"Es va integrar com a independent de Barcelona pel Canvi en la llista del PPC per Barcelona.",
"Valents."
]
}
|
mitologia
|
L'escola de Milet també anomenada Escola jònica per incloure posteriorment altres pensadors, va ser una escola de pensament fundada al segle vi aC a la ciutat jònica de Milet, a la costa egea d'Anatòlia, i representada pels filòsofs Tales de Milet, Anaximandre i Anaxímenes.
La seva aportació més destacada va ser la introducció de noves visions sobre l'organització del cosmos que deixaven enrere l'explicació dels fenòmens naturals que fins llavors les feien dependre de la voluntat d'uns déus antropomòrfics. Els milesis van basar el seu estudi de la natura en l'observació metòdica, i esdevingueren una de les primeres filosofies veritablement científiques. En observar l'entorn, van concloure que, malgrat la disparitat de fenòmens i cossos existents, calia que hi hagués un principi unificador (arkhé ἀρχή), que es podia explicar racionalment (el que es coneix en filosofia com "pas del mite al logos").
El primer a desenvolupar la idea de l'arkhé va ser Tales de Milet (635 - circa 545 aC), el fundador de l'Escola de Milet. Tales va proposar l'aigua com el principi universal, basant-se en l'observació. Va comprovar que la humitat era omnipresent en la natura, i creia que la terra flotava sobre l'aigua.
La determinació de l'arkhé va ser un dels temes d'estudi centrals de l'escola de Milet. Anaximandre (circa 611 - circa 546 aC), deixeble i successor de Tales, va refutar la tesi del seu mestre argumentant que l'aigua no podia ser l'origen primer si no podia donar lloc al seu oposat, el foc. Per la mateixa raó, va descartar la resta d'elements i va suposar l'existència de l'àpeiron (l'indeterminat, el caos primigeni), una substància indefinida de la qual totes les coses procedien i a la qual tot acabaria tornant.
Al seu torn, Anaxímenes (circa 585 - circa 524 aC), deixeble d'Anaximandre, va considerar l'aire com arkhé. Segons ell, tota la matèria procediria de l'aire mitjançant la rarificació o la condensació. D'aquesta manera, l'aire rarificat esdevindria foc, mentre que en condensar-se es tornaria aigua i posteriorment terra.
L'escola de Milet no és exactament sinònim de l'Escola jònica, ja que aquesta, a banda de l'escola de Milet, inclou també filosofies d'altres pensadors com Heràclit, Empèdocles (d'Agrigent) o Diògenes Apol·loniates (Apol·lònia de Creta). L'Escola jònica inclou sens dubte els tres pensador de l'escola de Milet i també altres que es van afegir al segle v aC, i fixava la seva finalitat en descobrir el pensament últim darrere de les coses, mentre que l'escola de Milet estava més enfocada a la natura.
Més endavant, el plantejament de Pitàgores (582 - 496 aC), que atribuïa a les matemàtiques característiques místiques i afirmava que l'univers només es podia conèixer a través d'aquestes, l'escola pitagòrica no identificava l'origen primer amb un element físic, sinó que considerava que l'arkhé eren els nombres.
El filòsof efesi Heràclit (544-484 aC) va tornar als elements naturals per proposar el foc com a arkhé, ja que la seva natura dinàmica el fa l'element amb qualitats més pròximes a les de la natura mateixa: es troba sempre en constant canvi i moviment.
Abandonant el monisme, que buscava determinar un únic arkhé, Empèdocles (492-432 aC) va passar al pluralisme, postulant que en realitat la natura estava composta de quatre realitats diferents: terra, aire, aigua i foc. Un altre pluralista, Anaxàgores (500-428 aC), sostenia que l'univers estava format per una quantitat d'elements infinits.
|
[
"Què va ser l’escola de Milet?",
"Quins filòsofs eren els seus representants?",
"Quina idea va ser la més remarcable?",
"Mitjançant l’observació de l’entorn, què van dictaminar?",
"Qui va extendre’s en el concepte de l’arkhé per primer cop?",
"Quin element va suggerir que era el principi universal?",
"Com ho va argumentar?",
"Anaximandre compartia aquesta idea?",
"Què va proposar en comptes d’això?",
"De quina manera va definir Anaxímenes l’arkhé?",
"Quins altres pensaments agrupa l’Escola jònica?",
"Quin era el seu objectiu?",
"Què proposava Pitàgores?",
"De quina manera Empèdocles va defensar el pluralisme?",
"I Anaxàgores?"
] |
{
"answer_end": [
146,
273,
510,
848,
975,
1083,
1212,
1406,
1730,
2051,
2289,
2491,
2741,
3337,
3459
],
"answer_start": [
0,
206,
275,
662,
910,
1032,
1112,
1302,
1561,
1745,
2099,
2414,
2588,
3181,
3360
],
"input_text": [
"Una escola de pensament fundada al segle vi aC.",
"Tales de Milet, Anaximandre i Anaxímenes.",
"La introducció de noves visions sobre l'organització del cosmos que deixaven enrere l'explicació dels fenòmens naturals que fins llavors les feien dependre de la voluntat d'uns déus antropomòrfics.",
"Que, malgrat la disparitat de fenòmens i cossos existents, calia que hi hagués un principi unificador anomenat arkhé que es podia explicar racionalment.",
"Tales de Milet.",
"L'aigua.",
"Dient que la humitat era omnipresent en la natura i amb la creença que la terra flotava sobre l'aigua.",
"No.",
"Va suposar l'existència de l'àpeiron (l'indeterminat, el caos primigeni), una substància indefinida de la qual totes les coses procedien i a la qual tot acabaria tornant.",
"Va considerar l'aire com arkhé perquè tota la matèria procediria de l'aire mitjançant la rarificació o la condensació. D'aquesta manera, l'aire rarificat esdevindria foc, mentre que en condensar-se es tornaria aigua i posteriorment terra.",
"Filosofies d'altres pensadors com Heràclit, Empèdocles (d'Agrigent) o Diògenes Apol·loniates (Apol·lònia de Creta).",
"Descobrir el pensament últim darrere de les coses.",
"Atribuïa a les matemàtiques característiques místiques i afirmava que l'univers només es podia conèixer a través d'aquestes.",
"Postulant que en realitat la natura estava composta de quatre realitats diferents: terra, aire, aigua i foc.",
"Sostenia que l'univers estava format per una quantitat d'elements infinits."
]
}
|
vilaweb
|
El batlle de València i candidat a la reelecció per Compromís, Joan Ribó, ha proposat la creació d'una empresa pública municipal que comercialitzi electricitat que, segons han detallat des de la coalició, ‘serviria per a proveir l'ajuntament, en principi; i en cas de ser viable, es podria avaluar fer-ho amb particulars'. El candidat ha posat com a exemple les iniciatives d'aquest tipus que han dut a terme a Ontinyent o Barcelona. Així ho ha explicat el primer edil avui en la presentació del model de ciutat que desenvoluparà en cas de resultar reelegit en les pròximes eleccions municipals del 26 de maig. Entre les línies principals que ha desgranat està convertir València en una ‘ciutat de barris autosuficients en serveis' i amb ‘un model d'urbanisme sostenible i posi en el centre les necessitats de les persones'. ‘Volem impulsar l'energia verda i el nostre xicotet somni és que hi hagi panells solars en les teulades de totes les finques', ha subratllat Ribó. Així, l'empresa d'energia, en paraules del batlle, podria ‘abaixar el preu de la llum' i així atallar un problema com el de les famílies que ‘tenen dificultats per a pagar la factura de la llum', per la qual cosa considera que és ‘millor treballar per l'interès de les persones' i no per ‘un oligopoli que té molts interessos i guanya molts milers de milions'. Ribó ha perfilat el seu projecte anomenat ‘Estratègia Participativa del Model de Ciutat', en un acte acompanyat per alguns dels membres del seu govern com el regidor de Cultura Festiva, Pere Fuset; o el de Mobilitat Sotenible, Giuseppe Grezzi, entre d'altres. Així, ha detallat que el seu model d'urbanisme està basat en la perspectiva de gènere, la participació i la introducció d'altres interessos a l'hora de construir a més de la superfície edificable. ‘Fins ara el model de ciutat s'ha desenvolupat a través dels PAIs, amb uns interessos privats més o menys limitats, determinats per les grans constructores', ha indicat. Així mateix, el candidat a la batllia per Compromís ha assenyalat que València és una ciutat de barris, que ‘és on viu la gent i desenvolupa la seua vida', pel que ha expressat de la seva intenció de tenir uns barris autosuficients en serveis. ‘Des de comerç, a col·legis o sanitat, que la gent s'haja de desplaçar per a coses que siguen necessàries'. Aposta per potenciar l'àrea metropolitana Ribó també ha manifestat la seva aposta per ‘potenciar' l'àrea metropolitana de València perquè ‘es perden molts milions d'euros a l'any en subvencions de la UE destinats a eixes àrees'. Pel que ha criticat el PP perquè en les seves legislatures al capdavant de la ciutat ‘va destruir pedra a pedra tot el projecte d'àrea metropolitana del Consell Metropolità de l'Horta'. Per tant el candidat de Compromís considera que no es pot parlar de ‘mobilitat, gestió de l'aigua o de residus, si no es parla d'àrea metropolitana'. Quant a la mobilitat, Ribó remarca l'existència una estructura que permet rebre subvencions de l'estat espanyol i per tant han demanat a Pedro Sánchez que ‘arriben d'una vegada'. Un altre projecte de la seva candidatura per a l'àrea metropolitana és la creació d'un ‘nou espai verd' en el nou llit del Túria en la zona sud-oest de la ciutat, que serviria per a la prevenció de riuades.
|
[
"Qui és Joan Ribó?",
"Quina ha sigut la seva iniciativa?",
"Quina opció planteja si finalment obtingués bons resultats?",
"Quins altres projectes ha mencionat?",
"Quina intenció primordial ha manifestat per València?",
"Quins elements vol promoure?",
"Què pretén aconseguir amb això?",
"Qui en sortiria beneficiat?",
"En què vol centrar la seva feina?",
"En què fonamenta el seu model d’urbanisme?",
"Com defineix la ciutat de València que vol tenir?",
"Per quin motiu ha desacreditat el PP?",
"Què conclou sobre l’àrea metropolitana?",
"Què ha reclamat a Pedro Sánchez?",
"Amb quin objectiu vol crear un espai verd a la ciutat?"
] |
{
"answer_end": [
72,
159,
320,
432,
823,
949,
1057,
1165,
1330,
1788,
2309,
2724,
2874,
3054,
3261
],
"answer_start": [
0,
74,
258,
323,
611,
826,
972,
1066,
1185,
1615,
2012,
2541,
2761,
2899,
3127
],
"input_text": [
"El batlle de València i candidat a la reelecció per Compromís.",
"Crear una empresa pública municipal que comercialitzi electricitat.",
"Avaluar la possibilitat de fer-ho amb particulars.",
"Les iniciatives d'aquest tipus que han dut a terme a Ontinyent o Barcelona.",
"Convertir València en una ciutat de barris autosuficients en serveis i amb un model d'urbanisme sostenible que posi en el centre les necessitats de les persones.",
"L'energia verda i que hi hagi panells solars en les teulades de totes les finques.",
"Que l'empresa d'energia abaixi el preu de la llum.",
"Les famílies que tenen dificultats per a pagar la factura de la llum.",
"En treballar per l'interès de les persones i no per un oligopoli que té molts interessos i guanya molts milers de milions.",
"En la perspectiva de gènere, la participació i la introducció d'altres interessos a l'hora de construir a més de la superfície edificable.",
"Com una ciutat amb barris autosuficients en serveis, des de comerç a col·legis o sanitat, i on la gent s'haja de desplaçar per a coses que siguen necessàries.",
"Per haver destruit pedra a pedra tot el projecte d'àrea metropolitana del Consell Metropolità de l'Horta.",
"Que no es pot parlar de mobilitat, gestió de l'aigua o de residus, si no es parla d'àrea metropolitana.",
"Que arribin d'una vegada les subvencions de l'estat espanyol.",
"Per a prevenir les riuades."
]
}
|
bios
|
Maria Dolors Farrés (Vic, 1962) és una escriptora i periodista catalana.
Llicenciada en Ciències de la comunicació per la Universistat Autònoma de Barcelona, va començar a treballar en setmanaris locals i comarcals i durant 17 va exercir-hi la seva professió. Posteriorment va treballar com a locutora en emissores com Onda Rambla, Ona Osona, Ràdio Vic i com a corresponsal de Catalunya Ràdio entre 1985-1998 i 1999-2001. Durant aquesta etapa també va col·laborar en la revista Imatges... Records de la vida d'Osona i el Ripollès, d'Edicions el Bon Temps i la revista de la Fundació Espriu.
El 1995 va publicar la novel·la curta Ciutat ambre (Editorial Columna) i del llibre El Pla del Remei. Col·lecció Els Barris d'Adigsa (Generalitat de Catalunya). L'any 2007 la seva novel·la L'hora quieta va quedar finalista al Premi Sant Jordi de novel·la, publicada un any després amb el títol El monestir de l'amor secret.
El 2003 es va retirar de les activitats periodístiques per una malaltia i des de llavors es dedica exclusivament a la creació literària.
És sòcia de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
|
[
"Qui és Maria Dolors Farrés?",
"Quina va ser la seva formació?",
"A què es va dedicar inicialment?",
"Va participar en programes de ràdio?",
"En quines ràdios?",
"Quins anys va ser a Catalunya Ràdio?",
"Ha participat en revistes?",
"En quines?",
"Quines obres va llançar l’any 1995?",
"A quin premi va ser nominada amb l'obra L'hora quieta?",
"Quin altre nom li va posar al llibre un any més tard?",
"Quan va deixar el periodisme?",
"Per quin motiu?",
"Quina va ser la seva ocupació des de llavors?",
"A quina entitat pertany?"
] |
{
"answer_end": [
71,
156,
214,
314,
392,
420,
477,
589,
691,
845,
913,
969,
986,
1050,
1109
],
"answer_start": [
0,
73,
158,
274,
302,
361,
443,
449,
591,
752,
847,
915,
915,
989,
1052
],
"input_text": [
"Una escriptora i periodista catalana.",
"És llicenciada en Ciències de la comunicació per la Universistat Autònoma de Barcelona.",
"Va treballar en setmanaris locals i comarcals.",
"Sí.",
"Onda Rambla, Ona Osona, Ràdio Vic i Catalunya Ràdio.",
"Entre 1985-1998 i 1999-2001.",
"Sí.",
"Imatges... Records de la vida d'Osona i el Ripollès, d'Edicions el Bon Temps i la revista de la Fundació Espriu.",
"La novel·la curta Ciutat ambre i el llibre El Pla del Remei.",
"Al Premi Sant Jordi de novel·la.",
"El monestir de l'amor secret.",
"El 2003.",
"Per una malaltia.",
"La creació literària.",
"A l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana."
]
}
|
books
|
I la destra d'en Biel va arrapar-se a la brusa de l'hereu Bartra, que, animat per l'ajuda, va redreçar el cap. La mirada d'horror que va donar en Jan al que anava a salvar-lo va topar-se amb la d'odi que li endreçava en Biel en reconèixer-lo. «-No em matis!», deia l'una. «-M'has mort el fill!», semblava dir l'altra.
Però va venir una onada i va apagar-les totes dues. I en Biel, que havia entès la d'en Jan, va sentir un impuls de perdó; i en Jan, que havia sentit a l'ànima la d'en Biel, va abandonar-se a la força de l'aigua.
I va sonar un nou crit:
-Salva't!
I en Jan, a una empenta d'en Biel, va veure's transportat fins a prop de la riba, va arrapar-se a les branques d'una saula tombada pel corrent, i, aferrant-se'hi amb desesperació, es va enfilar per la soca, caient al cap d'un instant a sobre el marge i amagant la cara entre l'herbei, que, prou moll de la pluja, va veure-s'hi encara més a causa del doll de llàgrimes que va haver d'escopsar.
Mentrestant, en Biel, que acabava de guanyar la vora cent passes més avall, corria annartat boscos amunt, sentint a l'ànima una mena de rosec estrany, com el del soldat que, per salvar la vida d'un enemic, ha fet als seus una traïdoria.
* * *
L'endemà, cap a posta de sol, en Biel venia de ciutat, d'acompanyar-hi la vella Llogaia, que se n'hi anava a viure. De sobte, a una reblincola de camí, va topar-se amb els civils, que duien un home, i va recordar-se del dia en què, després d'haver mort el Picotí, se'l varen endur a ell.
El pres anava amb el cap cot; però, en sentir trepig al davant seu, va aixecar la vista d'una manera vergonyant, va clavar-la a en Biel i va caure de genolls.
-Perdona'm!… Digues-me que em perdones!…
Un instant de dubte, una mà que s'allarga, una que s'hi aferra, un pecador que s'alça, i quatre persones que se senten els ulls enterbolits pel plor. Després, una mirada d'en Biel cap a la plana, que creuaria més endavant per fugir del poble i anar-se'n part d'allà del mar a encendre foc nou. I res més!
|
[
"Amb què es va enganxar la destra d’en Biel?",
"Com va reaccionar en Jan?",
"I el Biel?",
"Per què finalment no va atacar en Jan?",
"Què va fer en Jan?",
"El Biel va animar-lo a salvar-se?",
"De quina manera ho va intentar en Jan?",
"Va caure a terra?",
"Acabà plorant?",
"On va anar el Biel?",
"Com eren els seus sentiments?",
"Què va veure el dia següent pel camí?",
"Com va reaccionar el pres en veure en adonar-se que hi havia algú més ?",
"Li va implorar perdó?",
"Quina intenció tenia en Biel?"
] |
{
"answer_end": [
64,
174,
241,
438,
528,
563,
769,
847,
955,
1061,
1192,
1397,
1645,
1686,
1980
],
"answer_start": [
0,
111,
175,
370,
442,
554,
564,
771,
877,
970,
1063,
1326,
1488,
1647,
1847
],
"input_text": [
"Amb la brusa de l'hereu Bartra.",
"El va mirar amb horror.",
"Amb una mirada d'odi.",
"Perquè va sentir un impuls de perdó.",
"Va abandonar-se a la força de l'aigua.",
"Sí.",
"Va veure's transportat fins a prop de la riba, va arrapar-se a les branques d'una saula tombada pel corrent, i, aferrant-se'hi amb desesperació, es va enfilar per la soca.",
"Sí.",
"Sí.",
"Va córrer annartat boscos amunt.",
"Sentia a l'ànima una mena de rosec estrany, com el del soldat que, per salvar la vida d'un enemic, ha fet als seus una traïdoria.",
"Els civils que duien un home.",
"Va aixecar la vista d'una manera vergonyant, va clavar-la a en Biel i va caure de genolls.",
"Sí.",
"Anar cap a la plana més endavant per fugir del poble i anar-se'n part d'allà del mar a encendre foc nou."
]
}
|
vilaweb
|
Com cada any, pels volts de Sant Tomàs, arriba la Fira del Gall de Vilafranca del Penedès. En aquesta fira s'ajunten, avui i demà, les diferents espècies d'aviram autòctones, com el Gall Negre o la Gallina Penedesenca, i se'n pot veure tot el procés: des de la seva criança o la qualitat dels seus ous, fins a l'escorxador i el procés que els converteix en un menjar exquisit. La fira té quatre espais molt ben diferenciats. La gran atracció és el mercat d'aviram, que inclou un escorxador gratuït i permet als visitants comprar un animal viu i tenir-lo sacrificat i plomat al cap d'unes hores. En una carpa a la plaça del Vi hi ha el celler: un espai on degustar vins amb denominació d'origen del Penedès. Aquest vespre hi haurà tasts i maridatges de Gall Negre i altres productes. Demà al matí hi haurà en aquest espai un tast meteorològic en què s'explicarà com afecten les condicions climàtiques a cada collita i serà conduït per Mònica Usart, la dona del temps de Rac1, i un enòleg. També hi ha un espai gastronòmic, on provar totes les propostes gastronòmiques a base d'aviram. Hi haurà instal·lats set restaurants del territori que cuinaran 21 plats a base d'aviram, entre els quals s'inclouran les especialitats amb Gall Negre i ànec mut del Penedès. Finalment, la fira d'artesania aplega més de 150 artesans i artistes que exposen i venen les seves creacions. En aquest àmbit hi haurà tallers gratuïts per a infants per a introduir-los en el món de l'artesania a través de la ceràmica o el treball del vidre. Enguany, a més, acollirà tres concursos de criadors: el desè Campionat d'Espanya d'Avicultura, Columbicultura i Cunicultura de raça, el Concurs de raça de Gallina Penedesenca i, per primera vegada, el concurs al millor color de la closca d'ou de la raça de la Gallina Penedesenca. Amb aquesta i altres novetats, la centenària Fira del Gall es consolida al Penedès com una cita ineludible al calendari pre-nadalenc.
|
[
"Quan té lloc la Fira del Gall?",
"A on se celebra?",
"Què es fa en aquesta celebració?",
"Com està distribuït l’espai firal?",
"Quina és la zona més aclamada?",
"Quines activitats s'hi poden fer?",
"On es troba el celler?",
"Es pot fer un tast dels vins?",
"Quina activitat dirigirà Mònica Usart?",
"Què es podrà fer en l’espai gastronòmic?",
"Quines espècies d’aviram hi haurà als restaurants participants?",
"Es podrà participar sense cost alas tallers de la fira d'artesania?",
"Quins materials s'hi treballaran?",
"Hi haurà concursos?",
"La Fira del Gall té més de cinquanta anys?"
] |
{
"answer_end": [
63,
89,
249,
423,
463,
593,
641,
705,
946,
1082,
1257,
1469,
1516,
1569,
1857
],
"answer_start": [
0,
40,
91,
377,
425,
445,
595,
632,
821,
1000,
1084,
1385,
1448,
1518,
1830
],
"input_text": [
"Pels volts de Sant Tomàs.",
"A Vilafranca del Penedès.",
"S'ajunten les diferents espècies d'aviram autòctones, com el Gall Negre o la Gallina Penedesenca, i se'n pot veure tot el procés.",
"En quatre espais molt ben diferenciats.",
"El mercat d'aviram.",
"Els visitants poden comprar un animal viu i tenir-lo sacrificat i plomat al cap d'unes hores a l'escorxador gratuït.",
"En una carpa a la plaça del Vi.",
"Sí.",
"Un tast meteorològic en què s'explicarà com afecten les condicions climàtiques a cada collita.",
"Provar totes les propostes gastronòmiques a base d'aviram.",
"El Gall Negre i l'ànec mut del Penedès.",
"Sí.",
"La ceràmica i el vidre.",
"Sí.",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
El ministre de Finances francès, Bruno Le Maire, ha ratificat la intenció del govern de crear un impost que gravi els serveis digitals, l'anomenada taxa Google, malgrat l'amenaça del president dels Estats Units, Donald Trump, de respondre-hi amb aranzels comercials, sobretot contra el sector vinícola. Le Maire li ha respost que ‘no barregi' les dues qüestions. ‘Volem tenir un impost digital just', ha dit en declaracions a la premsa quan li han demanat pels piulets amenaçadors de Trump. ‘Si us plau, no barregem els dos afers. La qüestió clau ací és com aconseguir el consens necessari per a aconseguir una imposició justa de les activitats digitals', ha reiterat. El president francès, Emmanuel Macron, ja ha anunciat un impost del 3% sobre el volum de negoci generat per les grans companyies de serveis digitals, cosa que també estudien alguns altres governs europeus. De fet, la ministra espanyola d'Economia i Empresa, Nadia Calviño, ha afirmat que la implantació de la taxa Google a Espanya aniria ‘més o menys' en la mateixa línia. El 19 de juliol Trump i Macron van mantenir una conversa telefònica en la qual el president nord-americà ja va expressar la preocupació per l'impost. Avui ha anunciat a Twitter que aquests dies desplegarà una ‘acció recíproca i substancial'. ‘Sempre he dit que el vi nord-americà és millor que no pas el vi francès', ha escrit, amenaçant amb aranzels el sector vinícola francès. Le Maire ha insistit que França renunciarà al seu impost si s'arriba a un acord global sobre la taxa Google, cosa que Macron pretén d'aconseguir en la cimera del G-7 del mes vinent a Biarritz.
|
[
"Qui és Bruno Le Maire?",
"Què ha confirmat?",
"Quin nom rep?",
"Donald Trump hi està a favor?",
"De quina manera adverteix que pot reaccionar?",
"Quina resposta li ha donat Le Maire?",
"Quina idea ha destacat com a necessària?",
"Què ha comunicat Emmanuel Macron?",
"Què diu Nadia Calviño sobre la taxa Google?",
"Per quina via van debatre Macron i Trump?",
"Quina actitud va mostrar Trump?",
"On ha dit que passaria a l’acció?",
"Quina declaració ha fet sobre el vi francès?",
"Le Maire està disposat a no tirar endavant l’impost si s’arriba a un consens global sobre la taxa Google?",
"Macron ho vol aconseguir?"
] |
{
"answer_end": [
47,
134,
159,
224,
301,
361,
667,
817,
1040,
1109,
1190,
1282,
1356,
1528,
1612
],
"answer_start": [
0,
33,
136,
161,
169,
303,
531,
691,
927,
1058,
1121,
1192,
1285,
1421,
1530
],
"input_text": [
"El ministre de Finances francès.",
"La intenció del govern de crear un impost que gravi els serveis digitals.",
"Taxa Google.",
"No.",
"Amb aranzels comercials, sobretot contra el sector vinícola.",
"Que no barregi les dues qüestions.",
"Aconseguir el consens necessari per a aconseguir una imposició justa de les activitats digitals.",
"Ha anunciat un impost del 3% sobre el volum de negoci generat per les grans companyies de serveis digitals.",
"Que la implantació de la taxa Google a Espanya aniria més o menys en la mateixa línia.",
"Per telèfon.",
"Va expressar preocupació.",
"A Twitter.",
"Que sempre ha dit que el vi nord-americà és millor que no pas el vi francès.",
"Sí.",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
ERC ha registrat una proposta de resolució a la comissió d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència per tal que, si s'aprova, el parlament demani la dimissió del ministre Josep Borrell. Amb el text, al qual ha tingut accés l'ACN, els republicans volen ‘deixar constància' que les paraules de Borrell –va assegurar que els Estats Units van arribar a la independència després de ‘matar quatre indis'- ‘no representen de cap manera el sentiment majoritari de la ciutadania de Catalunya'. De fet, ERC qualifica aquestes paraules de ‘banalització del genocidi de més de 12 milions de nadius americans', i sentencia que ‘no són compatibles amb representar a l'estranger un estat membre de la Unió Europea en ple segle XX'. Amb el text, els republicans volen també que el parlament expliciti un rebuig a ‘qualsevol forma de banalització o apologia' del colonialisme i de l'imperialisme i pretén així que la cambra reprovi les paraules del ministre socialista a través d'aquesta comissió parlamentària. La proposta de resolució d'ERC pretén alhora buscar el suport del parlament a la petició de ‘reconeixement, justícia i reparació' de les comunitats de nadius americans. I de fet, també proposen en un tercer punt, que es traslladi el text, si s'aprova a la comissió d'Exteriors, a tres àmbits: a les comunitats afectades, a la ciutadania dels Estats Units ‘a través dels seus representants' i a la delegació del govern als EUA. En l'exposició de motius, que no se sotmet a votació, els republicans consideren que les disculpes del ministre ‘no han semblat del tot sinceres' i a més no veuen en les seves paraules una ‘relliscada puntual'. ‘Antecedents previs apunten que la contemporització amb l'imperialisme i el colonialisme és una part essencial de la seva cosmovisió del món i de la seva acció política', argumenten els diputats del grup republicà en parlar de Borrell com un ‘ministre d'Ultramar' del segle XX'. És en aquest context, que ERC considera que el parlament no pot ‘restar passiu' davant d'aquestes últimes declaracions de Borrell a la Universitat Complutense aquesta setmana. Concretament, en un acte al costat del seu homòleg alemany, Borrell va dir: ‘Per què els Estats Units d'Amèrica tenen més nivell d'integració política? Primer, perquè tenen el mateix idioma tots. I segon, perquè tenen molt poca història al darrere. Van néixer de la independència pràcticament sense història. L'únic que havien fet era matar quatre indis. A part d'això, va ser molt fàcil; després van tenir la guerra civil'.
|
[
"A qui s'ha dirigit ERC?",
"Amb quin objectiu?",
"Què recriminen a Josep Borrell?",
"Què en pensen, de l'afirmació de Borrell?",
"Quina altra cosa reclamen al parlament?",
"A quines comunitats volen mostrar suport?",
"A qui volen fer arribar el text en cas que sigui acceptat per la comissió d’Exteriors?",
"Es requereix que es votin les causes?",
"Com veu ERC la disculpa de Borrell?",
"Creuen que no és un cas puntual?",
"De quina manera veu Borrell el món segons ERC?",
"Creuen que el parlament hauria d’actuar amb relació al que ha dit Borrell a la Universitat Complutense?",
"Segons Borrell, els Estats Units tenen una integració política més elevada?",
"Quins dos motius dona?",
"Parla de forma despectiva dels indis?"
] |
{
"answer_end": [
115,
200,
499,
612,
894,
1178,
1436,
1490,
1583,
1647,
1883,
2086,
2255,
2351,
2457
],
"answer_start": [
0,
0,
246,
509,
746,
1011,
1190,
1438,
1492,
1592,
1681,
1954,
2164,
2181,
2413
],
"input_text": [
"A la comissió d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència.",
"Per presentar una proposta de resolució que, si s'aprova, serveixi perquè el parlament demani la dimissió del ministre Josep Borrell.",
"Que les seves paraules no representen de cap manera el sentiment majoritari de la ciutadania de Catalunya.",
"Que és una banalització del genocidi de més de 12 milions de nadius americans.",
"Que expliciti un rebuig a qualsevol forma de banalització o apologia del colonialisme i de l'imperialisme.",
"A les de nadius americans.",
"A les comunitats afectades, a la ciutadania dels Estats Units a través dels seus representants i a la delegació del govern als EUA.",
"No.",
"No els ha semblat del tot sincera.",
"Sí.",
"Com una contemporització amb l'imperialisme i el colonialisme.",
"Sí.",
"Sí.",
"Que tenen el mateix idioma tots i molt poca història al darrere.",
"Sí."
]
}
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.